I
NOTES SOBRE L'ESTRUCTURA URBANA D'ILURO
Joan-F ancesc Cla iana i Roig
In oducció
Fins a poc, hom c eia que la opog a ia u banis ica d'Ilu o
compa ada amb la plan a de l'ac ual casc an ic de Ma a ó, en e la
Rie a i el Rie o , esponia als aga s biisics de la plan a o ogonal
adap ada a la opog a ia que a les undacions de no a plan a aplica en
els omans a semblanca dels campamen s mili a s, en la cons ucció
de les ciu a s o i icades. La eo ia seguida ins a a sob e la plan a
d'Ilu o, e a l'esboqada pe Ma iii Ribas l'any 1933 (RIBAS 1933,
p. 6, RIBAS 1934, p. 65, RIBAS 1952, pp. 90-91), si bé en la
se a ob a del 1964 ja ens pa la de la no coincid ncia amb les ac uals
línies u banes (RIBAS 1964, p. 92), men e que F ancesc Gusi con-
side a mol possible la pe sis encia u banis ica (GUSI 1976).
Ac ualmen , amb les no es descobe es i l~ e isió de les dades
ob ingudes en les exca acions an e io s, és possible la si uació ap oxi-
mada del pe íme e emmu alla i la econs ucció hipo il ica dels a-
ga s ia is.
El ecin e emmu alla
Ens és esmen a pels clhssics. Pomponi Mela pa la d'Ilu o com a
una <(pa a oppidas i Plini el Vell l'anomena ccoppida ci ium oma-
no um)>. L'epig a ia, segons Pujades en la se a
C bnica,
a esmen
a Ja lhpida:
M. P. LAELTVSI
MVRV[M. LONG. P.
.
.
.
I
sob e la cons ucció o e ecció de la mu alla (MAYER 1980, pp. 103-
105, FABRE, MAYER, RODA 1983, pp. 52-53 i lain. 10).
Les no ícies sob e oballes d'aques mu es emun en al segle
passa en qu& Pellice en a esmen , si uan -10 al ca e d'En
Palau (PELLICER 1887, p. 235); Ribas ambé el locali zh en el
ca e d'En Pujol i a la plaga de San C is b o , p op de la can o-
nada amb el ca e de les Espenyes (RIBAS 1952, p. 91, no a 31,
p. 90-b i p. 54); ambé se'n oba en es igis en les exca acions
a la plaga de 1'Ajun amen (RIBAS 1964, p. 112), i a inals del 1979
en ou edescobe i des u'i un am en el ca e d'En Palau, no 20
(RIBAS 1981, p. 187-191), que co espond ia al ma eix lleng, de
g ans ca eus, oba al pa i del collegi del Co de Ma ia i que ou
ende oca (RIBAS 1952, p. 88).
Amb el coneixemen d'aques s ams de mu alles, podem eu e
ap oximadamen quin e a l'espai del ecin e undacional d'Ilu o.
La i cnica cons uc i a de la mu alla és p ac icamen idi n ica a la
de Bae ula (GUITART 1976, pp. 58 i 53; CUYAS 1977, pp. 45-46);
obse em un onamen d'enco a de c caemen icium)> amb ped es, i
la pa ex e io ani ia e es ida pe ca eus de g ani seguin la i c-
nica del IV a . pe íode de l'c Opus quad a umn (LUGLI 1957, Vol. I,
p. 314), de g an semblanca amb la mu alla d'Aos a (I ilia) (LUGLI
1957, Vol. 11, Ta . XLVIII, no
4).
El IV a . pe íode de l'aOpus
quad a um), és da a a la Península I hlica en e el 121 i el 36 a.C.
(LUGLI 1957, Vol. I, p. 314).
En el am del ca e d'En Palau, no 20, es documen h la p e-
&cia, a la pa in e io del ecin e, d'un mu pe pendicula a la
mu alla amb un g uix semblan al d'aques a, que anca a una es anca
pa imen ada amb < opus signinum>>, que igualmen com el am de
mu alla de 1'Ho de les Monges F ancescanes de Badalona (GUITART
1976, p. 53) o ma ia pa del sis ema de ensiu.
