es is pe comenca a camina -hi
sense ; oblemes.
I
aixo, sense me-
dia i za - e en excés: són p o e bials
I'eclec icisme que p ac ica i I'ex e-
ma p udkncia amb quk es plan eja
els p oblemes.
El da e aoa a de la In oducció
ens pa la de les edicions del ecull,
pe o solamen d'aquelles que són
comple es i han ep esen a una i a
impo an dins la his o ia del ex :
l'edició d'scalige ,
P. Ue gili Ma o-
nis Appendin
(Lió, 1572
i
1573);
I'edició de
M.
Haup (Leipzig, 1858
i
1873'); la de la Teubne , de
F.
Volime (1907) i la d'A. Sai a o e ai
Co pus Pa auianum,
una de les mi-
llo s edicions con empo inies. Dolc
p oposa com a seu el ma eix nomb e
de composicions que ecull I'edició
que dins la
Biblio heca Oxoniensis
subs i ueix la p ime a de R. Ellis
(1907): la de
W.
V. Clausen,
F.
R.
D.
Goodyea ,
E.
J.
Kenney i
J.
A.
Richmond (1966), és a di ,
Di ae,
Culex, Ae na, Copa, Elegiae in
Maecena aem, Ci is, Ca alep on
i
P iapeu
i
Quid hoc noui es ?, Mo e-
um
i els poemes .ausonians.
De
ins i u ione ui i boni, De es e non
i
De osis nascen ibus.
Les aduccions que Dolc a de
o es aques es peces són ema cables
oe la luidesa de la lec u a i, cosa
mol impo an , pe la anspa encia
del ex , pe que duen un apa a
c í ic en enedo i cla : Dolc ma eix
decla a (p.
53)
la se a in enció de se
an idel com pugui a la adició
manusc i a. La se a edició a eba-
en les nomb oses conjec u es que,
en el ons, han ana uposan a l'abas
de I'es udiós
lec iones acilio es.
(p.
53). L'edició e comple ada, a més,
pe una llis a d'ab e ia u es de pu-
blicacions ci ades i pe un
Index
nominum.
Pe no ca ega ja més la lec u a
d'aques a ecensió, acabem ema -
can que la asca del p o esso Dolc
a a o de la llengua ca alana a iba
al seu cim amb la eina eali zada en
aques Apkndix i gilih, pe que, en-
e al es coses, I'ob a d'un iloleg
pacien i e lexiu es a més impo -
an pel e que no exis eixen p ece-
den s de cap eina d'aques ipus
sob e lJApkndix a casa nos a; i,
na u almen , a qualse ol al e condi-
cionamen p e i s'a egeix la espon-
sabili a del pione .
Joan
Gómez
i
Palla es
F.
AVRIL,
J-P
AANIEL, M.
MENTRE, A. SAULNIER,
Y.
ZALUSKA
Biblio hique Na ionale.
Depa emen des manusc i s.
Cen e de Reche ches su les
manusc i s enluminés.
Manusc i s enluminés de
la
Péninsule Ibé ique
Pa is
1983.
XXIII.
229
pp.
85
planxes
La col~labo ació cien í ica en e la
Biblio hique Na ionale,
pe una
banda, i el
Cen e na ional de
la
Reche che Scien i ique,
pe I'al a,
ha dona com a ui s més impo -
an s i p ope s una se ie de p og a-
mes d'in es igació i di ulgació dels
ons de manusc i s il.lumina s de la
BN:
un d'ells, dedica al ons i alii,
ha publica ja, I'any 1980, un p ime
olum (Biblio hique Na ionale.
Dé-
pa emen des manusc i s. Manus-
c i s enluminés d'o igine i alienne,
I.
VI-XII
siicles, pa
F.
AVRIL e
Y.
ZALUSKA, Pa ís 1980) dedica als ma-
nusc i s més an ics; I'al e, que es u-
dia els ons de la Peninsula ibk ica i
ambé els insula s. ens o e eix. amb
el olum de qui? a a donem no icia,
la p ime a mos a d'aques ecund
eball.
Pel e que la quali a i alo
d'aques llib e, del eball eali za i
del ma e ial manusc i de que dóna
in o mació són o a de qualse ol
dub e, cal -i en llib es d'aques
ipus enca a més pe qu . són ob es
bisiques a pa i de les quals poden
néixe al es es udis- posa l'em asi
en l'aspec e o mal de la dis ibució
del eball i l'es uc u a de la in o -
mació que s'o e eix.
Na u almen , el llib e espon a
una necessi a : la manca de mono-
g a ies que es udiin aspec es con-
c e s dels ons de les biblio eques,
no de Pa ís, sinó d'a eu del món.
