Recensions

B. BISCHOFF Paléographie de I'Antiquité Romaine et du Moyen Age Occidental Tmduit par H. ATSMA et J. VEZIN, Éditions Picard, Pans 1985, 328 pp. + 23 lam. Acaba d'apareixer, dins la collecció de Grands Manuels Picard. la versió francesa de la important obra del professor Bernhard Bischoff, Palaographie des romischen Altertums und des abendlandischen Mirrelalter, publicada a Berlin el 1979, cosa que constitueix un veritable esdeveniment bibliogr8c per als estudiants i estudiosos de qualsevol tema relacionat amb la paleografia, la codicologia, la historia dels textos i la historia de la cultura en general. La traducció que presentem, duta a terme per altres dos acreditats paleografs, els professors Hartmut Atsma i Jean Vezin, ha estat, a més, posada al dia en I'aspecte bibliogrhfic i ilhstrada amb vint-i-tres lamines, que, al costat d'altres millores de carhcter formal respecte a la primera edició, enriqueixen encara més, si és possible, el valor final del llibre. Després d'un breu prefaci i de la taula de matkries, el treball del professor Bischoff comenGa amb una petita introducció (pp. 9-11), en la qual I'autor exposa resumidament les diferents etapes per que ha passat la paleografia fins a esdevenir una cikncia, i en aquest camp ressalta la important contribució que representa la col-laboracio internacional i els mitjans tecnics actuals perquk la paleografia, art d'observació i d'intu'ició, estigui a punt de convertir-se en art del mesurable. Posa fi a la introducció amb la delimitació tematica i cronologica dels punts a tractar, que genericament es resumeixen en I'disi del c(phénom2ne de l'écriture et son histoire comme une partie de l'histoire du livre pendant 1'Antiquité romaine et le Moyen Agen (p. 11). Aquest tema serP considerat en tres grans apartats: la codicologia, la historia de I'escriptura llatina i el manuscrit dins la historia de la cultura. La primeia part de I'obra versa, doncs, sobre aquesta ciencia recent sorgida de la paleografia que és la codicologia (pp. 13-56). Les materies escriptoriques, les tintes i els colors, i els instruments d'escriptura són estudiats en un primer capítol. Hom disserta a continuació sobre les diverses formes que poden adoptar exteriorment els manuscrits: en primer lloc el codex, en els seus diferents formats i amb atenció especial a la <<mise en pagew i a la relligadura; també el rotlle és considerat amb la cura que la seva importancia mereix, aixi com altres formes menys usuals sota les quals poden apareixer els textos escrits sense negligir el tractament de les tabulae, els documents i les cartes. L'autor s'ocupa aixi mateix de les tecniques &escriure i de transcriure emprades pels escrivans, i les seves explicacions van des de l'exe- cució fisiologica de I'escriptura i el seu aprenentatge a I'escola fins a la descripció del procés de copia d'una obra. Conclou aquesta part amb una dissertitció sobre els manuscrits falsificats. El segon bloc tematic del llibre esta destinat, com s'ha dit, a traGar la historia de I'escriptura Ilatina (pp. 57-196). A I'exposició i analisi dels diferents tipus d'escriptures precedeixen unes observacions preliminars on queden exposats els elements de que depenen la formació i el desenvolupament de tota nova escriptura. L'autor estableix en aquest punt una diferkncia bhsica entre la tecnica cabligrXica -conservadorai la cursiva -innovadora. A continuació s'inicia la historia de l'escriptura llatina propiament dita; la capital -amb les seves diferents modalitats-, la cursiva romana antiga, la cursiva romana recent, la uncial, la semiuncial antiga, la semiuncial recent, les combinacions de distints tipus d'escriptures i la taquigrafia són els diversos apartats que configuren el capítol dedicat a 1'Antiguitat. Ve tot seguit la consideració dels tipus d'escriptura propis de I'edat mitjana a Irlanda, Anglaterra, Espanya, Fran~a i Italia fins que arriba el triomf de la minúscula carolina, la nova escriptura supranacional, per acabar amb la humanística minúscula i la humanística cursiva, després