Jaume
Ma quss
i
Casano as
D'encP que I'home na ega pe la ma medi e hnia, i d'aix6 ja a al-
menys en a cen ú ies, s'ha lliu a ambé a la inde ugible asca de des-
c iu e els acciden s i el elleu de les cos es que la o egen.
Els enicis o en uns magní ics ma ine s i no cal di que enien llu s
ca es de na ega ben assenyalades, pe 6 no coneixem llu s opinions so-
b e la nos a cos a. Ri als d'ells o en els g ecs, els quals des del segle
ui ? exe ci en sob e la Medi e hnia una hegemonia anomenada alaso-
c kia.
ConseqiiZncia d'aquella i ali a ou la amosa ba alla na al esde in-
guda I'any 535 a. d.C. da an la ciu a d'Alhlia, desp és de la qual els
dos comba en s hague en de epa i -se el camp de na egació medi e h-
nia: els g ecs es queda en el cos a no d o eu opeu i els enicis domina-
en la cos a me idional o a icana.
Les dades més an igues sob e les nos es cos es p o enen de on s g e-
gues ja an e io s a la susdi a ba alla puix es e e eixen a la si uació de la
cos a a lhn ica e s on no podien na ega pel e de eni ba a l'es e
de Gib al a desp és de la da a de 535. La edacció ma e ial del pe iple
ens ha a iba me ces a un poe a lla í, Ru us Fes us A ienus, qui en el se-
gle qua de la nos a e a a esc iu e el llib e i ula
O a
man' ima
on des-
c iu els acciden s geog 3 cs de la cos a, no pas pe ha e -10s is sinó
ecollin -10s dels llib es més p imi ius i a s que a oba . To el que diu
és de g an alo i, a més, és la in o mació gai ebé única que enim al
nos e abas espec e a aquells emps an ecula s.
És un poema e amb e sos de do ze síl.labes di idides en sis peus de
dues síl.labes, de les quals la p ime a és b eu i la segona lla ga. Hom els
llegia en una pausa o cesu a desp és de la quin a sílslaba. E a pe mesa
la subs i ució dels peus sena s pe al es de di e en quan i a , especial-
men pels espondeus.
En ca alh, els e sos alexand ins són els que més s'assemblen al sena i
ihbic lla í puix cons en de do ze síl.labes comp an ins a l'accen i e-
nen cesu a a la mei a . Hom imi a el i me ihbic conside an lla gues
les síl.labes accen uades i les ocals seguides de dues consonan s. Do-
nem, doncs, una aducció ca alana del poema d'A ienus pel que a al
li o al del p incipa de Ca alunya conse an el ma eix i me que hi a
dona el seu au o lla í.
El sen i dels mo s i de les locucions és ajus a al ex lla í clhsic em-
p a pel seu au o . En e els di e en s signi ica s que é cada mo hem
emp a aquell que és més adien
al
con ex i a les condicions del paisa ge
que desc iu sense p e e i les exigencies de la sin axi lla ina.
Pensem que I'au o no in en a a es; es limi a a a posa en e s lla í
all6 que a oba esc i en documen s a s i an ics que a pode consul-
a . P e enia de e una ob a d'a que a dedica a un amic pode ós; no
emp a a mo s ulga s o mode ns sinó que més a ia e a un au o a cal -
zan . Adhuc algú sospi a que A ienus es a limi a a la aducció d'una
ob a g ega del segle p ime abans de C is . Pe aixa abunden els mo s
g ecs posa s en o ma lla ina com ha ia ecomana Ho aci en la se a
A s
poe ica.
No és es any, doncs, que doni als pobla s i als pa a ges uns
noms di e en s des del seu emps i que ome i po s i ciu a s an impo -
an s com Empú ies i Roses. No in en a a pas una desc ipció comple a
sinó dona una isió de la cos a al com de ia se en els emps més e-
mo s.
Adap an la nos a aducció al c i e i de I'au o , es i ui em al ex els
mo s g ecs lla ini za s i segui em amb el mhim igo el sen i li e al de
les pa aules i i dhuc l'o d e sin i ic del ex o iginal. Ja sabem que dis-
c epem d'al es aduccions conegudes. To a coincidencia o disc ephncia
és pu amen casual. Hem e la aducció com si no en coneguéssim cap
més. Només depenem de I'o iginal lla í al com es oba en I'edició de la
Uni e si a de Ba celona p epa ada po Schul en i Pe ico en I'ob a
Fon-
es Hz$aniae an iquae
(Ba celona
1955).
