4,
en la qual, on diu aHom e* hau ia
de di aHesíoden, ca aques és l'au o
que apa eix al ex lla í
($ imus Hesio-
dus Boe iu ).
La
segona és que a íem
una esmena ai capí ol de *Sigles de
manusc i s*, plg.
17,
on cald ia can-
ia I'an iga nume ació del
Guel e by-
anus
4148,
que és la del ell ca deg
de manusc i s d'O. on Heinemann,
Die Handsch i en de HenogLichen
BibLio heR zu Wol enbii e/,
1903,
pe la mode na, Weissenbu g
64.
En esum, una excel.!en edició pe
a inaugu a la no a se ie dels *Au o s
lla ins de 1'Eda Mi jana., a la qual
augu em, des d'aques es planes, un
elic esde enido .
An oni
Pe is
i
Joan
D.
ESTEFAN~A
M. Val. Ma ialis epig amma on
conco dan ia
Fasc. 2?,
C,
San iago de Compos-
ela
1980.
Monog a ias de la Uni-
e sidad de San iago de Compos e-
la 57;
I
+pp.
243-561
Hem de saluda amb goig I'apa ició
en un e mini ela i amen b eu del
segon olum de les conco diincies de
Ma cial, que comp en els lemes co es-
ponen s a la lle a C. En e emps ha
apa egu la
Ma ia/-Konco danz
de
E.
Siedschlag (Hildesheim
-
New Yo k,
1979);
D.
Es e ania, pe a, ens a pal&
a la in oducció I'in e es de con inua
la se a ob a, més comple a, i ins i o
d'accele a -ne I'apa ició, pe al
d'o e i -la sence a ais es udiosos dins
de l'any
1982.
Amb a any de igo encomiable, un
ulle addicional ens p opo ciona una
llis a d'indispensables co eccions i
ambé una se ie d'a egi ons.
Cal, doncs, que celeb em la con i-
nu'l a d'un ins umen de eball que
ens p opo ciona. d'aco d amb el que
ja anunci2 en el p ime olum, con ex-
os ex ensos, que són més que mai ne-
cessa is pe a comp end e i alo a un
ex an ic de ma isos com el del poe a
de Bilbilis. Res a, en conseqü ncia,
desi ja que els p opbsi s de l'au o a
s'acompleixin en el e mini adien .
M.
Maye
Es udio c i ico
y
edición, Ba celo-
na,
1979
(S udia La ina Ba cino-
nensia
IV),
93
pp.
L'es udi
i
I'edició que ens ocupa (ac-
cessi al P emi Ciu a de Ba celona
d'In es igaci6) ha es a publica a
Analec a Sac a Ta aconensia
49-50
(1976-1977), i n'és, de e , un ex e .
És, d'al a banda, una pa dels esul-
a s ob ingu s pe I'au o en la se a e-
si doc o al (1977). La necessi a de
I'edició és jus i icada pel p o esso
V.
Beja ano en el p aleg, o des acan
I'acu ada colocació dels manusc i s
Va-
imus Reginensis
133 i
Geno e ensis
Lu inus
1351, que són a la base
d'aques a edició i de les di e gencies
en e s la de
W.
on Ha el. La in o-
ducció de I'au o esmen a b eumen la
ajec a ia his a ica del ex de Luci e
de CPlle i la impo Pncia del
Geno e-
ensis
pe al de ma el ex com ele-
men de con ol de
Reginensis,
que
guanya au o i n . Assenyala ambé el
que és un dels p incipals me i s
d'aques es udi pel que a al ex bí-
blic ecolli en els manusc i s, que es-
de é una con ibució impo an a la
Ve zs La ina,
puix que en dóna a co-
neixe la e sió u ili zada pe Luci e .
L'au o ma ambé el c i e i de o ma-
ció de I'apa a c í ic, nega iu amb pas
al posi iu quan poden ha e -hi p o-
blemes d'ambigüi a o posa s pels co-
men a is d'es udiosos. En no a o-
bem la no ícia, a la i de la publicació,
de I'edició de
G.
F.
Die ks al
Co7pus
C i ianomm
(Tu mhou
1978),
que
l'au o no ha emp a en es a la se a
p opia edició en p emsa.
La desc ipció dels manusc i s, d'una
a a p ecisió, ocupa la p ime a pa del
ac amen de la adició manusc i a
de les ob es de Luci e . En mol po-
ques ocasions pod n disposa un ila-
leg d'una anPlisi an exhaus i a que
no deixa de banda cap aspec e ni cap
indici, i que s'inicia amb una si uació
c onolagica del
Va icanus Reginensis
133,
en la p ime a mei a del s. IX. És
mol in e essan la segona pa , on pe
al d'es abli el
s emma codiczm
s'es-
udia la possible elació de
V
amb
I'abadia de Co bie, a iban a un
s emma
que es ableix un a que ipus,
que po emun a -se al segle IV; é
una copia Ven el segle IX i a I'en o n
del segle
XI
ind ia una no a copia in-
dependen el
Co beiensis depe di zs
245
del qual de i a ia el
Geno e ensis
al segle XVI. En un momen on hi ha
una ce a p e enció pe a es abli un
s emma
és semp e in e essan de eu e
com un ilaleg I'es ableix amb senzi-
llesa i una cn ega de p udencia i bon
sen i , que es mani es a una egada
més en els comen a is c í ics que ja
p ecedeixen di ec amen I'edició. Els
passa ges comen a s són més de es
do zenes,
i
en aques comen a i hem
de di abans de o que es posa de ma-
ni es la necessi a ineludible de cons-
i ui un lexic comple d'un au o en
el momen de e l'edició, i que
aques lexic con ingui en la mida del
possible les a ian s ex uals. Aques
coneixemen ha pe mes a I'au o , que
n'ha ia es able un, de mou e's amb
agili a , la qual cosa es adueix amb
una segu e a p o ada i gens a ec ada
a les se es a i macions i, d'al a ban-
da, es posa de mani es la pa ciali a i
els de ec es de la col~lació u ili zada
pe
W.
