Fa en ia, 10 (1988), 21-28
L'HIPOLIT D'EURIPIDES I LA CAPACITAT
D'INTROSPECCIO
LINGUISTICA
DELS ATENESOS
Jo di Redondo
L'objec iu d'aques a b eu no a no excedeix la simple olun a de
mos a com els ma eixos au o s g ecs posseien una idea cla issima
del alo lingüís ic de les se es ob es, la qual cosa no semp e en e-
nem nosal es, des de la pe spec i a que ens és p bpia. Fins i o
enim, massa so in , la p e ensió d'esmena els ex os ansmesos,
a despi de la ga an ia d'aques a ansmissió, exac amen com si in-
guéssim la ce i ud que al au o o al al e mai no o en capasos
d'esc iu e el que ens n'ha a iba . Nogensmenys, la amilia i a ge-
ne ada pe la lec u a idel d'un ex qualse ol, o i la p e enció que
ha de p esidi l'exe cici de la asca ilolbgica, pe me de copsa l'e-
le adissim g au de consci ?ncia de l'au o a p opbsi de l'elabo ació
de l'ob a.
Un dels casos més in e essan s que coneixem és el de 1'Hipoli
d'Eu ípides, ag ?dia d'una a a bellesa que ha es a lloada des de
mol s pun s de is a: pe la se a pe ec a es uc u ació o mal1, pel
ac amen dona als pe sona ges de Fed a i de les deesses A odi a
i A emis', pe l'exp essió que Eu ipides hi éu de les se es con-
Vid.
H.F.D.
KIT~O,
G eek T agedy,
Lond es 1939, p. 210.
Vid.
A.
LESKY,
His o ia de la li e a u a g iega,
Mad id 1976, pp. 399-401
i
La
agedia g iega,
Ba celona 1966, p. 179;
J.
Alsina,
Li e a u a g iega,
Ba celona 1967,
p. 224, assenyala la a esa amb que Eu ipides modela igu es de g ans pe sona ges;
cepcions 6 iques3, e c. Tanma eix, cal ci a el e cabdal que aques-
a agbdia assoli el p ime p emi al ce amen de les G ans Dioni-
sies del
428
aC, i que aixa ?esde ingué com a conseqiibncia d'una
e i able palinddia: dos anys abans, el
430
aC, Eu ípides a p e-
sen a a concu s una ilogia o mada pe les peces
Hipbli ela pe
si ma eix, Egeu
i
Teseu.
Es ac a a, possiblemen , del p ime g an
in en del d ama u g de con ibui a l'ab andamen de la ciu adania
a l'inici de la gue a a quidi nica. El esul a , pe b, a se o ~a in-
sa is ac o i, ca el ebu ja el cai e <<massa humiw de l'ena-
mo amen de Fed a; la ep esen ació o igini un g an escindol, més
enca a si enim en comp e que l'acció es desen olupa a, segons l'au-
o , a la ma eixa ciu a dYA enes. No ha ia pogu se més nega i a
la in oducció al d ama dels cicles mí ics p opis de 1'A ica4.
La ep esa del ema amb
Hipbli po ado de co ona
ob ingué un
g an kxi , degu no només al nou plan ejamen que l'au o éu de
o el mi e, sinó ambé a la g an cu a amb qub i'ob a ou compos a.
Pe an , cal comp a aques segon Hipbli com a un dels d ames
més me i o is de o a la c eació eu ipidica5.
sob e I'a enci6 que semp e a o gi, pe b, a les igu es emenines,
uid.
J.
Alsina, & u-
dia Eu ipidea
IIb,
Helmán ica
9, 1958, pp. 87 SS., que elaciona aques a ac i ud del
poe a amb un enomen sociolbgic del seu emps. Vegeu ambé A. Mpez Ei e, p b-
leg a
A b 6 anes. Las asambleís as,
Ba celona 1977, pp. 33-36.
Vid.
K. MA~IESSEN, ~Eu ipides: Die T agodiens, p. 120,
apud
G.A. Seeck
(ed.),
Das g iechbche D ama,
Da ms ad 1979, pp. 105-154.
Vid.
G.
MURRAY,
Eu ipides y su iempo,
M xic 1949, p. 69;
W.
