LA NOVA ETAPA DE L'ACCIO SINDICAL A ESPANYA:
TRANSFORMACIONS LABORALS
I
CANVIS ESTRATGGICS
*
And eu Lope
Jacin Jo dana
Pila Ca asque
I.
LA TRANSICIO I L'EVOILUCIO DEL SINDICALISME
A
ESPANYA:
1976-1988
1.
La
ansició poli ica i
la
ansició sindical
La ansició polí ica espanyola s'ha ana : desen olupan cap a la con i-
gu ació d'una democ hcia pa lamen h ia no mali zada, quan, pe culpa dels
seus inicis, es podia ha e es anca en una o al a ó mula de semidemoc a-
i zació. No obs an aixb, an pa i s com sindica s han so e eqüen men
c isis in e nes, i han mos a una ele ada ines abili a en el seu desen olu-
pamen . En e mes gene als, es po a i ma que les o gani zacions polí iques
con inuen sen mol di.bils, passa s ja més de do ze anys de la se a legali -
*
Les e lexions que apa eixen en aques es pigines es basen en pa en els eballs
eali za s en el ma c d'una in es igaciii sob e el si ~dicalisme espanyol du an la ansi-
ció, di igida pe
S.
Aguila i co inancada pe la Fundació
J.
Bo ill Wolkswagen. En
I'equip &in es igació hi an pa icipa els au o s d'aques a icle. Al lla g d'aques
ex s'esmen a an di e en s emp eses, les dues p ime es es udiades en la in es igació,
ci ada,
i
Sal a és ac ada a Joda i Lope
(1987).
Les ca ac e ís iques més elle an s
d'aques es emp eses són:
-
Emp esa mul inacional del me all. Comp a amb un al índex d'a iliació sindical
(al ol an del
50
pe cen ).
-
Emp esa nacional de dimensió mi jana del sec o químic. P esen a un índex d'a-
iliació del
60
pe cen , en e el pe sonal de alle s
i
del
40
pe cen del o al de la
plan illa.
-
Emp esa pape e a amb inculacions ansnacionsls.
Té
un índex d'a iliació simi-
la als de les emp eses del conjun de 1'Es a .
89
Pape s
32
(1989) (89-114)
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
zació. Com eu em, aques a
és
una de les g ans pa adoxes dels p ocessos
hpids de democ a i zació, p ocessos que passem a de alla o segui pel
,que a als sindica s.
Es poden des aca es g ans es iccions de les ansicions a la demo-
ahcia pe au o ans o mació d'un egim dic a o ial: i) La ince esa p e ia
sob e egles, p ocedimen s i esul a s, que, en assen a -se el sis ema demo-
c h ic, es limi a la ince esa sob e els esul a s. ii) El ipus de de onado
'que p o oca el p océs de can i de egim polí ic a ec a la o ma en que es
p odueix aques . iii) La no-discussió del sis ema sbcio-econhmic exis en és
una condició pe a la ins au ació d'una democ hcia libe al, imposada pels
sec o s econbmics dominan s a o s els ac o s que hi olen pa icipa . Aques-
es es iccions enen uns e ec es o ca des aca s en la consolidació dels
sis emes polí ics democ ii ics, quan no els an in iables.' A 1'Es a espanyol
es a p odui la con igu ació següen : i) Da an de la ince esa exis en ,
gai ebé o s els agen s implica s adop a en les es a egies que implica en
un meno isc. ii) La mo na u al del dic ado com a de onado de la i
de la dic adu a a de ini una co elació de o ces poc a o able a l'oposició
democ h ica. iii) L'accep ació inicial pe pa de quasi o a l'esque a --en
clau socialdembc a a- del sis ema econbmic exis en a limi a el con ic e
d'in e essos en e els di e sos sec o s socials. Així, el go e n d'Adol o
Suá ez a segui una es adgia de consens amb l'oposició polí ica, ga an-
in el can i de egim -cosa que li a pe me e edui la ep essió, g h-
cies a un au ocon ol de l'oposició. Al ma eix emps di idia els sec o s
anquis es en e els que no es a en oposa s al p océs democ a i zado ,
i
els que si que ho es a en (exe ci , policia
i
una pa de l'apa ell bu o-
c ii i~).~
1.
Pe aques a ca ac e i zació simpli icada ens inspi em en l'en ocamen de P ze-
wo ski (1986
i
1988) i els eballs d'O'Donneii
i
Schmi e (1986). Aques en ocamen
sob e els p ocessos de ansició
i
consolidació pa eix en bona pa de les in e essan s
apo acions de Rus ow (1970).
2.
