Quade ns
de
Psicologia,
1984,
1,
53-76
DIFERENCIES INDIVIDUALS I APRENENTATGE EN EL.
COMPORTAMENT AGRESSIU OBSERVAT EN RATES QUE
HAN VISCUT EN PETITES COLONIES MIXTES
M." Assumpció MART
1
CARBONELL
*
RESUMEN
En el p esen e abajo se analiza la posible elación que pod ía
exis i en e las medidas del Campo abie o (deambulación
y
de e-
cación)
y
la conduc a ag esi a, en a as de labo a o io. Se ha consi-
de ado ambién la in luencia del ap endizaje en es a elación.
La o mación de colonias mix as no se mos ó e icaz pa a po en-
cia el compo amien o ag esi o de los animales esiden es que se
en en an a una a a in usa.
En los suje os no expues os a un condicionamien o al a aque, las
a iables de clasi icación deambulación
y
de ecación no esul a on
su icien emen e impo an es pa a de e mina o in lui el ni el de
ag esión. Sin emba go, la endencia que se obse ó es que las a as
con al as pun uaciones en deambulación e an más ag esi as que las
que enian pun uaciones bajas
y
que las que enían pun uaciones bajas
en de ecación lo e an más que las que las enian al as.
En e los suje os expues os al condicionamien o al a aque se ob-
se ó que las a as con pun uaciones al as de deambulación
y
de e-
cación e an las más ag esi as. E an és as, pues, las que ap endian con
mayo acilidad.
*
Depa amen de Psicolagia Expe imen al i Psico isiologia. Uni e si a Au bno-
ma de Ba celona.
54
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
RESUM
En el p esen eball s'anali za la possible elució que hi pod ia
ha e en e les mesu es del Camp-obe (deambulació i de ecació) i la
conduc a ag essi a de les a es de labo a o i. S'ha conside a umbé
la in luencia del ap enen a ge en aques a elació.
La o mació de colonies mix es no s'ha mos a e icac pe a po en-
cia el compo amen ag essiu dels animals esiden s en on d'un
in ús.
En els SS que no ha ien es a so mesos a un condicionamen a
l'a ac, les a iables de classi icació, deambulació i de ecació no e-
sul a en su icien men impo an s pe a de e mina o in lui el ni el1
d'ag essió. Tanma eix, la endencia que s'obse a és que les a es amb
pun uacions al es de deambulació e en més ag essi es que les baixes, i
que les que enien pun uacions baixes de de ecació ho e en més que
les al es.
En els SS so mesos al condicionamen a l'a ac s'obse ~ que els
que enien les ca ac e ís iques de deambulació al a i de ecació al a
e en els més ag essius. Aques s són, doncs, els que an ap end e més
dcilmen .
ABSTRACT
An expe imen was pe o med o de e mine he ela ionship be -
ween open ield measu es (ambula ion and de eca ion) and agg es-
si e beha io in labo a o y a s. Lea ning in luences o e his ela ion
we e conside ed.
Colony-main ained labo a o y p ocedu e was no e ec i e o in-
c ease he agg esi e beha io o animals when un in ude a was
placed in o he colony.
In he subjec s no exposed o p io a ack condi ioning he classi-
ica ion a iables ambula ion and de eca ion we e no enough impo -
an o de e mine o in luence he agg ession le el. Ne e heless, he
obse ed endency was ha he a s wi h high ambula o y sco es
we e mo e agg essi e han he low ones, and he a s wi h low de e-
ca ion sco es we e mo e agg essi e han he high ones.
In he subjec s exposed o p io a ack oondi ioning he Subjec s
wi h high ambula ion and high de eca ion sco es we e he mo e ag-
g essi e. Then, hese Subjec s lea ned mo e quickly han he low
ambula ion and de eca ion ones.
Les a es de labo a o i mos en, espon aniamen , poca llui a. L'ailla-
men ha es a un me ode mol usual pe a gene a o po encia aques a
llui a en a olins. Tanma eix, sembla que no és la ecnica op ima pe a
p o oca al s ni ells de llui a en a es mascles. BLANCHARD, FIKUNAGA,
BLANCHARD i KELLEY
(1975), FLANNELLY i LORE (1977), i MICZEK (1979)'
han desc i com les a es que iuen en colbnies mix es a aquen consis-
en men els animals «in usos» (es anys a la colonia) i ho am amb
in ensi a supe io a la que s'obse a en el cas de les a es que han
so e l'aillamen socio-ambien al (GRANT, 1963; BLANCHARD i BLAN-
c
H
ARD, 1977; BLANC
H
ARD, TAKA
HAS
H
I
i BLANCH
ARD,
1977).
Els es ímuls ol ac ius, que énen del subjec e no amilia , se ien els
que p o oca ien la iniciació a l'a ac (BARNETT, 1955, 1958, 1963; CAL-
HOUN, 1962;
ALBERTS
i GALEF, 1973; ADAMS, 1976; FLANNELLY
i
THOR,
1979). La p esencia de emelles en aques es colbnies mix es, sembla se
un ac o impo an : BARNETT (1958) obse a que en ajun a un gmp
de mascles s'obse a, no malmen , poca llui a, pe o quan hi s6n p e-
sen s les emelles, les llui es en e els mascles són mol nés eqüen s.
BARNETT, EVANS i STODDART (1968) mos a en que el nomb e d'ame-
naces i la du ació dels a acs en e mascles augmen a a mol quan hi
ha ia emelles, segu amen , diuen, pe l'exci ació sexual. THOR i FLAN-
NELLY
(1979) i THOR (1979), sugge eixen que el mascle esiden a aca a
l'in ús pe a bloqueja -li el seu po encial d'insemina emelles en es e.
En els mamí e s, i pe an , en els osegado s, el compo amen en
gene al i el compo amen ag essiu en pa icula es, en pa , p oduc e
de l'ap enen a ge. La in e acció cons an dels animals amb el seu am-
bien a que aques s con ínuamen es iguin ap enen , adap an -se a les
a iacions ambien als. La conduc a ag essi a, pel seu alo en el com-
po amen social, sexual i alimen a i, és una conduc a gene ada
i
man inguda, en aques es ocasions. Així, els animals enen semp e l'opo -
uni a d'ap end e a compo a -se ag essi amen . Condiciona l'ag es-
sió en el labo a o i no és sinó accen ua i accele a aques p océs.
