Ma ia
del
Ca me
Bosch
Hi ha emes que no es donen a de e mina s llocs pe que cau ien en el
bui . El públic des ina a i eacciona ia amb passi i a o, cosa més g eu,
amb iolencia.
ks
el cas d'An igona, aques a que ipus que obam dins
la mí ica g ega, i que, ac a pels es g ans Pgics g ecs, esde é el pe -
sona ge pe excel.lSncia de Sa ocles. Si bé hem de pun uali za que en
aques ma eix au o hi ha dues An igones, la que es ima i acompanya el
pa e dins
Edip
a
Colonos,
paci ica i econciliado a, i la que únicamen
ol di no, oposan -se a les lleis humanes pe obei an sols les di ines.
Si eim una mica d'his a ia del pe sona ge, eu em que, a Roma, pe
exemple, no es dóna aques a da e a e sió simplemen pe que no és
possible una sedició con a 1'Es a com la que plan eja 1'An igona g ega.
No coincideixen la idea omana i la idea g ega de 1'Es a . Pels omans
no és possible una elació en e l'home i els déus p escindin de l'Es a ,
pels g ecs si. P o a d'aix6 és que els igics omans p e e eixen ac a
An igona en el seu pape més g is, el de companya d'Edip, dins el ema
cen al de la llui a a icida'.
Els enaixen is es, he eus di ec es de Ssneca, l'adap en a les egles
a is o sliques, en an una agsdia de p ínceps pe a un públic p inci-
pesc, amb el
i
didPc ic escaien , pos ula pels ea ics. Els co s en onen
'
Acci (segle
11
a.
C.)
a esc iu e una
An ígona
de la qual es en mol s pocs agmen s.
També unes
Fenicies
i una
Tebaida.
Lynceus, amic de P ope ci, és l'au o d'una
Tebaida
i Seneca
d
unes
Fenícies
que cons en de dos lla gs agmen s apa en men inconnexos.
Pe
una pa , l'exili d'Edip acompanya pe An igona, i, pe l'al a, la llui a a icida.
g ans c2n ics lí ics que de egades an mol bé pe a dona un pompós
inal a cada ac e.
El segle
XVII
p escindi 5 dels co s, mescla 2 sen imen s com són
l'amo i l'hono , concep es p o inen s del ea e espanyol. F anca, i dins
ella, Ro ou i Racine, ac a an el ema lligan Eu ípides amb Es aci i
Sb ocles, a an apo acions o iginals; en una pa aula, des i ua an o-
almen la agedia g ega.
El com e i ali5 Vi o io Al ie i eacciona con a les pau es anceses
que an a in luencia exe cien damun o Eu opa i es eplan eja la e i-
able agPdia. El esul a és que la se a An igone és una ob a ben illa
del seu emps, ca egada d'elemen s om9n ics.
El segle
XIX
és mol impo an enca a que no hi obem cap agedia
digna d'encomi. Sembla pa adoxal, pe 6 és així. L'any
1814,
un au o
ances, Pie e Simon Ballanche, publica una epopeia en p osa: An igo-
ne. La igu a cl2ssica esde é una m5 i c is iana que s'immola pe ex-
pia les culpes dels seus. Com és na u al no se sui'cida.
D'ací a anca o a una in e p e ació insbli a del mi e, mol ac ada
pels ma eixos ancesos i pe o s aqukiis que sen ien esc úpols da an el
inal 5gic de l'he oi'na g ega, ja que aques desenllac aca a la ajec b-
ia an ní idamen c is iana, pels qui ho olien eu e així, de la illa
d'Edip. Simone F aisse, que ha es udia a ons el ema, diu mol ence a-
damen que aques a igu a pe any més a la li e a u a hagiog 2 ica que
no pas a a la d am2 ica2.
És el momen en que els e udi s es eplan egen les e sions o iginals.
L'impuls e d'Alemanya i ac ua una egada més damun F anca. Hijl-
de lin i Hegel pe una banda, les ep esen acions d'dn igona de Sb ocles
a 1'Odeon de Pa is, pe una al a. Les eo ies de Ba és que apun en cla-
amen al pe ill que ep esen a pe a 1'Es a un pe sona ge que es
ebel.la adduin unes lleis an al es. Així, doncs, un segle bui de age-
dies, apa en men pob e, ac ua 5 com a ampolí del p ope , din e del
qual An ígona ep end i sob e o el seu pape polí ic, e lec i 2 si-
uacions con lic i es de o a mena, a iba 5 a posseissiona -se d'un pape
an iolen , an ple d'odi i enjanca que esde ind l l'an i esi de la se a
hombnima so bclia, se ena pe damun de o s.
