scieee Science in your language
[en] (orig)

Tres noves inscripcions romanes de la provincia de Sevilla

Abstract

Mayer, Marc; Rodà, Isabel

Read accessible full text

Tres noves inscripcions romanes de la provincia de Sevilla

Author: Mayer, Marc; Rodà, Isabel
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 1982
Source: https://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v4n1/02107570v4n1p109.pdf
TRES NOVES INSCRIPCIONS ROMANES
DE
LA
PROVÍNCIA
DE
SEVILLA
Ma c Maye ,
Isabel
Ro&
Volem dona a con ixe aquí el ex de es epíg a s de la p o íncia de
Se illa, p oceden s del come g an iqua i i conse a s en el momen ac-
ual a Ba celona.
I. Lhina
I.
Conside ada, amb no gai es ga an ies, com obada a Al-
colea del Río'.
Placa de calcii ia ma mB ia sense mo llu a , en excel.len es a de con-
se ació, només amb alguns esbe la s als ma ges in e io i esque e i un
pe i solc que c eua diagonalmen la
i
de .
6
i .
7.
S'obse en les a lles
del pau a , mol isibles als ma ges la e als.
Mides:
59,
5
x
74
x
8,5
cm.
Algada de les lle es:
5,55-5,75; 5,35-5,70; 5,50-5,70; 5,40-5,70;
5,50-5,60; 5,30-5,50; 5,lO-5,20.
In e lineacions:
8,15; 0,40-0,60; 0,40-0,70; 0,80-1; 0,80-1,lO; 0,70-
0,90; 7.80-8,15.
D
(is),
M
,
(anibus),
S
(acmm)
AELIVS EPAENETVS
1
Adqui ida a la
Fi a
d3~n iqu&is de Ba celona (1080) amb la
i
d'e i a la se a dispe -
si6
i
conse ada a a pe nosal es. Pc a I'cpig a ia d'Alcolea del Rio.
i.
CIL
I1
1060-1073;
C. FIUNANDEZ-CI!ICAKKO
Y
OI
DIOS.
"Un epig a e inGdi o de Alcolea del Rio (Se illa)".
AEA q
XXXVll (1064). p. 159:
C. FEHNANDEZ-CHICARKO
Y
DE DIOS -F. FERNÁNDEZ GOMEZ.
Cazá/o~o deLmuieo A queo/(jgico de Se i/ a
11,
Mad id, 19803, p. 141 núm. 46
i
p. 142
núm. 49.
C .
ambi.
C.
FERNANDEZ CI~ICARKO.
Guia del Museo de a Nec ópoiis de Ca -
mona.
Mad id, 1960.
ANNOR (a n), LXX(sep uagin a)
OPTVMVS PATER
OPTVMVS AMICVS
OPTVMVS RECTOR
P(ius), i(n), S(uis),
H(ic),
S(i us), E($), S(i ), T(ibi), T(e a), L(e is).
(Consag a als déus Manes. Eli Epaene de
70
anys, 6p im pa e, 6p im
amic, 6p im ec o , ca inyós en e s els seus. Aquí jau, que la e a e si-
gui lleu).
In di a.
Pun uació: ulles d'heu a mol inamen pe ilades, inclinades a la
d e a amb cua a quejada i pe llongada cap a all. La posició dels pun s
co espon a la i dels mo s ab euja s, e de la poc usual p es ncia d'una
heu a en mig de l'obe u a cen al de la lle a
M
de .
1
que p esen a uns
cops, po se com si el ma eix lapicida hagués in en a d'esbo a -la.
Lle es ús egues mol egula s i ben dibuixades amb peus ben ma -
ca s. A d'amplades luc uan s (A inicial de .
1
obe a i ancada a la ma-
eixa lííia). Cal ema ca
1'H
de .
7
amb una ma cada end ncia a la
uncial2.
