LA PRIMERENCA ORGANITZACIÓ FISCAL
D'AL-ANDALUS
SEGONS LA c CR0NICA
DEL
7 54))
(951713 [4] -1381755)
Miquel Ba celó
Aques eball p e én se un complemen de la ece ca ona.
men al de
P.
Chalme a sob e la o mació del sis ema de
iq üca
a al-Andalus
l.
Pe a una comp ensió mes immedia a dels p clblemes gene als
que es plan ejen po se no se ia ociós e alguns eco da o is:
L'expansió i abo-musulmana a ana gene an ensems unes o -
mes ben especi iques d'acabamen d'hos ili a s
('ahd,
sulh)
i una
p ac ica cada egada més ampla d'o gani zació adminis a i a
dels e i o is ocupa s que a des de l'apa ició del seu es a u
iscal ins a les di e ses o icines
(dawüwin)
que assegu en els se -
eis essencials, ex ci
(diwün al-jund),
despeses
(diwün al- asü'il)
i impos s
(diwün al-kha üj).
L'ocupació dlHispania, la més a dana
de l'occiden i po ada a e me des dYI iqiya, p esen a des del
comenqamen una s2 ie de p oblemes de i a s p ecisamen d'ha-
e d'aplica apidamen una p ac ica admini~ ~a i a desen olu-
I.
Una
dc
les p ime es mos es essen
Conoessiones e i o ales en al-
Andalus (has a la llegada de 10s almo duides),
ex e de
Cuade nos de His-
o ia
VI
(1975). To i que
CHALMETA
a esmen alguna egada de la
C bnica
del 754
(pe exemple, p.
iz,
p.
lg,
p. 26 n. 70, p. 35 n. 106) en l'edició de
FIJ~I~~,
em sembla que el ma e ial in o ma iu d'aques ex
PS
me eixedo
d'una analisi més p ecisa i sis emA i.ca.
2.
Pe un es udi niassiu, emp an 'l'o denado , de les on s pel pe íode
121634-351656, eu e
D.
R.
HILL,
The e mzna ion o hos~ili ies in he ea ly
a ab conques s A.D. 6jq-656,
London 1971.
pada amb len i ud a o ien i de l'ambigiii a del seu es a u
adminis a iu en p incipi depenen o o man pa de la
wilüya
d'Ihiqiya pe b amb una o a endkncia a l'au onomia
4.
Pe b esul a que es em lluny de conkixe p ou bé com s'o -
gani za
el
conjun del sis ema adminis a iu a alhndalus i la
se a c onologia; els eballs de
E.
Lhi-P o en~al
i
H.
Mucnis
són insu icien s i a egades e onis i el de
S.
M. Imamuddin és
simplemen inse ible
'.
Aques a escasseda
i
imp ecisi6 dels co-
neixemen s es o na més enu josa quan es p e én en end e l'o -
gani zaci6 del p océs iscal enca a que sigui en les se es línies
més gene als. No cal insis i gai e sob e la cen ali a del p océs
iscal en o a l'o gani zaci6 dels e i o is ocupa s, l'es a u iscal
dels quals p ecisamen e de e mina pe la o ma d'ocupació
mi jan~an un pac e (~ulh), pe la submisió iolen a
('anwa),
po-
den doncs c ea una si uaci6 no gens uni o me, ci cums anciada.
I
és en aques da e sen i que la ece ca de P. Chalme a, abans
esmen ada, és eno memen iiluminado a, ja que a di igida, en-
e al es coses, a ixa amb p ecisió els desiguals es a u s iscals
dels di e sos e i o is ocupa s d'Hisp8nia. No obs an , pe a a,
seguim igno an els mecanismes pels quals el p océs iscal es po
du a e me.
Malg a l'ap essada opini6 de Mucnis no és gens cla ni com
es ecap a en els impos s en el p ime pe íode emi al ni que
a
la base del iql m (una uni a adminis a i a i iscal o mada
3.
H.
DJA~T
pa la, o e e in -se a I iqiya, dc
cc
...
e i e, en plu~
apidenlen , ou es les inodi ica ions qui on a ec é plus b l'adminis a ion
a abe en O ien ))
(((La
wiláya d'I iqiya au IIe/VIIIe sikcle: k ude ins i u io-
nenen a
S udia Islamica
XXVIII [i9681 p. 79). Po se un bon exemple se ia
cl
cu in e al c onologic
'(g3/7il~[z]-ioz/72a[i])
en el qual es a des de la
o maci6 d'an moneda ge ansicional ins a adop a el dina epig a ic e o -
ma d'CAbd al-Malik
b.
Ma wHn (77/696[7]).
4. Pe un esum de la ques ib eu e
H.
DJAYT ((No e su le s a u dc
la p o ince d'al-Andalus de la conque e
?I
l'ins au a ion de l'emi a omayyade
(93-i38/711-756) a
Les Cahie s de Tunisie
61-64 (1968) pp. 7-II;
i
aban5
S.
VILA
((El nomb amien o de 10s walies de al-Andalus)) a
Al-Andalus
IV
('935) PP 2'5.220.
5.
España Musulmana (has a la cuida del Cali a o de Cd doba, 711-1031
de
J.C.)
a
R.
MENÉNDEZ PIDAL,
His o ia
de
Es iaña
V, Mad id 1957,
'PP.
3-91.
6.
((La di isibn poli ico-adminis a i a de la España Musulmana)) a
Re zs a del Ins z u o Egipcio de Es udios Isldmicos en Mad id
V (1957)~
PP. 79-135.
7.
Some aspec s o he socio-economic and cul u al his o y o muslim
Spain, 711-1432
A.D.
Leiden- E.
J.
B ill, 1965; pp. 44-71.
8. ((La di isibn poli ico-adminis a i a
...
)),
pp. 97, 119, 123.
pe una pe i a ciu a i el seu e i o i
g,
hi hagués una es uc-
u a iscal an e io -és a di , isigoda- modi icada segons es-
peci iques ci cums incies his b iques. Qualse ol a gumen ació a
a o d'aques a in e kncia e a p incipalmen a pa i del ex
d'al-'Udh i sob e els
aqiilim
en que Cb do a es a di idida a mi -
jans del segle
/ x
1°,
es eu se e amen limi ada pel g eu des-
coneixemen que enim de l'o gani zació iscal isigoda
11,
el seu
suposa model an eceden . Pe b ins i o la qües ió dels sis emes
de axació al baix Impe i, dels quals el isigo se ia una modi i-
cació, es i lluny de se sa is ac b iamen esol a desp és de la de-
as ado a c í ica a qui:
W.
Go a ha so més les opinions con en-
cionals sob e el sen i i idhuc el ma eix lkxic,
iugum
i
capi a io,
de la e o ma de Dioclecii
12.
Cal espe a , doncs, que els p oces-
sos de axacid siguin complexos malg a l'apa en simplici a d'un
lkxic que anma eix deno a mecanismes en emal~a s i pe en-
u a igils.
I
cal espe a , així, que ambé el p océs de axació
musulmana sigui més complex del que les u ini ies desc ipcions
donen a en end e.
E iden men aques s eco da o is no són gai e enco a jado s
i més quan les on s, an li e i ies com a queolbgiques, en aques
cas especi icamen numismi iques, són escasses
i
de di ícil lec u a.
L'anomenada
C dnica
del
754
l3
és
no b iamen un ex obscu
14,
9.
P o isionalmen , ja que no ha es a mai objec e de c i ica, accep
la de inici6 de Mucnis.
10.
F agmen os geog á ico-his ó ico de al-masülik ilü ]amic al-mamülik,
ed. c i ica d'CAbd al-cAziz al-AhwZni, Mad id
1965,
PP.
124-127.
11.
El judici de P.
D.
KINC
és p ou de ini o i c The ax sys em o he
V~sigo hic Kingdcnm is p o oundly obscu en.
Law and socie y in he Visigo hic
Kingdom,
Camb idge a he Uni e si y P ess
1972,
p.
64.
