LA CARTA <<AD VIGILIUM EPISCOPUM
DE IUDAICA INCREDULITATEn
M. Isabel Salamanca Gómez
ABSTRACT
The le e aVig.w, which is only ound in S . Cip yan's manusc ip s, is he
p e ace u he beginning o he la in ansla ion o he los g eek dialogue
o Jason and Papiscus. This ansla ion was sen o bishop Vigilius o be
co ec ed.
The a icle deals wi h he da e, place, au o and add essee o he le e . I
also deals wi h ce ain aspec s o he le e which had no been comple-
ely clea ed be o e.
Als manusc i s
T
i
D1,
que ansme en les ob es de san Ceb ih, desco-
b im pe p ime a egada una ca a que la adició i ula2
<<Ad Vigilium epis-
copum de iudaica inc eduli a en (<<Vig.>> de o ma ab e iada). Aques a ca a,
que Únicamen igu a en e els esc i s de san Ceb ih, ou esc i a pe un al
Cels, com ell ma eix s'hi iden i ica3, pe en ia
al
bisbe Vigili la se a a-
'
Els dos manusc i s són del segle
IX.
Dins
T,
Reg. La .
118, la ca a aVig.n és als olis 17%
177 , en e
De duobus mon ibus
i
Vi a,
amb el í ol
Incipi ad Vigilium episcopum de iudaica
inc eduli a e.
Al manusc i D,
Laud. Misc.
451, la ca a aVig., és als olis 67 -70 , en e
Ad
Fo una um
i
De disciplina,
amb el í ol
Incipi ad Vigilium de iudaica inc eduli a e.
Ma celo
MARIN, <(P oblemi di ecdo ica cip ianea. Pe un'edizione c i ica del10 pseudocip ianeo
De ale-
a o ibuss, Ve . Ch .
XX,
1983, pp. 152-153, 155-157,228,232, dóna bibliog a ia i una des-
c ipció comple a &aques s manusc i s.
L'edició de Guil. MORELIUS (Pa isiis, apud Guilielmum Desbois, 1564, p. 239) i la de Guil.
HARTEL (Vindobonae, CSEL
111,
3,
C.
Ge oldi Filium, 1871, p. 119), la i ulen
Ad Vigilium
episcopum de iudaica inc eduli a e.
La de Iac. PAMELILIS (An ue piae, apud uiduam e hae e-
des 10. S el ii, 1568, p. 568) i la de Nic. Rigal ius (Pa isiis, apud uiduam Ma hu ini Dupuis,
1648, p. 533), la i ulen
Ad Vigilium de iudaica inc eduli a e seupo ius Celsi cuiusdam in al-
e ca ionem Iasonis e Papisci, p ae a io.
La de 10. FELLUS e 10. PEARSONILIS (Oxonii, e Thea-
o Sheldoniano, 1682, p. 30). la i ula
Ad Vigilium de iudaica inc eduli a e Celsi cuiusdam in
al e ca ionem Iasonis e Papisci, P ae a io.
La de S eph. Baluzius (Pa isiis, ex Typog aphia
Regia, 1726, cols. 233-234), la i ula
Ad Vigilium episcopum de iudaica inc eduli a e Celsi
cuiusdam in al e ca ionem Zasonis e Papisci, P ae a io.
La de MIGNE
(Pa ologiae Cu sus
Comple us,
Se ies La ina (PL), ed. Migne, Gamie , Pa ís, 1844, ol.
6,
col. 49), la i ula
Celsi
in al e ca ionem Iasonis e Papisci p ae a io de iudckica inc eduli a e, ad Vigilium episcopum.
Edició de Guil. HARTEL, OP. ci ., p. 132,l. 16.
ducció lla ina del dihleg g ec 'I&oo og xai I'Iaxioxou a xhoyia
ZEQ~
X~~o~o i~. El dihleg g ec, del qual només es conse en no icies pels co-
men a is &O igenes i Cels5, s'ha pe du , i ambé la aducció lla ina.
Di e en s es udis6, que no a iben a cap solució de ini i a, in en en es-
b ina quan i on ou esc i a la ca a ccVig.>>, qui ou Cels, el seu au o , i a quin
des ina a i, anomena Vigili, s'en ih. Nosal es ac a em aques s ma eixos
pun s, pe 6 solamen ind em en comp e els e s o aspec es que els al es in-
es igado s no han ap o undi p ou o bé han deixa de banda.
En p ime lloc, c eiem que s'ha de pensa , pel que a a l'esc ip u a de la
ca a, en un pe íode de emps més ampli del que s'ha suposa ins a a7.
La ca a a pode se edac ada des del momen en qd es a esc iu e el
dihleg g ec, al qual ens hem e e i abans, al p incipi del segle
II~,
ins al
momen en qub deixem de eni -ne no icies, el segle
n9,
ja que si el dihleg
no in e essa a no hi ha ia cap mo iu pe adui -10.
