Impacte i demensions culturals de la simbología olímpica de Barcelona 92 : el cas de la mascota

IMPACTE I DIMENSIONS CULTURALS DE LA SIMBOLOGIA OL~MPICA DE BARCELONA '92 (EL CAS DE LA MASCOTA) Jo di Busque i Du an Resum La masco a olímpica, en esa com una eali a socialmen cons uida, p e- sen a es dimensions d'andlisi, pe ec amen in e connec ades, que pe a una majo cla eda exposi i a es p esen en pe sepa a : la dimensió econdmica, la simbdlica i 1'es ; ica. En aques a ap oximació socioldgica es olen posa de mani es , al ma eix emps, una s2 ie de e s de la masco a que són, ambé, ca ac e ís ics de lap o- ducció cul u al en les socie a s con em o dnies. En sín esi, aques s són: I) La masco a és un bé in an ible, ep odui le hcnicamen en o a mena de supo s g ma e ials, o mes i o ums. 2) Es un p oduc e poli alen an des d'un pun de is a simbdlic com come cial. 3) 2s un objec e e@me des ina , com la ma- jo ia de p oduc es de la indús ia cul u al, a (passa de moda)). 4) 2s una c e- ació local, pe d é una dz$sió i come ciali zació a ni ell mundial. 5) Zs un0 ob a inno ado a a la ual s'in en a legi ima pel ccca isma)) del seu c eado . 9 6) Com a símbol emb emd ic gene a cc esis 2nciess. La masco a, en endida como una ealidad socialmen e cons uida, p e- sen a es dimensiones de andlisis pe ec amen e in e conec adus, que pa a una mayo cla idad ex osi i a sep esen an de o ma sepa ada: la dimensión eco-. nómica, la simbó ica y la es k ica. En es a ap oximación sociológica se p e ende, al mismo iempo, pone de elie e una se ie de asgos de la masco a que son, ambién, ca ac e ís icos de la p oducción cul u al en las sociedades con empo aneas. En sín esis, es os so n 10s siguien es: I) La masco a es un bien in angible, ep oducible écnicamen e en una am lia gama de sopo es ma e iales, o mas olúmenes. 2) Se a a K de un p o uc o poli alen e an o desde un pun o de is a simbólico como co- me cial. 3) Es un obje o ejme a des inado, como la mayo ía de p oduc os de la indus ia cul u al, a cpasa de moda)). 4) Es una c eación local, pe o que iene una dzjüsión y come cialización a ni el mundial. 5) Es una ob a in- no ado a que sep e ende legi ima po el ceca ismas de su c eado . 6) Como símbolo emblemd ico gene a cc esis enciasn. Pape s 38 (1991) (5 1-72) ((Pape s>): Re is a de Sociologia Abs ac The e a e h ee analy ical aspec s discussed in his sociological esea ch on he olympic masco unde s ood as a socially cons uc ed eali y. These h ee as ec spe@c ly in e ela ed a e he ollowing The symbolic, he economic and R e aes he ic. A he same ime a se ies o aspec s o he masco ha a e cha ac e is ic o he cul u alp oduc ion o con empo any socie ies mw also be s essed. In syn hesis hese a e: 1) Cobi is a ype o in angible objec , echnically ep oducible in all so s o mediums (ma e ials), i ms and olumes. 2) I is a mul ipu pose p oduc as much i.om he symbolic as he comme cial iewpoin . 3) I is an epheme al objec des ined o pass ou o ashion. 4) I is a local c ea ion bu wi h a dz ision and comme cializa ion h ou hou he wo ld. 5) I is an inno a i e ~ oduc leei imised b i s c ea o ? c a ac e . 6) As an O -I emblema ic symbol i gene a es esis ance. Fe un es udi sob e la masco a olímpica és una magní ica opo uni a pe con ixe -més enllh de la ma eixa masco a- quins són, en la socie a con- empo inia, els mecanismes, els condicionan s i els p ocessos de c eació simbblica amb els quals es o ma i con igu a un símbol cul u al. Malg a el seu ca hc e d'esde enimen excepcional: Els jocs olímpics cons i ueixen un cas pa adigmh ic de la comple- xi a ecnolbgica, econbmica i comunica i a, que a ui de e mina els enbmens cul u als (Mo agas, 199 1 a). Des d'un pun de is a cul u al i simbblic la masco a é un lloc elle an i especialmen emblemh ic del p ojec e olímpic de Ba celona '92. L'es udi, doncs, d'un ema apa en men senzill i in anscenden com el de la masco a, plan eja una g an complexi a i signi ica conside a una plu- ali a d'aspec es i dimensions, l'aniilisi dels quals se i h pe ap o undi en el coneixemen de la p oducció, la di usió i el consum cul u al en les socie a s mode nes. Aques es udi sob e la masco a olímpica ol posa de mani es una s ie de end ncies que són ca ac e ís iques de la cul u a con empo hnia: 1. El Cobi és un p oduc e (en aques cas un pe sona ge de icció) del qual se'n eu el maxim p o i , an des d'un pun de is a simbblic com come cial. 2.2s una ob a inno ado a a la qual s'in en a legi ima pel ccca ismaa del seu c eado . 3. is un objec e e íme des ina inexo ablemen , com la majo ia de Impac e i dimensions cul u als de la simbologia olimpica p oduc es de la indus ia cul u al, a ((passa de moda)). 