2s mol possible que aques ecin e amb els anys queda ia pe i
i la ciu a c eixe ia pe al es cos a s; així
ho
eiem en el sec o sud
amb els es igis oba s a Can Xamma , pe b a la egada es a ia
compensa amb l'ampliació del ecin e; ampliació a la qual mol
bé
pod ia co espond e el mu de p op de dos me es de g uix de ec a
a l'en ada del ca e de San C is b o , can onada amb la plaga de
la Peixa e ia, a p incipis del 1963 (RIBAS 1964, p. 184).
El
aga dels ccdecumanis i cons uccions hid auliques
Fins aques s momen s, mi jangan les oballes de cla egue es
públiques, ens són conegu s qua e dels eixos dels <(decumani)> que
disco ien en di ecció no d-sud: a la plaga de I'Ajun amen , da an
del Museu Coma cal, al Ca e ó, no 45, al cen e de la placa G an,
a la plaga del Bea Sal ado , enin del Fossa Xic i con inuan
ins a Can Xamma .
Dels eixos en di ecció es -oes no en sabem g an cosa; deu ia
ha e -hi el <<Ca do maximus)> que, seguin el aga de la Via Augus a
(Camí del Mig-ca e San Josep), a essa ia la ciu a . També sem-
bla que a la plaga del Bea Sal ado hi hau ia un al e que a ia can o-
nada amb el no d-sud que p o é del Fossa Xic, segons dedu'im de
la plan a p imi i a (RIBAS 1948, pp. 47-49, RIBAS 1952, pp. 51-
53, S.A.M.M. 1977, p. 42). El <(decu nani)> de di ecció no d-sud
de la plaga del Bea Sal ado e a emped a .
Quan a les cons uccions hid auliques, podem di e encia -les en
públiques
i
secundh ies. Dins les públiques hi ha les cla egue es
dels <<decumani)> i la g an cis e na que ou descobe a en pa al
ca e San F ancesc D'Assis, no 16 (S.A.M.M. 1982, p. 315); com
a secundh ies, els desguassos de canali zació que connec a en amb
la cla egue a del <(decumani>>, com és el cas del oba al Ca e ó,
no 43 (CALSAPEU 1982, p. 9) i ambé a Can Xamma .
La cons ucció de la xa xa de cla egue es, a ju ja pe la uni a
de
6cniques cons uc i es emp ades, deu ia eni lloc en un ma eix
momen . Les cla egue es són o es amb base de <c egulae)> i els pa a-
men s la e als d'< Opus ince um), amb excepció dels de la plaga G an
que inclo'ien elemen s ce amics eap o i a s.
A
l'exca ació de la plaga
del Fossa Xic es pogué copsa pa de la cobe a de lloses de la cla-
egue a (RIBAS 1964, p. 106). Ap oximadamen són da ables de mi -
jans del segle
I
a.C.
ccFo umn i emples
Del < o um)>, ins a ben poc, hom pensa a que es a ia si ua a
la plaga G an (CLARIANA-BONAMUSA 1977, pp. 45-48), pe b les
exca acions a q~eolb~iques a en demos a el con a i. ITs més, amb
les dades amb qu2 comp a en es podia ja ha e si ua co ec amen
al seu lloc: la zona de l'ac ual Basílica de San a Ma ia. Els elemen s
que així ho demos en són els següen s: la descobe a d'una pa del
c Podium,, del emple (RIBAS 1964,
p.
97, RIBAS 1979,
p.
s/ll0),
els pedes als d'es i ues dels quals di e sos po en insc ipcions e e i-
des al cul e impe ial (FABRE, MAYER,
RODA 1983, pp. 19 i SS.), les
es es de columnes (RIBAS 1952, p. 56), les cales a queolbgiques
sense oballa d'es uc u es en el ca e de San a Ma ia, no
2
(BONA-
MUSA-LLOANSI 1977, pp. 8-15) i en el ca e San F ancesc d'Assis,
no 25 (CLARIANA-LLEONART 1977, pp. 246 i SS.) i la nec bpolis
paleo-c is iana al ol an del emple (RIBAS 1964, pp. 106-107,
RIBAS 1969-1970, pp. 291-293, RIBAS 1975, pp. 72 i
SS.,
S.A.M.M.
