EL DESENVOLUPAMENT DE LA PSICOPATOLOGIA
INFANTIL AL SEGLE XIX
Edelmi a
DOMENECH*
RESUMEN
Es e abajo es udia el desa ollo de la psicopa ología in an il a lo
la go del siglo
XIX;
dis ingue es e apas:
1. Con ibución de los psiquia as anceses en el campo 'del e aso
men al (Fal e , Voisin, Fe us) y de la pedagogía del de icien e (Delasiau-
e, Vallée, Seguin, Bou ne ille
).
2.
Di e enciación p og esi a del con enido cien pco y apa ición de
capí ulos de psicopa ología in an il en las ob as gene ales de psiquia ía y
pedia ía (GRIESINGER, 1845; WEST, 1854; MAUDSLEY, 1867).
3.
Publicación de los p ime os ex os monog á cos de psicopa ología
in an il (FILIBILIU, 1887; EMMINGHAUS, 1887; MOREAU
DE
TOURS, 1888).
No icia del p ime ex o au óc ono en la ma e ia (VIDAL PERERA, 1907).
Apa ición de esis especz~icas de psiquia ía in an il.
ABSTRACT
This is a s udy o de elopmen o Child Psychopa hology h oughou
he nine een h cen u y and co e s h ee pe iods:
l.
The con ibu ion o ench psychia is s in he ield o men al. e a -
da ion (Fal e , Voisin, Fe us) and he pedagogy .o de cien (Delasiau e,
Vallée, Seguin, Bou ne ille).
*
Ca ed h ica de Psicopa ologia, Depa amen de Psicologia de la Salu , Uni e si a
Au bnoma de Ba celona.
8
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
2.
The p og essi e di e en ia ion o he scien i ic con en s and he
appea ance o chap e s on Child Psychopa hology in he gene al wo k o
Psychia y and Pedia y (GRIESINGER, 1845; WEST, 1854; MAUDSLEY,
1867).
3.
The publica ion o he i s monog aphic ex s on Child Psychopa-
010gy (FILIBILIU, 1887; EMMINGHAUS, 1887; MOREAU
DE
TOURS, 1888).
News o he i s au och onus ex on he subjec (VIDAL PERERA, 1907).
The publica ion o speci ic heses on Child Psychia y.
En l'es udi dels an eceden s de la psicopa ologia de la in ancia obem
dades d'in e es des de emps mol ecula s. En el decu s del segle xix,
gai ebé o s els aspec es de la ciencia i de la ecnica an eni un desen-
olupamen impo an . T obem el ma eix en el camp de la psicopa olo-
gia in an il. Quan comenqa la cen ú ia, aques es udi é un g uix ela i-
amen in e essan , pe o més a ia pob e de coneixemen s. Quan aques-
a acaba, hi ha una c is al-li zació d'una bona pa del seu con ingu . Si
més no, en alguns dels aspec es que pe me en de conside a com a
exis en i consolidada una especiali a : l'exis encia de llib es de ex
esp.ecí ics, esis sob e emes de l'especiali a , alguns p o essionals que
s'hi dediquen p ima iamen .
Els an eceden s més an ics
Abans del 1800, pe o, ja enim, ce amen , un bon g uix de dades,
o i que són ela i amen espa ses. En o cas no ens pe me en de
con igu a enca a un con ingu homogeni.
Es oben dades d'un ce in e es en ex os de medicina an ics, sob e-
o e e i s a una malal ia que a ec a in an s i g ans i que enia una g an
epe cussió social: l'epilepsia. Ja en el Co pus hipoc a icl i en esc i s de
Gale obem e e encies conc e es a casos d'epilepsia en els nens. Els
SEMELAIGNE,
R.,
1930,
Les pionnie s de la psyquia ie angaise a an e ap es
Pinel,
Baillie e e ils,
2
ols., Pa ís,
1,
pp.
52
i
SS.
LA
PSICOPATOLOGIA
INFANTIL
AL
SEGLE
XIX
9
l
1
a o ismes hipoc a ics n'esmen en el p onos ic; Gale desc iu el enomen
de l'au a en una obse ació en un nen de e ze anys2.
Una segona on inicial són e e encies, gai ebé semp e les ma eixes,
que es oben en llib es de malal ies de nens, sob e o en els anys del
Renaixemen (segle XVI). Hem anali za alguns llib es espanyols classics
de la pedia ia dels segles
x i
i
XVII.
Els emes solen se semp e els
ma eixos, di e encia s en dos sen i s: les con ulsions i al e acions del
son. En el p ime pun es ac a de l'epilepsia i d'una o ma de con ul-
sions que en deien
na e pue o um.
En
els as o ns del son obem
e e kncies a l'insomni, que cu en adhuc amb opiacis (xa op de casca11
blanc), i als e o s noc u ns, els somnis que espan en.
Alguns pun s més especí ics els obem en l'es udi de la ecupe ació i
ac amen dels so ds-mu s. Aquí les dades són p ou in e essan s i cone-
gudes. L'escola espanyola és p ecu so a d'aques es udi amb l'ob a de
Ped o Ponce de León (1520-1584), Juan Pablo Bone (1620), Manuel
Ramí ez de Ca ión (1622)
i
Jacobo Rod íguez Pe ei a, del segle següen ,
que passa a F anca. L'escola ancesa, iniciada en pa pe Pe ei a, na
a Ex emadu a, con inua amb l'aba 1'Epée (1712-1789) i l'aba Sica d
(1742-1822), que impulsa I a d, ja en el segle
XIX.
En aques a línia cal
eco da ambé l'angles John Bulwe (1644), l'alemany exe cin a Ams-
e dam Jean Con ad Amman (1669-1724) i Samuel Heinicke, el cap de
l'escola alemanya (1727- 1790).