Tal com S epan (1986) assenyala, aques a és la con igu ació més p obable pe
edui els iscos que l'apa eii bu oc h ic de l'an ic sgim o bé les o ces de segu e a
a emp in con a la ulne able es abili a del naixen egim democ h ic. En aques sen i ,
Suá ez necessi a a un ce consens
amb
l'oposició pe a no sen i -se en e despasa
i
la
pa e ,. Pe a una desc ipció de les es a egies que es desen olupa en en aques con ex ,
egeu Ma a ali
i
San ama ia (1985). Pe a in o macions sob e les si uacions d'ince esa
.exis en s du an
el
pe íode, l'ambigüi a
i
els can is de k ica de Suá ez, egeu P es on
(1986). Les posicions dels di e sos agen s en aques con ex &al e acions de egles
i pe cepcions can ian s (amb i mes di e en s) de la si uació, pe me e en eali za can is
con inua s de ic iques, incompli aco ds subs an ius
i
ce ca de inicions de egles de
joc pe al u u des de posicions o ~a ambigües. En aques con ex , Suá ez podia o e i
a l'oposició uns mínims de democ kia que ga an issin la se a pa icipació (i, pe an ,
eduxen la se a ince esa pa icula ),
i
als sec o s p o inen s del anquisme uns lími s
1
La no a e apa de i'acció sindical a Espanya
Aques es an se les ca ac e ís iques especí iques del p océs de an-
sició polí ica que gene a en els agen s implica s, p oduc e an de les se es
si uacions inicials, com del conjun d'in e accions que ana en desen olu-
an .^
En aques sen i , la debili a de les o gani zacions po se conside ada
un e ec e pe e s de i a de les es iccions esmen ades.
El que a e possible l'augmen del desgas del egim anquis a, en e
d'al es ac o s, ou la c eixen dinlmica ei indica i a del mo imen ob e ,
que no s'a u a a malg a els augmen s pun uals de la ep essió. Enca a que
es a a poc a icula pe les o gani zacions sindicals d'esque es, es oba a
en una o a expansió i amb una hmplia di e si a de o mes de llui es, p o-
inen s de l'adap ació a les condicions que el anquisme ha ia imposa . Po -
se més pe illosa que la si uació exis en du an els p ime s mesos de 1976,
el que a emo ia la bu gesia e a la possibili a que, sense modi ica la si ua-
ció &en on amen exis en , s'a i )és a una si uació c i ica, de encamen
polí ic, amb conseqüencies imp e isibles pe als seus in e essos.
La ans o mació de les o gani zacions sindicals du an la ansició a
es a o amen in lu'ida pe les es iccions esmen ades an e io men , pe b,
a més a més, a en apa hixe al es di icul a s (que a ec a en la ma eixa im-
plan ació i consolidació) p o ocades pel seu compo amen du an la an-
sició polí ica: i) La necessi a &es abli unes no es o mes o gani za i es,
dis in es de I'ac i i a polí ica i ei indica i a p o agoni zada du an el an-
quisme (descob in alho a l'exis encia de lbgiques di e en s -en e pa o-
nal i sindica - pe la in eg ació d'in e essos). ii) L'ac uació inculada als
seus pa i s a ins, que a compo a : poca au onomia pe a de ensa els in e-
essos de la se a base de ep esen ació. iii) La pa icipació en la negociació
d'un nou ma c de elacions labo als, que eduia les o ces necessh ies pe a
ac ua en al es hmbi s. i ) Subsidh iamen , cal a egi la compe i i i a in-
e sindical -ja p esen du an el anquisme--, que, seguin el model de la
con on ació en e pa i s, a augmen a quan s'hi a egí l'o e a de di e en s
models sindicals pe imposa en les no es col?dicions democ h iques.
Des dels inicis de la ansició, els sindica s an accep a --en gene al-
pa icipa en aco ds cen ali za s amb la pa onal
i
el go e n, com un dels
mi jans pe a on a els condicionan s esmen a s (especialmen la consolida-
als can is que no posa en en pe ill la se a si uació
i
les se es p e oga i es (la e ce a
es icció). El pun de maxima ensió a se I'en on amen en e Suá ez i les o ces
a mades pe la legali zació del PCE, quan I'ex6 ci ha ia imposa com una de les es ic-
cions a la democ a i zació que no os legali za .
3.
La bibliog a ia sob e la ansició espanyola és o ca ex ensa. En e les sín esis in-
e p e a i es més sugge ido es, es poden des aca les de Rod íguez A ambe i (1980),
Gine (1981), Ma a all i San a na ia (1985)
i
Ma ina Alie
i
Roca (1988).
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
ció del sis ema polí ic), sen subsidii ia pe ells la egulació de la c isi
i
la
pos e io execució d'es a egies de mode ni zació econbmica. La emp aci6
dels sindica s pe assoli una hpida ins i ucionali zació a in lui mol p o-
bablemen en l'accep ació d'aques a ó mula. Així 1'Es a es a con igu a
com el dissenyado i impulso &aques es p ic iques d'o ien ació neoco -
po a is a; que es eali za en en ci cums incies conc e es, d'aco d amb les
p io i a s de la se a polí ica econbmica i social, onamen almen pe con-
ola la polí ica de endes (Joda i Lope, 1987).
La
necessi a simul hnia -pe b amb desiguals in ensi a s, segons els
implica s- d'a on a la c isi econbmica i la consolidació de la democ icia
a p odui en e els agen s socials un ipus de elacions peculia s i no assi-
milables a les d'al es pai'sos de capi alisme a anga . Els sindica s, de o ma
hombloga a un <(in e can i polí ic)>,5 cedien en la polí ica econbmica men e
aconseguien un p o agonisme ins i ucional i social en el nou ma c demo-
c h ic que es con igu a a. No obs an aixb, la pa icipació dels sindica s en
els aco ds i la se a accele ada ins i ucionali zació a p o oca g eus conse-
qiiencies en l'e olució de les ma eixes o gani zacions. Du an els anys se-
güen s, especialmen a pa i de 1980, els sindica s es an man eni mol
debili a s. Disposa en d'una escassa capaci a de p essió e ec i a, a egin -
s'hi, a més, els e ec es de la c isi econbmica que a aca a de ple els sec o s on
més implan a s es a en, eduin el seu po encial d'a iliació
i
e osionan
--com ac a em més enda an - les bases de les o mes de ep esen ació
4.