Vegeu la in e essan monog a ia de
FRAISSE,
SIMONE,
Le
My he
d'An igone,
Pa is,
1974,
p.
16.
T agsdies polí iques són les de Be ol B ech , Michel Vina e , Rol Hochhu h, José
Ma ín Elizondo, José T iana, e c. Alli on hi ha una op essió po so i una An ígona.
Hem e aques lla g p elmbul pe pode explica millo les qua e
An ígones que obem dins la li e a u a ca alana. La del poe a
mallo quí Guillem Colom, la de Sal ado Esp iu, que no és ben bé una
sinó múl iples, la de Joan Po ill i Adse l i la de Josep
M.
Muñoz Pujol,
sens oblida
Zsmene
del mallo quí Biel Mesquida, que cal esmen a pe
al com pe any aixi ma eix a la amília d'Edip4.
An igona
de Guillem Colom da a de l'any
1935.
L'au o és onamen-
almen un poe a, si bé el ea e no li és desconegu . Josep M. Llompa
el si ua dins la segona gene ació de l'anomenada .Escola Mallo quinans.
I,
e iden men , la pulc i ud de la pa aula, la musicali a del e s, els
hendecasíl.labs sob e o i el igo o mal, p esideixen aques a ob a de
jo en u . Sembla que la a esc iu e mogu pe la se a o mació
humanís ica i pel plae es e ic de ec ea una ob a cllssica al com ho
ha ien e els admi a s Cos a i Llobe a i Joan Alco e . El més cu iós és
que se ze anys desp és, l'any
1951,
amb mo iu de l'es ena al Tea e Ro-
mea de Ba celona, adqui i 2 un ma ís polí ic. La censu a mul a 2 els
pa lamen s que an l'au o i Josep
M.
de Saga a pe ha e ences l'en u-
siasme del públic. El mi e cl2ssic dins l'op essió cob a a un nou ímpe u
que la polí ica del momen cu a a mol bé de su oca , enca a que l'ob a
o e ís un cai e més que es ingenu6.
L'ob a, en es ac es i nomb osos quad es, é es on s:
Els se cab-
dills con a Tebes
d'~s~ui1,
Les Fenícies
d'Eu ípides i
An igona
de Sb-
ocles, a més d'una apo ació o iginal de la qual Colom es jus i ica en el
P e aci, alaludin a les pa aules de Ma agall dins l'uAd e i?ncian a la se-
a aducció de la
Ma ga ide a
de Goe he quan diu que: aés necessa i
eali za les g ans ob es d'a din e de cada pa icula i a de emps i de
lloc pe que aixi la se a uni e sali a esul i semp e i pe o i a i pe-
ne an , i mani es i la p o unda uni a de l'a i de la idan7
Basan -se, doncs, en les p emisses ma agallianes, Colom s'a e eix a
la inno ació que a des de l'escena p ime a del quad e segon de l'ac e
e ce ins al inal, i és, p bpiamen di , un a egi ó melod ami ic. De e
Ma agall amb la se a
Nawica
ha ia e agedia d'un ema cllssic no
*
Tele isi6 Espanyola a ep esen a aques a ob a el dia 14 de ma c de I'any 1977 dins
els espais *Talle de Com5diesm i *Mi ado m. Basada en un poema de Iannis Ri zos.
LLOMPART. JOSEP M.,
Lo
Li e a u a Mode na a les Balea s,
Mallo ca, 1964.
Guillem Colom ens ha deixa les se es eaccions en on de la llui a a icida dins al-
guns poemes de Nadal que apa eixen a
O ena Mis ica,
Ba celona, 1949.
COLOM, GUILLEM,
An igona,
Ba celona, 1935, p.
7.
igic, i l'ha ia esol amb un g an li isme. A iadna, Dido i al es
he oi'nes abandonades enen mol a més o ca que no pas la jo ene a de
1'Odissea. El poe a mallo quí és mol més agosa a . Despulla de con in-
gu igic un pe sona ge que en enia, i mol , i ho a en nom d'un
desenllac ha mbnic: uPe aconsegui el nos e p opbsi no hem dub a
d'ac éixe , quan ha calgu , la pe ipecia i la in iga*, a i ma a més a
més. És el que a ui anomena íem suspense i que es 2 an lluny de la e i-
able agedia que hom coneixia de bell an u i.