La ca a <<Vig.n és, pe a nosal es, més que la a la a-
ducció lla ina del dihleg g ec de Jhson i Papisc. Fins al inal de la ca a, Cels
Edició de Guil. HARTEL, OP. ci ., p. 128,l. 12, p. 129,l. 13.
OR~GENES, a la se a ob a
Con a Celsum
IV, LI1
(Pa ologiae Cu sus Comple us,
Se ies
G aeca (PG), ed. Migne, Ga nie , Pa ís, 1857, ol. 11, col. 11
14), esc i a en e els anys 246 i
249, en qu8 es conse a pa del
Discu s e dade
de Cels, a ui pe du , esc i en e els anys
176-180, ens explica que el ilbso Cels a a aca el diileg g ec de Jison i Papisc i ens ela a
el seu a gumen .
A les no es a l'edició de Iac. PAMELIUS, OP. ci ., p. 572; a HARNACK,
Die Vebe lie de
g iech. Apologe en des
2
Jah h.,
Leipzig, 1892, pp. 115-130; a MACHOLZ, W.,
Spu en bini a-
isches Denkweise im Abendlande sei Te ullian,
Jena, 1902, pp. 5-16. Resumeixen es udis an-
e io s: LECLERCQ, Hen i, <<Judaisme)),
Dic ionnai e dX chéologie ch é ienne e de li u gie
(DAC), Lib ai ie Le ouzey e Ané, Pa ís, 1927, ol. 8, 1, col. 22; WILLIAMS, A. Lukyn,
Adue sus Iudaeos,
Uni e si y P ess, Ca nb idge, 1935, pp. 28-30; les no es a
Scholia in Dlonys.
ae op. de mys . heol.
I,
PG, 1857, ol. 4, col. 422;
His oi e géné ale des au eu s sac és e
ecclesias iques,
chez Louis Vi es, Pa is, 1865, ol. 1, p. 405. Mencionen la ca a, en e al es:
BARDENHEWER, O.,
Geschich e de al ki chligen Li e a u ,
He de , F ibu g, 1913-1932;
QUASTEN, Johannes,
Pa ologia,
BAC 206, Mad id, 1961, ol. 1, p. 189;
His oi e géné ale des
au eu s sac és e ecclesias iques,
chez Louis Vi es, Pa ís, 1868, aula gene al 1, p. 194; id.,
ol. 6, 1860, p. 269; ALTANER,
Be hold,
Pa ologia,
He de Espasa-Calpe, Ba celonaIMad id,
1945, pp. 69, 117.
Els di e en s es udis oscil.len en e el segle
11
i el IV: PAMELIUS,
OP.
ci ., p. 572, pensa que
la ca a a se esc i a abans de l'he e gia a iana;
l'His oi e géné ale des au eu s sac és e
ecclesias iques,
aula gene al 1, p. 194, si ua Cels al segle 11; a la Pa ologia de Migne (PG 11,
col. 11 14) s'assenyala que la ca a a se esc i a en una bpoca en qub els empe ado s enca a no
e en c is ians; HARNACK,
OP. ci ., pp. 119 SS., pe aons in e nes de la ma eixa ca a, c eu que
aques a pe any p obablemen al segle III; pe a MACHOLZ, op. ci ., pp. 5-16, no hem d'ana més
enlli del p incipi del segle IV.
C . no a (5).
Mixim Con esso , del segle VII, és l'úl im au o que a e e kncia
al
dihleg g ec de Jáson i
Papisc (PG. 11, col. 1114).
'O
Els au o s que l'han es udiada ins a a (c . no a 6) només la conside en així.
no explica el mo iu pel qual l'ha esc i a", i, si s'haguessin pe du aques es
pigines, segu amen a a ind íem la ca a ccVig.>> classi icada en e les ho-
milies an ijue es. Cels a es uc u a la se a ca a --esc i a en un emps en
qui: un bisbe, pel simple e de se -ho, podia espe a el ma i i12- enllaqan
pe ec amen i es uc u adamen els comen a is als ex os bíblics que
li
se -
eixen pe a aca la inc eduli a jue a.
Pe an , els aspec es que cal ap o undi i que ens poden acos a més a
una solució de ini i a sob e el momen en qub es a esc iu e la ca a, on es
a e i a qui a di igida són: un es udi de les pe secucions eali zades en-
e els segles
n
i
VII
que an a ec a els bisbes; una ece ca dels bisbes ano-
mena s Vigili, que an iu e en e els segles
n
i
n,
l'exis bncia dels quals
obem con i mada documen almen ; un examen de les ca ac e ís iques de
la polbmica an ijue a que apa eixen a la ca a ccVig.>>; i una anaisi de la e -
sió dels ex os bíblics emp ada pe Cels.