Un al e camp conc e d'in e ks és el dels nens sal a ges, alguns po -
se objec e de desc ipcions an as iques, pe o d'al es, pocs, ela i amen
documen a s. Reco dem a a aquí, des dels nens llops llegenda is, de
Hesse (1344)3, ins als nens óssos de Li uania, del segle
X Ii4
o el que
i ia en e bens a I landa i ou ben obse a i desc i pe Nicolas
Tulp (1672)5. En el segle
x ~ii
els casos ben documen a s ja són una
mica més abundan s. P ecisamen a pa i d'un d'ells, el del nen sal a -
ge de l'A ey on, eeduca pe I a d, ens in oduim en una de les línies
d'in e ks del segle
XIX:
la eeducació dels e a da s men als.
Dades aillades, des del camp mkdic, les podem oba en l'ob a de
Felix Pla e (1602), a Basilea, que alo a alguns ac o s epidemiologics
*
Id., ibid.,
p.
209.
CAMERARIUS,
Phil.,
1602,
Ope ae subcis a um si e medi a iones his o icae auc io-
es,
F anco u i,
1,
343.
(Vegeu
no a
4)
p.
100.
MALSON,
LI.,
1964,
Les en an s sau ages, my he e éali é,
Union
Gén.
Ed.,
Pa ís,
eedi a
el
1986,
pp.
45-46
i
72-100.
'
Id., ibid.,
p.
46.
10
QUADERNS DE PSICOLOGIA
en la debili a men al6. O alguns es udis sob e la dep essió, o malenco-
nia, amb e e encies in an ils escasses: així en el llib e classic de Robe
Bu on (1621)', o l'ob a de Geo ge Bake (1755)8.
Les g ans e apes
del
segle
XIX
Com podem eu e, ja abans del 1800 obem un ce con ingu que
aquí hem esmen a de passada i sense anali za . En el segle
XIX
aques
con ingu s'inc emen a i ja ens pe me descob i les g ans línies e olu i-
es de l'especiali a . Esmen em-les b eumen :
a)
Com a conseqüencia, sob e o , dels can is ideologics que plan eja
la Re olució F ancesa, hi ha un nou in e es pe la si uació pe sonal dels
malal s men als. Dos e s ens in e essen a a: la sepa ació en e nens i
adul s i el e que es comenci a eu e la possibili a d'in en a ehabili-
a , ecupe a , alguns nens. Els esul a s o en pob es, pe o el camí ja
es a ma ca . Aques essan , el de la di e enciació dels asils pe a nens
e a da s, domina a el pano ama de l'especiali a du an o a la p ime a
mei a de la cen ú ia.
b)
Len amen obem una p og essió en el con ingu cien í ic. Hi ha
e e kncies més nomb oses en els ex os (p.e., Pinel, Esqui 01)~ i alguna
pe i a apo ació espa sa. També es alo en alguns ac o s educa ius i
socials, so in pe no me ges. Reco dem, a a en aques pun , els noms
d'Ama iah B ighamIo o Benjamin Rush".
Felix Pla e
(15361614)
ou un me ge de Basilea, mol amós en el seu emps.
La
se a
ob a de
1602,
P axeos Medicae,
és
un ex de medicina en es olu ns, que
ingué
qua e
edicions i ou adui a I'anglks el
1662
( egeu DIETHELS, O., «Swi ze land», dins J.C.
HOWELLS
(ed.),
1975,
Wo ld Hk o y o Psychia y,
B unne -Mazel, No a Yo k, pp.
W242).
'
Robe Bu on
(1577-1640).
El í ol de la se a ob a és
The ana omy o melancholy,
wha is his. Wi h al1 he kinds, causes, symp omes, p ognos ics and se e a1 cu es o i .
Fi ma a amb el pseudbnim Democ i us Junio . Fou edi ada a Ox o d el
1621,
ed. C ipps.
Geo ge Bake
(1722-1809).
Vegeu VALENTIN, M.,
1978,
T a ail des hommes e
sa an s oubliés,
Docis, Pa ís,
p.
236.
Vegeu WALDRON,
H.
i SOFEN, D.,
1974,
Subclini-
cal lead poisonning,
Acad. P ess, Lond es, pp.
6
i
169.
Vegeu FILIBILIU,
1887,
Con ibu ion
a
I'é ude de la olie chez les en an s,
Lib ai ie
Ollie -Hen y, Pa ís, p.
9.
lo
BRIGHAM, A.,
1832,
Rema ks on he in luence o men al cul i a ion upon heal h,
Ha o d, Hun ing on, pp.
69-74,
dins
R.
HUNTER
1
MACALPINE,
1963,
Th ee Hund ed
Yea s o Psychia y. 1535-1680,
Ox o d Uni . P ess, Lond es, pp.
821-815.
"
RUSH,
B.,
1812,
Medical inqui ies and obse a ions, upon he diseases o he
LA
PSlCOPATOLOGlA
INFANTIL
AL
SEGLE
XIX
11
c)
El pas a la edacció de capí ols especí ics que ac en de la pa-
ologia men al in an il en ex os més ex ensos, bé siguin de pedia ia o
de psiquia ia. Reco dem aquí, en e aques s da e s, els de G iesin-
ge (1845)12 o Maudsley (1867)13. 1 en e els de pedia ia, el de Cha les
Wes (1854)14.
Ja cap a la i de segle obem dues línies di e encials impo an s:
l'exis encia d'alguns ex os especí ics i l'inc emen de esis doc o als
sob e emes de psicopa ologia in an ilI5.
4
Les esis sob e aques s emes esde enen mol nomb oses a pa i
del 1880. Les hem es udiades més
a
F anca. El p ime g an ema és el de
la his e ia, amb la in luencia de l'ob a de Cha co . Pe o ambé se'n
oben d'al es: neu osi, epilepsia, e o s noc u ns, pa hlisi gene al, e c.
e)
Finalmen cal conside a l'exis encia de llib es de ex especí ics,
e i ables monog a ies sob e la o ali a de la pa ologia men al in an il.