1977, i xes 17, 41, 44).
Sob e
el
emple suposadamen dedica a Augus , Ribas ens diu:
Del emple pagh d'Ilu o no en coneixem la plan a, pe b
hem pogu si ua l'empla~amen amb exac i ud g acies al desco-
b imen d'una pa del seu onamen , al mig del p esbi e i de
la Basílica de San a Ma ia. La descobe a ingué iioc en ocasió
de cons ui -se la base on assen a una de les qua e columnes
del nou baldaquí. Coincideix so a de la p ime a columna del
cos a esque e, a una p o undi a que no a iba als dos me es.
El onamen omh, que apa egué acompanya d'al e ma e ial
de l'hpoca, és d'una cons ucció mol sblida, de ped es unides
amb mo e , i p esen a un g uix de
1,50
m. Ce es di icul a s
so gides no ens a en pe me e de e -hi una exca ació, al com
e a el nos e p opbsi . Malg a o , amb els an eceden s que ja
eníem d'al es oballes i el que s'ha descobe ac ualmen ha
es a hcil d'iden i ica els es igis de la cons ucció com a p o-
pis del emple.
Pe la di ecció inclinada que p esen a a el onamen , sembla
que es po assegu a que es a a o ien a de ca a a Lle an , se-
guin el cos um omi.
Es c eu que el emple d'Ilu o es a a dedica a l'empe ado
Augus , igualmen com el de Ba cino. (RIBAS 1964, p.
97)
Sembla que es ac a ia
del
c IJodium)> del emple, e seguin la
cnica de l'c Opus quad a um),. D'aques a ma eixa cons ucció en
o ma ia pa la base h ica de columna pseudo-pe íp e a, sense es-
ies, en ped a de ma es (RIBAS 1952, p. 56), conse ada en el
Museu Coma cal, mol ca ac e ís ica dels emples omans. Ribas da a
el emple cap al 15 d.C. (RIBAS 1964,
p.
98).
Ilu o deu ia eni ambé un emple més an ic dedica a la T iada
Cspi olina: Júpi e , Juno i Mine a. La e e encia al cul e de Juno
la obem en el pedes al dedica pel se i C. Quin ius (FABRE, MA-
YER, RODA 1983, pp. 22-27).
Els pedes als de les es h ues que o na en el c Fo um)> es po di
que o en oba s gai ebé
in si u.
Al cul e impe ial pe anyen els
de Bon E en , Juno, Me cu i i Sil i (FABRE, MAYER,
RODA 1983,
pp. 19 i SS.), dedicades pels se i s. Amb ca ic e hono í ic els de
S a ia L(ucii) (MAYER 1980, pp. 106-107, FABRE, MAYER, RODA
1983, p. 60) i de [P. Aemilius] Geme[llusl (FABRE 1979 pp. 183-
187,
FABRE,
MAYER, RODA 1983, pp. 54-56). To s els pedes als
semblen del ma eix alle , si
bé
es desconeix el de S a ia L(ucii)
ja que la ansc ipció d'aques p o é de la
C bnica
de Pujades (MA-
YER
1980, pp. 101 i SS.), da a s en un ma eix momen , que deu ia
coincidi amb I'embellimen del c Fo umn a la p ime a mei a del
segle
11
d.C. (FABRE, MAYER, RODA 1983, pp. 19 i SS.). De les
es i ues que ani ien en els pedes als ins aques momen no n'hem
oba cap es igi, sols una e e encia a la
C bnica
de Pujades:
Y
a 10 que se puede conje u a debió de se base de es a-
ua de cie a muje llamada S a ia Lucula
hija
de Lucio. Cuya
imagen pod ia habe sido aquella igu a de muje de má mol,
engas ada en la pa ed de la casa de Ge ónimo Po ale
y
To oe-
lla.
(MAYER
1980,
p.
