NOVES CONSIDERACIONS SOBRE EL
POBLAMENT IBERIC DEL PLA DE BARCELONA
*
Xa ie
Gimeno
Pascual
El p oblema de l'ocupació del e i o i del Pla de Ba celona a
l'epoca an e io a la undació augús ea de Colonia Ba cino ha es a
ac a en mol es ocasions des de di e en s supbsi s
i
pun s de is a
més o menys a o una s. Hom po di , en gene al, que s'han ingu
plan ejan amb p e e encia els p oblemes e e en s a l'exis encia
d'una <(Ba celona)> an e io a la undació colonial i d'una possible
con inu'i a en la se a his b ia; p oblemes que s'o ien a en cap a l'es-
udi dels es igis p e omans i llu in e p e ació, i cap a la possibili a
d'exis encia d'una undació omana p eaugús ea a Mon juic. Els es-
udis més ecen s -des aquem-ne els de
I.
Rodh
i
de
J.
N.
Bonne-
ille
'-
apo en ja uns plan ejamen s c í ics espec e a la línia adi-
cional de la in es igació. Aques eball ol an sols apo a una
possibili a més &en oca les dades ja conegudes, que se an conside-
ades des del pun de is a de l'o gani zació espacial del e i o i, si
bé
som conscien s de les ei e acions que en un ema com aques es
a an ine i ables.
Quan a la delimi ació opog A ica de l'espai a conside a , s'hau ia
*
Aques eball esumeix els p ime s capí ols de la memb ia de llicen-
cia u a de l'au o , llegida al juny de
1980
a la Uni e si a Complu ense de Ma-
d id, i di igida pe
J.
M.
Blázquez. Vold ia e cons a el meu ag a'imen a
quan es pe sones em acili a en alesho es el eball,
i
especialmen a
I.
Rodi,
J.
O.
G anados,
i
J.
de la Vega.
de oba com objec e, com Pla de Ba celona en sen i ampli, una
uni a de inida pe de e mina s e s paisa gís ics comuns
i
homo-
genis. Es di ícil en e eu e -ja que o a la documen ació dóna el
pun de is a o i- els esquemes de pe cepció espacial dels laie ans,
o suposa -hi línies o eixos de elació, pobla s-cos a en pa allel, de
xa xa de pobla s, e c. Hem de eu e pe aixb, com a pun de pa ida,
quines línies poden de ini una uni a espacial isualmen ben emma -
cada, i de ini -la a més amb un c i e i més a ia ample que en o
cas pugui p opo ciona un excés d'elemen s més que una mancanga.
I,
d'al a banda, una uni a on les dades geog d iques i ecolbgiques
-comp esa l'ecologia humana- ossin homoghnies. Conside a em
alesho es com
Pia
o el conjun d'uni a s de paisa ge comp eses
en e la línia d'ele acions cos e es -Collce ola p incipalmen - i la
de la p bpia cos a, en e els pun s d'in e secció d'ambdues, és a di ,
els massisos de Mon ga i de Ga a .
L'espai aixi de ini és es uc u a doncs pe una successió d'uni-
a s mo olbgiques pa alleles a la cos a, i modelades -el que ho
de ineix geog i icamen com a al pla- pels dipbsi s dels cu sos baixos
del Besós
i
del Llob ega , elemen s aixi in eg ado s i onamen als,
a més, com a doble ac o de comunicació amb l'in e io
'.
La línia de cos a, si uada quelcom més cap a l'in e io que en
l'ac uali a , o ejan els a lo amen s mioci nics
3,
eu ia di icul ades
les condicions po ui ies pe I'acció ma ina de deposició, pe b no amb
la impo dncia que hom ha olgu suposa a egades
4.
La ex u a
Fonamen almen
RODA,
I.,
<(La dispe sibn del poblamien o en el e mino
de Ba celona en la época an e omana),,
CAHC
XVII,
1977,
pp.
47-92,
o
BONNE-
VILLE,
J.
N.,
c Aux o igines de Ba cino omaine (Ba celone),,
REA
LXXX,
1978,
PP.
37-68.
Aques es uni a s o en:
a)
Se alada de Collce ola, o bloc de ma e ials pa-
lebzoics;
b)
co edo Sa ii-Ho a;
c)
Se a de la Ro i a i o macions homo-
gi nies;
d)
glacis ecolza a la Se a de la Ro i a (c eiem que e ec i amen es
ac a d'un glacis.
C .
TRICART,
J.,
<<CBnes ocheux, pedimen s, glacis),,
Ann.
Géog.
443, 1972)
i,
a la zona del Llob ega , e asses;
e)
línia d'ele acions cos-
e es miocenes co esponen a una línia de alla (Mon ju'ic, Tibe );
)
mo olo-
gies planes dels dipbsi s ecen s, lu ials o ma ins.
C .
GIMENO,
J.,
<(La unda-
ción de Ba cino. Aspec os espaciales, paisajis icos
y
pe cep i es)>,
Quade ns
dlHis b ia de Ba celona,
I,
en p emsa.
VILA,
P.,
Ba celona
i
la se a odalza al lla g dels emps,
Ba celona,
1974.
Id.,
<(La ci culació de les aigües del Pla de Ba celona en el passa ),,
CAHC
XVII,
1977,
PP.
17-24.
E ec i amen , el co en de longsho e e el seu e ec e, pe 6 on ealmen
es mani es a és a la cos a no d-pi enaica, on el olum dels ma e ials odinics,
jun amb l'e ec e de dic del Pi ineu, donen unes o macions mo olbgiques cla-
d'aque sa zona, així com l'en ollamen ela iu dels sbl, són degu s
més a ia a l'acció p bpiamen lu ial a a o ida pe l'e ec e de ba e a
de l'es uc u a e cih ia, Tanma eix, la ida dels laie ans és ona-
men almen e es e,
i
només ind íem aqui una incidhcia sob e un
ac o de comunicació o ecepció ex e io .
El paisa ge ege al, abandonan la idea del bosc climh ic p imi iu
desp és deg ada
5,
po es uc u a -se, ap oximadamen ,
a
pa i de
o macions elic es
i
del medi mo oclimA ic, en una successió de
geosis emes anan des de o macions a bb ies a la Se alada -pi
(pinus halepensis),
ou e
(que cus py enaica)
i
alzina
(que cus
i1ex)-
al e nades amb ma oll -8 ees p ope es a les ocupades
6-,
ins
a les
he bdcies sob e les zones baixes en ollades, de junque es
i
canyes en
p og essi a dessecació; al glacis, es uc u a onamen al des del pun
de is a de l'ocupació humana, cal suposa -hi l'al e ndncia d'una p o-
longació de l'alzina, o macions de ma oll i he bhcies, i paisa ge
ag ícola
7.
C onolbgicamen , conside a em que no hi ha cap ans o mació
del medi o del paisa ge digna d'esmen ins a la undació de la colb-
nia
',
les possibles pene acions p e omanes o epublicanes, deixan
la o ma d'ocupació sensiblemen in a iable i essen el de la undació
el momen his b ic que mani es a sens dub e l'únic can i ap eciable
es. El cas de Ca alunya, i pe an del Pla de Ba celona, o e eix unes condi-
cions gai ebé oposades a les an e io s, i no exis eix en l'an igo cap <(dic* capac
de e eni els escassos ma e ials apo a s pels ius, el Besós en el nos e cas.
