en una i ali a sense de allimen a
les sessions del col.loqui, amb discus-
sions de egades ben lla gues i semp e
en iquido es que o e ien con ínua-
men nous i múl iples puno de is a.
L' xi del col.loqui enia ja, a més,
p e igu a pe I'ac uali a i bona ia
del ema p oposa que en o momen
de ugi la emp ació de cau e en una
anPlisi pod íem di adicional de
I'ob a d'a ; d'aques a mane a, els
enuncia s de les seccions espongue en
idelmen als seus objec ius: la con-
cepció de I'ob a i la se a eali zació
ma e ial o en cons an men e isades
amb a enció a o a o ma de mani es-
ació a ís ica i ambé als p eceden s
an ics de les p oduccions medie als.
És impo an que la ma eixa pun-
uali a i e icicia amb qu s'o gani zl
el col.loqui, m i que hem d'a ibui
al p o esso
X.
Ba al i al seu equip,
con e geixin a a en la ipida edició
de ini i a de les ac es que indub able-
men enen el seu lloc, ja ins i o en
aques a o ma p o isional, dins la bi-
bliog a ia d'un camp que ha d'ésse
con ea cada dia amb més in ensi a i
pel qual és un aluós es ímul el
Col.loqui de Rennes.
Isabel
Rodii
In en a i de Re is es de les
Uni e si a s Ca alanes,
Ba celona, Gene ali a de Ca a-
lunya, Depa amen d'Ensenya-
men , 1983. 306 pp. 30 cm.
L'any 1978 el Conso ci d'In o ma-
ció i Documen ació de Ca alunya a
p oposa la coo dinació i con ecció
d'un ca Pleg au oma i za de les pu-
blicacions pe ihdiques exis en s a les
biblio eques de les es Uni e si a s de
Ba celona. Aques a asca no a pode
a iba a e me, sob e o pe di icul-
a s econdmiques i, I'any 1981, es a
e cP ec de la se a p omoció el De-
pa amen dlEnsenyamen Uni e si a-
i de la Gene ali a de Ca alunya.
L'In en a i és un a enc del Ca Pleg
de Re is es de les Uni e si a s Ca ala-
nes (CRUC), que é com a objec iu co-
neixe quines e is es hi ha a les uni-
e si a s i a quines biblio eques es o-
ben.
Malg a que no hi igu en les dades
de o es les col.leccions conse ades a
les biblio eques uni e si i ies, s'ha
conside a que la se a publicació se 2
des d'a a i en la mesu a que ho ha pe -
m s I'es a del p ojec e de mecani za-
ció del ca ileg, un bon aju a la in es-
igació que pe me ii locali za g an
pa de les e is es gene als i especiali -
zades disponibles a Ca alunya.
Pe a la mecani zació del Ca ileg es
segueixen les no mes de ca alogació
ISDS (In e na ional Se ials Da a Sys-
em), que és el sis ema in e nacional
de dades sob e publicacions en s ie,
esponsable de la c eació i el man eni-
men de bancs de dades sob e supo
in o mi ic i que inclouen o es les in-
o macions necessi ies pe a la iden i-
icació de les publicacions pe ihdiques.
La p esen edició ecull les e is es
exis en s a la o ali a de biblio eques
de la Uni e si a Au dnoma de Ba ce-
lona (que disposa, des de I'any 1977,
del ca Pleg col.lec iu de les se es e is-
es) i de les biblio eques de la Uni e -
si a de Ba celona i de la Poli cnica
essenyades a la in oducció.
La in o mació de cada e is a cons a
només de í ol i sub í ol i les dades i-
pogd iques de ciu a i edi o . No
s'han elaciona al es in o macions,
com a a pe iodici a , classi icació deci-
mal, índex al ab ic de ma ies, e c.,
pe 6 es 2 p e is que igu in a l'edició
del Ca ileg.
A con inuació de la desc ipció del
í ol s'ha indica la locali zació de cada
e is a: Uni e si a i les sigles co es-
ponen s a la biblio eca, depa amen ,
secció, cs ed a, e c.
Les ep oduccions del con ingu de
les e is es se an acili ades pe les bi-
blio eques les ad eces de les quals
i-
gu en a ]'In en a i.
-que indiquen en cada cas I'au o del
qual de i en-- de o ga monumen s,
pe bé que ialau adamen enca a no
de o s.
El llib e conenga amb una b eu in-
oducció de cai e his o iog i ic i me-
odol6gic, a la qual segueix immedia-
amen la p lme a pa (pp. 18-164)
que en sis cz.pí ols a una e isió de
I'a p e- ominic a Ca alunya,
comencan a nb un cla i concís ma c
his 6 ic; a la p.
19,
anma eix, pe
e o s'inclou una o og a ia d'una es-
ela del Museu de Vic ca alogada com
de Ca les el Calb quan en eali a és
I'epíg a une a i de Plancina p oce-
den de les i nmediacions de San Pe-
d o de A lan2a i da able dels SS.
VI.VII.
El segon capí ol, aA queología i so-
M.
Lama ca cie a ~, cons i ueix un pano ama con-
c e de I'a qc i ec u a con empo inia:
X.
BARRAL
i
ALTET
L
'a p e- omlinic a Ca alunya
Segles
IX
i
X
amb
440
o og a ies de
J.
Gumi
Ba celona,
Ed.
62,
1981,
303
pp.
El olum que a a comen em cons i-
ueix el da e de la s ie dedicada a
I'a ominic publicada pe Edicions
62; dels qua e és el que p esen a un
in en a i i ex més exhaus iu amb
una 6p ica ac ual, com e a d'espe a
de la ajec 6 ia in es igado a de
X.
Ba al. L'apa a g i ic és excel.len i
en iquido , in di o ell, adap a a les
exig ncies del ex , sense se -ne subsi-
dia i, equilib i aconsegui pe la p o-
essionali a de
J.
Gumí. La planime-
ia a escala cons an apo a ambé un
no able a eng i, a pa i d'a a, pod em
disposa de plan es i alga s idels
1) ciu a s i ones i s;
2)
cas ells, po-
bla s, nec Gpolis, masos i cabanes;
3)
esglésies u al;: il.les i pa aquies. In-
sis eix en la no discon inu'i a , a Ca a-
lunya, en e el Baix Impe i omi i
1'Al a Eda mi jana, i es a essó de les
in es igacions i oballes més ecen s.
El e ce casí ol, ~L'a qui ec u a e-
ligiosa dels segles
x
i
x
a Ca alunya*,
o e eix una :implia isió comensan
pe les ac es le consag ació i la u ili -
zació a dana dels monumen s paleo-
c is ians; con:inua desp és amb una
anilisi de cadascuna de les pa s de
I'es uc u a clels edi icis, i inali za
amb les elacions de I'a qui ec u a ca-
alana amb les egions e'ines i la an-
sició al ominic. Es a no a , una ega-
da més, la n cessi a de no es ece -
ques a queo1i)giques al conjun d'es-
glésies de Te assa, pel qual
X.
Ba al
és pa ida i de la c onologia a dana.
La di e ncia en e s.
IX
i s.
x
queda