103)
P bxim al c Fo um)> i dedica a una di ini a secundi ia, hi hau-
ien les es es del emple oba en el sola del Ca e ó, no 45 (des-
ui el 1982); llu plan a la desc iu Bonamusa com a <(oblonga, amb
ex ems absidials, d'un pe i edi ici p bs il i e is iln (BONAMU-
SA
1983, pp. 7-8).
Les
Te mes
L'edi ici de les Te mes (des u'i el 1968) es a ia si ua al ca e
de les Espenyes ocan amb el ca e de la Palma, al lloc on a a hi
ha el Casal de Cul u a de <(Can Xamma n. Cons a a de es sales pa i-
men ades amb mosaics c opus essella um)> bicolo s, amb esselles de
calci ia blanques i neg es; una g an sala de 99 m2, un c auces)> o
i
una <(exed a)> o sala de plan a semi-ci cula , així com ambé
dues piscines i es ances pa imen ades amb plaques de ma b es, c opus
sec ile),. Hom suposa que ind ien alguna elació amb el ma eix
c cu a o balnei)> de Ba cino, Lucius Minicius Na alis (RIBAS 1968,

p. 136). Els mosaics han es a da a s com d'kpoca Se e a, inals del
segle
11
ins a p incipis del segle
111
(BARRAL 1978, pp. 111-114).
En el sal amen sols es pogue en ex eu e els mosaics de la g an
sala i el c iauces)>, men e que el de l'c exed a)> ou en bona pa
des ui' .
ccDomus~ senyo ial a la plaqa G an
Les p ime es e e ncies que se'n enien da a en del segle pas-
sa ; Pellice ja a esmen al pa imen < opus signinum), deco a amb
un meand e d'es is iques (PELLICER 1887, pp. 227 i 239). Fou e-
descobe l'any 1979 jun amb una pa del cen e deco a amb do ins
i pa d'una al a habi ació amb c opus essella um)> de esse1.les blan-
ques i neg es (RIBAS 1980-a, RIBAS 1980-b); pos e io men en les
exca acions del 1982 es posi al descobe bona pa de l'es uc u a
d'un sump uós edi ici o c Domus)> amb pe is il i habi acions pa imen-
ades amb c opus signinum), amb esselles a engle ades i c opus spi-
ca um), de pe i s ajols ec angula s disposa s en o ma d'espina de
peix (FABREGAS 1982, pp.
1
i 8). La cons ucció del conjun és
da able e s el 40 a.C.
Al es cons uccions
Dins d'aques apa a a egim les es es exhumades als ca e s
de la Pau-Plaga de San C is b o i Bea a Ma ia, no 3.
Les oballes del ca e de la Pau-Plaga de San C is b o són de
di ícil in e p e ació; c iden l'a enció les dues columnes que pod ien
o ma pa d'un pe is il
(?).
Les es es de l'es anca amb pa imen de c signinum)> obada a
la casa no 3 del ca e Bea a Ma ia (RIBAS 1969-1970,
pp.
291-293)
possiblemen pe anyen a un edi ici amb acana al c Fo um)>.
Les nec opolis
Segle
I
a.C.: la nec bpolis d'incine ació del ni ell més p o und del
Fossa Xic. S'hi a en oba sis ombes con enin l'u na amb les
cend es del di un .
Segle
I
d.C.: alguna omba a la Rie a, en u na cine h ia.
Cal ambé e essenya dels monumen s une a is. El de L. Ma -
ciu~ és da able del 55 al 75 d.C. (FABRE, MAYER, RODA 1983,
p.
42); podem e -nos una idea dels elemen s que el composa en
eien el que diu l'au o anbnim de
Ma a ó a ozos:
Realmen e en la p ima e a del año 1814 en el almacén del
seño Lesus, que es á en la calle de la Rie a en e a la casa
.
del Común, se encon a on, exca ando pa a ecompone el edi i-
cio, una lápida, que se halla ijada en la pa ed del niismo alma-
cén
y
a ios pedazos de o as, y dos es a uas, según se me ha
e e ido de pied a común, pe o sin cabeza, las que ue on en e-
ada~ o hechas igualmen e pedazos.
