EL DISCURS CIENTÍFIC I ELS PROCESSOS
D~INSTITUCIONALITZACIO
CIENTÍFICA A
LA
SOCIOLOGIA
El cas de la e is a
Pape s
(1
973- 1993)
Xa ie Ma in
F ancisco
J.
Miguel
José An onio Nogue a
Xa ie Rambla
Joan Taguenca
Depa amen de Sociologia, Uni e si a Au bnoma de Ba celona
Resum
Els di e sos co en s de la sociolo ia de la cihzcia so in han di igi la se a
a enció exclusi a bé a lés udi dels
dS
zscu sos cien i ics, bé al de les es uc u es
i
in e accions ins i ucionals que els p odueixen. Aques a icle és un in en depo-
sa en elació aques s dos ni ells d'andlisi
i
d'aplica els esul a s a lés udz so-
ciolbgic de la sociologia. En p ime lloc, es o mula un sis ema concep ual ue
p, o a de sin e i za algunes con ibucions dáquells co en s. En segon
% .
s aplica aques sis ema a lándlisi em í ica
de
la
e is a Pape s, amb la in enció
de mos a aue els discu sos cien i
#'
ICS
s'han de Dosa en elació amb les
ic-
iques socials de les comuni a s que els o muleL Els esul a s d'aques a a;zdlisi
palesen léxis >ncia d'e ec es pe e sos alp océs d'ins i ucionali zació de la so-
czologza ca alana en els úl ims in anys; aques s esul a s suge eixen la neces-
si a de e isa els models adicionals d'ins i ucionali zacio cien z9ca.
Las di e sas co ien es de la sociologia de la ciencia a menudo han cen ado
su a ención exclusi a o bien en el es udio de 10s discu sos cien z~cos, o bien en
el de
las
es uc u as e in e acciones ins i ucionales que losp oducen. Es e a iculo
es un in en o de one en elación ambos ni eles
de
analisis
y
de aplica los e-
sul ados al es u
k'
io sociológico de la sociologia. En p ime luga , se o mula un
sis ema concep ual que in en a sin e iza algunas con ibuciones de aquellas
1.
Aques a icle és un esum d'una in es igació que a se eali zada du an els mesos
d'ab il, maig, juny i juliol de
1993,
a p opos a de la di ecció de la e is a
Pape s.
Els au o s o-
lem ag ai exp essamen el supo de Te esa To ns, sense el qual l'es udi no s'hagués po a a
e me.
Així
ma eix, ag iim les col.labo acions pun uals de Reyes Va ella, Nú ia Sensa , Joan
Es uch i Fe nando Al a ez-U ia.
Pape s
42 (1993) (49-104)
((Pape s)): Re is a de Sociologia
co ien es. En segundo luga , se a lica es e sis ema al análisis empi ico de la e-
is a
Pape s,
con
la
in ención ue 10s
discu sos cien í icos
deben
pone se en eiación con las de las comunidades que 10s o -
mulan. Los esul ados de la exis encia de
e ec os pe e -
sos
en elp oceso
de
ins i ucionahzación de
Id
socio~og'a ca alana du an e 10s
Úb
imos ezn e años; ales esul ados sugie en
la
neceszdad de e isa 10s modelos
adicionales de ins i ucionalización cien zpca.
Dz e en ends in sociology o science ha e o en paid exclusi e a en ion
whe he o he s udy o scien z ic discou ses, o o ha o he ins i u ional
s uc u es and in e ac ions whzch p oduc hem. This pape is an a emp o
ela e bo h le els o analysis, and o apply he ou comes o he sociological s udy
o sociology. On he one hand, a conce ual sys em which ies o
s
n hesize
P
X
some con ibu ions made by hose en encies zs ou lined. On he o e hand,
his sys em is ap lied o he empi ical analysis
o lape s;
he aim o his analy-
sis is o show
R
a
scien i ic dlscou ses
ha e o be ela ed o he
social p ac-
ices
o he communi ies whichp oduc hem. The esul s o his analy is show
he exis ence o
undesi ed e ec s
in he p ocess o ins i u ionaliza zon o ca-
alan sociology along he las wen ea s; hese esul s suges he necessz y o
e-examining he adi ional mo2Go scien zjc ins i u zonaliza ion.
O.
INTROD
UCCI~: LES DIFICUL TATS D 'UNA SOCIOLOGIA DE
LA
SOCIOLOGIA
L'objec iu de l'es udi en quk es basa aques a icle e a doble:
1)
Elabo a
eb icamen uns esquemes d'in e elació en e el
discu s cien @
i els
p ocessos
di'ns i ucionali zació de les comuni a s cien z9que~
aques s esquemes in en a en
sin e i za les apo acions e es pe di e sos co en s de sociologia de la ciencia
i discu i la se a idonei' a pe a l'es udi de les cikncies socials.
2)
Fe una p i-
me a ap oximació empí ica, des d'aques a pe spec i a eb ica, a pa i de
l'anaisi d'un cas conc e de l'esmen ada in e elació. El supbsi me odolbgic
d'aques a anaisi e a que les pagines d'una publicació cien i ica pe ibdica com
Pape s
pe me ien as eja de e mina s e s del peculia p océs d'ins i ucio-
nali zació de la sociologia a Ca alunya en els úl ims in anys; és a di , que els
con ingu s
la en s
o no cla amen explici a s del discu s cien í ic
publica
ens
p opo cionen in o mació sob e l'o gani zació de la comuni a cien i ica que
el p odueix.
És necessa i e cons a que aques doble objec iu s'en on a a, &en ada, a
alguns obs acles ela i amen se iosos. D'aques s obs acles, en con é des aca
a con inuació sis:
El discu s cien í ic i
els
p ocessos d'ins i ucionali zació cien i ica
1. En p ime Iloc, la sociologia del coneixemen cien í ic ha es a conside ada
adicionalmen com una de les especiali a s ccmeno s)) din e de la disciplina so-
ciolbgica.
A
l'obli his b ic ja palesa a emps pe Me on (1973; 210 SS.),
solen a egi -se p ecaucions o p ejudicis epis emolbgics, polí ics i ins i o co -
po a ius de mol di e sa mena, que acaben desplasan els es udis sociolbgics
de la ci ncia en a o d'al es B ees el desen olupamen de les quals és pe cebu
com més ((u gen )) o de més ((u ili a social)). En el con ex ca ali i espanyol,
només mol ecen men s'escol en eus que semblen indica un c eixen in-
e s pe l'es udi sociolbgic de les ac i i a s i discu sos cien í ics, més enlli de
la e lexió pu amen epis emolbgica i ilosb ica com de les anilisis sociom -
iques o pe iodís iques de la polí ica cien i ica i ecnolbgica a l'ús.
2. D'al a banda, un segon obs acle e dona pe la p e ensi6 d'aplica els
esquemes eb ics de la sociologia de la ci ncia a la p bpia sociologia; l'obs acle
consis eix en el e que aques s esquemes, en les se es mol di e en s e sions,
han es a , gene almen , concebu s i desen olupa s pe a la se a aplicació a I'es-
udi de les ci ncies de la na u a, i no de les ci ncies socials i humanes. Fins i
o en aplica -10s a les da e es -com és el cas de Me on (1973; 47 SS.)-
hom ha eballa amb les ma eixes ulle es epis emolbgiques u ili zades pe es-
udia les p ime es ( egeu C aw o d, 197 1 :23 SS.). Com es pod B eu e, aixb
cons i ueix una di icul a a sal a , i no només si es pa eix -com és el cas
d'aques es udi- d'una posició epis emolbgica que suposa di e encies subs-
ancials en e els dos ipus de ci ncies (Habe mas, 1982 i 1988), sinó ambé,
i sob e o , pels p oblemes conc e s que so geixen en el cu s de la in es igació
empí ica, i que es de i en, de bon os, de I'in en d'aplica uns concep es a
un objec e ben di e en d'aquell pel qual o en plan eja s.
3. Fins aquí no ensopeguem, de o a mane a, amb cap obs acle que no es
pugui supe a amb un eball eb ic i me odolbgic con inua i igo ós. Hom
es oba, en de ini i a, amb la p dc ica inexis ncia d'es udis sob e la sociologia
ca alana e s des de p essupbsi s eb ico-sociolbgics elabo a s, i l'única cosa que
cal e a p opbsi d'aques a inexis ncia és e -la desapa ixe a poc a poc -po-
san -hi, és cla , el emps i les ganes-. Pe b exis eixen ambé al es p oblemes
que són ((in e ns)) a la p bpia na u alesa i ca ac e ís iques de l'anilisi que ens
ocupa. En p ime Iloc, aques a anilisi implica assumi el que Bou dieu (1989)
ha denomina p incipi de no-consci2ncia, pe b aplican -10, aques a egada,
als
p opis socidlegs/Log~es. Segons aques p incipi, el socibleg/loga no necessh ia-
men és conscien del signi ica i implicacions socials de la se a ac i i a , o dels
con ingu s la en s del seu discu s; el socibleglloga no é cap p i ilegi pe com-
p end e de o ma immedia a el seu p opi món quo idiB. L'anilisi d'aques
món ha de pa i , així doncs, d'una ce a (( up u a)) amb la il.lusió d'un co-
c(Pape sn: Re is a de Sociologia
neixemen espon ani i sense mediacions eb iques sob e el p opi en o n social
i
ins i ucional2.
4.
To i
així
-i heus aquí un segon p oblema ((in e n))-, aques a in enció
de (( up u a)) es eu con a es ada pel enomen de la
e lexi i a
o
ecu si i a
de
o a sociologia, enomen que es o na exace ba quan allb que s'anali za és el
p opi discu s sociolbgic. En aques cas s'es a cons uin un discu s de segon o -
d e, que alho a pod ia aplica -se a si ma eix i gene a -ne un de e ce o d e
...,
i així successi amen ins a l'in ini . Aques enomen apun a en e s una con-
side ació impo an : quan la p bpia andisi és ambé allb que s'anali za, ea-
li za una (( up u a)) comple a amb el coneixemen espon ani o amilia po e-
sul a , en un ce sen i , no ja in iable, sinó - ins i o - indesi jable, ja que
és p ecisamen aques a amilia i a la que po se i de base i pun de e e en-
cia p e i pe encunya concep es i o mula hipb esis, enca a que, amb o a
segu e a , s'hagin de modi ica o abandona desp és. En qualse ol cas, el e-
nomen de la ecu si i a és quelcom a eni mol en comp e.
5.
Als qua e p oblemes que hem enuncia podem a egi ambé dos
pe ills
o
emp acions
als quals una andisi sociolbgica de la sociologia es a exposada.
So in es po cau e a la emp ació, en p ime lloc, d'u ili za la sociologia del
coneixemen i de la ciencia com una a ian de I'a gumen
ad hominem;
aixb
és el que hom oba quan l'explici ació dels in e essos subjacen s als discu sos
cien i ics, i dels seus elemen s socials i polí ics, es con e eix en una c i ica
-o, pi jo , una desquali icació- &aques s discu sos com a als. La hones e-
da in elalec ual més elemen al ens diu, pe b, que si allb que hom ol és c i ica
un discu s com a al, el que s'ha de e és en a en el deba de ons a gumen al
sob e les a i macions que aques discu s a i discu i -les in e namen , en el ma-
eix pla de discussió, en lloc &esqui a la qües ió amb I'es a egia cínica de si-
ua -se en un al e pla
i
p esen a com a (candisi cien i ican allb que no és més
que una al-lacia
ad hominem
més o menys elabo ada. Qualse ol que conegui
mínimamen els deba s con empo anis en sociologia i iloso ia de la cikncia
és conscien de les complicades elacions exis en s en e la g nesi i la alidesa
dels discu sos cien i ics; pe b la
con isió
en e o es dues no és, ni de bon os,
la mane a d'e i a una
sepa ació
posi i is a, ni ampoc &es udia les se es
in-
2.
Vegeu Bou dieu (1988:xi SS): ~The sociologis who chooses o s udy his own wo ld in
i s nea es and mos amilia aspec s should no ,
as
he e hnologis would, domes ica e he exo-
ic, bu , i
I
may en u e he exp ession, exo icize he domes ic, h ough a b eak wi h his ini ial
ela ion o in imacy wi h models o li e and hough which emain opaque o him because hey
a e oo amilia )). Així ma eix, Mulkay
(1981)
i d'al es analis es del discu s cien í ic ins en a
no assumi el discu s delslles pa icipan s i p oduc o sles d'aquell com una desc ipció adequada
de la si uació.
El
discu s cien i ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien i ica
e elacions, a l'al u a ac ual &aquells deba s, no sembla pas gai e se iós con-
inua empan ana s en alses al e na i es com aques a. Una cosa és el con in-
gu p oposicional d'allb que es diu i una al a di e en el pe qu es diu allb que
es diu; l'exis ncia &indub ables elacions en e aques s ni ells no legi ima
l'es a kgia de la con usió. Quan Ado no clama a con a aquells que e en in-
capaGos de ((pensa la g nesi i la alidesa en la se a simul inia uni a i di e n-
cia))
(1972:113),
i quan Bou dieu diu que no s'han de edui les aons a les
cames, es an ebu jan qualse ol ipus de educcionisme en aques sen i .