Pel que a als anys del segle XIX, enim e e encia, p obablemen incom-
ple a, dels següen s: Filibiliu (1887)16, Emminghaus (1887)17, Mo eau de
Tou s (1 888)18, Gaube (1894)19, I eland (1 898)20 i Manheime (1 899)21.
mind,
Kimbe i Richa dson, Filadkl ia, p.
367.
Reimp esa a No a Yo k,
1962.
Fa
e e encia a ills de malal s men als ( egeu HUNTER i MACALPINE, pp.
663-670).
Va
llui a pe les e o mes humani a ies a p esons i escoles. El llib e de Rush ou mol
conegu i p ac icamen I'únic ex sis ema i za de psiquia ia a Amk ica ins al
1883
( egeu ACHENBACH, T.,
1982,
De elopmen al Psychopa hology,
Wiley and Sons, No a
Yo k,
p.
11).
l2
G iesinge dedica a pa ologia in an il pa de la se a ob a,
Psychischen K anken-
hei en,
1845.
Vegeu ALEXANDER, F.G. i SELENICK, S.,
1970,
His o ia de la psiquia ía,
Espaxs, Ba celona, pp.
444-445.
l3
Id. ibid.,
p.
444.
l4
A la e ce a edició del manual:
Lec u es on he diseases o in ancy and childhood,
1854,
inclou un capí ol de psiquia ia in an il. Vegeu HUNTER-MACALPINE, pp.
1021-
1024.
l5
Vegeu
Zndex des h6sespa ues en F unce du débu du XVZZZ6me si6cle
a
1934,
Lab.
Spécia Sé ie
Con on a ions Psychia iques. Documen s,
1985.
Hi ha un ecull de
3547
esis, amb índexs acu a s que pe me en una consul a ú il. És un documen aluós com a
on d'in o mació.
l6
FILIBILIU,
op. ci .
l7
EMMINGHAUS, H.,
1887,
Die psychischen S o ungen des Kindesal e s,
Laupp, Tub-
bingen.
l8
MOREAU
DE
TOURS,
P.,
1894,
La olie chez les en an s e chez I'adolescen ,
Tolosa.
l9
GAUBERT, A.,
1894,
É ude su les o mes de la olie chez I'en an e chez I'adoles-
cen ,
Tolosa.
IRELAND, W.W.,
1898,
The men al a ec ions o child en,
Blakis on, Filadkl ia.
21
MANHEIMER, M.,
1899,
Les oubles men aux de I'en ance,
Soc. Ed. Sci, Pa ís.

12
QUADERNS
DE
PSlCOLOGlA
LA DIFERENCIACIÓ DELS ASILS
PER A INFANTS RETARDATS
En l'úl im pe íode del segle
XVIII
ja es oba un in e ks ins i ucional,
enca a que limi a a alguna asca ben conc e a, en el camp de la psico-
pa ologia in an il. És la ecupe ació dels as o ns més e iden s del llen-
gua ge: el cas dels so ds-mu s de naixemen . Hi ha ins i ucions, en més
d'un país, i hi obem, a més, con inui a . Vol di que és un ema
madu , si nés no al ni el1 del seu emps.
A la p ime a mei a del segle
XIX
en madu a un al e, el de les
ins i ucions, nés pe a ecollida que pe a ins ucció, dels nens e a da s:
en aques cas només dels p o unds. Aquí a iba ambé el co en que
apo a una eno ació, una alenada no a, a o a la psiquia ia. L'empen-
a de Pinel, de Chia uggi, de G iesinge , dels Tuke, en e al es de
menys conegu s, a a ia -ne el concep e. Els manicomis no han de se
((diposi s de bojos)), sinó ins i ucions on se'ls ac i, en la mesu a que es
pugui, com a malal s. Els aspec es, di íem, socials de l'assis kncia psi-
quia ica passen a un p ime pla. Enca a que els coneixemen s cien í ics
són insu icien s i l'e icacia de la e apku ica és mol pe i a, alguns me -
ges capda an e s ja enen les idees cla es.
1
aixo passa ambé pel que a
als in an s. La p ime a mei a del segle
XIX
eu a sob e o el desen olu-
pamen d'ins i ucions pe al ac amen de nens e a da s, o la indepen-
di zació dels pa ellons in an ils dels des ina s als adul s. Po se l'empen-
a més coneguda en aques camp és la ancesa, in luida pe les idees
inicials de Pinel i el mes a ge d9Esqui ol.
C onologicamen la p ime a apo ació enllaca amb l'in e ks pels nens
sal a ges. L'any 1799 ou oba en el cen e de F anca un nen del qual
ha ien ingu cu a uns llops. Se li posa el nom de Víc o i és conegu
com
I'en an sau age de I'A ey on.
De ia eni uns onze anys. El e és
que ou ecolli i s'encomana de dona -li una ins ucció especí ica.
Thie y Gines eZ2 ha pa la d'ell com de «l'úl im nen llop, el p ime nen
boig)), po se de mane a una mica esquema ica. La se a assis kncia ou
enca egada a un me ge alesho es mol jo e, deixeble de Pinel. Es ac-
a a de Jean I a d (1774-1838)23, nascu a la egió dels Alps. To i que
22
GINESTE,
T.,
1801,
Vic o de I'A ey on, de nie en an sau age, p emie en an
ou,
Goujon,
Pa ís.
23
ITARD,
J.M.G.,
1807,
De I'éduca ion d'un homme sau age ou des dé eloppemen s
physiques e mo aux du jeune sau age de I'A ey on,
Goujon,
Pa ís.
e a ci u gia, deixeble de La ey i que a p esen a una esi el
1803
sob e
pa ologia espi a o ia, s'en oca ambé en un al e sen i . Amic de l'aba
Sica d -que ha ia subs i ui l'Epée, al lla o s Ins i u Nacional de so ds-
mu s-, l'any
1800
li an dona una placa de me ge en aques a ins i u-
ció. Pe aques a aó se li enca ega el ac amen de Vic o , el nen de
1'A ey on. Va publica dues memo ies sob e aques casZ4. Són, com diu
Gines e, «la elació més de allada que ens ha a iba d'un ac amen
mo al, segons I'espe i medico- iloso ic de Pinel, del qual I a d és ales-
ho es, jun amb Esqui ol, un alumne en usias a»2s.