(AN~NIM
1860, pp. 151-
152)
I
en l'db a
La Glo ia
de
Ilu o:
Con iene sabe que allí mismo se ha116, y yo i en e las
uinas, una es a ua de muje de pied a. Puede se es u iese
ambién la de Ma cio.
(ANONIM
1834, pp. 129-130)
De la p ime a mei a del segle
I
d.C. se ia el monumen de
P.
Si-
cini Ge mi, <<pis o )> ( o ne ) (FABRE 1979,
pp.
184-185,
FABRE,
MAYER, RODA 1983, p. 59). Suposem que es a ia d eqa al peu de
la Via Augus a, a l'algada dels ac uals ca e s de San Bene i ca e
de F a Lluís de León.
Al monumen une a i en o ma d'a a monumen al deco a amb
es es de Go gona als medallons de les olu es, ambé al peu de la
Via Augus a (ac ualmen can onada Camí del Mig-ca e Ma heu), pos-
siblemen hi o a en e a algun dels p opie a is de la p ope a illa
omana de To e Llaude ; poden1 da a -ho des de inals del segle
I
d.C. ins a mei a s del
11.
A un al e monumen une a i co espond ien els dos agmen s
d'es a ues obades a la Baixada de San Simó el 1887 en eno a
l'emped a (PELLICER 1887, pp. 238 i 256).
un
o s emení d apa ,
conse a al Museu Coma cal, i un nu que ou des ui' (RIBAS 1952,
p. 91).
El columba i de la casa Jo e possiblemen da a ia de la segona
mei a del segle
I
d.C. i a iba ia ins poc abans de la c isi del
segle
III.
Pellice a esmen de la oballa de dues monedes, de
Claudi i d'Alexand e Se e , dins d'u nes cine i ies (PELLICER 1887,
pp. 293 i 299).
.De inals del segle
I
i o el lla g del segle
11
da a ien la majo
pa d'en e amen s amb kgules i en caixa de plom de la nec bpolis
de la Rie a. Als segles
IV-
i
VII
co espond ien la nec bpolis d'inhu-
mació obada al ol an del emple de San a Ma ia i algun en e a-
men amb egules de la Rie a.
El
p oblema undacional
El p oblema undacional d'Ilu o és gai ebé iden ic al de Bae ulo;
ambdues ciu a s es a en do ades de mu alles cons u'ides amb les ma-
eixes ca ac e ís iques ecniques. La se a g an dimensió ens a pensa
que s'aixeca en pe inicia i a de l'au o i a omana. Pe al a banda,
a o es dues enim les ce amiques campanianes (de e nís neg e) com
a elemen hssil més an ic, amb les a ie a s de <(A- a dana,,,
< B,>
i
c B-o'ide)>, da ables en conjun des de poc abans del omb dels se-
gles
11-1
a.C. ins a mei a s del
I
a.C. Pe al cas de Ma a ó ens obem
amb les o mes i nomb e d'exempla s ecolli s en el següen quad e:
Fo mes i a ie a s iden i icades en ce hmica
de e nís neg e a Ilu o
Fo mes
n:
exempla s
Campaniaila <<A- a dana),
Lamboglia
27
>
31
*
48
Mo el 27/55
Campaniana <<BP
Campaniana c B-oideu
F ag. de pi e a
(deco ació
de
<<Losange)>)
'
La Campaniana c B-oide),
és
da able
e s
el
120
aC., segons
les
oballes
del de elic e
de
Spa gi.
F ag, de ons de pi e a
1
(amb ma ca adial
FLOTI>)^
De les eo ies que expliquen la undació de les dues ciu a s, la
més ecen
és'
la de
PREVOSTI
1981, que, seguin la de
GUITART
1976
pe a Bae ulo, la a ex ensi a a l'h ea d'Ilu o.