No o es les pe secucions con a els c is ians an se iguals13, ni ampoc
an a ec a els bisbes de la ma eixa mane a. Du an els egna s de Ne ó
(anys 54-68) i Domicii (anys 81-96), el c is ianisme, ecen men nascu , es-
a a en ase de o mació i consolidació: no podien ha e -hi mesu es con a
els di igen s de les comuni a s c is ianes, pe qub els empe ado s enca a no
les econeixien. Fou conc e amen du an el egna de Domicii quan ja es
a dis ingi , d'una mane a o icial, en e c is ians i jueus.
Les pe secucions d'bpoca omana14 an del segle
I
al
IV.
Enca a que a
l1
C . no a 4.
l2
Es dedueix de les pa aules de Cels: edició de Ha el, op. ci ., p. 130,l. 10.
l3
HARNACK, OP. ci ., pp. 120 SS., i MACHOLZ, OP. ci . pp. 7 SS., assenyalen que la ca a <<Vig.n,
pe la mane a com l'au o ac a el ma i i, ou esc i a en una bpoca de pe secuci6 i, abans d'a -
iba a una concIusi6 basada en al es ca ac ens iqnes de la ca a, indiquen que pod ia pe a-
nye an a la segpna mei a del segle
m
com al comenqamen del segle
o a l'bpoca de domini
dels hndals a i'A ica, sense conc e a .
l4
Les dades que o e im de les pe secucions d'bpoca omana pe anyen als a icles de:
A -
GRAIN, R., gA abie*, DHGE 3, 1924, cols. 1158
SS.;
BARDY, G., <<Asie, Pales ine, Phénicie
e Si ie)), DHGE 4, 1925, cols. 941-1028; ERENS, M. A., <<Cappadocen, DHGE 11, 1949,
cols. 907-910; FERNÁNDEZ ALONSO, Jus o, aEspagnen, DHGE 15, 1963, cols. 892-915;
FRAIKIN, J., <<Alexand ie)), DHGE 2, 1912, cols. 289-355; GOYAU, G., <<Allemagnen, DHGE
2, 1912, cols. 495-505; HAENENS, A. D., <<La Gaule Romaineu, DHGE 18, cols. 1-32; HUM-
BERT, A., <<Angle emen, DHGE
3,
cols. 145-173; JANIN, R., ~<Bi hyniex, DHGE
9,
1937, cols.
20-28; íd., <Cons an inoples, DHGE 13, 1956, cols. 627-653; íd., <<Gala ie>>, DHGE 19, 1981,
cols. 714-730; KARALEVSKJJ, C., ~An iochen, DHGE 3, 1924, cols. 563-613; LECLERCQ, Hen i,
<<Sicile*, DAC
XV,
1, 1950, cols. 1415-1418; íd., <<Sa daignen, DAC
XV,
1, 1950, cols. 888-899;
íd., dlly icum>>, DAC
W,
1, 1926, cols. 89-180; íd., <<Chip e~, DAC
Ei,
1, 1911, cols. 1568-
1584; íd., <<Mesopo amien, DAC
XI,
1, 1933, cols. 508-513; íd., <<Macedoinen, DAC
X,
1,
1931, cols. 727-743; MOREAU,
E.
DE, ~Belgiquen, DHGE 7, 1934, cols. 520-546; i als llib es
de: AuBB, B.,
His oi e des pe secu ions de I'Eglise jusqu'd la in des An onins,
2a
ed., Lib ai-
ie Académique, Pan's, 1875; ALLARD, Paul,
His oi e despe secu ions,
5 ols., Lib ai ie Vic o
Leco e, Pa ís, 1894, 1898, 1900; BENKO, S ephen,
Pagan, oman and ke ea ly ck is ians,
cada segle
hi
ha uns anys de ole h~ia'~, o es les gene acions de c is ians
han pogu p e eu e i p epa a les pe secucions. Les dades que es conse en
pe a cada p o íncia són di e en s: les pe secucions d'bpoca omana s'hi an
p odui a o es, pe d el seu igo a depend e dels magis a s que aplica en
les lleis.
Al segle
11,
con hiamen als esc i s de T ajh (anys 98-1 17) i Ad ih
(anys 117-138), que es ableixen la condemna d'un c is ih només quan sigui
dela a al ibunal i ell ho econegui, a Li6 i a Viena es busca a els c is ians
i els caps de les comuni a s. Aques e ens a pensa que el ma eix podia
succei en al es p o íncies, ja que els go e nado s no enien ins uccions
p ecises i podien ac ua segons el seu p opi c i e i. Aques a si uació es
man é ins que Maximí (anys 235-238) inaugu a les pe secucions o icials
con a els bisbes.
Al segle
11,
el c is ih que no abju a a e a mo immedia amen , al se-
gle
111
se'l enia a la p es6 i se'l o u a a. Al segle
111
es an p omulga edic-
es impe ials que o dena en als magis a s busca els memb es de 1'Esglé-
sia pe cas iga -10s. Aques es disposicions an con inua ins al segon
edic e de Vale ih (any 258), pel qual s'execu a a els bisbes.
