Recensions

només caldria fer l'observació en la descripció dels colors -la qual cosa no es pot referir Únicament a aquest treballque segurament fóra més acil ferse'n una imatge adequada si s'adoptés la classificació d'algun dels cathlegs de colors avui publicats; és ben cert que caldria una convenció universal al respecte i no només en el camp dels vidres, perb val la pena fer una campanya de sensibilització per tal d'anar-ho aconseguint. Les conclusions són ben plantejades en un hmbit general que permet de veure la pervivbncia i reutilització de la necrbpoli més enlla del segle I, a més de les conclusions tbcniques adients i de l'existbncia d'una producci6 prbpia d'Eivissa. El segle primer dC és el moment d'apogeu d'aquests productes, que continuen amb for~a al segle 11 i desapareixen en el IV dc. Un quadre estadístic reflecteix el percentatge dels diversos tipus d:ungüentaris. Es important, doncs, la publicació dels ungüentaris i les urnes i els fragments del Puig des Molins amb figures ben delineades i una il.lustraciÓ en color més que notable. Solament una petita remarca, pel que fa a la bibliografia completa i ben documentada: s'ha introdui't el malhauradament freqüent error de denominar Jorge Alarcao -una vegada méscom a J. Alar~ao, Agente per Argente, aixi mateix R. Gudiol és indicat com R. Budiol, a més d'errors com Baeolo per Baelo, manques d'accentuació i d'altres faltes sense importancia que, de tota manera, no treuen valor a una monografia que posa a l'abast dels especialistes una col~lecció de gran valor i que ha d'ésser punt de referkncia per a treballs sobre aquest tema. M. Mayer F. BERTRAN LLORIS, F. MARCO SIM~N Atlas de historia antigua Zaragoza, Diputación General de Aragón, Libros Pórtico, 1987, 127 pp. Hem de saludar com es mereix una obra útil i necessbia que, amb setantados mapes, ens explica l'essencial del que hem de conbixer des de la histbria antiga dlOrient al 111 mil.leni abans de la nostra era fins a l'imperi de Justinih a l'entorn del 565. Tot aixb complementat amb un índex d'etnbnims i topbnims (amb criteris explicitats per la forma en qui: són donats) que facilita la consulta de l'obra. El seu format és l'adient (un xic superior al foli) i utilitza, en cas de necessitat, la doble phgina, amb els problemes que aixb comporta. Una concisa introducció permet als autors de precisar les seves intencions, tant d'abast com de nivell, i al lector d'avaluar els límits de l'obra que vol ser un element auxiliar de la docbncia i una via d'informació segura. Aquest primer atlas del món antic en llengua espanyola és una fita que cal valorar i que grhficarnent 4s autors destaquen el treball de M.T. Solanillaaconsegueix l'impacte visual buscat. No oculten els autors el seu deute amb els atles anteriorment publicats i fan palbs que segueixen la communis opinio científica per a les matkries tractades, la qual cosa evita un aparell crític o bibliogrhfic als mapes. Hem de destacar l'esforg dedicat a la Península Ibbrica i, molt especialment, a la Hisphnia romana, bé que Grkcia, Ithlia i la Peninsula anatblica hi tinguin també el tractament privilegiat corresponent. Cal veure especialment mapes, com el número 43, amb la representació dels pobles indígenes de la Península Ibbrica, o els dedicats a la conquesta -46 i 47-, aixi com el plantejament al número 58 de les cir- cumscripcions administratives dlHispaha conseguido es una mis extensa reflenia, malgrat que certes imprecisions són xión (compartida a muchas bandas, inevitables. Obligatbriament menys predesde muchos puntos de vista y, a veces, cis és el número 59, que recull la xarxa algo desigual) sobre la mayor parte de vikia i els recursos econbrnics. Per 61aspectos relevantes de la Lusitania rotim, són Útils per actuals el número 62, mana, y no s610 sobre sus villae. per les religions orientals a 1'Imperi No es ésta una noticia sobre qué suRoma, i el número 55, sobre els recursos cedió en el coloquio de Talence (no eseconbmics a l'Imperi, que és, a més a tuvimos presentes), sino s610 una recenmés, molt important visualment. Invasión de su libro de actas. Que se nos sions i expansió del cristianisme són perdone, pues, si caemos en alguna incotambé temes ben tractats en una obra, la rrección. Estas actas están estructuradas utilitat de la qual es veurk provada per en tres partes (I. La ville et son temtoire. una difusió que esperem que sigui tan 11. Le rayonement économique. iiI. Reliimportant com ho és el profit que se'n gion, culture et société), cuyos títulos depot treure. notan ya a las claras el amplio espectro que abarcó el coloquio. Precede una inM.Mayer troducción del secretari0 de la Mayson, J. G. Gorges (donde se habla de la génesis del proyecto y de las c<necesidades>> científicas que pretendía cubrir) y cieLes villes de Lusitanie romaine. rran unas Conclusiones generales (que Hiérarchies et territoires. Table recogen las principales aportaciones del Ronde internationale du CNRS coloquio), firmadas por P. Le Roux. En (Talence, le 8-9 décembre 1988) realidad, a nuestro entender, hay dos Paris, Edition du CNRS, 1990. 334 conclusiones del libro. La segunda es el PP. apéndice, ya citado, que se erige, casi, en protagonista del volumen al recoger La muy activa (en actividades y putodo el estado de cosas (expuesto y no en blicaciones) Mayson des Pays Ibériques, las actas del coloquio) sobre el conocidel CNRS, organizó en Talence (dimiento arqueológico e histórico de Lusiciembre de 1988), unas jornadas de cotania, para revisar sus limites geográficos loquio alrededor del tema <<Les villes de y proponer, a partir de un mapa de imLusitanie romahe>>. El pretexto de este prescindible consulta, modificaciones al coloquio internacional (con participamismo. El <<problema>> para nosotros se ción masiva de especialistas franceses, plantea al constatar que este apéndice portugueses y españoles), cuyas actas viene fumado por <<sÓlo>> seis de 10s parconstituyen el volumen que ahora reticipantes en el coloquio, de donde se decensionamos, era el de poner en común duce que su gestación no es un fruto coel estado de la cuestión sobre las villae lectivo del mismo, sino particular y romanas de Lusitania. Ese era el prerealizado a posteriori y gracias a sus texto. El resultado, ampliamente rastreacontribuciones. ble a 10 largo de las actas, pero sobre La disposición general del volumen todo en su parte final (<<Conclusionsn y en tres secciones se completa con unos ctAppendice. Propositions pour un noÚtiles resúmenes de cada comunicación veau tracé des limites anciennes de la (al principio de las mismas) y con un ínLusitanie romahe>>), es otro: 10 que se dice general, que incluye entradas ono-