4. Malg a se un p o- duc e de c eació local é una di usió i es plan eja la se a come ciali zació a ni ell mundial. Com a i ma Miquel de Mo agas, a una masco a mode na, se li demana mol es coses: Les masco es i els símbols dels g ans esde enimen s espo ius de la nos a epoca han d'acompli uncions di e ses i complexes: la de e- p esen a un p ojec e cul u al i, al ma eix emps, la &aconsegui la se a mixima endibili a come cial. (Mo agas, 199 1 b). Simul aniamen , la masco a olímpica pe me al e na la se a unció em- blema ica dels Jocs Olímpics de Ba celona '92 amb una s ie de uncions ep esen a i es i publici a ies que li són concomi an s. En les bases del con- cu s de la masco a es eia ben explíci a la necessi a d'aques a poli alkncia. La masco a -segons les bases del concu s- s'ad e~a a un públic comp ado majo i a iamen in an il; s'ha de pode plasma en una gamma d'al e na i es que poden se ccl'animale con encional)), la joguina o el ccgag)); inalmen , ha de pode se animable pe a espo s publici a is o ele ims. G acies a la se a plas ici a i e sa ili a , el Cobi pe me una g an di e - si a d'usos al e na ius i di e ses aplicacions de ipus simbblic, publici a i o come cial. Pe exemple, la igu a del Cobi s'adap a, malg a la se a o ma poc es el a, a la eali zació de o s els espo s olímpics. Alho a s'in en a adap- a la o ma, el olum i I'ac i ud de la masco a (gene almen semp e apa eix amb disposició de e coses) a les ca ac e ís iques dels di e sos espo s o ac- i i a s que eali za. Com a i ma el ma eix c eado , Ja ie Ma iscal: En odos 10s depo es 10 que hemos a ado es de adap a a Cobi nás al caballo, a la ba ca, a las pesas, o a odas las cosas que le ocan, que no al e és, pa a así da le un pun o mis de ealismo (Ma iscal, 1991). Aques a plu ali a de uncions se eix pe a una di e si a d'usos i apli- cacions de la masco a que, ins i o , poden sembla con adic o is en e si i implica, necessa iamen , una ce a polis mia o ambi al ncia de la masco a com a símbol. La di e si a d'usos, o mes i aplicacions de la masco a es poden sin e- i za de la mane a següen : ((Pape s)): Re is a de Sociologia 1. Si deixem de banda els al es símbols o icials i pe manen s de l'olim- pisme (les anelles olímpiques, la o xa, I'himne, la bande a, e c.), la masco a pe me , jun amen amb el logo ip, la ep esen ació emblema ica dels Jocs Olímpics de Ba celona '92. La p oducció de la simbologia olímpica espon a las exigkncies i a les condicions de la comunicació isual en la socie a mo- de na, que han obliga a les ins i ucions, emp eses o -en aques cas- els g ans esde enimen s espo ius, a p odui (dissenya ) la se a p bpia simbo- logia (masco a i logo ip) d'iden i icació. La di e ncia en e masco a i logo ip esde é, inalmen , un ecu s es a - gic de comunicació que s'es ableix pe al de pode mul iplica l'especiali - zació del ínissa ge en e públics di e sos i e possible aplicacions múl iples (Mo agas, 1991.b). 2. El alo emblemi ic de la masco a ha pe m s que, pa adoxalmen , ins i o , g ups c í ics o con a is als Jocs Olimpics u ili zessin, en la se a p opaganda g a ica, la ima ge de la masco a (l'an i-Cobi) com a emblema, o u ili zessin una plan illa de Cobi com a e e ncia c í ica a la ealizació dels Jocs. Aques es ima ges d'un Cobi ((dis o siona )) s'han u ili za en la eali zació d'enganxines, pin ades-mu als, g a i is, en dibuixos de cbmic Unde g ound, con a ies als Jocs. Aques a u ili zació unde g ound i c í ica de la masco a exp essa, enca a que sigui pa adoxalmen , un ce econeixemen i assimi- laci6 de la masco a. 3. La p oducció de globus in lables, gene almen de g ans dimensions, amb la o ma del Cobi. Aques a aplicació del Cobi es a ese ada pe a g ans espais públics (places o g ans a ingudes) o com a p o agonis a en ce imbnies de ca ac e i ual. Una de les i uali a s &aques s Cobis gegan s, no co ne - ciali zables, és que han p o agoni za (abans &inicia -se la come ciali zació i l'ús publici a i dels símbols de Ba celona '92) ce imbnies i es i i a s i uais de cai e públic i massiu. Aques s ipus de globus són els que, p obablemen , a an ac a de p eskn- cia en la ce imbnia inaugu al i, pa icula men , en la ce imbnia de clausu a, on es p esen a a o icialmen la masco a dels Jocs d'A lan a '96 que elle a a el Cobi, la masco a de Ba celona '92 (no coneixem el guió de les ce imbnies o icials pe qu és sec e ). També s'ha u ili za un al e model del Cobi e de oba i bui de din e. Aques s models són di igi s i anima s pe una pe sona que esideix en el seu in e io . El Cobi apa eix amb aques a o ma p incipalmen quan a les un- cions ((d'ambaixado )) o a de Ba celona o quan ep alguna pe sonali a a la ma eixa Ciu a Com al. Impac e i dimensions cul u als de la