Tanma eix, no o s els animals es condicionen amb la ma eixa acili a ;
segons llu s ca ac e ís iques indi iduals, uns ag edi an més que els
al es desp és d'ha e segui el ma eix p océs de condicionamen . Aque-
lles di e encies indi iduals, no només són impo an s pe a de e mina
la acili a pe ap end e, sin6 que ho són ambé en a iables (mo i a-
cionals, emocionals..
.)
que així ma eix p ede e minen l'ag essió. La im-
po ancia de les ca ac e ís iques indi iduals en el compo amen ag es-
siu ha es a ema cada pe mol s au o s, dels quals MILLER (1959),
BARNETT (1963),
ARCHER
(1970), MOYER (1976)
i
OHBUKI i OKU (1980)
en són alguns d'ells. Dues de les ca ac e íse iques indi iduals més es u-
diades, en elació a aquel1 compo amen , són l'emo i i a i l'ac i i a l
56
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
explo ació mesu ades, gene almen , pe la de ecació i la deambulació
en el es Camp obe , espec i amen .
Els esul a s ob ingu s pels di e en s au o s que han eballa sob e
el ema, no són conco dan s. Men e uns no oben cap elació en e
aquelles ca ac e ís iques indi iduals i el compo amen ag essiu (KNUT-
SON
i HYNAN, 1973; THORNE, PATTERSON i TOPPING, 1975, pel que a a
la de ecació, i VERGNES, BOEHRER i KARLI, 1974, pel que a a la deam-
bulació), d'al es ob enen una co elació nega i a (BILLINGSLEA, 1941;
HALL i KLEIN, 1942; RUSKIN, DAVIS i DE PERALTA, 1975, pe la de ecació,
i No A~o A, FLANDERA i SANDRITTER, 1974, pe la deambulació) i enca-
a d'al es, la majo ia, hi obse en una co elació posi i a: VALZELLI,
1971; BOWERS, 1979; VERGNES
e
al.,
1974, obse a en que les a es que
ma a en el a olí, mos a en ni ells més al s d'emo i i a . Ma a el
a olí é o s componen s d'ag essió (BARR, GIBBONS i MOYER, 1975;
BLANC
H
ARD
i BLANCH ARD, 1977; KARLI, ECLENC
HER,
VERGNES,
C
HAU-
RAND
i SCH MITT, 1979) i p obablemen e, diu BOWERS (1979)) la conduc-
a de ma a el a olí i l'a ac en e a es mascles enen un mecanisme
d'a ousal comú. La elació posi i a en e deambulació i compo a-
men ag essiu és obse ada pe LESTER (1967); LESTER i CHESES (1968)
i THORNE
e
al.
(1975), aques s úl ims mesu a en « ea ing» (aixecades)
en comp es de deambulació en el Camp obe .
Aques s esul a s no coinciden s d'uns i d'al es, poden se degu s
al di e en ipus de mesu a del compo amen ag essiu usa , a di e en s
me odes emp a s pe a p o oca ag essió que an que s'es igui pa lan
de di e en s ipus d'ag essió o, ins i o , al e d'ha e usa animals de
di e en soca.
L'objec iu d'aques eball ha es a esb ina la possible elació que
hi pod ia ha e d'una banda en e la deambulació en el Camp obe i
el compo amen ag essiu (p o oca aques mi jancan una kcnica, en
p incipi no a e si a, com ho és la o mació de colbnies mix es en con a
de l'aillamen socio-ambien al), i d'al a banda, en e la de ecació al
Camp obe i aquel1 compo amen . La a iable ap enen a ge, l'hem
in oduida en el nos e disseny, ja que po modi ica aquella elació.
Les hipo esis expe imen als que o mulem són:
1. Les a es que han iscu en pe i es colbnies mix es es mos a an
més ag essi es, en on d'una a a in usa, que les que han iscu en
colbnies de mascles.
2.
Les a es amb pun uacions de de ecació al es se an més ag es-
si es que les a es amb pun uacions baixes, i les que enen pun uacions
al es de deambulació ho se an més que les que les enen baixes.
3.
El compo amen ag essiu és suscep ible de se ap ks.
4.
En una si uació de e o qamen posi iu, condicionan millo
l'a ac les a es més deambulado es i més de ecado es.
MATERIAL 1 METODES
Ma e ial
:
-
Subjec es: Pa im d'una població inicial de 145 mascles i 32 e-
melles de la soca Wis a , a la qual a em a egi 28 mascles de la ma-
eixa soca, que usa em com a oponen s (in usos) jun amen amb els
mascles de la població inicial que, pe les se es pun uacions en el es
Camp obe , no am selecciona . To s els animals o en subminis a s
pel «Cen e dlEle age
R.
Jan ien Le Genes -S . Isle. L'eda que enien
els mascles en el momen de pasa -los el p ime es
(C
-
O)
e a de
98-100 dies i la mi jana del seu pes e a de 318,O g (S
=
51,76). Les a es
e en man ingudes en condicions es anda d de empe a u a (22"
I
2"
C)
i
d'humi a (40-60
%).
El.cicle ci cadia de llum ou de 12 ho es.
-
Gabies: To es elles e en de ma e ial plas ic (mak olon) i medien
47
X
22,s
X
15
cm, excep e les gabies que usa em pe a o ma les colo-
nies mix es, les quals medien 55
x
33
x
19 cm.
-
Die a: Excep e el pe íode de p i ació de menja , en el cas de
les a es que ha ien de e el condicionamen a I'a ac, enien menja i
aigua ad Iibi um du an o el p océs d'expe imen ació.