L'es o c a du a uns qua e anys i Víc o a millo a mol poc. I a d
se'n desenganya. Pe o con inua com a me ge de la Ins i ució, enin
cu a dels so ds-mu s. Hi eballa ambé com a me ge gene al i a publi-
ca algunes ob es de emes di e sos. Va ano a , jun amb Esqui ol, la
aducció ancesa del llib e de Ho baue , ((Médecine légale ela i e
aux aliénés e aux sou ds-mue s))
(1828).
El ma eix any
1828
a desc iu-
e una o ma de ((mu isme p odui pe lesió de les uncions
in el-lec u al^^^.
En els úl ims emps de la se a ida a eni una in luencia pe sonal
sob e
E.
Seguin.
Exis ia ja la Ins i ució Nacional de so ds-mu s, a Pa ís, al ca e de
Sain -Jacques. A a, en pocs anys se sepa a an, i ind an en ce a mane-
a una ida p opia: els se eis o depa amen s pe a in an s d'ins i ucions
que enien o ipus de malal s men als. Se a una p ime a independi za-
ció de e . Aixo passa a a la Salpe ie e i a Bice e.
En una p ime a e apa, c onologica i gene acional, cal eco da l'es-
o c i l'ob a de es me ges, o s ells conegu s i amics en e ells, Jean-
Pie e Fal e , Félix Voissin i Guillaume Fe us.
Jean-Pie e Fal e isqué en e els anys
1794
i
18702'.
E a d'o igen
occi a, es udia a Caho s i medicina a Mon pelle . Pe o a ia ana a
24
ITARD, J.M.G., 1807,
Rappo ai
a
S.E.
le Minis e de I'ln é ieu su les nom-
b eux dé eloppemen s de I'é a ac uel du sau age de llA ey on,
Goujon, Pa ís. P e ia-
men hi ha ia una comunicació sob e el cas, a an de la se a obada: BONNATERRE,
Pie e-Joseph, 1800,
No ice his o ique su le sau age de I'A ey on e su quelques
au es indi idus qu'on a ou és dans les o g s
a
di e en es épogues,
1800, V e. Panc-
koucke, Pa ís.
25
T. Gines e dins POSTEL,
J.
i
QUETEL,
C.,
1983,
Nou elle his oi e de la Psychia ie,
Tolosa,
p.
649.
26
GINESTE, T.,
Op. ci .,
p. 649.
27
Sob e FALRET
.
SEMELAIGNE,
R.,
op. ci .
ZZ.,
100-116. Vegeu ambé POSTEL,
J.
i
QUETEL,
C.,
pp. 622-623.
1
14
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Pa ís, el g an pol d'a acció. L'any 1821 és nomena cap de la secció
d'idio es de la Salpe ie e i unda de seguida una escola pe als nens que
é ing essa s. És de e una p ime a emp a i a pe a ag upa els nens
e a da s. Du an gai ebé in anys, ins al 1840, di igeix aqGes se ei.
Gines e ha alo a l'e olució del seu pensamen en aques lla g pe íode.
Una p ime a e apa, ins al 1830, es a ma cada pel p edomini de les
concepcions ana omico-clíniques. Més a d, «busca en el camp de la
isiologia la mane a de supli les de iciencies de l'ana omia pa ologican.
Valo a l'e olució de la malal ia i així a iba a descob i i a desc iu e la
locu a ci cula , nom que dona a la psicosi maníaco-dep essi a. El 1841
a passa a un se ei d'adul s.
Félix Voisin (1794-1872) ou alumne d'Esqui o1 i amic pe sonal de
Fal e , amb el qual a unda un sana o i p i a , el de Van es. Va c ea
una escola o o enica. L'any 1833 se li a enca ega d'o gani za una
secció de nens «idio es i epilkp icsn a 1'Hospi al d'Incu ables del ca e
de Se es. El se ei, els nens i els que hi ha ia a l'escola o o enica
esmen ada o en asllada s, el 1836, a Bice e. Alla a eballa du an
in -i-cinc anys, ins al 1865. Cal conside a -lo com un dels p ime s
psiquia es que han in en a de mane a ben conc e a el desen olupamen
de les acul a s in el-lec uals dismipuides. En e els seus nomb osos es-
c i s, pel que a al nos e ema, cal esmen a Applica ions de la physio-
logie du ce eau
a
IJé ude des en an s qui nécessi en une éduca ion
spéciale (1830)28, De I'idio ie chez les en an ~~~ i Classi ica ion e ai e-
men de I'idio ie (1 843)30.
El e ce del g up e a Guillaume Fe us, nascu p op de B iancon
(1784-1861). De ida di ícil, me ge mili a , el 1826 en a a Bice e, on
l'any 1828 a c ea una escola pe als nens «idio es». Tenia una g an
p eocupació humani a ia. Els es an in en a , en la mesu a de les se es
possibili a s, en una acció que di íem gai ebé conjun a, si més no coin-
ciden , millo a la ins ucció dels de icien s. Fou un pas mol impo an
en el p og és de l'a enció medica als nens malal s men als3I. L'ob a de
28
VOISIN,
F.,
1830,
Applica ions de la physiologie du ce eau a I'é ude des en an s
qui nécessi en une éduca ion spéciale,
Pa ís. Vegeu SEMELAIGNE,
R.,
op. ci .
1,
pp. 180-
184.
29
VOISIN, F., 1843,
De I'idio ie chez les en an s,
Pa ís.
30
VOISIN, F.,
Classi ica ion e ai emen de I'idio ie,
ci . Pos el-Que el, pp. 728-729.
31
FERRUS,
G.,
op. ci .,
p. 505. FOU I'au o d'un Ilib e,
Des aliénés,
que es enia en
bene ici dels pob es.