simbologia olimpica 4. L'emissió de segells i medalles amb l'e ígie del Cobi commemo a i es dels Jocs Olimpics de Ba celona '92. Una medalla d'o po a iba a cos a més de 70.000 pesse es. 5. Les següen s aplicacions del Cobi depenen de la concessió, pe pa del COOB, de llickncies a una s ie de ma ques que p odueixen i di ibueixen, en exclusi a, les di e ses aplicacions. Es é p e is a la cessió de més de 600 llic ncies pe come ciali za aques a hmplia gamma de p oduc es. 5.1. La p oducció o ep oducció di ec a del Cobi en olum en di e en s aplicacions sob e una g an di e si a de ma e ials. Seguidamen a em una llis a de les di e ses igu es olumk iques de ca hc e massís, eali zada amb l'apli- caci6 de múl iples ma e ials (plb ics, me alls, obes, esines, pape maché)': masco es de pape maché (Appaloosa); masco es de peluix2 (Peluches VIR); masco es de oba (Come cial de o mes ex ils); masco es de plh ic PVE (Co- mansi); masco es de esina (Pilma); masco es de me alls no p eciosos (Pilma); insígnies, claue s i joies de me alls nobles i ped es p ecioses (Joie ia O iol). 5.2. La p oducció o ep oducció di ec a del Cobi i la se a aplicació sob e supe ícies planes, de ca hc e neu e (pe exemple: adhesius (Plhs ic Sc een Espa iola); lamines au oadhesi es (Aiscondel); pos als (Fo os Julian); pós e s llisos i en elleu (Nenú a ); a ge es i nadales (Mundi Pape ); bande ins (Red-Label)). 5.3. Aplicació de la ima ge de la masco a (so in jun amen amb el lo- go ip de Ba celona '92) sob e una Amplia gamma d'obje es ungibles i co- me cials. La col~lecció de p oduc es come cials (objec es d'ús quo idih i de egal) amb la simbologia olimpica cons i ueix un uni e s que Ca les Cap- de ila ha de ini com el món de la cccobimania)) (Capde ila, 6-1-1391). La so ida al me ca d'aques s p oduc es ou al nada1 de 1990. L'explo- ació come cial de la majo ia d'aques s p oduc es s'ha inicia , en l'hmbi de 1'Es a Espanyol, un any i mig abans de la celeb ació dels jocs (la enda als pa'isos es ange s s'inicia a pa i del gene de 1992). Aques és conside a el e mini de emps aonable pe anuncia i pe sonali za els jocs, sense que disminueixi l'in e s ni s'a enu'in els e ec es econbmics espe a s. 1. En e pa kn isis posem el nom de l'emp esa que en exclusi a la llic ncia pe p odui i come ciali za la co esponen aplicaci6. 2. Aques a aplicaci6 una pa icula impo incia pe qu s la que sol u ili za el COOB, en els espos s de publici a o icial dels Jocs Olímpics de Ba celona '92. No cal di que amb aques a a licaci6 el COOB ol sub a lla que la masco a, que e un ca hc e lúdic, es di igeix a un púb L eminen men in an il. ((Pape s)): Re is a de Sociologia 5.3.1. Uni e s d'objec es que sa is an ((la cobimania)) (Mo agas, 199 1 .b). 1. Objec es múl iples (pin es, cin es pel cabell, pe japape s, espases, ence- nedo s, cend e s, claue s). 2. Alimen ació (ca amels, bombons, gela s, e c.). 3. Edicions (guies, pldnols, cu sos d'idiomes, e c.). 4. Joguines i objec es in an ils (nino s, ca e es, e c.). 5. Pape e ia (pape d'embala , bosses, llib e es, plumie s). 6. P oduc es de disseny ( igu es me il.liques de Cobi, a acades). 7. Di e sos eco ds (pos als, p o ec o s de sol). 8. Objec es pe a la lla ( asses de ca i, ge es, es o alles, jocs de ni i copes de ca a). 9. Peces de oba i de es i (sama e es, xandalls, mi ges, mi jons, calsa es- po iu ipus ((bambes)), o alloles, ba nussos, mo xilles). 10.Cobi p o agoni za una s ie de jocs de aula (Cobipa xís, Cobidbmino, Cobicicle a i Cobi bisque ). 6. La c eació de p oduc es ((de i a s)) o elabo a s, com són, pe exemple, la p oducció d'una s ie de dibuixos anima s, la eali zació d'una his b ia de cbmic (amb el ma eix guió) o I'edició de llib es que enen el pe sona ge del Cobi com a p incipal p o agonis a. Gs la segona egada (desp és de la mas- co a dels Jocs Olímpics de Moscou: 1'6s Misha) que es eali za l'animació d'una masco a o icial dels Jocs Olímpics. Amb el pas'del emps, el Cobi és do a de mo imen i ida, i esde é un pe sona ge (( ípic)) de dibuixos anima s. Cu iosamen , en el cas 'del Cobi (a di e encia de 1'Snoopy o les o ugues Ninja) es c ea el pe sona ge i desp és se n'in en a la his b ia. La s ie de dibuixos anima s, amb pe sona ges que són c eacions de Ma iscal, i ulada ((La oupe de Cobi)) cons a & de 26 capí ols de 30 mi- nu s cadascun. Se A p odui'da pe BRB (p oduc o a de dibuixos anima s di igida pe Claudio Bie n Boyd), amb un guió d'El icicle. Es ac a d'una p oducció local amb un p essupos que oscil.la en e 400 i 700 mi- lions de pesse es3. 