-
Camp obe : E a o ma , seguin l'es anda i zació de BROAD-
HURST
(1957), pe una supe ície cilínd ica de 81,5 cm de diame e i
33,s cm d'alcada, i pe una planxa ci cula , que eia de base del cilind e,
di idida en 19 pa s, o es elles amb la ma eixa supe ície.
A
1,2 m
d'alcada hi ha ia un llum de 200 W que ilalumina a uni o memen
el camp.
-
Gubia de condicionamen
:
E a una de les gabies desc i es (47
X
x
22,s
x
15 cm) a la qual s'ha ia acopla un dispensado de pelle s.
Comp ado s: Sis comp ado s digi als CAMDEN LTD, connec a s a
uns polsado s dobles, un a un, ens pe me ien ob eni el emps, en se-
gons, pe a cada pau a que es mesu a a. Les eqiiencies e en comp a-
bili zades amb comp ado manual i les la encies amb c onome e.
P ocedimen ( eu e aula
1):
-
Tes Camp obe : El es es passa en el més comple silenci,
excep e el so 011 osa de 55 dB (que ou usa du an o el p océs expe-
imen al i que se ia pe a neu ali za els possibles so olls que po-
d ien in e e i els esul a s). E a, doncs, un Camp obe poc a emo-
ido , con a iamen al es anda di za pe BROADHURST (1957).
El es es passa a qua e dies consecu ius, a la ma eixa ho a, i
du an dos minu s. Es mesu a a la <<dea nbulació» (nomb e d'a ees
a essades amb les qua e po es) i la «de ecación.

TAULA
1.
Disseny expe imen al.
Pun uació del
compo amen
*
=
deam
-
de ec
1
=
deami
-
de ec1
&
=
deam1- de ec
U
=
deam-l
-
de ec1
(
i
1
indiquen pe sob e
i
pe so a de la de la població, espec i amen ).
DIFERENCIES
INDIVIDUALS
1
COMPORTAMENT
AGRESSIU
59
En e a a i a a es ne eja a el camp pe a e i a que les olo s d'una
a a in luissin els esul a s de l'al a.
Selecció dels subjec es: Desp és de l'úl im dia de es Camp obe ,
s'e ec ua a una selecció dels subjec es. Dels 145 mascles, als quals es
.
a passa el es , en selecciona em 64, pels ex ems de deambulació i
de ecació.
-
Tes d'ag essió: Als
64
mascles se'ls passa a el es d'ag essió
línia base, que ens pe me ia obse a si hi ha ia alguna a a que, espon-
aniamen , mos és ag essió.
Aques es , iden ic al es d'ag essió inal, consis ia en in odui
una a a es anya (in usa o oponen ) en la ghbia de l'animal al qual
mesu a em el compo amen ag essiu: El es du a a
10
min. P e ia-
men s'ha ien e i a els al es mascles de la gabia pe al que no in e -
e issin el compo amen del mascle que e a a alua .
La iden i icació de la conduc a ag essi a es basa a en la desc ipció
e a pe
GRANT
i MACKINTOSH
(1963)
de pos u es i mo imen s ag es-
sius ( ig.
1).
En conc e ano a em les següen s dades:
-
La kncia ins el p ime a ac: emps, en segons, ins que apa eix
el p ime a ac (qualse ol de les pos u es o mo imen s que desc iu em
o segui ) pe pa de la a a expe imen al. Si un animal no a cap
a ac, la se a la kncia e a de 601 sg.
-
La kncia ins la p ime a mossegada: emps, en segons, ins que
la a a expe imen al eia la p ime a mossegada a la a a in usa. Aquí,
ambé, quan una a a no eia cap mossegada, la la kncia que s'ano a a
e a de 601 sg.
De les següen s pos u es
i
mo imen s ano h em el emps que l'ani-
mal in e ia en cadascun d'ells.
-
Pe secució: la a a expe imen al pe segueix la in usa.
-
Pos u a de boxa: la a a s'aixeca i es man é d e a sos enin -se
sob e les ex emi a s pos e io s, i no malmen en on ada de ca a a la
a a in usa.
-
Pos u a la e al: l'animal s'o ien a de cos a e s l'oponen .
-
A ac: la a a es posa sob e l'esquena o la panxa de l'animal
submís.
-
Amenaqa: esquena o almen a quejada i mo imen s e s l'in-
ús, de mane a que s'a amba la e almen cap aques .
-
Llepa : GRANT i MACKINTOSH conside en que aques a pau a s'es-
cau en la ca ego ia ag essi a. L'animal llepa I'in nís i, ocasionalmen , a
se i les po es da an e es pe aga a -li la pell.
-
Mossega : la a a mossega la in usa. Pe cada mossegada es
comp abili za a un segon.
Dis ibució en g ups: Acaba aques p ime es d'ag essió,
32
de
QUADERNS DE PSICOLOGIA
Tos u a la e al
-.
.--
A ac
Pe
secusii. iiossegn
Fig.
1.
Pos u es i mo imen s ag essius en els quals ens hem basa pe a ob eni
una pun uació d'ag essió pe cada a a.
DIFERENCIES
INDIVIDUALS
1
COMPORTAMENT
AGRESSIU
6
1
les 64 seleccionades pels ex ems de deambulació i de ecació, e en dis-
ibuides en
8
colonies mix es, cadascuna o mada pe 4 mascles (amb
ca ac e ís iques di e en s quan a la deambulació i de ecació), 4 eme-
lles i llu s c ies, les quals es e i a en als 30 dies d'ha e nascu . La es-
a de mascles selecciona s (els al es 32) es man enien en g ups de
4 mascles (els que o ma en pa de la ma eixa colonia ambé enien
ca ac e ís iques di e en s pel que a a les a iables del Camp obe ).
Seguin la me odologia de BLANCHARD
e al.
(1977), les colonies es
man enien du an un pe íode de 104-105 dies.