SCHMID
&
0.
STAHLIN,
G iechbche Li e a u geschich e
1-3, Munic 1961, pp. 376-377, sob e el san-
ua i d'A odi a a A enes, seu del cul e a Hipbli , i p. 383 sob e la in e enci6 pe -
sonal de Fed a en els plans polí ics de Teseu, segons el p ime d ama, c . A .
Ra.
1043.
Con a, uid.
H.F.D. KI~o,
op. ci .
p. 206: ~1n making Phaed a i uous he e,
he e o e, Eu ipides was no e ising his i s play o placa e he s upid, bu aking
a s ep which he di e ence in ou look demandedn.
Ibid.,
n.
1:
<<A leas , i he was,
he ac is o biog aphical, no c i ical, in e es . The asse ion, in he second A gu-
men , ha he was doing his is no a s a emen o ac bu a c i ical in e ence -p o-
bably a silly one,,. Al nos e pa e , I'a i maci6 de Ki o és absolu amen e bnia: en
p ime lloc, Eu ipides de ia con a es a la xaxqyoeia de
1'Hipoli
an e io , més
que es pel momen his b ic en qu es p oduí aques escindol; segonamen , hi ha-
gué conseqii ncies c i iques impo an s pe a la palinbdia que se'n de i i, com a a
eu em. Tampoc no es em d'aco d amb A.C. COOLIDGE, J .,
Beyond he a al law:
A
s udy o he neglec ed o ms o G eek D ama,
Lake Macb ide 1980. C ., p.e.,
p.
68:
<<Hippoly us
and he
Bacchae
a e deep and b illian examples o he i onic o de
d ama. They a e b oad and powe ul a acks on G eek eligion and mo ali y.
Nosal es ens cen a em només en un pun e e en a la palinb-
dia aleludida: la ca ac e i zació del dialec e a ic a l'bpoca de Teseu,
que éu lliu e el seu poble de les exigbncies c e enques i undi la
ciu a d7A enes. is a di , podem suposa que una pa conside able
de la iden i icació dels espec ado s amb l'ob a au ia en una plas-
mació co ec a dels ells usos lingüís ics de la egió. Així ens ho a
indica un segui de pe i es dades p o inen s de la lec u a de l'o-
b a, l'es udi de les quals olem dona a conbixe 6.
El p ime dels e s que c ida en la nos a a enció ou la p eskn-
cia abundosa de o mes en
Ew -.
Se'n egis en un o al de se ze ca-
sos, en on de in -i- ui de
a6
i
o -.
A a bé, la se a dis ibució
és ben i egula , ca , si di idim l'ob a en es pa s, ens queda de
la mane a següen :
Fo mes
en
lj-
Fo mes
en
a-
To al 16
28
S'ap ecia amb p ou cla eda l'apai agamen expe imen a pe
l7exp essiÓ de l'h ic, a enuada ins als ni ells ccno malsu al gbne e.
A a bé, si examinem cada cas en pa icula , oba em que només
una de les o mes amb
5-
calia pe a l'escansió del e s: E.
Hipp.
1231
ai i nnehacw ijl wyi
~~VEIJIE~O
,
on la segona lla ga del se-
gon iambe ho és
~ÉOEL
da an
&.
En can i, als al es quinze casos7
Eu ípides podia ha e esc i
a-
i no
E,-.
Cu iosamen , són ambé quin-
Hyppoly us
is a sea ching, semi-comic inspec ion o adi ional eligious mo ali yw.
Ens limi a em a assenyala com els .
616-624
idiculi zen, no pas la mo al adi-
cional g ega, sin6 el acionalisme jo ení ol d'Hipbli , c .
C.
MIRALLES,
Eu ipides.
Hipdli o,
Ba celona
1977,
pp.
60-61
i
146,
n.
65.
.s
Pe una e iden a6 me odolbgica, ens hem limi a a la llengua del eci a iu, més
enca a si ad e im la olun a do i zan que es a palesa a les pa s co als in e p e-
ades pe les dones de T ozen. D'al a banda, pocs e s poden ja bas a pe a la
ca ac e i zaci6 d'un dialec e, c .
O.