La p esen ació del ex és d'una g an egula i a , amb la dedica a ia
inicial ben cen ada i amb ca k e s una mica més g ossos.
A
.
2
i .
7
el
ma ge esque e és a plom, no així el d e que l'o dina o a deixa massa
ample a .
7.
Els qua e engles cen als
(3
a
6)
comencen una mica més
endin e amb una pe ec a alineació al ma ge esque e on la supe posi-
ció exac a dels es op umus p odueix un e ec e es ic no able3.
El ex de la insc ipció, si bé p esen a amb un o mula i mol usual a
la zona, con é: la in ocació
D.M.
S.,
el nom del dedican , l'eda i les ma-
eixes ab e iacions de la nos a insc ipció a .
7;
esul a de g an in e s en
dos pun s: l'onomiis ica i el ch ec. En e ec e, Eli Epaene , el p enom del
qual s'ome , pe any a una gens ben a elada a la p o íncia de Se illa
d'on a so i el ma eix Ad i& pe 6 que ambé obem més so in en
epíg a s semblan s d'indi idus més a ia humils4. En can i, el cognom
Pe a d'al es exemples d'H uncials a I'epig a ia hispanica, c .
CIL
11,
p.
1180.
Pe al can i eqüen d'-u-pe
-i-,
c .
CIL
11,
p. 1188
i
A.
J.
CARNOY.
Lela in d'Espag-
ne d'ap zs les insc ip ions, Hildesheim 1971 ( eimp . de la 2? ed. de B uselles 1906), pp.
65-70, esp. pp. 66-68.
C. FERNÁNDEZ-CHICARRO
Y
DE
DIOS, F. FERNANDEZ
GOMEZ,
Ca álogo.
..,
p. 115 núm.
7
i
p.
128. Sob e els Aelii, c i. els onamen als es udis de
C. CASTILLO
P osopog aphia Bae i-
ca,
Pamplona, Uni e sidad de Na a a 1965, pp. 381-382 i id. aS ad e und Pe sonen de
Bae icas, ANRW
11,
3,
Be lin-New Yo k 1975, p. 633.
és la p ime a egada que el enim es imonia a Hisp inia i podem di
que cons i ueix un hapax; anma eix, cal di que co espon sens dub e a
una lla ini zació del <<Epaine os% g ecs.
Eli Epaene ou, a més d'ap im pa e i ap im amic, op lcmus ec o ,
unció que obem es imoniada només una al a egada a Hi pania en
una insc ipció de Co a'uba da ada del 348 en es ec o es o e eixen el
pa ona dels ab isubidianz6. Tenim, a més, on al es pun s de I'Impe i
om5 es imonis epig i ics de ec o es col'l'egii7. Segu amen , doncs, Eli
Epaene exe cí el ec o a dins d'un col.legi, possiblemen p o essional i
po se ambé cul ual i une a icis.
5
Pe al
cognomen,
W.
PAPE
-
G. BENSELER.
W i e bucb de gnichische ~i~egennamen,
G az 1959 ( eimp . de la
3."
ed. de 1911). ol. I, p. 362.
6
CIL
I1 2211.
7
Rec o es
de collegis s'ksmen en ambé a
CIL
V 7372,
CIL
V 185,
CIL
X
5968.
C .
J.P.
WALTZING.
É ude bis o ique su /es co po a ions p o essione/ es chez /es Romains,
Roma
1968 ( eimp . ed. 1900), ol. IV, p. 424.
8
Una al a explicació possible, pe 6 que ens sembla mol menys p obable, se ia la ela-
ció del ca ec de
ec o
amb I'ensenyamen (no el obem ecolli a I'ob a de
H.I.
MARROU.
Hi o ia de /a educación en /a An igiiedad,