Condicionamen :
En acaba el pe íode colonial, a la mei a de les
a es se les p i a a de menja es dies segui s, pe al de e un condi-
cionamen a l'a ac. De les
8
colonies mix es, a 4 d'elles se'ls e i a a el
menja , i a
4
no (el ma eix e em pe a les colonies de mascles). Des-
p és de la p i ació, cada mascle que ha ia d'ésse condiciona e a posa
indi idualmen e a la gabia de condicionamen . En ella s'hi in oduien
3
pelle s i seguidamen s'hi in oduia la a a. El condicionamen
cO-
menca a quan aques a, ha en descobe el menja , l'ha ia inge i . En
la p ime a sessió es condiciona a la a a al so 011 del dispensado . En la
segona i e ce a sessions, es condiciona en ja les pau es d'a ac, ha en
in odui a la gabia el mascle oponen . El c i e i d'ap enen a ge e a
e 10 a acs consecu ius, desp és de cadascun dels quals la a a, amb
una la encia in e io a
5
sg, ha ia d'ana a busca el e o camen .
S'ano a a el emps que igaba la a a a assoli el c i e i, i el nomb e
de e o camen s subminis a s. Les es sessions es eien deixan un
in e al de 24 h en e una i l'al a.
Finalmen , i abans del es d'ag essió inal, les a es (en llu s colo-
nies) eien dos dies de ecupe ació, du an els quals disposa en de
menja i aigua
ad libi um.
-
Tes d'ag essió inal:
A iba s aquí, es passa a de nou, a o es
les a es seleccionades, el es d'ag essió (iden ic a l'an e io ). El mascle
es any a la colonia (in ús) e a semp e de en ada di e en a la del
mascle al qual s'en on a a.
Es anda di zació dels mascles in usos:
Seguin la sugge encia de
BRAIN
i POOLE (1974), hem usa mascles més jo es que els mascles
esiden s, i pe an ', de pes in e io . Aques s mascles ha ien iscu des
del momen del deslle amen , en g ups de mascles
(4
o maxim
5).
Si en
algun cas no disposa en de mascles més jo es, semp e selecciona em
els que enien un pes meno que el esiden , pe al d'e i a que un
mascle oponen a aqués a aquell, simplemen pe que ísicamen e a
més o que ell.
D'aques s mascles in usos n'ano a em el ipus de compo amen
68
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
no hem ex ema les condicions que p o oquen un augmen de la de e-
cació. La essa e a in e io , pe o el més impo an és ema ca que
aques so 011 el sen ia l'animal en o momen , i pe an , no e a una
es imulació no a i especí ica d'aques a p o a.
La deambulació mesu ada en un Camp obe amb les ca ac e is-
iques del nos e po se un índex d'una conduc a independen de l'emo-
i i a de l'animal, i que d'aco d amb GARC~A (1974) anomenem aexplo-
ació» ja que en disminui les eaccions de «po », p e alen les de
«cu iosi a » o «explo ació».
Anilisi ac o ial
Ens ha sembla que el me ode més co ec e pe a ob eni una pun-
uació d'ag essió pe a cada a a i pode -ne e pos e io men un ac-
amen es adís ic és dona un pes a cada pau a obse ada, pes que no
hau ia de se subjec iu o ap oxima , com ho és en el cas del eball de
SVARE i LESHNER (1973)) sinó ob ingu pe un p ocedimen o almen
objec iu, com ho és el de l'analisi ac o ial.
La
o mació de pe i es colbnies mix es
Els nos es esul a s no con i ma ien que la ecnica de o ma colb-
nies mix es sigui e ec i a pe a p o oca compo amen ag essiu en
els animals de labo a o i. A a bé, cal eni en comp e que les nos es
colbnies mix es, compa ades amb les de BLANCHARD
e
al.
(1975, 1977)
són colbnies que i ien en una A ea més eduida (les mides de les nos-
es gabies e en: 55
x
33
x
19 cm, men e que les de Blancha d e en:
120
X
120
x
60 cm) i, a més, el nomb e de subjec es pe colonia és su-
pe io en el nos e cas
(4
mascles,
4
emelles
i
llu s c ies, en can i, en
les colbnies de Blancha d hi ha ia 3 mascles, 4 emelles
i
les c ies).
Les gabies excepcionalmen g ans enen l'a an a ge de que no s'han de
ne eja amb an a eqükncia,
i
pe an , no s'han de manipula an els
animals; aixb, segons THOR (1976), po con ibui a es abli un e i-
o i. BARNETT (1958) diu que la llui a obse ada en les colbnies mix es
és deguda, pa cialmen , a l'exis encia dlun.a «si uació e i o ial». Els
a acs dels esiden s als es ange s són exemples ipics de a e i o ia-
li a ~ (BARNETT, 1963).
BARNETT (1958) ema ca que, si bé la desconeixenca del mascle in-
nís pe pa del esiden po , pe sí ma eixa, p o oca llui a inde-
penden men de si aques es a o no en un lloc amilia , la poca llui a
que s'obse a quan un ce nomb e de mascles - o s es anys a o s

i a la gabia- es posen jun s, sugge eix que aquella desconeixenca és
només impo an en el con ex d'una si uació e i o ial. THOR (1976)
obse a que quan, abans d'en a l'in ús a la gabia, es posa aques a
en una habi ació di e en de la que es a a, o bé la colonia es can ia de
gabia, po queda bloqueja l'a ac ag essiu del mascle dominan de la
colonia. L'abskncia d'un ambien amilia és una ba e a o midable,
diu aques au o , pe a la espos a ag essi a con a un mascle es any.
Les dimensions eduides de les nos es gabies pod ien ha e di i-
cul a l'es ablimen del e i o i; aixb explica ia, en pa , la poca llui a
obse ada en les a es de les nos es colonies mix es.
A
més, si bé
semp e passa em el es en la p opia ghbia, en ha e de e i a els mas-
cles als quals no es passa a el es , pe al que no in e e issin el com-
po amen del mascle esiden e s l'in ús, aquells es a en, o co-
samen , en una gabia es anya ins que els a iba a el seu o n.