El
millo esum
dels nos es coneixemen s i de les se es llacunes és
L.
A. GAR~A MORENO,
<(Es udios sob e la o ganizacibn adminis a i a del eino isigodo de Toledo~)
a
Anua io de his o ia del de echo español
44 (19.14).
PP.
5-155,
esp.
PP.
21-65
12.
c Capu n and c Colona e)). Towa ds a his o y o la e Roman axa ion,
Uni e si y o To on o P ess
1974.
13.
Li han es a dona s o ipus de noms, essen , en la me a opinid,
el da e
-C bnica Mossd ab del
754-
el més desa o una . Si mossi ab ol
di el que ol di , a abi za , poc ho deu ia se el desconegu au o del ex
a +s que no hi hau ia hagu emps su icien pe a sedimen a din e una
socie a i abo-musulmana una comuni a mino i B ia c is iana a abi zada o a
de la qual no é cap sen i el e me. Si en can i indica només que el ex ou
esc i en lla í pe un c is ii es ac a cla amen d'un Ús del e me abusiu
i e oni.
14.
Veu e un mos a d'opinions sob e la di icul a del ex a ANA Ma.
SALES,
Es udios sob e el la in hispdnzco. La C ónica Mozaabe de
754,
Ba -
celona
1977,
PP.
3-4.
on di ícilmen es poden oba pun s de pa ida p ou ní ids com
pe a se i de base a una ece ca sob e l'es ablimen d'una em-
b ioni ia o gani zació iscal musulmana. Pe b anma eix és un
ex imp escindible an pe la se a c onologia com pel seu cos
d'in o maci6 sob e l'ocupació musulmana, les on s del qual són
ensems in igan s i, des de la pe spec i a dels ex os musulmans
sob e la ma eixa Ppoca, desacos umades
15.
A
la
C bnica
del
754
la no i icació de l'en ada de Müs2 b.
Nusay
a
HispBnia 6s simplemen de i ada d'un ex de l'ano-
menada
C bnica Bizanlino-a dbica
:
c India ines uas ando pe domui . In occiduis quoque pa -
ibus egnum Go ho um an iqua solidi a e i ma um apud
Spanias pe ducem sui exe ci us nomine Musae adg essos edo-
mui e egno abiec o uec igales eci ))
17.
L'au o esumeix mol succin amen els Pxi s mili a s p opi-
cia s pe la polí ica expansi a d'al-Walld b. 'Abd al-Malik (861
705-961715)
l8
i en e ells a esmen de l'a ac i domini ob ingu
a Hispinia, pe mi jB de MÜsP, i de l'es ablimen d'impos s.
15. Des d'un p incipi els a abis es mos a en inie es pe la
C b~zica
incloen els seus ex os a mane a de muda con on aci6
bC
en no es a peu
de plana (F. FERN~NDEZ GONZ~LEZ a la se a aduccib del
Ki iib al-bayün
de
Ibn <Id i i amb el nom de
His o ias de al-Andalus,
I, G anada 1860)
o
bé
en lla g apPndix
(E.
LAFUKNTE en la se a
ed
i ad. de
Akhbü Majmiica,
Mad id 1876). Pe b que jo sipiga mai no s'ha e un ap o i amen ni sis e-
mi ic ni pa cialmen adequa .
16.
Co pus sc ip o um muza abico um (C.M.S.)
I, ed. I. Gil, Mad id
1973, p. 13, pa sg a 36. Pe aques ex 6s onamen al l'es udi de CESAR
E.
DUBLER, [[Sob e la c bnica a Abigo-bizan ina de 741
y
la in luencia bizan ina
en la Península Ibe ica)) a
Al-Andalus
XI (1946) pp. 283-349; eu e ambé
cls cu s comen a is que lli dedica M. C. D ~z
Y
DÍAZ a ((La his o iog a ia
hispana desde la in asi6n i abe has a el año
iooo))
a
La s o iog a ia al ome-
die ale,
Se imane di S udio del Cen o I aliana di SLudi sull'Al o Medie o,
XVII, Spole o 1970,
PP.
314-316.
17.
La
c bnica del
754
in e cala la conques a d'I iqiya en e les expedi-
cions als con ins de l' ndia que glosa amb un a egi 6 an d ami lic com
in en a sob e la uina de les ciu a s i l'a ac a Hispinia
(C.S.M.
p. 31 pa i-
g a 42).
18. Ss ema cable l'exac i ud en la desc ipci6, enca a que esquemi ica,
de la polí ica expansi a d'al-Walid, con inuaci6 pun ual de la d''Abd al-
lik
i
al-Hajjaj
i
Mhuc dels seus es on s p incipals, a Bizanci
i
Ics p o-
Pe 6 el e me
ec igal
é, en p incipi, un signi ica massa ge-
ne al com pe a ibui al ex un sen i p ecís, més quali ica .
Nogensmenys es 8 cla que el e me no sembla p ocedi del lkxic
iscal isigo , al menys del que jo conec, on
ec zgal
dlesigna els
d e s de duana
(po o ium)
lg.
L'au o bizan í, en suma i za el
mode especí ic que a adop a l'ocupació d'Hisp8nia espec e de
les al es expedicions mili a s o denades pe al-VValid acu com
a e e kncia a l'o denació ju idica omana dels e i o is conque-
i s, pel la ,qual aques s esde enien del e ma eix de la conques a
age publicus.
Els indígenes, doncs, e en conside a s com a
pos-
sesso es
i paga en un cinon ix a llEs a , bé en dine s
( ec igal
s ipendia um)
bé en espkcie
( ec igal).
Cal ema ca que aques
c8hon no e a ju ídicamen un ibu sinó un llol ue
(pensio)
20.
A a
bé,
aques a assimilació de la o ma ju idica nusulmana a la
omana és de e una educció simpli icado a que l'au o es eu
obliga de e . Pe quk el que es ableix al-Walid
no
és un
ec igal,
sinó un
kha üj.
La di e kncia adica en el e que e'l
kha üj
no con-
e eix un ca 8c e uni o me a les e es a ec ades pe ell, a ks que
hi ha di e encies ca egb iques segons la o ma pac ual
o
no en
quk han passa so a domini musulm8. Si hi ha hagu un pac e
(sulh),
els p opie a is indígenes man enen o s els seus d e s a la
e a a can i d'un
kha üj
es ipula en el pac e; si, en can i, el
domini musulm8 s'ha ob ingu pe conques a
('anwa),
les e es
passen indi ises i inalianables a la comuni a musulmana, l'Es a ,
en concep e de bo í de gue a
( ay')
i en o ma ju ídica de unda-
incies impe ials a icanes, els a acs a les illes medi e bn es (Xip e, Sicília,
Sa denya) i Sind; eu e espec i amen M. A. SHABAN,
Islamic his o y.
A new in e p e a zon
(AD 600-750, A.H. 132). Camb idge a he Uni e si y
P ess 1971, pp. 100-126;
A.
M. FAHMY,
Muslim sea poule dn he eas e n
Medz e anean on he se en h o he en h cen u y
A.D.,
Cai o 1966,~
pp. 114-128;
I-I.
KHAN, c The mo i e behind he A ab i ~ asion o Sind as
gleaned £ om he Fa uh al-Buldan)) a
Jou nal o he Asia ic Socie y o
Pakis an
XIV
(1969)~ pp 59-64.
19.
L.
A. GARC~A MORENO, ((Algunos aspec os iscales de la Península
IbC ica du an e el siglo
VI))
a
Hispania an igua
I
(1971). p. 242; i, del ma eix,
ccEs udios sob e la o ganizacidn adminis a i a...,), p. 55. En can i Cs emp a
pe
a
designa impos , axa, pels mossh abs de Cb do a.
20.
Pe l'o igen eu e A. PELLETIER,
Lexique d'an iqz~i ds omaines,
Pa-
is 1972, p. 126; Sal iB, cap a la p ime a mei a del s. a mescladissa de
e mes que conside a com a sinbnims,
capi a io, e um ibu a, ec igalia,
ag o um munza,
ci a pe
W.