P escindim de comen a les suposades in e polacions i ansposicions
de e sos. Comencem pe les e es p ope es al iu Eb e i acabem al
Pi ineu.
No pocs pobla s lo i en..
.
com les gen ils Ty iquesl
- al e a el nom an ic- pe o el món amoses
pe ésse o ca ics a eu els seus e'lns,
puix és ecund el s61 en pa pels seus a a ges
en pa pe les palme es, en pa pel bes ia
i en pa pels ce eals que 1'Eb e anspo a a.
A
p op, el mon Sag a I'al i a es a aixeca2.
U;
iu, de nom Oleu, allan els camps p ope s3,
passa en e dos se a s de punxegudes c es es.
Pe ce que I'un, el Se11 - al és son nom an ic4-,
s'ele a pene an els cims més al s dels nú ols.
P op d'ell hi hagué aquell emps la ila Lebedbnciaj,
a a és un camp dese que no con é es més
que lli s i caus de e es. Desp és obem a enes
que du en lla g espai, on an anyasses ou
el poble de Salau is, on ou ambé a emps6
I'an iga Calli-polis, ciu a pe ce amosa7
pels seus al íssims mu s, que pels es el s e a s
puja a amun pels ai es, aquella que pel ma ge
del seu amplhsim s61 pe o s cos a s cenyia
un llac o ple de peixos. Lla o s e Ta agona,
ciu a o i icada, i el bell e eny on seuen
les iques Ba celones, ja que s'hi oba un po s
que alla ga els segu s b a~os i es eu os emps la e a
humida d'aigiies dolces. T aspun en més en112
els asp es indike es. Són eixos gen ena~9,
1
i iques.
En emps d'A ienus ja el nom co en de ia se De osa, pe 6 el poe a es-
men a el nom an ic, Ty iques. El mo
sub ehun u
sembla indica que no es oba a an
de la desembocadu a, sinó un xic aigües amun del iu Eb e. L:a el
Ti a
en usca signi ica
co en d'aigua, so ida, luix, i sugge eix la idea de desembocadu a o so ida d'un iu.
2
Sace .
El mon sag a es e e eix segu amen al Mon sis, si ua al sud de 1'Eb e.
3
Oleum.
Ai al nom de iu sembla e e i -se al ma eix Eb e i deu se una aducció lla i-
na del g ec
elaios,
el qual és ambé una co upció de I'ib ic
Ehos.
4
Selius.
Nom an ic de Coll Alba, si ua al no d de I'Eb e.
5
Lebedo'ncia.
De i a de Lebedos, ciu a si uada a la cos a de I'kia Meno , de la qual
de ia se col6nia. Cal si ua -la p op de Coll Alba, no lluny del poble d'Ampolla.
6
Salau i .
Nom an ic de Salou.
7
Callz)o is.
Sembla que de ia se el nom g ec de la ciu a de Ta agona, la qual en ib -
ic e a Cesse, i en e usc e a Ta aco. L'es any podia se un aiguamoll del F ancolí. Amb
o , si el e s on s'anomena Ta agona no és in e pola , Callipolis ha ia d'es a en e Salou
i Ta agona.
8
Ba cilonum.
L'ús del plu al sembla sugge i que I'au o es e e eix a un g up de po-
bla s que cons i u'ien
I'hin e landde
Ba celona, e a humida pe les aigües dolces del Llo-
b ega i del Besós.
9
Indke es.