Pocs pe sona ges: un co de ells ebans esol en b eus diilegs al-
e ns, ugin dels lla gs eci a s lí ics; an sols el can a l'Amo , an esala
de la mo d'An ígona, in e p e a mol pe sonalmen , pe b conse an
o a 1'essPncia clksica, ens eco da els an ics co s lgics.
La pa p bpiamen o iginal consis eix en els e s que es desen olu-
pen una egada An ígona es l din e la omba. En poc emps passen
mol issimes coses. El i me és so p enen men ipid, pe causa més im-
pac e, suposem, dins l'lnim de l'espec ado . L'he oi'na sen mu mu is
so a les ol es sub e lnies: Hemon, l'es ima , és la dolca eu que c ida
el nom d'An ígona. In en a sal a -la. Ella es esis eix a so i , li man-
quen ganes de iu e. Quan el p omes aconsegueix de con ence -la, C e-
on els espe a a la po a. Hemon s'aca a a son pa e i es nega a abando-
na la omba. El i i mana als seus esclaus que el eguin pe o ca. Ell
amenaca amb ma a -se. An ígona, agenollada, demana una egada
més la mo pe a ella i la ida pe al p omes. Men es an , el poble s'ha
suble a con a el ei. Aques , co e a su oca la ebelalió, abans, pe b,
ol execu a el seu ill. El clímax melod aml ic s'ob é en aques a escena
qua a en la qual hi ha una llui a a mo : l'amada ol mo i en comp es
de l'ama i aques no ho compo a.
Es em a pun d'a iba a l'apo eosi de l'ob a. El co aclama Hemon
ei; Ismene ab aca la ge mana; un ell, en nom del poble, emp esona
C eon . Aques demana clemencia al seu ill i pa eix cap
a
la mo o
l'exili.
Enca a ens manca una da e a so p esa. An ígona dona mos es de
de allimen , i una egada encomanada la se a ge mana a Hemon i
ha en -li demana que donés sepul u a als ossos de Polínix8, l'au o ens
o e eix una no a e sió del consuma um es del Glgo a.
T ansc i im amb exac i ud els noms que cada au o ha dona als pe sona ges
elis-
sics, aixa a que un ma eix pe sona ge pugui se anomena amb lleuge es a ian s ja que
no hi ha un absolu aco d.
A a ja puc mo i? sense ecanca:
acomplida és ma asca en aques món!'
I,
mo a, Hemon, el nou ei, la a i posa damun el lli nupcial,
amb els o namen s d'esposa i de eina. Insbli desenllac. Ve sió mallo -
quina de
Reina después de mo i .
A penes qua e anys desp és, l'any
1939,
Sal ado Esp iu esc iu i
una
An ígona
que no publica 3 ins el
1955.
L'au o , que en el p bleg
con essa ha e -la llegi a uns pocs amics, pe ce esmen a s pel seu nom,
la anca l dins un calaix, pe que, en el seu di , * o s hem ap es que és el
lloc on aques es coses poden madu a
millo ^'^.
Un cas semblan és el de
Bea n
de Llo ens Villalonga. Esc i a
l'any
1945
i oblidada. So osamen l'edició en cas elll de l'any
1956,
mol limi ada, se eix a a pe a demos a la se a an e io i a a
I1
Ga o-
pa do
de Giuseppe Tomasi de Lampedusa amb an es analogies illen-
ques i medi e lnies.
Aques s dos e s no són cap i xosos ni obeeixen a una a esa dels
au o s. La Gue a Ci il que Espanya so í, in en a anihila la cul u a ca-
alana. Pe aixb, ambdues ob es, esc i es en ca all, do mi an un somni
d'anys espe an una millo ocasió, po se , ins i o , amb la idea pessi-
mis a que mai no se an publicades.
A F anca, en e an , l'any
1945
s'es ena
An zgone
de Jean Anouilh.
Una isió so p enen del mi e cllssic. I el poble ances, emendamen
sensibili za pe l'ocupació alemanya, eu en aquella adolescen una
he o'ina de la esis encia. L'ob a, doncs, es poli i za pe que e al cas. En-
ca a hi ha a ui qui de ensa el seu cai e polí ic".
Quan Esp iu p esen a la se a peca, sembla esbossa una ímida dis-
culpa: *Mi o de eu e a la llum el meu exe cici, semp e de jus i icació
di icil, com al es d'anllegs, desp és de Sb ocles i po se del o impo ú,
desp és d'Anouilh..
.*12.