GOFFART, Capu and Colona e
..,
p. 36 n. 18;
B.
SANTILLANA,
Ins i uzzoni di dz z o musulman malachz a,
Roma, 1938
I,
llb.
VI,
p.
367 n. 261.

ció
(waq )
adminis ada pe l'e a i públic
(bay al-mal)
21.
Pe b
de e en la majo ia dels casos, els indígenes es queda en com
a lloga e s
(mus acji )
de les se es an igues e es, a a con e ides
en
a üdi kha üjiyya;
pe an podien se o agi a s en cas de no
paga el llogue i no enien d e qualse ol de ansmissi6 malg a
que la p ac ica es ole able un cons um de successió del ill g an
a la mo del con ado lloga e
22.
Zs plausible, doncs, a güi que l'au o en desc iu e l'es abli-
men d'un sis ema de axació com a esul a de la p esa del po-
de pe MÜsP en nom d'al-Walid, simpli ica una eali a segu-
amen més complexa ja que la se a elecció lkxica, l'única pe
al a banda que po se es a a al seu abas , no a coneixedo
si
el
kha üj
és imposa mi janqan pac es o pe les a mes.
I
pel que
sabem pe al es on s esul a que la p ime a al e na i a és
la
que s'adop i en la majo pa del e i o i d'Hispinia
23.
El
pac e de Teodomi
i
la paci icacid dXAbd al-Aziz
b.
Miisn
(94/7.[3-97/715[61)
La
C bnica del
754
a explíci esmen del pac e
('ahd)
que
negocien 'Abd al-Aziz b. Müsá
i
Teodomi
24.
A a bé, esul a,
com ja és p ou sabu i comen a
25,
que el documen d'aques
21.
B.
SANTILLANA,
Ins i u ioni
...,
pp. 359-370;
P.
CHAL~IETA,
Concesio-
nes e i o iales en al-Andalus,
pp.
11-12.
22.
De e , doncs, l'es a u de les e es en egades pe pac e o con-
que ides iolen amen endia a con ond e's a ks que ambdues, colpides pe
un
kha üy,
e en en igo
a üdi kha üjiyya,
a bene ici de la comuni a musul-
mana.
El
que si que a ia a adicalmen e a l'es a u legal dels indigencs
an ics possesso s que ha ien omas a les se es e es,
bé
en quali a de p o-
egi s
(dzmmies)
conse an pe aixb un domini sob e la e a bé com a
lloga e s sense cap d e sob e la e a. Pe o aixb eu e
B.
SANTIUANA
Is i-
uzionz
...
pp. 361-965; pe Qudama
b.
Ja' a , p ime qua del s.
IV/IX,
la
majo di e gkncia adica en el d e dels musulmans d'exigi un
kha üj
més
al del p e iamen es able a les e es
'anwü an
men e que a les
sulhan
els
aco ds es ipula s de ien se espec a s
(Ki üb al-Kha ü] wa sznZCa al-ki übah,
ed. pe
A.
Ben Shemesh, London
1966,
pp. 82 ( ex )
i
29 ( ad.).)
23.
L'o denaci6 i an ilisi, di ícil
i
complex, de les on s i abs ha es a
ja ence a pe
P.
CHALMCTA,
que em se eix de e e encia cons an .
24.
...
nomine Theudemi , qui in Spanie pa es non modicas A abes
in ule a neces, e diu exage a os pacem cum eis ede a habiendus
...
...q
ZLZ
e apud Ami Almuminim in e ce e os inuen us hu li e es hono a us; e
pac um, quem dudum ab Abdilaziz accepe a , i mi e ab eo epa a u
(C.S.M.
p. 34, pa ig a
47).
25.
E.
A. LWBREGAT
comen a adequadamen o es les edicions de ex os
pac e es conse a en i ies e sions pun ualmen cohe en
26.
La
ecen in e p e ació de
E.
Llob ega és, al meu en end e, un a enG
conside able en la comp ensió del ex . M'in e essa des aca
I)
que es ac a d'un
'ahd,
un pac e pe al qual la sobi ania
passa als A ab-musulmans29
2)
que Teodomi
i
els seus súbdi s
adqui eixen la p o ecció
(dimma)
de Déu, ese ada pe c is ians
i
jueus,
3)
que Teodomi , din e el seu e i o i, de ini pe se
ciu a s, no ind A cap au o i a supe io a ell, i que ampoc els
seus companys eu an ebaixada la se a posició,
4)
que Teudo-
mi
i
els seus companys
(ashüb)
hau an de paga una
jizia
con-
sis en en
i
dina , 4 almuds de bla , 4 d'o di, 4
agsa
de inag e,
i
qis
de mel i
i
d'oli, pe b que la
jizia
dels esclaus
o
se s
('ahid,
sing.
'abd)
se A només la mei a de les quan i a s indicades.
Aques s qua e pun s con enen un cúmul de p oblemes ins
a a no esol s
i
alguns d'ells Adhuc de icien men p oposa s o o
jus plan eja s.
P.
Chalme a
28
ja a e no a l'es e a semblanga en e aques
'ahd
i alguns al es signa s du an la conques a d'al-Jazi a, Me-
sopo Amia, (18/63g- 0/64i), ansmesos pe al-BalHdhu i
29
i Abü
del pac e amb la co esponen bibliog a ia en e,l seu es udi
Teodomi 0 de
O iola,
Alican e 1973. Pos e io men han ac a la ques ib.
J.
BTA. VILAR
O ihuela Musulmana,
Mu cia 1976, pp. 13-52; i
E.
MOLINA
MPEZ
i
E.
PEZZI
DE
VIDAL, ( ul imas apo aciones al es udio de la co a de Tudmi (Mu cia).
P ecisiones
y
ec i icacionesn, a
Cuade nos de His o ia d,?l Islam,
núm. 7
(1975-1976).
PP.
83-110. Al amen
J.
VALLVB a publica un eban sob e els
aspec es geog i ics i de di isi6 del e i o i que LLOBREGAT no pogué conei-
?ce , c~La co a de "Tudmi " (Mu cia))) a
Al-Andalus,
XXXVII (1972)~ pp. 145-
189. 26.
E.
A. LLOBREGAT a eplega els ex os o iginals d'al-'Udh i i d'al-Dabbi
i les aduccions de A. HUICI,
E.
UVI-PROVANCAL, P. MAES~RO,
J.
A.
CONDE,
F.
J.
SIUONET i M. GASPAR REMIRO
(OP. cz .
pp. 15-24);
E.
MOLINA
i
E.
PEZZI
donen els ex os o iginals de o es les e sions conegudes, sugge in ambé un
esquema de ansmissi6 ex ual quelcom di e en del de LLOBREGAT
(OP.
ci .,
pp.
IOO
i apendix i).
27.
Se.inbla ana e a LLOBREGAT quan sospi a, o sub allan -ho, que
((es e ue el Único pac o que se conce 6 en é minos p ecisos
y
exac os, con
esc i u a de o o gamien o))
(op. ci .
p.
84). &s l'únic quc:, e ec i amen , es
conse a. Pe b cla amen no és l'únic
Cahd al-sulh
de ipus clissic (que
euneix jus amen les condicions de p ecisi6 i a o gamen en esc ip u a que
exigeix LLOBREGAT); CHALMETA a esmen del ac a pe du amb Mallo ca i
Meno ca al qual Ibn CIdliS i
:(Al-Bayün al-Mug ib,
11,
Leydc: 1951,
PP.
gi/i45j
inequí ocamen al ludeix quan ac a p ecisamen de la
se a
eno aci6
( ajdid
Cahdikum)
en l'any 2351849-850 (CHALMETA,
Concesiones
...,,
pp. 27-28.
28.
Concesiones
...,
p. 15.
29.
<IjM
b. Ganim al-Fih i imposa una
jizia
d'un di la pe cada home
Yüsü
30.
Tanma eix pe b aques cla p eceden no esol la qiies-
i6 de la imp ecisi6 iscal del e me
jizia,
habi ualmen en es com
a capi ació, i con encionalmen conside a com a equi alen amb
kha üj
en els p ime s emps de l'expansió
31.