Pe a una ca ac e i zació del model neoco po a is a ( ambé denomina neoco -
po a i is a pe alguns au o s), egeu Schmi e
i
Lehmb uch (1979
i
1982), i com a
exemple de la p oblemh ica gene al ac ada pel neoco po a isme, egeu REIS (1985)
i
Papeles de Economia Española (1985).
5. Sob e el e me c in e can i polí ic,, egeu Regini (1981). Des aquem que es
ac a d'una si uació hombloga pe que en els casos eu opeus sob e que s'es ableix
aques a concep uali zació, els sindica s accep a en l'c in e can i polí ic)> quan es p o-
du'ien concessions mú ues amb els al es agen s socials. Va se degu al debili amen
dels sindica s pe mo iu de la c isi econbmica, que es a abandona a la majo pa
d'Eu opa el model dels g ans aco ds socials du an la p ime a mei a dels ui an a.
No an se els sindica s qui an abandona , sinó els al es agen s, ja que des de la se a
pe spec i a, no hi ha ia necessi a de negocia concessions, si podien imposa di ec a-
men les se es polí iques, an en el camp de les emp eses, com en el de l'Es a . En el
cas espanyol, la si uació és dis in a, i incomp ensible sense conside a el p océs de
ansició polí ica. Ac ualmen són els sindica s qui qües ionen
el
model de g ans aco ds,
quan cons a en que aques s no se eixen els seus in e essos, pe que no hi ha su icien s
compensacions en qües ions econbmiques o socials, alho a que no se n'obse en els ui s
d'una majo ins i ucionali zació. D'al a banda, el monopoli de ep esen ació, de i a
dels aco ds socials, no ha apo a un augmen de l'a iliació ni una majo e mesa de la
capaci a con ac ual dels sindica s; el inancamen públic ha es a o ca eschs ({ el cho-
cola e del lo oa, com ho anomena el sec e a i gene al de la
CONC,
J.
L. López Bulla),
i
ha cons i u'i una amenasa pe a l'au onomia del sindica .
La no a e apa de l'acció sindical a Espanya
que els lliga en als eballado s. Aques s enbmens an ena el ma eix
p océs d'ins i ucionali zació sindical, que es mos a a més nominal que eal
i
que, al cap de pocs anys, a con ibui a l'esgo amen del pa icula mo-
del de conce ació espany01.~
Di ícilmen els sindicalis es o en conscien s du an aquells anys de les
implicacions que pe a les se es o gani zacions compo a a la con luencia de
o s els ac o s esmen a s, enca a que n'obse a en i ambé en c i ica en una
bona pa . Passem a ac a o segui , i amb més de all, com ha es a --en
successius pe íodes- la p oblemh ica e olució de les o gani zacions sindi-
cals du an els anys de democ hcia pa lamen h ia a Espanya.
2.
Els pe iodes de
la
ansició sindical
P oposem es pe íodes pe ca ac e i za l'e olució de les o gani zacions
sindicals al lla g de la ansició, u ili zan com a c i e i cen al pe a la de-
inició dels pe íodes l'exis encia
de
can is il lpo an s en la se a o ien ació
es a egica. To i que els can is es a egics no es p odueixen al ma eix emps
pe al conjun dels sindica s, i que:, pe an , els pe íodes enen uns ma ges
o ca amplis, es po obse a un p ime pe íode, ca ac e i za pe l'es abli-
men de la democ hcia, ins a mi jan 1979; un segon pe íode ins a 1983,
cen a en la de inició del model
de
elacions labo als, i un da e pe íode,
en que s'in ensi ica l'a enció dels sindica s sob e la p oblemh ica econbmica
i
labo al del país.
En el p ime pe íode (1976-1979) és quan es mani es en més cla amen
el conjun de es iccions cen als esmen ades an e io men . La majo ia dels
sindica s, que mi jancan la doble mili hncia dels memb es més ac ius assu-
mien una iden ica concepció polí ica amb els seus pa i s a ins, impulsen una
es a egia o amen ei indica i a ins que l'oposició polí ica a iba a un
ce consens amb el Go e n Suá ez.
A
pa i d'alesho es,
i
coincidin amb la
se a legali zació (ab il de 1977)' l'es a egia dels sindica s es modi ica,
i
edueix la in ensi a de les se es ei indicacions? Pocs mesos més a d
6.
UGT
a impulsa més in ensamen ,
i
du an més emps, la polí ica d'aco ds so-
cials, i n'ob ingué més bene icis o gani za ius, com ambé un model de elacions labo als
p ope a les se es ca ac e ís iques sindicals. To
i
:així, a acaba abandonan aques es
p l iques, ja que ambé l'a ec a en els mo ius esmen a s an e io men .
7.
L'a gumen ació cen al que o e eixen els sindica s és la necessi a de no posa
en pe ill la agil democ icia que s'es a a ins au an (pe exemple, Camacho,
1978).