Tanma eix el cas de Sal ado Esp iu és dis in . La se a condició d'es-
udiós que anali za minuciosamen les on s clbsiques, de poe a que se-
lecciona an delicadamen la pa aula escaien , no es po compa a amb
el de Jean Anouilh, home de ea e pe damun de o . Esp iu coneix
ES-
'
COLOM, GUILLEM,
OP.
ci .,
P.
91.
'O
ESPRIU, SALVADOR,
An igona, Fed a, Palma de Mallo ca, 1955,
p.
9.
I'
FRAISSE, SIMONE,
Le ThPme d'An igone dans la pensée ancaise au
XIXe
e au
XXe
siPcles*, Bulle in de ¿'Associa ion Guillaume Budé,
11,
1966, pp.
250.88.
'2
ESPRIU, SALVADOR,
OP.
ci ., pp. 9-10.

quil, Sb ocles i Eu ipides, els sap espec a amb o a ideli a i sense
apa a -se dels cinons clksics, sap llan~a un missa ge polí ic amb l'únic
llengua ge que alesho es e a pe mb: el de la p osa poP ica13.
La p ime a e sió a ésse es enada pe F ede ic Roda al Tea e
Candilejas de Ba celona, l'any 1958. La segona, que p esen a algunes
inno acions espec e a l'an e io , al Tea e Romea de la ma eixa ciu a ,
l'any 1963, so a la di ecció de Rica d Sal a . Els anys passen i la si uació
polí ica espanyola es man é. El egim celeb a, mol iom alis a, els
ein zcinco años de paz.
El poe a pensa que ha de e e l'ob a p imi i a,
i l'any 1964, ambé in -i-cinc anys desp és de la p ime a, esc iu una e -
ce a agedia eno an el seu missa ge. És cu iosa, doncs, I'ambi alPncia
de l'ob a. No és polí ica i ho és. De e Esp iu no es i massa lluny de Sb-
ocles. Home mode a com el igic g ec, no dóna a la se a he oi'na
una eo ia del pode , sinó que ep esen a, pe damun de o , un
p oblema humi. Esp iu no ol omen a l'espe i de e ol a, sinó de
pau. Pe a comp end e-ho n'hi ha p ou de eu e la g an elació d'aques-
a agedia amb els poemes de
Sepha ad.
Anali za em onamen almen la p ime a e sió, la més pokica al
nos e en end e, sob e la qual es ecolzen les al es.
És una peca cu a, en dos ac es, di idi s en dues pa s:
Se con a Te-
bes
i
An ígona
p bpiamen di a. No hi ha co s.
El p ime ac e cons a d'un p bleg que ens assaben a dels e s que han
passa i que passa an. Les dones de palau es e ei'des comen en la gue a.
An igona ha ana a pa la amb Polinices. Més a d s'ha d'en on a amb
E Pocles pe culpa d'aques a en e is a. C eon aconsella el ei pe al de
decidi els de enso s de les se po es. Les dones donen no es de cada
pe dua. Eumolp saluda Eu idice, eina. Plan de les dones. O d e de
C eon .
Ac e segon. Pa p ime a: Ti bias, acompanya d'Eumolp a iba
o a el cos de Polinices. Apa eixen An igona amb Ismene i Eu iganeia.
Ismene, ai' ada, abandona l'emp esa. Res en An igona i Eumolp. En-
e amen . Els gui dies aga en An igona. Pa segona: els co esans e-
ol en C eon . P esagis unes s d'Eu idice co obo a s pe Ti esias. Els
l3
La pell de b. au
e lec eix l'impac e que damun el poe a ha causa la Gue a Ci il
espanyola; cinquan a-qua e poemes compos os en e el mes de juny de l'any 1957 i el mes
de juliol de l'a& 1958. La insis encia de l'au o es e ela anys més a d en poemes ailla s
Vie -nam
(1967),
O ació al Senyo San Jo di,
e c.
gui dies po en An igona. Els conselle s ajuden a condemna -la.
An igona pa la al poble.
A)
Els
pe sona ges
La p ime a escena, pala ina, essencialmen o mada pe dones, ens
si ua dins el nus igic. Cap icades pe la gue a, emo oses de la so
dels seus. Lacbniques ins al pun d'assembla -se a aquelles espa anes
a en es an sols a la sal ació de Lacedembnia. La mo dels seus ills
ep esen a i la des ucció de la ciu a , l'ocis de la se a esplendo , la
i upció de l'es ange . Es ac a de Tebes? De Sepha ad po se ? Que
impo a el nom! Bas a sabe que una ciu a es imadíssima es 2 a pun de
ini .