Quan al Llob ega , el p océs de o mació del del a es cldssic. Di e en o na
a ésse el cas de la cos a al sud de l'Eb e, on el co en oba ja un apo im-
po an de ma e ials, i on o nem a oba opbnims geog i ics equi alen s als
de les o macions no d-pi enaiques.
C .
TRICART,
J.,
Ca e géomo phologique
1/25000. Dep. Aude. .
3-4.
Na bonne. Sup.
RPSO
s. .
BERTRAND, G., ~ L"'A ~héo1ogie du Paysage" dans la pe spec i e de l'éco-
logie his o iquen,
Caesa odunum
13, 1978, pp. 132-138.
El ma oll pod ia ocupa anma eix ex ensions conside ables, sob e o en
aques essan de solana de la Se alada. No em que els mo ius de la deg a-
dació són mol s i mai no es dóna una climaci a comple a dels geosis emes.
To es aques es o macions ind ien més o menys es uc u ades en al i ud.
Fe
als elic es ac uals,
VILA,
P.,
OP. ci .
i
zd.,
<(El Ba celon s i Ba celona ciu-
a >>, a
Geogls zn gene al de Ca alunya,
di igida pe
J.
Solé Saba is, Ba celona,
1975.
Sense conside a aqui,
és
cla ,
i s
p bpies a~ls o macions mo oclim~ iques
o l'assen amen que hom po anomena ib ic da able e semblan men a 1'Eda
del Fe o.
C .
bosc^
GIMPERA, P.,
Assaig de econs i ució de l'e nologia
de
Ca alunya,
Ba celona, 1922,
passim.
que dóna lloc a una egió u bana des del pun de is a omi, si
bC
de e no os més que una ma e iali zació necessi ia del desen olu-
pamen ja exis en de les es uc u es.
El Pla de Ba celona, com hom sap, s'inclou dins de la egió dels
laie ans, que c0 np i.n p esumiblemen la banda cos e a i la dep es-
sió p eli o al en e el Llob ega i el To de a
'.
Llu cul u a, com s'ha
di ambé en di e ses ocasions, po ésse conside ada in eg ada dins
un conjun més ampli de cul u es més o menys desen olupades de la
cos a medi e inia. Podem des aca -ne aquí com a e s una economia
ag ícola de base ce ealis a que u ili za ia les e es del Pla
i
de la
qual són p incipal es imoni les si ges
'O;
i ambC una di e si icació
d'ac i i a s p bpia d'una elació in ensa amb al es pobles: així, la
pesca, a esania, come c, e c.", i idhuc 12exis i.ncia d'una amonedació.
C .
BARBIERI, G., ~(Iacce ani, Lace ani e Laee anis,
A henaeum
XXI, 1943.
P o a de locali za
a
pa i de les dades lingüís iques i epig i iques. Pe
a
una
p oblemi ica gene al sob e aques s pobles,
c .
bosc^
GIMPERA,
op. ci .; id.,
E nologia de la Península Ibé ica,
Mad id, 1932.
'O
Sembla exis i una deses imació d'aques es si ges en de e mina momen ,
-c .
MALUQUER,
J.,
<<Pano ama económico de la P ime a Edad del Hie o),,
Es-
udios de Economia An igua de la IJeninsula Ibé ica,
Ba celona, 1968, pp. 61-
79- enca a que no s'ha d'en end e com a o al ja que les si ges es segueixen
u ili zan pos e io men
-c .
GRANADOS,
J.
O., <(El poblado laye ano del Tu ó
de la Ro i a. En o no al ibe ismo en el Llano de Ba celona),,
CAHC
XVII,
1977, pp. 33-45 (pp. 39-40). S'ha in e p e a com un signe de can is econbmics
-de p oducció-
i
socials. Tenin en comp e la pos e io u ili zació d'alguns
d'ells i la coincidkncia de les da es de la deses imació
(c .
GRANADOS,
OP.
ci .,
p. 39) i la p ime a pene ació omana, pod íem apun a a unes no es possibili a s
donades pel nou con ac e que induís una ees uc u ació de l'ac i i a come -
cial. Opinió que anma eix eque eix una majo comp o ació basada en l'es-
udi sis emi ic dels ma e ials.
"
Exis eix e ec i amen ma e ial elacionable amb la pesca:
C .
GRANADOS,
J.
O.,
CAHC
XVII, 1977, p. 43. Quan a la e isse ia, és abundosa, an local
com impo ada:
C .
BALIL, A., <<El poblado laye ano del u ó de Can Oli e en
Ce danyola)>,
A
Esp
A
XXV, 1952. BARBERA FARRAS,
J.,
e al.,
<(El poblado
p e oinano del u ó de Can Oli é de Sa danyola (Ba celona)),,
Ampu ias
XXII-
XXIII, 1960-1961, i XXIV, 1962;
id., e al.,
<<P ime os esul ados de las ex-
ca aciones en el poblado de la Penya del Mo o en San Jus Des e n (Ba ce-
lona)),,
XIV
CNA.
BERGADA MURIA, E.,
El poblado ibé ico de San a C uz de
Olo d e (Molins de Rei),
Molins de Rei, 1975; GRANADOS,
CAHC
XVII, 1977,
e c. Quan a la me al.lú gia, és ap eciable una p eeminencia del eball del e o
sob e el del cou e o el b onze:
C .
SERRA RAFOLS,
J.
de C., <<No es sob e
la indús ia del e o a Ca alunya abans de la omani zació. Comunicaci6n a la
I Reunión de His o ia de la Economia An igua de la Península Ibé ica,,
Pa-
peles del Labo a o io de A queologia de Valencia
5, 1968, pp. 9-21. (SERRA
Rk-
POLS,
La indzis ia del Fe o,
pp. 20-21.)
Dades numisma iques
l2
In ui el ca hc e o l'amplada de la ci culaci6 mone h ia a una
epoca o egió com és la laie ana compo a gai ebé un ce isc i no
gai es a gumen s demos a ius sblids
13.
Aixi i o , podem imagina
una de e minada si uació basan -nos en di e sos ac o s e e en s a
oballes a queolbgiques, accessibili a egional, e c. Hem d'indica
que, malg a eni en comp e les limi acions c onolbgiques de les
di e ses emissions, se em més elhs ics amb elles que
el
que eques-
a ia un es udi p bpiamen numismh ic, ja que no és aques el nos-
e p opbsi . Conside a em com una uni a el pe íode des de
I'any 300 a.C. ins al segle
I,
i quan diem que una moneda < ci cula)>
en enem que ha ci cula o ha juga un ce pape econbmic en una
Ppoca an e io a Augus . A més, la cessació d'una de e minada emis-
si6 no implica h necessh iamen que la moneda emesa deixi de ci -
c~~11a
14.