Ap o undin en aques s ipus de acionali zacions, pe pa dels socialis es s'insis ia
.en la mode ació de la classe ob e a,
i
la necessi a d'adequa -ne el discu s polí ic a les
se es demandes. Pe pa dels comunis es, es posa a i'k n asi en
el
pe ill que suposa a
l'in olucionisme de i'ex6 ci da an d'una p essió social massa in ensa.

<<Pape s*: Re is a de Sociologia
(no emb e de 1977), modi iquen la se a posició c i ica sob e el sis ema eco-
nbmic impe an i, accep an els pac es de la Moncloa, es comp ome en a limi-
acions sala ials pe al de edui la in lació. La educció de les mobili za-
cions sindicals a impedi la consolidació &un can i impo an en la edis-
ibució de la enda, a la egada que a di icul a eno memen la ma eixa
ansició <{o gani za i a)> dels sindi~a s.~ Da an de la nulla expe ii ncia po-
lí ica
i
sindical,
i
de la g an debili a o gani za i a de l'oposició, es po
apun a que es a p odui , pe pa dels sindica s, una accep ació del ma c
polí ic que es con igu a a, amb una es e a pe cepció dels seus ma ges d'ac-
uació es a i gica pe modi ica -10 (jun amen amb una escassa comp ensió
de les implicacions u u es de les es a i gies que impulsa en). D'al a ban-
da, comenca a a p odui -se un g an en on amen en e les o gani zacions
sindicals, seguin els eixos de la compe i i i a polí ica exis en . Les o ga-
ni zacions sindicals que no accep a en el p océs esmen a , o que in en a-
en man eni posicions més adicals, s'ana en quedan en posicions cada cop
més ma ginals, an pels seus con lic es in e ns sob e l'es a i gia a segui ,
com pe l'oposició del conjun &o gani zacions majo i h ies, que accep a-
en els lími s de la ansició a la democ icia al com s'es a a con igu an .
El segon pe íode
(
1979-1983) de la ansició sindical p esen a de o ma
des acada les conseqiii ncies de les es iccions a la ansició sindical. En
aques s anys, s'elabo en els e s bbics del nou model de elacions labo als:
i es posen de mani es -en un con ex de debili a sindical- les limi acions
que enen els sindica s pe es abli una in e enció polí ica e icac. La de i-
nició d'un model de elacions labo als e a mol impo an pe als sindica s,
ja que condiciona a di ec amen les o mes &in e acció del sindica amb els
eballado s, i ambé amb els emp esa is i 1'Es a . Així, les es a i gies sin-
dicals es concen en pe aconsegui un model de elacions labo als a o a-
ble als seus in e essos. Aques a si uació p o oca un g an desgas a les o ga-
ni zacions sindicals i impossibili a una ac uació més in ensa con a els e ec-
es que es a a p o ocan la c isi econbmica.
A
més, s'in ensi ica en aques
8.
Ho a di icul a pe di e sos mo ius:
1)
No an aconsegui ecu sos i in as-
uc u a de l'o gani zació sindical anquis a,
i
an ha e de pa i del ne es.
2)
El
can i de compo amen en l'acció sindical a se massa sob a ,
i
impedí la consolidació
d'una es uc u a o gani za i a.
3)
Els dos mo ius an e io s, jun amen amb la manca
d'una cul u a sindical en e els eballado s (desp és de qua an a anys de dic adu a), an
impedi con o ma hpidamen la complexa xa xa d'in e essos dels di e sos sec o s dels
eballado s din e de les o gani zacions sindicals. El esul a obse able d'aques p oces
ou un augmen espec acula de l'ahliació du an el
1977,
que es a desin la amb6
espec acula men en els anys següen s.
9.
Vegeu
OIT
(1985)
i Pé ez Amo ós
i
Rojo
(1986)
pels con ingu s; Zu iau
(1985)
pe la isió es a igica d'UGT
i
ambé R. Sas e
(1987),
pe una exposició de
l'ambigiii a legisla i a exis en els anys an e io s.
La no a e apa de l'acció sindical a Espany*
l'en on amen en e CCClO
i
UGT baixi, impedeix alho a la conso-
lidació de nous compe ido s),'O que se cen a en la pugna pe la negociació
del model de elacions labo als. UGT i CEOE p enen la inicia i a aco dan
unes bases que pos e io men asllada an al Pa lamen mi jangan les se es
connexions polí iques, men e que CCOO s'hi oposa o amen , conside-
an que a emp en con a el seu model sindical." Desp és de l'in en de cop.
d'Es a , CCOO, que ha ia pe du mol p o agonisme en aques p océs sense
aconsegui cap concessió, accep a els e s cen als del model de elacions
labo als de ini pe UGT i
CEOE,
i en a ambé, pe un emps, en el p o-
cés de conce ació.
Du an aques s anys, els sindica s pe ceben la se a debili a , com am-
bé les di icul a s pe amplia les mig ades on s de hangamen . En e
di-
e ses al e na i es, les cúpules sindicals escullen de ensa p io i i iamen in-
e essos de conjun , o i no es a ben a icula s amb els in e essos especí ics
que olen in eg a , pe causa, especialmen , de l'escassa p es6ncia sindical
a les emp eses. Cal a egi que l'es uc u a social d'Espanya ha e mol di-
ícil als sindica s -pe la g an di e si a de si uacions- pode e eb a
es a 6gies comunes a pa i dels; di e sos in e essos exis en s (Miguélez,
1985).
