Recensions

cant alguns dels seus esforgos a F. DELLA CORTE recuperar textos útils que es trobaven Le Bucholiche di Virgilio fora de la circulació comercial habitual. commentate e tradotte Universita di Genova. Facolta di Lettere. Joan Gómez i Pallares Publicazioni dell'Istituto di Filologia Classica e Medievale, núm. 88, Genova 1985, 201 pp. El llibre de que donem notícia no és pas una novetat: es tracta de la reimpressió fotostatica de la darrera edició (196712) del comentari de Francesco della Corte a les Bucoliques virgilianes (la primera edició és de I'any 1939). No és un llibre que s'hagi de comentar o criticar des del punt de vista del filoleg llatinista estudiós de la primera obra de Virgili, sinó des de I'bptica del divulgador. La intenció de Francesc0 della Corte era i és (així ho indica al prefaci) posar a I'abast del públic amant del món antic una part de I'obra d'un dels seus poetes més importants i, sobretot, que més va informar els segles posteriors a ell. Per a nosaltres, aquesta és I'unica fita que vol aconseguir el comentari, i ajuda a arribar-hi el fet que, al final del llibre, hom trobi una traducció, acurada i sentida, de les Bucbliques per <<dar modo, anche a qui non possiede appieno la lingua latina, di porsi in contatto con un poeta straordinariamente vicino a noin (prefaci). Només desitgem, doncs, deixar constancia d'aquesta reproducció i, més en general, lloar el bon sentit que guia els editors de I'Istituto di Filologia Classica e Medievale de la Universitat de Genova, els quals estan dediLos géneros literarios. Actes del VIIt? Simposi d9Estudis Clhsics, 21-24 de marc de 1983 Secció Catalana de la Societat Espanyola d7Estudis Classics. Servei de Publicacions de la Universitat Autonoma de a arc el ona, Bellaterra 1985, 294 pp. Era molt esperada la publicació d'aquestes actes, corresponents al VII Simposi d'Estudis Classics organitzat per la secció Catalana de la Societat Espanyola dlEstudis Classics, que es celebra bianualment en diferents indrets, sempre ben escollits, del Principat. Una iniciativa que cal encoratjar i a la qual cal donar suport vivament i sense cap mena de dubtes, cosa que aprofita per fer, des d'aquestes línies, qui les signa. Pero passem ja a la ressenya del volum miscel.lani que formen les actes d'aquest simposi. Es tracta d'un volum compost per vin-i-quatre articles, -a més del discurs d'obertura-, que foren pronunciats en un marc especialment adequat, vora el mar i sota el cel cerulis de la mediterrania Sitges, si tenim present que el contingut de les ponencies i les comunicacions tenia per objecte l'estudi dels gbneres literaris en les literatures classiques nascudes a les ribes d'aquest mare nostrum. Entorn de tres llengües, catall, castella i francbs, s'agrupen un seguit d'articles que tracten temes molt diversos: hi ha treballs que aporten nous punts de vista sobre l'epopeia grega, bizantina o occidental, i estudis que intenten esbrinar les coincidbncies entre la crisi del Dret roma i I'inici de la narrativa. Aquest és un dels valors, al meu parer, que aporta la publicació de les actes d'un simposi d'aquestes característiques. Per I'extensió del camp d'acció de les comunicacions que s'hi presenten, el volum que en resulta adquireix una utilitat molt diversa i d'ample ventall. Un historiador de la pedagogia, per exemple, pot considerar de gran interks un article com el de José Martinez Gázquez, La descripción del maestro ideal en Quintiliano y Plinio el Joven, i un professor de literatura catalana pot completar alguns aspectes Ibxics i etimologics de literatura popular amb I'article de Miquel Dol$, Llatinades en el caqoner popular de Mallorca. Eniia~ant amb la literatura oral, pero en aquest cas llatina, Josep Closa Farrés, en I'article c<Fabula>>: Una aproximació a la literatura