6. L'es udi del discu ~sociolb~ic po queda edu'i , en segon lloc, a pu a ex -
gesi lingüís ica si no se cen a a posa en elació aquell discu s amb les condi-
cions socials de la se a o mació3. Els discu sos cien í ics no han de se es u-
dia s, si aques es udi ol se uc í e , ni des d'un pun de is a exclusi amen
lingiiis ic -que se cen i en un discu s conside a au bnom i anca sob e si
ma eix- ni des &un al e exclusi amen ins i ucional-que aci a e mamen
només en l'o gani zació de la comuni a cien i ica co esponen i en la in e ac-
ció i les elacions de pode a dins seu-. El que aquí es p oposa és més a ia
eu e aques s discu sos, i especialmen els publica s a les e is es cien í iques,
com a mani es acions o documen s que ens pa len p ecisamen de les elacions
en e les dues ins incies, la discu si a i la social-ins i ucional. Segons aixb,
l'anilisi de les publicacions cien í iques és, sense cap dub e, una andisi del
discu s cien í ic, i no una anilisi di ec amen ins i ucional; pe b una
anilisi que po in en a ascendi el discu s que es udia pe a iba ins allb
que aques discu s indica i assenyala sob e les condicions socials en qu& ha
es a gene a .
To aixb ens condu'ia a la doble asca que hem enuncia al p ime pa iig a
de l'a icle. To i així, pel que a a l'ap oximació empí ica, l'ideal hagués es a
comple a l'es udi de la e is a Pape s amb lYan&iisi di ec amen ins i ucionalde
com s'ha o ma his b icamen l'ac ual comuni a sociolbgica ca alana, quines
subdi isions s'hi poden e i com s'han o gani za les elacions de pode -les
simbbliques i les que no ho són an - al seu in e io . No cal di , a ho es d'a a,
que els obs acles que acabem &enume a són gai ebé cosa de iu e compa a s
amb els que p esen a aques a al a asca sociolbgica -la qual, al amen ,
s'hau i de e algun dia-. Pe aixb insis im en qu la pa empí ica d'aques
es udi ó a, po se , una mena de ((p ime s passos)) o de (( eball p elimina )) del
que hau ia de se una ece ca sociolbgica pausada i sis emkica sob e la socio-
logia a Ca alunya. Només cal desi ja al espec e que la enaci a in es igado a
3.
Bou dieu
(1984)
ambé p e eu con a aques
educcionisme lingüís ic
o
discu siu p opi
de ce es a ie a s d'anuisi del discu s.

ccpape s : Re is a
de
Sociologia
i
la imaginació eb ica agin a poc a poc supe an o s els obs acles in el.lec uals
-i &al es- que s'oposen a la consolidació d'una sociologia de la ci ncia al
nos e en o n sbcio-cul u al. Una sociologia que ens pogu s e ap end e, po -
se soc kicamen , algunes coses sob e nosal es ma eixos.
Hem de e cons a , inalmen , una ad e ncia impo an . Lamen able-
men , la lbgica de les publicacions cien i iques -la ma eixa que hem p o a
d'es udia - no només é a eu e amb els aspec es de con ingu , sinó ambé
amb els de o ma i amb els &exposició. En conc e , la manca &un majo espai
disponible en aques núme o ha e que la di ecció de
Pape s
ens p egués la
educció d'una p ime a e sió enca a més ex ensa dYaques a icle. Finalmen
hem op a pe sup imi o a una p ime a pa on eiem un eph c í ic dels di-
e sos co en s de la sociologia de la ci ncia que hem u ili za a l'es udi, i on
ambé discu íem les aplicacions conc e es d'aques s co en s a l'anaisi de la
comunicació cien í ica, especialmen la que é lloc als
joumak
o publicacions
pe ibdiques. Hem &ad e i , doncs, que els lec o s no amilia i za s amb
aques a especiali a i amb la li e a u a al espec e poden oba di icul a s pe
a la comp ensió d'algunes de les pagines següen s. D'al a banda, les hipb esis
i els esul a s que p esen em són ambé una selecció que p o a de sin e i za
el cc a annan gene al de la in es igació; no es oba an, en gene al, en aques
a icle, esul a s de ipus pu amen desc ip iu, sinó només aquells imp escin-
dibles pe con as a les hipb esis que o mulem. Espe em que amb o aixb
es guanyi en dinamisme i lleuge esa allb que es pe di en p ecisió, explici ació
de p essupbsi s i iquesa a gumen al.
L'a icle s'ha es uc u a , doncs, en dues pa s.
A
la p ime a pa cons ui'm
un sis ema concep ual que p o a d'inco po a l'esmen ada sín esi eb ica; a
més a més, i pe al &enllaGa amb la pa empí ica, p ocedi em a ope a i i za
aques sis ema concep ual i a de i a -ne un sis ema d'hipb esis que es con as-
a i amb I'andisi d'una mos a d'a icles dels núme os
1
al
40
de la e is a
Pa-
pe s.
A
la segona pa p esen em i discu im els p incipals esul a s &aques a
anaisi. Comple a l'a icle un annex que ac a algunes qües ions me odolb-
giques i cniques.
1.
SISTEMA CONCEPTUAL
I
D
'HIP~
TESIS
Si p o em de sin e i za les di e ses pe spec i es que hem conside a pel
que a a l'es udi de les e is es cien i iques, pod íem es abli un esquema ge-
ne al de cinc uncions que aques es publicacions poden eni o, si es ol, de
cinc objec ius que els agen s socials que són elslles ~ien i icsl~ues poden acon-
segui a a és seu:
El
discu s cien i ic i els p ocessos á'ins i ucionali zació cien i ica
1.
In i mació i discussió c i ica dels esul a s de la ece ca, an eb ica com
empí ica. Les e is es cien i iques són mi jans &in o mació, pe b ambé
-i no menys impo an - és &espe a que siguin pla a o mes de deba
públic i de c i ica eczIp oca en e elslles ~ien í icsl~ues sob e les se es apo -
acions.
2.
A aluació i con oldel eball cien i ic. Els comi es de selecció o els h bi es
de les publicacions exe ceixen una mena de igilincia que ga an eix l'ade-
quació dels eballs a les con encions o no mes del pa adigma o pa adig-
mes igen s, i que ins i o p o oca I'au olimi ació delslles ma eixosles
~ien í icsl~ues quan p esen en a icles pe a la se a publicació.
3.
A o gamen de econeixemen
i
dep es igi. Els cien í ics, a can i i com a es-
ímul de les se es apo acions, ob enen quo es desiguals de p es igi o de ca-
pi al simbblic, de mane a que o men una de e minada es uc u a de dis-
ibució dels ecu sos a dins de la comuni a 4.
4. Es ablimen de c i e is de cien z>ci a . To seleccionan els a icles pe a la
se a publicació, les e is es cien í iques dema quen c i e is i imposen no -
mes &accep abili a dels eballs.
5. Cons i ució &p opis es cien gcs com a als. Segons au o s com La ou
(1992) i Woolga (1991), els a icles de les e is es cien í iques, com que
són legi ima s e b icamen com a coneixemen did, cons i ueixen a a és
del seu discu s el món de qui: pa len, i el an apa kixe com a p eexis en .
Po eu e's que els pun s 4 i 5 es e e eixen p imh iamen al ni ell del dis-
cu s cien i ic, és a di , a p ocessos ue es cons i ueixen com a als en el discu s
2.
-i no an sóls pe mi$ d'aques
-,
i
que pe an són es udiables di ec a-
men es udian el discu s, sense que aques s'hagi de p end e només com a in-
dici o senyal de quelcom que el anscendeix. Pel con a i, els pun s
2
i
3
enen
més a eu e amb el ni ell ins i ucional, que a e e ncia a p ocessos que de-
passen l'ho i zó lingüís ic del discu s, pe b que poden se as eja s indi ec a-
men amb l'andisi d'aques . El pun 1 omand ia a mig camí en e aques s dos
ni ells. Com és lbgic, doncs, l'andisi &una e is a cien í ica només po es u-
dia di ec amen els pun s que enen a eu e amb el ni ell discu siu, és a di ,
els 1,4 i 5, enca a que indi ec amen pugui eme e's ambé als pun s
2
i
3.
4. En aques sen i , sembla e iden que els in e essos que mouen elslles cien í icslques a
publica són alguna cosa més que in el.lec uals; o
i
així, Hags om a mos a que ((como en
oda concesión de dones, la expec a i a de dones de e ibución (de econocimien o) no puede
se econocida públicamen e como el mo i o pa a hace el dons (1980a:104).
5.6s e iden que les in e accions socials que són a la base de les ins i ucions ambé són in-
e accions lingüís iques i discu si es; la di e encia au en aques doble pape del discu s i del
llengua ge en gene al: en el p ime ni ell ac ua només com a
mi@,
men e que en el segon ho
a com a
medi.
c(Pape sn: Re is a de Sociologia
Un dels nos es objec ius és, pe an , eu e com es poden elaciona aques s
dos ni ells d'andisi. (S'hi pod ia a egi a més, és cla , un e ce ni ell, que in-
gués a eu e amb la elació de la comuni a cien í ica i del seu discu s amb la
es a de la socie a ; aixb se ia ja massa complex pels p opbsi s p esen s, enca a
que alguna cosa hi di em.)
Es po a i ma ambé que el ((p og ama eble)) de I'escola de sociologia de
la ci ncia de Me on (1973) i, en ce a mane a, de Hags om (1965), només
conside a a les hncions 1,2 i 3 com a p bpies de les publicacions cien i iques;
el ((p og ama
o )) de Ba nes i Bloo (Ba nes, 1977; Bloo , 1976; Ba nes i Blo-
o , 1982), i ambé au o s com a a Kuhn (1986) o Bou dieu (1976 i 1984),
les amplien amb la inclusió del pun 4, i, pe úl im, el p og ama cons uc i-
is a de La ou (1992) i Woolga (1991) hi inco po a a més el pun
5,
pe b
o i elegan els pun s
2
i 3 a un segon pla.
Val a di , pe b, que els es udis empí ics de publicacions cien í iques e s
des de pe spec i es cons uc i is es o des del p og ama o són escassos. No
disposem enca a &un co pus elabo a &in es igació empí ica que hagi aplica
sis emi icamen els en ocamen s eb ics de les no es sociologies de la ci ncia
a l'es udi del discu s publica a les e is es cien i iques, i sembla que menys en-
ca a
al
de la se a in e elació amb les ins i ucions cien i iques. En e ec e, la
majo ia dels es udis de e is es cien i iques que hom po oba es limi en a
e ecomp es es adís ics sob e ca ac e ís iques més a ia ((ex e nes), -com
psoced ncia, sexe i g au acadkmic dels au o s, ma ies gene als dels a icles,
e c.- o bé andisis de ci es6. La impo incia i necessi a d'aques ipus d'ani-
lisi ampoc no s'ha de menysp ea ; el que ó a con enien -insis im- és
complemen a -10 amb una andisi co ela i a que ingués a eu e amb els as-
pec es p bpiamen discu sius d'allb publica . D'aques a mane a po se es po-
d ien sin e i za algunes i es assolides pe di e ses o ien acions eb iques dins
de la sociologia de la ci ncia.
El sis ema concep ual que p oposem i que exposa em o segui pod ia es-
quema i za se, doncs, com mos a la igu a 1.
Con é e , a més, dues pun uali zacions. En p ime lloc, aques a dis inció
en e dos ni ells analí ics no é es
a
eu e amb la dis inció gknesil alidesa ni si-
mila s (com con lic e sociallcon lic e in el.lec ual). Els dos ipus de p ocessos
que s'han dis ingi són en e amen sociah i, pe an , pene a s i condiciona s pe
in e essos di e sos. El que diem és que són dis ingibles analí icamen , ja que la
se a na u alesa o (( ex u a) és di e en . En segon lloc, ja es eu ambé que aques
pun de is a implica assumi pos u es me odobgzques-no necesshiamen epis-
6. Com a exem les ep esen a ius d'aques a end ncia omnip esen , podeu eu e Whi ley
(L969 i 1970), coleson i Webbe (197L), C anc (1972) o Sz c e (1980 i 1983).
El discu s cien i ic i
els
p ocessos d'ins i ucionali zació cien i ica
Sis ema concep ual de I'es udi
polí ica
Pa ons de coneixe-
men
Cien i ici a eclamada
Ni ell
3
Ins i ucionali zació
Especiali zació
Res a de
la
socie a
Ni ell
2
Comuni a
cien i ica
Discu s
emolbgiques- més p ope es al p og ama o que als al es co en s de socio-
logia de la ci ncia u ili za s en la ece ca; en e ec e, I'escola me oniana anali za ia
només el ni ell ins i ucional o, en qualse ol cas, lyaY1la ia del discu siu. Busca
condicionan s socials al p opi discu s cien i ic ja és so i del p og ama eble.
Simpli ican o qa, es po di que són qua e els c i e is que, des de la so-
ciologia i la his b ia de les ci ncies, s'han u ili za adicionalmen pe mesu a
el g au d'ins i ucionali zació d'una disciplina cien i ica:
Deba lcon lic e
cien í ic
Inno ació
1.
Acumulació de ecu sos ma e ials i humans especí ics (base de o a comu-
ni a , cien i ica o no).
2.
concen ació d'aques s ecu sos en cen es i ins i ucions especí iques de
ece ca i de o mació econegudes o icialmen pe I'Es a .
3.
Es ablimen de canals o icials de comunicació.
4.
Es ablimen de c i e is o icials de cien i ici a , és a di , &accep abili a de
les apo acions.
cien í ica
Els c i e is esmen a s so in condui'en
al
co ol.la i següen : la ins i ucio-
nali zació d'una disciplina cien i ica p odueix e ec es globalmen posi ius pe
Implicació p o essional
((Pape s)): Re is a de Sociologia
e b iques que la qual no ho és an , i d'aquí p ecisamen p o é la se a di i-
cul a d'anBlisi8.
T es han es a les p incipals hipb esis de eball de la sociologia de la ci n-
cia a p opbi de l'especiali zació cien í ica:
1. En p ime lloc, sembla gai ebé i ial pensa que l'especiali zació d'una
disciplina es B mol lligada amb els a enGos en la ins i ucionali zació d'aques a.