Aques e ha con ibu'i que les cúpules se cen essin en les g ans
qües ions com a a el model de elacions labo als, o la discussió sob e me-
su es de polí ica econbmica, men e que, pel que a a la negociació c~~lec i a,
an sols imposessin a les ede acions el que ja ha ien decidi en els aco ds
cen ali za s. La dinimica d'aques s aco ds a a o ia la ep esen ació d'in e-
essos gene als, pe b els sindica s manca en d'una es uc u a admini~ a i ~
adien , pe culpa de la inexis 6ncia de ecu sos. La solució d'aques dilema
a se eb e sub encions es a als, com un componen més de l'in e can i
que es abli en amb 1'Es a i els emp esa is. Aques a si uació a p o oca un
ce cle iciós que impedi ia du an el pe íode: següen una majo au onomia
de les o gani zacions sindicals, alho a que mos a a les dependhcies gene-
10.
A
a és de 1'Es a u dels T eballado s (1980) i de
i'AMI
(1981), els sindica s
majo i a is an aconsegui imposa un monopoli de ep esen ació sanciona legalmen ,,
que eia necessh ia una ep esen a i i a supe io al 10 pe cen del conjun de 1'Es a
(o
del 15 pe cen en una comuni a au jnoma) pe in e eni en qualse ol p océs nego-
ciado o de pa icipació ins i ucional.
11.
Du an o aques pe íode -almenys des de 1978-, la di ecció de CCOO no
s'oposa a a la conce ació. La di e encia amb UGT e a que olia la conce ació des
d'unes posicions de o ~a -que UGT no podia imposa - en la de ensa de es objec-
ius p io i a is (i'o d e a ana can ian de 1978 a 1982): 1) acili a un p o agonisme
polí ic al PCE, amb pac es en e pa i s, sindica s
i
Go e n;
2)
aconsegui uns de e -
mina s elemen s en
el
nou model de elacions labo als (p eeminencia dels comi es,
in e encionisme de i'Es a , d e s dels eballado s, e c.);
3)
a on a la c isi econhmic*
cedin en in e essos sec o ials, pe i,
de ensan
in el-essos del conjun dels eballado s.
<<Pape s,: Re is a de Sociologia
ades pel p océs de cen ali zació. Una al a línia d'ac uació que emp a i a-
men es a comega a impulsa en aques pe íode a se o e i se eis pe
incen i a l'a iliació. En els p ime s anys, els escassos se eis sindicals s'ha-
ien o e de o ma g a u'i a
i
indisc iminada a a ilia s i no-a ilia s. A més,
no exis ia en e els eballado s cap adició del sindica com a o e en
de se eis, i la ma eixa mili hncia sindical no e a gai e a o able a aques
ipus de model sindical. La manca de ecu sos i la baixa a iliació cons i u'i-
en al a egada un ce cle iciós, que impossibili h la conc eció d'una hmplia
o e a de se eis, o i que s'engega en algunes inicia i es.
El e ce pe íode (1983/4-1988) es ca ac e i za pe I'oposició c eixen
dels sindica s a la polí ica econbmica del Go e n socialis a. El seu compo -
amen en el e eny polí ic in en a assoli un al e cai e, més au bnom
de la es a d'agen s socials. Amb aques a no a conduc a, els sindica s s'en-
on en a o el conjun de p oblemes no esol s
i
de i a s de les e apes
an e io s. Els objec ius que s'assenyalen an e e hcia als con ex os que
man enien una e olució (que s'in ensi ich du an aques a e apa) con h ia als
in e essos
i
objec ius dels sindica s (i dels eballado s) des dels inicis de la
ansició. La con lu2ncia de la de inició dels ma cs, i de l'acumulació de
can is en aques s con ex os, po en els sindica s a p io i za du an aques
pe íode es a kgies pe impedi les dinhmiques lexibili zado es del me ca
de eball, ei indican l'en o imen de 1'Es a del benes a , conside a gai-
ebé inexis en . La c eació d'incen ius selec ius pe amplia l'a iliació i els
ecu sos o gani za ius, com el omen de la in e acció en e sindica i eba-
llado s, pe po encia la se a capaci a mobili zado a, són in en s que s'in-
ensi iquen en aques s anys, pe assoli una majo ep esen a i i a . Els e-
sul a s no són massa espec acula s. Els sindica s endeixen a consolida una
pe i a o e a de se eis, pe b no sembla que els eballado s es iguin gai e
in e essa s a u ili za -los, a pa dels ins umen s quo idians de l'acció sindi-
cal, o conside an la si uació exis en com una eali a ja e~ able a?~
12. Com s'ha de ec a a i'emp esa del me & anali zada, els eballado s enen poc
in e es pe se eis com coope a i es &habi a ges, cen es de acances, plans de pen-
sions, e c. i són mol pocs els que u ili zen els se eis indi iduals que ealmen o e ei-
xen els sindica s, com agencies de ia ges, o mació, e c. D'al a banda, en aques cas,
es e lec eix que, se eis bisics dels sindica s eu opeus, com les c caixes de solida i a ,,
mo i en un ce in e es dels eballado s, pe b s'obse a,
i
s'accep a, com una p es a-
ció impossible d'o e i pe pa dels sindica s majo i a is, o
i
les expe isncies d'ELA/
STV i
USO
en aques sen i . E iden men , com que i'expe iencia a iiia i a dels e-
ballado s espanyols ha desconegu semp e una o e a e icac de se eis, no exis eix un
pun de e e encia pe a alo a -10s. S'a egeix a aques a si uació, un mecanisme cogni iu
de con o mi a amb la si uació exis en , que ja sal agua da uns mínims, an en ep e-
sen ació
i
de ensa d'in e essos (pe pa de i'o gani zació), com en supo al sindica (pe
pa del eballad~ ).