d'haver parlat de la gotica textual, la gotica cursiva i la bastarda. Dins aquesta secció potser val la pena de ressaltar la suggestiva relació de parentiu que s'estableix entre I'escriptura visigotica i la minúscula dita del Sinaí -que, per cert, és de la regió nord-occidental africana. Amb tot, aquest tipus d'escriptura hauria pogut ésser portat a la Península ibbrica el segle VII pels emigrants procedents del nord d'Africa, tal com conjectura I'autor. Ara bé, no hem d'oblidar que, en tot cas, la minúscula del Sinai és posterior als més antics manuscrits en visig6tica de la Península. D'altra banda, dins també d'aquest capítol de la historia de I'escriptura llatina, voldria fer una altra petita precisió. El professor Bischoff, en parlar dels factors que intervingueren en la introducció de la minúscula carolina a Espanya, fa referencia al Luca Ottob. Lat 1210 + Pal. Lat. 869 folis 62-69v, de la Biblioteca ApostMica Vaticana', com a exemple de manuscrit en escriptura visigotica tardana amb influencies carolines. I diu d'ell que <<a été transcrit par deux mains écrivant, la premiere, une minuscule wisigothique et la seconde, une minuscule caroline, évidemment influencée par les traditions espagnoles>> (p. 142). En realitat no es tracta de dues mans, sinó d'unasola, molt acostumada a I'escriptura visigotica, fins al punt que quan escriu en minúscula carolina sovint trasllada a algunes lletres d'aquesta el ductus de les visigotiques corresponents; a més, 1 D'aquest manuscrit me'n penso ocupar més detingudament en una pmpera ocasió. en el foli 66 del Pal. Lat. 869, en un moment de distracció, l'amanuense copia quatre ratlles en escriptura visigotica en una pagina en carolina, a la qual toma de seguida que s'adona de la inadvertbncia inconscient. Després d'analitzar tots els susdits tipus d'escriptura, el professor Bischoff no oblida la consideració d'aquelles escriptures que es fan servir en els títols, íncipits, bxplicits, citacions, etc., i, naturalment, dedica un important capítol a les abreviatures i als signes de puntuació, a la notació musical, a les xifres i a les escriptures xifrades, apartat que tanca aquest segon bloc. La tercera i ultima part expositiva del llibre (pp. 197-260), situa el manuscrit en I'imbit de la historia de la cultura. Bischoff hi explica els diferents sistemes de pmducció i difusió del llibre -sense negligir el tema de la il.lustraciÓ i decoraciódins el marc dels canvis socials, educatius i histories de cada bpoca, amb sovintejades i detallades anilisis de les produccions dels principals centres culturals, cosa que ens ofereix una excel-lent panohica de la historia de la transmissió textual i fins i tot de la historia de les biblioteques, malgrat que aquests aspectes no siguin finalitat propia dels objectius de I'autor. Uns annexos que contenen la relació d'abreviatures de les obres més citades, la bibliografia distribuida per capítols, els índexs dels manuscrits citats, dels autors, dels noms i les mattries, la taula d'alfabets i les vint-i-tres liimines tanquen aquesta obra magistral. Jesús Alturo i Perucho L. Rusro FERNANDEZ Catdlogo de 10s manuscritos clásicos latinos existentes en Espaiia Editorial de la Universidad Complutense de Madrid, Madrid 1984, 631 pp. Qualsevol persona que hagi treballat amb manuscrits (siguin del tema que siguin) escrits en llengua llatina a Espanya, coneix perfectament la dificultat d'aquest tipus de contacte científic. La manca, en la majoria de casos, de catalegs moderns i que responguin a unes correctes demandes d'ortodbxia científica, i la presencia, en d'altres ocasions, de catAlegs obscurs i poc fiables, fa que la publicació de les fitxes elaborades pel doctor Rubio sigui rebuda amb una nat.ural expectació per tots els que ens dediquem a la filologia classica. L'obra del professor [Rubiol és especialment interessant si tenim en compte que un dels estudis generals més recents dedicat als manuscrits conservats a les biblioteques hispanes és el de BEER-GARC~A VILLADA, Bibliotheca Pctrum Latinotum Hispaniensis, Viena