Aques es dones, com un co Agic, no es an escollides cap i xosa-
men . L'au o coneix ben bé la se a a io hel.lPnica. As imedusa, illa
de S Pnel, segons una ella adició casada amb Edip desp és de mo i
,
Iocas a. Ella a calumnia els seus illas es da an el seu ma i a i man
que ha ien in en a iola -la ( ema de Fed a ac a així ma eix dues e-
gades pe Esp iu i que obam epe ides ol es dins la li e a u a ca alana
i de les Illes), la qual cosa ha ia dona peu a la llui a a icidaI4. Con-
e ida ací en nod issa plo ado a de la mo dels p inceps.
As imedusa
El sac i ci d'una ella, qui el wldna?
P inceps que he c ia , ills de llina ge:
ningú no
uc
e o na d de les ibes dels mo s!
O
ambé:
P inceps, jo
u
he cnh ,
uc
he e de ma e!I5
L'acompanya Eu iganeia, nom lliga a una an iga e sió que igno a
l'inces d'Edip amb Iocas a. Dona d'aques i ma e dels qua e p inceps.
Filla d'Hipe asI6. És la que é la isió més pessimis a de o es i com la
F'í ia del ica ( ambé ella gaudeix del a o d'Apol.lo), anuncia insis en -
men la des ucció amb un o monb on
i
a al. Ens eco da la nos a
Ba-
lengue a
i ens po a ecos ca ul-lians.
Pa les eneb osamen ,
com
una
l4
Vegeu ESCOL,
Iliada,
IV,
376.
l5
ESPRIU, SALVADOR,
OP.
ci .,
pp.
35
i
34
espec i amen .
l6
Vegeu
Escol.
d3Eu ípides,
Fenícies
1760 i 13; Apol,lodo ,
Bibl
111,
5.
8
i PausAnias,
IX,
5,
10 i 11.
La
e sió que e a illa d'Hipe as la obem dins Pausinias IX,
5,
5
i
Escol.
d'Eu ípides,
Fenícies,
63.
E~ínza
li diu As imedusa, que enca a é espe ances pe qu iuen els seu$
ills".
Una al a p incesa, Eu ídice. Esposa de C eon . Té e en el seu ma iC
i en. E ocles, l'única que é pode pe a e calla Eu iganeia, pe 6 qud
més a d no pod P assossega els seus emo s.
Eumolp es 2 en e les dones pe a dis eu e-les i consola -les. Gepe.-
u , menysp ea , i anic.
És
un pe sona ge que dub a del des í, es iu del6
déus. Ell mai no é es a pe d e. El seu nom eco da el del lau is a dC
Tenedos e lapida pe di amado . També el ill de Posidó po a s
aques noml8.
I
ja que hem e al.lusió a l'e udició de l'au o podem a egi quC
aques a es a p esen dins o a l'ob a: en els noms hel.l nics pulc amen
e lec i s a les se po es i els co esponen s a acan s i de enso s, en el6
noms dels conselle s que en e ol en C eon , en les imp ecacions a 1'A -
que , en les E inies, i ins en el ma eix Polinices, semb ado dd
ba alleslg.
An ígona és una adolescen , gai ebé un in an . L'au o sen ene a.
ció pe aques a igu a. L'an í esi d'al es pe sona ges emenins seus,
Laia, Fed a. So a el glac de seu posa , de p edes inada que no ha pogu
iu e mai humanamen i que de mol nina ha assumi el seu des í a al,
Esp iu ha amaga un co dolcamen emení. I aques és un aspec e insb
li que gene almen els au o s ha ien igno a .
L'en on amen amb E eocles ens po a i a l'e ocació d'una pe i 3
ma e, que es iman una mica més Polinices, el ge mP pe i , in en a així
la compensació de l'especial p e e encia que Iocas a, la e i able ma e,
dispensa a al ill g an.
I,
assenyada, posa a pau a les ba alles dels in.
an s com a a ho ha de e amb les dels g ans. Més a d, quan en e $
17
ESPRIU, SALVADOR,
op. ci .,
p. 21.
l8
Sembla que en aques a ocasió Fisp iu només ha aga a un nom clissic. Vegeu
ROSE,
H.J.,
A
handbook o G eek My hologie,
aducció de Joan Godó Cos a, Ba celona,
197C9
p. 259.
C .