El eball de D.
R.
Hill sob e 554 epo s d'acabamen d'hos-
ili a s en e 121634 i 351656 e ela que aques a equi alencia és
quelcom més p oblemi ica que no s'ha ia pensa . La eqühncia
del e me
juia
((53.2
%)
ésquasi dues egades supe io a la de
kha üj
(28.1
%).
Segons Hill, la causa d'aques a p e e kncia pe
jiziu
se ia l'o igen co inic del e me que el a ia més p es igibs
i
sob e o més amilia i abas able pels musulmans32. De se
així, i és mol aonable que ho sigui,
jizia,
en un p incipi, se ia
al e ne emp a pe designa la axació en gene al que ecau di-
ec amen an sob e les pe sones (c is ians i jueus) com sob e les
se es e es, ales que aques és el sen i que enen les disposicions
co iniques al espec e33. Se ien doncs els dis in s assaigs d'es a-
blimen de p ocessos iscals que ani ien imposan una di e encia-
ció paula ina, d'u ili zació desigual, enden a edui el signi ica !
de
jiziu
al de capi ació pe sonal
34.
E en jus i icades les admo-
nicions de Shaban sob e el segu acis de ole a ibui les i e-
gula i a s
i
ambigüi a s en la e minologia iscal d'aques pe íode
a mesu es plani icades d'aco d a un io mula i eolbgic i ju ídic
ben es able ; en e ecle, les mesu es e en p eses segons equi ien
les ci cums incies ensems imp e isibles i a za oses
35.
Aques a cu a dig essió és su icien , penso, pe e en lend e la
--do~ies
i
nins exclosos-
i
un nomb e de mesu es de bla ,
i
unes ce es mc-
su es d'oli, inag e i mel (Al- Baladhu i,
Libe expugna ioizis egionz~m,
cd.
M.
J.
DE
GOEJE, Leyden 1866, pp. 172-174).
30. Segons Abü-Yüsu la
jizia
consis ia en el pagamen d'un dina , dos
naudds
de
bla , dos
aqsa
d'oli i dos
aqsa
de a a ge e d
(Ki üb al-Kha üy,
~(Bulaqn, Cai o
H.
1308, p. 23.
31.
Així
SAATILLANA ecollin o a la adici6 ben es able a ja des de
p incipis de segle
(Zs i uz oni
...,
p. 362); eu e anma eix el esum indecís cle
R.
MARTRAN
a
L'expansion musulmane (VIIe-XIe sikles),
Pa is 1969, pp. 265-
266.
34.
The e mina ion o hos ili ies
...,
pp. 169-170.
33.
Al-Qu cün
IX,
29. Veu e els pe inen s comen a is de
R.
BLACWBRE
sob e el sen i del mo
jida,
(( axa, en gene al)) an sob e les e es com
sob e les pe sones
(Le Co an,
ad. de
R.
BLACH~RE, Pa i,s 1966,
p.
216 n. 29).
34. San illana,
Zs i uzioni..
.
,
pp.. 366-367,
35.
Islamic his o y
...,
p.
48.
I
ja abans
D.
C.
DEXNET ha ia sub alla
la di e si a de con ingu s que amaga en el doble
kha üjljizia (Con e sion and
he poll- ax in ea ly Islam,
Camb idge, Mass. 1950).
imp ocedkncia en conside a la
jizza
es able a en el pac e de
Teodomi com una simple capi ació pe sonal. El ex es ipula
cla amen un ma eix ipus d'assignació iscal
(jizia),
pe 6 a alua
en quan i a s di e en s segons la ca ego ia de lliu es o
se ^^^.
A la egada, aques a assignació p e eu un doble ipus de paga-
men , en dine i en esp2cie. És doncs, cla amen , a nbé un
kha ül
a es que g a a di ec amen la e a.
Les e es de la zona de domini de Teodomi e en així
a üdi
kha üjiyya.
Pe b anma eix l'assignació de esponsabili a iscal és
només la p ime a i indispensable e apa del p océs iscal. L'e apa
següen és la eco~lecció de la axa.
I
aquí, jus amen , s'ob e un
nou p oblema. No en -se en el
'ahd
cap esmen dels mecanismes
pe po a a e me la eali zaci6 iscal, és ine i able plan eja si
se & una bu oc icia B abo-musulmana, enca a que udimen i ia,
la que o gani za la pe cepció de l'impos o bé si, limi an -se a ixa
les assignacions iscals que anma eix mai se an capi acions es ic-
es a es que queden excloses les dones, els ells i els nins, se B
Teodomi qui p ocedi i a e -la.
La
di e encia és conside able,
ja que el segon cas po suposa que 1'B ea de domini de Teodomi
cons i ui'a una ce a uni a iscal i adminis a i a abans de la
conques a i que, pe consegüen , aques domini no so gí com
s
es uc u a adminis a i a de la negociació en e Teodomi i 'Abd
al-Aziz. Pe b
E.
Llob ega apo a alguns a gumen s p ou se iosos,
sinó decisius, com pe inclina -se pe la segona al e na i a
36.
El
que es B en joc PS, na u almen , l'ins umen decisiu pe po a
a
e me l'assignació iscal, el
census,
el egis e, les de iciencies o
exac i ud del qual condicionen o el p océs iscal, i Bdhuc la se a
egula exis encia. En aques sen i Ia pos ulacio d'un
census
d'o igen isigb ic i, pe an , d'un domini sob e la zona de Teo-
domi legalmen cons i ui a ia més icilmen en enedo el p o-
blema. Pe b, epe eixo, hi ha massa coses en con a. A les obse -
acions de Llob ega cal a egi -hi la conside ació que de les se
ciu a s (O iola, Mula, Lo ca, BLNTLA, Alacan , Elo, Elx) e en
36.
Teodomi o de O zola
...,
pp.
74-77
i 100. Aques pun , com s'ha in-
sinua abans, és un dels més obscu s
i
id iosos ja que es langencial a o a
l'ennuada ques ió, ideologicamen imposada, de la ((con inui a )) dels c~ele-
men s hispinics)) -sigui quin sigui el signi ica d'aixb- com a ac o de
base de l'o gani zació social andalusina. Ja s'ha di abans que el g eu desconei-
xemen de l'o gani zació iscal isigoda p ohibeix, en igo , in e i dels ex os
adminis a ius A abs un model adminis a iu an e io sense almenys una o a
a gumen acib pd ia.
nom d'd anj i que cal e comenqa no més al sud de Ba ce-
lona
53.
G an pa dels dub es de
C.
Sánchez Albo nozS4 i de R.
d'Abadal sob e si e ec i amen A anj a se objec e de p es-
sions mili a s p o é del e que no llegi en, o c egue en indigne
de conside ació, el pa ig a que e o jus a con inuació del
que comenqa ((Sicque non solum ul e io em Spaniam..
.n.
D'ha e
con inua llegin haguessin hagu de concedi més c di als ex-
os A abs que indiquen uns mo imen s mili a s més enllA de Sa-
agossa
56.
Al amen els ex os de la C bnica P o ica i d'al-Hi-
mya i assenyalen una c onologia cong uen a s que ambdós si-
uen el comenqamen de les accions con a l'al A ag6 o d'una
desp s del desemba camen (al-Himya i) i desp és de la de o a
de Rode ic (C bnica P o ica); el pe íode de se anys ens po a
cap al
718-720,
quan les accions mili a s d'al-Hu i d'al-Samh
obliguen a conclou e pac es
53. Com bé indica C. SANCHEZ ALBORNOZ, al-Maqqa i a a iba ins a
Na bona les expedicions o denades pe Tl iq (((Z ine a io
...,
p. 62; i el ex
d'al-Maqqa i a l'aphndix I1 de Akhbü MajmüCa, ed.
E.
La uen e
y
Alcin a a,
1867, pp. 190-191; la no ícia sembla p o eni d'Ibn HayyHn).