Tanma eix, pel que a a les dimensions de la gabia, THOR (1976)
assegu a que la llui a p o ocada pe la in oducció d'un es any a la
colonia, no demana necessa iamen que aquelles siguin ano malmen
g ans. Ac ualmen , diu, s'han usa en di e sos expe imen s colonials
gabies de dimensions no mals (48
x
27
x
22 cm) i s'han ob ingu bons
esul a s: la in ensi a d'a ac dels esiden s en aques es gabies no mals
és compa able a la p esen ada pe al es que ha ien usa gabies g ans,
ja que -con inua dien Tho - l'es ímul pe p o oca ag essió en el
esiden és, simplemen , la p esencia d'un mascle no amilia ; les di-
mensions de les ghbies, dins d'uns lími s p ac ics esde enen i elle-
an s, ca l'a ac es dóna independen men del amany de la ghbia. No-
més el ipus d'ag essió i i a i a de les a es que es an exposades a
es ímuls nocius, co elaciona nega i amen amb el amany de la ghbia
(THOR, 1976).
En les nos es colonies la densi a de població ja hem di que e a
supe io a les de Blancha d. Aques a densi a al a a que augmen in les
in e accions socials i, pe an , l'ag essió en e els memb es de la
colonia. Aixb compo a eb e, pe pa de les a es no dominan s del
g up, es ímuls nocius. D'aquí la impo ancia del amany edui de les
nos es ghbies en la no mani es ació d'ag essió pe pa d'aques es
a es.
Du an el emps que han iscu en les colonies mix es, les a es
s'han a aca , amb mossegades que e en ben isibles en mol es d'elles.
Aques es mossegades, unes a es les enien locali zades' més eqüen -
men en la egió lumba , i d'al es en el mo o, ulls i cap. Les p ime es
coincidien en se a es que, gene almen e, no mosseguen la a a in usa;
les segones, en can i, són les que més la mossega en. Aques a obse -
ació coincideix amb la desc ipció que an BLANCHARD i BLANCHARD
(1980) de l'a ac de ensiu i de l'a ac.
70
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
D'aco d amb BARNETT (1963, 1967), les a es es ableixen elacions
de dominancia-subo dinació en e elles, enca a que no són capaces d'es-
abli ' una bona je a quia on es pe me in ce es conduc es i al es no.
Els mascles subo dina s, al eni expe iencia de de o a en llu s en on-
amen s amb els mascles dominan s, di ícilmen a aquen quan s'in o-
dueix l'in ús en la se a gabia. Ve aquí un al e e que explica ia la
poca llui a que hem obse a en els nos es mascles de les colonies mix-
es que pos e io men no e en el condicionamen a l'a ac.
Que la densi a de població e a al a en les nos es colonies mix es
ho con i ma un al e e , el de la educció de la e ili a de les eme-
lles: llu s en ades no supe a en el nomb e de qua e (o maxim cinc),
quan, no malmen de cada pa en neixen 10
o
12 c ies, i ins i o 14.
BARNETT (1964) ja obse a aques enomen, si bé en un eball pos e-
io (1967) deia que aques a disminució de la e ili a po se ambé
un
dels e ec es del con lic e en e els memb es del g up.
Tanma eix, enca a pod íem dona més explicacions. Així, pe exem-
ple, CRAWLEY, SCHLEIDT i CONTRERA (1975) assegu en que els mascles
que iuen amb emelles llui en an com els mascles ailla s, pe o que
els que iuen amb al es mascles o en un g up de mascles i emelles
(com és el nos e cas), llui en mol menys, indican que la manca d'in-
e accions mascle-mascle se ia la causan d'aques inc emen de la
llui a.
A
més, diuen, l'es imulació social edueix la llui a, es imulació
que enen les a es dels nos es g ups colonials.
Finalmen , hem de e e i -nos a la a iable pes dels animals, pe que
po ha e in lui ambé en de e mina aques s ni ells d'ag essió in e-
io s als que espe a em: hem di a la pag. 32, que les a es in uses
semp e e en d'eda in e io o igual a la del esiden , pe al que el pes
de les p ime es no os mai supe io al de les segones. A a bé, malg a
l'eda os in e io , l'al a densi a de població adhuc a disminui el pes
dels componen s de les colonies (BARNETT, 1958), sob e o el de les
a es subo dinades del g up. Pe an , la a iable pes po ha e con i-
bui ambé, al com dkiem, a inhibi almenys en pa els possibles
a acs a la in usa.
En el cas de les a es que e en el condicionamen a l'a ac, malg a
llu pes os in e io al de les in uses (no només pe les aons donades
més amun , sin6 pe que se'ls p i a a de menja du an es dies abans
del condicionamen ), a aca en pe quk hi ha ia un ap enen a ge del
compo amen ag essiu, conseqüencia d'aques p océs de condicio-
namen .
Ap enen a ge del compo amen ag essiu
Tal com e a d'espe a , les a es que segui en el p océs de condicio-
namen mos a en pun uacions d'ag essió més al es que les que no el
e en. Pe an , doncs, al com o mula em en la nos a e ce a hipo-
esi, el compo amen ag essiu és suscep ible de se ap es, sob e o
quan l'expe imen ado plan eja un condicionamen ad eca a ensenya
a ag edi ; en els al es casos, és anma eix possible que hi hagi un
ce ap enen a ge, pe bé que no sigui ni di igi ni con ola pe l'expe-
imen ado . En al es pa aules: semp e hi ha ap enen a ge, pe o els
esul a s són mol més accen ua s quan es a un condicionamen pe
ensenya a a aca .
GINSBURG i
ALLEE
(1942), SCOTT (1946) i FREDERICSON (1949) ja obse -
a en, en a olins, com la mo i ació pe llui a augmen a a a nb l'en-
enamen , i MYER (1964) obse a ambé que, al lla g del p océs de con-
dicionamen , la la encia a I'a ac de la a a e s el a olí, disminuya
apidamen .
SEWARD
(1946) a nb a es, i GINSBURG i ALLEE (1942) a nb a olins,
demos a en que l'expe iencia po eni un e ec e de condicionamen en
les elacions de dominancia.
