scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Recensions

Calderó, Àngels

Abstract

Obra ressenyada: CLAUDIUS CLAUDIANUS, Carmina. Leipzig: Teubner 1985.

Full text

Mlscel.linla, les comunicacions presentades donen documentació bibliografica sobre temes puntuals i diferents. J. I. Garcia Armendáriz ((~Bibliografia sobre Columela (1973-1982)))) amplia la biblografia resumida en el simposi afegint-hi al final una enumeracid més extensa dels llibres recomanats. M. J. Aguilar Amat (C~Edward Gibbon y su conocimiento del texto amieno*) fa una anillisi de les fonts i de les diferents edlcions utilitzades per Gibbon especialment en el seu llibre The history of the declin and fall of Roman Empire. Amb aquest volum tenim suficient informació per saber com es troba I'estat de la questió en I'estudi del teatre cliisslc a casa nostra. Les noves aportacions de caire puntual i concret ens ajuden a observar un aveq important en I'estudi d'aquest tema tant rellevant en el marc de la cultura classica. Desitgem que aquesta publicació doni nova empenta per organitzar el proper sirnpos~ de la Secció Catalana de la Societat Espanyola d7Estudis Clissics. Marta Darder CLAUDIUS CLAUDIANUS Carmina edidit John Barrie Hall. Leipzig, Teubner 1985, XXVII-454 pp. Tal i com també va fer a la darreria del segle passat L. Jeep, el professor Hall ha completat la seva acuradíssima edició del De Raptu Proserpinae (Cambrdige 1969), en una edició de I'obra sencera de Claudia a la Bibliotheca Teubneriana. 6s la segona vegada que aquesta editorial publica l'obra claudiana: l'any 1893 va sortir, a carrec de L. Koch, la primera edició, que no era gaire diferent de la que el seu mestre, Th. Birt, porta a terme l'any 1892 dins la col.leccio MGH (AA-X). L'edició de Hall és molt diferent de les de Birt i Koch, i aixi, es deu al criteri ecli:ctic (p. XI) que el porta a prescindir de stemmata en la classificació de manuscrits i a senyalar amb un asterisc dins I'aparat crític lectures que, segons el seu parer, són tan acceptables com la impresa en el text. Aquests canvis #enfocament, els justifica Ha11 en una introducció ben concisa, en qui: remet (p. IX) per a més informació a la seva publicació aProlegomena to Claudiana, Supp1.45 del Bull. Inst. Class.Stud. i que, dissortadament, no coneixem encara. Els manuscrits queden seleccionats segons I'ordre de les composicions (hi ha sis ordres diferents en els carmina maiora i cinc en els carmina minora), pero aixb no exclou la menció de qualsevol altre cbdex quan I'editor pensa que conté quelcom d'interessant (p. xr). L'aparat crític és de caracter positiu (en cada composició Ha11 especifica quins versos abraqa CAdascun dels manuscrits amb qu6 treballa), també negatiu (dóna raó de les variants) i, com ell mateix diu, és moltes vegades semipositivus (quan enregistra les lectures més corrents i les variants a la vegada). Pel que fa a la numeració dels poemes, Hall prescindeix, per sort per als lectors, de les numeracions adoptades per BirtlKoch, que recollien alhora I'establerta per I'editor Gesner (1759), i adopta la numeració gesneriana com a única. Encara que J. B. Ha11 no parla de manera explicita de la composició del Pros., es desprkn de la introducció a la seva edició que l'editor s'ha servit d'un procediment diferent, que restringeix a una selecció de quinze el nombre de manuscrits emprats a l'edició de Cambridge. Tot i aixb, no hem localitzat variants notables entre aquesta edició i la teubneriana. Pel que fa a aquesta composició, he pogut localitzar tan sols una variant Pros., I, 254: inest, mentre I'edició de Cambridge enregistra erat (i encara aquesta segona lectura es troba enregistrada dins l'aparat cntic amb un asterisc). Tret d'aixb, només he pogut veure entre les dues edicions variants de tipus grafic (ad ex. en l'ed. teubneriana, Hall no distingeix entre Iu1 vocilica i consonintica) i també grafies d'altre tipus com a Pros. 111, 280 honoslhonor; 111, 313 ei mihil hei mihi i variants que afecten la puntuació (ad ex. 111, 109 (nimium) 1 nimium), variants que, curiosament, es troben totes al llibre tercer. 1 Lbgicament, el nombre de variants augmenta respecte de les composicions no renovades des de I'edició de Birt o de les que han estat editades darrerament per altres autors (Barr [c. 81 i Olechowska [c. 151 són fes que hem comprovat), edicions sobre les quals Ha11 havia ja opinat en hiverses recensions publicades abans de la seva edició. L'edició de Hall era necessaria si tenim present fins a quin punt han evolucionat els criteris d'edició des de les de Birt i Koch (autors que varen basar llurs edicions centrant-se en una part molt reduida de manuscrits, practicament sense tenir en compte els altres), i Hall no ha estalviat temps (setze anys separen l'edició de Pros. i la teubneriana de les obres completes) ni esforq (dins el seu grup de trepal1 es troben especialistes en Claudii 'com I. Gualandri i P. A. Eaton) per oferir-nos una obra que supera, segons el nostre criteri, el treball filologic dels seus precedents del segle passat. Completa l'obra una bibliografia exhaustiva sobre edicions i treballs honogrifics de ClaudiB, que I'autor té molt en compte i que en molts casos havia ressenyat a la revista CR. Un útil índex de noms enriqueix el volum. I Angels Calderó