Aixi, podem pensa que en una Ppoca an e io a Augus ci culen,
a la egió laie ana:
a)
Les d acmes empo i anes i les monedes empa en ades amb
elles: d acmes d'imi ació, di iso s, e c. Aques a moneda, des de
l'any 300 a.C. ins al
40
a.C. -segons c onologia de Guadhn- p e-
sen a una e olució on s'obse en una ase d'a i mació supe an i
subs i uin en el come g colonial la d acma de Rhode; una e apa d'he-
gemonia i p es igi dins d'un h ea de di usió conside able, i inalmen ,
com a conseqü&ncia de les gue es púniques i la subsegüen apa ició
del dena i, una ase d'adap ació al nou sis ema més compe i iu que
La
in e p e ació del nume a i ocan el nos e ema ha es a o ien ada ge-
ne almen ins a a cap a conside acions de ca ic e epig i ic e e en s als o í-
gens de la ciu a de Ba cino. P escindi em aquí de al discussió.
l3
C .
els es udis con ingu s a
Symposium Numismá ico de Ba celona,
1979
(=
SNB).
Sob e o pe a la nos a Spoca:
COLLANTES,
E.,
<<La ci culación mone-
a ia en Hispania en el pe íodo omano- epublicano*.
A
més,
BOST,
J.
P.,
CAMPO,
M.,
GURT,
J.
M.,
<<La ci culación mone a ia en Hispania du an e el pe-
íodo omano-impe ial: p oblemá ica
y
conclusiones gene ales,.
CAMPO,
M.,
GRANADOS,
J.
O.,
c Ap oximación a la ci culación mone a ia en Colonia Ba ci-
non, e c., que poden eni in e i s pe p oblemes elaciona s --ci culacions esi-
duals, e c.- i gene als.
'"MOR~S,
J.,
Les monedes empo i anes an e io s
a
les d acmes,
Gabine
Numismi ic de Ca alunya, si ie A, núm. 3, 1933
(=
AMOR&,
Les Monedes),
pp. 5-7.
L~uis
I
NAVAS,
J.,
Las cues iones legales sob e la amonedación penin-
sula en la Edad An igua,
Mad id, 1953
(=
LLUÍS,
Cues iones legales)
y
10s a-
bajos ci ados del
SNB,
1979.

acaba ia subs i uin -la
15.
Du an l'e apa d'expansió a iba pe aixb a
ésse la moneda de més p es igi de la egió, si bé exis eixen di e sos
momen s d'a eng o e océs. La di usió é lloc p incipalmen o el
lla g de la cos a -cap al sud- i a l'in e io
16,
egions ambdues on
l'esmen a p es igi dona h lloc a les anomenades d acmes d'imi ació,
sob e o a la egió ile ge a
l7
que ensems les di on en e al es po-
bles
ls.
En aques a si uació hom po pensa que la egió laie ana, la
banda cos e a, cons i ueix sens dub e l'h ea de di usió més immedia a
d'aques a moneda. Es p obable ambé que ci culés millo la d acma
empo i ana que les d'imi ació, i que, donades la p oximi a i condi-
cions egionals, no o en ací emeses d acmes d'imi ació.
b)
La
moneda púnica, p incipalmen la d'o igen ebusi h, indi-
ca i a d'un come g ac iu i de la qual podem assenyala que, deixan a
pa la p bpia Ei issa, és en la egió laie ana on hi ha la densi a
més g an de oballes
lg.
Aixb plan eja ia al es p oblemes més am-
plis, pe b ens limi a em aquí a esmen a la impo hncia de la p es n-
cia púnica que compe i ia amb l'empo i ana o la complemen a ia
".
C)
La moneda de b onze ib ica 21, que p esen a p oblemes di e-
en s pel e que s'eme a la egió. Tocan a la ci culació, les o-
balles a queolbgiques i les condicions gene als de la ci culació mone-
h ia de l'kpoca pe me en suposa la p es ncia de la moneda local i a
"
Seguim p e e en men
GUADAN,
A.
M.,
<<Las monedas de pla a de Empo-
ion
y
Rhodea,
Anales
y
Bole in de 10s Museos de A e de Ba celona,
XII,
1955-1956
y
XIII, 1957-1958. També
RIPOLL,
E.,
NUIX,
J.
M.,
VILLARONGA,
L.,
c Ci culaciÓn mone a ia en Empo ion)>,
SNB,
1979.
l6
AMOR~S,
J.,
Les d acmes empo i anes,
Gabine Numismi ic de Ca alunya,
se ie A, núm. 2, 1933, pp. 44-45.
Id.,
<<Algunas cues iones complemen a ias
de la Numismá ica Empo i ana,
Anales de la Uni e sidad de Ba celona,
1941-
1942
(=
AMOR&,
Cues iones complemen a ias),
PP. 109-110, ig. p.
111.
COLLAN-
TES,
E.,
SNB.
RICHARD,
<<La ci cula ion des monnaies p e-augus éennes en Lan-
guedoc-Roussillon~>,
SNB,
1979.
l7
GUADAN,
A.
M.,
Las leyendas ibé icas de las d acmas de imi ación empo-
i ana~,
Mad id, 1956, cap.
IV,
pp. 61
y
SS.
AMOR&,
Cues iones complemen a ias,
cap. IV, pp. 109
i
SS.
l9
CAMPO,
M.,
Las monedas de Ebusus,
Ba celona, 1976, pp. 63 i SS.,
ab. pp. 82-83.
C .
GIMENO RUA,
F.,
c Alcune i lessioni suiíe o igini e sulla na u a deiía
mone a ibe ica),,
Ri is a I aliana di Numisma ica
e
Scienze A ini,
LXXIX, 1977,
pp. 7-43
(=
GIMENO,
Alcune i lessioni).
Amb els ca ic e s ibe ics. L'anomenen ibe ica pe comodi a i pe adi-
ció, malg a ac ualmen aques e me es igui en discussió.
C .
GIMENO
RUA,
F.,
c P oblemá ica de la Numismá ica hispánica en la An igiiedad~,
Cuade nos de
Numismú ica
5,
1978, pp. 18-33
(=
GIMENO,
P oblemá ica).
més les de ceques ei'nes, de les quals des aquen com a més elle an s
el g up d'Il i a, Ausescen, Cose, Un ica.
Quan a l'emissió, hi ha a la egió es epíg a s" que co es-
ponen a dos ipus de cen es emisso s:
-
L'epíg a laiescen, geni iu que es e e eix an sols a la ibu
dels laie ans, sense pode -se iden i ica amb cap ceca de e minada
u.
-
Dos epíg a s u bans, Bai olo i Ildu o, co esponen s a cen es
conegu s, oppida omans, que poden conside a -se com ceques dins
ma eix de la egió laie ana.
Exis eix doncs una encunyació egional i dues locals a la ma eixa
egió. El p oblema és alesho es el sis ema de coexis i ncia d'ambdós
ipus d'emissió; p oblema la esolució del qual ens p opo ciona ia
dades d'in e i s pe coni ixe l'o gani zació polí ica dels laie ans
24.
Conside em en p ime lloc les &epíg a laiescen. C onolbgicamen
poden si ua -se des de la p ime a mei a del segle
111
a.C. ins l'any
45
a.CUz5, ep esen an alesho es una amonedació cons an du an un
in e al de emps p ou p olonga que inclou ia gai ebé la o ali a
de l'in e al de les emissions ibi iques, i en el qual p esen a una
e olució es ilís ica d'aco d amb les ases obse ables en la moneda
ibe ica en gene al
26.
22
P escindim ací, com es p escindeix ambé a al es es udis
(BONNEVILLE,
OP.
ci .,
pe exemple) del epíg a
Lau o,
co esponen a una ceca si uada al Va-
115s i p ope a al Besós, pel e de no ésse cos e a, malg a aix6 en eali a
sigui només una con enció, i pe la se a escassa elle incia. De o es mane es
no ens suposa p oblemes, ja que els esul a s ob ingu s pe
Bai olo
són pe ec a-
men aplicables a
Lau o
des del nos e pun de is a.
"
C .
GIMENO
RUA,
F.,
Apo ación al es udio de las monedas de Laie,
Ba ce-
lona, 1950
(=
GIMENO,
Apo ación).
2d
El p oblema més impo an que hem oba és que, si bé la ceca
Laiesce~l
es i ben es udiada pe
F.
Gimeno
-Apo ación; id.,
<<Un in e esan e ejem-
pla de Laie,,
Nu ni na
4, 1952, pp. 23 i SS;
id.,
c A ance de o ien aciones
pa a la clasi icación de monedas ibé icas},,
Numisma
15, 1955, pp.
9
i SS.;
id.,
<(El p oblema del aunicequismo ibé ico*, en col. con
L~uis
I
NAVAS,
Numisma
11,
1954, pp.
9
i SS.- no succeix el ma eix amb les de Bai olo
i
Ildu o. Ens
basa em, doncs, donades les limi acions d'aques eball, en una simple inse ció
de les monedes, les escasses que hom po coneixe sense ap o ondi -hi. El con-
jun més ex ens
de
o og a ies
a
VILLARONGA,
L.,
aSis ema ización del Nume a i0
Ibé ico del g upo Cen o-Ca alana,
Ac a Numismú ica
IV,
1974, pp. 15-63
i
GUA-
DAN,
A.
M.,
La Moneda Ibk ica,
Mad id, 1980, pp. 127, 128, 134, 135.
'We e minada a
GIMENO,
Apo ac ón.
Cap al 214-200 a.C. Ac ualmen s'ha
de modi ica segons els eballs més ecen s del ma eix au o .
C .
GIMENO,
Al-
cune i lessioni.
'6
GIMENO,
Alcune lesszoni,
pp. 25-26.
D'al a banda, el coneixemen del lloc on s'elabo a aques a mone-
da egional
laiescen
ens dona ia l'exis sncia d'un cen e econbmic su-
icien men impo an i cen al com pe eme e una moneda es a al
hlida pe a o a la egió. Respec e a aques pun , podem di amb
o a p obabili a que un al cen e no exis eixn.
I
no exis eix en
quan el concep e de ceca pe aques a mena d'amonedació no s'ha
d'in e p e a en sen i absolu i no espon semp e a una locali zació
única, sinó que, d'aco d amb les necessi a s o ci cums hncies de cada
momen his b ic o econbmic, neixen i desapa eixen; poden hdhuc
coexis i di e sos alle s mone a is dins de la ma eixa ibu que és
qui es cons i ueix com a en i a emisso a. Aques e , en con as amb
l'amonedació de ipus omh on les ceques són ciu a s bén de inides
esponen s al e d'ésse la ciu a l'uni a polí ica onamen al pe a
Roma, uni a que es ol anomena en la moneda com a ins umen
d'a i mació del pode polí ic, es a ia d'aco d amb un concep e an e-
io al de ciu adh: hom ol anomena ací la ibu, i la moneda es
ab ica al lloc que més con é a la ibu en cada ci cums hncia. Aques
e po sembla es any o en o cas la ibu laie ana singula , pe b
és un e que sembla cons a a -se ambé a Cose
28,
on poden ap ecia -
se, a més, als epíg a s ma eixos ce es di e si a s
(KoSE, KeSE,
KESSE)
elacionables amb al ca ac e ís ica, i p obablemen ambé,
alesho es, a al es ceques enca a pe comp o a .
Podem pensa doncs en l'exis hncia d'una emissió co esponen
a un < es a >> o ibu laie ana, l'encunyació o ab icació de la qual no
po si ua -se a una ceca ixa sinó a di e sos llocs a iables segons
el emps o els pa hme es ci cums ancials de cada momen .
Fal a pe sabe a a quin pape poden eni les emissions de
Bai olo
i
Ildu o
en aques conjun . Pe aixi, hau em de plan eja necessh ia-
men , en p ime lloc, la c onologia de als emissions,
i
ambé, ja que
es ac a de ceques iden i icades, comp o a , mi jan~an l'a queologia,
la c onologia i la impo hncia d'ambdues ciu a s a I'spoca p e omana
i epublicana. T oba em ací més di icul a s ja que no exis eixen es u-
dis monog h ics d'aques es ceques
29.
A
Bai olo
la qües ió es p esen a
''
C .
GIMENO,
Numi ma,
1955, p. 16.
LLUÍS,
Cues iones legales,
pp.
23-42.
GIMENO
I
LLUÍS,
Numisma,
1954, on es dedueix a pa i de ca ac e ís iques e o-
lu i es, es ilís iques, me olbgiques, e c.
GIMENO
RUA,
F.,
<(La
ceca de Kese. Sis emá ica
y
o denación de sus ma-
e iales,,
Numisma,
1960, pp. 9-105 (pp. 93-98)
i
Numi ma,
1968,
pp.
9-228
(p.
37)
i
c .
no a an e io .
29
Tan sols
a
GIMENO
I
LLUÍS,
Numisma,
1954, es plan egen dues solucions
di e ses:
més cla a: segons el sis ema c onolbgic p oposa pe
F.
Gimeno
30,
o es les peces que hem pogu obse a
31
poden si ua -se en una
$poca a dana, d'es il p eciosis a o es ili za . Hom po suposa doncs
la in e enció omana, l'in en de unda una uni a u bana a la cos a,
i no a les ele acions, que esde ind ia la u u a Bae ulo i que pe aixb
ma eix -cald ia po se ap o undi millo sob e la ó mula- p esen-
a ia una mena d'au onomia, una mani es ació de la qual ó a ales-
ho es l'amonedació p bpia amb ipus indígena.
El p oblema és més complica a
Ildu o
-locali za al pobla de
Bu iach, a l'ac ual e me de Cab e a de Ma a ó- on hom oba emis-
sions, sembla, des d'una da a mol p ime enca. Amb o , seguin la
nomencla u a de Villa onga ", sembla que les p ime es emissions
poden clasi ica -se, des del pun de is a epig h ic, en el que anomena
ccp ime g up ause iis, passan desp és les pos e io s a o ma pa
del <<g up cen e-ca alb on inclou ambé les de
laiescen
i de
Bai olo.
Aixb pod ia esmen a -nos possiblemen una inculació
d'I1-
du o
amb una al a ibu, la dels ause ans, almenys en un momen
inicial, poden ins i o elaciona -se la p e esa au onomia amb
aques a peculia i a ; no essen aixb més que una hipb esi a com-
p o a . A a bé, el que no o e eix cap dub e és el e que els epí-
g a s no es e e eixen a ibus o en i a s d'aques a mena, ja que sem-
bla ce que men e les e minacions
-scen
co esponen a les ibus,
les
-o
indiquen ciu a s o llocs conc e s.