Un ex del Diwün Sila al-sim wa-sima al-mi d'Ibn al-Shabbl , a
a iba només TL iq a Sa agossa; eu e'n una p ime a anllisi a E.
DE
SAN-
TIACO
&OS
i ine a ios de la conquis a musulmana a la ,luz de una nue a
uen e: Ibn al-ShabbL )) a Cuade nos de His o ia del Islam 3 (1971).
PP.
51-
65;
i
del ma eix au o ((Un agmen o de la ob a de Ibn al-ShabbL (s.
XIII)
sob e al-Andalusu a Cuade nos de His o ia del Islam 5 (1973).
PP.
7-91, en
especial 60-62 i mapa p. 90.
54. ((I ine a i0
...
)),
pp. 56-63.
55. ((El paso de Sep imania del dominio godo al anco a a és de la
in asidn sa acena, 720-768)) a Cuade noq de His o ia de España, XIX (1953),
pp. 5-54, en especial pp. 9-17. D'ABADAL es e ia a del an asmagb ic gui6
p oposa pe
M.
COLL
I
ALENTORN segons el qual Akhila, que igu a a una
llis a de eis
i
encunya monedes a Ta agona. Gi ona i Na bona, e a ill de
Wi i za
i
alia doncs amb els B abo-musulmans; pe conseqiien TP iq i
Müsl degue en abs eni -se ((de oda campaña
...
con a esas egiones,) (Op.
ci ., p. 14). Finalmen GOLL
I
ALENTORN ha publica el seu eball Els
SUC-
cesso s de V za en la zona no d-es del domini isigb ic, Ba celona 1971.
56. Veu e no a 53.
I
a egi Akhbü Majmüca -((Sa agossa i les se es ciu-
a s)) o ((Sa agossa i les ciu a s que d'eíla depenen)), p. ig i 31, i I'anomena
pseudo-Ibn Qu ayba, edi a i adui pa cialmen pe
J.
Ribe a al ol.
I1
de la ( Colecci6n de ob as de la His o ia)), 1926, p. 116; i al-RHzi, eu e n. 5.
57.
J.
M.a MILLAS sugge eix que 6s al-Hu qui a capi ula Osca, Ta-
ma i , F aga, Mon s6 i o a la conca del Cinca (((La conquis a musuhmana
de la egi6n pi enaica)) a Pi ineos
IV
(1946).
PP.
35-67; esmen a ambé pc
ABADAL
((El paso...)),
p.
16, n. 8) pe b el se ge i la p eskncia musulmana
(con an la e a i edi ican habi a ges segons al-Himya i) s6n mol an e io s.
Pe al a banda la eo denaci6 de I'hBbi a desc i a sumh iamen pe la

Malg a , doncs, que la p ecisió geog h ica ccusque ul a Caesa-
agus amn no pe me i de esold e la qües ió de ins on exac a-
men a en a iba les o ces expedicioni ies i abo-musulmanes
abans de inals del
714,
a possible assegu a que, mol p obable-
men , la zona ((ca alana)) ou eco eguda ins, almenys, a Na bo-
na; i mol p obablemen a se TFi iq b. ZiyP l el que di igí
o es les ope acions en aques sec o Pe b el que és més im-
po an de cons a a és que an l'al A agó co n
A anj
a en
se des del p incipi so mesos a p essions mili a s que ha ien d'a-
ec a , enca a que desigualmen , o a l'o gani zació i es abili a
e i o ial de l'a is oc icia dominan .
Al amen , no deixa de cons i ui una ce a so p esa -en
especial com a con apun al enomen de desu bani zació que els
his o iado s ac uals pos ulen, i amb aó, com a un dels e s es-
pecí ics de les ans o macions socials a dimpe ials- que la na -
ació de l'ocupació i abo-musulmana passi gai ebk exclusi amen
pe la desc ipció d'un segui de conques es de ciu a s
i
((cas a))
59,
bé pe la o qa o bé mi janqan un pac e. El e que gai ebé o es
aques es ciu a s es iguessin en ple decli i
o
o jus o ejan la
una més o al -i o es les dades apun en en aques a di ecció
60-,
no exclou que enca a ossin els nuclis onamen als de l'apa ell
adminis a iu isigo , d'una classe dominan sense p ou o qa pe
C bnica P o i ica
(els go s habi en els ((cas a)) i els lloga]-e s, (( ici)), i bui-
den les ciu a s) a pensa amb la p eshcia egula i zada ja d'i abo-musul-
mans. Tal egada el que es an indican aques s dos ex os, sense cap in e -
connexi6 possible, 6s que els exe ci s i abo-musulmans e en i unciona en
com a g ups ibals amb desplaqamen de o s els memb es del
qawm,
com
ha posa de elleu P. GUICHAR~
(Al-Andalus, es uc u a an opoldgica
de
una sociedad islamica en Occiden e.
Ba celona 1976,
PP.
285-457). Un ex
de Paulus Diaconus insis eix en el e dels desplaqamen s
cum uxo ibus e
pa uulis
pe a es abli -se a 1'Aqui Bnia deu anys desp és de la conques a,
o sigui en o n el 720-721. (Apendix 6.e a
Akhba Majmüca,
p. 167
i
comen a
pe P. GUICHARD,
OP. ci .,
p. 202).
58. Es con incen l'a gumen aci6 de
C.
SANCHU ALBORNOZ d'iden i ica
((Ta i£, el hijo de Nazay ,) dels ex os omanqa s d'al-Rlzi amb Tl iq i no
amb Müsl (((I ine a i0
...
)),
n. 61). Pe jus i ica aques ~pus de con usions
ull esmen a el e que la ma eixa
C bnica del
754
sob eposa Ta i Abü
Zu Ca amb TH iq b. Ziyld c ean una ccTa ic Abuza a))
(C.S.M.,
p. 31, pa-
@a 43).
59. Fan esmen dels ((cas a)) a les zones p epi inenques la
C bnica P o-
2 ica
i a Lleida, Bol anya, Osca, Sa agossa, al-RPzi
(C bnica del Mo o
Ra-
sis
...,
pp. 42-54).
60. Veu e alguns exemples a
M.
BAR CEL^
((Les piagl~es de llagos a la
Ca pe inia, 578-649
...
)I
a
Es udis d'His b ia Ag a ia,
L
(1978).
PP.
67-84.
a desp end e's d'un .pode cen al eminen men iscal que o
jus bloqueja la endkncia a pa icula i za i p i a i za més el
seu domini sob e el eball i la e a. Els ex os més an ics, an
P abs com lla ins, són ben cla s: és a les ciu a s on capi ula o
6s de o ada la classe dominan . El qual indica p obablemen una
sob e alo ació del i me en quk es p odui'a I'anomena p oces de
eudali zació
i
una mala comp ensió del enomen indub able de
u ali zacib de l'a is oc hcia que esul a se lla gamen compa i-
ble amb un apa ell adminis a iu cen ali za i enca a u bh. ds
possible, doncs, que el con lic e en e 1'Es a i la p i a i zació
eudali zan no haguCs en a enca a en la ase e minal que hom
sol a ibui als esde enimen s que p ecedi en l'en ada dels P abo-
musulmans.
Al-Hu ,
al-Samh i
la
qües ió
del
quin
de
1'Es a
(jums)
Els epo s sob e les accions d'al-Hu b. 'Abd al-RahmZn
al-
Ta iqi (97/715(6)-100(718[g]) i al Samh b. Malik al KhawlPni (loo/
718[9]-102/'/20[1]) inaugu en o a una shie d'in o macions més
p ecises
i
ci cums anciades
'jl.
So p n, pe exemple, que la
C hnica
doni no icies d'al-Hu
comple amen desconegudes pels eculls ex uals P abs
62.
