scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Recensions

Martínez Gázquez, José

Abstract

F. MURRU, G. PESSOLANO FILOS, Alla riscoperta della didattica del latino in Italia nel Settecento e nell'ottocento.

Full text

F. MURRU, G. PESSOLANO FILOS Alla kscoperta della didattica del latino in Italia nel settecento e nell'ottocento Piccola Biblioteca Pedagogica, 34. Edizioni Nuova Rivista Pedagogica, Roma, 1980, 117 pp. (17 x 11,5 cm) El alcance que 10s autores han querido dar a su obra 10 encontramos expresado en sus propias palabras en las páginas introductorias: aEl presente trabajo, se dice, constituye una reseña de autores que se han ocupado del problema de la didáctica del latin en un periodo que va de la segunda mitad del siglo deicisiete a poc0 más de la mitad del siglo diecinueve)). Se trata de poner de relieve, en gran parte con las citas directas de las obras de aquellos autores, las actitudes y problemas que se pusieron de manifiesto en la reflexión sobre la enseñanza del latín y la metodologia empleada, precisamente en aquella etapa histórica en la que coincidió el momento de transición de la enseñanza desde una organización de ámbito privado a la enseñanza en la escuela pública. Dividido en cuatro capitulos de descripción de las diversas posiciones pedagógicas que se dieron en la enseñanza del latín en el periodo estudiado, se cierra el trabajo con una página de conclusiones sobre el10 y un pequeño apéndice recordando la obra de G. P. Pisceria en 1785 y unas breves notas biogrSicas de 10s principales autores comentados. Concierne al primer capitulo presentar la alectura de 10s clásicos y grámatica instrumental*. En i1 se pasa revista a las diversas posturas que tomaron 10s autores analizados frente a las dificultades surgidas en la didáctica del latin. Los siguientes capítulos ofrecen sucesivamente datos para analizar 10s fundamentos teóricos para una intervención motodológica y para una enseñanza lingüística no tradicional, presentando mis adelante el análisis de la propuesta educativa global de A. Rosmini, en la que Cste incluyó y estudió con detenimiento propuestas concretas, Iógicas y sencillas de enseñanza del latin a todo el pueblo, que de esta forma se acercaria mejor a la tradición cristiana y humana en una educación del hombre en la globalidad y totalidad de su persona. En conclusión, se trata del análisis de 10s autores que se propusieron reflexionar sobre 10s problemas de didáctica del latín en 10s siglos XVI y XVIII al enfrentarse con situaciones que en buena parte se nos plantean hoy en nuestras reflexiones sobre el mejor modo posible de enseñar el latin en nuestras aulas. Tenemos en la obra que comentamos un ejemplo a seguir, estructurado en un buen paradigma de investigación, para ir avanzando en el estudio de 10 que podríamos llamar ahistoria menor, de la filologia clásica en cada uno de 10s paises en que hemos recibido y mantenido el legado cultural de Roma, y precisamente como mejor y más perenne recuerdo, a travis de la lengua latina..Su estudio, y por tanto el mejor método posible para su enseñanza, ha preocupado en todas las Cpocas y esta obra puede ayudarnos a sacar las mejores conclusiones de 10s logros obtenidos en etapas anteriores, en las que inteligentemente se plan- tearon la solución a situaciones parecidas a las actuales. J. Martínez Gázquez E. SAN MART^ GREGO Lu cerámica campaniense de Emporion y Rhode 2 vols. Monografies Emporitanes IV, Barcelona 1378, 716 pp. de les quals 119 són 1Pmines. La base, o potser millor I'incentiu d'aquest voluminós treball, versió definitiva de la tesi doctoral de I'autor llegida el 1973, la constitueix la recol.lecci6 de 1674 peces de cerlmica campaniana procedents majoritlriament (1490) d'EmpÚries, a les quals s'adjunten les trobades a la campanya del 1966 dirigida per J. Maluquer de Motes a la Ciutadella de Roses (núms. 1491 a 1674). Tots aquests materials han estat estudiats fonamentalment als museus arqueol6gics de Barcelona i d'Empuries, i també als de Girona, Vic i Valencia (v. cap. IX). Es presenta l'obra en dos volums a la fi dels quals hi ha 1'excel.lent il.lustraci6 dels capítols corresponents, on es dibuixen amb c rec is ió cadascun dels fragments inventariats i les noves formes i es donen bones fotografies de les estampilles d'Emporion i Rhode. El primer volum s'obre amb un pr6leg d'E. Ripoll Perelló. Tot seguit E. Sanmartí, en unes GeneraLidades que donen pas a la primera part, ens deixa ja entreveure que en el seu estudi la ciencia ceramol6gica no constitueix I'únic fi sinó el mitja per a penetrar en la fosca etapa hist6rica d'Empúries i Roses des del 300 fins al segle I. a.C. i també, per extensió, de I'occident del Mediterrani i les seves relacions comercials; s'exposen aquí també dificultats metodol6giques derivades fonamentalment d'haver de triar entre un estudi solament tipolagic dels materials no contextualitzats arqueol6gicament, o bé entre I'estudi dels materials amb estratigrafia. La solució intermedis adoptada ha estat la d'un estudi conjunt, tot intentant d'aplicar els resultats de la segona metodologia a les peces del primer grup, aspecte en el qual I'autor ha reeixit totalment, donant així per primera vegada un inventari detallat i complet d'aquests materials en uns nuclis hisplnics, que far2 més planer el camí per a d'altres futures monografies que conjuntament permetran de realitzar uns, esperem no massa llunyans, estudis de síntesi. Segueixen set planes dedicades a la hist6ria de la investigació de la cerhica campaniana fora i dins la Península, amb I'esment obligat en primer lloc de l'obra del profesor N. Lamboglia, que obrí una nova era en aquests estudis iniciats el 1879. Si bé la Cl'assificazione prel'iminare de N. Lamboglia és encara a la base de les investigacions actuals --caldria potser remarcar I'adjectiu preLiminare que va voler donarli l'autor-, E. Sanmartí assenyala una altra etapa a partir del 1963 , i sobretot el 1965, quan J.P. Morel publicl la cerlmica del Wrum rom2 i el Palatí, insistint en la importlncia de les característiques tecniques dins d'una taula de classificació, directriu que és seguida per E. Sanmartí en la seva definició dels tipus, que es podria resumir així: