Tradició clàssica i humanística a E.A. de Nebrija, De mensuris

Faventia, 911 (1987), 77-84 TRADICI~ CLASSICA I HUMANISTICA A E.A. DE NEBRIJA, DE MENSURIS J. Closa Farres Si el Iuris Civilis Lexicon de Nebrija, publicat per primera vegada l'any 1506, constitueix un dels seus escrits més interessants per a l'atenció dels estudiosos posteriors, cal recordar també una altra obra menor per la seva extensió, pero de la mateixa forma i semblanqa, i d'una gran significació i interks perenne per al lector interessat pel món antic i la pluralitat de les cultures i tradicions paganes i cristianes. Aquest escrit és concretament la Relectio Sexta, dedicada al tema De numeris, ponderibus et rnensuris', ambit potser prou ampli, i que Nebrija mateix decideix limitar només a divulgar el darrer apartat, el qual constituí el definitiu tractat titulat De mensuris2, publicat l'any 1510. De la seva lectura, hom pot deduir-ne que el text sembla que era ja possiblement redactat en la seva primera forma l'any 1507, és a dir, tres anys abans de la publicació oficial. L'obra, aleshores, fou escrita ' El títol complet és el següent: Aelii Antonii Nebrissensis grammatici atque Regii Historiographi De mensuris Repetitio Sexta. Per al text, vegeu EIio Antonio de Nebrija, Repetición Sexta. Sobre las Medidas. Introd., trad. i notes de J. Costas Rodriguez, Ediciones Universidad de Salamanca, col aTesoro Bibliográficoa, 1981. Cf. també F. RICO, Nebrija. Repeticiones, Libreria Puvill, Barcelona 1979. NEBRIJA, De mensuris, ed. cit., p. 2: Omnia; inquit, sapientia in mensura & numero & pondere disposuisti. Sed posterioribus his duobus in aliud tempus omissis: de mensuris apud uos hodie sermonem habiturus sum. en el mateix caliu que va inspirar la redacció del Iuris Civilis Lexicon, amb el qual presenta més d'una analogia formal3. Aquest text del De mensuris recull el contingut de l'exposició de tot un any acadbmic, i es presentava al judici general dels membres de la Universitat, professors i alumnes, seguint les normes tradicionals de la Universitat de Salamanca de tombant del segle xv i dels inicis de la nova centúria4. El seu contingut, prou curiós avui per al lector, apareix dedicat al tema De numeris, ponderibus ac mensuris, corresponent a la lectura i exposició del text de Plini l'Antic, in expositione Pliniana aliquid cotidie incidit de numeris, ponderibus & mensuris. L'interbs del contingut era valid fins i tot per a l'estudiós de l'oratbria antiga, ja que l'orador, segons Quintilii, calia que tingués coneixement de rnatbries de contingut científic, com podien ésser les següents: arithmeticam, & geometriam, caeterasque mathematicas disciplinas oratori necessariass. Nebrija, preocupat per la fidelitat a la realitat científica, no dubta a afirmar les limitacions del seu coneixement personal; al mateix temps, perb, assenyala que el desconeixement de certes realitats fidelment transmeses per la tradició secular podia esdevenir una greu pbrdua d'un llegat cultural per a la seva generació: Nam cum in autoribus priscis multa cotidie legamus: quae aut penitus aut magna ex parte nobis incognita sunt: quaedam tamen exilis ignorasse nullum vitae fuerit dispendium. Atque diuerso alia sunt: sine quibus multae res a maioribus nostris ad utilitatem publicam elaboratae ad nos pervenire non possunt: quorum ignoratione teneri non modo calamitosum, verum etiam turpe est 6. La seva preocupació per la cikncia és sempre des d'un punt de vista Vegeu NEB~IJA, Iuris Civilis Lexicon, Adversus quosdam insignes Accursii errores edifum Antonio Nebrissensi viro undecumque doctissimo auctore ... praefatio, C. Hernán Nuñez, ed., Madrid 1944, p. 22: Itaque, post iuris civilis vocabularium dabimus id quod ad medicinam confert; deinde quod ad utriusque instrumenti multarum rerum earumque difficillimarum cognitionem maxime est conducibile ... La praefatio correspon a l'any 1506. Aquest és el seu explicit: Ex Salmantica, XVIII calendas Octubres MDVI, ed. cit., p. 24. NEBRIJA, De mensuris, ed.cit., p. 1: Quod ab hic triennio pollicitus sum uobis Patres obseruandi atque studiosa litterarum iuuentus, me traditurum disputationem quandam de numeris ponderibus ac mensuris: eam ego uobis sum... redditurus ... lex illa nostri academig qug iubet praeceptores, quemque in sua facultate repetitionem facere iis de rebus quas eo ipso anno profitarentur.. . NEBRIJA, De mensuris, ed. cit., p. 1. ~~EBRIIA, De mensuris, ed. cit., p. 1, infra. cristia, i aixi Nebrija fa amb freqükncia citacions bíbliques7 o explica que l'univers resta ordenat segons una mesura, un nombre i una gravetat previstos des de la creació per Déu, creador d'una autkntica obra d'art: rerum opifex ideoque mundi arbite$. Nebrija, conscient de l'amplitud d7un estudi de tot l'univers, es limita en el text de la repetitio a analitzar només el curiós món de les mesures. Nebrija presenta una exposició segons la formulació aristotklica i de manera inductiva, és a dir, dels arnbits més generals a les particularitats més significatives. D'aquesta forma, planteja en primer lloc la divisió de la mesura en tres formes, segons si la mesura es de longitud, latitud i longitud, o de longitud, latitud i fondaria. L'exposició, segons explica ell mateix, resta justificada per l'interks de divulgar les denominacions antigues molt poc conegudes o gairebé desconegudes de tothom, i, fins i tot -fet més greu-, molt poc estudiadesg. L'humanista hispanic, bon coneixedor del pensament filosbfic antic i de la dialkcticalO, afirma també que la mesura és relativa i que pot alterar-se en funció del punt de vista de l'ésser humil'. Així planteja la curiosa situació del stathmon o mesura més gran de longitud, que al seu torn conté un espai de tres schoeni i mig, i que el schoenus conté Nebrija posa en especial relleu les citacions bíblique< mensura in sacris litteris, fent distinció entre 1'Antic Testament i els Evangelis, aixi com entre l'antiga versió de Septuaginta i els comentaris de sant Jeroni. Vegeu NEBRIJA, De mensuris, s. v. gomor, acetabulum (Exodus), artaba (Hieronymus in ..Esaie, Septuaginta), batus (Ezechiel, Reges), cab (Reges), cadus (Lucas), corm (Hieronymus in Esaia, Huius quoque mensurae Lucas meminit), cubitus (Hieronymo auctore), ephi (Iezecielis.. . Hieronymus), funis (huius mensurg meminerunt frequenter litterae sacre. Vt in psalmo. xv.), metreta (Ioannes.. .in euangelio), palptes (Hieronymus), palmus (in sacris litteris, ut in primo regum uolumine), saturn (Hieronymus in illud Matthei. XIII ... Idem in illud Geneseos, cap. ~III), sicilicus (ut in leuitico & numerorum libro & Iezeciele legitur), o stathmos. NEBRIJA, De mensuris, ed. cit., p. 2: ... rerum opifex ideoque mundi arbiter omnia disposuit.. . in mensura et numero et pondere.. . NEBRIJA, De mensuris, ed.cit., p. 2: ... antiqua omnibus fere incerta, autpaucis admodum explorata sunt. 'O NEBRIJA, De mensuris; ed. cit., p. 2: Incertiora adhuc illa palmus, spithama, cubitus, ulma, status: cum pro hominum . . . breui au! mediocri statura uarientur. Itaque, quantacumque detur quantitas, quod sit aliarum mensura, semper erit, quemadmodum dialectici dicunt, petitio principii. Per a una visió general de la metodologia científica d'aquest humanista, vegeu A. COTARELO VALLEDOR, Nebrija cientifico Madrid 1947. Per a una vjsió general, W.P.D. WIGHTMAN, Science in a Renaissance Society, Hutchinson University Library, London 1972. I' NEBRIJA, De mensuris, ed. cit., pp. 2-3. Nebrija conclou: ... igitur pedis mensura, ut identidem dictum est, in genere metiendorum fit prima, debeatque esse per se nota, si ignoretur quanta ea sit, necesse est & quae sequuntur ignorari. dues parasangues, la parasanga trenta estadis, l'estadi, -stadion-, cent vint-i-cinc passes, el pas cinc peus12 . . . I en aquest punt, Nebrija fa una pausa i es planteja la curiosa qüestió de la diferenciació de la mesura de cada peu humil, variable d'una persona a una altra. I aleshores afirma que, seguint el model humanístic italih, les mesures es fonamenten en la idea de la proporcionalitat, més enlla dels jocs de les subdivisions del concepte peu, mig peu, el palaestes, el dit, l'unsa, o els casos més difícils encara del pam, l'espitama, el colze, la ulna, status, variables segons les proporcions de la figura humana corresponent13. Nebrija, aleshores, fidel a la doctrina d'Aristoti1, estableix la idea del peu com a mesura primerenca14, fonamental i facilment mesurable als obeliscs i a les piramides que ell mateix tingué ocasió de veure, o, si més no, de llegir-ne noticies fidedignes en els escrits dels grans estudiosos del seu temps15. Per contrast, Nebrija comenta també que només pogué contemplar dos d'aquests monuments a les terres hisp8niques. De la mateixa forma evoca també les seves experikncies practiques de prendre mides entre les restes monumentals de l'estadi de M6rida on arriba a obtenir la mesura exacta del peu i del pas, pes et passus16. l2 NEBRIJA, De mensuris, ed.cit., pp. 2-3. j3 NEBRIJA, De mensuris, ed.cit., p. 3: Atqui quod alia metiri debet, principium est, & per se notum esse oportet. Quid igitur restat faciendum: ut habearnus certam aliquam mensuram: qua reliqua mensurabilia metiti possimus.. . quandoquidem in genere mensurabilium id est minimum.. . Certa uero pedis mensura posset forsitan in aliis partibus orbis deprehendi facilius.. . l4 NEBRIIA, De mensuris, ed.cit., p. 3: ... ex Aristotelis doctrina alia eiusdem generis mensurari debeant. Certa uero pedis mensura... Per a una visi6 general, vegeu BERTRAND RUSSELL, La sabiduría de Occidente. Trad. esp. J. Garcia Puente, Aguilar, Madrid 1969. l5 NEBRIIA, De mensuris, ed. cit., p. 3, infra: Certa . ..mensura.. .ex antiquorum monumentis ... ex pyramidibus & obeliscis qy hodie uisuntur, quorum altitudinem latitudinemque. Nebrija i els seus contemporanis tingueren notícia només d'una part dels obeliscs de Roma, documdntats avui, que superen la vintena. Per a una visió general, vegeu R. KRAUTHEIMER, Rome. Profile of a City, 312-1308, Princeton University Press, 1980, que documenta la pervivtncia d'altres pirlmides, a més a més de la de Caius Cestius, d'una localitzada a prop del Mausoleu d'Adria i conservada encara fins al segle xv. De fet, la pir8mide de C. Cestiw encara és clarament visible en el segell reial de Lluís de Baviera, any 1328, i I'obelisc de la Plasa de Sant Pere apareix a la pintura simbolica de la ciutat de Roma per Cimabue a Assís. Pel que fa a les troballes arqueolbgiques dels diferents obeliscs de la ciutat de Roma, des de l'any 1373, obelisc del Panteó, seguit dels del Pincius, 1580, Sant Pere, 1586, Letrán, 1587, Sta. Maria Maggiore, 1587, Piazza del Popolo, mateix any, Piazza Navona, 1651, Sta. Maria Sopra Minerva, 1665, Quirinal, 1782, o, Montecitorio, 1792, vegeu HANS VON HOLSEN, Hallazgos en Roma. Trad. per E. Garcia, Taurus, Madrid 1966. l6 NEBRIIA, De mensuris, ed.cit., p. 4: Est apud Emeritan Augustam, urbem Lusitaniae, Les passejades arqueologiques, les renova a la ciutat de Salamanca fent via al llarg de les restes