HOFFMANN, A. DEBRUNNER
&
A. SCHERER,
Hk-
o ia
de
la lengua g iega,
Mad id
1973,
p.
152.
'
E.
Hipp.
w.
17, 40, 85, 266, 286, 416, 417, 425, 458, 483, 949, 983, 1069, 1220
i
1404.
ze els casos en quk u ili za
o-,
poden ha e -hi esc i E-'; als al es
e ze casos no e a possible E-, sinó només o-, ca la sil-laba an e-
io e a b eu i no calia e -la lla ga9. Pe an , si o nem a anali za
l'al e nanqa de
5
i o-, un cop exclosos els casos en quk la mk ica
de e mina l'elecció de la o ma idbnia, ens queda la dis ibució se-
güen :
Fo mes
en
E-
Fo mes
en
o-
VV.
1-500 10
3
VV.
501-1000 2 6
VV.
1001-1466
3
6
To al
15 15
Rebu gem, pe an , l'opinió que l'ús de
g -
és condiciona pe
les necessi a s mk iqueslO. Com a mínim en el cas de 17Hipoli , la
causa de l'ús de
E-
és es ilís ica, com a o ma de ca ac e i za el g ec
de 17A ica.
Hi
ha, pe d, d'al es e s lingüís ics que u ili za l'au o amb
aques a ma eixa inali a , alguns dels quals o qa signi ica ius. Pe
exemple, la p e e kncia pe l'ús d'8s en on de la solució &SS; o i
que ambdues es oben an a l'a ic com al jbnic, la a ian epicb-
ica e a més a ia &is
,
men e que el jbnic endia a impo-
sa
Bs.
Aques a mo ologi zació h ica, que ou la p e e ida pe la
koinél', es degué a un impuls egula i zado mol ecen , pe b12.
Pe consegüen , no ens hem pas d'es anya del e que els pa lan s
B ics conside essin8~ com la o ma més p bpia de l'A ica, puix que
e a sen ida com a més an iga. Endemés, e a la p e e ida pe a les
insc ipcions mk iques, que emp a en una llengua li e a u i zan
mol in luida pe la da e a ase de l'epos13. Doncs
bé,
din e un
E.
Hipp.
. 340, 433, 465,
515,
523, 615, 646, 652, 979, 1063, 1093
d buxe,
1255, 1267 i 1389
(bis).
E.
Hipp.
. 36, 117, 439, 493, 498, 596, 661,691,716,1093
auyxc aye,
1213,
1326
i
1407.
'O
Vid.
W.
SCHMID
&
O.
STAHLIN,
OP.
ci .
1-3, p. 790, n. 6.
"
Vid.
F.
BLASS
&
A.
DEBRUNNER,
G amma ik des neu es amen lichen G ie-
chisch,
Go ingen 1949',
p.
21.
l2
Vid.
E.
SCHWYZER,
G iechische G amma ik
11,
Munic
1977',
p.
455, n. 9.
l3
Vid.
L.L.
THREAWE,
The G amma o A ic Insc ip ions
I,
Be lin-No a Yo k
1980,
p.
178.
o al de cinquan a-sis egis es, els quinze co esponen s a eis (O
eia-) són ne i causa14, men e que dels qua an a-un casos d7Es
(o So-) només dos e en exigi s pel me e15.
Un al e cas de e mina pe la mk ica és l'ús de la conjunció i
,
enca a que aquí o s qua e egis es16 són de alidesa nulela, ja que
la o ma esmen ada no esis ia la concu bncia d'Ea . Es ac a, doncs,
d'un simple comodi mk ic sense cap elle incia es ilís ica especial.
Resul a mol més in e essan , en can i, la p eskncia de la c asi
TOC
+
d-
>
-cd-17, una de les solucions onk iques degudes a la in-
no ació dels pa lan s i ics18 que Eu ipides no acil.18 a in odui .
També al ni ell mo olbgic ad e im el gus pe l'epicb ic. Així,
enim cinc o mes de compa a iu sigmi ic19 en on de qua e del
més egula , amb una o mació nasalz0. El p ime , més an ic, ou
desplaga pel segon pe quk aques e a el p e e i pel jbnic i pe l'a-
ic li e a i, ca e i a a les con usions p o ocades pe la con acció
com a conseqiikncia de la pk dua de -o- in e ocilica.