La in-
o macib sob e al-Hu es di ideix cla amen en dos blocs; una
desc ipcib de ca hc e gene al, inconc e amen es ima i a, sob e
les accions mili a s i paci icado es de l'emi pe la Na bonesa
i pe Hisphnia ul e io , es ablin les axes imposi i es, des d'on
es di igeix sense p essa a la Ibhia ci e io
63,
i l'es ablimen d'un
impos
a
Cb do a. L'i ine a i assigna pel ex a al-Hu se la,
doncs, quelcom més complica del que habi ualmen es suposa
64;
61.
He d'ag ai I'aju que en la in e p e a& dels ex os he gene osa-
men ebu de M. MAYER, M. MUND~ i ANNA
M.
SALES. NO sal di pe b
que jo s6c l'únic esponsable de les in e p e acions adop ades.
62. Tan
Akhba MajmiiCa
(pp.
22
i
23)
com Ibn 'Idhii i
I1
(p. 24) són
mol a a s
i
no sob epassen I'es ic a essenya c onolbgica.
63.
Huius empo e Alao pe Spaniam lace os iudicum mi i , a que
debellando e paci icando pene pe es annos Galliam Na bonensem pe i ;
e paula im Spaniam ul e io em uec igalia censiendo conponens ad Ibe iam
ci e io em se sub igi , egnans annos sup a sc ip os
(C.S.M.
p. 36, pa Ag a
52).
-.
64.
D'ABADAL el esumeix succin amen així ( el emi al-Hu in ade
Ca aluña has a el Pi ineo y oma Ba celona,)
(((El
paso de ~ep' imania del
en p ime lloc cal obse a que, desp és d'en ia aju ges))
pe
o a HispBnia, concen a les se es accions a la Ga'blia Na bonesa
i acaba di igin -se de la HispBnia ul e io a la b ia ci e io .
Es plausible d'en end e pe Ib ia ci e io la zonx més o ien al
de l'Eb e, o sigui, la pa cos e a en e To osa i Ta agona
i
Bdhuc, pe en u a, Ba celona. S'en én malamen , pe b, quina
p o undi a enen les accions paci icado es e s la HispBnia ul-
e io i qui les po a a e me, si al-Hu o els ((ju ges)) en nom
seu. Malg a que el subjec e del e b sigui semp e al-Hu , cal
eni en comp e aques a da e a possibili a , a es que a més
e semblan l'i ine a i pe sonal d'al-Hu
que
es limi a ia
a
e-
có e la Via domi ia men e els ((ju ges)) ani ien paci ican la
Ul e io . La unció exac a d'aques s ((ju ges)) és anma eix di ícil
d'esb ina . En la documen ació del s. el e me c~iudexn adop a
dis in es signi icacions adminis a i es, des de iudex e i o ii,
equi alen
a
dux, ins a se ugisse amen in e can iable amb
hiu adus
65.
No e a un í ol pa icula d'un o ici adminis a iu
sinó un e me ample i elh ic, eminen men adap able a mol es
uncions di e ses
66.
A
l'adminis ació B ab el e me
'a ni1
és sus-
cep ible de se adui' pe iudex.
'Amil
é el sen i d'agen
del
pode públic, del
wüli,
que po es abli els egis es iscals, co-
b a els impos s i comanda o ces mili a s
67.
RS mol p obable,
doncs, que l'au o olgués especí icamen alludi
a
'Ü nil.
La no ícia p opo cionada pe la C dnica sob e l'es ablimen
d'un egis e iscal dels c is ians de Cb do a és oqa p ecisa
i
la
p ime a que
a
HispAnia sembla e esmen d'un egis e de kha aj
ljizia dd'na comuni a c is iana sense pode polí ic: o no gaudin
dominio godo al anco al...)), pp.
16
i
53).
Cal ad e i que el ex de la
C bnica
no pe me es abli
amb
la segu e a que decideix e -ho
ABADAL
que al-yu no ul apassés el Pi ineu.
65.
E.
A.
THOMPSON,
The go hs in Spain,
Ox o d ;i he Cla endon
P ess,
1969.
PP.
212-213.
66.
P.
D.
KING,
Lazu
and socie y in he Yisigo hic Ki bgdom,
pp.
80-81.
67.
H.
DJA~T,
((La wilaya d'I iqiya au II/VIIIe. sikcie
...
)),
968,
pp.
96-97.
Cald ia pe en u a explo a la possibili a que
iudsx
ac es de a-
dui el e me
T¿ibic
(company del P o e a).
Els
Tübciyyün
di igien la edac-
ci6 dels pac es i e lla en pe l'aplicaci6 dels p incipis co hnics.
L'<ahd
de
capi ulacib de Pamplona ou edac a pe dos d'ells abans del
100/718
(Chal-
me a,
Concesiones
...,
p.
13
i Memüd Makki (~Ensayo sob ,~ las apo aciones
o ien ales en la España musulmana
y
su in luencia en la o maci6n de la
cul u a hispano-A abe)) a
Re is a del Ins i u o de Es udios Isldmicos en
Ma-
d id
IX-X
1[1961-196 ],
pp.
122-124).
del g au d'au onomia concedi a Teodomi , puix no és pe inen
conside a aques es cc esculae paci icaen analogues amb el pac e
signa amb Teodomi que desc iu amb cu a com:
(c..
.pacem cum
eis ede a habiendus..
.))
i que ja s'ha is com 6s a i ica pe el
khali a
al-Walid
:
((In Spaniis ue o Alao sup a iam dic us Pa iciam Co dobam
obsedi ans Sa aceno um disponendo egnum e em a a que
esculas paci icas Xp ianis ob uec igalia hesau is publicis in-
e enda ins au a ))
68.
Cal en end e que (ca HispBnia, l'abans esmen a al-Hu ,
go e na o gani zan Cb do a la Pa icia pe mi jP de opes sa .
dines
i
imposa als c is ians pe i s impos s de pau pe al d'aug-
men a els ing essos del isc))
6".
El
ex no deixa cla si es ac a de capi acions es ic es o
d'un nomb e inde e mina , pe b en o cas no coinciden amb la
xi a ag egada de c is ians, d'assignacions iscals a la comuni a
c is iana que ella ma eixa s'enca ega ia de ecolli , a bi an la
p opo cionali a de les quan i a s a sa is e pels dis in s con i-
buen s. Aques segon sis ema sembla el més aonable, el més ac-
ible iscalmen .
De
o es mane es el e me
esculae
indica cla a-
men que es ac a d'assignacions o sa modes es
70.
Cal, pe b, e una obse ació impo an : l'o gani zació iscal
del e i o i de Cb do a e a pe al-Hu no és, pe al c onis a,
al a cosa que la conseqü~ncia de l'ocupació p ia de la ciu a
cons i ui'da ja pe Müs5 com a seu del go e n:
68.
C.S.M.,
p.
36,
pa ig a
53.
69.
Sembla que calgui a ibui a
H.
FL~REZ la esponsabili a d'en en-
d e e bniamen
a que esculas paci icas Xpi ianis ob ec igalia hesau is
publicis in e enda ins au a
com que al-Hu o dena la de oluci6 de les axes
imposades pe al de pode se axa s de bell nou
(H.
FL~REZ,
Espa ia Sag a-
da
X,
p.
236;
F.
J.
SIMONET,
His o ia de 10s mozd abes de España,
Mad id
1903)
(Ams e dam
1967).
p.
154;
;
E.
P.
COLBERT,
The ma y s o Cd doba,
850-859:
a
s udy o sou ces,
Washing on
1962,
p.
41).
Mol p obablemen la
causa de l'e o hagi es a un desplagamen inad e i i mecinic, pe pa
de
F~~~REz,
d'un ex pos e io sob e les ac i i a s de YabyZ, com mes enda-
an es eu i. Tampoc es no pe me pensa que el ex aci cap allusi6
a un epa imen o dena pe al-Hu , com sembla c eu e
P.
CHALMETA,
Concesiones.
..,
p.
19.
70.
Igno o quines on s
i
in o macions pe me en a
E.
SAAVEDRA quali-
ica al-Hu de cchomb e du o))
i
ccsec a io e ien e))
(Es udios sob e la
in asidn de 10s d abes en España,
Mad id
1892,
p.