El p ime p oblema conc e a e-
sold e e a el de la di isió e i o ial
dels manusc i s a inclou e en el
epe o i: la idea de l'equip d'in es-
igació e a e en a o s els manus-
c i s de la
BN.
dels Pi ineus en
a all, pe 6 en alguns casos s'ha
hagu d'inclou e algun ex de, pe
exemple, l'a ea d'in luencia ca alana
de la Sep imania i del Rosselló, o
ambé e usa ex os de, posem pe
cas, la Gascunya (el Bea us de san
Se e ).
El cos onamen al del llib e és
o ma pe les no ícies dels manus-
c i s, en e les quals pod íem e una
p ime a dis inció: dels p ime s cen
seixan a-nou manusc i s se'ns o e-
eix una comple issima desc ipció,
men e que de la es a (caps. X i
XI), ins a iba a la xi a o al del
ca ileg, dos-cen s qua an a-un, no-
imks en enim un b eu comen a i.
El p ime g up de manusc i s,
que o men un conjun dispe s i
Ihe e ogeni, s'ha es uc u a de la
següen mane a: cap. I, manusc i s
&esc ip u a uncial, segles i l
(n.
1
i
2);
cap. 11, manusc i s d'es-
c ip u a isigb ica (n. 3-34); cap. 111,
manusc i s ca alans del segle x i
p ime a mei a del x (n. 35-57);
cap. IV, manusc i s ca alans, cas e-
llans i d'o igen no de e mina , de la
segona mei a del segle x ins al
comencamen del x (n. 58-78);
cap. V, manusc i s ca alans i cas e-
llans de mi jan segle
XIII
a comenGa-
men del x (n. 79-104); cap. VI,
manusc i s del segle x : Ca alunya,
Valkncia i Cas ella (n. 105-1 19); cap.
VII, manusc i s del segle x : A agó,
Cas ella i d'o igen no de e mina
(n. 145-163); cap. IX, manusc i s
po uguesos (n. 164-169).
A
més, eis
caps.
X
i XI o e eixen una s . ie de
no icies b eus (b eus pe qu . pa len
de manusc i s la deco ació i el ca-
ic e a dans dels quals no han
me escu més a enció pe pa dels
in es igado s); i en conc e el cap.
XI pa la dels manusc i s amb deco-
ació ilig anada, que enen, pe di -
ho així, una secció especial pel e
que aques ipus de deco ació, mol
di osa pe Eu opa a pa i del segle
XIII,
a conkixe a la Peninsula ibk i-
ca modali a s especi iques que an
pe iu e més que no pas a al es
llocs.
El segon aspec e onamen al és
sabe com s'es uc u en les no icies
de cada manusc i : quin ipus d'in-
o mació con enen. Hi ha se ele-
men s bisics: 1) la co a del manus-
c i (amb indicació del ons i del
núme o del manusc i dins d'ell),
p ecedida de la nume ació que li
pe oca dins d'aques epe o i. Al
inal del llib e, un dels nomb osos
índexs posa en elació aques es dues
xi es. Alguns manusc i s compos-
os pe quade ne s d'ipoques di e-
en s duen indicació de co a i, a
més, dels olis en qui és di idi el
manusc i . 2) El í ol de I'ob a co-
piada al manusc i , en la llengua en
qui és esc i a. 3) Desc ipció ma e ial
del manusc i : ipus de supo ma e-
ial, nomb e i dimensions dels olis i
lligadu es. 4) Locali zació i da ació
del manusc i a pa i de qualse ol
dels múl iples elemen s que, del ma-
nusc i , poden dona aques a in o -
mació (un colo ó, la deco ació, e c.).
5)
L'anilisi de la deco ació, que
cons i ueix, pel ca ic e d'aques es-
udi, la pa onamen al de cada
no icia. S'es uc u a enin en comp-
e, en p ime lloc, la desc ipció
p bpiamen di a en unció de la
je a quia ma eixa de la deco ació; en
segon lloc, la icnica ma e ial: com
s'ha execu a la deco ació, incloen -
hi a egades els colo s dominan s, la
conse ació de la deco ació, e c., i,
en da e e me, I'es il de la deco a-
ció: escola, alle i a is a.
6)
Una
pa his b ica en qui es ecullen
o es les possibles mencions dins el
manusc i ma eix, la qual ajuda a
econs ui la his b ia desp és de la
se a esc ip u a.
7)
El da e concep-
e és la bibliog a ia, la qual, segons
indica el esponsable del olum,
F.
A il, no p e én pas se exhaus i a.