GRIMAL, PIERRE,
Dic ionnai e de la My hologie G ecque e Romaine,
Pa ís,
1976,
p. 150.
l9
P ecisamen l'edició de l'any 1969 ep esen a una inno ació en aques aspec e
Esp iu abandona els cul ismes di igi s a una mino ia pe acos a la se a ob a a un p6blF
més nomb ós. Polinices, aques nom an comen a pel p opi Eu ípides, e que sens dub :
coneix Esp iu, esde ind i el seu ge mi pe i ; Apol.10, ]'A que se i subs i ui pe un
dh
Una ase com la d'As imedusa:
Pa les eneb osamen com una E ínia,
es esold i amb u1
simple:
Pa les eneb osamen . Dius unes osquespa~aules.
Així ma eix els noms de les
po -
es Onka, Nei' e, Lis enes esde enen la qua a, la cinquena, la següen . Els conselleP
Enops, Deipilos, Pe iclimen i As acos es edui an a p ime , segon, e ce , qua .
Polinices, segui 2 e ocan aquella in 2ncia men e diu a Eumolp, el
company de la se a soleda :
An ígona
Saps?.
. .
Jo el es ia i el despulla a, de menu ,
i
el b essola a com una nina. M'aga a a les enes
i em eia mal..
.'O
L'au o , a l'ho a an dolo osa de l'en e amen , que esol una ega-
da més com a poe a, s'ha pe mes una no a llibe a . Al cap i a la
i,
no
ho
digue en Apol.lodo i Pausdnias?
ens di 2 en el p bleg. En e ec e, hi
ha una lla ga adició en aques aspec e. Ió de Quios en els
Di i ambesP1
diu que ambdues ge manes o en c emades, e que pe me suposa que
hi ha ia dues culpables
i
pe consegüen dos cls ics. Sb ocles ma eix
sembla dona peu a aques a in e p e ació en els e sos
489
i següen s i
577
i següen s
d'dn ígona,
aixi com a
Edip a Colonos,
e sos
1407
i se-
güen s. I a la
Faula
LXXII
d'Hyginus aixi com a la
Tebaida
de Papini
Es aci, obem el nom exp és de la que li a dona ajuda: A gia, esposa
del di un , i al en el seu amo . Al ie i, espe i omln ic, cap i a pe
aques a e sió, la a inco po a a la se a ob a. Esp iu, mol més aus e ,
p e e eix el pe sona ge g is, quasi desape cebu , del bu ó, un ésse
menysp ea de o s. És una lli~ó. Pe a demos a que semp e hi ha qual-
cú disposa a e cos a a una An ígona.
An ígona
E enia a la o a i 9iPo a a".
Da an C eon no es de ensa. Sap que el seu des í inexo able és la
mo . Només eacciona quan els conselle s, P ids de condemna -la pe -
qu& pod ia e malbé llu s a anys de luc e, l'acusen d'insu ecció.
No
pe o ba é la pau de Tebes, an necessd ia.
I es di igeix al poble
demanan -li la se a e i ada.
Hono a, poble, el eu p íncep i oblida el que e di ideix.
T eballa uni i en pau pe la g andesa de la ciu a P3.
El poble que ha can ia la i a pe la is esa, impo en da an la mi-
no ia encedo a, es e i a i calla. Ací és la eu dlAn ígona; a
La pell de
B au
és el c i del poeka que ens dóna el ma eix missa ge:
'O
ESPRIU, SALVADOR,
OP.
ci .,
pp.
47-8.
"
Vegeu
Poe ae Melici G aeci,
Ox o d,
1967,
p.
383.
"
ESPRIU, SALVADOR,
OP.
ci .,
p.
47.
"
~PRIU,
SALVADOR,
OP. ci .,
p.
55.
si5
de pau i amza , de e s
la
gen d'A gos.
El
seu assassina cons i ueix,
sense cap dub e, una p o ocació..
.
Pe si os poc, E docles, que e a un dels
nos es, i e a el millo dels nos es, ha es a assassina pel seu ge md, pe
olin ni ces^^.