llatina oral, incideix en la posició de Ciceró envers la tradició de la fabula. I d'una fabula a una altra. M. Teresa Callejas analitza els Rasgos de la fabula milesia en la novela de Alejandro: Nectanebo y Olimpíade. Les grans línies del Simposi, perb, varen ser dibuixades per la ma de Pierre Grimal, Manuel FernándezGaliano, Dulce Estefania i, en uns aspectes ja més concrets, per Carmen Codoñer i Maria C. Giner, autores de les conferbncies del simposi, a més de Pedro Luis Cano. La théorie des genres littéraires dans I'ccArt Poétiquew d'Horace és el tema del discurs sintbtic i precís del professor de la Sorbona, gran coneixedor de l'autor llatí, especialment en el vessant de crític literari. La influbncia de les teories aristotbliques sobre el poeta roma i I'analisi dels passatges concrets en els quals Horaci desenvolupa la noció de gtnere, són estudiats per Pierre Grimal. D'altra banda, Fernández-Galiano, en un article amb una acumulació de citacions bibliografiques realment impressionant, fa un seguit de consideracions interessantissimes sobre el problema, tan debatut i complicat, de I'autenticitat en la transmissió dels textos cllssics: Tipologia de 10s problemas de autenticidad en las literaturas clásicas. L'autor repassa els gbneres i les obres dels escriptors grecs principalment, amb algunes incursions en la literatura llatina. El resultat esdevé una síntesi critica de la historia de la literatura grega. La doctora Dulce Estefania, de la Universitat de Santiago de Compostela, en el seu treball Epopeya heroica, poema histórico, panegirico poético: un intento de definición aconsegueix delimitar perfectament els trets que diferencien 1'Eneida de Virgili, les Púniques de Sili Italic i I'Argonautica de Valeri Flac, que són totes epopeies heroiques, de la Farsalia, poema histbric, i entroncar aquests dos gbneres amb el panegíric pobtic que participa així d'una doble naturalesa, afirmació que il-lustra amb I'anhlisi de les obres de Corip i de Claudih. Carmen Codoñer, en el seu estudi Las crónicas latinas del siglo rv, analitza el marc sbcio-polític i cultural que viu el segle IV, i que promou un tipus ben concret i especial de gknere literari: la crbnica, que l'autora defineix amplament i delimita entre els generes que hi són afins. La segona part de I'article incideix en profunditat en la figura de Sulpici Sever i la seva obra. Una anhlisi de la concepció ideolbgica de Sever i un seguit de precisions sobre els estudis fets per Van Andel, Prete i Fontaine completen aquest treball llarg i interessant que omple un buit en la bibliografia del segle IV. Un estudi aclaridor sobre Biografia colectiva griega, de Maria C. Giner de Salamanca, ens permet conkixer la bona acollida que tenia a Grkcia un gknere com el biogrific, que va arrelar fortament en totes les literatures occidentals. Després de glossar i de fer un repis de les manifestacions literaries més importants en aquest gknere, I'autora ha elaborat un cataleg de les varietats representades en la biografia col.lectiva. A més d'una introducció sobre la fortuna que han tingut al llarg de la histbria del cinema les llegendes del cicle troik, a El ciclo troyano: aHelena, (1924), Pedro Luis Cano fa una analisi exhaustiva del contingut de I'<<Helena>) de Manfred Noa, i la compara amb altres films que tracten la mateixa temhtica, al mateix temps que ressalta les coincidkncies amb el mite clhssic o les diferkncies que I'en separen. També versen sobre el gknere bpic els treballs de Josep Alsina, Homer i I'ipica occidental, i de Juan Valero Garrido, En torno a la epopeya bizantina. El catedrhtic doctor Alsina demostra plenament, en l'article mencionat, la influkncia de la poesia homerica sobre l'kpica europea i la manca de paral.lelismes entre I'epopeia occidental medieval i Homer. D'altra