La capi al dels indike es e a Empú ies, anomenada Indika, seca de les mo-
e o ge pe la caga, mol a e ada gen
als i us ances als. Lla o s s'o i a bélO,
la cima de Kelebe, que alla ga I'ample do sl1
ins a la ma salada. Que ací hi hagué un pobla
anomena Kypsela és ja un umo nom612,
ca ni an sols un as e d'aquella an iga ila
no gua da I'asp e sal. All2 la boca s'ob el3
d'un iu en un g an gol i el ma pene a endins
pe I'enconcada e a. Da e a aixd a algan -se
la cos a indige enca que es pe d al bell cimal
de I'asp e Pi ineu. Desp és d'aquella cos a
que jau, al com s'ha di , mi an de ca a enlai e,
Malodes eme geix, un mon enmig les aigüesl4,
i s'in len dos esculls que els dos cimals apun en
als nú ols al s del cel. Al lla g s'hi es én un po 1>
que lliu a el ma dei en ; uns oquissa s en ol en
la o a a o I'en o n amb uns penyals posa s
da an abundan men ; així un abís i n ndbil
nedes
undicescen.
Sembla que comen a en a Blanes i seguien cap al no d, com c eia am-
bé P olomeu. El seu li o al coincidia o a amb el de la Cos a B a a ac ual.
10
Lusmi inhae ens.
El mo
Lus mm
é di e sos signi ica s pe a, segons el meu pa e , el
que més s'adiu al con ex és el de i us eligiosos, el qual és ambé el més ob i i eqüen
en la li e a u a clhsica. E imolagicamen es l empa en a amb el e b g ec
ho,
que signi-
ica deslliga o pu i ica .
11
Iugum celeban icum. Pic de Kelebe.
L'au o I'anomena
iugum celeban icum
lla i-
ni zan el mo g ec
Relebe,
que signi ica copa. Una aducció ac ual d'ai al opanim se ia
el Mon -sa-copa. El cas ell de Begu es $ si ua sob e una oca que a ec a la o ma de copa.
12
Cypsela.
El mo g ec
Kypsele
i els seus de i a s
Rypselion
y
Rip selis
es oben emp a s
a balquena en e els esc ip o s g ecs amb el signi ica gene al de conca i a , a uell o eci-
pien pe a gua da o anspo a coses com a ca, cis ell, mesu a, NSC, ca i a de I'o ella i
al es de semblan s. Pe al a banda, I'ad e bi lla í
hic
indica iden i a o g an p oximi a
amb el lloc di da e amen , que en el nos e cas és Kelebe o la cima kelebin ica de Begu .
Allí ma eix o mol a p op cal si ua la desapa eguda Kypsela si ens a enem al ex
d'
A ienus.
13
Elnu delg an gol :
El mo lla ipo u és emp a pe Cice ó i O idi pe a designa la
boca d'un iu. El g an gol que desc iu l desp és
és
la plana de Ve ges, To oella i Pals que
enca a no ha ia es a eplenada pels al~lu ions del iu, que és el Te .
14
Malodes.
E
Mon g i
El mon Malodes, si ua en e aigües, és el Mon g í. Cabalmen
I'adjec iu g ec
mdos
signi ica blanc i el su ix
odes
signi ica semblan a, de mane a que
mons malodes
ol di mon blanquinós o sigui Mon g is. Es oba a en e aigües pe qu al
sud hi enia el gol de la desembocadu a del Te i a I'oes al no d hi ha ia un b a del Te i
I'es any de Bellcai e conse a s en la opon'hia ac ual de Te ell i Sob es any.
1s
Elpo .
Al lla g de I'espai comp s en e el Mon g í i els esculls de les Medes, s'es e-
nia el po dins el g an gol , ab iga sob e o de la amun ana i del lle an pel Mon g í i
les Medes.
La desc ipció que en a A ienus és an po ica com exac a i hom di ia que es i calcada de
s'amaga en e el ocam. Reposa I'aigua quie a,
el ma anca s'ado m. P es e I'es an de Ton16
al peu de les mun anyes, d'on eme geix el cim
de Ped a de Tononl7, pe on el iu Anys 18
emou I'aigua escumosa amb g an emo i el luix
e alla aquell salanc. All6 o és quie 19
pe I'aigua
i
el salob e. To s els con eus que hi
ha en112 de I'aigua onda, els an eni p ime
aquells en e cs ce e es
i
els auso-ce e anszo.
A a és llu nom igual, mes són un poble ibe ic.
Desp és, el poble so do mo a a en
Uocs
di ícils2l
ocan el ma in e n, passan la ida du a
la desc ipció que en
1'Eneida
a e Vi gili del po na u al de Ca ago en el llib e
I,
e s
160
i següen s:
~S'ob c una badia onda i soli i ia.