El que cal ema ca és que el esul a del condicionamen no ha
es a igual en o es les a es: a con inuació exposa em quines són les
ca ac e ís iques indi iduals, pel que a a les a iables del Camp obe ,
que p esen en les a es que ap enen nés acilmen aques compo -
amen ag essiu.
Deambulació i de ecació en el compo amen ag essiu
En les úl imes hipo esis expe imen als pos ula em que les a es
a nb de ecació al a se ien més ag essi es que les a es a nb de ecació
baixa, i que les deambulado es al es ho se ien més que les baixes.
Els nos es esul a s ens indiquen que aixo és així pe la deambulació,
enca a que la di e encia en e els dos g ups no a iba a se signi ica i a,
pe o pe la de ecació la endencia és al e és de la que espe b em: les
de ecado es baixes endeixen a mos a -se més ag essi es ( aula
V).
Tanma eix, aques a endencia és mol més cla a pe la deambulació que
pe la de ecació; pe an , el signi ica d'aques a úl ima a iable se ia
mol nés ague.
En la li e a u a exis en sob e aques ema obse em, cu iosamen ,
com en el cas de la deambulació hi ha un ampli aco d sob e la se a
elació a nb el compo amen ag essiu, en can i, pe a la de ecació hi
ha esul a s con adic o is ( egeu pag. 48). Els nos es esul a s que
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
indiquen que la de ecació no sembla que in e ingui d'una mane a
cla a en el compo amen ag essiu, es a ien d'aco d amb els apo a s
pe KNUTSON i HYNAN (1973) i THORNE
e
al.
(1975).
SVARE
i LES
H
NER
(
1973) sugge eixen que la eac i i a emocional
pod ia es a di ec amen elacionada amb la conduc a ag essi a, i
que la «po » ho es a ia in e samen . D'al a banda, MOYER (1976) diu
que els es ímuls que p odueixen eaccions de po endeixen a inhibi
l'ag essió en e mascles. A la llum d'aques es apo acions, po se po-
d íem di que, ja que la de ecació i la immobili zació són eaccions de
po , les a es nés de ecado es i.menys deambulado es se ien les nés
po ugues i que pe aixo se ien ambé les menys ag essi es. Conse-
qüen men , les menys de ecado es i nés deambulado es se ien les nés
ag essi es. Les a es nés deambulado es inicien nés con ac es i, si
són, a més, a es poc de ecado es, se an les que menys po ind an i
pe an , les que nés a aca an.
HALL i KLEIN (1942) i LAGERSPETZ (1964, 1969), aques úl im amb
a olins, obse a en que els animals que s'han c ia de o ma selec i a
pe « imidesa» o «po », mani es en menys conduc a ag essi a en una
in e acció mascle-mascle.
Aques s esul a s jus i ica ien aques a endencia (que ja hem di
que no e a signi ica i a) a mos a -se nés ag essi es les de ecado es
baixes que les al es, i les deambulado es al es que les baixes, i explica-
ien que siguin, pe an , les a es amb pun uacions baixes de de ecació
i al es de deambulació, les més ag essi es.
HAYES, RINCOVER i BOLOSIN (1980) diuen que l'ag essió po se una
conduc a ope an man inguda pe e o camen senso ial de ipus i-
sual, ac il, audi iu i p opiocep iu. Segons ells el modelamen in e in-
d ia en l'adquisició inicial dels ac es ag essius, men e que el e o ca-
men senso ial de e mina ia el seu man enimen . Si aixo és així, no ha
d'es anya que siguin les a es nés deambulado es les nés ag essi es
pe que són les nés explo ado es, les que an a la ece ca d'es ímuls,
pe an , són les nés sensibles a aques inpu senso ial.
D'al a banda, quan és p esen el p océs de condicionamen a l'a ac,
s'obse en unes di e encies mol cla es en e les deambulado es al es
i
baixes ( aula
VI).
Les di e encies que hem indica nés amun en e
aques s dos g ups de a es, es an mol nés g ans quan els animals
han ap es a ag edi . Aixó ol di , doncs, que les deambulado es al es
condicionen nés acilmen que les baixes, pe que la di e encia en e
les pun uacions d'ag essió de les a es que han segui el p océs de
condicionamen i de les que no ho han e són mol nés g ans en aquel1
g up ( egeu ig.
2).
Pe a la de ecació s'obse a ambé que són les
de ecado es al es les que ap enen nés acilmen ; en aques cas, pe o,
la di e encia en e els dos g ups no és signi ica i a. A més, les di e-
kncies en e les pun uacions d'ag essió de les a es que han segui el
condicionamen i de les que no ho han e , són mol més accen uades en
les de ecado es al es que en les baixes ( ig.
2),
la qual cosa indica ia
.que aquelles ap enen més acilmen que aques es.
Neu b ic
Es able
In o e i Ex a e i
Fig.
3.
Les dues no es dimensions pos ulades pe G ay
(1970),
Aizsie a
i
Zmpul-
si i a , ob ingudes pe una o ació de
45"
dels eixos o ogonals pos ula s pe
Eysenck
(1957),
Neu o icisme i Ex a e sió.
Aques s esul a s es pod ien in e p e a d'aco d amb la eo ia de
GRAY
(1970), segons la qual els subjec es amb més al a sensibili a al
e o camen posi iu són els més impulsius (és a di , els nés emo ius
i més ex a e i s, en les coo denades ~'EYSENCK, 1957; egeu ig.
3).
Ja que la deambulació en un Camp obe poc a emo ido com el nos e
és un índex de l'explo ació de l'animal (analeg aques a de l'ex a e sió
dels humans, GARC~A, 1974) i la de ecació ho és de l'emo i i a (analeg
del Neu o icisme, segons EYSENCK i BROADHURST, 1964), els subjec es
més sensibles al e o camen posi iu se ien els més deambulado s i més
de ecado s.

74
QUADERNS DE PSICOLOGIA
Bibliog a ia
ADAMS,
D. B., 1976, cThe ela ion o scen -ma king, ol ac o y in es iga ion, and
speci ic pos u es in he isola ion-induced igh ing o a s»,
Beha iou ,
56,
pp. 286-297.