Quan al ni ell sin ic ic, hem pogu de ec a els e s següen s:
l'ús de l'a icle com a p onom, e i able a caisme i ic que man a
egada u ili za l'o a b ia judicialz1, i que l'Hipoli egis a ins a es
egades2', cosa que és mol no b ia, ambé la in oducció d'una o a-
ció subo dinada inal mi jangan
6xw5
h 23, ó mula que l'a ic e-
nia ja en desús, comple amen supe ada pel simple
6xo5
i sob e o
pe 1'6s de l'op a iu cupi iu sense l'ús de l'ao is
l4
E.
Hipp.
VV.
4, 21, 51, 355, 861, 873, 908, 939, 975, 1079, 1151, 1198, 1208,
1216
i
1310.
l5
E.
Hipp
VV.
25
i
1155,
exigi s pel me e; a o s els al es podia igu a ~15, és
a di , als e sos
2, 46, 80, 273, 280, 320, 323, 416, 438, 455,469, 506, 510, 567, 617,
625, 630,645, 654, 797, 932,943, 946, 987, 1067, 1076, 1203, 1205, 1228, 1230, 1232
(bis),
1264, 1298, 1332, 1412, 1418, 1428
i
1430.
l6
E.
Hipp
VV.
443, 505, 512
i
995.
l7
E.
Hipp.
.
491
~d 8~65.
'*
Vid.
J.
REDONDO,
Es udio lingiiís ico de 10s discu sos de An i on e
( esum de
esi doc o al), Salamanca
1986,
pp.
18-19.
l9
E.
Hipp.
.
19, 292, 475, 500
i
1020.
'O
E.
Hipp
VV.
289, 501, 960
i
1217.
An ipho
V
70,
Lys.
123,
e c.
''
E.
Hipp.
.
909, 1008
i
1171.
23
E.
Hipp.
V.
981.
24
C .
S.
AMIGUES,
Les subo données inales pa
iinws
en a ique classique
,
Pa is
1977,
uid.
aula de dades a la p.
99.
25
E.
Hipp
.
86, 422, 430, 684, 693, 868, 1083, 1191
i
1192.
També
.
407
¿OS
~~OLTO, enca a que l'exemple po obei a un me es e eo ip p opi de la llengua

mi ja amb alo passiu26, que Be s conside a ípic de l'h ic, pun
aques més que discu ible al nos e pa e 27; inalmen , i a ca all en-
e el pla sin ac ic
i
el lkxic, hi ha la p e e kncia pe la eu ac i a
oÉP~i , p bpia de ~'A ica~~, en on de la jbnica ob~~a~ai, en eu
mi jana, i de les quals 1'Hipoli només egis a la p ime a29.
A
més, hem de ci a l'ús abundan d'anis o es que imi en cons-
cien men al lla g de o a l'ob a la llengua adminis a i a &ica3',
e es ilís ic ambé d'impac e segu sob e l'espec ado .
A
l'ensems,
hi ha passa ges on el calc és an delibe a que es no po amaga -lo3l.
També pod íem ci a exemples p o inen s de la llengua col.10-
quia132 o de la ma eixa li e a u a popula a ica, com a a di e ses
y hpai: ijlhho~o~ ijlhhos 6~6
TE
x& 6@hnw pÉhe~~~,
TEQXY~Y
6%
x ayias zeaneha nh~ígqs~~, niis 6'66 ~lgÓs Pios aY 6~hno ,
xoi x "ETL nó w dll ana oi~~~, b nohha n~aao~i oi x CY docpa-
he^
pio~~~. Enca a més: ins i o podem llegi dos cla íssims escolis
a ics, pe ec amen in eg a s dins el ex 37.
En un al e pla, comple a la gamma de ecu sos es ilís ics u ili -
za s pel poe a pe guanya la simpa ia del seu públic una ce a pa-
odi zació de la so ís ica, massa lleu pe esde eni es de iolen 38.
--
col.loquia1
i
en ies d'esde eni una exp essi6 ossili zada, c . g . hcpeho , esp.
Dios
median e,
e c.
26
E.
Hipp.
. 27.
"
Vid.