Comunica o icial que ens en eco da mol s d'anilegs emesos al lla g
d'aques s anys sense possibili a de ec i icació. C eon u ili za unes o -
es mesu es de ep essió, pe consolida el seu p es igi pe sonal. Enemic
dels in el.lec uals i de les dones. Els p ime s pe quP són uns ce ells mi-
no i a is que es no saben de l'a de na ega , ens e e im, és cla , al b-
pic de la nau de 1'Es a . Les segones, pe qu? s'han de so me e al mascle
incondicionalmen i o el qui oblidi aques p incipi p o oca el seu espe-
cial u o . Pe aixb An igona se 5 la se a íc ima p edilec a. Fa i des i la
llei al seu gus
i
aques abús de pode li pe me i de p oposa a la nebo-
da una
en en e
mol semblan a l'o e ida pel C eon d'Anouilh: que de-
sapa eguin els es imonis, que mo in els sen inelles. Aman del codi de
l'ambigiii a . La ossude ia d'An igona 1'obliga P a ecó e a la més
g an pan omima del seu go e n: la Jus ícia. Un absu d p océs que
e lec eix l'impac e que damun l'au o p o oci el judici de
Joana d'A c
de Ca 1 Th. D eye . Un dels momen s més aconsegui s, pe ce , de la
peca a l'es ena, esol pe la di ec o a, M. Au Plia Capmany, seguin les
di ec ius del
Li ing Thea e,
mi jancan un pe sona ge que llanca un
en ilall de disba a s des d'un g onxado . A la i el i i és encu mo al-
men . Fins i o en eja d'Edip la se a ceguesa, o el mo i sens emb u a -
se dlAn ígona i HPmon. A iba a demana la mo als seus solda s, pe 6
de cop i ol a la lama del pode espu neja dins els seus ulls:
Qui
e
men es an ? La ciu a enca a és nos a44.
I
el seu c i iom al glaca el
co de l'espec ado
.
De e C eon és una igu a epe ida dins la p oducció ea al de Mu-
ñoz Pujol. Reco da Kux, el p o agonis a de
Kux, my Lo d,
his b ia d'un
comedian ell, egois a, g o esc i pode ós, segons pa aules del p opi
au o 45, ob a que manipula el mi e de l'au o i a , p ecisamen , i que
o ma pa d'una ilogia que encapcala
An ígona
i anca
Les
bacan ^^^.
MUROZ PUJOL,
J.
M.,
An ígona,
pp. 14-5.
44
ídem, ibídem,
p. 74.
45
BARTOMEUS, ANTONI,
Els au o s de ea e ca ali: Tes imonid'una ma ginació,
Ba -
celona, 1976, p. 197.
46
An ígona
desen olupa el mi e de la llibe a ,
Kwc,
my Lo d
el de l'au o i a i
Les
Bacan s
el mi e dionisíac. Aques a Úl ima oman inedi a i la segona a ésse publicada
I'any 1977.

An ígona, Moi a en el manusc i o iginal4', in lexible com pe oca a
la pe soni icació del des í, és una jo e mode na que man é elacions
se-
xuals amb Hemon, una Ismene mas~ulina'~. No és o , no aconsegueix
ajuda la se a p omesa ni e -li desis i dels seus p opbsi s; no l'en én.
No ens escandali za aques a llibe a que l'au o s'ha pe mes enca a que
Sb ocles p esen is una he o na e ge. Pe damun de o , el igic g ec
olia o e i els e s d'una noia d'a an gua da.
I
ella és supe io a o s els
qui l'en ol en. Només un indi idu d'éli e es po oposa a un egim des-
pb ic i desemmasca a -10, malg a que hagi de pe d e.
An ígona p en pa i pe un dels dos ge mans: Polinices. Més p op
de B ech en el qual la ge mana s'adhe eix al co a d que ha abandona
les iles, que de Sb ocles.
I
com en l'au o alemany aquí ambé hi ha una
p esa de consciencia. De la ma eixa o ma que Pelagia Wlassowa i Te e-
sa Ca a que han de eu e la mo dels seus ills pe
eu e
i ac ua , el
pe sona ge, i no pas l'he o na de Muñoz Pujol, passa de ole dona pau
al cos del ge mi més que es idealis a, a descob i qui o en els seus as-
sassins, en plu al, els amos de Tebes. Ac ua, doncs, en conseqii6ncia,
ab acan la causa dels deshede a s:
An ígona
-
Pe d a a sé una al a cosa: sé qui
a
alca la md de l'homicidi.
Fó eu osal es!
Sé
que Polinices mo í pe qud gosd plan a - os ca a, a
w-
sal es, usu pado s! To a la e a és os a.
..
He is , en els caw més oscos,
en els lla gs sub e anis, els homes d'A gos al com són: homes p i a s,
nomb osos, mise ables, condemna s
i
o esos. Demd se an lliu es!
I
jo se é
d'ells4'.