de l'antic camí roma de Merida fins a aquesta ciutat, i, en concret, a la part externa de l'antic pont. Nebrija, prenent per punt de partida la idea que la milla romana contenia mil passos, és a dir cinc mil peus, amb l'ajut d'una corda mesura la distancia entre dues pedres17, i després la suma de cent mesures de la mateixa corda completa l'espai entre dos mil.liaris. La subdivisió cinquantena de la corda li permetia coneixer la mesura exacta del peu, donat que la milla tenia una longitud de cinc mil peus. Aleshores comprovh de nou la mesura de l'estadi de Mkrida, dividit en cent vint-i-cinc peus i al seu torn repartits en cinc peus, i n'obtingué la mateixa mesura. Aleshores, obtingut el mateix resultat, Nebrija, molt content del seu descobriment, decidí exposar en públic la mesura obtinguda, a l'entrada de la biblioteca de 1'Estudi Universitari de Salamanca on desenvolupava la seva tasca docentla. La finalitat no era tant una recerca de gloria com l'exposició de la realitat seguint el consell de 1'Apostol de poder donar a con6ixer amb seguretat la longitud, l'amplada, la fondaria i 1'alturalg. A la tradició cristiana, Nebrija, com a bon humanista format a les universitats d'Italia, no dubta de recordar la tradició classica i imperial i de tenir exposat en públic, a la ciutat de Roma, al cim del Capitoli, la figura cúbica, símbol de la perfecció i del contingut exacte de l'imfora consagrada al déu principal de la ciutat, Júpiter, per part dels antics Quirites a la muntanya TarpeiaZ0. quondam clarissimam inter cetera magnitudinis eius vestigia stadium in circo: ubi ludi circenses celebrabantur: quod sgpe meis pedibus gressibus passibusque dimensus sum: unde facile collegi iustam indubitatamque pedis passusque mensuram. Per a una visió general, vegeu Augusta Emerita. Actas del bimilenario de Mérida. Madrid 1976. l7 NEBRIJA, De mensuris, ed.cit., p. 4: Est praeterea eiusdem Luistanig uia nobilissima: argentea vulgo dicitur ... Ea perducta est ab Emerita Augusta per Castra Caecilia Salmanticam usque, ubi primum in extima pontis parte incipit euanesceie .. . Inueniendi autem pedis mensurak ex milliario ... Per a una visió concreta, llegiu J. M. ROLDAN HERVAS, Iter a Emerita Asturicam. El Camino de la Plata, Salamanca 1971. l8 NEBR~JA, De mensuris, ed.cit., pp. 4-5: Quinquagesima deinde pars ex fune monstrauit mihi certam pedis mensuram: quandoquidem milliarium in quinque millepedes porrigi diximus. Ex Emeritensi praeterea stadio in centum uigintiquinque passus diuiso: passibus quoque in pedes qui nos distributis prouenit mihi eadem pedis longitudo: quam notaui ad usus insequentes positurus deinde palam pro bibliotheca: quae nunc magnificentissime in gymnasio nostro Salmanticensi extruitur. l9 NEBRIJA, De mensuris, ed.cit., p. 5: ut possit comprehendi quemadmodum ait Apostolm: que sit longitudo, latitudo, profunditas, & sublimitas. 20 NEBRIJA, De mensuris, ed.cit., p. 5. Pel que fa a la tradició de la representació de I'imfora Capitolina, present encara a Priscianus, vegeu Ch. MOREL, ~Amphoran, dins Nebrija, segur dels seus descobriments, no dubta a afirmar la il-lusió de normalitzar totes les altres mesures de longitud, amplada i fondaria, estudiant-les per l'ordre de les lletres de l'abecedari: d'aquesta forma, el lector encuriosit per una mesura concreta podia guanyar temps dirigint-se directament a la denominació concreta, sense haver de llegir tot el text, si aquesta no era, en el seu cas personal, la seva intenció. Un total tebric de més de setanta termes o veus lexicografiques formen el curiós lkxic del De rnensuris, encara que a la realitat el nombre de paraules comentades o esmentades dins de cadascun