Recensions

ques que hom pot trobar en altres apartats, dedicades a Bucoliques, Gebrgiques i Apendix. Aquests capítols (els de la traducció, volem dir) contenen, cada un d'ells, la seva propia introducció, que no creua (per sort) gaire informació amb la introducció general (merit de qui ho hagi coordinat, que no sabem qui és), perqui: treballa especificament en els aspectes més tecnics i literaris de les obres (fonts literiries, tkcnica compositiva, analisi literaria molt general i bibliografia específica). Trobem a faltar, en canvi, una referencia a I'aspecte metric (que no hi hagi text llatí no és ctexcusa))) de l'obra, com també una analisi estilística més intensa. Sobre la traducció, poca cosa volem dir (per paradoxal que pugui semblar): solament que s'ha optat pel ccformat)) més habitual en la traducció de poesia, la prosa, i que, al nostre entendre (qüestió de gustos, ho reconeixem), té un aire excessivament arcai'tzant. Pel que fa a l'Apendix, el traductor tria el seguiment de l'edició dels ccOxford Classical Text)), que inclou les Dirae, Culex, Aetna, Copa, Elegiae in Maecenatem, Ciris, Priapeu et catalepton, Priapeum ((quid hoc noui est)), Moretum, De institutione uiri boni, De est et non y De rosis nascentibus. Una elecció editorial segura. Tots els textos tradui'ts van acompanyats d'uns bons índexs de noms que faciliten l'accés a informacions concretes. Especialment interessant, per la dificultat crítica dels poemes, és l'index de llApkndix, que dóna informació, a través de diferents convencions tipografiques, dels noms situats en passatges de dubtós enteniment o producte de conjectures editorials. No podem fer altra cosa, per acabar, que recomanar la lectura i consulta, quan s'escaigui, d'aquest primer volum de Virgili a la Biblioteca Clasica Gredos i esperar que la continuació, dedicada a lYEneida, l'acompanyi ben aviat. Joan Gómez Paiiarhs PETRONI Satiricó Traducció dYAlbert Berrio i Roma Giró, Columna Edicions, Barcelona 1988, 170 p. En l'ambit de la traducció al catala és realment sorprenent que una obra tan fonamental com el Satiricó, cabdal en la tradició científica de la filologia classica, no hagi estat tradui'da fins a les acaballes del 1988. Curiosament, pero, justament en aquest mateix any han estat dues les traduccions publicades, i ambdues destinades a un públic no especialitzat: la d'A. Berrio i R. Giró, i la de J.M. Pallas (Edicions dels Quaderns Crema). La traducció d'una obra tan complexa com el Satiricó és, sens dubte, una tasca coratjosa, plena de paranys. El traductor ha de mantenir un dificil equilibri, assumint, d'una banda, el caracter anacronic del text, que és ccun espill de la corrupció, de l'agudesa i de la cultura que impregnaren la societat de l'bpoca de Nero)) en paraules de Miquel Dolq; i de l'altra, tota la dosi de ingenui'tat, frescor i desvergonyiment que se'n despren. Afegeix merit a l'empresa l'inteldigent ús de diversos nivells de llenguatge i la seva multiplicitat, que aboquen a una immediatesa facilment perceptible pel lector d'avui. Parlar del Satiricó és, doncs, parlar també de llen- gua, d'irregularitats gramaticals, d'hel.lenismes mal pa'its, de vulgarismes, d'hapaxs, de refranys, de frases fetes ... Estructuralment tampoc no és una obra convencional sinó, més aviat, un recull de fragments, alguns d'inclassificables i inconnexos, bastits entorn de l'eix dels seus protagonistes. Tot plegat conforma una novebla realista, sarcastica i bigarrada, amb tota mena de variacions de tema i forma: narració, poemes, discursos, contes, espistoles ... La traducció d'A. Berrio i R. Giró palesa un esforq molt notable per acostar aquest esperit frívol, col~loquial, a voltes escandalós, al ((lector no especialitzat)). Esforq remarcable pel que fa a la transcripció dels noms propis, on incorporen les directrius del treball de Joan Morera, encara inedit, malgrat que hi trobem alguns errors evidents (((quadriga)), ctsexterci~), i de rigor, en servir-se de I'edició de M.C. Diaz y Díaz (1 9681969) juntament amb l'edicio comentada de F. Smith (Oxford 1975) per al sopar de Trimalquió. La fidelitat a la variabilitat de registres ha estat també objecte de zel per part dels nostres traductors, tal com manifesten a l'epileg, perb potser un afany excessiu ha dut massa lluny algunes de les solucions proposades. Obviament el propbsit és ineludible i cal en moltes traduccions prescindir dels dictats normatius, perb sempre evitant-ne l'abds gratui't que hem comprovat sovint. De fet, ja ens adverteixen en l'epileg que ((han prescindit de la literalitat)) i que han comes ((de forma totalment voluntaria alguns anacronismes)); suposem que per tal de no rebaixar ni un grau la forqa expressiva de l'original. Perb aquest procediment ha acabat sovint per accentuar, encara més del que s'hi demana, els localismes, anacronismes i barbarismes d'aquells registres més col~loquials. Vegem-ne alguns exemples: ctmerveilleuseu, crc'est