Si
o aixb és ce , no podem plan eja doncs una p eemingncia
d'lldu o
i
Bai olo
dins de la Laie ania, sinó an sols uns e s acci-
den als a ala s ,d'al a banda pe l'escassa impo incia quan i a i a
de llu s amonedacions. A més, hem de comp a amb les dades de l'a -
queologia. En p ime lloc,
Bae ulo,
segons els es udis més ecen s 33,
és una undació
ex no o
da ada cap a l'any
100
a.C. a pa i de la
ce imica i al es oballes, mani es an un c eixemen no able an
a)
Ciu a s au bnomes.
b)
Es ac a de a iacions sense impo incia.
Suposen de o es mane es una p eponde incia de
Laiescen,
de la ibu, que
se ia qui & ind ia capaci a pe a concedi el d e a l'encunyació.
GIMENO,
Numisma,
1955,
Ibid., Alcune ijlessioni.
"
VIVES
I
ESCUDERO,
La Moneda Hispánica,
Mad id,
1926,
lám.
XXI.
Re-
cen men
VILIARONGA,
Ac a Numismú ica
IV,
1974.
GUADAN,
A.
M.,
La Moneda
Ibk ica,
Mad id,
1980,
pp.
134-135.
''
VILLARONGA,
L.,
c Sis ema ización del Nume a i0 Ibé ico del g upo Au-
se anon,
Ac a Nzi xis ~zá ica
111,
1973.
Ibid., op. cz .
GUITART
I
DURAN,
J.,
Bae ulo,
Badalona,
1976.
Conclusió.
conegu s i ambé més ex ensos ensems que d'ocupació més cons-
an . P esen a un u banisme de g aella odeja pe una mu alla que
sembla inspi a -se en el model g ec p esen a Ullas e . Quan a
c onologia, apa eixen o es les ases des del segle o
IV
ins al se-
gle
I
a.C. en qu6 es a p oduin una despoblació mol g adualmen .
Bibl. ALMAGRO, Ca a, pp. 59 i
SS.
COLOMINAS ROCA,
J.,
<(El po-
blado ibé ico del Tu ó de la Ro i a),, Ampu ias VII-VIII, 1945-
1946. GRANADOS, J.
O.,
<(El poblado laye ano del Tu ó de la Ro-
i a. En o no al ibe ismo en el Llano de Ba celona),, CAHC XVII,
1977, pp. 33-45. Ibid., <(Ce simicas de ba niz neg o p oceden es del
poblado laye ano del Tu ó de la Ro i a (Ba celona)),, CAHC XVII,
1977, pp. 99-116. RODA, I., CANC XVII, 1977. VEGA,
J.,
<(Docu-
men os pa a la Ca a A queológica del Llano de Ba celona),,
Medi-
e dnia 10, 1977, pp. 9-44.
12) EL PUTXET. Suposa a pa i d'alguns indicis.
Bibl. PALLAR&
F.,
<(La opog a ia e le o igini di Ba cellona o-
mana),,
RSL
XXXVI, 1970, pp. 63-102. <(La opog a ia i els o i-
gens de Ba celona omanan, CAHC XVI, 1975, pp. 5-48 (p. 9). Hi
neguen l'exis hncia: VEGA, J., Medi e dnia 10, 1977. BONNEVILLE,
J.
N.,
< Aux o igines de Ba cino omaine (Ba celone)),, REA LXXX,
1978,
PP.
37-68.
13) MONTJUIC. Suposa a pa i de la si uació
i
algunes es es
en els ol an s, hom el elaciona adicionalmen amb l'o igen de
la ciu a de Ba cino
39.
Segons el nos e pa e , i d'aco d amb els
p incipis esmen a s, conside em di ícil un aslla d'una ciu a o-
mana amb bones condicions po ui ies cap a una que no en é, així
com una undació, enca a que os epublicana, en un lloc com el
suposa
40.
Quan al pobla ib6 ic, podem eu e-hi ac o s impo -
an s a a o : mo ologia, no alidesa de l'abs6ncia de es es g h-
cies a la cons ucció del cas ell, accessibili a espec e al Pla
i
al
Del a del Llob ega , p eshncia de es es en els ol an s (Magb ia,
"
La discussió de i ada del aslla d'una possible duali a oponímica a l'exis-
kncia d'un nucli omani za a Mon ju'ic i un al e al Tibe ha po a una eo ia
amb di e ses in e p e acions -Se a Ri ols, Palla és, Ma ine , Rodi- ins a
la con es ació de Bonne ille que dub a de l'exis hcia d'un nucli ibe ic i nega
la del epublich
(C .
RONNEVILLE,
REA
LXXX,
passzm,
amb e e encies als al-
es es udis).
"
E ec i amen , el penjan conside able d'alguns sec o s de l'ac ual cemen-
i i del S.O. -enca a que no es coneix l'emplalamen exac e de les oballes-
i
la p obable exis kncia d'un pobla laie h al cim an di icul osa la hipb esi de la
undació omana.

Po , Es adi)
i
densi a gene al de l'ocupació. En con a, si
bé
menys
consis en s, no hi manquen ampoc els a gumen s: aillamen espec-
e al conjun compac e dels pobla s de Collce ola, possible mo o-
logia ege al i hid og a ia. Ens inclinem, doncs, pe la p eshcia
d'un hiibi a p e omh amb ese es.
Bibl.
GRANADOS,
J.
O.,
CAHC
XVII, 1977, o. 33-45. MALU-
QUER,
J.,
< Nue os da os pa a el es udio del come cio p e omano en
el Medi e áneo Occiden al,,
Py enae
2, 1966. PERICOT, L., $La p e-
Ba celona>>,
CAHC
111, 1962, pp. 21-36. RODA,
I.,
CAHC
XVII,
1977. SERRA
RAFOLS, J. de C.,
La des ucció de les si ges d'2poca
ibi ica,
Ma a ó, 1949. DURAN
I
SANPERE,
A.,
Ba celona
i
la se a
his b ia. La o mació d'una g an ciu a ,
Ba celona, 1972. GRANADOS,
J. O.,
Ba celona de la p ehis o ia a la omanización,
Ba celona. SER-
RA
RAFOLS,
J.
de C., < Los o ígenes de una ciudad),, VI1
CNA, Se-
illa
1963,
Za agoza, 1964.
Id.,
<(Sob e els o ígens de Ba celona*,
Miscellinia Fon se é,
1961.
Id.,
<(Las
o igenes de la ciudad)>,
CAHC
VII, 1965. TARRADELL, M., <(Ba celona an igua),,
Enciclopedia
Ca alana Aedos,
Ba celona, 1975. ALMAGRO,
Ca a.
BALIL,
A.,
<(La
exed a omana de Mon juich (Ba celona)>>,
Ampu ias
XVII-XVIII,
1955-1956.
Id., Colonia Iulia Augus a Fa en ia Pa e na Ba cino,
Ma-
d id, 1964. BONNEVILLE,
J.
N.,
REA
LXXX, 1978.
TARRADELL,
M., <(Sob e el poblamien o omano en el Pla de Ba celona)>,
CAHC
XVII, 1977, pp. 93-97.