banda, Juan Valero analitza la influkncia de l'epopeia bizantina en la literatura posterior en el seu treball En torno a la epopeya bizantina, després de fer un estudi comparatiu dels dos textos més representatius del.gknere: el Poema de Belisari i el Digenis A kritas. Pel que fa a la histbria, Gregorio Hinojo Andrés, de la Universitat de Salamanca, ens proposa I'analisi de La historia como género literario: .opus... unum hoc oratorium maximeu. Es basa sobretot en Ciceró per mostrar les diferkncies i les similituds entre la histbria i l'oratbria, i la convenikncia o no de barrejar I'un i I'altre generes en honor de la veracitat histbrica. També de coincid6ncies entre gkneres literaris va basar la seva comunicació Vicente Cristóbal en tractar de les Fronteras de la poesia bucólica virgiliana con otros géneros poéticos. De Virgili també, perb en aquesta ocasió de la influkncia que exercí sobre Pacia, tracta la digressió d'Angel Anglada, Virgili, aEneidaw VI, 595-600 i Pacia, aDe Paenitentibus,, xl, 5, 31 1-31 6. El treball de Marcelo Martinez Pastor, Elementos de lengua poética en el .Poema de' Almeria,,, estudia comparativament els aspectes sintactics de la coordinació i la subordinació en el poema citat i la crbnica en prosa de la qual forma part. I seguim dins de la poesia llatina quan llegim I'estudi de Felisa del Banio, Innovaciones de Maximiano Etrusco en el género elegíaco, en el qual s'assenyalen les aportacions originals més importants d'un autor tarda a un gbnere, I'elegiac, que havia tingut com a un dels seus maxims representants Properci, sobre el qual s'estenen Enrique Camón i Jordi Saura en el seu article Propercio, epistológrafo. Intenten demostrar-hi aquest aspecte poc estudiat de Properci, com a cultivador de l'epistola en vers a la manera d'Ovidi. I precisament El género epistolar en la literatura latina és estudiat per José Antonio Enriquez pel que fa als seus orígens a Roma, i a les analogies entre I'epístola grega i romana. D'altra banda, en el pla de la teoria literaria, Enrique Otón Sobrino es planteja, en un assaig concís i clar, el problema sempre candent que ell anomena Convencionalisme del género e innovación del autor. La literatura creada sobre la literatura i I'originalitat deguda a la personalitat de I'autor són estudiades aquí des d'un punt de vista tebric. En un pla més concret, Mariingela Vilallonga, amb I'article Marcial a l'obra de Jeroni Pau, estudia la influbncia que I'epigramista llatí va exercir sobre l'humanista barceloni mitjanqant I'estudi de les fonts literhries. Jaume Juan, de la Universitat de Barcelona, en un article titulat El cos huma, canon literari i arquitectonic, fa una síntesi de les teories sobre la proporcionalitat en la literatura llatina. Finalment, José M. Royo Arpón estudia l'origen de la novel.la llatina en relació amb la crisi de la jurisprudbncia en el seu treball Consideraciones sobre la coincidencia de la crisis del Derecho romarto y el inicio de la narrativa. I Rosario Cortés Tovar estudia una obra controvertida de Sbneca en el treball ((Laudatio principis* y ~~consolation en c<Ad Polybiumu: El uso de dos géneros epidícticos, en el qual fa una analisi literaria per tal d'arribar a una interpretació aclaridora del contingut de I'obra mencionada. Tot plegat és un bon recull de treballs que abasten la major part dels gbneres literaris de les literatures classiques. Exactament el propbsit del simposi i d'aquestes actes. Mariangela Vilallonga CARLOS GARC~A GUAL y MAR~A JESUS IMAZ La filosofia helenística: éticas y sistemas Editorial Cincel, Madrid 1986. Serie Historia de la Filosofia, volumen 6, 232 pp. Dins la sbrie <<Historia de la Filosofia,, els autors C. Garcia Gual i Maria Jesús Imaz ens ofereixen aquest Hibre, que neix d'una necessitat docent: I'estudiós té a I'abast un bon