I
Fe us ou ex ensa en el camp que a ui en di íem de la psiquia ia social.
l
A mesu a que p og essa la cen ú ia, al es aspec es passa an a eni
més in e es, pe o el ema de l'assis encia, de les ins i ucions pe a nens
e a da s -i so in s'hi sumen els epilep ics- enca a é una impo an-
cia ela i a. Conside a em, de mane a apida, alguns dels noms que
enca a cal eco da . Cal di ambé que la majo ia d'ells, a F anca, que
és on aques co en és més impo an , enen una ac i i a mol ma cada
d'o ien ació cap a l'esque a adical.
Louis Delasiau e (1804-1893) e a o igina i de la No mandia. Ing essa
a Bice e el 1843 i el 1851 es éu ca ec de la di ecció de la secció de nens
epilep ics i e a da s. Va es a -hi deu anys i desp és passa a la secció
d'adul s de la Salpe ik e. L'any 1854 a publica dos llib es:
T ai é de
1
'épilepsie
i
P incipes qui doi en p éside
a
1
'éduca ion des idio s.
Tam-
bé és au o d'algun al e eball que esmen a em desp és. La se a p eo-
cupació més impo an ou la de l'educació dels e a da s. Accep a a
que so in algunes acul a s es a en menys a ec ades que al es, o adhuc
es a en in ac es.
1
així conside a a l'exis kncia d'idiocies
pa cial^^^.
Fou col-labo ado seu Hippoly e Vallée (1 8 16- 1885), no mand com
Delasiau e. Va en a com a
su eillan
a Bice e el 1841. Més a d
subs i ueix Séguin en les se es asques. De e se li assigna la eina
d'«ins uc o de nens idio es)), que a a gai ebé du an in anys.
Al
cap
de poc emps, ha ia mun a ambé la ma eixa ac i i a de mane a p i a-
da a 'Gen illy. D'allí en so i a un cen e impo an . El 1870 a deixa -
ho o , i c ea la undació del seu nom; la ins i ució p i ada con inua a.
No e a me ge i no a publica es".
Un pe sona ge d'una g an in luencia en la his o ia de la psiquia ia
in an il és Édoua d Séguin (1 8 12-1880)' d'o igen bo gonyó. Mol jo e
ou po se , polí icamen , el més adical del seu g up. L'any 1837 se li a
encomana , so a la di ecció d'I a d -i el con ol llunya d'Esqui o1- la
ins ucció d'un nen e a da . Es dedica, doncs, a la ecupe ació d'idio-
es. Més a d es éu me ge. També eballa p i adamen du an poc de
emps. Pa icipa en la e olució de 1848, i el 1850, ja me ge, emig a als
32
Vegeu POSTEL-QUETEL,
op. ci .,
pp. 506 i 515. Vegeu ambé SEMELAIGNE,
R.,
op.
ci .
1,
pp. 302-321. L'any 1852 Delasiau e publica un eball sob e la mania in an il,
a
Gaze e
des
Hbpi aux,
núm. 115, que és poc conegu , 1852.
33
Vegeu POSTEL-QUETEL,
op. ci .,
pp. 508-509 i 726-727.
1
22 QUADERNS DE
PSICOLOGIA
un ema de psiquia ia a F anca; Jules Bu ne (1891)57, que ac a de
o mes mol p ecoces, pe so a dels cinc anys; A. Ba do1 (1893)58, que
es udia p oblemes de diagnos ic di e encial; Jules Con u ie (1896)59, i
Paul Isna d (1896)@, que ac en una isió gene al. Cal di que amb
aques a úl ima -la d'Isna d- comenca la se ie de eballs doc o als
dedica s a la his e ia o a de l'ambi pa isenc. Han hagu de passa se ze
anys pe que el ema so is de Pa ís cap a d'al es acul a s anceses.
Alesho es el camí ja és obe i en énen d'al es. C onologicamen se-
gueix la d'Edoua d Wa de (1897)61 i Albe As uc (1898)62, ambdues a
Pa ís. El ma eix 1898 se'n p esen en dues a Tolosa, les de Vic o BibenV3
i Pie e Boissebl, les dues ac an de emes de diagnos ic. L'úl ima de la
se ie és la d'Al ed Kale (1899)65, de ema gene al, p esen ada a Nancy,
on ha ia e escola Hippoly e Be nheim.
El ema de la his e ia enca a du a a una mica, pe o quan can ia el
segle ja ha a iba al seu pun més al . De les se que es en, es se an
de Tolosa i dues de Lille.
Els emes pos e io s se an més dispe sos, o i que podem e -ne
algunes ag upacions, en o cas mol nés pe i es que en l'«eclosió»
bibliog a ica de la his e ia.
Po se que les que hi es iguin més elacionades, si més no amb una
isió no excessi amen o ganicis a de la pa ologia, son les que pod íem
ag upa amb el concep e de neu osi, en sen i ampli. Aixi podem esmen-
a les de Louis Cha aillon (1880)66 i Louis Guinon (1894)67 sob e neu osi
57
BURNET,
Jules,
1891,
Con ibu ion
a
l'é ude de I'hys é ie in an ile. Son
exis en e
au-dessus de I'6ge de
5
ans,
Pa ís.
BARDOL,
A.,
1893,
De I'hys é ie simula ice des maladies o ganiques de I'encépha-
le chez les en an s,
Pa ís.
COUTURIER,
J.,
1896,
Hys é ie chez les jeunes en an s,
Pa ís.
ISNARD,
Paul,
1896,
Mani es a ions de I'hys é ie dans I'en ance,
Mon pelle .
61
WARDE,
Edoua d,
1897,
Oedeme hys é ique,
Pa ís.
62
ASTRUC,
Albe ,
1898,
La pa alysie aciale hys é ique, en pa iculie chez I'en an ,
Pa ís.
63
BIBENT,
Vic o
,
1898,
L 'hys é ie simulan les a ec ions o ganiques chez I'en an e
I'adolescen ,
Tolosa.