14) PENYA
DEL
MORO. San Jus Des e n. Relaciona amb la
Conca del Llob ega . L'habi ació, segons els esul a s més ecen s,
es di ideix en di e ses ases, de les quals hom ha iden i ica una
del 550 al 500 a.C. i una al a del 425 al 325 a.C.
Bibl.
BARBERA FARRAS, J., MATA, E., <(La Penya del Mo o de
San Jus Des e n (Ba celona). Resum de les campanyes 1972
a
1976>>,
In o mació A queolbgica
27-28, 1978. BARBERA FARRAS
i
SAN MART^
GRECO,
E.,
<(P ime os esul ados de las exca aciones en
el poblado de la Penya del Mo o en San Ju~s Des e n (Ba celonap,
XIV CNA, Vi o ia,
1975.
BARBERA
FARRAS,
J.,
MORRAL,
E.,
SANMAR-
TÍ,
E., <<La Penya del Mo o de San Jus Des e n (Ba celona))>,
Qua-
de ns de T eball, Depa amen de P ehis b ia
i
A queologia, Uni e -
si a Au bnoma de Ba celona
1,
1977. MART~NEZ RIERA, <(La Penya
del Mo o, San Jus Des e n),,
I Cong eso A queoldgico de Ma ue-
cos Español,
Te uán 1954-1955. PASCUAL GUASCH, R., i BARBERA
FARRAS,
J.,
<(Las exca aciones del ins i u o en el poblado p e oma-
no de la Penya del Mo o en San Jus Des e n (Ba celona))>,
In o -
mació A queolbgica
13, ene o-ab il, 1974. BALIL, A., <(Una nue a
es ación p e omana en el llano de Ba celona: el poblado laye ano
de la Penya del Mo o en San Jus Des e m,
Ampu ias
XVII-
XVIII, 1955-1956.
15)
PLA
DE
LES
BRUIXES. Molins de Rei. P ope a l'an e io .
Bibl.
BARBERA FARRAS, J., MATA, E.,
In o mació A queolbgi-
ca 27-28, 1978.
16)
PUIG
D'OLORDRE. San a C eu d'olo d e. Hom coneix es-
casses es es d'habi acions i de mu alla, a més d'ac i i a s indus ials
als en o ns. Degué ésse abandona a p incipis del segle
11
a.C.
Bibl.
BALIL,
A.,
<<El poblado laye ano de Puig d'olo d eu,
A
Esp
A
XXV, 1952. BERGADA MURIA, E.,
Poblado ibé ico de San a
C uz de Olo d e, (Molins de Rei),
Molins de Rei, 1975. GRANADOS,
J.
O.,
In o mació A queolbgica
26, ene o-ab il, 1978. RODA,
I.,
CAHC
XVII, 1977.
17) PUIG MADRONA. Papiol. O ien a cap a la dep essió p e-
li o al.
Bibl.
BARBERA FARRAS, J., MATA, E.,
In o macid A queolbgi-
ca
27-28, 1978.
18) PUIG CASTELLAR. San Vicenc dels Ho s.
Bibl.
RIPOLL PERELLO,
E.,
BARBERA FARRAS, J., LLONGUERAS
CAMPAGA, M., <(Poblado de Puig Cas ella (San Vicen e dels Ho s.
Ba celona))>,
Exca aciones A queológicas en España
40, 1962.
19) TURÓ
DE
SANT ANTONI. San a Coloma de Ce elló.
Bibl.
BALIL, A.,
A
Esp
A XXV, 1952. BARBERA FARRAS,
J.,
MA-
TA,
E.,
In o mació A queolbgica
26, 1978.
20)
TURO
DE
SANT RAMON. Viladecans. Ja en elació amb el
Del a.
Bibl.
BARBERA FARRAS, J., MATA, E.,
In o mació A queolbgi-
ca
27-28, 1978.
21) CA
LA
MOT. Ga i.
Bibl.
BARBERA FARRAS,
J.,
SAN MART^
GRECO,
E.,
XIV CNA,
Vi-
o ia
1975.
BARBERA FARRAS,
J.,
MATA,
E.,
In o mació A queolbgi-
ca
27-28, 1978.
Hom po ap ecia , doncs, sob e aques a ca og a ia la disposició es-
men ada dels pobla s, p opo cionan els u ons la mo ologia paisa -
gís ica eque ida pe les necessi a s econbmiques i cul u als de la po-
blació. Les p bpies o mes de l'u banisme a o s ells, les ins allacions
escassamen de ensi es -més a ia delimi a i es-, i l'exis hcia d'es-
ablimen s econbmics elle an s o a dels pobla s énen a ésse expo-
nen s &una si uació de e minada, que con as a amb la obse able
a ciu a s com Ole dola -el cas de la qual e a exp essa una o ga-
ni zació global di e en -, i que po elaciona -se amb I'adap ació,
sense p oblemes explíci s, a la o ma omana o ogonal d'o gani za-
ció de l'espai
41.
b)
Al es es igis
Si bé nucli onamen al d'habi ació, el pobla no és 1'6nica o ma
d'ocupació del e i o i; n'exis eixen d'al es de g an in e i.~. L'ac i-
i a ce ealis a de ineix cla amen una elació es e a en e el pobla
i
l'espai econbmic que cons i ueix el Pla i indueix en aques una ocupa-
ció que es mani es a en una de les p incipals uni a s d'es ablimen , les
si ges. Aques es si ges són ealmen abundan s,
i
es oben no sola-
men en els pobla s o llu s immediacions sinó al ma eix Pla, a egades
lluny ins i o dels nuclis: an a les pa s baixes dels essan s com a
al es llocs co esponen s gene almen al glacis. Els conjun s de si ges
conegu s ins a a són:
1)
P obables pe b no ben cla s en el Tu ó de Mon ga .
2)
A
Ho a, p op del Tu ó de la Ro i a, una si ja i es es
de mu s.
3)
No ícies d'una si ja al Pu xe .
4)
Conjun de Can Ba llo i, a Les Co s, un dels més signi i-
ca ius. Es oba al cen e del glacis, en el camí hipo i. ic de la Se ala-
da de Collce ola ins a Mon ju'ic, i cons i ueix un dels conjun s més
ex ensos i de majo olum de oballes
42.
C .
RIMBERT,
S.,
Les
paysages u bains,
Pa ís,
1973,
pp.
30
i
SS.
La idea o-
namen al consis eix en la con aposició psicolbgica
i
pe cep i a de la disposició
ci cula , ca ac e ís ica d'un momen cul u al més p imi iu,
i
l'o gani zació o o-
gonal co esponen a un es adi més a anca . La se a signi icació ací és elle an
(hom po compa a la mo ologia d'aques s pobla s amb els de la cul u a dels
cas es pe exemple)
i
hom po suposa en els laie ans una o ma espi i ual e-
miniscen d'un es adi p imi iu, que co espond ia a la idea &ocupació del u ó,
elacionada po se amb una necessi a e ec i a de de ensa, p bpia d'un momen
an e io ja supe a g hcies
a
llu s p bpies no mes de ida, elacions amb els
coloni zado s, e c., passan a una al a ase mani es ada pel ipus d'u banisme,
l'ac i i a come cial i l'ocupació del Pla.