on Ha el. Un sa espec e pel
ex ansmb pe la adició ex ual és
digne de Iloan~a. La
kc io dz~ icilio
o
simplemen la
Lec io
donada pe un
manusc i és de ensada i no pe un
conse adu isme ap io ís ic, ans pe
un aonamen de cai e gene almen
g ama ical que a alo en enca a més
aques a edició. Cal des aca , pe 131-
im, la cu a amb que han es a du es
les qües ions elacionades amb el ex
bíblic i les e e en s a ansc ipcions de
I'heb eu. Pel que a a les ci es bíbli-
ques i ins i o al seu e lex sin n ic a
Luci e , hem de con eni que el co-
men a i i I'edició es jus i iquen pe
ells ma eixos.
Poc més podem di , si no olem en-
a en un comen a i que depassa ia el
lími d'una ecensió, pel que a a
l'edició que segueix els p incipis que
'
més amun hem ecolli i aue és cla a i
en enedo a en la se a dis ibució i i-4
pog a ia. Po a indicació dels olis dels
manusc i s, i po se amb un excés de
modes ia de la paginació de
W.
on
Ha el, que aques a edició supe a i e-
dueix -pe que no di -ho- a una e a-
pa ilolbgica llunyana; a més inclou a
peu de ex un apa a de ci es bibli-
aues mol mode a din e de la se a
abundosi a , el qual no cedeix a esso-
nancies. Pe acaba , I'apa a és su i-
cien i no deixa en el lec o dub es o
ambigüi a s sob e les Ilicons eals dels
manusc i s, o sob e les posicions dels
ilblegs.
Des de la Uni e si a de Ba celona
ha queda demos a , una egada
més, que el me ode ilolbgic igo ós
no exemp d'e udició i un eball acu-
a i pacien són els ing edien s indis-
pensables pe aconsegui un eball
com el que hem comen a , on es posa
de mani es , e iden men , I'acu'i a de
I'au o .
M.
Maye
J.
KLAUSENBURGER,
Mo phologiza ion: S udies
in La in und Romance
Mo phophonology
Tübingen, Nieme~e ,
1979.
(Lin-
guis ische A bei en nP
71)
El llib e de Klausenbu ge apa eix
inse i dins el co en conegu amb el
nom de Fonologia Gene a i a Na u al
(FGN), el qual, en els aspec s més
subs ancials, és una essan oposada a
la Fonologia Gene a i a T ans o ma-
cional (FGT). Aques a FGN es oba,
sis ema i zada en el llib e de
J.B.
Hoope ':
An In od. c ion o na a a/
gen&a i e phonol'ogy,
New Yo k,
Academic P ess,
1976,
pe bé que ja
es 2 anunciada en eballs an e io s de
la ma eixa Hoope i, sob e o , de T.
Vennemann.
La FGN es dis ingeix de la FGT, b2-
sicamen , en es pos ula s: la qües ió
de I'a xi onema, I'oposició de mo s s.
mo emes i, de mane a mol especial,
la qües ió del componen onolbgic de
la g ami ica, on en on de la uni a
p opugnada pe la FGT sob e la base
de egles onolagiques, la FGN dis in-
geix -i aixa ep esen a el seu pos ula
basic- egles onolagiques condicio-
nades one icamen , egles mo o o-
nemiques condicionades mo ol8gica-
men i egles ia, que no són al a cosa
que equacions de elació lexica. La di-
isió sinc anica p essuposa que les e-
gles mo o onZmiques e olucionen
his h icamen a pa i de egles ono-
lagiques a causa del desig que é el 10-
cu o de pode in e p e a , de mane a
signi ica i a, les al e nances.
Una i a impo an en el desen olu-
pamen de la FGN és la in oducció,
pe pa de T. Vennemann2, del con-
cep e d'in e sió de egla, cosa que li
pe me I'es ablimen d'un ipus espe-
cial de mo ologi zació. Segons aixa
una egla com a a
I
Una c i ica ampla i 'acu ada, no sola-
men del llib e de Hoope , sinó ambé de
la coniepci6 de la
FGN,
es oba a I'a icic
de H.
VAN
DER
HuI.s.I..
ecen
De elop-
men s in phonological hco y~, Lingua
40
(1970)
207-238.
T.
VENNEMANN.
.Rule in e sion~. Lin-
KN~
29 (1072) 200-242
i
(~Res uc u ing .
Lin, ~du 33
(1974).
137-156.