És a di , la ca a c<Vig.>> es a pode esc iu e a pa i del segle
11,
abans del que assenyalen la majo ia dels es udis que s'han e ins xal6. El
ipus de ma i i a qui5 es e e eix Cels17 se ia la pena capi al al segle
n
i a pa -
i de l'edic e de Vale ih, un ma i i empo al al segle
111
abans de Vale ih.
Bas o d, Lond es, 1985; RICHE, Agus in,
His oi e de ldglise depuis les o igines jusqu'd nos
jou s,
ols.
I-VI,
Bloud&Gay, Pa ís, 1945;
FREND,
W.
H. C.,
Ma y dom andpe secu ion in he
ea ly chu ch,
Ox o d, 1965;
Les pe secu ions dans l'empi e omain,
B ussel4es, 1964; G&,
Biie,
Les pe secu ions con e les ch é iens au
I
e
n
siecles,
Le ouzey e An6, Pa is, 1967;
HARMAND,
Louis,
L'occiden omain
(Gaule-Espagne-B e agne-A ique
du No d,
31
a . JC d
235
ap. JC),
Payo , Pa ís, 1970; MOMIGLIANO, A naldo,
The con lic be ween paganism and
Ch is iani y in he ou h cen u y,
Cla endon P ess, Ox o d, 1964; MOREAU, Jacques,
La
pe -
secu ion du ch is ianisme dans l Empi e Romain,
aMy hes e eligions*, PUF, Pa ís, 1956;
LLORCA, Bema dino, GARC~A VILLOSADA,
R.,
CETLTRIA, P. DE, MONTALBAN,
F.
J.,
His o ia de la
iglesia ca ólica,
BAC 54, Mad id, MCML, omo
I,
pp. 172 SS.; SORDI Ma a,
The Ch is ians and
he Roman Empi e,
C oom Helm, Lond es i Sidney, 1986;
TIBILE~I,
C., (<Poli ica e eligione
nelle pe secuzioni c is iane,), dins
I c is iani e
I'
Impe o nel
IV
secolo, Colloquio sul C is iane-
simo nel Mondo An ico,
desemb e de 1987, Uni e si B degli S udi, Mace a a, 1988, pp. XX-246.
LECLERCQ,
H~M, <<Ma y n, DAC X, 2, 1931, col. 2375; ALLARD, Paul, op. ci ., ol.
I,
p.
IV:
Anys de pe secuci6 Anys de ole hcia
Segle
I
6 28
Segle
n
86 14
Segle
III
24 76
Segle
N
13
l6
C . no a 7.
l7
C . no a 12.
Desp és de Vale ih, la ca a ccVig.w es po ha e esc i en qualse ol momen
-pe secucions d'Au elih (anys 270-275), P obus (anys 276-282), Diocle-
cih (anys 284-305), Se e (anys 306-307), Maximí Daia (anys 308-313),
Gale i (anys 305-31 l), Magenci (anys 306-312), Licini (anys 307-324), Ju-
lih (anys 361-363)-, ja que an e io men s'ha ia pe segui i condemna els
bisbes a chs igs empo als o a la pena capi al i els go e nado s de les p o-
íncies enien p eceden s pe segui .
Quan es a des e l'impe i Romh, cada p o íncia a segui la se a p b-
pia his b ia, i depenia o almen dels pobles ocupan s que es pe seguís els
c is ians o no1*. Els an pe segui Eu ic (anys 476-484), Hune ic (anys
477-484), Ala ic
11
(anys 484-507), T asamund (anys 496-523) i Leo igild
(anys 572-586).
Les dades conse ades sob e pe secucions de bisbes a les di e en s p o-
íncie: assenyalen que la ca a <<Vig.m es a pode esc iy e en al es llocs a
més d'A icalg, p o íncia en qub s'ha pensa ins a a: a l'A ica del No d, du-
an les pe secucions de Maximí, Deci, Vale ih, Hune ic i T asamund; a
Hisphia, du an les de Deci, Vale ih, Dioclecih, Eu ic, Ala ic
11
i Leo igild;
a la Ghlslia, du an les de Deci, Vale ih i Ala ic 11; a Il.lí ia, du an les de
Dioclecih i Julih; a I hlia, du an les de Maximí, Deci i Dioclecih.