7. La p es ncia del Cobi en la publici a d'un nomb e es ingi de ma - ques come cials que han pa icipa com a sponso s o han col.labo a en di- e sos Ambi s de l'o gani zació dels Jocs Olímpics i han adqui i els d e s d'ima ge dels símbols olímpics. Aques a aplicació del Cobi pe me la se a 3. Ma iscal ha in e i dine s pe qu aques a p oducci6 es pogués eali za a Ba celona ma eix. Impac e i dimensions cul u als de la simbologia olímpica p es ncia en espo s ele isius i en una Amplia gamma de supo s publici a is com són: anuncis a la p emsa, anques publici A ies, e c. Els pa ocinado s olímpics enen, en e d'al es, el d e a usa els símbols olimpics si han apo - a un mínim de 600 milions de pesse es4. Pe p ime a egada en la his b ia des Jocs cada pa ocinado ind i la se a masco a pa icula : hi ha el Cobi Coca-Cola, el Cobi Rank Xe ox, el Cobi IBM, el Cobi Danone, el Cobi Cola-Cao, el Cobi Flex, el Cobi Panasonic, el Cobi Damm. Al ma eix emps el COOB ha cedi un Cobi a di e ses ins i ucions: pe exemple, el Cobi-me - ge al Colalegi O icial de Me ges i el Cobi-acad mic al Cen e d'Es udis 01ímpics4. 3. &BITS D 'ESTUDI En aques a ap oximació sociolbgica a l'es udi de la masco a olímpica, ja s'apun en la plu ali a d'aspec es i dimensions que implica la se a comp en- sió i la se a anilisi. En esa com una eali a socialmen cons ui'da ( an des d'un pun de is a simbblic com objec ual), la masco a p esen a es dimen- sions d'andisi, pe ec amen in e connec ades, que, a e ec es analí ics, i pe a una més g an ca eda exposi i a ac em pe sepa a : la dimensió econb- mica, la simbblica i l'es ica. La masco a és, alho a, un símbol emblemi ic, una me cade ia (objec e suscep ible d'in e can i come cial) i un objec e es & ic (suscep ible de se alo a es icamen ). És en i u del seu ca Ac e in- no ado que la masco a a susci a , sob e o al p incipi, que els aspec es es - ics del disseny passessin a un p ime pla. La masco a a gene a una o a con o sia i una eno me expec a i a social que a en condiciona i con- dicionen, lbgicamen , la se a accep ació com a símbol. Tanma eix, malg a les esis ncies inicials, jo c ec que la dimensió simbblica s'imposa i la di-, mensió es ica esde é, p og essi amen , un aspec e ma ginal. Cal assenyala , en p ime lloc, especialmen en les socie a s de ((capi a-, lisme a anGa n, la impo incia c ucial que ep esen en els ac o s de ipus econbmic i que condicionen la o ma i la unció simbblica dels p oduc es 4. Al ma eix emps el pa ocini Cs un mecanisme de p omoció i dis inció d'aques es ma - ques come cials o a dels canals con encionals de publici a . La se a ima ge de ma ca es in- cula amb ce s esde enimen s d'in e ks i essb gene al. El cas dels Jocs Olímpics cons i ueixen una opo uni a excepcional pel g an essb mun- dial i el p es igi que e l'esde enimen olímpic. Segons un es udi e pe ISL, aga an una mos a poblacional d'al uns paysos (USA, RFA, K Singapu i Po ugal), un 80% de la població ,global po econkixe e s símbols olímpics i els po iden i ica amb alo s de cai e posi iu. Segons uns al es es udis eali za s en ocasió d'al es esde enimen s olímpics, associa una ma ca come cial amb les anelles po ep esen a , ap o- ximadamen , un 30% en I'inc emen de endes d'un p oduc e. ((Pape sa: Re is a de Sociologia cul u als. La dimensió econbmica és c ucial i condiciona ex ao dina iamen els usos al e na ius que p esen a la masco a. No obs an aixb, quan s'hagi acaba el negoci espe a , el Cobi pe du a a com a símbol i com a ((pe sona - ge)) emblemi ic dels Jocs. La masco a olímpica és concebuda com un p oduc e e sa il que s'adap a a la sa is acció de múl iples necessi a s an de ipus econbmic com de ipus simbblic. Com s'ha e ben pal s, la dimensió econbmica (que no es po se- pa a de les al es) és mol impo an . En aques apa a ens limi a em a sub a lla la impo ancia que ep esen a l'explo ació dels simbols olímpics en els Jocs Olimpics de Ba celona '92 i en elació a la his b ia de l'olimpisme. Simbologia i spon>o i zdció El naixemen dels p ime s simbols de la seu olímpica (el logo ip i la mas- co a) an lliga s, en el emps, amb la in oducció de l'sponso i zació i, no cal di -ho, a la impo ancia c eixen que adqui eix la ele isió com a sis ema de comunicació a escala mundial. Els p ime s sponso s o en als Jocs de Roma l'any 1960, pe b ins a Los Angeles '84 (amb la c eació d'sponso i zació exclusi a) no a assoli la im- po ancia que é en l'ac uali a . Als Jocs Olimpics de Tokio de l'any 1964 es a p oposa el p ime logo ip (i els p ime s pic og ames). La p ime a mas- co a en uns Jocs Olimpics d'es iu ingué lloc als Jocs de Munic '72. D'enqa de Munic les masco es han ana e olucionan pe acili a (jun amen amb la se a unció emblema ica) una millo endibili a come cial. TAULA 1. Dis ibució dels ing essos ob ingu s pels Comi hs O gani zado s en la his b ia ecen dels Jocs