ALBERTS,
J.
R.,
GALEF, B.
J.,
1973, aol ac o y cues and mo emen : s imuli media ing
in aspeci ic agg ession in wild Non ay a »,
J.
o Comp. Physiol. Psychol., 85,
pp. 233-242.
ARCHER,
J.,
1970, «E ec s o popula ion densi y on beha io in oden s)), dins
J.
H. C ook (Ed.),
Social Beha io in Bi ds and Maminals,
New Yo k, Aca-
demic P ess, pp. 169-210.
BARNETT, S.
A.,
1955, ~Compe i ion among wild a su,
Na u e, Lond,
175, pp. 626-127.
-
1958, «An analysis o social beha iou in wild a s»,
P oc. Zool. Soc. Lond.,
ol.
130
(l), pp. 107-152.
-
1963,
The Ra : A S udy in Beha io ,
Chicago, Aldine.
-
1964, «Social s ess)), dins
J.
D. Ca hy
&
C. L. Dudding on (Eds.),
Viewpoin s
in Biology,
London, Bu en o h, pp. 170-2'8.
-
1967, «A ack and de ense in animal socic ies)), dins C. D. Clemen e
&
D. B.
Lindsley (Eds.),
B ain unc ion V: Agg cssion and de ense,
Uni e si y o
Cali o nia P ess.
-
EVANS, C. S. i STODDART,
R.
C., 1968, ((In luence o emales on con lic among
wild a s)),
J.
Zool. Lond.
BARR, G. A., GIBBONS,
J.
L., MOYER,
K.
E., 1975, «The ela ionship be ween mouse
killing and in aspeci ic igh ing in he albino a »,
Beha io al Biology, 14
(2),
pp. 201-208.
BILLINGSLEA, F. Y., 1941, «The ela ionship be ween emo ionali y and a ious o he
salien s o beha io in he a »,
J.
Comp. Psychol., 31,
pp. 69-77.
BLANCHARD,
R.
J.,
FUKUNAGA, D. C., BLANCHARD, D. C., KELLEY,
M.
J.,
1975, «Conspe-
ci ic agg ession in he labo a o y a »,
J.
Comp. Physiol. Psychol., 89
(lo),
pp. 1.204-1.209.
-
BLANCHARD, D. C., 1977, ~Agg essi e beha io in he a »,
Beha . Biol., 21 (21,
pp. 197-224.
-
TAKAHASHI, L. K., BLANCHARD, D. C., 1977, «The de elopmen o in ude a ack
in colonies o labo a o y a s»,
Animal Lea ning
&
Beha io , 5
(4), pp. 365-369.
-
BLANCHARD, D. C., 1980, «Animal agg ession and he dyscon ol synd ome)),
dins M. Gi gis
&
L.
G. Kiloh (Eds.),
Limbic Epilepsy and he Dyscon ol Syn-
d ome,
Else ie /No h-Holland Biomedical P ess.
BOWERS, D. C., 1979, «Mousekilling, in e male igh ing, and condi ioned eino ions
esponse in a s»,
Agg essi e Beha io , 5,
pp. 41-49.
BRAIN,
P.
F.
&
POOLE, A., 1974, «Some s udies on he use o "s anda d opponen s"
in in e male agg ession es ing in TT Albino mice»,
Beha iou , L.,
1-2,
pp.
100110.
BROADHURST, P. L., 1957, ~De e minan s o emo ionali y in he a , 1. Si ua ional
ac o sn,
B i .
J.
Psychol., 48,
pp. 1-12.
CALHOUN,
J.
B., 1962,
The ecology and sociology o he No way a ,
U.S. Depa -
men o Heal h, Educa ion, and Wel a e, Pub. No. 1008. Washing on, D.C.:
U.S. Go e nmen P in ing O ice.
CATTELL,
R.
B., 1979,
Pe sonali y and Lea ning Theo y ol 1: The s uc u e o
Pe seonali y in i s En i onmen ,
Sp inge , New Yo k.
CRAWLEY,
J.
N.,
SCHLEIDT,
W.
M., CONTRERA,
J.
F.,
1975, «Does social en i onmen
DIFER~NCIES INDIVIDUALS
1
COMPORTAMENT AGRESSIU
75
dec ease p opensi y o igh in male mice?~,
Beha io al Biology,
15
(l),
pp.
73-83.
EY~NCK, H.
J.,
1957,
The dynamics o anxie y and hys e ia,
P aege , New Yo k.
-
BROADHURST, P.
L.,
1964, «In oduc ion», dins H.
J.
Eysenck (Ed.),
Expe imen s
in mo i a ion,
Ox o d, Pe gamon P ess, 1964.
FLANNELLY, K.
J.,
LORE, R., 1977, «The in luence o emales upon agg ession in
domes ica ed male a s (Ra us nowe gicus)»,
Aninzal Beha iou , 25,
pp. 654-659.
-
THOR,
D.
H., 1978, «Te i o ial agg ession o he a o males cas a ed a
a ious ages»,
Psysiology and Beha io ,
20,
pp. 785-789.
FREDERICSON, E., 1949, «Response la ency and habi s eng h in ela ionship o
spon aneous igh ing in
C57
black mice»,
Ana . Rec.,
pp. 105-109.
GARC~A, L., 1974,
Ex inció de RF50, inhibició
i
pe sonali a en a es mascles Wis-
a ,
Tesi doc o al, Uni e si a Au bnoma de Ba celona.
GINSBURG, B., ALLEE, W. C., 1942, «Some e ec s o condi ioning on social domi-
nance and subo dina ion in inb ed s ains mice»,
Physiol. Zool., 15,
pp. 485-506.
GRANT, E.
C.,
1963, «An analysis o he social beha iou o he male labo a o y
a »,
Beha iou ,
21,
pp. 260-281.
-
MACKINTOSH,
J.
H., 1963,
«A
compa ison o he social pos u es o some com-
mon labo a o y oden sn,
Beha iou , 21,
246-259.
GRAY,
J.