Una illa la
a
semblan a un pon
p o cgin -la amb cls seus cos au.
on Ics oncs es ompen i s'esquinccn
en pe i es ondulacions.
A
banda i banda, hi ha amplcs oquissa s
i
dos csculls apun en cap al ccl
i als peus dc lluu cimes les aigiics cmmudeixeo uanquil.les..
En ambdues desc ipcions coincideixen les idees d'un g an po na u al, de dos esculls o
illo s que amb llu s cims apun en cap al cel, dels oquissa s que el p o egeixen pels cos a s,
i que les aigües hi callen ben p o egides.
16
S agnum Toni.
El mo g ec
onos,
de i a del e b
eino,
es end e, signi ica ex ensió
o plana ex ensa. L'es any de la plana és sens dub e I'es any de Cas elló, ad e in que en
emps de la desc ipció de
I'O a maniima
i més enca a en el emps dels pe iples g ecs, abas-
a a des de les es ibacions del Mon g í ins a la se a de Ve de a.
17
Rupes ononi a.
La Ped a de Tonon és Pe a-lada. El mo medie al
Pe a-la a,
Ped a
ex ensa, signi ica exac amen el ma eix que
upes ononi a.
Els documen s més an ics no-
mena en Pe alada amb la g a a
Cas o
Tolon, la qual sembla una eminisc ncia del To-
non dlA ienus.
18
Amnis Anys us. Anys os
és un adjec iu g ec, de i a el e b
anyo,
que signi ica li-
mi a . El subs an iu any-sis signi ica I'hni o on e a. Es el ma eix que di .el iu
on e e s. Muga és un no d'o igen hsca que cabalmen signi ica on e a. Deixan de
banda el signi ica , ambé és cla que el iu que passa a p op de Pe alada i alla a I'aigua
de I'es any e a la Muga, que e a on e e en e els indike es i els sodicens.
19
Pa a ges quie s: Haec sun ie a.
L'adjec iu lla í,
ie us, a, um,
signi ica e ia , con-
ia , segu , anquil, quie . Ací exe ceix I'o ici de p edica nominal de
sun ,
el subjec e del
qual
és
el p onom neu e plu al
haec.
Jo di ia que A ienus olgué di que ai als pa a ges
e en dese s o es e ils pe la humi a i el salob e.
20
Ce e es i ausoce e es.
Si des del ma anem lluny e a endins, oba em a ia el e -
eny que algun emps ha ien ocupa els ce dans pu s i els ce dans mescla s amb els ause-
ans. En emps d'A ienus la a a llu e a la ma eixa, pe 6 ja o s es a en engloba s en el
poble anomena ib ic.
21
Populus So dus.
El e i o i so dic? ocupa a els cims més esca pa s dels Pi ineus i da-

enmig dels caus de e es pels pics del Pi ineu
que s'alcen en e pins cenyin els pocs con eus
i el ma p egon a eu. En e a so dicena
es con a ha e -hi hagu , ja a mol emps, Py ene,
ciu a de ic sola , on ins els ma sellencs
pe causa de negocis ana en ben so in .
De les columnes d'He cu1, des dels con ins Ze i ids
i des del ma A lln ic, co en de e s Py ene,
se jo ns esme p l el més elog aixell.
Enlll de I'al a cima que clou el Pi ineu,
s'es enen g ans a enes del li o al cine ic,
solcades lla gamen pel iu de nom Roscino.
A%,
al com s'ha di , pe any als so dicens.
alla a ins al ma pe les Albe es, con ean les pe i es alls de Llang?, Cole a, Po bou,
Po end e i Ce e a.
Els ma eixos so dicens de ien es end e's pe la essan no d,de les Albe es i ocupa el
Vallespi .
En una de les alls ocupades pels so dicens hi hagué la ciu a de Py ene do ada d'un po
on acudien a me ca ins els ma sellesos.
Més
enlli, les a enes cons i uien el li o al cine ic, a essan pel iu Roscino d'on p o é
el nom de Rosselló. El iu ou anomena més a d Te is, que és I'ac ual Te .
El poble cine a e a ligu
i
del seu nom semblen una eminiscencia els noms del Canigó
i
de Cane .