La p og essi a p oli e ació de cen es de ece ca i o mació, ins i u s, g ups d'in-
es igació o canals especí ics de comunicació, c ea la in aes uc u a necessh ia
pe concen a l'a enció en pa celeles de coneixemen cada egada més pe i es.
2. El que ja no és an i ial, en segon lloc, s en end e l'augmen d'espe-
ciali zació cien í ica com a es a 2gia pe e i a
h
compe 2ncia
i
el con ol ecí-
p oc en e elslles cien i icslques i g ups de ece ca. La c eació d'una especiali a
o B ea de coneixemen ga an eix un domini pa icula a esgua d de les c i i-
ques i a acs delslles al es. Així ho a en end e Hags om (1980), quan a a -
gumen a que els nous camps de coneixemen no ((apa eixen)) sols, sinó que
són ac i amen ce ca s pelslles cien i icslques, ja que elslles o e eixen més pos-
sibili a s de e ((descob imen s)), més econeixemen , i menys compe kncia.
Mulkay (1980a i 1980b) a ecolli ambé aques a idea en la se a in e p e ació
de la ami icació (b anching) de les disciplines, a egin que aques a implica a
la c eació de ((capelle es)) i g ups de comunicació in o mal que enien mol a
elle incia, pe exemple, a l'ho a de ci a . Pel seu cos a , Ba nes (1987:24) a
apo a un ma ís impo an a aques a hipb esi, com és el que l'especiali zació
po se i pe canali za els desaco ds sob e eh pa ons de coneixemen de mane a
que no calgui a iba a una escissió ins i ucional; així so in es ga an eix una
cccoexis ncia pací ica)) epa in la disciplina en di e en s B ees de eball que
((deixen e )) les unes a les al es9. To na em sob e aixb en pa la del deba
o
con lic e cien í ic ( ide inh 1.4.).
8.
La ou sos é, en e ec e, que Qcuan o mk écnica
y
especializada es la li e a u a, más "so-
cial" se uel e, pues aumen a el núme o de usociaciones necesa ias pa a expulsa a los lec o es
y
o za los a acep a como un hecho una a i macións
(1992:60).
Aques a li e a u a ((no es an
di ícil de lee
y
analiza po que escape de 10s lazos sociales co ien es, sino po que es mhsocial
que 10s asi lla nados inculos sociales no males)) (ci .:61).
9.
A la se a andisi de la di e enciació i disue sió de les disciulines, Haes om il.lus a i nagi-
na i amen aques es idees
amb
passa ges e s de
L
'o ken
de
IPS
e&cies de ~"min, com a a aqu& :
((Pe o casi in a iablemen e la lucha se á mh aguda en e 10s indi iduos de la misma especie, pues
ecuen an las mismas egiones, necesi an losmismos alimen os
y
es án expues os a ¡os miimos
pelig os. En el caso de a iedades de la misma especie, po 10 gene al la lucha sed casi igualmen e
du a,
y
a eces emos que la con ienda se decide p on o...)) (ci a a Hags om,
1980:119).
L'au o
con inua u ili zan Dan in a p opbsi dels obs acles ai ((c euamen )) en e esp cies di e en s, i de
com la sselecció na u al)) modi ica o s els indi idus d'una esp cie de mane a simila .

El
discu s cien í ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien í ica
3.
Pe úl im, ambé s'han es udia adicionalmen els
e ec espewe sos
de
l'especiali zació. El p oblema es pod ia plan eja en e mes du kheimians,
dien que amb l'augmen de l'especiali zació es pe d solida i a mecanica, sen-
se que quedi ga an i , en can i, un c eixemen de la solida i a o ginica -la
qual cosa e a el pi jo emo de Du kheim-. El p incipal e ec e pe e s de
l'especiali zació se ia, doncs, l'dillamen ecíp oc i la incomunicació en e di-
e en s especiali a s i subdisciplines, i la caiguda del ni ell d'in e disciplina-
ie a -concep e complemen a i al d'especiali zació-. La que pod íem ano-
mena
pa adoxa
de
l'especiali zació
consis eix ambé, com ha mos a Ba nes
(1987: 19), en el e que alho a que aques a augmen a la capaci a pe poques
asques conc e es, suposa pe d e-la e a mol es d'al es, amb la qual cosa
o
s'a iba so in a si uacions k&anes .
En les ci ncies socials -i en les disciplines humanís iques en gene al-,
aques a pa adoxa de l'especiali zació po esul a enca a més pa adoxal que
en les ci ncies de la na u a: esul a mol més di ícil, i po se gai ebé in iable,
ailla o almen una & ea o un ema d'in es igació sense ha e de e incu -
sions pe ibdiques en al es ; ees i disciplines; o na a so gi aquí la con a-
dicció -ja esmen ada en pa la de la ins i ucionali zació- en e les exig n-
cies d'e icacia i concen ació d'e~ o ~os, d'un cos a , i la ace a humanís ica
i de isió global que compa eixen les ci ncies socials amb d'al es disciplines
com la iloso ia.
Pe acaba amb l'especiali zació, de momen ens con en a em amb o mu-
la una senzilla
segona hipb esi
pe a l'andisi de la e is a
Pape s: a mesu a que
ha augmen a elg au di'ns i ucionali zacid, ha augmen a ambé elg au d'espe-
ciali zació.
Ope a i i zació
Seguidamen plan egem es c i e is pe mesu a el g au d'especiali zació
a la e is a
Pape s
(quad e
3).
1.
E olució del
nomb e d'especiali a s.
La llis a gene al d'especiali a s u i-
li zada es a ag upa en cinc ca ego ies gene als, al com indiquem o segui .
10.
Així,
Ba nes ci a unes il.lus a i es pa aules del ísic Robe Op enheime : ~Hoy en dia
no ocu e an s610 que 10s eyes no saben ma emá icas, sinó que 10s
F
11óso os no saben ma e-
má icas y, yendo ahn más lejos, que 10s ma emá icos no saben ma emá icas. Cada uno de ellos
conoce una pa cela del ema y se escuchan unos a o os con espe o hones 0 y a e nal;
(...)
se han desa ollado las disciplina especializadas como 10s dedos de la mano, unidos en su o igen
pe o que ya no es án en con ac o unos con o osn (ci a a Ba nes, 1987: i).
((Pape s)): Re is a de Sociologia
QUADRE
3
Llis a d'es~eciali a s ( in -i-se en cinc g ups)
Educació i Cul u a
Sociologia de I'Oci
Sociologia de 1'A
Sociologia de la Cul u a
Sociologia de la Religió
Sociologia de la Comunicació
Sociologia de l'Educaci6
Sociologia de la Ci ncia
Sociologia del Coneixemen
Polí iques socials
Sociologia de les Eda s
Sociologia de la Família
Sociolingüís ica
Sociologia Ecolbgica
Sociologia Ru al
Sociologia U bana
Sociologia del G ne e
Sociologia Polí ica,
Ju ídica
i de l'Admi-
nis ació
Sociologia Polí ica
Sociologia de 1'Adminis aciÓ
Sociologia Ju ídica
Sociologia Mili a
Teo ia i Me odologia
Anilisi Es adís ica
Epis emologia
Me odologia
Teo ia Sociolbgica
Filoso ia Social
T ebd i Es uc u a
Es uc u a Social
Sociologia del T eball
-
Sociologia de la Salu Al es especiali a s no-sociolbgiques
En el cas &un segui d'a icles dub osos, am assigna dues especiali a s:
una de p incipal i una al a &al e na i a o secunda ia. Les segones les am
comp abili za basicamen a l'ho a de con ecciona la mos a d'a icles, pe al
de no es a ep esen a i i a a aques a.
Tanma eix, hem d'obsema que I'ag upació d'especiali a s que p esen em
és, sens dub e, una de mol es possibles, o es les quals con enen i emeiable-
men un ce g au d'a bi a ie a . En e ec e, jno ind ia més a eu e la Teo ia
Sociolbgica amb la Sociologia de la Cul u a que no pas amb 1'AnAlisi Es adis-
ica?;
¿O
la Sociologia de la Família o del Gkne e amb 1'Es uc u a Social, més
que no pas amb 1'Ecolbgica o la Ru al?. Mol ens emem que p egun es simi-
la s so gi ien ine i ablemen da an de qualse ol al a classi icació. Cal di ,
pe b, que hem segui de mol a p op les especiali zacions dels p og ames d'es-
udis o icials -de llicencia u a i doc o a - de la Facul a de Cikncies Polí iques
i Sociologia de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona.
2.
Ci es bibliog hjqques:
po se el millo indicado d'especiali zació és el i-
pus de ci es bibliog A iques u ili zades, en dos sen i s di e en s:
El
discu s cien í ic
i
els
p ocessos d'ins i ucionali zació cien í ica
2a.
Especiali a de les ci es:
la quan i a de ci es de la ma eixa especiali a que
la del a icle, en p opo ció amb el o al, ens po dona una mesu a del g au
de compa imen ació, aixb és, de ancamen o concen ació en una sola es-
peciali a , la qual cosa és ca ac e ís ica de l'especiali zació. Es pod ia cau e
en la emp ació de pensa que ó a ((no mal, i elbgica oba que hom ci és
només eballs de la se a especiali a , pe b la ccno mali a )) -pe cebuda
com a al- d'aques a possible si uació se ia p ecisamen l'objec e a es u-
dia en pa la sociolbgicamen &especiali zació, sense dona -la pe des-
comp a aleg emen .
2b.
Ac uali zació
de
les ci es:
la dis inció de P ice (1980:164) en e ci es
d'amiu
i ci es
d'in es igació
és un indicado clissic d'especiali zació. Les
ci es
d'amiu
són les de clbsics, manuals, publicacions no-especiali zades i publi-
cacions de qualse ol especiali a amb més de cinc anys d'an igui a espec e
a l'a icle. Les
ci es d'in es igació
són les de qualse ol especiali a conside ada
amb menys de cinc anys d'an igui a espec e a l'a icle. L'ac ualinació indica
especiali zació, pe al com se suposa que aques a allibe a ellla cien í icla pe
dedica -se ín eg amen a una pe i a i ea i, pe an , es a al dia de les més
ecen s no e a s i ins i o de les ece ques en cu s. Cal a egi immedia a-
men que, des de la pe spec i a del p esen es udi, en les ci ncies socials una
més g an ac uali zació bibliog a ica no necessbiamen s'ha de eu e com
més cccien í ica)). La (( ida ú il)) de les apo acions en ci ncies socials no
és
la
ma eixa que en ci ncies ísico-na u als: mol es apo acions clhsiques i no an
clbsiques no es ((supe en)) o passen a se ahis b iques)) en el ma eix sen i en
qu ho poden e la cosmologia de Keple o la ísica de New on
( id.
Ha-
be mas, 1987,
I:
195); suposa aixb se ia assumi una idea cien is a de p og és
lineal i acumula iu a la ci ncia, que ni an sols és adien pe a la ísica.
3.
In e disciplina ie a :
com a complemen dels indicado s d'especiali zació
p bpiamen di s, podem ambé plan eja la mesu a in e sa del g au d'in e -
disciplina ie a a la e is a; aques a po se de dos ipus:
3a.
In e na
o in e disciplina ie a dels a icles; l'indicado se ia, en aques cas,
la quan i a de ci es &especiali a s di e en s a la del a icle en p opo ció al
o al (annex me odolbgic, pun 4.1.1
.).
Aques a p opo ció no és només la
in e sa de l'esmen ada a
24
ja que hem u ili za es -i no dues- ca e-
go ies pe classi ica l'especiali a de les ci es:
1)
La ma eixa especiali a ( e-
geu el pun 2.1
.)
que l'a icle, 2) especiali a s di e en s a la de l'a icle, 3)
ob es gene als, no-especiali zades -manuals, e is es de di ulgació, p em-
sa, on s his b iques i documen als, e c.-.
3b.
Ex e na
o in e disciplina ie a de la e is a com a al: I'indicado més cla
sembla se l'i ea de coneixemen dels au o s que esc iuen a la e is a.
((Pape s)): Re is a de
Sociologia
Amb el concep e de deba cien í ic en em ja de ple en l'ambi de la comu-
nicació cien í ica com a al. Aques concep e es a lliga , d'una banda, al de pa-
ons de coneixemen , pe al com el deba o con lic e es po dona no només
a l'in e io &aques s, sinó ambé en e pa ons di e en s, i, d'al a banda, al
d'especiali zació, ja que aques a -com am eu e- po se una k ica pe
eludi les uncions de c í ica, con ol i igilancia ecíp oques que enen el de-
ba i la comunicació.
Les e is es cien i iques han es a conside ades no malmen com el mi ja
&exp essió més impo an de les con o sies cien i iques. Fins i o mol s
jou nak -sob e o de ciencies socials-, con enen seccions especi iques de
deba i discussió en o n de emes monog a ia, pun s de is a eb ics o llib es
i a icles ecen men publica s que esul in polemics. No és es any ampoc
que els deba s s'alla guin núme o e a núme o en una cadena de epliques i
con a epliques que an a egin no es con ibucions a la discussió. To i així,
la c i ica i el deba a les e is es són di icul ades pe aques a ma eixa p oli e-
ació &a icles i pels cada egada més g ans apa ells
bibliog a ies
que u ili zen
els au o s. La ou (1992) ha es udia de ingudamen aques enomen, i ha e
eu e com es po u ili za de o ma e b ica la ci ació bibli~~ ~ca pe e calla
la c í ica -si, pe exemple, e ((bomba degen)) amb es-cen s a icles e e en-
cia s, ((o e indes o e 10s lees)) (La ou , ci .:30)11-. Segons La ou , el esul a
és el sec e de domini públic que la immensa majo ia dels a icles cien í ics
mai no es llegeixen (ci .:40).