Segons Macholz20 i el ma i ologi cle Beda21 an exis i al es bisbes
anomena s Vigili, a més de Vigili de T en o i Vigili de Tapse, pe d no es-
peci iquen quins an se . Els documen s que podem consul a pe locali za
el bisbe Vigili des ina a i de la ca a <<Vig.>> són incomple s. Pe als p ime s
segles de la his b ia de 1'Església al en dades que o no an exis i mai o an
desapa bixe du an la pe secució de Dioclecih, jun amen amb els a xius de
mol es esglésies, i que es an econs ui , desp és de la ic b ia de l'Esglé-
sia, amb on s no semp e dignes de c bdi . Aques s documen s són els ma -
l8
Les dades que o e im de les pe secucions d' poca bbba a pe anyen als a icles ci a s a
la no a 14 i als llib es de: DEANESLY, Ma ga e ,
A
his o y o Ea ly Medie al Eu ope ( om 476
o
911),
Bu le &Tanne L d, Lond es, 1963; FLICHE, Agus in,
La
ch é ien é médié ale,
E.
de
Bocca d édi eu , Pa ís, 1929; íd.,
His oi e de l&glise depuis les o igines jusqu'd nos jou s,
ols.
I-VI, Bloud&Gay, Pm's, 1945; FOURNIER, Gab iel,
L'occiden de lajn du
siLcle a lajn du
IX
siecle,
s ie <<His oi e Médié ale>>, Lib ai ie A mand Colin, Pm's, 1970; LLORCA, Bema -
dino, GARC~A VILLOSADA,
R.,
CETURIA, P.
DE,
MONTALB&, F.J.,
OP.
ci ., pp. 503 SS.; MARROU,
Hen i-I énée,
~'É~lise de 1Xn iqui é a di e (303-604),
Edi ions du Seuil, Pa ís, 1985; MUS-
SET, Lucien,
Les in asions: Les agues ge maniques,
~Nou elle Clio~, PUF, Pa ís, 1969; íd.,
Las in asiones (el segundo asal o con a la Eu opa c is iana, siglos VII-m),
aducci6n de Juan
Viííoly, c Nue a Clios, Labo , Ba celona, 1968; SOUTHERN,
R.
W.,
La
omzacidn de la Edad
Media,
aAlianza Uni e sidada 260, Alianza Edi o ial, Mad id, 1984.
l9
Els es udis que s'han e ins a a (c . no a 6) assenyalen com a més p obable que la ca a
aVig., s'esc i ís al no d d'~ ica.
20
MACHOLZ,
OP.
ci ., p. 7.
21
El
Ma y ologium Beda
(PL 94,1862, col. 828) en no a a peu de pagina el dia que se ce-
leb a el seu ani e sa i, 3
l
de gene .

i ologis, els calenda is de les esglésies, les llis es episcopals i les ac es dels
concilis.
T obem bisbes anomena s Vigili als ma i ologis de ipus his b ic Ve-
us ~omanum~~, AdÓ23, ~eda~~, U~ua d~~ i ~omanum~~. Al Ma y ologium
Romanum, del segle XVI, descob im Vigili de T en o el dia 26 de juny, i Vi-
gili de B escia el 26 de se emb e. Les no ícies del Ma y ologium Romanum
es basen onamen almen en les dels ma i ologis d'usua d, Beda, Flo us i
Adó, o s ells del segle IX, i en di e en s calenda is d'esglésies pa icula s, es-
pecialmen i alianes. El ma i ologi d'Usua d menciona Vigili de T en o el
dia 26 de juny. Al ma i ologi d'usua d, el dia en qui: apa eix Vigili de
T en o co espon a un ull ecopia al segle
XI
al manusc i o iginal. Usua d
a copia en p incipi l'elogi compos pe Adó el dia
3
1
de gene , pe d abans
de la di usió de la p ime a ecensió el a esbo a al manusc i o iginal i el
a posa el dia 26 de juny. El ma i ologi de Beda ci a aques Vigili dues e-
gades: el 27 de juny i el
3
l
de gene . Els ma i ologis d'AdÓ i Ve us Roma-
num inclouen Vigili de T en o el dia
3
1
de gene . Vigili de B escia, que no
igu a als ma i ologis del segle IX, a se aga a , sens dub e, pe o ma pa
del Ma y ologium Romanum, del ca hleg episcopal de B escia, con ingu
al
manusc i Qui ini
AI
827, esc i al segle XI.
Locali zem un bisbe anomena Vigili
al
libe episcopalis d'A~xe e~~,
calca sob e el model de Roma i con ecciona du an l'episcopa de Wala,
cap a l'any 875. Vigili d'Auxe e apa eix al núme o 22 d'aques ca iieg. Els
enume a s ins al núme o
19
es ecullen als calenda is d'Auxe e i al Ma y-
ologium Hie onymianum.
A les llis es episcopals que es conse en pe a la p o íncia el
núme o 20 l'ocupa un Vi gili, po se Vigili?, abad d'Au un quan ou elegi
a A les l'any 588. A la llis a que co espon a Senez30 igu a, al núme o
3,
un
Vigili que a ana al concili de Maqon l'any 585. A la llis a de bisbes de Lec-
ou e31, al núme o 2, locali zem un bisbe Vigili que a assis i al concili
d'Agde l'any 506.