BOISSEL,
Pie e,
1898,
Con ibu ion
a
I'é ude de I'hys é ie chez les en an s,
Nancy.
65
KALER,
Al ed,
1899,
Con ibu ion
a
I'é ude de I'hys é ie chez les en an s,
Nancy.
CHATAILLON,
Louis,
1880,
De I'in luence des ie es é up i es su les né oses de
I'en ance,
Lyon.
67
GUINON,
Louis,
1899,
De quelques oubles u inai es de I'en ance. Né oses u inai-
es de I'en ance,
Pa ís.

LA PSICOPATOLOGIA INFANTIL AL SEGLE XIX
23
u ina ia de la in ancia; la d'Edmond Isna ol (1894)68 sob e neu osis
auma iques, i la de
N.
Boia djie (1899)69, sob e neu as enia.
En e els al es emes podem des aca es esis dedicades a l'es udi
d'al.lucinacions i e o s noc u ns; es a l'epilepsia; al es es, mol
jun es c onologicamen , a un ema que ingué un' g an impac e du an
algun emps, la pa alisi gene al, adhuc en les o mes in an ils i ju enils.
Reco dem que la sí ilis e a un dels g ans es alls de l'kpoca, en mol es
es e es, incloses la psiquia ica i la pedia ica.
La es a de emes és enca a més dispe sa: eballs sob e nens e a da s
i degene a s, l'alcoholisme, les al e acions de. la ins in i i a sexual, u-
gues, delinqüencia, seqüeles de malal ies ence aliques. Vold íem, pe o,
esmen a , si més no pel simbolisme del í ol, un eball de Geo ges
Gau hie : De la démence p écoce chez les jeunes aliénés hé édi ai es
(Pa ís, 1 883)70.
Finalmen , dos eballs globals, dues monog a ies sob e la o ali a de
la psiquia ia in an il: les de Filibiliu i Gaube . La p ime a, la de Pie e
N.
Filibiliu (Pa ís, 1887)71 és de e un pe i ac a , un manual, dels
coneixemen s de l'epoca sob e psiquia ia in an il. És un dels p ime s
ex os i així l'hau em de comen a . El segon és una esi d9Alexand e
Gaube : É ude su les o mes de la ollie chez IJen an e chez lJadoles-
cen , p esen ada a Tolosa l'any 189472.
Els ex os. Ja hem esmen a el e . El pe íode es de ineix pe quk hi ha
ex os especí ics. D'en e els que enim no ícia cal esmen a els següen s,
o i que de ben segu no són pas els únics. Pe o és el que ens ha a iba
ins a a, el que hi hem oba . T es de ancesos, un d'alemany, i l'al e,
e a Ba celona. Aques és el més a da -una mica més enlla del pe ío-
de es ic e en sen i c onologic.
Un p ime ex ancks, mol poc conegu -p ac icamen no n'hem
oba e e encies-, és el ja esmen a de Pie e
N.
Filibiliu: Con ibu-
ion
a
lJé ude de la ollie chez les en an s (Pa ís, 1887).
Té
119 pagines.
És un llib e p ou impo an i l'anali za em b eumen .
ISNAROL,
Edmond, 1894,
Né oses auma iques chez I'en an ,
Lyon.
69
BOIARDJIEFF, Nanu, 1899,
La neu as hénie chez les en an s,
Bo deus.
70
GAUTHIER, Geo ges, 1883,
De la démencep écoce chez les jeunes aliénés hé édi ai-
es,
Pa ís.
/
7'
Vegeu no a núm. 9.
72
GAUBERT, A.V., no a núm. 19, ecollida a ((Index gene aux des hkses
...
»,
amb el
núm. 1489.
24
QUADERNS
DE
PSiCOLOGIA
El ma eix any es publica a Alemanya el llib e de He mann Emming-
haus:
Die Psychischen S o ungen des Kindesal e s
(Tubingen, Laupp,
1887). Ale~ande ~~ diu d'aques ex que ou una desg acia que un dels
eballs més cla i iden s sob e psiquia ia in an il, de la da e ia del
segle
XIx,
ingués poca in luencia. Ha ms (esmen a pe Alexande ) diu
que ou un dels pocs in en s, e s en el seu emps, de e una p esen ació
global i sis ema i zada de la psiquia ia in an il. Man enia que les malal-
ies dels nens no e en compa ables a les dels adul s; apo a a dades
epidemiologiques sob e els as o ns que el1 ha ia is a Alemanya. Se-
pa a a les psicosis en e les de causa o ganica (p.e. malal ies del ce ell)
i les causades pe ac o s psicologics (angoixa, po ). Valo a a els aspec-
es socials: pob esa a la lla , educació de icien , delinqüencia ju enil, i
ema ca a que e a més impo an en aques s casos l'aju que el cas ig.
Pe o Alexande diu: ((Desg aciadamen les idees d'Emminghaus es a en
igno ades; i més enda an els llib es de psiquia ia de K aepelin i Bleu-
le , que an eni una g an in luencia, an deixa de e cap e e encia a
les malal ies men als in an ils com a en i a s di e en s)). Aixo p obable-
men a e a da un desen olupamen més in ens de la paidopsiquia ia
du an mol s decennis.
L'ob a de Pie e
N.
Filibiliu és un eball mol ex ens, de 119 pagines,
que me eix una analisi amplia. C eiem que és un ex impo an , an pel
que diu com pe la da a en que ou publica . Tenim poques dades sob e
l'au o . Ens cons a que e a doc o en medicina pe la acul a de Pa ís.
De e aques és el ex del seu eball de d~c o a ~~. A la po ada del seu
eball es diu que ou an ic ex e n de la clínica de pa s i ginecologia, i
medalla de b onze de l'assis encia pública. A la in oducció es mani es a
deixeble de Bou ne ille, ja esmen a abans, «que l'ha ajuda amb els
seus consells)) i a posa a la se a disposició el ma e ial del seu se ei de
Bice e. Sabem doncs que és un eball ges a a Bice e so a el pa ona -
ge de Dési é Bou ne ille.