A., 1970, «The Psychophisiological basic o
in o e sion-ex a e sionn,
Beha . Res. The .,
8,
pp. 249-266.
HALL, C. S., KLEIN, S.
J.,
1942, «Indi idual di e ences in agg essi eness in a s»,
J.
Comp. Physiol. Psychol.,
33,
pp. 371-383.
HAYES, S. C., RINCOVER,
A.,
VOLOSIN, D., 1980, «Va iables in luencing he adqui-
si ion and main enance o agg essi e beha io : Modeling e sus senso y ein-
o cemen n,
Jou nal o Abno mal Psychology,
89
(2),
pp. 254-262.
KARLI, P., 1972, «Rdle du sys &me limbique dans le dé e minisme physiologique
de la éac i i é émo ionnelle e sociale», dins
Ac uali és Pha macologiques,
252me Sé ie,
Masson, Pa ís, pp. 61-90.
-
ECLENCHER, F., VERGNES, M., CHAURAND,
J.
P., SCHMITT, P., 1974, «Emo ional
esponsi eness and in e speci ic agg essi eness in he a : In e ac ions be -
ween gene ic and expe ien ial de e minan sn, dins
J.
H.
F.
an Abeelen (Ed.),
Gene ics o Beha iou ,
Ams e dam, No h Holland Publ., in p ess.
KNUTSON,
J.
F., HYNAM,
M.
T., 1973, ~P eda o y agg ession and i i able agg es-
sion: shock-induced igh ing in mouse-killing a sn,
Physiology and Beha io ,
11, pp. 113-115.
LAGERSPETZ, L., 1964,
S udies
on
he agg essi e beha io o mice,
Helsinki, Souma-
lainen Tiedeaka emia.
LAGERSPETZ, K. M.
J.,
1969, ~Agg ession and agg essi eness in labo a o y micen,
dins S. Ga a ini i
E.
B. Sigg (Eds.),
Agg essi e Beha iou ,
New Yo k, Wiley.
LESTER, D., 1967, ~Explo a o y beha io o dominan s and submisi e a sn,
Psy-
chon. Sci.,
9,
pp. 285-286.
-
CHESES, K. T., 1968, ~E ec s o dep i a ion upon agg ession in a sn,
Psycho-
logicaí Repo s,
22, pp. 1.129-1.133.
MICZEK, K. A., 1979,
«A
new es o agg ession in a s wi hou a e si e s imu-
la ion: Di e en ial e ec s o d-amphe amiile and cocainen,
Psychopha nza-
cology, 60,
pp. 253-259.
MILLER, M. M., 1976, «Do sola e al on al lobe lesions and beha io in he
macaque: Dissocia ion o h ea and agg essionn,
Physiol. Beha .,
17
pp.
209-213.
MOYER, K. E., 1976,
The Psychobiology o Agg ession,
Ca negie-Mellon Uni e si y
Ha pe
&
Row, Publishe s, New Yo k.
76
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
MYER, J. S., 1976, ~S imulus con ol o nouse-killing a s»,
J.
Comp. Phy:
Psychol.,
58,
pp. 112-117.
No h~o h, V., FLANDERA,
V.,
SANDRITTER, W., 1974, ~Agg essi e a s: Some p o
ies o lea ning, nemo y and o he limbic sys emn,
Pha macology Bio,
mis y and Beha io ,
2,
pp. 729-733.
OHBUCHI, K., OKU,
Y.,
1980, aAgg essi e beha io as a unc ion o a ack pa í
and hos ili y»,
Psychologia,
An In e na ional Jou nal o Psychology in
O ien , 23, (3).
REYNOLDS,
G.
S., CATANIA,
A.
C., SKINNER, B. F., 1963, acondi ioned and unco
ioned agg ession in pigeons»,
J.
Expe . Anal. Beha ., 1,
pp. 73-75.
RUSKIN, R. S., DAVIS,
G.
G.,
DE PERALTA, 1975, «The ela ionsliip be ween emc
nali y and dominance in he hodded a »,
Jou nal o Gene al Psychology,
pp. 53-58.
SCOTT, J. P., 1946, [(Incomple e adjus men caused by us a ion o un ai
igh ing mice»,
J.
Comp. Psychol.,
39,
pp. 379-390.
SEWARD, J. P., 1946, ((Agg essi e Beha io in he a . 4. Submission as de e ni
by condi ioning, ex inc ion and disuse»,
J.
Comp. Psychol., 39,
pp. 51-76.
SVARE, B. B., LESHNER,
A.
I.,
1973, «Beha io al co ela es o in e male agg es
and g ouping in nicen,
J.
Comp. Physiol. Psychol.,
85,
pp. 203-210.
THOR, D.
H.,
1976, ~In aspeci ic agg ession in a s and dimensions o enclosu
Psychological Repo s,
38,
pp. 1.253-1.254.
-
1979, ~Th ea and a ack in he alpha male a »,
Bull. Psychoc. Soc., 14
pp. 146-148.
-
FLANNELLY, K.
J.,
1979, «Copula ion and in e male agg ession in a s)),
J.
Co
Physiol. Psychol, 93
(2), pp. 223-228.
THORNE,
B.
M., PATTERSON,
A.
S., TOPPINC, J. S., 1975, «Beha io al di e ences
ween kille and nonkille a s»,
Bull. Psychon. Soc.,
6
(2), pp. 152-154.
ULRICH, R.
E.,
JOHNSTON,
M.,
RICHARDSON,
J.,
WOLFF, P. C., 1963, «The ope
condi ioning o igh ing beha io in a s»,
Psychol. Rec., 13,
pp 465-470.
VALZELLI,
L.,
1971, ~Ag esi i é chez le a e la sou is. Aspec s compo ameni
e biochimiques),,
Ac uali és Pha macologiques, 24,
pp. 133-152.
VERCNES,
M.,
BOERER, A., KARLI, P., 1974, ~In e speci ique agg essi iness
eac i i y in mouse-killing and nonkilling a s: Co npa ed e ec s o ol ac
bulb emo al and aphe lesions»,
Agg essi e Beha io , 1,
pp. 1-16.