A més-a més de o a aaues a
in o mació, el llib e disposa, a la
secció inal de ~Planxesn, d'una e-
oducció de cada manusc i del
epe o i (excep uan -ne alguns dels
caps.
X
i
XI),
amb indicació del oli
ep odui i, en alguns casos, amb
una segona ep oducció de colo
d'alguna deco ació ealmen impo -
an : des aquem solamen la imp es-
sionan o og a ia del oli 129 del
manusc i del ons lla í, n.
6
(la
amosissima Biblia de San Pe e de
Roda, del segle XI), que con é unes
minia u es que ocupen o a la plana,
amb múl iples escenes de la ida de
Salomó.
El epe o i de manusc i s es
comple a, a més, amb dos apindixs:
el p ime d'ells duu, en I'o d e en
qui apa eixen en els manusc i s, una
llis a d'incipi (indican el núme o
co esponen al oli) dels ex os bi-
blics de I'An ic i el Nou Tes amen
que con enen els manusc i s La .
6,
la Bíblia de Roda, La . 48 i La . 134;
el segon, en la línia del p ime ,
con é una magni ica i du a asca
du a a e me de mane a exempla :
ens in o ma d'una mane a g i ica
(di idin la in o mació en columnes)
sob e els ex os, la deco ació que els
acompanya i la bibliog a ia de les
biblies
i
les pa s de la Biblia que
són con ingudes en els manusc i s
que o men pa del epe o i, des
del segle xI al x (pp. 183-194).
Una ob a de e e encia impo an
com és aques a és p o eida d'una
si ie d'indexs aue an la consul a
més accessible:
1)
conco dansa en e
les co es de la
BN
i els núme os del
epe o i.
2)
Índex d'au o s i ob es.
3)
Índex de noms de lloc d'o igen.
4)
Índex de noms de co~is es i
d'a is es. 5) Índex de mkusc i s
da a s.
6)
Índex de noms de pe so-
nes (posse'ido s).
7)
Index d'escu s
d'a mes.
8)
Index de noms de lloc
(p ocedincia).
9)
Índex de manus-
c i s ci a s.
10)
Índex d'ob es d'a
ci ades i, pe acaba , i imp escindi-
ble en una ob a d'aques ipus, un
comple issim índex iconog i ic.
En esum, una ob a magni ica i
comple a, al com e a d'espe a , no
solamen pe la quali a de les pe so-
nes que la eali za en i de les ins i-
ucions que I'abona en, sinó ambé
pels p eceden s, ja edi a s an e io -
men , en aques ma eix camí.
Joan Gómez
i
Palla Ps
DEMOSTENES
Discu sos p i ados
In oducciones, aducción
y
no as de JosÉ MANUEL
COLUBI
FALC~.
Vols.
I
y
11.
Biblio eca
Clásica G edos
64
y
65.
G edos,
Mad id
1983
Tenemos en la p esen e edición de
10s
Discu sos p i ados
de Demós e-
nes una apo ación impo an e, y
ealizada po p ime a ez, pa a el
conocimien o de la ob a comple a
del g an o ado g iego en lengua
cas ellana. El es ue zo que ep esen-
a la a ea de en en a se a es os
ex os en las condiciones del aduc-
o se e culminado con una com-
p ensión del con enido en p o undi-
dad y una pues a al alcance del
p o ano que me ece odo elogio.
Discu sos de es ilo meno , dedica-
dos a emas de la ida p i ada y
co idiana, no ienen el b illo y es-
plendo de 10s g andes discu sos
polí icos y, sin emba go, p esen an
odas las di icul ades del lenguaje
écnico del de echo y la necesidad
de conoce en p o undidad 10s é -
minos p ecisos de cada si uación
ju ídica. Es a p oblemá ica es á e-
suel a a sa is acción po el aduc o ,
que se e ela un p o undo conoce-
do del de echo á ico en la aduc-
ción misma y en las muy abundan-
es y p ecisas no as con que acla a al
lec o las di e sas cues iones que
salen al paso.
Las in oducciones a cada uno de
10s discu sos nos o ecen la in o -
mación pe inen e de la edición o
ediciones del ex o g iego que se
han enido en cuen a pa a la aduc-
ción, así como las a ian es elegidas
en 10s casos de p oblemas de c i ica
del ex o. Se explican las azones de
la elección que subyace en la aduc-
ción que se o ece.
Como se hace pa en e en la lec u-
a de la aducción, la idelidad al
ex o de Demós enes es absolu a,
p ocu ando man ene incluso has a
e1 lími e el es ilo del discu so o igi-
nal. En es e sen ido el es ilo de
amplios pá a os, espe uoso del
o iginal, en ocasiones se p esen a en
cas ellano un an o di icul oso y de