El ex és una isió gene al de la pa ologia men al in an il, de la
« ollie chez l'en an )). Hi des aca que les malal ies men als augmen en i
es oben a o es les eda s de la ida, « an a I'eda adul a com a l'eda
més end a~~~. Aquí no anali za em l'ob a -objec e d'un al e eball-
sinó que en dona em només una isió b eu de conjun . Els capí ols que
73
ALEXANDER, F. i SELESNICK,
S.T., op.
ci .,
p.
446.
74
Recollida a «Index géné aux des heses
...
»,
amb el núm.
1366.
Pe e o de ans-
c ipció, l'au o cons a com a Filibilia.
75
Vegeu FILIBILIU,
op.
ci .,
p.
5.
LA
PSICOPATOLOGIA
INFANTIL
AL
SEGLE
XIX
25
con é són aques s: el p ime , d'his o ia i de inició, b eu, de sis pagines.
Cons a més a ia com a capí ol in oduc o i. El p ime g an apa a és
el de l'e i~logia~~, que apo a dades epidemiologiques d'in e es, an pel
que a als nens i jo es ing essa s als asils, com als delinqüen s. Hi alo a
e iologicamen els ac o s indi iduals, he edi a is i els mo als i socials,
amb algunes obse acions conc e es. El capí ol de simp oma ologia és
ex ens, enca a que poc o dena . Hi dóna una ce a impo ancia a les
dades an opologiques. Cal di que l'an opologia, sob e o la c iminal,
e a mol alo ada alesho es. Hi ha una desc ipció, ela i amen de alla-
da, d'alguns aspec es conc e s: al.lucinacions, exci ació maníaca, al e a-
cions de la impulsi i a , homicidi, suicidi, clep omania, al e acions de la
ins in i i a sexual, gelosia, epilepsia.
1
mol b eumen el que en diu
boge ia his e ica i demencia. Com eiem, aquí no es ac a p ac icamen
una isió que ha ia es a o almen dominan , la del e a d men al.
Aques a queda o a de l'a enció de Filibiliu.
Els capí ols d'e olució, diagnos ic i p onos ic són b e íssims, més ben
di , me eo ic~~~. També ho és el dedica al a~ amen ~~. Comenca ex ual-
men : «Hi ha un ac amen p e en iu i un ac amen cu a iu, que
exigeixen mesu es an de ipus ísic com mo al)). El p e en iu es basa
p incipalmen en l'educació.
(1,
di íem, la eeducació).
1
diu, com
a exemple: «A I'hospici de Bice e hi ha un se ei modklic, el del
D . Bou ne ille, que euneix o el que de bo i millo poden apo a la
medicina, la higiene i la pedagogia: escoles p ima ies, escoles p o essio-
nals, gimnas ica, dansa, esg ima, música, passejades
...
1
no s'obliden
o es les dis accions i di e imen s que són an ú ils pe a aques s des-
he e a s~~~. És o ca e iden el camí que p enien.
Pel que a al ac amen cu a iu, hi dedica exac amen cinc a lles,
que ci a em sence es: ((An iin lama o is: sagnies, en oses esca i icades,
els de i a ius adminis a s amb mesu a ens an un se ei inap eciable.
Els an ispasmodics. Els calman s. Finalmen cal eni comp e d'un egim
econs i uen i de la hid o e apia)).
Segueix una lla ga llis a de
51
obse acionssO, que no són p opies.
Mol es, ex e es de les no es del doc o Bou ne ille; les al es de la
76
Id. ibid.,
PP.
13-33.
77
Id. ibid.,
pp.
65-69.
78
Id. ibid.,
pp.
70-73.
79
Id. ibid.,
p.
72.
Id. ibid.,
pp.
73-1 13.
26
QUADERNS DE PSICOLOGIA
li e a u a i de mol s au o s. És un capí ol ela i amen iu i in e essan ,
que ens dóna no ícia de la eali a clínica de la psiquia ia in an il al
com la eia Filibiliu, i, di ia ambé, Bou ne ille.
Finalmen obem unes conclusions o mals8' i una bibliog a ia amb
60
ci acions.
Una p ime a ap oximació a aques a ob a ens a pensa que es ac a
d'un eball pe ob eni el g au de doc o , e pe una pe sona a qui han
deixa ma e ials, que ha llegi bas an sob e el ema, que é una ce a
aca en comen a -lo; po se , pe o, aques ema no és el més adequa
pe als seus coneixemen s. Pe o aques a no és pas, en cap cas, la al a
de Filibiliu. L'ob a no sembla eni 'l'ambició d'ompli cap bui . Si hi ha
algun bui , si hi manca algun ac a , se a a causa d'al es ci cums an-
cies. Po se la p ime a ci cums ancia és que els que ealmen eien mol s
malal s in an s ambé en eien de g ans i, pe an , no enien una
consciencia cla a de la eali a de la psiquia ia in an il. En conseqüen-
cia no elabo a en aquella monog a ia que, des del pun de is a de la
eali a clínica, ja e a p ou madu a pe quk apa egués. El
seu
lloc ou
ocupa , subs i u o iamen , pe al es au o s que no s'hi dedica en an .
En o cas l'apo ació de Filibiliu é un me i conside able, i c eiem que
ha de se mol més alo ada que no ho ha es a ins a a.
Un cas di e en pod ia ha e es a el de l'ob a d'Emminghaus. Sem-
bla, pel que diu Alexande (que ampoc no l'ha is a,
i
que ci a Ha ms,
E., «A he C adle o Child Psychia y)),
Am.
J.
o O hopsychia y
1960, 30, p. 187)82 que ou una ob a cla i iden que es a igno ada.
Un al e ex és el d'Alexand e Gaube , ja esmen a s3. Sembla que és
una esi semblan , pe la in enció, a la de Filibiliu.