Pe aques mo iu esul a di ícil que hi hagi una c í ica i pol mica sblides
i consis en s si no és en e cien i icslques mol especiali za slades i de la ma-
eixa especiali a .
I,
no obs an aixb, aques a necessi a d'hipe especiali zació
po a a ambé, pe una al a ia, a l'aillamen i a l'abs ncia de deba , i acaba a
de i an p ecisamen en una es a gia d'e i ació &aquell. Aques es dues
endkncies dibuixen la que pod íem anomena pa adoxa
del
deba cien zjic, que
complemen a la de l'especiali zació: no hi po ha e deba se iós i p o i ós sen-
se especidi zaci6, pe b l'especiali zació acaba pe anul.la el deba , i ins i o
a ol es l'especiali zació esde é una es a gia ad esada a aques ma eix objec-
iu, anul-la el deba .
11.
En e ec e, com a gumen a aques au o , aUn a iculo que no con enga e e encias es
como un niiio sin acompaiian e ue camina de noche po una g an ciudad que no conoce: ais-
lado
y
pe dido; puede asa le cu&uie cosa. Po el con a io, impugna un a ículo con abun-
dan es no as bibliogd%as, signi ica que el disiden e iene que debili a cada uno de 10s o os
a iculos, o como minimo se en en a a la amenaza de ene que hace lo, mien as que un a -
iculo desnudo implica que an o el au o como el lec o ienen la misma au o idad: es án ca a
a ca a (La ou , ci .:32-33).
El discu s cien í ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien í ica
Combinan o el que s'ha di a p opbsi de l'especiali zació, dels pa ons
de coneixemen i del deba cien í ic, pod iem o mula a a aques a p oposició
eb ica:
els desaco ds sob e els pa ons de coneixemen no condueixen a l'e cissió
ins i ucionalsi es p odueix Una compa imen ació d'especiali a s que ingui com
a e ec e lábs2ncia de deba cien +.
Aques a compa imen ació old ia di , lla-
o s, que
els di e en s pa ons de coneixemen s'alineen en especiali a s di e en s.
Segons aixb, en ci ncies socials, on aquells desaco ds so in són més i més p o-
unds, ó a d'espe a que hi hagués una compa imen ació o ~a acusada. Pe b
de o a mane a, la p bpia dinámica de la in e acció social a una comuni a
cien i ica, sob e o si no es a gai e ins i ucionali zada, a ambé mol di ícil
d'aconsegui una o al abs ncia de deba i de e e ncies als al es i un absolu
laissez- di e.
De quina na u alesa po se , lla o s, el deba que es p odueix?
Un concep e bBsic a l'ho a de e un es udi social dels deba s cien í ics és
el que pod iem designa com
g au
d'impe sonali a a gumen al
del deba : aixb
és, el g au en qu els a gumen s u ili za s en un deba an e e ncia i es con-
aposen a d'al es a gumen s, i no a enbmens ex e ns a la discussió o a ó -
mules p e ab icades. Cal e no a que aixb no ol di en absolu que els a -
gumen s esmen a s siguin ((pu amen
in el.lec ualsn o ((cien í ics)); ja hem di
que en aques es udi no assumim la dis inció me oniana i hags omiana en e
con lic es socials i con lic es in el-lec uals. Aques a pos u a, com ambé am
ei e a , ampoc no implica una ac i ud educcionis a que negui la possibili a
de dis ingi analí icamen en e allb qu p oposicionalmen ens diu un a gu-
men i les aons, in e essos i condicionamen s que hi ha al da e a d'allb que
diu. Pe b no és aixb el que in e essa aquí: o s els a gumen s són socialmen
condiciona s i, pe an , in e essa s;
així
i o , com a als a gumen s -pel que
a al seu con ingu p oposicional- poden e e i -se bé a d'al es a gumen s
i esis com a als, o bé a coses di e en s.
Des de l' poca dels g ecs, en els deba s in el-lec uals hi ha, com a mínim
dues menes d'a gumen s poc impe sonals -que no en en a discu i 1es.ma-
eixes esis plan ejades, o el ons de les qües ions-:
1.
En p ime lloc, la o mació
d'es e eo ips
hos ils que s'u ili zen dogmh ica-
men sense demos ació o a gumen ació, que p esen endlb que no és in-
compa ible com si ho os, que simpli iquen i e ique en d'un cop au o s i10
escoles, que san i iquen els aspec es p opis i condemnen els aliens, e c12.
D'al a banda, és e iden que no només les c í iques sinó ambé els elogis
poden adop a una o ma es e eo ipada.
12. Me on
(197347
SS.) a es udia aques s es e eo ips p ecisamen en el con ex dels de-
ba s sociolbgics
i
en a e una pe i a llis a. D'al a banda, au o s com Taj el o Ado no an e-
balla ambé el concep e &es e eo ip des de la psicologia social.

c{Pape sn: Re is a de Sociologia
2. En segon lloc, les c í iques
ad hominem
-an e s dels a gumen s d'au o-
i a -, que en comp es de e e i -se als a gumen s i a i macions desqua-
li iquen aques es en i u &a ibu s pe sonals i10 accions dels seus au o s
(polí iques, acad miques, e c.).
To s dos ipus de c í ica són ins umen s e b ics onamen als en un deba
cien í ic, enca a que la ima ge no ma i a adicional de la ci ncia suposa que
no han de se elle an s pel esul a d'una discussió. Si, a més, a les comuni a s
cien í iques els pa ons de coneixemen endeixen a a'illa -se dins d'especiali-
a s di e en s, la in e acció i el deba , pe poc que n'hi hagi, endi an més a
un g au baix d'impe sonali a en els a gumen s.
De o a aques a exposició podem ex eu e dues hipb esis elle an s a
l'ho a d'anali za la e is a
Pape s.
La
e ce a hipb esi
d'aques es udi es o -
mula ia així:
a mesu a que augmen a la ins i ucionali zació, disminueix el o-
lum global de deba cien @, així com el seu g au di'mpe sonali a ;
immedia-
amen segueix una
qua a hipb esi
que diu així:
els di e en s pa ons de
coneixemen s'han alinea en bona mesu a amb les di e en s especiali a s (e ec e
de compa imen ació),
i aixb explica ia l'abs ncia d'un deba eqüen i.
con inua .
Com hem di des del p incipi d'aques es udi, a a és de les pigines d'una
e is a només es po copsa una indicació de quin és el g au eal de deba i
con lic e a una comuni a cien í ica, ja que aques s poden discó e ambé pe
al es canals. Els esul a s de l'andisi de
Pape s
pel que a al cas, doncs, no e-
nen pe qu se ~ ~osamen ep esen a ius del que passa a la comuni a que
p odueix la e is a. De o a mane a, aques a ens po dona un segui d'indi-
cado s del olum i na u alesa del deba cien í ic:
1.
Exis ncia o no de
seccions espec$ques
de deba a la e is a (en enen pe
aixb la possibili a de plica, és a di , el coneixemen p e i pe pa d'al-
guns dels au o s &alguns dels manusc i s a publica ).
2.
Ci es bibliog ¿i$ques;
poden se indica i es en dos sen i s:
2a. Ci es de la p bpia e is a
Pape s:
poden indica el g au en qd la e-
is a es llegeix i el g au en qu s'hi a e e ncia o s'hi con es en els
a -
icles publica s.
2b.
Au oci es
del p opi au o : pe con a, un al ni ell d'ccau oci ació)) po
indica poca p edisposició
al
deba .
3.
Al.lusions c í iques:
La idea
d'al.lusió
implica una uni a de sen i , és a di ,
una uni a de discu s amb sen i p opi i comple ; no s'u ili za aques e -
El
discu s cien i ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien i ica
me, doncs, en el sen i semib ic o de discu s o al que li donen Lozano e
a1(1982:85).
3a. Nomb e o al &al.lusions c í iques a &al es col-legues o apo acions.
3b. G au d'impe sonali a de les al-lusions, mesu a segons qua e ca ego-
ies ja esmen ades més amun : c í ica als a gumen s/ c í ica es e eo-
ipada/ c í ica ad
homineml elogis es e eo ipa s.
L'ob enció de econeixemen és quelcom onamen al en les comuni a s
cien í iques. Tal i com han mos a les no es sociologies de la cikncia i els ana-
lis es del discu s cien i ic, so in aques a ob enció es p odueix amb l'impo -
an aju de di e ses cniques i mecanismes e b ics o ien a s a p esen a els
eballs dels cien í ics com a igo osos, e ade s, con as a s
...;
en de ini i a,
com a cccien í ics)).
D'al a banda, Habe mas, ha mos a que o ac e de pa la plan eja unes
p e ensions de alidesa. Cada ipus de discu s cul u al i socialmen ins i ucio-
nali za dóna elle hcia a una d'aques es p e ensions: en el cas del discu s
cien i ic la p e ensió de alidesa p e e en és la cons a a i a o p e ensió
de
e i a
p oposicionaP3. To a con ibució cien i ica, pe an , eclama alidesa pe a si
ma eixa; eclama, a més, un de e mina ipus de alidesa, i, a e ec es sociolb-
gics, ho a mi jan~an la u ili zació de kcniques e b iques i mecanismes de
pe suasió. S'anomena B cien ijci a echmada aques a quali a dels a icles
cien i ics d'u ili za mecanismes discu sius encamina s a p esen a -se a si ma-
eixos com a als (com a ((cien í ics))). La cien i ici a eclamada s un concep e
sociolbgic que, en p incipi, no é necessh iamen es a eu e amb la cien i i-
ci a com a al -si és que algú es po a isca a de ini aques cccom a als-;
en aixb ambé pa im aquí &una pos u a an i educcionis a.
Els p incipals au o s que han desen olupa aques a idea, enca a que amb
un al e nom (Ba nes, 1987; Woolga , 199 1; La ou , 1992), han c ida l'a en-
ció sob e di e sos mecanismes e b ics del discu s cien i ic: des de la u ili zació
&un llengua ge impe sonal o del plu al majes kic, passan pe la ja comen ada
acumulació de ci es bibliog iques com més ecen s millo , ins als a gumen s
&au o i a camu la s. Pe b la ia més sugge en pe a aques ipus d'andisi
sembla se a ui la p oposada pe Woolga i La ou : l'es udi de I'aplicació de
moáali a s di e ses als enuncia s. L'addició o sub acció d'aques es modali a s
13.
Ai b
no ol di que el discu s cien i ic no plan egi amb6 les al es p e ensions de a-
lidesa de o ac e de pa la -la p e ensió
egula i a
o no ma i a, pe exemple, es ac a a en pa -
la d'implicació polí ica; ambé es plan eja, sens dub e, una p e ensió
exp essi a
o de e aci a ,
que no s'es udia aquí-, sinó que la de e i a és la que aques ipus de discu s p esen a com
a p e e en .
ccl'ape sn: Re is a
de
Sociologia
-o modali zado s- can ia I'es a us ac ic de les a i macions i en modi ica,
pe an , la se a o qa il-locuciona ia; segons les modali a s a egides es poden
elabo a ipologies d'enuncia s en unció de la se a ac ici a eclamada (pe
exemple, un enuncia que ha de ecó e a d'al es au o s, o que s'escuda en
opinions accep ades -(<és sabu que...))- eclama menys ac ici a que un
al-
e que simplemen exposa un e sense modali za ).
En conclusió, i com que els p ocessos &ins i ucionali zació impliquen
l'ob enció de econeixemen social i o icial, ó a aonable o mula una cin-
quena hipd esi &aques a mane a: a mesu a que augmen a
I*E
ins i ucionali zació,
augmen a ambé elg au de cien gci a eclamada.
Pe al d'ob eni una mesu a del g au de cien i ici a eclamada a la e is a
Pape s, hem u ili za es ipus d'indicado s:
1.
Pe sona en qui: s'exp essi el discu s, segons una escala de més a menys
cien i ici a eclamada: impe sonal1 plu al majes h icl p ime a pe sona.
2.
Ci es bibliog hjques: el g au &ac uali zació de les ci es, que ja s'u ili za a
pe indica g au &especiali zació, po se i ambé aquí, ja que un dels c i e is
((o icials>, de cien i ici a és so in el de no e a : els coneixemen s més ecen s
són millo s, si hom adop a la ideologia cien is a del p og és cumula iu i lineal.
3.
Tipus d'enuncia s: com hem obse a , l'ins umen més ope a iu pe
anali za amb un mínim de igo la e b ica cien í ica són les ipologies
d'enuncia s segons modali a s de La ou i Woolga . Hem manlle a pa cial-
men d'aques s au o s una ipologia amb sis ipus d'enuncia s de més a menys
ac ici a eclamada. Sens dub e que aques a kcnica d'andisi és del o explo-
a b ia. És pe aixb que no s'aplica sob e la o ali a de I'a icle, sinó sob e una
mos a de les se es pigines, conc e amen les úl imes qua an a línies de cada
a icle més una pagina sence a iada a l'a za en e les que no enen !g a ics
ni aules -és a di , dues phgines sence es de ex pe a cada a icle-.
T iada la mos a de pagines, l'andisi ha consis i a iden i ica els enuncia s
-uni a s &in o mació, delimi ades amb el ma eix c i e i que les al.lusions--,
classi ica -10s i encabi -10s en una de les sis ca ego ies. Les ca ego ies i els c i-
e is pe a I'assignació dels ipus d'enuncia són de allades a con inuació, en
o d e dec eixen de ac ici a eclamada:
Enuncia s dona spe descomp a : De inicions, supbsi s, axiomes, pos ula s, dis-
incions analí iques, ipi icacions concep uals, i xes kcniques i de inició
de mk odes u ili za s (p o ocols cien í ics consag a s).
El
discu s cien í ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien i ica
Enuncia s dc ics explici s:
A i macions, dades, p oposicions amb con ingu in-
o ma iu i sense modali zado s.