Olimpics. (Elabo ació p bpia. Fon : Mo agas, 1992) Segelh Venda de D e s TV Sponso s Lo e ies icke s Bdio i llickncies Medalle Al es Mon - eal '76 6,5% 7,796 2,1% 54% 30,0% Los Angeles '84 20,0% 44,3% 18,0% - 17,7% Seu1 '88 3,0% 24,6% 10,6% 28,2% 355% Ba celona '92 8,0% 335% 20,1% 21,6% 16,9% A lan a '96 12,1% 38,8% 22,9% 3,5% 14,5% Impac e i dimensions cul u als de la simbologia olímpica En I'ac uali a la impo ancia inance a de la ele isió i de la sponso i - zació són an g an que han edui' a la mínima exp essió la p opo ció d'in- g essos pe aquilla (que a Ba celona ep esen a solamen el 8% dels ing essos del COOB). Cal sub a lla ( egeu la aula 1) l'inc emen d'ing essos ob in- gu s pe la cessió dels d e s de ele isió (aques e es elaciona amb l'eno me anscend ncia cul u al i comunica i a de la ele isió), i, en segon lloc, (as- pec e que a nosal es ens in e essa) el o inc emen d'ing essos pe spon- so i zació i pe concessió de llic ncies que s'ha expe imen a a pa i de Los Angeles'84. To s dos concep es suma s signi iquen un 53 % dels ing essos p e is os a Ba celona '92 i un 50 % dels ob ingu s als Jocs Olímpics de Los Angeles, conside a s els jocs come cials pe excel.l ncia. El alo econbmic i come cial de h masco a El Cobi és, des d'una pe spec i a econbmica, un símbol-me cade ia que po a insc i el segell o la ma ca de Ja ie Ma iscal i es a des ina a se enu i dis ibui' , du an els jocs olimpics i el seu pe íode p epa a o i, en di e sos supo s i pe múl iples o mes de comunicació i de consum. Ma iscal a cob a es milions pel p emi en el concu s de masco es, pe b a cedi o s els d e s sob e el Cobi al COE. Com és pe inen , el COE (Co- mi é Olímpico Espa iol) a cedi (pe qua e anys) la pa en al COOB pe un alo de 2.000 milions de pesse es. El COOB~ é p e is a una despesa de 1.389 milions en concep e d'ima - ge (iden i a i disseny). Aques a xi a ep esen a un 0,8 17% del p essupos global de despeses del COOB. En l'apa a d'ing essos, el COOB5 é p e is ob eni 4.908 milions de pesse es pe la cessió de llic ncies pe a la ep oducció i explo ació come cial de la ima ge del Cobi. Aques a xi a ep esen a el 3,5 % dels ing essos es- pe a s. La cessió de llic ncies p esen a, malg a el igo ós con ol del COOB, el pe ill de la ep oducció il-legal dels emblemes olimpics po una s ie d'em-. p eses que ((pi a egin)) la masco a. La majo ia d'aques es emp eses p o enen de l'economia subme gida (DD.AA, In e iu, 2019190). El olum de negoci incula indi ec amen a la u ili zació del Cobi i els símbols olímpics pe a la publici a come cial i la sponso i zació ep esen a un 16,6%. En e mes abolu s, els ing essos p e is os pe la sponso i zació han de ep esen a , pe al COOB, 29.193,4 milions de pesse es. En o al, les llicencies (3,5 %) i la sponso i zació (16'1 %) signi iquen un 20% ap o- xima dels ing essos p e is os pel COOB. 5. Fon : COOB, Ba celona '92, Guia, 199 1. ((Pape s)): Re is a de Sociologia la i amen e íme . És un símbol p odui' pe enca ec i amb una ig ncia li- mi ada al pe íode an e io i con empo ani dels jocs. La p es ncia del Cobi o a de Ca alunya i Espanya enca a se a més e íme a. En al es ce imbnies de cai e i ual es p odueix una ce a pe man ncia i una ce a epe ició. Pe exemple, -dins el ma eix i ual olímpic- la o xa olimpica po can ia la o ma o el disseny; no obs an aixb, ep odueix sem- p e la ma eixa o ma bbica i la lama dels jocs es eno a cada qua e anys epe in un i us milalena i. Les anelles olímpiques, el símbol olímpic pe ex- cel.l ncia, enen la ma eixa o ma basica. Aques no és el cas de la Masco a. La ecen in oducció de les masco es en els jocs olímpics espon a l'exig ncia d'un can i cons an i pe manen , com si es ac és de la c eació d'un p oduc e so mb als impe a ius de la moda (Konig, 1972). El concep e de moda dóna pe descomp ada la possibili a que hi ha, amb el emps, de subs i ui un objec e pe un al e (en el món de l'olimpisme el elleu de les masco es es p odueix de o ma inexo able). Amb I'elecció, cada qua e anys, d'una no a ciu a com a seu dels Jocs Olím- pics es eno en an el logo ip com la masco a. Així, o es les masco es adop- en uns e s de pe sonali a pa icula s i un cai e singula incula al ca ac e únic de la ciu a seu olímpica. Malg a el seu ca dc e e íme , la masco a é una ig ncia que es p o- longa pe espai de més de qua e anys. La masco a es a c eada amb la idea que pugui esis i du an aques pe íode sense pe d e ac uali a . No és agosa a pensa , anma eix, que desp és dels jocs la masco a passa h. a se conside ada un símbol d'un esde enimen passa , una elíquia o un ob- jec e a queolbgic. La ig ncia del Cobi ini h. amb la eali zació dels jocs olimpics. L 'accep acib delpúblic En el cas