La no a e apa de i'acció sindical a Espanya
Implan a s en e els collec ius d'ob e s indus ials adicionals, els sin-
dica s espanyols pugnen pe inco po a eballado s es ables del sec o se -
eis, pe b di ícilmen in eg en kcnics i p o essionals, pe una pa ,
i
els
eballado s dels sec o s més p <:ca is de l'economia, pe una al a. Pe
aconsegui aques objec iu, d'eno mes di icul a s, a pa de la no a in e -
enció polí ica, els sindica s in en en eu e el mixim p o i del model de
elacions labo als es able . Conjun amen , la inali a d'aques a acció
és
ac a de conjuga
i
de ensa an els in e essos especí ics com els globals
dels eballado s.
11.
LA NECESSITAT D'AFRO NTAR ELS CANVIS PRODUCTIUS
DES DE L'ACCI6 SINDICZAL
A
L'EMPRESA
1.
Modi icació
de
les es a kgies si.ndicals
en elació amb els g ans aco ds socials
Men e que els sindica s in en a en abo da des de les cúpules con e-
de als els g ans p oblemes dels país (consolidació de la democ icia, a on a
la c isi econbmica, e c.), a les emp eses s'hi es a en p oduin ans o ma-
cions i als, an pe I'ús
i
ges ió de la o ca de eball com pe la ees uc-
u ació dels me odes p oduc ius. Aques es ans o macions a ec a en de ple
les elacions labo als i l'acció sindical, sense que els sindica s ossin capacos
d'a on a -les.
Com hem is , du an anys, els sindica s han p e es p o egi l'ocupació
des de les negociacions eali zades cen ali zadamen amb els al es agen s
socials. De la ma eixa mane a, han in en a discu i els e mes amb que
s'en on a la ecomposició de la p oducció pe pa de les emp eses des del
e eny de les g ans decla acions d'in encions pe pa de les con ede acions
sindicals: <(cal negocia la in oducció de les no es ecnologies)>, <<cal e
a lo a l'economia subme gida),, <cs'ha de negocia la p oduc i i a sense que
aixb ulgui di , només, augmen de la p oducció)>, <(lle en uali a ha de se
una ex~epción?~ No obs an aixb, aques es c:i indicacions no han ana gai e
més enlll de la p oclamació d'in encions. Les c í iques a la lexibili zació
de I'ús del eball i a la p eca i zació de la o ca de eball s'han insc i ,
13.
To es aques es són ei indicacions sindicals, cons a ables senzillamen a a és
d'un
seguimen de les esolucions i de ma e ial documen al dels sindica s. Pe exemple,
pe c e do a l'economia subme gida,,, egeu
UGT
(1986)
i
CS.CCO0
(1984)
i
Ga-
ce a
Sindical
(1986).
uPape s)>: Re is a de Sociologia
media amen pos e io s a la dic adu a anquis a, l'o gani zació ede a i a
ha es a des d'alesho es un dels pun s dkbils dels sindica s. La se a es a-
egia quasi pe manen de po encia les es uc u es ede a i es ha ingu
poc kxi (pel con ex de quL. pa ien inicialmen i pe la se a p bpia debi-
li a pos e io men ) i aixb es e lec eix en el poc supo que les SSE poden
eb e dels b gans ede a ius amb quk s'hau ien d'in e elaciona de mane a
mol es e a. En el momen en quk cal p opo ciona una al e na i a als
plans de ecomposició p oduc i a d'una emp esa, de eno ació ecnolbgica,
o en quL. una SSE ha de eni cla com abo da sindicalmen emes com la
p oduc i i a o la mobili a , aques a al a de supo , des acan -hi sob e o
els escassos ecu sos possibles pe des ina a una adequada o mació, es a
sen i especialmen ?'
Gs cla que ens es em e e in de mane a indisc iminada als sindica s
majo i a is del país, quan po se es pod ia a gumen a que, com que és di e-
en la p k ica sindical de CC00 i &UGT, la se a si uació espec e a l'ac-
ció sindical a les emp eses pod ia se ambé di e en ;
al
cap
i
la i, CCOO
ha in e ingu menys en aco ds cen ali za s que UGT, i en el seu discu s
la impo iincia que dóna a l'acció sindical di ec amen lligada als eballa-
do s de les emp eses po se més g an que a l'o gani zació uge is a. El mo-
del de elacions labo als espon millo als c i e is dYUGT que als de CCOO;
aques a úl ima o gani zació ha es a supe ada pe UGT des de 1979-1980,
pel que a al p o agonisme en la ixació dels lími s d'aques model,
i
s'ha
si ua a emolc d'UGT en la de inició del model, conc e a ja en els més
mínims de alls a la LOLS; malg a aixb, o s dos sindica s es an condicio-
na s pel ma eix con ex que, de o ma desigual, han collabo a a conc e a .