Enuncia s quasi- dc iCJ:
P oposicions in o ma i es amb modali zado s -((com
diu
X...)),
((és una opinió accep ada que...)), e c.-, ci es alienes, in e p e-
acions de dades.
Enuncia s de p opos a o sugge imen :
Hipb esis a gumen ades, sugge imen s
d'es udi.
Enuncia s conjec u ak
Especulacions, hipb esis sense a gumen a , judicis de
possibili a o p obabili a , conjec u es amb il.lus acions o exemples.
Al es enuncia s:
P oposicions sense con ingu in o ma iu, enuncia s no ma-
ius, au o e e encies a l'a icle, comen a is o mals, epe icions.
Les comuni a s cien í iques, com qualse ol al e g up social, desen olu-
pen ce s in e essos comuns en on d'al es g ups i de la es a de la socie a .
En aques sen i , els
in e essos socials
de qui: pa la Ba nes
(1977)
pod ien se
sub-di idi s en in e essos ((co po a iusa o de la comuni a cien i ica com a al,
d'una banda, i els es an s in e essos sbcio-polí ics delslles cien í ics/ques en
an que memb es d'una de e minada socie a en un momen his b ic con-
c e , d'una al a. Fó a aonable pensa que en pe íodes de can is polí ics i so-
cials són aques s segons els que dominen, men e que en els momen s en qui:
una disciplina s'es a ins i ucionali zan són els p ime s els que aga en la da-
an e a.
Resul a p obable que en els momen s de p eca ie a ins i ucional d'una
disciplina es p odueixin al.lusions a la si uació social d'aques a en les pi-
gines de les e is es pe ibdiques. Si anomenem
implicació p o ssional
al
g au en que aques s in e essos p o essionals s'explici en a les e is es co es-
ponen s, podem o mula una
sisena hipb esi
com segueix:
a mesu a que
augmen a la ins i ucionali zació, disminueix elg au di'mplicacióp o ssional
a
Pape s.
Ope a i i zació
Al e cop a em se i una anilisi
d'al.lusions
pe p o a de mesu a
l'e olució de la implicació p o essional a les pagines de
Pape s.
Classi ica-
em les al-lusions a la si uació ins i ucional i p o essional de la sociologia
en dos ipus mol senzills -op imis es i pessimis es o queixes- i les as-
eja em en dos A nbi s -els a icles p bpiamen di s
i
les p esen acions o
edi o ials dels núme os, on és d'espe a que hi hagi més p onunciamen s
al espec e-.
ccPape s)): Re is a de Sociologia
TAULA
3
P o essió de l'au o la pe ins i ucionali zació
E apa pe ins i ucionali zacib
En e
Abans
de
ACS
i
Desp és
de
l2CS Facul a la Facul a
P o essió au o ia
(1973-1979) (1980-1986) (1987-1993)
TOTAL
Sociologia
Ciencia Polí ica
Economia
An opologia
D e
Geog a ia
Psicologia
His b ia
Filoso ia
TOTAL
ge amen (de 0.14 a 0.13, amb un augmen in e medi ins a 0.21 que co es-
pon, és cla , a la da allada de l'índex de ci es de la p bpia especiali a en aques
ma eix pe íode). To i així, l'in e disciplina ie a
ex e na
expe imen a un cla
c eixemen en el pe íode de la Facul a , a causa, basicamen -com mos a la
aula 3-, de l'augmen de la p es ncia a la e is a delslles p~li blegslle~ues
-i, en meno mesu a, delslles economis es-: sembla aonable suposa que,
en aques cas conc e , la c eació d'una Facul a conjun a de Ci ncies Polí i-
ques i Sociologia a ésse de e minan .
Aques es dades poden se in e p e ades de la mane a següen : hi ha hagu
ce amen un augmen del ancamen i de la compa imen ació en e especia-
li a s -augmen de les ci es de la p bpia especiali a , educció de les ci es d'es-
peciali a s alienes-, que coincideix bhicamen amb el pe íode de la Facul a ;
pe b aques augmen no ha es a gai e no able, ni ha ana acompanya d'un aug-
men de l'ac uali zació d'aques es especiali a s compa imen ades, sinó o al
con a i. La hipb esi de eball que pod ia explica aques s enbmens hau ia
d'addui que les especiali a s en qües ió e en ja o mades ex aacadkmicamen
abans de la ins i ucionali zació, i amb aques a es an inco po a a 17cAcad mia))
sense gai es més addi amen s.
0,
di d'una al a mane a: la ins i ucionali zació
i la Facul a deuen ha e es a els
ecipien s
-més que no pas els
gene ado *

El
discu s cien í ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien í ica
d'unes especiali a s ja delimi ades. En can i, la in lu ncia de la dinamica
ins i ucional es a no a en una compa imen ació més ele ada i un
a any
ac ua-
li zado més baix1'. Aques a possible explicació,
és
cla , hau ia de se con as ada
amb un al e ipus de dades pe al que deixés de se una simple hipb esi.
2.3.
EL
DEBAT
CIENT~FIC
Els esul a s a p opbsi del deba cien í ic són ambé di e en s dels espe a s
pe la e ce a hipb esi: no hi ha una da allada sensible del
olum
de deba cien-
í ic a la e is a amb la p og essi a ins i ucionali zació, o i que aixb es deu
en pa al e que aques olum és sensiblemen baix a o es les e apes, quasi
pe igual. En can i, con a iamen a la p e isió de l'esmen ada hipb esi, sem-
bla que el
pu d'impe sonali a
d'aques deba hagi augmen a globalmen .
Vegem els indicado s un pe un.
1.
En p ime lloc, a
Pape s
no hi ha hagu una
secció espec$ca de deba
amb
una mínima es abili a . La inicia i a més semblan po se se ia una secció apa-
eguda només a es núme os
(6,9
i
10),
de ecensions d'un ma eix llib e pe
pa de di e sosles au o sles, amb e e ncies c í iques d'unes a les al es, i de
egades in e enció del p opi au o la del llib e ecensiona . D'al a banda, e-
sul a di ícil eu e es semblan a una secció de deba en els nomb osos mo-
nog a ics publica s.
2. Pel que a a les
ci es bibliog hjques,
les de la p bpia e is a
Pape s
es do-
nen en una quan i a gai ebé insigni ican ( es en o a la mos a), la qual cosa
pod ia indica un g au baixíssim de lec u a de la e is a en e el seu públic po-
16.
I
ambé en I'e olució de la p es ncia ela i a de cada especiali a , com mos a la següen
aula:
E olució de les especiali a s pe ins i ucionali zació
E apa pe ins i ucionali zdció
Especiali a s (ag upades)
Teo ia i me odologia
T eball i es uc u a
Polí iques socials
Cul u a i educació
Poli ica
TOTAL
Abans de
1ACS
En e
ACS
i
Facul a
(1980- 198C;)
15.4%
13.8%
33.8%
16.9%
20.0%
100.0%
Desp és de
la
Facul a
(1987-1393)
TOTAL
((Pape s)): Re is a de Sociologia
encial. Pel que a a les au oci acions, la p opo ció d'a icles que no en an cap
expe imen a una lleuge a educció a la e ce a e apa -del
52.9%
de les dues
an e io s
al
46.7%-;
es man é, doncs, o sa es able; de o a mane a, sembla
e elado a d'un baix g au de deba la dada que quasi la mei a dels au o s que
han publica a Pape s s'han ci a ells ma eixos, men e que no han e cap e-
e ncia a cap al e a icle de la e is a.
3.
Com hem di , el olum global d'al.lusions
c i iques
obades als a icles
no a ia subs ancialmen ; si que ho a, com es po eu e a la aula
4,
el g au
d'impe sonali a de les al-lusions, que c eix espec acula men en el pe íode de
la Facul a , desp és d'una e apa in e mhdia on es dona a un cla p edomini-
dels a gumen s es e eo ipa s i pe sonali za s.
En consonincia amb aixb, obem que l'índex d'impe sonali a del deba
(annex me odolbgic, pun
3.1.)
augmen a de
0.38
a
0.48,
pe b es oba o sa
pola i za -la des iació ípica passa de
0.41
a
0.42--.
Aques enomen sem-
bla es any, no només pe qu con adiu la hipb esi, sinó pe que aques a con-
adicció no sembla encaixa amb els esul a s que es em ob enin ins a a. De
e , si ilem una mica més p im eu em que aques c eixemen de la impe so-
nali a del deba no espon an a la ins i ucionali zació de la sociologia ca a-
lana, sinó que més a ia és a causa de l'al a impe sonali a dels a gumen s dels
au o s es ange s i espanyols que esc iuen a la e is a. Aques enomen es po
ap ecia cla amen a la aula
5.
Pe con a, els au o s ca alans expe imen en una
no able caiguda en el seu índex d'impe sonali a a gumen al -més no able en-
ca a si només p enem els au o s del Depa amen de Sociologia de la
UAB-.
Tipus de c i ica pe ins i ucionali zació
E apa pe ins i ucionali zdció
En e
Abans de ACS i Desp és de
l2CS Facul a
la
Facul a
Tipw
de c í ica
(1973-1979) (1980-1986) (1987-1993)
TOTAL
C i ica in el.lec ual
49.2% 35.8% 79.6% 53.2%
C i ica es e eo ipada 3
1.4% 37.0% 16.2% 26.6%
C í ica
ad hominen
11.9% 11.3% 1.5% 8.0%
Elogis es e eo ipa s
11.8% 18.9% 11.8% 8.0%
TOTAL
100.0% 100.0% 100.0% 100.0%
El discu s cien í ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien í ica
E olució de I'índex d'impe sonali a del deba pe ins i ucionali zació i
p oced ncia de l'au o la
E apape ins i ucionali zació
Abans
de
En e Desp és
de
lIACS ACS
i
la
Facul a
P oced2ncia del au o /a (1973-1979) Facul a (1987- 1993)
Au o sl es ca alansles
0.47 0.42 0.26
Au o sl es espányolsles
i es ange sles
0.31 0.72 0.62
Nomes depa amen
Sociologia
UAB
0.46 0.31 0.22
TOTAL
0.38 0.47 0.48
Si la impe sonali a del deba no és homog nia segons els au o s, ampoc
ho és segons les especiali a s. Com podem eu e a la aula
6,
són ((Teo ia i Me-
odologia)) i, en meno mesu a, ((Cul u a i Educació)), les que p esen en un ín-
dex d'impe sonali a a gumen al ela i amen al , i amb un c eixemen sos-
ingu al lla g de les es e apes d'ins i ucionali zació. Un índex més baix, pe b
ambé una mica pe sob e del o al, es po obse a a <T eball i Es uc u a)),
enca a que en aques cas la end ncia cons an és dec eixen . Finalmen , an
((Polí iques Socials)) com ((Sociologia Polí ica)) mos en uns índexs d'impe so-
nali a o sa baixos pe la globali a del pe íode es udia ; pe 6 men e que la
da e a ha emun a el seu en I'e apa de la Facul a , la p ime a ha assoli el mí-
nim en aques ma eix pe íode.
En conclusió, podem di que el olum de deba cien i ic ha es a o sa
baix a la e is a, i que aques ni ell no ha a ia subs ancialmen en aques s
in anys. Tanma eix, no sembla que les adicionals hipb esis de C ane
(1972) o P ice (1973) sob e l'excés d'in o mació i de publicacions cien í i-
ques puguin explica aques enomen, ja que a la majo pa del pe íode
es udia les publicacions es ic amen sociolbgiques a Ca alunya -suscep i-
bles, pe an , de canali za un ce deba com el que ó a possible a
Pape s,
o d'acapa a ['a enció dels possibles polemis es- es podien comp a amb els
di s d'una mi. En can i, si que
ha
a ia el g au d'impe sonali a del deba ,
que ha c escu globalmen ; pe b aques c eixemen espon a l'augmen d'im-
pe sonali a a gumen al dels au o s de o a de Ca alunya i d'algunes especia-
li a s més que d'al es.
((Pape s)): Re is a de Sociologia
E olució de l'index d'impe sonali a del deba pe especiali a s i pe
ins i ucionali zació
E apa pe ins i ucionali zacid
Abans de
I2
CS
Especiali a s (ag upades) (1973- 1979)
Teo ia i me odologia
0.61
T eball i es uc u a
0.52
Polí iques socials
0.37
Cul u a i educació
0.42
Polí ica
0.23
TOTAL
0.38
En e
ACS
i
Desp és de
Facul a la Facul a
(1980-1986) (1987-1993)
TOTH
No sembla, doncs, que la c eixen ins i ucionali zació hagi in lui' gai e en
la quan i a i la na u alesa de la discussió cien í ica c í ica, si més no a enin -
nos al que indiquen les pagines de
Pape s.
En o cas, ha p o oca que el poc
deba exis en esde ingui menys impe sonal pel que a als au o s ca alans i del
Depa amen de Sociologia de la
UAB.
L'explicació d'aques enomen pod ia
se connec ada amb el enomen de la compa imen ació, que a a o eix, com
dkiem, la c eació &es e eo ips i els deba s pe sonali za s.
Con i man el que p e eia la qua a hipb esi, obse em un ap eciable g au
&alineamen en e les especiali a s i els pa ons de coneixemen . En e ec e, les
aules
7
i
8
palesen que cada especiali a es concen a o p en un o com a mol
dos co en s eb ics, i que exac amen el ma eix oco e pel que a a les con-
cepcions de la cikncia social. Aixb ajuda ia a en end e, doncs, el baix ni ell de
deba cien í ic comen a a epig a
2.3.,
i dona ia o ~a supo a la hipb esi
del ancamen i la compa imen ació en e especiali a s.