Buenos Ai es, 19702 ( ad. de la 3.1 ed. ance-
Cap ambé la possibili a que
pa e , amicus
i
ec o
co esponguin a
ci ec col .legialsg.
Res a només pa la de la c onologia d'aques a placa que, pe la se a
paleog a ia, s'a ind ia a una da ació de mi jan segle 11, en e els egna s
d'Ad ii i An oní Pius.
11.
Limina 11. P oceden del come q an iqua i i donada com a segu a
d'
Alcali del Río
(ZLz)a)lo.
Placa une i ia de ma b e blanc de g a g uixu amb enes g ises (P o-
conzs?), sense mo llu es, en mol bon es a de conse ació. S'obse en al
camp epig i ic es es nues del pau a .
Mides:
28
x
26,5
x
1-1,90
cm.
Algada de les lle es:
3,60-3,85; 3,25-3,50; 3,lO-3,30; 2,85-4,15;
2,65-3,20.
In e lineacions:
0,70-0,90; 0,90-1,lO; 0,65-1,35; 0,40-1,15;
0,80-1,25; 5,25-5,50.
D
(is),
M
(anibus),
S
(ac um),
L(ucius),
TERENTIVS, FIR,
MVS, ANN
(o um),
LXI,
PIVS, IN, SVIS,
H
(ic)
,
S
(i us)
,
E
(s )
,
S
(i )
,
T
(ib ;)
,
T
(e a),
L
(euis)
,
Consag a als déus Manes. Luci Te enci Fi m, de
61
anys, ca inyós
amb els seus. Aquí jau, que la e a e sigui lleu.
Iddi a.
Pun uació: ipus poc eqüen consis en en unes es ili zacions
d'he-
de ae
amb lla gues cues i ulles indicades mi jangan es o qua e e s
ho i zon als g uixu s i cu s. Pun s iangula s a .
2
on hi ha menys es-
pai. Pun s desp és de cada pa aula, ab eujada o no; segu amen pe no
ole in e omp e el i me deco a iu s'ha disposa ambé in pun inco-
sa de 1955). Als ex os li e a is ec o é semp e un sen i mol ampli (el que guia, el que
egeix..
.),
aplican -se en ocasions mol di e ses pe 6 sense éssei la denominació especí ica
d'un & ec (c .
SVET.
Aug.
XLVIII
i
PLIN,
111,
3,
4
pel que a a la quali a de ec o que
ha de eni un ensenyan d'adolescen s).
9
C i:
M.
MAYER
-
I.
RODA,
nAe/ius Epaene us, op umu ec o w,
I
Cong eso Andaluz de
Es udios Clásicos (1981). en p emsa.
10
Conse ada
al
Degana de la Facul a de Lle es de la U.A.B. Sob e AlcaM del Río c .
no a 15.
ec e a la i de c.
2,
amb la qual cosa queda mal alla el
cognomen
del
pe sona ge.
Lle es ben g a ades: capi als quad ades a .
1
i lle es ús egues a la
es a, com no
és
in eqüen a la
Bae ica.
Les ús egues són es e es amb
pe llongació d'alguns ayos, que an que algunes su in de les caixes co-
esponen s
(X
de .
3;
S
de .
4
i
H
de .
5).
M
de . l, capi al quad ada
amb alla gamen de les ba es e icals, segu amen a causa de la in-
lu ncia de la ús ic&. Les lle es ús egues són mol es e es, amb im-
plan ació baixa i una end ncia a la uni o mi a (Vi
N
es dis ingeixen
només pel cu peu in e io esque a de la
N).
Igual que la lPpida an e io , aques a insc ipció con é un o mula i
mol p opi de la zona, p esen a en aques cas d'una mane a mol egu-