El model de elacions labo als de l'Es a espanyol és esul a de múl i-
ples ac o s i ambé de les es a egies dels agen s socials, pe 6 o s s'hi euen
condiciona s, de mane a que, al lla g de la ansició i p og essi amen , els
cen es de p eocupació de l'acció sindical es an cada egada més comuns pe
als sindica s
i
enca a més si ens e e im a les necessi a s d'ac uació a I'em-
p esa.
Aques a comuni a d'in e essos o de p oblemes ha collabo a a dilui una
de les p incipals di icul a s a quh s'ha ia en on a l'acció dels sindica s
espanyols: la di isió sindical. E iden men que hi ha coadju a ambé, d'una
18.
En
el
cas de l'emp esa del me all, eco dan el momen en que
la
di ecció a
p oposa ,
i
a po a a e me amb 6xi , una egulaci6 de plan illa basada en les jubi-
lacions a ancades
i
baixes incen i ades que, en pocs anys, a edui la plan illa en
més d'un
50
pe cen en e mes ela ius i en més de
1.000
eballado s en nomb es
absolu s,
un
sindicalis a indica: c Vam es a in en an de e
un
es udi sob e ees uc u-
ació de la p oducció: nous p oduc es que podíem ab ica , nous me ca s
...,
pe b no
am pode conc e a -10. E a
un
ema mol complex pe
a
nosal es.,

La no a e apa de I'acció sindical a Espanya
mane a sensible, el dis anciamen uge is a de les posicions del Go e n PSOE,
a qui a de ensa a e issadamen du an els dos p ime s anys de la se a le-
gisla u a. Les p og essi es opades pa i lsindica ,
i
la decisió de la de ensa
dels in e essos dels eballado s da an de les p ac iques emp esa ials i la
poli ica econbmica socialis a so a pa hme es di e en s als p ac ica s els anys
an e io s, ha compo a un acos amen en e o es les o gani zacions sindi-
cals, especialmen en e els dos sindica s majo i a is, i &una mane a espe-
cial:
a)
espec e a una majo uni a sindical pe impulsa ei indicacions so-
cials globali zado es (de la qual el
14-D
és una bona mos a);
i
b)
pe po-
de a on a amb més decisió
i
o ca les ans o macions e ec i es que es p o-
dueixen en els cen es de eball.
A
les emp eses sense implan ació sindica'l, o mol baixa, aques es ans-
o macions no s'abo da en de cap mane a. En aquelles on hi ha ia una p e-
skncia sindical doble o múl iple (en cas que hi ossin ambé CNT, USO
o
ELA-STV, pe exemple), la di isió sindical, e lec ida en di e en s es a &
gies
i
posicions a ni ell con ede al, enia el co olla i en una di isi6 sindical
a les emp eses, palesa en uns CE concebu s pe ep esen a uni a iamen
els eballado s, pe 6 incapagos de conc e a -ne el seu po encial uni a i.
Pa adoxalmen , a les emp eses on obem la implan ació majo i h ia
d'un sindica sense p esi ncia, o amb una p esi ncia
mino i a is
dels al es,
aques a ci cums lncia no ha se i pe a la millo implan ació de les posi-
cions de ensades pels sindica s en e els eballado s, malg a que les co es
d'a iliació siguin ela i amen al es pel que 'a a la mi jana de les emp eses
espanyoles. Fins
i
o aquí, el sindica no aconsegueix pene a a la <(cul u a
ob e a)> dels eballado s amb les se es posicions, i li és summamen di ícil
que aques s assumeixin I'o gani zació sindical al ma ge del e eny especí ic
del alle o del cen e de eball. En e ec e, en en e is es e ec uades a eba-
llado s d'emp eses del me all, es cons a a una aclapa ado a con usió en e
SSE i CE: c dn el ma eix)>, és la espos a
a
la p egun a sob e les di e i n-
cies que hi oben en e un
i
al e b gan. Ce que aixb de i a, p ecisamen ,
de la ne a majo ia &un sindica pe damun d'un al e
i
que po , ins i o ,
eni aspec es posi ius en e possible, mai segu a, la educció de la di isió
sindical. No obs an aixb, els aspec es nega ius són p obablemen supe io s:
es di uminen les es a kgies i posicions de cada sindica , que semblen ema-
na simplemen dels memb es del CE,
i
en absolu és una si uació que o-
men i l'a iiiació a una o al a o gani zació
indi cal,'^
ja que el CE ep esen a
els in e essos de o s els eballado s pe damun &opcions sindicals conc e-
19. D'aques a qües ió, en són p eocupadamen conscien s els ma eixos sindica s
i
així es palesa en alguna de les se es e lexions ( :geu, pe exemple, Tala e a, 1988).
<<Pape s)): Re is a de Sociologia
es. Aques es poden, po se , se pe cebudes a l'hmbi con ede al i des de les
iden i a s ideolbgiques que pugui eni el eballado , pe 6 di ícilmen des
de l'emp esa, on el
CE
és qui ac ua de mane a e ec i a.
4.