A
la is a &aques es dades, podem e algunes obse acions in e essan s,
com són:
Que l'especiali a de ((T eball i Es uc u a)) ha es a cul i ada gai ebé en ex-
clusi a pe c í ics i ma xis es, idels, pel que sembla, a la se a a enció clas-
sica e s els ac o s de la ((base)) o ((in as uc u a)).
El discu s cien í ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien í ica
TAULA
7
Co en eb ic pe especiali a
Especiali a s (ag upades)
Teo ia
i
T eball
i
Polí iques Cul u a
i
Co en eb ic Me odologia Es uc u a Socials Educació Polí ica TOTAL
C í ica/Ma xis a
22.2% 92.9% 34.6% 25.0% 35.3% 42.3%
Subjec i is a
22.2% 19.2% 41.7% 15.4%
Objec i is a
11.1% 7.7% 16.7% 23.5% 11.5%
cap
44.4% 7.1% 38.5% 16.7% 41.2% 30.8%
TOTAL
100.0% 100.0% 100.0% 100.0% 100.0% 100.0%
TAULA
8
Concepció de la ci ncia social pe especiali a
Especiali a s (agmpades)
Temiai Twbdi Pol'+ Cubu ai
Cbm eb ic M&& E-c clccu a Social
l5lum-d
Pok icd TOTAL
Empi ico-Analí ica
55.6% 28.6% 38.5% 33.3% 70.6% 44.9%
Comp ensi a-he menku ica
33.3% 7.1% 23.1% 41.7% 5.9% 20.5%
C í ica-dial c ica
11.1% 64.3% 38.5% 25.0% 23.5% 34.6%
TOTAL
100.0% 100.0% 100.0% 100.0% 100.0% 100.0%
Que, a la in e sa, l'especiali a de ((Cul u a i Educació)) con é una ap eciable
p esencia de subjec i is es, com co espon a la se a adicional p e e ncia
pe aspec es més (cespi i ualsa.
Que esul a mol cu iosa la o a p esencia, a l'especiali a de ((Teo ia i Me-
odologia)), d'a icles que no s'adsc iuen a cap co en -aixb s, no mal-
men , que no enen ma c eb ic-.
A
pa de la possible in lukncia de la
inclusió de l'cchdisi es adís ica)) en aques g up, ¿hem de dedui un p e-
domini de l'ex gesi o el dile an isme?
En de ini i a, sembla que l'elecció &una de e minada especiali a no és in-
dependen de les ((doc ines)) eb iques, epis emolbgiques, i ins i o polí iques
que hom p o essa p kiamen . Enca a que aques a gumen ambé pod ia
unciona a la in e sa, amb o es les se es conseqii ncies, ó a aques a, en o
cas, una bona hipb esi pe a u u s es udis.

((Pape s)): Re is a de Sociologia
I
2.5.
h
CIENTIFICITAT RECLAMADA
En con a de les p e isions de la cinquena hipb esi, el g au de cien i ici a
eclamada sembla ha e min a amb la ins i ucionali zació p og essi a. Aques-
a conclusió es de i a quasi uninimemen de l'examen dels es ipus d'indi-
cado s u ili za s.
1. En p ime lloc -i com mos a la aula 9-, hi ha c escu la u ili zació de
la p ime a pe sona als a icles, men e que hi ha min a l'ús del plu al ma-
jes i ic i del llengua ge impe sonal.
2.
A més, com ja am di a la secció 2.2., l'ac uali zació de les ci es expe i-
men a una caiguda conside able.
3. Pel que a als ipus &enuncia s, l'augmen dels quasi- ic ics i dels ((al es)),
combina amb la disminució dels ic ics, desplasa lleuge amen el pe il
pe e apa cap una meno ac ici a eclamada en el pe íode de la acul a
-com es po ap ecia a la aula 10-.
En consonincia amb aques es dades, I'index de ac ici a eclamada pe
enuncia (annex me odolbgic, pun 3.1.) passa de 0.58 a 0.56, i així e lec eix
aques a lleuge a disminució. Finalmen , l'index compos de cien i ici a ecla-
mada (annex me odolbgic,
íbid.)
expe imen a una disminució més g an -de
0.55 a 0.44-, a causa p incipalmen del pes de la da allada de l'ac uali zació
bibliog B ica. Aques es disminucions són més acusades si ens ixem només en
els au o s del Depa amen : de 0.55 a 0.41 en l'index de ac ici a eclamada
dels enuncia s, i de 0.50 ins a 0.35 en el de cien i ici a eclamada.
Pe sona en qu s'exp essa el discu s pe ins i ucionali zació
E apape ins i ucionali zació
Desp és de
Abans de En e
la
Facul a
Pe sona en quP l2CS ACS
i
(1980-1986)
s'exp essa el discu s (1973-1779) Facul a (1987-1993)
TOTAL
P ime a pe sona
26.5% 41.2% 43.3% 35.8%
Majes i ic
38.2% 29.4% 26.7% 32.1%
Impe sonal
35.3% 29.4% 30.0% 32.1%
I
TOTAL
100.0% 100.0% 100.0% 100.0%
El
discu s cien í ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien í ica
Pe il de ac ici a eclamada pe e apes d'ins i ucionali zació
E apa pe ins i ucionaLi zació
En e
Abans
de
ACS i Desp és
de
Tzpw
d'enuncia segons LXCS Facul a la Facul a
ac ici a eclam&
(1973-1979) (1980-1989 (1987-1993)
To a
Dona s pe descomp a
6.1% 7.3% 11.5% 8.4%
Fk i s
43.4% 47.0% 34.6% 41.0%
Quasi-Fkc i s
17.4% 11.8% 21.6% 17.8%
P opos es/Sugge imen s
14.5% 14.0% 8.2% 12.1%
Conjec u als
3.7% 5.0% 3.6% 3.9%
Al es
14.5% 14.8% 20.1% 16.6%
TOTAL
100.0% 100.0% 100.0% 100.0%
Con biamen
al
que ha íem suposa des &un pun de is a eb ic, la ins-
i ucionali zació més ele ada no ha p opicia un augmen de la cien i ici a e-
clamada pe al d'ob eni i man eni el econeixemen ; ans
al
con a i, aques a
ha disminu'i . Quines hipb esis pod ien explica aques e ? Po ocó e que p e-
cisamen el e d'ha e assoli ja un ce g au de econeixemen --el su icien pe
a un ce g au d'ins i ucionali zació- p o oqui una ehació, i no un en o i-
men , en el g au de cien i ici a eclamada -és a di , en els es o sos ad esa s a
ob eni econeixemen -. D'al a banda, el més aonable ó a elaciona aques
enomen amb la compa imen ació &especiali a s i amb el ela i amen baix
g au de deba cien i ic: la consciencia que p obablemen les apo acions no se-
an examinades i c i icades sis emi icamen --com indica el baix g au de deba
i de ci acions de la p bpia e is a obse a s a
2.3-
po in lui en la elaxació
dels es o sos e b ics des ina s a cc end e,, els p oduc es cien í ics.
Di d'una al a mane a -i aques a se ia una línia d'andisi a p ossegui -:
quan s'assoleix un ce g au d'ins i ucionali zació, acompanyada de compa -
imen ació en e especiali a s i d'absencia d'una consci ncia cla a del e que
les apo acions se an es udiades i c i icades -o quan an se al si ho són o
no, pe qui? els e ec es se an els ma eixos-, la e b ica especi icamen cien í ica
deixa de se necessi ia. Si aixb os ce , ens oba íem amb una pa adoxa m s
-a a egi a les ja esmen ades en 2.3 i 2.4-, la qual es pod ia anomena pa-
adoxa
de
la cien i$ci a eclamaah un g au al de deba cien í ic i de conscien-
cia de con ol p o oca un augmen de la e b ica, pe b aques a, po ada al lí-
c Pape s)): Re is a
de
Sociologia
mi , obs aculi za i desna u ali za la pokmica. D'aqui es po dedui el enomen
que hem obse a : quan no hi ha con ol ni c i ica ecip oca més enllh dels es-
e eo ips, la e b ica cien í ica es deixa de banda, i so geix més llibe a pe
u-
gi de les con encions acad miques i cul i a al es ipus de e b ica, com po-
den se la li e h ia, l'assagis ica o la pe iodís ica.
2.6.
LA
IMPLICACI~
PROFESSIONAL
Tal i com espe a a la sisena hipb esi, la implicació p o essional a les phgi-
nes de
Pape s
ha min a amb la consolidació ins i ucional de la disciplina, des-
p és d'ha e augmen a o amen a I'e apa in e m dia.
Les al.lusions al espec e obades a la mos a d'a icles són o sa escasses,
nume icamen pa lan ; de o a mane a, l'esmen ada endencia és ap eciable: el
pe cen a ge d'a icles que
no
con enen cap queixa e e ida a la ins i ucionali -
zació i p o essionali zació de la disciplina és del 82.4
a
la p ime a e apa, dec eix
ins
al
70.6 a la segona -quan la ins i ucionali zació s'ap opa-, i o na a
augmen a ins al 86.7 al pe íode de la Facul a , quan ja les queixes són pe ce-
budes, segu amen , com a menys necessi ies o u gen s.
Pe b la majo ia de les al-lusions a p opbsi de la implicació p o essional es
oben -com, d'al a banda, e a espe able- a les p esen acions dels núme os
de la e is a. A la p ime a e apa obem al.lusions espo Adiques a l'escasseda de
e is es sociolbgiques i al bui exis en en aques sen i (núm. l), a la ccp eca ia
en idad ins i ucional), del Depa amen de Sociologia (núm.
3),
a la manca
d'una associació p o essional a escala es a al (núm. 1
l), i a la inexis ncia d'apo -
acions de pes en emes conc e s (núms.
5
i 9). A la segona e apa, ja c eada 1'As-
sociació Ca alana de Sociologia, la in ensi a de les al.lusions augmen a, i aques-
es inco po en un sen i ambi alen -sob e o a pa i del núme o 17-: d'una
banda es con inua lamen an la manca d'implan ació academica de la socio-
logia i I'ccano mali a s de la se a si uació (núms. 17 i 19), pe b al ma eix emps
comencen a despun a ambé signes d'op imisme sob e la consolidació del
Depa amen (núm.
17)
o la ((di e si a i quali a )) de la p oducció sociolbgica
ca alana (núm.
20),
ins que aques op imisme c is al.ii za amb la c eació de
la Facul a i la consolidació acad mica subsegüen (núms. 28,29 i 30).
A
pa -
i d'aques momen , les al.lusions a la si uació ins i ucional i p o essional de
la sociologia desapa eixen.
Aques es dades no només con i men la hipb esi de la disminució d'impli-
caci6 p o essional: indiquen, a més a més, que el g au d'ins i ucionali zació i
p o essionali zació assoli és conside a ja p ou al com pe no ha e de con-
inua pa lan -ne, si més no a les phgines de
Pape s
-po se amb I'excepció
del núme o que eniu a les mans?- Aques s esul a s, de o a mane a, han de
posa -se en elació amb els co esponen s al g au d'implicació polí ica.
El
discu s cien í ic i
els
p ocessos d'ins i ucionali zació cien í ica
La se ena hipb esi espe a a que el g au &implicació polí ica a les pagines
de
Pape s
hagués disminui' amb els can is del con ex poli ic, i p incipalmen
amb la consolidació del gim cons i ucional des de I'any 1982. Aques a hipb-
esi es basa a en el supbsi que la dinhica sbcio-polí ica !gene al ha ia es a
més de e minan que la ins i ucional a l'e olució de la implicació polí ica.
Una p ime a ullada als esul a s ob ingu s a pensa que, o i que la hipb-
esi es con i ma pa cialmen -hi ha una ce a da allada global del ni ell de
comp omís polí ic explíci -, sembla anma eix que calgui e isa el supbsi
subjacen -ja que la pe i a disminució global no coincideix ben bé amb el
pe íode de consolidació del gim democ kic, sinó que, pel con a i, s'obsema
que en aques es ecupe a un majo g au d'implicació que a l'e apa an e io -.
Vegem-ho.
1. En p ime lloc, l'e olució del nomb e de p eses de posició polí iques als
a icles con i ma la hipb esi: la mi jana de p eses de posició pe a icle passa
de 2.25 a 1.46 ins que a iba a un mínim de 0.93 al da e pe íode; en el ma-
eix sen i , el pe cen a ge d'a icles que
no
p enen cap ipus de posició aug-
men a d'un 25.0% a les dues p ime es e apes ins al 44..4% a l'e apa de
consolidació.
2. En segon lloc, l'e olució dels p onunciamen s sob e les elacions en e
la polí ica i les ci ncies socials, com podeu ap ecia a la aula 1 1, p esen a una
end ncia global cap a una indi e ncia més g an en on de la qües ió i menys
p onunciamen s en a o de la ccneu ali a a. Aixb no con adiu la hipb esi,
pe b ampoc es po di que la con i mi. Malg a o , cal sub a lla que la
indi e ncia gene al més g an e s el ema, com ambé el g au de p onuncia-
men s més baix en a o del cccomp omís>), es oben jus a l'e apa on en p in-
cipi menys e en d'espe a , és a di , la de cc ansición o in e m dia. Aixb a
sospi a que és la dinamica ins i ucional i p o essional més que la polí ica la
que ealmen juga aquí.
3. Pel que a a la implicació polí ica a les p esen acions de la e is a, s'hi po
obse a un enomen simila : un al ni ell &implicació a la p ime a e apa
-amb p onunciamen s eqüen s i explíci s sob e la uni e si a , les dic adu es,
o el anquisme (núms. 3,
6,
7
o 8), i ins i o amb la p oclamació, al inal
d'aques pe íode, de la cc ocación p og esis a)) i ((c í ica)) de la e is a (núm. 10),
una implicació dec eixen a l'e apa in e m dia, --cap al inal de la qual es llegeix
que ((ha millo a la si uació polí ica, i el socibleg s'ha deslliu a de la necessi a
de de ensa a ul ansa uns quan s p incipis indiscu ibles)) (núm. 17)-, i una
((Pape s,,: Re is a de
Sociologia
la alidació de les nos es hipb esis.