V.
BERS,
G eek Poe ic Syn ax in he Cl sical Age,
Yale Uni e si y, 1984,
p. 104, n. 8.
Vid.
E.
SCHWYZER,
OP. cií.
11,
p. 234.
Z9
E.
Hipp.
w.
5,
996, 1061 i 1080.
30
E.
Hipp
. 8, 32, 83, 92, 111, 312, 381, 624, 708, 876 i 1168.
31
E.
Hipp.
VV. 91-92, óyos- ou
...
~ÉQL, 302-303,
íÑ
nei -zb e- u , 400-
404&'ne 6 i- E6056 po - iouheuyá w -pae eas nohhoGs 'ÉXELY, e c.
32
E.
Hipp
W.
1186 68ooo
4
hÉyo~ ZL~, c .
V.
B
ERS,
OP.
cií.
pp. 131-133.
33
E.
Hipp.
V.
104.
34
E.
Hipp
w.
109-110.
35
E.
Hipp.
W.
189-190 ly .
36
E.
Hipp.
V.
785.
37
E.
Hipp.
VV. 925-927 eeü, xeq ieo oio o cpiho exp i~ o
/
oacpks
%L
xeio-
6a~
xai G áy oo cpee o , /bm ~ '&hqíhí~ Bm 6s e y i cpíhos x h
.,
c .
Ca mina
conuiualia
443, 444, 446, 457, 462,
apud Ly ica G aeca selec a,
ed.
D.L.
Page,
Ox-
o d 1968.
Hipp.
w.
1016-1018Eyh G'ciyo as yh x~a ei 'Ehhq xoG~
/
new os
66-
ho y' & ,h nóhe 6h SEG~EQOS
I
OCV ois ixeimo s
E~UXE~V
a'ei cpiho ~.
38
C ., p.e.,
E.
Hipp.
w.
986-9876yh G'd xop~o~ ~~'~Bxho bou a Aóyo , /ES 66
xdhiyous oocph seo~; 988-989 oi yheE oocpois
/
cpaüho nae' 8xho youo xLS eeo
hÉye ; 1076Es o65 cicph ous pae upas cpshys s oocpG~.
Reco dem que aques a posició d'Eu ipides, d'aco d amb el seu es-
a d'hnim a i'inici de la gue a a quida nica, només es a eu e a ec-
ada amb el decu s de la con esa, al lla g de la qual augmen i la
in lubncia dels so is es sob e el seu pensamen 3'. En qualse ol cas,
la iden i icació de so is es i demagogs es a p ou ben exp essada i es
incula a o el que ja hem menciona .
Comple a em el quad e es ilís ic de 17Hipdli amb es g ups de
e s més; o men el p ime aquells usos lingüís ics que no podem
conside a p opis de l'A ica, pe d que es oben en aques a agb-
dia en i u de se manlle a s a l'bpica, ca con ibueixen ambé a
dona e isme al d ama; podem ci a l'ús del demos a iu en comp-
e$ del ela iu4' i el de 86~ segui d'in ini iu4'.
Un segon g up és el dels jonismes p esen s al ex , com a a,
pe ci a -ne alguns de ben e iden s, l'us gene ali za de -00-, lle a
d'un cas de doble lec u a al . 976, on el manusc i
A
p esen a
-za-, &gc ~ a~~~,
&QOEV~~
- o mes que po se enen ambé un ca-
ac e més a ia a ca'i zan -, 6~06p~í-zous~~, 66pqs 45,
8Éh.w
en
comp es de 178 ic ~~ÉAco~~, paxe yo~oup~ 47, e c.
Finalmen , hem ad e i una sb ie de enbmens que p o enen an
de la llengua con e sacional &ica com de la li e a u a jonica, i no
pas menys d7aquella que d'aques a. El seu ús, pe b, mai no pod i
se a engle a al cos a de o s els an e io s des d'un pun de is a
es ilís ic, puix que es ac a d'inno acions ben ecen s que p enun-
cien la
koiné.
Esmen a em només l'ús de pe í asis48 o la p e e bn-
cia pels bgims d'acusa iu en on dels que la sin axi classica cons-
39
Vid.
P.