fini)), cctroupe)), ccatrezzo)), ((cabaret)), ctsopar de duro)), ((gafes)) (ctmalestmcs))), ctsopar de filblegs)), ccpalillo)), ((pornografic)), ((calbo)), ctcuidado amb el gos)) (ctcave canem))) [!I ... Per als traductors ((la presencia de nombrosos barbarismes grecs d'origen popular en el text llati ... justifica encara més aquesta tria)). (referida especialment als c~stellanismes). Ens preguntem, perb, si un castellanisme (o aualsevol barba- \. risme) és sempre adequat per explicar amb una certa fidelitat tot el joc de matisos implícit en un hel.lenisme, i més si el terme en qüestió connota un anacronisme obviament deslligat de l'original. Ara bé, sovint, no sempre un barbarisme en pressuposa un altre a l'original: c~cuidado~)/ctcave~, ccsargento))/ctCassandran ((Caligaria)) ... D'altres vegades veiem barrejats registres dispars en una mateixa frase sense raó aparent: ((...encara no m'abellia de venir ... per no fervos esperar més rato)) (p.28). En la traducció del ric i deliciós refranyer que atresora el text, el criteri ha estat semblant: es perd per al lector el paladeig d'enginy, de nou i habil joc d'idees que aporta el gir llati, i en el seu lloc s'incorporen, massa lliurement creiem, frases fetes, d'un argot urba actual, plenes de referencies estranyes a la realitat del text. Expressions del tipus ((enrotllar-se sobre el sexe dels angels)) no són infreqüents. D'altres vegades, en opcions més ponderades com: ((diries que aquí lliguem els gossos amb llonganisses)) (p.38) per un ctdices hic porcos coctos ambulare)); hi trobem a faltar una notació marginal que donés compte de l'originalitat i riquesa implícita en la literalitat, que situés el lector en la mentalitat i referents propis del moment, cosa que no toparia en absolut amb el caire divulgador de la publicació. Possiblement, pel que hem anat observant, els traductors s'identifiquen més amb aquell estat ideal de llengua que s'ha convingut d'anomenar catala ((light~, i que darrerament ha creat pol8mica en l'ambit de la lingüística catalana. Ja hem vist com sovint eren equiparats ((barbarisme)) i ctvulgarisme)). No ens hi entretindrem, solament entenem que, d'entrada, és positiu que el món de les lletres classiques participi dels debats, dels corrents i, per qui: no, de les contradiccions que environen els ambits culturals d'avui. L'edició es completa amb un índex forga exhaustiu de noms propis (p. 145-160) acompanyats d'informacions útils per no perdre el fil de la lectura. A continuació, hi trobem l'epileg (p. 161168), on es fa una bona síntesi de la qüestió petroniana, en la qual els traductors prenen partit per la identificació de l'autor amb el Petroni aelegantiae arbiter)) de la menció tacitiana, transcrita íntegrament. L'epileg es clou amb una justificació dels criteris adoptats en la traducció, i tanca l'edició (p. 169170) una bibliografia sumaria sobre les edicions i estudis de la novel.la. Pel que fa als fragments i versos d'altres autors llatins, procedeixen tots de les edicions de la Fundació Bernat Metge. En definitiva, ens trobem davant una traducció per a la polkmica que, en paraules de Miquel Dol9 (Revista de Catalunya, 30, 1989, p. 146), ccfara saltar del seient els tradicionalistes)), i que té, en l'ardor per actualitzar un text antic i el seu to divulgador, les seves millors virtuts. Ramon Ferran Sans W. BERSCHIN Griechisch-lateinisches Mittelalter. Von Hieronymus zu Nikolaus von Kues Editions A. Francke. Bern 1980, 363 p. (Edizione italiana a cura de Enrico Livrea. Liguori Editore. Napoli 1989,392 p. y 16 laminas). La aparición de la traducción italiana de la obra del profesor Walter Berschin, Griechisch-lateinisches Mittelalter. Von Hieronymus zu Nicolaus von Kues, nos ofrece la ocasión de dejar constancia en Faventia de la andadura que ha reconido esta hermosa panorámica de 10 que fue el conocimiento y la presencia, siempre enaltecida y valorada aunque desconocida, de la cultura griega en Occidente a 10 largo de toda la Edad Media. La edición italiana se nos presenta, como subraya Enrico Livrea en su introducción, como un libro plenamente nuevo, un trabajo en progreso con respecto a la primera edición alemana de 1980, acrecentada en el texto y en las notas, con nueva bibliografia y nuevo material de ilustración. Desde 10s tiempos de la quiebra del imperi0 romano, en que Occidente deja de mantener sus lazos con el mundo griego, hasta el alba de 10s tiempos modemos con el triunfo del renacimiento, vamos asistiendo a 10 largo de 10s capítulos de la Griechischlateinisches Mittelalter a la progresiva i'aninación del cuadro que, justo a través de 10s manuscritos, en muchos casos con sus miniaturas iluminadas, nos desvela las obscuridades en que nos hemos encontrado frente a este aspecto de la cultura occidental. El reflejo de mil aííos de la vida de Europa bajo e: prisma de las relaciones entre cultura griega y cultura latina como búsqueda de la influencia de 10 griego en las ideas culturales de la Europa medieval,