I
quan diem, en segon lloc, ap o undi la
nos a andisi del discu s, olem eco da an la necessi a de e ina i amplia
les cniques u ili zades, com ambé la d'abo da o es aquelles al es essan s
de l'es udi de les e is es cien í iques que no hem pogu abas a : la compa ació
amb al es e is es, la selecció d'a icles pe a la la selecció de llib es
pe a la essenya i els p ocedimen s d'aques a, e c.
Acaba em amb es ema ques b eus que a ec en an l'epis emologia de la
sociologia en gene al com el pape d'aques a dins la nos a socie a . La p ime a
és que la impo ació in el.lec ual ha p oli e a a les phgines de la e is a mol
més que la inno ació cien í ica. Aques a ecepció passi a es pod ia conside a
una si uació de depend ncia acad mica, com a sugge i el ma eix undado
de
Pape s.
Vin anys desp és de les se es e lexions hem d'es udia pe que les
coses no han a ia en aques pun , pe b, sob e o , hem de plan eja si e i-
ablemen la nos a eali a social és an simila a la dels pdisos als quals s'apli-
quen les eo ies impo ades com pe qu el balan~ d'aques a es a gia sigui po-
si iu.
I
e iden men ni aques a simili ud és au omQ ica ni els esul a s del
p esen es udi an pensa que el balms sigui sa is ac o i.
La segona ema ca
6
que, si
6
ce que la ins i ucionali zació de les ci ncies
socials segons els models d'al es ci ncies condueix cap a la mul iplicació d'cce ec es
pe e sos)) com els esmen a s, alesho es hom po plan eja mol se iosamen la ne-
cessi a de e isa aques s models ins i ucionals, que ni són uni e sals his b ica-
men , ni esponen a cap suposada acionali a in e na, sinó a causes i in e essos ple-
namen socials. La qües ió
és,
com gai ebé semp e, quin ipus de ci ncies socials
olem ealmen i, sob e o , quin ipus de socie a les a ia possibles (o, a la in e sa,
a quina socie a possible ens acos a íem amb un al e ipus de ci ncies socials).
La e ce a i da e a obse ació és senzillamen que, pe si algú enca a no
se n'ha adona , aques a icle ambé pa la de si ma eix i no només d'al es a -
icles. Fins i o , en mol s aspec es, és el p oduc e de la si uació que es udia.
A la in oducció am pa la de la e lexi i a de o a ci ncia social, i an e le-
xi a com és la ciencia social ho se h la sociologia de la ci ncia social, si no ho
és més. Els lec o s i lec o es, doncs, enen plena llibe a pe ela i i za les
a gumen acions d'aques a icle d'aco d amb el seu con ingu ; ins i o els
con idem a aplica els nos es ins umen s eb ics i me odolbgics al nos e a -
icle, a ca ego i za -10 i a comp a els modali zado s, les ci es, les al-lusions i
els ecu sos es ilís ics que esde enen una exp essió més del discu s cien i ic que
hem anali za ; aixb, és cla , si és que no es euen amb co -com nosal es de-
si ja iem- de p oposa un al e ma c d'andisi més ecund.

El discu s cien í ic i els p ocessos &ins i ucionali zació cien í ica
ANNEX METODOLOGIC
1.
RECOLLIDA DE DADES
En una p ime a ase de ecollida de dades, i u ili zan un o mula i adien , am
ompli els alo s &algunes a iables pe a o l'uni e s d'a icles + apes, especiali a ,
sexe, idioma, p oced ncia i p o essi6 dellla au o la-.
Pe al de ila més p im en l'aniiisi, a n dissenya una mos a dú iclessegons es-
peciali a i di ec o la, que a edui el camp &ac uació de 292 a 81 a icles. Pe
aques s 81 a icles am p epa a un model de ull de codi icació pe a in oducció de
dades sob e ci es, al.lusions, ipus d'enuncia segons ac ici a eclamada, i classi icació
pe co en eb ic, ipus de ma c eb ic i concepció de la ci ncia social. Vam es abli
conjun amen els c i e is pe a la ecollida de dades i am dis ibui els ulls de codi-
icació -un pe a icle-. Aques s ulls comp a en amb uns apa a s de
jzw i i;cacib,
on s'ha ien &a gumen a i iden i ica cla amen o es les eleccions ca ego ials sob e
al.lusions, ipus d'enuncia , classi icació de l'a ide, e c. Vam u ili za aques s apa a s
de jus i icació pe e un con olc eua de la ecollida de dades en dues e apes: p ime ,
un con ol eali za pe un al e memb e de l'equip sob e cada ull de dades
i,
segon,
eunions conjun es pe a la discussió de les dades.
2.
PROCEDIMENT DE MOSTREIG D XRTICLES
Els 292 a icles que componen la base de dades ( ins al núme o
40
de la e is a)
sumen un o al de 6.129 pigines, amb una mi jana a i m ica de poc més de 18 pi-
gines pe a icle. A I'ho a de ecolli in o mació més de allada sob e aques s a icles,
am decidi p end e una mos a d'a icles que os:
a) p ou g an pe assegu a la signi ica i i a es adís ica de les nos es in e ncies pos-
e io s;
b) p ou pe i a pe qu un g up edui' de pe sones en con ac e cons an pogués ecolli
la in o mació i man eni -ne un con ol c eua ;
c) espec uosa amb la dis ibució de de e minades a iables pe I'uni e s d'a icles;
en conc e , les dues a iables con olades han es a ((Especiali a de I'a icle)) i ((E a-
pa segons di ec o la)).
Donades les condicions de emps i disponibili a de l'equip, a n decidi p io i za
les es exigkncies an e io s en l'o d e següen : c>b>a.
Amb un
111
de cilcul in o mi ic es a eali za un mos eig no-alea o i pe quo es,
en el qual semp e s'assegu a a un mínim &un a icle pe aquelles especiali a s que, en
una e apa de e minada, hi comp en amb més de dos a icles. D'aques a mane a es bus-
ca a que cap especiali a amb una mínima p es ncia en una e apa no os deses imada,
més que no pas la ep esen a i i a es adís ica es ic amen p opo cional17. El esul a
17.
Resul a e iden que aques mk ode no é en comp e les di e encies en e les di e ses
e apes, en e mes de emps, i
aixb
implica una in a alo ació de les e apes més cu es que, si
calgués ap o undi -hi més, es pod ia pal.lia bo i ponde an les quo es p opo cionals d'a icles
pe la du ada empo al de les ma eixes.
((Pape s)): Re is a de Sociologia
TAULA
16
Mos a p opo cional pe Especiali a i E apa-Di ec o la
--
ETmA
Espe iali a *
Ma sal Oi a Subi aa Mip'kz
Toms
TOTA
%mo
%
uni m
D$%
Anilisi es .
3 (1)
-
1 1 6 (2) 11 (3) 3.7 3.3 -0.360
Epis .
3 (1) 1 1 5 (1) 1.2 1.5 0.285
Es .Soc.
18 (4) 2(1) 9 (3) 2
-
31 (8) 9.9 9.4 -0.454
Me od.
1
-
3 (1) 2 6 (1) 1.2 1.8 0.589
Sociolin.
1 2 1 4 1.2 1.215
S.
A
1 3 (1) 8 (2) 12 (3) 3.7 3.6 -0.056
S. Coneixemen
4 (1) 4 (1) 2 10 (2) 2.5 3.0 0.570
S. Comun.
3 (1) 1 (1) 5 (1) 2 11 (2) 3.7 3.3 -0.360
S. Cul .
3 (1) 2 1 6 (1) 1.2 1.8 0.589
S. Eda s
11 (3) 8 (2) 19 (5) 6.2 5.8 -0.397
S. Educ.
2 4 (1) 1 1 (1) 8 (2) 2.5 2.4 -0.037
S. Famil.
3 (1) 4 (1) 1 5 (1) 13 (3) 3.7 4.0 0.247
S. Gkne e
15(4) 1 2 9(3) 1 28(7)8.6 8.5 -0.131
S. Ju id.
10 (3) 2 1 13 (3) 3.7 4.0 0.247
S. Oci
1
1
2 (1) 4 (1) 1.2 1.2 -0.018
S.
Poli .
19(3) 4(1) 11 (3) 12 (4) 7(2) 53(13)16.0 16.1 0.060
S. Salu
13 (4) 1 14 (4) 4.9 4.3 -0.682
S. T eball
3 (1) 10 (3) 7 (2) 2 22 (6) 7.4 6.7 -0.720
S. U bana
18(6) 1 5(1) 1 2 27 (7) 8.6 8.2 -0.435
Ta
Soc.
5 (1) 4 (1) 6 (2) 3 (1) 18 (5) 6.2 5.5 -0.701
Al es esp.
2 1 49 (1) 3 (1) 3 (1) 13 (3) 3.7 4.0 0.247
TOTAL
125(31) 15 (4) 92(23) 54(13) 42(10) 328(81)
%
mos a
38.3 4.9 28.4 16.0 12.3
%
uni e s
38.0 4.9 28.0 16.4 12.8
Di :
-0.277 -0.075 -0.431 0.363 0.420
*
Els pe cen a ges o als pe especiali a s no coincideixen amb els de la no a
17
del ex de I'a icle
-%
pe especiali a .- pe dos mo ius: a) s'hi han suma les especiali a s p incipais amb les secunda ies o al-
e na i es ( egeu pun
l. l.
de I'a icle), pe
ai
de no es a ep esen a i i a pe especiali a ; b) s'hi ha edui'
la llis a &especiali a s de in -i-se a in , ai i com indiquem o segui :
sociologia
de la Religióa s'ha indbs
dins <<Sociologia de la Cul u a ; .Sociologia de la Cikncia)) s'ha inclbs dins (6ociologia del Coneixemeno;
sociologia
Ecolbgicm i aRu alx s'han inclbs dins
sociologia
U bana ; (<Filoso ia Socials s'ha inclbs dins
((Teo ia Sociolbgican; .Sociologia de I'Adminis aciÓn i ((Mili a )) s'han inclbs dins
sociologia
Poli icaa.
a se una mos a edu'ida a ap oximadamen un qua del o al d'a icles, i que espec a
les dis ibucions de les dues a iables esmen ades pe I'uni e s d'a icles.
La aula
16
mos a aques esul a . Els nomb es en e pa en esi an e e encia al
nomb e d'a icles de la mos a.
Si conside em pe un momen la qües ió de la alidesa es adís ica de la mos a,
es a pales que no hem eali za un mos eig alea o i segons les lleis ma emi iques de-
El discu s cien í ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien í ica
Va iables
Idioma de I'a icle
Cas ella
Ca &
F anc s
Angles
Sexe de I'au o la
Home
Dona
P o essi6 de I'au o la
Sociologia
C.Poli ica
Economia
An opologia
D e
Filoso ia
Psicologia
Kol nogo o -Smimo
Mos a Uni e s Di e 2ncia DN G au Signi :
0.25 1
74.1 71.6 2.5
23.5 24.7 -1.2
1.2 1.4 -0.2
1.2 0.7 0.5
P oced ncia de l'au o la
0.5 1
Ca alunya
50.6 52.8 -2.2
Fo a de Ca alunya
49.4 47.2 2.2
i ades de la eo ia de l'e o ; pe an , no és possible conkixe p k iamen ni el ni ell
de con ianca ni I'e o ela iu. L'única mane a de comu o a el seu g au de alidesa
V
és eali za compa acions empí iques
expos ac o
de les dis ibucions mos als d'al es
a iables que no siguin les con olades en el p océs d'el.labo aci6 de la mos a amb
la dis ibució de les ma eixes a iables pe a o l'uni e s.
El con ol ha es a eali za amb qua e a iables de les quals coneixíem la dis i-
bució De o I'uni e s. La u ili zació &un es de bonda d'aius amen Kolmo~o o -
"
Smi no , pels pe cen a ges de cada una de les ca ego ies de les a iables, dóna com a
esul a el ebuig ca egb ic de la hipb esi nul.la segons la qual les dis ibucions són di-
e en s; en conseqükncia, la mos a s'ajus a a les ca ac e ís iques de l'uni e s amb un
g au de signi icació de 100% ( aula 17).
Una egada calculada la mos a pe a cada g up d'a icles -&una de e minada
especiali a i d'una de e minada e apa-, a n ia alea b ia nen dins dels g ups co-
esponen s de l'uni e s els que con o ma ien la mos a de ini i a.
3.
TRANSFORMACIONS DE LES DADES
Les dades o iginals han es a so meses a una sk ie de ans o macions seguin els
eque imen s d'ope a i i zació de les hipb esis. Aques es ans o macions, pel que a
((Pape s)): Re is a de Sociologia
únicamen als esul a s p esen a s en aques a icle es poden classi ica en dos ipus
de p ocessos: c~cul d'índexs i cilcul de pe ils.
Una egada calcula s els índexs que enume em a con inuació pe a cada a icle de
la mos a, am p ocedi a calcula la mi jana de cadascun pe a cada e apa pe ins i-
ucionali zació, ob enin les xi es que p esen em al ex de I'a icle i a la aula
15
d'aques .
Índex de ci es déspeciali a p dpia:
Mesu a la elació en e les ci es e e ides a I'espe-
ciali a p bpia de I'a icle i la es a de ci es. La ó mula u ili zada és la següen :
CEP
IEP
=
CEP
+
CAE
+
COT
IEP
=
Índex de ci es d'especiali a p bpia.
CEP
=
Nomb e de ci es de la p bpia especiali a .