Vigili de Tapse, Vigili d'Hizi zada i Vigili de Ressiana, pe anyen s a les
p o íncies eclesihs iques de P oconsula
i
Numidia espec i amen , an as-
22
Ma y ologium Ve us Romanum,
PL 123, 1852, col. 147-148.
23
Ma y ologiu n
S.
Ado,
PL 123, col. 224.
24
Ma y ologium Beda,
PL 94, col. 828,957-958.
25
Ma y ologe d'llsua d,
Socie é des Bollandis es, B ussel.les, 1965, p. 98.
26
Ma y ologiu n Romunum,
Vene iis, Subsidia Hagiog aphica 40, Apud Nicolaum Pezzana,
MDCCXXII, pp. 112, 178.
27
LECLERCQ, Hen i, <Lis es episcopalesx, DAC
IX,I,
1930, col. 1531.
28
LECLERCQ, Hen i, íd., col. 1437.
29
LECLERCQ, Hen i, íd., col. 1368.
30
LECLERCQ, Hen i, íd., col. 1385.
3' LECLERCQ, Hen i, íd., col. 1349, 1409.
sis i a la con e kncia eligiosa con ocada pe Hune ic l'any
484,
com ho in-
diquen les espec i es llis es episcopals32.
Segu amen an exis i al es bisbes anomena s Vigili del segle
n
al
VII,
a més dels que hem locali za , pe b, a bs l'es a del ma e ial, no podem sa-
be -ho. Només es po comp o a si al momen en qub an exis i els que
hem oba hi ha ia pe secució o no. A la Ghl.lia únicamen Vigili de Lec-
ou e a pode so i un ma i i, ja que Ala ic
I1
a pe segui els bisbes. A
1'~ ica del No d, els es bisbes Vigili an pode se ma i i za s, pe quk an
iu e en emps d'Hune ic, un dels pe seguido s més c uels a la his b ia d'a-
ques a p o íncia. Quan an exis i els al es bisbes anomena s Vigili --de
T en o, de B escia, d'Auxe e, &A les i de Senez- no hi ha ia pe secució,
pe b no hem de desca a la possibili a de se íc imes del u o popula
abans o desp és d'una pe secució, si enca a els hnims no s'ha ien calma .
Malg a la b e e a de la ca a <<Vig.>>, ad e im que a se esc i a en una
bpoca en qub les elacions en e els c is ians i els jueus e en hos ils, i no
d'una mane a ic ícia, sinó eal. Al amen no s'explica ia la necessi a de e-
ni la aducció d'un dihleg que ecolzés l'explicació c is olbgica de Cels,
comú als apol~gis es~~, pe qui? o s el poguessin en end e. La ca a <<Vig.>>
pe any a un momen en qui: els c is ians necessi a en ea i ma la se a p b-
pia exis kncia amb la polkmica.
Cels, au o de la ca a <<Vig.>>, u ili za com a nucli cen al d'a ac als jueus
la pe ídia amb el sen i d'inc eduli a , ceguesa, obs inació d'un poble que no
ol c eu e en C is . Aques a accepció és la p bpia dels p ime s segles de 1'Es-
glésia. A pa i del segle
IV,
la pa aula pe ídia aga a el signi ica d'as úcia,
mala e34. Pe ni jh de la pe ídia, conside ada un dels bpics d'a ac als
32
LECLERCQ, Hen i, íd., col. 1281, 1326, 1329.
33
WILLIAMS, A. Lukyn,
Adue sus Iudaeos,
Uni e si y P ess, Camb idge, 1935, pp.
XVI-XW,
SIMON, Ma cel, BENO~T, And é,
Eljudaismo
y
el
c is ianisme
an igup (de An ioco Epi anes a Cons-
an ino),
Labo , Ba celona, 1972, pp. 63 SS.; íd.,
Ve us Is ael,
Edi ions
E.
de Bocca d, Pa ís,
1964, pp. 166 SS.; BERGER, Da id,
The jewish ch is iun deba e in he high middle uges,
The Jewish
Publica ion Socie y o Ame ica, FiladBl ia, 1979, pp.
4
SS.; LIGHTSTONE, Jack, ((Ch is ian An i-Ju-
daism in i s Judaic Mi o : he Judaic Con ex o Ea ly Ch is iani y Re ised)),
An ijudaism in ea ly
ch is iani y,
ol. 2:
Sepa a ion and Polemic,
Canadian Co po a ion o S udies in eligion by Wil-
id Lau ie Uni e si y P ess, 1986, pp. 103 SS.; CUSHMAN MCGIFFERT, A hu ,
Dialogue be ween
a ch is ian and a jew en i led
ANTIBOAH IIAIIIZKOY ICAI QIAQNOZ IOYAIQN
IIPOZ MONAXON TINA,
The Ch is ian Li e a u e Company, No a Yo k, 1889, pp. 1 SS.;
JUSTER, Jean,
Les jui s dans 1'Empi e Romain. Leu condi ion economique, ju idique e sociale,
ols.