de les ima ges eligioses, que són el esul a d'una adició, poden se accep ades (cespon aniamen )) dins de les p ac iques i uals d'una comuni a de c eien s. La masco a, en can i, és un p oduc e cul- u al inno ado , ccuna cosa a a)), sense massa e e en s ni en la his b ia de les masco es espo i es, dels ((ninos)), ni en la his b ia dels dibuixos ani- ma s o del cbmic. Aixb explica que aons de ipus o mal i es ic puguin passa a un p ime pla i c ei'n cc esis nciesn. L'apos a del Cobi és (a di- e encia de les al es masco es) una apos a comp omesa pe qu es a sense ecolza -se en la adici6 de les masco es, ni ampoc en els dibuixos i ni- no s de Wal Disney. La o qa del cos um i el p océs d'habi uació an que ens haguem acos- uma a l'omnip es ncia del Cobi i que, ins i o , la gen que inicialmen Impac e i dimensions cul u als de la simbologia olimpica n'e a e ac a ia s'hagi oblida de la ((p ime a imp essió)) d'una masco a que en néixe e a ccmol 1le jan9. Segons les dades de la aula 2, el ni ell &accep ació de la masco a ha c es- cu sensiblemen , pe b enca a gene a oqa cc esis nciesa (enca a hi ha un 33,3% de la població de Ca alunya que alo a la masco a en e mes nega ius)lO. TAULA 2. Ni ell d'accep ació de la masco a, segons el gus es ic a Ba celona ciu a . Fon : El País, 2 1 de ma $ de 1988. (Enques a de Demoscopia) M'ag ada mol 7% M'ag ada bas an 17% Regula 13% M'ag ada poc 13% No m'ag ada gens 39% NSINC 11% TAULA 3. Ni ell d'accep ació de la masco a, segons el gus es k ic a l'hbi ca ala. Fon : A ui, 21 de juliol de 1991. (Enques a de 1'Ins i u EMB social) M'ag ada mol 15,0% Més a ia m'ag ada 47,7% Més a ia em desag ada 1 1,8% No m'ag ada gens 22,O% NS/NC 2,8% El p ocds d'habi uació juga d un pape mol impo an i aixb signi ica que, p obablemen , en el momen dels Jocs, la anscend ncia simbblica a & imp opi o impe inen qualse ol judici es ic (de la ma eixa mane a que se- ia imp opi e una c i ica -pe aons es k iques- a la Mo ene a). 9. Hi ha el isc, pe b, de p essuposa -sense elemen s- que o s els símbols c ea s enen un supo ins i ucional i publici a i que assegu en el seu necessa i uncionamen (es po es- men a el cas del Na anji o). 10. Enca a que no enim gai es dades, cal anali za I'ac i ud i la eacci6 que a susci a , sob e o en un ime momen , la p esen aci6 aen socie a )) de la masco a olimpica. En mol s P emes, i pa icu a men en qües i6 de gus os, allb que hom pugui di ens diu mes de si ma eix que no pas de la masco a. Mi jan~an les se es opinions hom exp essa les se es idees, els seus p ejudicis, els seus gus os i p e ensions, ins i o -po se - el seu descqneixemen . (Bou - dieu, 1988). ccPape sa: Re is a de Sociologia La in enció d'un o igen mdgic A les ima ges eligioses se'ls a ibui'a, o igina iamen , un cai e mis e iós o migic, i so in una p oced ncia desconeguda. Segons diu la llegenda, la Mo ene a ou obada mi aculosamen pe uns pas o s dins d'una co a. La majo ia de pe sona ges mí ics o els he ois de icció, com el Supe man i ins i o algunes es elles del u bol com Di S e ano o Kubala, enen una p o- ced ncia llunyana i desconeguda. De la majo ia de mi es, icones o símbols es desconeix el seu passa o el seu o igen au n ic i mol es egades aques s'in- en a o es ec ea mí icamen pe e o ~a el seu pode , gai ebé magic, i el seu mis e i. En la mode ni a , aques o igen magic no es dóna pe b s'in en a o es ec ea mi jan~an i uals o simulac es. L'e icacia simbblica d'aques s si- mulac es és, na u almen , mol limi ada. El Cobi, pe descomp a , no é aques o igen mis e iós: ou ((descobe )) en un concu s de masco es. No obs an aixb, en el cas de la masco a es a esceni ica , en el po de Ba celona, l'a ibada del Cobi p oceden del ons del ma . Es a in la un globus gegan amb la o ma del Cobi, c ean la il-lu- si6 que neixia de les aigües. Amb aques a ce imbnia es p e enia ec ea simbblicamen l'o igen del Cobi. Així, doncs, i de o ma a i iciosa, s'ha ol- gu c ea , en o n del Cobi, una au a de sac ali a o de mis e i, e o qan (cel ca isma)) o el mana" amb qu& Ma iscal ha con agia la se a ob a. 4. EL COBL UN S~MBOL UNIVERSALISTA EN L ESPAI Es p esen a una dial c ica en e local i uni e sal: una masco a és local en el seu o igen i signi ica , pe b és mundial en la se a di usió i en el seu im- pac e. El cobi com a d em anima O igina iamen un b em s la ep esen ació simbblica d'un animal o una plan a a la qual s'a ibui'a un alo ex ao dina i i sag a . Aques b em cons- i ui'a l'emblema dis in iu d'una comunió d'indi idus, amb un ma eix o igen i que compa ien uns ma eixos incles de sang o uns e s de pe sonali a col-lec i a. 11. En enem el mana com una espkcie de pode cbsmic. es un e me gene ic que designa un pode sob