CAE
=
Nomb e de ci es d'al es especiali a s.
COT
=
Nomb e d'al es ci es (ob es gene als, e is es di ~l~a i es, p emsa, e-
culls de dades, documen s, e c.).
Índex de ci es dúna al a especiali a :
la ó mula u ili zada en esul a de subs i ui CEP
pe CAE al nume ado de la da e a ó mula.
Índex dác ualizació de ci ex
Mesu a la elació en e les ci es d'in es igació i les ci es
d'a xiu. La ó mula u ili zada és la següen :
IAC
=
Índex d'ac uali zació de les ci es.
CI
=
Nomb e de ci es &in es igació a I'a icle.
CA
=
Nomb e de ci es d'a xiu a l'a icle.
Índex déspecializacid:
Mesu a el g au d'especiali zació d'un a icle amb e e ncia a
l'especiali zació de les se es ci es combinada amb I'ac uali zació de les ma eixes.
La ó mula u ili zada és la següen :
(IEP
+
IAC)
IE
=
2
IE
=
ndex d'especiali zació.
IEP
=
Índex de ci es d'especiali a p bpia.
IAC
=
ndex d'ac uali zació de les ci es.
El discu s cien í ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien í ica
1
Índex de ac ici a eclamada d'enunciaa
Mesu a la in ensi a de la ac ici a exp essada
a I'a icle o en una composició de les di e en s a iables de ipus d'enuncia .
Pe a la cons i ució d'aques index de inim una escala que u ili za els nomb es en-
'
e s posi ius en e
1
i
5
com a ponde ado s de les eqükncies dels di e en s ipus
d'enuncia 18. La ó mula u ili zada és la següen :
5
5
IFRE
=
(
C
n.En)
I
En
n=
1
n=
1
IFRE
=
ndex de ac ici a eclamada d'enuncia s.
El
=
Nomb e d'enuncia s hipb esis o conjec u es.
Ez
=
Nomb e d'enuncia s p opos es o sugge imen s.
E3
=
Nomb e d'enuncia s quasi- ic ics.
E*
=
Nomb e d'enuncia s ic ics.
E5
=
Nomb e d'enuncia s dona s pe descomp a .
Índex de cien zjcidad eclamada:
Mesu a la cien i ici a eclamada amb una compo-
sició de dos dels componen s d'aques concep e, la ac ici a eclamada dels enun-
cia s i l'ac uali zació de les ci es. Aques index és la mi jana a i mk ica de dos ín-
dexs an e io s:
(IAC
+
IFRE)
ICR
=
2
ICR
=
ndex de cien i ici a eclamada.
IAC
=
Índex &ac uali zació de les ci es.
IFRE
=
ndex de ac ici a eclamada d'enuncia s.
Índex d'impe sonali a del deba :
Mesu a la elació en e les c i iques in e1.lec uals i
la es a d'al.lusions a d'al es co en s o au o s. Ha es a cons u'i o conside-
an que les al.lusions c í iques no a gumen ades,
ad hominem
i els elogis es e-
eo ipa s es en impe sonali a a un deba cien í ic. La ó mula u ili zada és la
següen :
18.
Aques a escala no é cap e e en empí ic, és
una
con enció adop ada analí icamen pe
a la cons ucció de i'índex. Resul a e iden que la u ili zació d'una escala o dinal
-4
és més
g an que 2- é sen i en aques con ex , pe b esul a igualmen e iden que en el cas que ens
ocupa
((4))
no és el doble de e aci a eclamada que ((2)). {Qui pod ia a i ma que un enuncia
ac ic -qualse ol enuncia ac ic- equi al en ac ici a a dues p opos es?.
El
lec o la ha de se
conscien d'aques ici que a ec a i aques index, els seus de i a s i les conclusions que en su, in.
La se a u ili zació
es
deu només al ca ác e explo a o i,
ja
comen a , d'aques a kcnica d'anilisi.

((Pape s)): Re is a de Sociologia
IID
=
ndex d'impe sonali a del deba .
CI
=
Nomb e de c í iques in el.lec uals di idi pel o al d'al.lusions c í iques.
CE
=
Nomb e de c í iques es e eo ipades di idi pel o al d'al.lusions c í iques.
CH
=
Nomb e de c í iques
ad
hominem
di idi pel o al d'al.lusions c i iques.
EE
=
Nomb e &elogis es e eo ipa s di idi pel o al d'al.1usion.s c i iques.
3.2. PERFIL
SEGONS TIPUS DENUNCIATS
Pa in de les dades sob e ipus &enuncia s, am elabo a un pe il de ac ici a
eclamada pe a cada a icle, consis en a calcula els pe cen a ges de cada ipus
&enuncia pe a cada a icle. Les mi janes &aques s pe cen a ges pe e apes d'ins i-
ucionali zació con igu en desp s el pe il de ac ici a eclamada pe e apes que po-
deu oba a la aula 10 del ex de I'a icle.
4.
RECURSOS
INFORMA
TICS
Les aplicacions bisiques han es a un ges o de bases de dades DBASE III+ de
ASHTON-TATE pe a la cons i ució de les bases de dades; un
ull
de cilcul LOTUS
1-2-3 de Lo us pe als cdculs in e medis i el disseny de la mos a &a icles; un p o-
g ama de cdcul es adís ic amb SPSS-PC+ de SPSS Inc. pe a les ans o macions i
I'anilisi de les dades, i un p og ama STATGRAF de S a is ical G aphics Co p. pe
als cdculs in e medis i els es s de signi ica i i a .
Ado no, Theodo
W.
1972.
Sociologia ipsicologia.
Valencia, T es i Qua e.
Ál a ez U ía, Fe nando i Va ela, Julia. 1992. ((Colegios in isibles
y
elaciones de po-
de en el p oceso de ins i ucionalización de la sociologia espa iola , dins Jesús Ibá-
iiez (coo d.):
La
Ciencias Sociales en Espa ia.
Mad id, Uni e sidad Complu ense.
Ba nes, Ba y. 1977.
In e es s and he g ow h o knowledge.
London, Rou ledge and
Kegan Paul.
Ba nes, Ba y (ed.). 1980.
Es udios sob e sociologia de la ciencia.
Mad id, Alianza.
Ba nes, Ba y. 1987.
Sob e ciencia.
Ba celona, Labo .
Ba nes, Ba y i Bloo , Da id. 1982. ((Rela i ism, Ra ionalism and he Sociology o
Knowledges, dins Hollis, Ma in i Lukes, S e en (eds.):
Ra ionali . andRekz i ism.
Ox o d, Basi1 Blackwell.
Bloo , Da id. 1976.
Knowledge and social imagzne y.
London, Rou ledge and Kegan.
Bou dieu, Pie e. 1976. aLe champ scien i ique)),
Ac es de
la
Reche che en Sciences So-
ciales,
núm. 2-3.
Bou dieu, Pie e. 1984.
Homo academicus.
Pa is, Les Edi ions de Minui .
Bou dieu, Pie e. 1988. ((P e ace)) a l'edició anglesa d
'Homo academicus.
Camb idge,
Poli y P ess.
El discu s cien í ic i els p ocessos d'ins i ucionali zació cien í ica
Bou dieu, Pie e; Cha nbo edon, Jean-Claude; Passe on, Jean-Claude. 1989.
El ojcio
de sociólogo.
Mad id, Siglo
XXI.
Cohen,
I.
Be na d. 1983.
La e olución new oniana y la ans omación de las ideas
cien i cas.
Mad id, Alianza.
Collison, Pe e ; Webbe , Susan. 1971. ((B i ish Sociology 1950-1970: A Jou nal
Analysis),,
Sociological Re iew,
o1.19, núm. 4.
C ane, Diana. 1972.
In isible Colleges. Dz ision o Knowledge in Scien zjc Commu-
ni ies.
Chicago, The Uni e si y o Chicago P ess.
C aw o d, Elizabe h T. 1971. ((Sociology o he social sciences)),
Cu en Sociology,
ol.
XIX,
núm. 2.
Es uch, Joan; Gine , Sal ado . 1979. ((Sociologia als Pa~sos Ca alans,, dins
Ic ineu.
Dicciona i de les CiPncies Socials als Paisos Ca alans.
Ba celona, Edicions 62.
Ez ahi, Ya on. 1980. aLos ecu sos polí icos de la ciencian, dins Ba nes Ba y (ed.).
1980.
Es udios sob e sociología de la ciencia.
Mad id, Alianza.
Fe nández Buey, F ancisco. 1991.
La ilusión del mé odo. Ideaspa a un
acionalisme
bien
empe ado.
Mad id, C í ica.
Gilbe , G.
N.;
Mulkay, Michael. 1984.
Opening Pando a? Box:
A
SociologicalAnalysis
o Scien is ? Discou se.
Ca nb idge, Ca nb idge Uni e si y P ess.
Gine , Sal ado ; Mo eno, Luis (comps.). 1990.
Sociologia en España.
Mad id, CSIC.
Habe nas, Jü gen. 1982.
Conocimien o e in e és.
Mad id, Tau us.
Habe mas, Jü gen. 1984.
Ciencia y écnica como ((ideologíaw.
Mad id, Tecnos.
Habe mas, Ju gen. 1987.
Teo ia de la acción comunica i a,
ol. I. Mad id, Tau us.
Habe mas, Ju gen. 1988.
La lógica de las Ciencias Sociales.
Mad id, Tecnos.
Hags om, Wa en
0.
1965.
The Scien zjc Communiy.
New Yo k, Basic Books.
Hags o n, Wa en
O.
1980a. ((El don como p incipio o ganizado de la ciencian, a
Ba nes Ba y (ed.). 1980:
Es udios sob e sociologia
de
la ciencia.
Mad id, Alianza.
Hags om, Wa en
O.
1980b. ((La di e enciación de las disciplinasn, dins Ba nes Ba y
(ed.). 1980:
Es udios sob e sociología de la ciencia.
Mad id, Alianza.
Hahn, Roge . 1971.
The Ana omy o a Scien i ic Ins i u ion. The Pa is Academy o Scien-
ces,
1666-1803.
Be keley, Uni e si y o Cali o nia P ess.
Kuhn, Thomas S. 1980. ((Los pa adig nas cien í icos)), a Ba nes, Ba y (ed.): 1980.
Es-
udios sob e sociologia de la ciencia.
Mad id, Alianza.
Kuhn, Thomas S. 1986.
La es uc u a de las e oluciones cien iJcas.
México, Fondo de
Cul u a Econó nica.
La ou , B uno. 1992.
Ciencia en acción.
Ba celona, Labo .
Lozano, Jo ge; Peña-Ma ín, C is ina; Ab il, Gonzalo. 1982.
Análisis deldiscu so. Hacia
una semió ica
de
la in e acción ex ual.
Mad id, Cá ed a.
Ma sal, Juan F ancisco; Miguel, Amando de. ((El aqui is no de la enseiianza de las
ciencias sociales en las uni e sidades espaiiolas)), dins
Sis ema,
núm. 24-25.
Me on, Robe
K.
1973.
The Sociology o Science.
Chicago, Uni e si y o Chicago P ess.
Mills, C. W igh . 1986.
La imaginación sociológica.
México, Fondo de Cul u a Eco-
nómica.
Mo eno, Luis. 1990. ((La sociología en la España inisecula )), dins Gine , S.; Mo eno,
L.:
Sociologiá en España.
Mad id, CSIC.
((Pape s)): Re is a de Sociologia
Moulines, Ulises. 199 1.
Plu aliakdy ecu si6n. Ensayos epis emoldgicos.
Mad id, Alianza.
Mulkay, Michael. 1980a. ((El c ecimien o cul u al en la ciencia)), dins Ba nes, Ba y
(ed.). 1980:
Es udios sob e sociolog a de la ciencia.
Mad id, Aiianza.
Mulkay, Michael. 1980b. (cSociology o Science in he Wes n,
Cu en Sociology,
ol.
XXVIII,
núm. 3.
Mulkay, Michael. 1981. (Ac ion and Belie o Scien i ic Discou se?
A
possible way o
ending in ellec ual assallage in social s udies o science)),
Philosophy o he Social
Sciences,
ol. 1 1, pp. 163-171.
Picó, Josep. 1987. ((País Valencik sociologia de la sociologia)),
Pape s,
núm. 28.
P ice, De ek J. de S. 1973.
Hacia una ciencia
de
la
ciencia.
Ba celona, A iel.
P ice, De ek J. de S. 1980. ((Ciencia y ecnologia: dis inciones e in e elacionesn, dins
Ba nes Ba y (ed.). 1980:
Es udios sob e sociologia de
la
ciencia.
Mad id, Aiianza.
So elo, Ignacio. 1973. ((Sob e la ins i ucionalizaci6n de la sociologia en Espa ia)), dins
Sis ema,
nÚm.3.
Sz e e ,
R.
1980. c(1ns i u ionalising a New Specidism: ea ly yea s o he Jou nal o Edu-
ca ional Sociolow), dins
B i& Jou nal o Sociology o Educa ion,
ol.1, núm. 2.
Sz e e ,
R.
1983. aW i ings and W i e s on Educa ion in B i ish Sociology Pe iodicals,
1953-1 979n, dins
B i ish Jou nal o Sociology o Educa ion,
o1.4, núm.
2.
Whi ley, hcha d D. 1969. c(Communica ion Ne s in Science: S a us and Ci a ion Pa -
e ns in Animal Phisiology)), dins
Sociological Re iew,
o1.17, núm. 2.
Whi ley, Richa d D. 1970. aThe Ope a ion o Science Jou nals: Two Case S udies in
B i ish Social Science)), dins
Sociological Re iew,
ol. 18, núm. 2.
Woolga , S e e. 199 1.
Ciencia: Ab iendo
la
caja neg a.
Ba celona, An h opos.