Un ex que ha es a esmen a amb una ce a eqükncia, enca a que
ampoc no ha es a gai e anali za , és el de P. Mo eau de Tou s: La
ollie chez les en an s, publica a Pa ís l'any 188884. Se ci a e oniamen
com a p ime ac a de psiquia ia de l'in an 85.
El ex de Filibiliu que comen em és an e io al de Mo eau de Tou s.
81
Id. ibid.,
pp. 114-115.
82
ALEXANDER,
F.
i
SELESNICK, S.T.,
op. ci .,
pp. 505.
83
Vegeu no a 19.
84
MOREAU
DE
TOURS,
La olie chez les en an s e chez I'adolescen ,
ci . a la no a
18.
8s
Vegeu
DUCHE, D.J.
i
DUGAS, M.,
1986,
«La
psychia ie de I'en an hie e au-
jou d'hui)),
Re ue de psychol. appliquée,
36,
Eds. du Cen e de Psychol. appliquée,
Pa ís, p. 207.
LA PSICOPATOLOGIA INFANTIL AL SEGLE XIX
27
1
En can i, el de Manheime , ob a bas an ci ada, és pos e io (1899)86.
En e el de Mo eau de Tou s i el de Mannheime hem oba algun al e
eball com a a el d'I elandS7.
En en a al segle
xx
obem el p ime ex que coneixem de psiquia-
ia in an il en cas ella. El seu au o és Augus Vida1 i Pe e ass, que ou
ca ed a ic de l'escola No mal. El seu llib e és un ecull de les llicons que
dona a a Ba celona als alumnes de magis e i. Es ac a d'un ex de 213
planes que dóna una isió gene al del con ingu de la ma e ia en aquells
momen s. És p obable que la ca ed a que ocupa Vida1 i Pe e a os
la p ime a ca ed a de psiquia ia in an il que hi hagué enlloc. Assenya-
lem el e cu iós que aques a ca ed a pe anyia a l'ensenyamen de la pe-
dagogia.
Des de pun s de is a di e en s, cal esmen a ambé apo acions que
no han es a e es pe pe sones p oceden s del camp de la psiquia ia.
Aquí, el camp ja comenca a se una mica ex ens, i a em només esmen
dels eballs que ens sembla que poden ha e ingu més in e es.
Po se cal eco da , en p ime lloc, i pe la impo ancia de l'au o en
d'al es camps, l'esc i de Cha les Da win,
A
Biog aphical Ske ch o an
in an
(1876), que, com diu Alexande S9, se í d'es ímul pe quk es essin
eballs semblan s a d'al es paisos. Din e d'aques a ma eixa línia,
Alexande ens eco da, enca a, les apo acions de William P eye a
Alemanya, que a publica un llib e sob e la men del nen (Alexande
l'esmen a en angles).
William P eye ou un isioleg alemany, d'o igen anglks, p o esso de
Fisiologia a Jena, au o d'una ob a ex ensa, ambé en al es camps, des
de les ciencies na u als ins a la iloso ia i a la psicologia. Va néixe
p op de Manches e l'any 1841. Abans dels in anys ja e a a Alemanya,
on es doc o a en iloso ia el 1862 i en medicina el 1867. A a ens impo a
eco da dues ob es:
Die Seele des Kindes
(Leipzig, 1882) i
Beobach un-
gen übe de gees lichen En wickelung de Mensch in den e s en Lebens-
jah en.
Aques a ob a, edi ada mol es egades (a iba a la
ga
edició el
1912, pos uma), ou aduida a di e ses llengües, en e aques es el cas-
ella (pe Ma ín Na a o, Mad id, 1908). La de Pa ís és del 1887. Fou
MANHEIMER,
Les oubles men aux de I'en ance,
ci . no a núm. 21. Aques llib e
amb es oba ci a pe Duché amb el í ol
P écis de psychia ie in an ile.
87
W.W.
IRELAND
a la no a núm. 20.
VIDAL-PERERA,
A., 1907,
Compendio de psiquia ía in an il,
Ba celona. No cons-
a edi o en el llib e.
ALEXANDER,
F.
i
SELESNICK, S.T.,
op. ci .,
p.
446.

28
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
un ex impo an en el seu emps, sob e la psicologia del nen. Hi éu
una sín esi aluosa dels coneixemen s sob e la o mació de les idees i,
sob e o , del llengua ge del nen. P eye mo í a Wiesbaden l'any 1897.
Més cla amen p oceden del camp de la psicologia és l'apo ació de
James S ully, au o de
The s udies in Childhood
(1895), on elaciona els
jocs amb els p ocessos men als del nengO. Un es udi de l'e olució i del
desen olupamen del nen des de l'e apa de nadó, es oba en el ex de
Milicen Shinn,
No es on he de elopmen o a child
(1893). També éu
apo acions d'in e es en aques camp
G.
S anley Hall (1844-1924). Fou
una pe sonali a capda an e a i el p ime de eb e un doc o a en psico-
logia als EUA l'any 1878. Con ibuí a la undació, an de 1'APA (1893)
com de la p ime a e is a de psicologia en anglesgl. El 1891 a unda el
Pedagogical Semmina y,
publicació dedicada p incipalmen a es udis
sob e el nen. La se a ob a global és p ou coneguda.
Quan l'especiali a a iba al segle xx é una ce a solidesa. Al lla g
d'aques a cen ú ia oba em les apo acions més impo an s, an pelg
que a al nomb e com al seu in e es. Tan , que adhuc algú pod ia
conside a que aques a és una ac i i a ecen , sense his o ia. Pe o no és
així.
1
la nos a apo ació al desen olupamen de la psiquia ia in an il
al segle
x x
p e én ésse una con ibució al coneixemen de les iqueses
del passa de la nos a especiali a .
90
Id. ibid.,
pp.
446-447.
91
REZK,
M.
i
ARDILA,
R.,
1979,
Cien
años
de
psicología,
T illas,
Mexic,
p.
74.