O'
Hom ha esmen a en alguna ocasió la possibili a que les si ges ossin
pos e io s. No xis eisen enca a es udis exhaus ius sinó pa cials dels ma e ials.
5)
Si ges de 1'Es adi de Mon ju'ic.
6)
Si ges de Magb ia o del Ba i del Po
".
L'ac i i a pescai e de ineix ambé una elació espacial anlloga en-
e el pobla i la cos a. Hom hi oba ma e ials an als pobla s ma-
eixos -com el Tu ó de la Ro i a- com a di e sos llocs del Pla i
de la cos a, en e els quals cal esmen a el p opi Mon Tlbe : el qual
hom pod ia elaciona po se amb la hipb esi de l'exis encia ací d'un
pobla . Pel que hem di espec e a la locali zació dels pobla s, aques a
hipb esi sembla in e semblan ; a a bé, la pesca com a ac i i a e-
que eix um mínim d'ins al.laci6, i més en el cas d'una població que
coneix l'ac i i a ma ine a dels coloni zado s. Cal alesho es supo-
sa l'exis encia, enca a que es ac i d'es ablimen s pe i s o ins i o
manca s de cons uccions, que es a ien si uades p obablemen a
aquells llocs on el sbl o e eix la mixima consis Pncia, és a di , els a lo-
amen s miochnics com és el cas del TBbe . Sembla innegable ales-
ho es l'exis kncia d'una elació d'aques a mena en e els pobla s i la
cos a, donada la dis ibució ca og a ica dels ma e ials apa egu s jun
amb el p oceden segu de les si ges, que ens pe me suposa la p e-
sencia de als ins a~lacions a la p bpia cos a.
Quan a l'ac i i a indus ial, hom po cons a a sense gai e di i-
cul a un e anlleg.
A
més d'algunes es es als p opis pobla s, so a
els ni ells de di e ses i1,les omanes si uades al Pla apa eixen ni-
ells més an ics que co esponen gene almen a ins allacions d'aques
ipus
44.
Els casos més signi ica ius són sens dub e els de l'es ació
d'Oca a i San Boi del Llob ega , i hom po suposa -ne al es d'a-
ques ma eix ipus o simila pe la p esencia de oballes ince es, con-
jun s de ce l niques o ins umen s a di e sos llocs dels essan s de la
Se alada de la Ro i a o del ma eix Pla. Hom po des aca :
Tanma eix, hom po a i ma ac ualmen
-VBRRIE,
F.
P.,
SOL,
J.,
ADROER,
A. M.,
RODA,
I.,
<<Ac i idades a queológicas del Museo de His o ia de la Ciudad
en 10s úl imos cinco años (1966-1970))>,
XII
CNA, ]aén
1971,
Za agoza, 1973,
pp. 777-782 (pp. 777-775)- que exis eix ce imica campaniana B i sigiila a a e ina
que es emun en a una epoca an e io , almenys en alguna de ilu s ases, al
segle
I
a.C.
C .
ambé
GRANADOS,
J.
O.,
<<Un aso de ce ámica co in ia con
deco ación a molde hallado en la nec ópolis omana de Las Co s, Ba celona*,
BSAA
43,
1977;
RonA,
CAHC
XVII,
1977.
"
La desc ipció
i
bibliog a ia sob e o s ells,
c .
RODA,
CAHC
XVII,
1977.
"
SERRA
RAFOLS,
J,
de
C.,
<<Es a os ibé icos debajo de las iilas omanas
de la Cos a Ca alanas,
VI1
CNA,
Ba celona, 1960.
Ibid.,
La indús ia
del
e o.
1)
Mun anya Pelada: Ce imica.
2)
Can Gomis: Recin e a dh i ce imica.
3)
Ho a: Res es de Ce imica.
4)
Molí del To en de 1'Es adella: Moneda ibi ica.
5)
T oballes del Mon Tibe : Lipida i b onze mone i o me del
Call; monedes d'Eus i, ce imiques.
6)
Tu ó de Mon e oles: Ce imica
45.
7)
Mon ju'ic. El Po : Ce imica de ipologia a iada: incises,
empo i anes, campanianes, i ica.
8)
Can Casano es: Ce imica.
9)
San Genis dels Agudells: Ce imica.
Les nec bpolis són ambé uni a s si uades o a dels pobla s, gene-
almen
a
la o a d'ells enca a que no semp e; pe d de o a mane a,
les nec bpolis no in e essen di ec amen al nos e ema.
Finalmen , hem &esmen a una possible es uc u a ii ia o p o-
o- ii ia de g an in e hs, compos a d'uns camins alguns dels quals ha
iden i ica
J.
de la Vega
46.
Hom obse a p incipalmen unes línies
que, con e gen s en els pasos de la Se alada pels ius, desc iuen
a cs de di e en s amplades -els iden i ica s se ien dos, passan es-
pec i amen pel co edo Sa ii-Ho a i pe la T a esse a-
i
un
al e sis ema, de i a d'aques , de línies de la ma eixa di ecció pe b
con luen s al Tibe , que segu amen hau ia de suposa -se pe aixb,
com a sis ema, pos e io a la undació de la ciu a enca a que algun
dels camins, indi idualmen , pogués e e i -se al nos e momen .
Aques sis ema de pa allelisme dis o siona pe la impo incia dels
eixos lu ials - ans o man -se així en concen isme- i del qual
dues línies econegudes ecob eixen jus amen el co edo
i
el glacis,
-d'al e sembla que hom oba impo an s aces o ejan Mon -
juYc
47-,
es comple a ia, enca a que de mane a menys segu a, pe
45
El Tu ó de Mon e oles és esmen a com pobla a BARBERA,
J.,
MATA,
E.,
<<La Penya del Mo o de San Jus Des e n (Ba celona). Resum de les campa-
nyes
1972-1976 ,
In o mació A queolbgica
27-28, 1978,
pp.
56-61.
Realmen .la
si uació és idbnia pe a l'exis encia d'un pobla , Amb o , essen aques I'únic
lloc on l'esmen a com a al
i
no exis in publicacions que
hi
acin e e encia,
ho si uem com inde inides seguin VEGA, J., <<Da os pa a la Ca a A queo-
lógica del Llano de Ba celonan,
Medz e dnia
10, 1977,
pp.
9-44.
"
VEGA,
OP.
ci .,
pp.
11-14.
"
Pe anyen a l'an ic camí de Valencia, la impo incia del qual és ben co-
neguda. VEGA,
op.
ci .,
p.
10,
que econs ueix de o ma p ou exac a la opog a-
ia de la mun anya abans de
1929.

mi jh de camins o ogonals -només s'iden i ica un, i di igi cap al TQ-
be - po se inicia s pun ualmen , en elació pobla -camí, pe ana
con e in -se en l'exp essió de la di ecció pobla -cos a. En un sis ema
o cadamen conckn ic -conco dan anma eix amb els esquemes
p imi ius-, s'o igina ia ja un esbós de bidi eccionali a o ogonal.