137);
quali ica ius que
amplia el pin o esc SIMONET
(His o ia de 10s moza abes
...,
p.
154).
((Adque in eandem in elicem Spaniam Co doba in sede du-
dum Pa icia, que semp e ex i i p e ce e as adiacen es ciui-
a es opulen issima e egno Uuisego ho um p imi ibas in e-
eba delicias, egnum e e um conllean ))
".
El ex no ens in o ma sob e la o ma en quk a se conque-
Ida Cb do a
72,
pe b si que almenys,
a
pa i (Se l'a ibada de
MüsZ
(93/712),
ou escollida com a ((capi al)) i que al-Hu o -
mali zB d'alguna mane a l'ocupació pe mi jB de I'es ablimen
d'un egis e iscal de c is ians. Si és co ec a la in o mació, els
dub es sob e la p ime a ((capi ali a )) d'al-And alus -Se illa
O
Cb do a-
73
hau ien de desapa ixe ;
i
ambé l'adopció de Cb -
do a es a ia da ada amb quelcom més de p ecisi6: l'es ada de
MüsZ a HispBnia en e el
g3/712-95/714.
**U
P. Chalme a assaja una explicació de la
qües ió
complexa del
epa imen o no epa imen de les e es del quin de Déu, o de
I'Es a
(khums);
es ac a, doncs, de les e es que passen iolen a-
men
a
mans dels musulmans en concep e de
uy,
bo í de bens
immobles. D'aques es e es els conque ido s opinen que només
s%an d'en ega a 1'Es a un quin del o al, a s que les conside-
en ín eg amen com a bo í; en can i, pe al isc, el bo i moble
(ganima)
co espon del o als conque ido s, que hau an només
d'en ega -ne un quin a I'Es a ; pe b el bo i immoble
( ay')
pe any ín eg amen a la comuni a musulmana
("um na)
74.
Qües-
ió doc inal a pa , les dades semblen indica que o bé MüsZ
a quin a les e es
( akhmisis)
i
al-Samb a comple a l'ope ació,
o bé a se al-Samh qui ho a e pe o d e del
khali a
'Uma b.
71.
C.S.M.,
p.
33
pa ag a
45.
72.
Veu e el esum de les dues co en s d'opini6 $,ob e la o ma, io-
len a
o
pac ada, en qui? ou conque ida a
P.
CHALMETA,
C:oncesiones
...,
p.
12.
73.
Seguin sens dub e a Ibn 'IdhH i (I1 pp.
24-25)
131s au o s acos umen
a a ibui a al-Hu el can i de ((capi al)) de Se illa a Co do a; pe exem-
ple,
I.
de les Cagigas,
Los mozá abes
I, Mad id
1947,
p
82,
i
G.
C.
MILES
que elaciona l'es ablimen de no a ~ccapi ali a n amb l'o gani zació d'una
ceca p incipal a Co do a
(The coinage o he
Umayyacis
o Spain
I, Neu.
Yo k 1950, p.
34).
Na u almen hi ha la possibili a que el c onis a en e-
dac a el pa iig a en qiies ib os delibe adamen anac b ~ic pe al de dona
un sen i mes genk ic a l'cces ablimen d'un egne ba ba )) sob e Hispiinia
i go e na des de Cb do a.
74.
Conceszones
...,
pp.
20-21.

'Abd al-Aziz
Eg
e ec e, con a iamen a al-Hu , anomena
wüli pe
l'ümi
d'I iqiya, al-Samh a se anomena pe 'Uma
l'any IOQ/'/I~-'/I~ amb la missió exp essa de quin a les e es i
al es béns immobles conque i s pe la o ga de les a mes; o
jus a iba , al-Samh es a posa a e -ho comengan pe euni
in o mació sob e quines e en les e es plhan i quines les 'un-
wü an
76.
El ex de la
C bnica
esul a quelcom mes explíci que els
epo s A abs
:
(c..
.a que pe Zama nomine es minus paululum annos
in
Spania duca um haben e ul e io em uel ci e io em Ibe iam
p op io s ilo ad uec igalia in e enda desc ibi ; p eda e ma-
nubialia uel quidqui illud es , quod olim p edauli e ini.
diuisum e em aba in Spania gens omnis A abica, so e so-
ciis di idend0 pa e ex omni e mobili e inmobili isco
adsocia ))
77.
Es ema cable el coneixemen que é el c onis a de l'acci6 d'al,
Samh i l'es o g de oba equi alen s lla ins p ou p ecisos pe a
e -la en enedo a. Es po sugge i la següen e sió:
(c..
.al-Samh es ableix pe sonalmen el egis e iscal de 1'Ibk-
ia ul e io
i
ci e io ; quan a les p eses
i
despulles de gue a
i o , a116 que els B abs, en concep e de bo i enca a man enien
indi ís a Hispania, al-Samh ho epa eix pe so eig en e els
seus companys
i
a o ga al isc una pa de o s els bens, mo.
bles i inmobles.))
Malg a un 2nue esbu bamen de la p osa, l'au o se'n su
bé. Queda cla que es ac a de les e es i iqueses conque jdes
pe les a mes que, com assenyala Chalme a, de ien se poc nom-
b oses a es que la majo ia omangue en di ec amen en mans dels
75.
Concesio~ es
...,
pp.
18-19.
76.
Akhba Maj nuca,
pp.
23
i
34-35;
Ibn
'IdP i
IX,
p.
25.
77.
C.S.M.,
p.
37,
pa ag a
57.
78.
RODERIC XIM~NEZ
DE
RADA
en
a
la
següen
lec u a:
cc
...
Za na, qu
ibus annis duca um enu in Spaniis, p op io s ilo desc ipsi uec igalia
Hispano um
e ,
quod p ius i,ndiuisum ab A abibus habeba u , ipse pa ena
eliqui mili ibus diuidendam, pa e n isco de nobilibus e in nobilibus
assignaui
...
))
(His o ia a abum,
ed.
de
J.
Lozano
Sinchez,
Se illa
1974,
p.
20).
Lec u a,
doncs, co ec a
i
simpli icada.
indígenes que ha ien pac a A a bé, aques es e es ha ien
es a indegudamen ocupades pels P abs ja que no s'ha ia p oce-
di a la se a di isi6 legal ese an -ne un quim:
(khums)
pe a
1'Es a . Pe aixb el c onis a diu que es a en indi ises, que no ol
di p ecisamen desocupades. Al-Samh ho di ideix o pe so eig
en e els seus companys. Po se cald ia només adui
socii
pe
(cels seus)), ((la se a gen )). En la me a opinió,
socii
in en a ep o-
dui el sen i de
a~hab
(sing.
siihib),
que no
és
al e que el
d'c i-
guals))
so.
2s a di , al-Samh ho di ideix en e els P abs, possible-
men en e els ma eixos, endemés dels nous a iba s, que ocupa-
en les e es indegudamen . La con ecci6 adequada de egis es
iscals en e els c is ians és complemen h ia, doncs, amb la lega-
Ii zaci6 de l'ocupaci6 de les e es
'anwü an
i
ap opiació de les
iqueses de bo í
(ganima)
ese an -ne el quin de 1'Es a . El so -
p enen pe b,
i
que no ha es a gens no a ,
és
que, segons la
C dnica,
al-Samh ep esen an del
khali a
'Uma. , a el epa i-
men d'aco d amb el pun de is a dels conque ido s i no del isc.
Kepa eix e es i iqueses en e els conque ido s i en dedueix
un quin pe 1'Es a .
Si
haguds ac ua segons el pun de is a del
isc les e es hau ien d'ha e passa ín eg amen a 1'Es a i la
ganima
hau ia es a pe als conque ido s deduin -ne un quin
pe
a
1'Es a . La e si6 de la
C bnaca
sembla adequa -se
més
a
les
o d es donades pe 'Uma a al-Samh, segons el epo d'Ibn 'IdhB-
i El que, desp és, la lla ga ines abili a p o ocada pe la g an
i na
i
les ams de mi jans de segle aques epa imen legal
deixés de eni e ec es és o una al a his b ia
8'!.