I,
Lib ai ie Pau1 Gen hue , Pan's, 1914, pp. 43 SS.; VERNET, J., (<Con o e ses a ec les
jui sa, D hC, 1925, ol. VILI,
2,
col. 1870
SS,
LE BLANT, Edmon , <<La con o e se des ch é-
iens e des jui s aux p emie s sibcles de lPEglise>,
Mémoi es de la Socie é Na ionale des
An iquai es de F ance,
VI
sk ie, om VII, Pa ís, 1898, pp. 229-250; HULEN, A. B., ~(The dia-
logues wi h he jews as sou ces o ea ly jewis a gumen s agains ch is iani yn, JBL 51,1932,
PP. 58-70.
34
VERNET, OP. ci ., col. 1886.
jueus35, es desen olupa a les ci acions bíbliques el mo iu cen al de les
polbmiques an ijue es: demos a que l'e o dels jueus consis eix a no ac-
cep a Jesús com el Messies, enca a que així ho an anuncia les p o ecies36.
A més, Cels pe segueix un i didhc ic: con e i els jueus a la no a
e. C is és el camí, la llum i la ida, qui c eu en Ell se sal a h, pe qub la
mise ic6 dia de Déu és in ini a. Si esumim el con ingu de les ci acions
bíbliques i man enim p hc icamen el ma eix o d e que enen a la ca a
<<Vig.>>, obse em que esponen exac amen a aques a inali a . La ceguesa
impedeix que els jueus egin la llum de la ida que els o e eix el Senyo
(10
8,12).
El Senyo els pe dona (Mal
3,7;
Ez
33,ll)
i pe mi ja de 1'Espe i
San in en a que es euneixin amb Ell (Ma
23, 37).
Déu a en ia
C is (10
17, 3)
pe qub és el camí pe o na cap al Pa e (I 10
2, l),
la llum
de la sal ació (M
2, 1-2),
sal ació que s'aconsegueix amb la se a passió
(Mal
4, 2).
Simeó, quan a c eu e en Ell, a eu e-hi (Luc
2, 29-30).
Pe -
qub no
hi
haguessin dub es, 1'Espe i San i les p o ecies an anuncia C is
abans de la se a a ibada (PS
18,3-6).
Ell ma eix es de ineix com d'Espe-
a >> (Is
52,6).
La sal ació és pe als qui c euen en el Senyo (PS
117, 22-
24;
Rom
13, 11-13).
Is ael no a c eu e en C is (Is
1,
3)
i, pe la se a
inc eduli a , aques poble a pe d e el nom de ill &Ab aham (Gal
3,
6-7).
La gue a d'Ad ih (anys
134- 135)
coincideix amb els comengamen s a
l'Església d'una li e a u a an ijue a e~pecí ica~~, i és a pa i d'aques mo-
men que podem suposa que es a esc iu e la ca a <<Vig.>>, no abans, ja que
p esen a les'ca ac e ís iques de la polbmica an ijue~a~~ ben de inides.
El ex de la Bíblia Vulga a no es a imposa ins al segle
n.
Du an el
pe íode de emps que a del segle
11
al
IX
s'u ili za en e sions mix es. Ho
a e possible el e que la Bíblia es conegués de o ma dispe sa: els Lli-
b es Sag a s es enien ,@lladamen o en pe i s g ups, i, a les col~leccions de
les esglésies i a les biblio eques dels esc ip o s, podien oba -se i segui -se
manusc i s d'o igen mol di e s. En emps de san G ego i de Tou s, la Bi-
blia ci cula a enca a en olums ailla s, i no a se ins als segles
VII
i
VIII
quan es an comenga , a Eu opa, a uni sis emh icamen o s els ex os bi-
blics pe con ecciona un co pus únic39. A més, la e sió de la Biblia em-
35
JUSTER,
OP.
ci ., pp. 45 ss.
36
CUSHMAN,
OP.
ci ., pp. 1
SS.
37
JUSTER,
OP.
ci ., p. 43.
38
VERNET,
OP.
ci ., cols. 1874-75; Jus e , op. ci ., pp. 43 SS.; SUION, Ma cel, BENOIT, And k,
Ve us Is ael,
pp. 188
SS.
39
BERGER, Samuel,
His oi e de la Vulga e pendan les p emie s si cles du Moyen age,
Li-
b ai ie Hache e, Pa ís, 1893, p. 34; MONCEAUX, Paul,
His oi e li é ai e de lx ique ch é-
ienne,
ol.
I,
E nes Le ow édi eu , Pan's, 1901, p. 101; MORICCA,
U.,
S o ia della le e a u a
h ina c is iana,
ol.