Conclusió
Dels nomb osos pobla s que hom po suposa , pocs han es a eal-
men I'objec e d'un es udi en p o undida , i pe an de pocs podem
eni -ne dades c onolbgiques ce es. Hom ha es able , de o ma ge-
ne al, un in e al més o menys ampli en el qual o s ells són habi a s,
i un momen ambé ampli en el qual es despoblen. A a bé, les dades
que enim són, al nos e pa e , enca a que escasses, su icien men dis-
semblan s com pe pode -ne dedui di e encies no ables en e uns i
al es,
i
alesho es deduim que no hi ha cap uni o mi a en llu ocu-
pació. Aques es di e encies c onolbgiques no enen anma eix una aó
d'ésse apa en , ja que o es edueix a mo imen s en e llocs mol
p ope s en l'espai i amb condicions opog Q iques
i
mo olbgiques
gai ebé anhlogues.
A
més, la inexis encia de cap signe de iolkncia en
les successi es despoblacions i epoblacions signi ica ia que als mo-
imen s enen semp e lloc de o ma na u al.
D'al a banda, I'ac i i a econbmica es desen olupa, de o ma com-
plexa, en el glacis i el Pla, amb la ins al.laci6 dels es ablimen s i
camins co esponen s. Cal doncs suposa que els habi an s dels di e -
sos pobla s omplen un ma eix espai on pe o ca s'hi elacionen es e-
amen . Enca a que hom suposi que les si ges ossin exclusi es dels
habi an s d'un pobla conc e , e que sembla cla en alguns casos
pe b en al es és més dub ós, les ins allacions de pesca, indús ia o
come c, si n'hi ha, indica ien ja i pe llu p bpia iden i a una dispo-
sició di e en .
Una si uació al po esold e's o bé amb una pugna,
i
alesho es
una necessi a de de ensa, o bé amb la conside ació d'un espai econb-
mic comú, el que sembla ésse el nos e cas. Així, hom po suposa
que els habi an s dels pobla s en o n del Pla no es conside essin als
d'uh pobla de e mina sinó d'un conjun més ampli. Fins
i
o , do-
nades les ma eixes di e encies c onolbgiques, hom po suposa una
mobili a de la població a I'espai, és a di , es ac a d'una població
no lligada de o ma ixa a un de e mina lloc d'habi ació i que pe
an el can ia o subs i ueix segons les ci cums hncies, si bé escollin
semp e un lloc d'aco d amb les se es necessi a s u banís iques de ca-
dc e cc adicional)>; l'elecció dels u ons co espond ia, doncs, només
a aques e , i podem suposa ins i o un aslla p ima i als plans o
alguna o ma d'hhbi a en les p bpies ins allacions econbmiques.
To nem a a a e eu e els e s numismh ics abans esmen a s, que
ens ind an a co obo a aques a hi~b esi. E ec i amen , hem is el
ca hc e de l'emissió mone h ia, egional o ibal laie ana, sense cap
allusió a un cen e u bh que hom pogués conside a com ceca es able,
i amb p edomini cla a la egió sob e les dues emissions u banes exis-
en s -quan a ci culació, d'al a banda, la p eemin ncia ó a de la
p eshcia empo i ana o ebusi ana-; i ambé la idea, que sembla cons-
a ada, de di e sos alle s d7encunyaciÓ que poden ana aslladan
llu ubicació segons les necessi a s de cada momen o, ins i o , con-
cebi -se ja inicialmen com a alle s i ine an s. To aixb indica ia, sens
dub e, una ida econbmica o, hdhuc, la p eshcia d'una en i a eco-
nbmica ambé de ca hc e egional i sense un cen e egulado
&,
la
elle hncia i amplada de la qual és, amb o , di ícil de de e mina ; i
p obablemen una uni a o mode d'o gani zació es a al no lligada am-
poc a un cen e u bh de e mina , sinó que hom po obse a una o-
lun a d'exp essió d'un conjun més ampli.
Així i o cal adme e, com és Mgic d'al a banda, el e que al-
guns nuclis -el pobla del Tu ó de la Ro i a ó a l'exemple més
exp essiu- inguin una en i a més ixa en on d'al es més < ines-
ables>>
o
mo ibles.
Hom po suposa alesho es, pe al Pla de Ba celona al com l'hem
conside a , I'assen amen de I'hdbi a als u ons com a o ma emi-
niscen . Llu disposició espec e als co en s lu ials e a comple-
men a els ac o s d'elecció, i jun amb l'es uc u a dels camins -sem-
bla excessiu pa la de xa xa- és ben signi ica i a de la impo hncia
de als eixos pe a
la
ida econbmica.
En conjun , o e a signi ica que, si malg a la disposició iZi ia
es oba ambé quelcom in lui'da pels ius, la isuali zació de l'es-
pai econbmic és limi ada an sols pe l'eix mun anyós cons i ui' pe
el bloc paleozoic. Dins d'aques espai hi é lloc la mobili a de I'hhbi-
a -pe an de la població-, la u ili zació del Pla com espai eco-
nbmic comú, i consegüen men la c eació d'una p imi ia in aes uc-
u a.
D'aixb s'in e eix ambé la iabili a que o e eix aques a població
pe
Ia
omani zació i la inclusió dins un gim econbmic de ipus
omi, així com pe pode assen a -se a qualse ol nou emplacamen
quan hom el agi in odui . De e , és possible Bdhuc que en una
da e a ase hom hagués endi a un assen amen en el Pla, a algun
lloc més ap opia a les necessi a s
i
d'accesibili a més di ec a en
elació amb l'ac i i a econbmica. Hi manca ia el ac o de decisió o
Bdhuc d'o gani zació ja que es ac a d'un can i en el ipus d'hibi a
i
d'una ins allació en el p opi cen e de l'espai econbmic. Aques ac-
o , al nos e pa e , és el que p opo ciona ia en eali a la coloni -
zació omana, en possible l'abandonamen g adual dels pobla s i
Bdhuc la con inu'i a obse ada a les ac o ies i si ges que de an en
an , a gai ebé o s els casos, es ans o men en illes
48.
Aixb, així
com la u ili zació pos e io de les odalies dels an ics pobla s com a
nec bpolis, e a ésse un al e ac o més d'una con inu'i a en el mo-
men de la omani zació.
48
Malg a que pocs són els exemples cons a a s al p opi Pla de Ba celona
-C .
SERRA
RAFOLS,
VII
CNA-
és un e que es epe eix a la egió laie ana.
Hom po suposa d'al a banda una con inu'i a d'aques ipus, enca a que ja
di e en , en al es aspec es,
al
p imi iu nucli o ac o ia si ua al pun culmi-
nan del Tibe , dona s els es igis pos e io s, que e semblan men co espon-
d ien, en una p ime a e apa de la colbnia, a ins allacions indus ials o come -
cials, i po se a un nucli p imi iu amb aques a unció a la ciu a .
C .
BALIL,
A.,
<(A qui ec u a domes ica en la Ba celona omana),,
O e ania
I,
1959,
pp.
125-133.
DURAN
I
SANPERE,
A.,
<(Ves igios de la Ba celona omana en la Plaza del Reya,
A npu ias
V,
1943,
pp.
53-77.
Id., No icia
y
guia de las exca aciones de la
calle de 10s Condes de Ba celona,
Ba celona,
1954.