la . Hom po ap ecia només una manca d'espai a .
2,
on els noms del
di un són massa p ope s i els pun s d'aco d amb aix6 són di e en s; en
can i la aó que les lle es comencin un xic més a I'esque a po deu e's a
un desig de cen a la in ocació inicial. Lle a d'aix6,
I'o dina io
de la
insc ipció és mol ne a i co ec a amb línies
in ex ens0
( .4), ma ges a
plom a I'esque a i ins i o el d e a les dues da e es a lles, o donan
ambé la disposició dels pun s inals una imp essió d'equilib i (a plom c.
1
i
3
i
2,
4
i
5
espec i amen ).
L'únic comen a i e e en al con ingu de la insc ipció que cal e és el
de I'onomis ica del pe sona ge amb
ia nomina,
pe 6 sense indicació de
iliació ni de ibu, la qual cosa s'adiu amb la es a dels epíg a s de la
gens Te en ia,
a la B? ica, que si bé no massa abundan s, són gai ebé
o s ells, an els masculins com els emenins", pe anyen s a indi idus
llibe s
i
poc elle an s. A la
Hispania Ta aconensis,
on enim més es i-
monis de
Te en ii,
hi ha un cas d1hom6nim del nos e pe sona ge a Al-
ba acín: Luci Te enci Fi m de la ibu Gal? iaI2. El
cognomen Fi mus
ampoc és dels més eqüen s a la B? ica13, pe 6 és un dels
cognomina
que ecull una quali a de I'espe i , ipus usual dins els imbi s dels es-
claus
i
Ilibe sI4, bé que
Fi mus
p esen i una p opo ció mol baixa de
pe sona ges d 'o igen se il.
La da ació d'aques a insc ipció pod ia escau e en uns anys p ope s a
I'an e io
i
ins
i
o un xic més a dana.
111.
Lhmina
111.
P oceden del come c; an iqua i
i
ca alogada com o-
bada a Alcali del Río
(IL$a)Is.
F agmen in e io d e d'una placa une i ia sense mo llu a de ma &
g isós on es llegeix la i
de
les es da e es a lles amb es es e iden s del
pau a .
Mides:
17,5
x
18,5
x
3,5
cm.
Hi ha poques excepcions de pe sona ges una mica més no ables, com el Te enci Rús-
ic d'ls u gi, que exe cí di e ses magis a u es (CIL I1 2121) i po se la Te en ia Pue a de
Regina que éu aixeca un al a a Juno (GIL I1 1036).
l2
CIL I1 3172.
'3
Als índexs del CIL I1 (p. 1083) enim ecollides
5
insc ipcions d'indi idus masculins i,
en can i, eiem que o s els emenins ecolli s pe anyen sense excepció a la B5 ica.
l4
I.
KAJANTO,
Tbe /ah Cognomina, Helsinki-Helsing o s 1965, pp. 69 i 258.
'5
P oceden de la i a d'An iqua is de Ba celona (1981), conse ada pe nosal es. So-
b e I'epig a ia d'Alcalá del Río,
c i.
CIL
11,
1082-1 117;
C.
FERNANDEZ-CHICARRO
Y
DE
DIOS,
F.
FERN~NDEZ
G~MEZ.
Ca ú ogo
...,
pp.
111
núm.
1;
113-114 núm.
5;
118-119 núm.
11;
130-131, núm. 32, 12; 133 núm. 36.2.
Alsada de les lle es:
?;
2.65-3,30; 2,80-3,25.
In e lineacions:
0,50-0.85; 0,3090.60; 6,20
max.
[PIVSIA I]
N.
?VIS, H(ic), S(i zls/a), E(s )
[DICITE]
ROGO
QVI, LEGI
[TISI S(i ), T(ibi), T(e a), LEVIS
(.
.
.ca inyós/a en e s els seus. Aquí jau. Digueu, us p ego, els que
aixi, llegiu: que la e a e sigui lleu.
Inedi a.
Pun uació iangula .
Lle es ús egues ben g a ades
i
egula s, sense pe 6 un ca lc e an
ma ca com a la placa an e io (11): angles ec es dels e exs de
N
i
V,
e s ho i zon als menys ascenden s.
L'o dina io de la insc ipció es p esen a ben eeixida, amb un bon
ap o i amen de I'espai que dóna en conjun sensació de egula i a . En
e ec e, I'o dina o aconseguí, o espec an aques a egula i a , d'in-
clou e un ex p iic icamen sense ab e iacions en una placa de més a ia
pe i es p opo cions, la qual cosa a que les in e linea ions siguin cons-
an s pe 6 minses
i
que no hi hagi sepa ació en e els di e en s mo s.
L?
da e a línia, a la qual
li
manquen nomes les es lle es inicials, ani ia
cen ada espec e al engle supe io que se ia el mes dens.
.
Les dimensions o als de la placa se ien semblan s a les de la Iipida an-
e io , po se un xic més edu'ides
i
el ex ind ia en o al sis engles en
comp es dels cinc de la insc ipció
11,
la qual cosa explica I'a apei'men del
con ingu d'aques agmen .
A
les es p ime es a lles pe dudes po-
dem suposa la in ocació
D.M.S.
a
.
l,
i
a .
2-3
els noms del di un
i
se-
gu amen la se a eda , segons el model habi ual.
La
i
del o mula i exp esa un p ec de eco d a o s aquells ianan s
que passin pe da an el monumen , com es dóna en mol s al es casos,
més eqüen men pe a, amb I'exp esió e ogop ae/e en. dicas
i
les s -
es a ian s
16.
La c onologia d'aques epíg a agmen a i se ia ambi. de mi jan se-
gle
11.
'6
C i.
C.
FERNANDE
CHICARRO
Y
DE
DIOS. F.
FERNANDEZ
WMEZ.
Ca á ogo
...,
p.
135,
núms. 8
i
9;
p.
28 núm.
2
(dici e
qui
/e&).
C i.
ambé
GIL
11
pp.
115
i
1178 on no
cs
oba,
pe a,
una ó mula id n ica
(GIL
I1
1463, 1810,
dicus quilegis
ab euja
D.Q.L.).