Recensions

si ie d'indexs aue an la consul a més accessible: 1) conco dansa en e les co es de la BN i els núme os del epe o i. 2) Índex d'au o s i ob es. 3) Índex de noms de lloc d'o igen. 4) Índex de noms de co~is es i d'a is es. 5) Índex de mkusc i s da a s. 6) Índex de noms de pe so- nes (posse'ido s). 7) Index d'escu s d'a mes. 8) Index de noms de lloc (p ocedincia). 9) Índex de manus- c i s ci a s. 10) Índex d'ob es d'a ci ades i, pe acaba , i imp escindi- ble en una ob a d'aques ipus, un comple issim índex iconog i ic. En esum, una ob a magni ica i comple a, al com e a d'espe a , no solamen pe la quali a de les pe so- nes que la eali za en i de les ins i- ucions que I'abona en, sinó ambé pels p eceden s, ja edi a s an e io - men , en aques ma eix camí. Joan Gómez i Palla Ps DEMOSTENES Discu sos p i ados In oducciones, aducción y no as de JosÉ MANUEL COLUBI FALC~. Vols. I y 11. Biblio eca Clásica G edos 64 y 65. G edos, Mad id 1983 Tenemos en la p esen e edición de 10s Discu sos p i ados de Demós e- nes una apo ación impo an e, y ealizada po p ime a ez, pa a el conocimien o de la ob a comple a del g an o ado g iego en lengua cas ellana. El es ue zo que ep esen- a la a ea de en en a se a es os ex os en las condiciones del aduc- o se e culminado con una com- p ensión del con enido en p o undi- dad y una pues a al alcance del p o ano que me ece odo elogio. Discu sos de es ilo meno , dedica- dos a emas de la ida p i ada y co idiana, no ienen el b illo y es- plendo de 10s g andes discu sos polí icos y, sin emba go, p esen an odas las di icul ades del lenguaje écnico del de echo y la necesidad de conoce en p o undidad 10s é - minos p ecisos de cada si uación ju ídica. Es a p oblemá ica es á e- suel a a sa is acción po el aduc o , que se e ela un p o undo conoce- do del de echo á ico en la aduc- ción misma y en las muy abundan- es y p ecisas no as con que acla a al lec o las di e sas cues iones que salen al paso. Las in oducciones a cada uno de 10s discu sos nos o ecen la in o - mación pe inen e de la edición o ediciones del ex o g iego que se han enido en cuen a pa a la aduc- ción, así como las a ian es elegidas en 10s casos de p oblemas de c i ica del ex o. Se explican las azones de la elección que subyace en la aduc- ción que se o ece. Como se hace pa en e en la lec u- a de la aducción, la idelidad al ex o de Demós enes es absolu a, p ocu ando man ene incluso has a e1 lími e el es ilo del discu so o igi- nal. En es e sen ido el es ilo de amplios pá a os, espe uoso del o iginal, en ocasiones se p esen a en cas ellano un an o di icul oso y de excesi o hipé ba on pa a el lec o ac ual. La p esencia de mis e a as de imp en a de las deseables ald ia la pena que uese econside ada po pa e de la edi o ial, pa a no desluci un es ue zo an alioso como es el de o ece al publico ob as que, como la p esen e, cub en una au én- ica laguna en nues a lengua con un abajo pacien e y bien culminado. José Ma inez Gázquez JORDI CORS I MEYA El ia ge al món dels mo s en I'Odissea Uni e si a Au bnoma de Ba celona. Bella e a 1984, 524 pp. El Can XI de I'Odissea és, sense cap mena de dub es, un dels més amosos de la poesia Rome ica. I ho és no solamen pel seu alo in ín- sec o pe la poesia que con é, sinó ambé pels lligams his o ico- eligio- sos i li e a is que elacionen el poe- ma, o almenys aques a pa del poema, amb de e mina s aspec es de la li e a u a o ien al. Es aques da - e aspec e el que ha abo da I'au o del llib e que essenyo. Jo di Co s s'ha p oposa po a a e me una anilisi de la isi a al món dels mo s que a Odisseu, seguida d'un es udi de les concepcions pa al4eles de la li e a u a del P oxim O ien , espe- cialmen la que es con é en poemes com Gilgamei i d'al es epopeies de la cul u a assí io-babilonica. L'es udi s'es uc u a en es lla gs capí ols: el ia ge d'odisseu al més enllh (15-153); el con ac e d'odisseu amb el món dels mo s (154-405) i el ia ge de GilgameS (406-51). Una lla ga bibliog a ia, p ecedida d'una b eu cloenda, anca aques impo - an es udi. El me ode emp a pe l'au o és senzill: es ac a de segui el ex home ic, comen a -10 pun pe pun , addui la bibliog a ia i les hipb esis a anqades pels es udiosos i p end e pa i , en cada cas, pe una solució o una al a. La g an quan i- a de no es que complemen en cada capí ol és una bona p o a de la segu a in o mació de Jo di Co s, que, ensems, ha sabu esc iu e el seu eball en un mol bon ca ali, que es llegeix amb complaenqa, cosa que, disso adamen , no és al10 a que ens enen acos uma s els es udiosos. Val a di que Jo di Co s no p en posició, almenys d'una mane a ex- plíci a, sob e la qües ió home ica. A a, al lla g del seu comen a i es palesa una cla a ac i ud uni i ia. Pe exemple, a la pigina 35: KE~ la uni a de la se a ob a, el que ell in en a és du Odisseu a la més g an, allunyada i a iscada de o es les emp eses que li ha e acompli . (la cu si a és nos a). O bé quan, en ac a el ema de la segona Nékyia, no es plan eja el p oblema de la se a au en ici a , sinó que la ac a com si la inclusió del can XXIV dins el con ingu del poema os un e que no discu eix ningú. C ec que al p bleg (on, d'al a banda, a la p. 6 hi ha una decla ació d'uni a isme pu )