Pape s
46
1995
175-180
Obi ua is
Ca lo a Solé
Uni e si a Au bnoma de Ba celona. Depa amen de Sociologia
08
193
Bella e a (Ba celona). Spain
James Coleman
James Coleman mo í el dia 25 de ma G de 1995 a Chicago a i'eda de seixan-
a- ui anys. Ca ed a ic de la qni e si a de Chicago, Coleman e a un dels
sociblegs con empo anis més 'a$osos i, sob e o , més ac uals. Va c ea la eo-
ia i la me odologia &una no a Ci ncia social o ien ada a ac a els g ans p o-
blemes de la polí ica pública. 6s pe aixb que a ui es coneix i econeix
in e nacionalmen la con ibució de Colema i a l'analisi del ca~ i social, de
I'acció col.lec i a i de l'elecció acional. Coleman es llicencia en enginye ia
química el 1949 a la Uni e si a de Pu due
i
es doc o a en sociologia a la
Uni e si a de Colúmbia. Del 1956 al 1959 és docen a la Uni e si a de
Chicago i poc desp és exe ceix com a ca ed i ic a la Uni e si a de John Hopkins
on c ea el Depa amen de Relacions Socials, del qual és di ec o ins al 1973.
Aquell any o na a Chicago on in es iga i dóna classes ins al 1995. Au o de
en a llib es i de més de es-cen s a icles i capí ols de llib es i undado el
1989 de la e is a
Ra ionali y and Socie y,
Coleman és un dels sociblegs con-
empo anis que més ha con ibu'i a amplia els ho i zons de la eo ia sociolb-
gica i a o ja una ap oximació in e disciplina als enbmens socials.
El
pun de pa ida de Coleman és la sociologia de l'educació i les polí i-
ques públiques. Cany 1966 es publicB I'In o me Coleman o
Coleman Repo ,
cen a en un es udi sob e la igual a &opo uni a s d'educació
(Equali y o
Educa ional Oppo zlni y).
A pa i de la u ili zació &un g an nomb e de dades
sob e les escoles i I'escola i zació, Coleman a iba a la conclusió que els nens de
ap neg a i classe baixa es bene icien acad micamen del e de oba -se esco-
la i za s en escoles in eg ades. Es udis pos e io s ac en de compa a I'e icB-
cia ela i a de les escoles p ima ies públiques i p i ades. L'any 1982 Coleman
esc iu:
High School Achie emen : Public, Ca holic and P i a e High Schools
Compa ed
i I'any 1987 és coau o de
Public and P i a e High Schools: The
impac o Communi ies
(W.
Ha ns, 1995).
176
Pape s
46,
1995
Ca lo a
Sol6
Pa al.lelamen e isa i anali za les dades p o inen s de di e ses ciu a s que
ha ien implan a p og ames co ec ius (equi alen s a l'educació compensa b-
ia) pe al d'in eg a es udian s blancs i neg es en una ma eixa escola. La con-
clusió de Coleman a aques a ece ca ou con o e ida i con a ia a la se a
p bpia isió an e io : els blancs abandonen massi amen les escoles públiques
en les quals s'han posa en p ac ica p og ames d'educació compensa b ia.
Aques a conclusió és aplicable a la o mació de gue os u bans pa aldela a
l'a ibada d'immig ació es ange a. Malg a les polí iques in eg ado es que
duguin a e me els depa amen s de Benes a Social dels go e ns cen als o egio-
nals o els se eis socials dels ajun amen s en e s Ba immig ació de ca ac e econb
mic de pe sones p oceden s de l'anomena Te ce Món, no es po e i a que,
un cop se supe a la p opo ció d'un e C o un qua an a pe cen ap oximada-
men de població immig ada esiden en un ba i, els qui hi han iscu o a la
ida comencin a ma xa cap a d'al es ba is on esidi -hi. No exis eixen su i-
cien s incen ius addicionals pe quk, a esa la ci cums Bncia de la immig ació
es ange a, els au bc ons pe sis eixin a iu e en el ma eix ba i de semp e.
Aques a conclusió duu Coleman a p o undi za en els onamen s de la con-
duc a humana. Du an dues dkcades adap a la eo ia de l'elecció acional,
d'a el i d'aplicació es esa en economia, a l'explicació de si uacions socials en les
quals el compo amen indi idual s'ha d'en end e imme s i in lui' o a ec a
pe les ins i ucions o l'es uc u a socials. F ui de la se a indagació i ece ca és
una ob a, ja classica, publicada l'any 1990:
Founda ions
o
Social Theo y.
En
aques a ob a Coleman mos a com les decisions i eleccions indi iduals es o-
ben condicionades pe les no mes socials, la p essió social o dels semblan s, el
desig d'emula els líde s d'un g up, i al es in lukncies g upals.
La c eenCa de Coleman en l'elecció acional no l'xnhibeix a l'ho a d'adop-
a un comp omís mo al com a socibleg. Pe a ell la ci ncia social no es po
jus i ica simplemen com un exe cici in el.lec ual, sinó que ha de se i pe a
mos a als polí ics i ges o s de la cosa pública com han de dissenya la legis-
lació que pe me i millo a el benes a social. El 1980 di igeix un equip d'in es-
igació pe a eali za un
su uey
de se an a-cinc mil pe sones en e is ades, de
cap a cap dels Es a s Uni s, pe al de e un seguimen i anali za els e ec es de
l'educació en la ida i ca e a dels qui l'any 1980 e en es udian s &ensenyamen
secunda i (de segon o e ce cu s:
sophomo es
i
senio s).
Al es comp omisos
els p en en elació amb la p o essi6 de socibleg. E a memb e de la Na ional
Academy o Sciences, YAme cian Philosophical Socie y, l'he ican Academy
o A s and Sciences, la Na ional Academy o Educa ion y la Royal Swedish
Academy o Sciences. Malg a el ebuig i l'amena~a d'expulsió que ep de
1'Associació Ame icana de Sociologia, l'any 199 1 n'és nomena p esiden pel
supo massiu com a candi a ex e n. Un any més a d 1'ASA li concedeix un
p emi pe l'ob a
Fonamen s de eo ia social.
Aques és només un exemple dels
mol s p emis i econeixemen s que ebé du an els úl ims quinze anys de la
se a ida.
Jun amen amb el seu colelega i amic Ga y Becke , James Coleman unda
any 1980 a la Uni e si a de Chicago un semina i in e disciplina sob e i'elec-
James
Coleman
Pape s
46,
1995
177
ci6 acional en les cikncies socials. El semina i ha es a un b um de discus-
sions cien í iques igo oses sob e la o Ga i la eblesa de l'en ocamen de l'elec-
ci6 acional a l'ho a &in e p e a el compo ame i social, polí ic i econbmic.
Aques s dos au o s es complemen en en l'andisi del compo amen humh i les
se es conseqü&ncies en la o maci6 &ins i ucions (com la amília, el ma i-
moni, el di o ci, l'emp esa, el sis ema de pa i s polí ics) o enbmens socials
(com la disc iminaci6 o la c iminali a ) des &un en ocamen al e na iu al a-
dicional, i nou en la sociologia con empo hnia
(C.
Solé, 1993).
Bibliog a ia
HMS,
William.
1995.
((James Coleman)) obi ua i. Uni e siy
New
O ice. Chicago:
Uni e si y o Chicago.
SOL^,
Ca lo a.
1993.
((J. Coleman y
G.
Becke : el en oque económico en sociología)~.
Re is a In e nacional
de
Sociologia,
núm.
6,
se emb e-desemb e. Cb do a: IESA-
CSIC.