Aques s in en s o gani zado s an acompanya s pe l'encunya-
ci6 de sblids bilingües pe al-Hu , amb da a de 98/716(7), i l'en-
cunyaci6 de dina s epig h ics pe al-Samh, el ioz/720
s3.
NO cal
insis i sob e el ca hc e
i
in enció iscal d'aques es encunyacions
79. Concesiones
...,
p. 15.
80. Ashab igu a en el <ahd en e Teodomi
i
'Abd al-Aziz.
E.
Llob e-
ga el adueix pe c compañe os)) (Teodomi 0 de O iolu
...,
p. 90); igual-
men Chalme a en la se a impecable aduccib de ,l''ahd (((La 'sumisi6n de
Za agoza' del 125-937)) a Anua io de his o ia del de echo español, 1976,
PP.
503-525. ad. a pp. 513-514).
81. Veu e n. 76.
82. Concesiones
...,
p. 26.
83.
M.
BARCEL~, ((El hia o en las acuñaciones de o o en al-Andalus,
127-317/744(5)-929(30)))
a Moneda
y
C édi o, 132 (ig75),, PP. 33-71; i sob e-
o Anna
M.
BALAGUER, Las emisiones anszc onales a abe-musulmanas de
Hispania, Ba celona 1976.
de peces d'o , pa a1,lelamen a l'encunyació de
uliis
(peces de
cou e).
G.
Hennequin ho ha explica p ou
bé
S%
Pe b si és con e.
nien des aca que an les encunyacions d'al-Hu (in oduin
insc ipcions en a ab a la moneda) com les d'al-Samh (adopció
de ini i a dels ipus mone a is P abs es able s pe la e o ma
dNAbd al-Malik b. MaxwBn) són els da e s momen s d'un p océs
comeqa o jus el
9317
11-7 12
d'encunyacions mone a ies, se-
guin els models inaugu a s pe la conques a i o gani zació iscal
d'I iqiya; models que se an lleuge amen modi ica s (sk ie SI-
MILIS
,al
cen e del e e s
i
la sk ie de la es ella) p ecisamen
pe a e -10s immedia amen iden i icables com a models d'Hispa-
nia Aques es encunyacions an ben palks que el p ocks d'es a-
blimen de dependkncies iscals mi jan~an pac es a acompanya
d'una ac i i a encunyado a des del
931
711-712
que es ol au b-
noma d'I iqiya o ajus an i modi ican els seus models ipolo-
gics. Des d'un p incipi, doncs, els a abo-musulmans comenga en a
o gani za iscalmen l'ocupació d'Hisp8nia. Els pac es, ins i o
amb els ills de Wi i za, e en l'ins umen adequa ; pe b la in-
enció de conques a e a cla amen p h ia als pac es
86.
84. ((De la monnaie an ique
a
la monnaie musulmane)~ a
Annales
E.S.C.
(juille -aob , 1975).
PP.
890-899; i ((Nou eaux ape sus su l'his oi e monC-
ai e de 1'Egyp e
A
la in du Moyen-&e11 a
Annales Zslamolo~iques
XIII
-
-
(1977). PP.. i79-215.
85. Co espon
a
ANNA M. BALAGUER el me i d'ha e indi iduali za la
se ie
-SIMILIS
Top. ci .,
nn. 34, 35, 36 i 37, pp. 28-35), que ind ia a se
la p ime a encunyaci6, an e io a les sh ies da ades amb g3/711-712; se ien
doncs les peces mes p ime enques, gai eb encunyades immedia amen des-
p es de l'a ibada de MÜsP (juny del 712) o ins i o abans. Veu e ambe
ANNA
M.
BALAGUER,
((NU~V&
da os sob e la moneda ansicional abe-
musulmana de Hispania
y
A ica~) a
Gace a Numisma ica,
qz (1976), pp. 27-
41. amb un impo an mapa de oballes i una addici6 d'una no a pesa del
g3/711-712;
i
ambe c Desc ipci6n y comen a ios de doce monedas ansicio-
nales P abe-musulmanas acuñadas en el no e de A ica, c. 80-99 A.H./6gg/
717 A.D.)) a
Gace a Numism i ica
43 (1976). pp. 32-51.
86. En un eball ecen A. BARBERO
I
M. VIGIL han de p escindi
gai ebe de l'e idhncia numismA ica a es que con igu a una c onologia de
conques a, comenqan el g3/711-712, con a ia al gui6 dels e s que ells p o-
posen; ((...la p esencia de las opas musulmanas en la Península es consi-
de ada en un p incipio, an o po las uen es musul~manas como po las
c is ianas, como un episodio de la gue a ci il su gida a la mue e de
Vi iza~~
(La
o macidn del
eudalisme
en la Península Zbé ica,
Ba celona
1978, p. 204); al amen pe aques au o 1'Akhila que encunya moneda a
Ta agona, Gi ona
i
Na bona se ia ill de Wi i za i de en ado d'alguna
legi imi a , cosa que es no pe me es abli ni an sols imagina (pp.
210-
211). NO bas a di que ((Las p ime as acuñaciones musulmanas son de Cpoca
muy emp ana, an e io es al 720,
y
ue on ealizadas en ciudades del su ,
Del 103/721(2) a
Yüsu
b.
'Abd
al-Rahmün, el da e Fih i,
~29/746(7)
Sob e 'Anbasa b. Suhaym al-Kalbi 103/721(2)-107/725 ens in-
o ma de les campanyes menades con a els ancs que esul en
en la endició pac ada de Ca cassona i Nimes
87
i
de la duplica-
ció dels impos s dels c is ians:
((Fu iuis ue o pe lace o um cuneas nonnullas ciui a es uel
cas ella dimu ilando s imula sicque uec igalia Xpianis
du-
plica a exagi ans ascibus hono um apud Spanias ualde ium.
pha ))
Cal en end e que 'Anbasa (( en expedicions pe so p esa amb
les o ces dispos es en o ma de alca a aca algunes ciu a s
i
cas ells
i, duplican els impos s als c is ians, go e na a H[isphnia iom-
almen i amb g ans hono s))
89.
Resul a impossible elucida amb o a ce esa quins c is ians
euen augmen a s an conside ablemen els impos s, especialmen
pe quk la ase acaba e e in -se exp essamen al domini sob e
Hisphnia. Nogensmenys, el p obable, Cs que aques es exigkncies
iscals, no explicades, es p odui'ssin a la Sep imhnia, la GMlia
Gb-
ica, i com a conseqiikncia de la ma eixa campanya de l07/725
'O.
Essen així, doncs, la C dnica no coincidi ia gai e amb al es
on s que d'Abadal c eu que pe me en pensa que 'Ambasa a uh
amb c mode ación
...
que debe ia inclina a 10s indigenas a la
sumisión))
91.
La no icia sob e YahyZ b. SalZma al-Kalbi 107/7:!5(6)-109/727(8)
és so p enen
:
imi ando modelos no ea icanos
...
))
(p.
nio),
quan mai c:nlloc no es diu
cla amen que comencen el g3/711-712 i an p oduin -s(: ins a la o al
a abi zaci6 en el walia d'al-Samh. To a aques a qües i6 no
és
ma ginal i
cald ia o na -hi.
87. Veu e l'es udi de les di e ses on s a
R.
~'ABAIML, ((El paso de
Sep lmania del dominio godo al
anca...)),
pp. 20.24.
88.
C.S.M.,
p. 39, pa hg a 60.
89.
J.
GIL,
((Pa a la edici6n de 10s ex os
isigodes
y
mozá abes))
a
Habis
4
(1973).
PP.
189-234, esp. pp. 227-228.
90.
R.
A ABADAL,
((El paso de Sep imania del dominio ;@o al
anca...)),
PP. 22-23.
gl.
R.
A ABADAL,
OP.
c .,
p.
22.
NO deixa de se cu i6s que
A ABADAL
igno i in o maci6 pe inen i con adic b ia amb la se a especulaci6 d'una
on que sembla maneja .