ena u al, inhe en a ce s objec es anima s o inanima s, o a ce s indi idus ca- paGos de copsa -lo (b uixo s, mags). En la nos a socie a s basicamen als a i es a qui s'a i- bueix aques spode n. Impac e i dimensions cul u als de la simbologia olimpica Les masco es són b ems (Giddens, 1991, p. 486). El Cobi, doncs, és una masco a o un b em mode n. Tanma eix, és e iden que el pape i -pe di - ho en e mes mode ns- l'e ichcia simbblica d'una masco a ha can ia subs- ancialmen . El alo simbblic d'una masco a olimpica es a lbgicamen con- diciona a la p oducció i expe i ncia cul u al mode na, i no po sos eu e's a o l'en ella de mi jans que con igu en la p oducció i el consum cul u al en les socie a s con empo anies. Una masco a1' po ünciona , en ce s casos, com a emblema o com a bande a d'un país. Sense ana més lluny, la masco a dels Jocs Olímpics de Los Angeles ep odueix l'aguila de l'escu dels Es a s Uni s. Malg a que els esponsables del COOB a ibueixen a la masco a un ca ac e lúdic i es iu, no deixa d'ésse so p enen la g an polkmica que a escla a en o n del Cobi. La p opos a delgos d'a u a Da an de la con oca b ia del concu s pe l'elecció de les masco es, al- gunes ins ancies an sugge i el gos d'a u a com a candida . Es ac a d'un gos de asa o igina ia del Pi ineu ca ala, al qual es con e eix un alo de sím-, bol emblema ic pe quk exp essa el a anna ca ala: ideli a , cons ancia, eball i mesu a13. EL Cobi enca a conse a emo amen la o ma dels seus a an passa s els gossos (i o igina iamen del gos d'a u a), pe b es ac a d'un gos que pa la i amb una igu a an opomb ica, es ac a d'un gos mol abs ac e i ((moli: uni e sal)). El Cobi, com a pe sona ge simbblic, conse a una ce a ambi-. alkncia, ja que, d'una banda, com a símbol, ep esen a la ciu a de Ba ce-. lona, la se a e a i la se a gen , i d'al a banda, com a pe sona ge simbblic, enca na els alo s uni e salis es de l'olimpisme. En aques sen i , la masco a olimpica (o el b em anima que se eix d'emblema als jocs olímpics del 92) p en, malg a que es pugui o s'hagi ol- gu incula amb la e a de Ca alunya, una dimensió uni e sal. El Cobi ha nascu a Ba celona, pe b -segons Ma iscal- se sen ciu ada del món: (Un poc0 mi p op6si o) e a que un neg o pensa a que Cobi e a ne- g o, que un chino se pudie a imagina que Cobi e a chino ... (Ma is- cal, 1991). 12. La majo ia de masco es han es a animals -un gos eckel (Munic '72), un cas o (Mon - eal '76), un 6s (Moscou 'SO), una iguila (Los Angeles '84), un ig e (Seiil'S8)- amb un pe il olklb ic i amb conno acions eog s~ques i nacionals. La majo ia de masco es olim.- piques enen un ce ca ic e d'anima ‘ o emic. 13. Cal no oblida que la majo ia de masco es que an compe i amb la de Ma iscal els poden conside a com a objec es o animals emblema ics de Ca alunya (el d ac, el gos d'a u a, un sol, e c). ccPape sn: Re is a de Sociologia Els jocs olímpics signi iquen, malg a el cai e al amen compe i iu que han assoli , la eunió de o s els paysos i pobles del plane a. Com s'exp essa en la ca a olímpica: El simbolo olimpico ep esen a la unión de 10s cinco con inen es y el eencuen o de 10s a le as del mundo en e o en 10s Juegos Olim- picos. Una masco a olímpica, a més de ep esen a la ciu a seu olímpica, po ep esen a la humani a sence a. Els jocs e o cen la endkncia a que els e- e en s cul u als anscendeixen els lími s adicionals en e els pobles i els es a s. La ca ac e ís ica p incipal del Cobi com a símbol és que, lliga a la se a g an duc ili a i poli alkncia, es p es a a una g an plu ali a de uncions de ep esen aci6 simbblica. La poli al ncia de la masco a compo a, ambé, una plu ali a de alo s simbblics. Quan a ccn ixe )) el Cobi el seu ca hc e i la se a pe sonali a no es a a gai e de inida i es p es a a, en i u del seu ca hc e genk ic, a una p ojecció subjec i a de mol s signi ica s. El Cobi po se mol es coses. Aques a g an di e si a d'usos ha p o oca una ce a con usió en o n de la masco a i ha o sa els o gani zado s a a i ma la cla a iden i a de Cobi: Cobi is jus Cobi. Aques és l'eslbgan d'una campanya, que exp essa la necessi a de do a al pe sona ge d'una iden i a cla a i p ecisa i posa o d e en les in e p e acions que es an ela i es a aques animale polis mic. La masco a ou concebuda com una mena de pe sona ge de dibuixos ani- ma s capas d'enca na di e sos ols i adap a -se a di e sos escena is. Cu io- samen , pe b, en el cas del Cobi (i a di e kncia de les o ugues Ninja o el gos Snoopy) p ime es c ea el pe sona ge i desp és (amb la eali zació del cb- mic i la pel-lícula) s'in en a dona -li ida i pe sonali a , ((animan )) un pe - sona ge del qual ningú ( o a -po se - dels seus c eado s) no en coneixia la pe sonali a