El llengua ge emp a pe Muñoz Pujol adop a ons di e sos. Des del
sob i adap a a pun s neu llgics de la agedia a al es de so p enen s,
espe pen ics, des ina s a deso ien a l'espec ado o bé a dis eu e'l i
47
En el manusc i o iginal, els pe sona ges o e eixen noms dis in s. Com hem di ,
An ígona és Moi a, C eon s'anomena SB e , en lloc de Ti ssias obam Tima c, Polinices
és Ais os, E socles po a el nom de Teuce . Així ma eix can ien els noms de les ciu a s,
Thebais en llos de Tebes i A gi es pe A gos.
48
L'au o en una en e is a que amablemen en concedí con essi que aques de all a
causa g an cons e nació a Sal ado Esp iu. Un eco d'aques a deu ésse l'a innació que
aques a en el p Bleg de I'ob a:
Muño Pujol manipula, amb una llibe a que e ela la
immindncia de la madu esa a qul al,ludíem, el mi e que li'n se eix de base
i
de p e ex
alho a. Di iem que se'n se eix amb una espec uosa i e e dncia, si gosd em ecó e a
una an onímia dcil. En o cas, es ac a d'una llibe a senyo í ola, que posa una egada
més de elleu la g andesa del mi e.
Vegeu Mumoz PUJOL,
J.
M.,
OP.
ci .,
In oducció de
Sal ado Esp iu, p.
5.
49
Mumoz PUJOL,
op. ci .,
pp.
72-3.
causa -li una ce a dis ensió. Pe exemple, en el p ime cas, es oba ia
el p bleg que Ti esies, l'ende í -malg a o li dona em aques nom-,
ens ela a al comencamen de l'ob a:
Al mig de la ciu a , hi han e la placa g an: gd ica ig ega, pu is a
i
cubis-
a, cal inis a, ca dlica
i
bu gesa, dadais a
i
~ancmaqona~~.
Absu des són les pa aules del sen inella que no ha ingu cu a de la
se a asca i em el cis ig:
Sóc un e e d del os e exd ci ! He e o es les gue es! He llui a da e a
Agamdmnon, da e a Ne ó, da e a el Felip segon,
i
da e a el Cisa
i
da e a el Salan,
i
semp e pe sis peles5'.
O
les de C eon quan ens a la següen con idencia:
Jo,
de la gen , me'n ic! Oblides que sóc ell? Els ells sabem ana a la
nos a. C eon ha comple dos mil qua e-cen s anys. Nos a pasgai e que
eh he e s; a se pel eb e de l'any passa . No ho diguis pas, pe d. Me'L
amago, me'n an cinquan a-nou5'.
El clímax de la desin eg ació del llengua ge es oba en el judici. No
hi ha dub e que pe aques mi ji l'au o ol exp essa la pa adia de
l'anomenada jus ícia dels egims despa ics. Escolli em un agmen
qualse ol:
En
quali a de iscal
i
en quali a dh cab is, en quali a d'in ingi
i
en
quali a de malm8s;
i
en nom de la ciu a
i
en nom del san o ici,
i
en nom
del d e
i
en nom del ic, p oclama des de dal
i
des d'ens is legí im T ibu-
nal, exe ci é acul a s co esponen s lliu an al c i en' dels p esen s l'ac a
d'acusació que ja m'han dona e a5'.
Mol ecen men el g up A-71 ha o na a posa en escena aques a
ob a en e sió de Ca les Bo is. Ma í Fa e as es p egun a si no es po
conside a ja una al a ob a enin en comp e la quan i a d'al e acions
que ha so e el ex p imi iu54. Ens oba íem, doncs, da an una cin-
quena An ígona que lluny d'un plan ejamen polí ic o e i ia el ema de
la soleda da an de la ida i la mo , la desmi i icació o al del pe so-
50
ídem, ibídem,
p.
9.
51
ídem, ibidem,
p.
42.
5'
ídem, ibídem,
P.
59.
53
ídem, ibídem,
p.
67.
54
Vegeu
FARRERAS,
MART^,
~An igona*,
Des ino,
núm.
2143,
no emb e de
1978,
p.
36.
na ge. No hi ha dub e que les mo i acions polí iques que an jus i ica
l'ob a exp essionis a de l'any
1966
han desapa egu . Una peca així, de
abiosa ac uali a , co e el isc, e iden men , de passa de moda, la on
clhsica, pe a, o e eix un en all de possibili a s que pe me desen olu-
pa mol s al es aspec es. Només ens es a p egun a -nos en nom de
quina abs acció, en nom de quina ei indicació d'aquí en enda an
alca i la se a eu i dona 2 la se a ida An igona, illa d'Edip, del llina -
ge de Cadmos, l'úl im eb oll de la malau ada amília LabdBcida..
.?