dels articles lexicogrifics sigui una mica més gran. Les fonts literaries resten distribui'des entre els escriptors grecs i llatins en un panorama ampli. S'hi inclouen fonts bíbliques i fonts cristianes. Nebrija cita, per part dels escriptors grecs, Aristbtil, comentat per Teodorus, Estrabó, Plutarc, Galenus i Pollux citant Philochorus, i el lexicbgraf bizantí Suidas21. La llista de fonts llatines és molt més Bmplia: Ciceró, Corneli Nepos, M.T. Varró, Virgili, Horaci, Columela, Juvenal, Marcial, Festus, Gel-li, Solinus, Suetoni, Plini, Celsus, Vitruvi, Servi, Victorí, Frontinus, els Digests, o, fins i tot, Plaute. Les fonts cristianes, a més a més de la Sacra Escriptura, recullen sant Jeroni i sant AgustP2. Les fonts humanístiques hi són representades per Laurentius Valla, model de Nebrija, i Hermolaus Barbarus, per contrast al gran lexicbgraP3 i jurista medieval italia Accursi~~s~~. Ch. DAREMBERG-E. SAGLIO, Dictionnaire des Antiquités Grecques et Romaines d'aprds les textes et les monuments, tome I, Hachette, Paris 1877, pp. 248-250. 2' A la llista de fonts gregues és curiosa I'abskncia d'Homer, encara que és recordat el seu gran lector, Estrabó. Per a una llista completa de les fonts gregues d'algun imbit concret de les mesures, De mensuris, com per exemple la cerimica i les seves representacions artístiques, sempre sorprenents, vegeu K. WERNICKE, ((Arnphoras, a R.E., Paulys Real encyclopadie der classischen Altertumswissenschaft, ed. G. Wlssow~, J.B. Metzler, Stuttgart 1894, cols. 1969-1976. Llegiu també F.HULTSCH, ibid., col. 1976; i INGEBOR SCHEIBLER, aVasen*,, ibid., Suppl. xv A. Druckenmüller, München 1978, cols. 663-700. 22 Malgrat el seu nombre, hom pot trobar també alguna abskncia curiosa, per exemple la de M. Porci Cató, de agr. x.2., font del tema de I'amphora olearia. 23 Aquest aspecte ja 6s visible en el mateix títol de I'escrit: Iuris Civilis ~exicon Adversus quosdam insignes Accursii errores ... Per a una visió concreta, vegeu el meu treball precedent, (<Aspectos del Vocabulario Latino en el Léxico de Derecho Civil de Nebrija~, IV. Symposium d'Estudis Cldssics de la Secció de Barcelona, Girona 1975 (en premsa). 24 L'orientació artística de l'expositio d'Accursius no fou sempre ben interpretada per Nebrija. Cf. NEBRIIA, De mensuris, ed.cit., pp. 12-13: S.V. Digitus: Accursius satis inepte per aquae digitum intelligit quantum Juit per digitum statuae. Cal, tanmateix, recordar que Francesco Accursio (1185-1263), antic professor de lleis a la Universitat de Bolonya, con- El tractat es clou amb l'evocació de la figura mítica d'Arquímedes de Siracusa. La referkncia, seguint Vitruvi, és molt interessant per tal con1 l'antic savi grec era una de les fonts de la mesura del cosmos o de 1'universz5, encara que Nebrija es limitava en l'exposició del De mensuris només a la terra o al marz6. L'amplitud d'interessos culturals apareix també en la seva atenció i preocupació per la mesura del tempsz7. Aquesta tendkncia era ja present en el seu estudi jurídic i reapareixera de nou en el seu curiós tractat titulat Tabla de la diversidad de 10s días y horas y partes de hora en las ciudades, villas y lugares de España, y otros de Europa, que les responden por sus paralel~s~~. Si bé la preskncia de Laurentius Valla o Hermolaus Barbarus és molt breu i contrasta amb la galeria d'humanistes del Zuris Civilis Lexicon (Angelus Politianus, Laurentius Abstemius, Ludovicus Bonongninus, Philippus Beroaldus, Gaza, Merula, o Joannes Carmelitanus), la visió del món antic és purament humanística. En aquest cas cal recordar l'equiparació de les figures mítiques de Goliat i Aquileles. De la mateixa forma, lluny de les evocacions dels poetes goliardics medievals, Nebrija observa el lkxic d'origen hebraic com a llengua sagrada, lingua sacra29, contrastada amb les altres dues llengües sagrades, grega tribui amb la seva aportació, en especial la Magna Glossa, a una completa renovació de l'estudi del Dret Roma, fet que li comportl un ben merescut prestigi a tota Europa. 