ccau &n ican. Hi ha al es pe sona ges del món del cbmic o de la icció -1'Snoopy, les o ugues Ninja-, que ccs'han e amosos)) pel pape p o agonis a que enien en les se es his b ies i una epu ació assegu ada. El Cobi compe eix, amb mi- llo o pi jo o una, amb aques s pe sona ges, més que no pas amb les al es masco es olímpiques que ja han passa a la his b ia. El Cobi, malg a la se a simplici a o mal, és un pe sona ge Acil d'iden- Impac e i dimensions cul u als de la simbologia olímpica i ica en si uacions i con ex os g a ics múl iples. No és que la masco a no ingui iden i a . La gknesi o el naixemen de la masco a es p odueix mi - jansan una sk ie de ases que condicionen ex ao dina iamen la se a accep- ació i assimilació pos e io s. El que s'ha p odui' és un ccp océs de seman- i zació),. P ime s'ha c ea la masco a i desp és, mol len amen ( an els seus c eado s com els seus ccconsumido sa), li han ana assignan uns alo s con- c e s. La masco a po se mol es coses: pe exemple, podem conside a el Cobi com una mena ad'amule )) o cc e i x)), un cc b em anima )), una me cade ia, un Ós de peluix, un ((pe sona ge de cbmic)) o senzillamen el p o agonis a d'una pel-lícula de dibuixos anima s. El e més elle an de Cobi, pe b, és que sense pe d e la se a unici a , el seu pe il i el seu con o n incon usible, es p es a a di e sos usos: és com una especie de maniquí suscep ible de e- p esen a di e en s pe sona ges. Como diu Ma iscal (Ma iscal, 199 l): Un Cobi neg o uncionaba, un Cobi de la es a ua de la libe ad un- cionaba, has a uso, indio o 10 que ue a (...). E ec i amen , Cobi po can ia i ans igu a -se como un ac o de dibui- xos anima s capas d'adap a -se a di e sos escena is i ols. Amb la g an ca- paci a d'enca na , simul aniamen , di e en s pe sona ges, es po pensa que Cobi ep esen a una espkcie de me a o a de l'home mode n, capas d'in e - can ia dis in s ols, sense pe d e (del o ) la se a iden i a . BIBLIOGRAFIA ESPEC~FICA SOBRE ELS JOCS OL~MPICS DE BARCELONA '92 I LA SEVA SIMBOLOGIA Capde ila, C. (6-I-1991), Cobimania: p e-es ena nadalenca o espe an el 92, El Temps. Capde ila, C. (3-111-1991), Cobi: es anye s i més innocen que mai, El Temps. DD. AA. (20-IX-1990), Negocian es pi a as al acecho de Ba celona '92, In e iu. Espa ia, R. (1986), El homb e que no se co a una pese a, De Diseño, núm.10. López, Júlia: (111- 199 I), Ma iscal: Cobi és un amic en anyable, La llib e e a, Ma- gazine, núm. 24. Mon e o, R. (8-IX-1991), La é ica y la es é ica, El Pais, Suplemen núm. 29. Ma iscal, J. (5-IV-1991), Con e encia sob e el Cobi, p onunciada en el "Simposi in e nacional sob e Jocs Olímpics, comunicació i in e can is cul u als", Ba ce- lona. Ma í A. (1986), La in eligencia de la memo ia, De Diseño, núm. 10. ccpape sn: Re is a de Sociologia Mo agas, M. (1991a), Comunicació i cul u a, un únic p ojec e: Ba celona '92. Ponencia p esen ada en el "Simposi in e nacional sob e Jocs Olímpics, comuni- cació i in e can is cul u als", Ba celona. Mo agas, M. (1991 b), Cobi: Múl iples uncions d'un símbol, Ba celona Es il, phg. 29-33. Mo agas, M. (1992), [en p emsa], Juegos olímpicos y comunicacidn. Robinson, A. (1991), Ma iscal-Cobi un guasón en Ba celona. Olympic Re iew, núm. 2751276. BIBLIOGRAFIA GENERAL Ado no; Ho kheime (1970), La dialec ica del iluminismo, Buenos Ai es, Su . Baud illa d, Jean (1978), Cul u a y simulac o, Ba celona, Kai ós. Benjamin, W. (1 983), L 'ob a d'a a 12poca de la se a ep oduc ibili a icnica, Ba - celona, Edicions 62. Be ge , P.; Luck nann, T. (1988), La cons mccid socialde la eali a , Ba celona, He de . Bou dieu, P. (1988), La dis incidn, Mad id, Tau us. Bou dieu, P. (1971), Le ma ché des bien symboliques, L hnnéesociologique. Vol. 22. Cas elle , J.M. (1 983), Pe un deba sob e la cul u a ca alana, Ba celona, Edicions 62. Du kheim, E. (1 988), Les o nes elemen ak de la idz eligiosa, Ba celona, Edicions 62. Do les, Gillo (1967), Símbolo, co nunicacidn y consumo, Ba celona, Lumen. Eco, U. (1988), Apocal~ icos e in eg ados, Ba celona, Lumen. Giddens, A. (1991), Sociologia, Mad id, Alianza. Gine , S. (1987), ((La consag ació del p o i)) dins Co nunid, domini, inno acid (Pe una eo ia de la cul u a), Ba celona, Laia, pig. 195-21 4. Heinz Holz, H. (1979), De la ob a de a e a la me cancía, Ba celona, G. Gili. Konig, R. (1972), Sociologia de la moda, Ba celona, A. Redondo Edi o . Le i-S auss, C. (1971), El o emismo en la ac ualidad, Mixico, Fondo de Cul u a Económica. Ma cuse, He be (1982), La dimensid es ? ica, Ba celona, Edicions 62. Mo in, E. (1966), El espí i u del iempo (ensayo sob e la cul u a de masas), Mad id, Tau us. Ve dú, V. (1980), El i bol: mi os, i os y símbolos, Mad id, Alianza.