P e os i explica la p esencia del g an nomb e de illes omanes
o explo acions ag ícoles en les h ees u als de Bae ulo
i
Ilu o, en les
quals s'hi oba com a ce hmica més an iga la Campaniana <(A- a da-
na>> i ccB)>. Les illes són dis ibu'ides, e i o ialmen , a semblanga del
que indiquen les i Leges Appuleiae>> pe a l'es ablimen en el no d
d'h ica de legiona is llicencia s pe Ma i desp és de la ic b ia
sob e Iugu a,
amb
el consegüen epa imen de e es de 100 < iu-
gue es)> (més o menys 25 Ha.) pe a cada una
(PREVOSTI
1981,
p. 537,
GUITART
1976, p. 21). Les c Leges Appuleiae)> no au o i za-
en a Ma i la undació de colbnies o a de la península i hlica,
pe
an
les ciu a s- o aleses que hau ien de unda pe de ensa , allo ja en
els p ime s emps, i dona se eis a aques s colons no podien anome-
na -se colbnies; d'aquí la ó mula ju ídica de les < oppida ci ium o-
inano um>>, habi ades pe ciu adans omans egi s pe llu d e . Pe
aixb, an a Ilu o com a Bae ulo succei ia un cas mol semblan al de
la coloni zació del no d d'h ica. Aquí la mo i ació pod ia mol
bé
ha e es a la in asió dels Cimb is (113-110 aC.)
(GUITART
1976,
PP.
240-241).
De e , aques a esi no acaba de pe ila el que succeeix amb els
au bc ons, en aques cas els ibe s- omani za s, ni ampoc I'ex inció
o
despoblamen dels pobla s
3,
com són els de Bai olo i Ildu o en e
al es si ua s ei1 llocs a u ona s, cap a mei a s del segle
I
a.C. Tal e-
gada, en aques aspec e, pod ia ésse aplicable el que diu Balil:
Desde un pun o de is a u banís ic0 es as ciudades e an
una ansicidn en e el pasado
y
el u u o. Como las c ciudades
de colinan del Cen o de I alia, su plan no se ajus aba al c i e-
io de la egula idad
y
el azado o ogonal de las calles, cuan o
a
la unción, sea de me cado (cen o de con a ación e i adia-
*
De la
ma ca
~~KOTS,
se'n
coneix
un
sol
pa a1,lel al pobla ibP ic de Bu -
iac. Da able abans del
40
a.C.
'
P e os i
a
e e Pncia
a
uns
possibles
cc icus)>
al peu dels pobla s ibe ics
com
a
p ime
esc316
de
la in eg ació dels indígenes (PREVOSTI,
1981,
pp.
552-
553).
Plan a de Les exca acions del sec o ca e de la Pau
-
pla~a
San C is ii o
-
ca e Espenyes
(M.
R bas
1952).

Plan a de les exca acions de la pla~a del Bea S~l ado .
El n?
5
és la cla egue a del nDecumanus))
(M.
Ribas 1952)
Secció de les exca acions de /a plaga del Bea Sal ado?
..
1, ni ell p imi iu;
2,
ni ell de inals del s.
III;
3,
ni ell mode n, abans de les exca acions).
(M.
Rihas 19-52)
Plan a
de
les cs es obades
a
Can Xamnza
(des ui el
19G8)
(Ai.
Ribas
19G8)
MATAR6.
DESEMBRE
1983.
SIGNES
CONVENCIONALS
Fb um
@
Temple
Te mes
A
Nec opolis
(B
Ves igis
TI,*,.,..
."d.C.
la. id
b.;
o. n*!li
.",? 4-.-i
e.:a3d
.nb
l
Pa
'OI*#
C
il.i a;.
w,, .#.
7.111131.
O
wn.1.o.
Si uació de Les oballes d'2poca omana. (S.A.M.M.)
De all del mu pe pendicula
m
la mu ala,
al cl d'En Pa/aa,
n?
20 (en cu s de des ucció)).
Ca e ende oca de
/a
mu a/la, al
C/
d'En Pa/au, n? 20.

ca e
del
ca e ó
L
ca e
&en
palau
Plan a de ks exca acions a la placa de llAjun amen i de la mu alla obada
en el ca e d'En Palau, n?
20
(des uTda a inais del
1979)
(Plznol de
M.
Ribas
1981,
adap a ).