DECHARME,
Eu ipides and he Spi i o his D amas,
ed.
ang. 1906,
eimp . 1968 a Po Washing on, No a Yo k, pp. 36-37.
E.
Hipp.
V.
747 ly ., jun amen amb
Bacch.
712, és I'únic exemple egis a ,
c . H.
BURKHARDT,
Die A chaismen des Eu ipides,
Hanno e 1906, p. 86.
41
E.
Hipp
294 (&naE), c . Hom.
Il.
IX
688,
XIX
140, c . H.
BURKHARDT,
OP.
ci .
p.
87.
42
E.
Hipp
V.
295.
43
E.
Hipp
V.
970.
E.
Hipp
V.
974.
45
E.
Hipp
V.
1391.
46
E.
Hipp.
VV. 271, 857, 865 i 1330, semp e en la o ma jbnica.
47
E.
Hipp.
. 704.
48
E.
Hipp.
. 349 iip~
...
XEXQ~ÉYOL,
V. 663Eiaopa yeye11pÉ 05,
V.
1164 q dLcpiy-
pÉ o~,
V.
1414 qpe Ea pakpÉ o , o ci an el ipus més es & a la
koiné,
el de pe e ,
c .
F.
BLAS
&
A.
DEBRUNNER,
OP.
ci .
p. 215;
G.
BJORCK,
HN AIAAZKQN, Die
Pe iph as ischen Kons uk ionen im G iechkchen,
Uppsala 1940.
ui'a amb geni iu49 o amb da ius0, i aixb din e un quad e lingüís ic
que a o s els ni ells es mos a com el p opi d'Eu ipides i en con-
sonancia amb la se a ajec b ia com a au o . Al amen di , els e-
nbmens que hem es a examinan , lle a d'aques s úl ims de cai e
o amen inno ado , no suposen que el conjun de la llengua de
1'Hipoli cons i ueixi un cas especial dins el si del co pus eu ipidic.
Ho és, anma eix, a an d'un colo egional i a cai zan alho a, que
apa eix aquí i alla mi janqan els ecu sos g ama icals, lbxics o ideo-
lbgics de qub ja hem pa la , i que s'in ensi ica men e du a la p e-
sbncia a escena de ~ed a~'. Així s'explica, pe exemple, la eqübn-
cia d'ús de
E-,.
que pe ella sola bas a pe comunica la sensació p e-
esa pel poe a.
Val a di , com a cloenda, que no n'hi ha p ou d'assenyala l'a -
i ici li e a i aconsegui en u ili za o mes p oceden s de dialec es
di e sos, com ho ha e F.R. Ad ados en si ua al seu pun la qües-
ió de la llengua home icas2, ni an sols d'ad e i la in eg ació dins
el ex de passa ges amb un colo dialec al pa icula s3. Del que es
ac a és de econbixe el conjun de dialec es, incloen -hi els e -
icals, que con igu en una llengua
li e a is,
és a di , con encional
pe na u a i aliena, an com l'au o ho olgués, als condicionan s
del emps
i
de l'espai i de les di e bncies socials o ideolbgiques.
Les conclusions d'aques a humil con ibució al coneixemen de la
agbdia g ega no poden ul apassa la se a in enció inicial. C eiem,
doncs, que hem posa en e idbncia en quines coses, en e mol es
d'al es de possibles, els pa lan s a ics econeixien la llengua dels
seus a an passa s i com la imi a en. És aques in e essan exe cici
d'in ospecció el que nosal es olíem p esen a .
49
E.
Hipp.
. 696 b yi e 6ax 6 oou i 6 áy oo~ x~a ai.
50
E.
Hipp.
w.
1339-1340 o+s yae adoa iaís 6aoi ih~ l;loxo za~ od xaieouo
.
Vid.
H.F.D. KI'ITO,
OP.
ci .,
p. 203.
52
Vid.
F.R. Ad ados, sTowa ds a new S a yg aphy o he Home ic Dialec n,
Glo a
59, 1981, pp. 13-27.
53
C .
O.
HOFFMANN, A. DEBRUNNER
&
A. SCAERER,
His o ia
de
la
Iengua g ie-
ga,
Mad id 1973, p. 161, sob e 1'6s d'aques ecu s a la com dia a is o inica.