25 Per al text de VITRUVI, llegiu el seu De Architectura Liber IX, praef. 9. Respecte a I'aportació d'Archimedes, llegiu, per exemple ARTHUR JONAS, Arquimedes y sus maravillosos descubrimientos. Trad. esp. F. Ezcurra, Ed. Mediterráneo, Madrid 1976. Per a la seva aportació a la mesura del cosmos, vegeu E.J. DIJKSTERHUIS. The Arenarius of Archimedes, E.J. Brill, Leiden 1956. Cal recordar que la mesura de les hmfores era vital també per a calcular la mesura i la potencia dels vaixells, i representava una clara aproximació al món nautic i oceanic. Per a una visió general del llegat antic i medieval en el segle de Nebrija, vegeu J. REY PASTOR, La ciencia y la técnica en el descubrimiento de Amtrica, Espasa-Calpe, Madrid 19704. " Per a una visió general, vegeu E. FARR~ I OLIVB, Temps i rellotges, Museu de la Ciencia, Barcelona 1985. 28 Cf. GARC~A OLMEDO, Nebrija (1441-1522). Debelador de la barbarie, Comentador eclesiástico, Pedagogo, Poeta, Editora Nacional, col. aHumanistas y Pedagogos Españoles*, Madrid 1942, pp. 243-245. 29 Nebrija és també autor d'altres escrits dedicats a la llengua hebraica. Cf. ANT ON^^ NEBRISSENSIS In Quinquaginta Sacrae Scripturae locos non vulgariter enarratos Tertia Quinquagena, Granada 1535. Cal recordar també la seva famosa Epistola del Maestro de Lebrija al Cardenal (Cisneros) quando avisó que en la interpretación de las Dicciones de la Biblia no mandase seguir a Remigio, sin que primer0 viesen su obra, editat per Roque Chabas, Revista de Archivos, VIII, pp. 493-496. i llatina, i no pas com a llengua que podia aportar un conjunt de termes o construccions sintictiques al llati medieva130. Nebrija comenta també la presbncia d'algun terme de l'anomenat llati popular, familiar o vulgar31, tendbncia també present en el Iuris Civilis Lexicon, encara que resta allunyada del seu text la visió lúdica, present abans en el comentari jurídic de termes com ara archimandrita.. . quem vulgus vocat (ludum) scacorum . . . De la mateixa forma no dóna notícia de cap veu medieval en matbria de mesures, per contrast amb veus com ara guerra, omagium, feudum o tenuta, esmentades en el Iuris Civilis Lexicon, possiblement fidel al seu principi de recerca de l'elegancia de la llengua llatina: nos latini sermonis puritatem inquirimus. La tradici6 humanística apareix en el seu mbtode d'exposició, on cada terme és comentat des d'un punt de vista cultural. L'estudi lexicografic més rigorós no podia ésser separat del context cultural. La civilització que li doni vida fou, era i sera sempre el seu principal i bisic fonament. La llengua sempre resta unida a la cultura32. Aquesta era una de les millors lli~ons del gran mestre. 30 Per a una visió general, llegiu D. NORBERG, Syntaktische Forschungen auf dem Gebiete des Spatlateins un des friihen Mittellateins, Upsala 1943; K.P. HARRINGTON, Mediaeval Latin, The University of Chicago Press, 1972'; J. BASTARDAS PARERA, Particularidades sint6cticas del latín medieval, CSIC, Barcelona-Madrid 1953. 3' NEBRIJA, De mensuris, ed.cit., S.V. quini. 32 A títol d'exemple, llegiu M. BASSOLS DE CLIMENT, La lengua y la cultura, Universidad de Barcelona. Fac. de Filosofia y Letras, Barcelona 1948. Cf. també, ID., nNebrija en Cataluñam, Emérita, 1945, pp. 61-62. Last, buf not least, A. FONTAN, Humanismo Romano, Planeta, Barcelona 1980.