I,
Socie h Edi ice In emazionaie, Ton', 1923, pp. 38-40; GARC~A
DE
LA
FUENTE, Olega io,
Zn oducción al la ín bíblic0 y
c is iana,
Ediciones Clásicas, Mad id, 1990,
p. 85.
p ada en cada p o íncia, abans de la implan ació de la Vulga a, depenia de
qui ha ia in odu'i el c is ianisme en cada e apa de la se a his b ia i de les
elacions de cada p o íncia amb les al es40. Aques s són els mo ius pels
quals els di e en s ex os bíblics que Cels u ili za a la ca a <<Vig.>> i els dels
au o s an e io s a l'es ablimen de la e sió de la Vulga a no p ocedeixen
d'una ma eixa on .
Quan in en em descob i l'o igen dels ex os bíblics de la ca a <<Vig.>>
mi jangan la compa ació amb els dels au o s que an iu e del segle
n
al
VIP',
les a ian s del ex que ens donen els manusc i s a egeixen una al a
di icul a : les a ian s ens pe me en econs ui p hc icamen o es les e -
sions de la Bíblia que an des del segle
11
ins a la Vulga a, ins i o les an-
e io s a san Ceb ih, pe la qual cosa hem de con ia en l'edició escollida42
i mi a les a ian s del ex com a apo acions dels copis es, i conside a que
només ens donen dades sob e la se a ansmissió.
Dels disse ex os bíblics que ep odueix la ca a < Vig.>>, es coinci-
deixen o almen amb els dels
Tes imonia
de san Ceb~-i?i~~, i es amb els
d'al es ob es del ma eix au o "'.
De es ci acions bíbliques no enim la e sió de san Ceb~-ih~~. Al ex
dels PS
18,
3-6,
les lec u es
nec
i
ans
de la ca a <<Vig.>>, no les obem en
BERGER, Samuel, op. ci ., pp. 8 ss.
41
Pe ai nos e es udi hem consul a les ob es d'Awso MARAZUELA, Teó do,
La Ve us La ina
Hispana,
ols. I, V, V*, V**, V***, Mad id, 1962; BERGER, Samuel, op. ci .; íd.,
La Bible o-
mane au Moyen &ge,
Sla kine Rep in s, Gineb a, 1977;
Le
monde la in an ique e la Bible,
so a
la di ecci6 de Jacques Fon aine i Cha les Pik i, <<Bible de ous les Temps,, 2, Beauchesne, Pa-
ns, 1985;
Le
Moyen age e la Bible,
so a la diiecci6 de Pieme Rich -Guy,Lob ichon, c<Bible
de ous les Tempsw, 4, Beauchesne, Pan's, 1984; ROCA MELIA, Ismael, <<El A ica c is iana.
P i-
me as e siones la inas de la Biblia,, Sepa a a de
Milla s
VI, 1979, pp. 21-38; R~NSCH, He -
mann,
I ala und Vulga a,
Max Huebe Ve lag, Munic, 1965; SABATIER, Pe us,
Biblio um
sac o um La inae ue siones an iquae seu Ve us Z alica,
3 oms, Remis, 1743-1749, eimp .
Tu nhou , B epols, 1976;
Ve us La ina, die Res e de al la einischen Bibel,
2611, Ve lag He -
de , F ibu g, 1956-1959;
Biblia Sac a Vulga ae edi ionis,
Romae, S. Sedis Apos olicae ypo-
g aphi ac edi o es, ex Abba ia S. Hie onymi, 1959; Co pus Ch is iano um Se ies La ina
(CCSL), Tu nhol i, ypog aphi B epols Edi o es Pon i icii, 1953; Co pus Sc ip o um
Ecclesias ico um La ino um (CSEL), Vindobona, edi um consilio e impensis Academiae
Li e a um Caesa eae Vindobonensis, C. Ge oldi ilium, 1866.
42
El nos e es udi es basa en l'edici6 de Ha el.
43
PS 117,22-24,
Tes imonia
2, 16, CCSL 3, p. 51; CSEL 3, 1, pp. 82 ss; Luc 2,29-30,
Tes-
imonia
3, 58, CCSL 3,
p.
146; CSEL 3, 1, pp. 160 ss; 10 17, 3,
Tes imonia
2, 1, CCSL 3,
p.
30; CSEL 3, 1, pp. 63 ss.
44
EZ 33, 11,
De lapsis
36, CCSL 3, p. 241; CSEL 3, 1, pp. 263 SS; 10 8,12,
Epis ola
63, 18,
CSEL 3,2, p. 716;
De zelo e li o e
11,
CCSL
3A,
p. 81; CSEL 3, 1, pp. 426 SS; 10 15, 14-15,
De ca holicae ecclesiae uni a e
2,
CCSL 3, p. 249; CSEL 3, 1, p. 210;
Epis ola
63,14, CSEL
3,2, p. 712.
45
PS 18, 3-6; Is 52,6; Mal 3,7.