T anscendi el e eny de l'emp esa ac uan -hi sindicalmen :
un
dels p oblemes ac uals dels sindica s
Ac ualmen , la majo uni a sindical aconseguida pe les con ede acions
es e lec eix ambé a les emp eses, des de les condicions de les quals hem in-
dica que aquella uni a es a pode con igu a . Pe descomp a que aques
simple e no soluciona els
o ble mes
abans enuncia s, els sindica s han de
se capacos &exe ci una polí ica sindical iden i icable pels eballado s
i
.amb qui: se sen in implica s
a
les emp eses, pe b cal, ambé, que anscen-
deixin el e eny de l'emp esa i que hi connec in ei indicacions socials de
ipus gene al, que els pe me i d'eixampla la se a base ac ual
de
ep esen-
ació.
2s cla que un dels p oblemes que es poden de i a &una majo a enció
a
l'acció collec i a cen ada a les emp eses p o é de la desigual implan ació
sindical. Allh on l'o gani zació dels eballado s sigui més o a, el en all
de p oblemes pe ac a pod ii se més ampli,
i
les conques es que s'ob in-
d an majo s. Pe con a, les emp eses amb escassa ep esen ació sindical
i
sob e o les pe i es emp eses, on l'acció sindical o gani zada és p iic icamen
inexis en , es poden eu e di e encialmen des a o ides pe aques a es a &
gia. Els pe ills d'un sindicalisme e pe la <(quo a o a* de la o ~a de
~eball,~
i
que oblidi les capes més desp o egides, són e iden s. Es p ecisa-
men aques e , un dels ac o s que expliquen la cen ali zació de les es a-
&eS sindicals a qui: ens hem e e i .
Se h una asca di ícil e que els a an a ges possibles &ob eni en alguns
sec o s
i
emp eses es acin ex ensius al conjun de les bases de ep esen ació.
En aixb hi ha de juga el seu pape , sens dub e, la capaci a con ac ual del
.sindica a l'hmbi con ede al. Re o ca a les emp eses, po eu e ambé e-
o ca el seu pape a la socie a . La necessi a d'a on a els p oblemes al
ma eix si de les emp eses no exclou l'acció de enso a del <(sec o secunda i)>
de la o ca de eball; una i al a han de se complemen ii ies. Man eni i
amplia la in lusncia sindical sob e l'a ena polí ica és i al enca a que les
cs a 2gies ei indica i es se cen in a l'emp esa (C ouch, 1988), com una
20.
Concep e ealmen exp essiu u ili za pe Salomone (1982), assimilable al dels
eballado s que ocupen un lioc
al
c sec o p ima i* del me ca de eball (Pio e, 1983;
Pio e
i
Sabel, 1984; en e &al es).
IM
La
no a
e apa
de
l'acció sindical a
Espanya
mane a e ec i a de u ela els eballado s mis desp o egi s
i
d'ac ua legis-
la i amen a a o de la p hc ica sindical.
La uni a sindical en o n
a
les es a 8gies
i
ei indicacions globals, c ei-
xen des de 1985
i
es able a sob e p emisses di e en s de les que du an
anys han guia l'ac uació de les con ede acions, pe me millo a les possi-
bili a s que aquelles asques es puguin du a e me. La majo uni a dels
sindica s a les emp eses pe me a on a millo , bé que a danamen i p o-
bablemen pe aixb enca a a la de ensi a, les ans o macions que en el
e eny p oduc iu, de les elacions labo als
i
del me ca de eball s'han
p odui i s'es an p oduin .
Res de o aixb é a eu e amb la de ensa d'in e essos co po a ius, pe la
qual an s adalils go e namen als i emp esa ials han a aca les posicions sin-
dicals
(C.
Solchaga en una en e is a a <(El Pals* del 15 de gene de 1989 a -
iba a a equipa a -10s amb un Collegi d'Ad oca s); é a eu e, en can i,
amb la necessi a de ( e)conque i capaci a con ac ual a o s els hmbi s.
Té a eu e, ambé (i en aixb enen aó els qui plan egen la qües ió),
amb la ede inició del pape de les o gani zacions sindicals a les ac uals so-
cie a s que, pos indus ials
o
no, han so e modi icacions an subs ancials
i
que a ec en de al mane a el món del eball
que,
sens dub e, obhguen a e-
compond e mol es de les concepcions amb qui: els sindica s ac ua en, ins
als inicis dels anys se an a, als paisos indus iali za s.
111.
LES TENDBNCIES DEL SINDICALISME ESPANYOL
Al
ma ge de les ans o macio is p oduc i es
i
de la u ili zació de la o -
ca de eball que hem comen a , els sindica s han d'a icula a eu nous me-
canismes de ep esen ació amb els col.lec ius de i a s de la e cia i zació de
l'economia
i
de la di e si a de elacions con ac uals. No és la p ime a e-
gada que es p odueix una si uació simila . La ans o mació dels an ics asin-
dica s d'o ici)> en o gani zacions s~ec o ials, du an els p ime s decennis del
segle
xx,
a se una espos a -pe la necessi a d'adap ació sindical- als
can is p oduc ius
i
de elacions labo als del capi alisme;
i
la ans o mació
no a se gens senzilla. Tampoc a se
homogenis
als di e en s pdisos eu-
opeus (Hobsbawm, 1987). L'adap ació ac ual ampoc se h hcil de eali za ,
i
no és es any que, a pa i de la di e si a d'o gani zacions sindicals exis-
en , es eali zin emp a i es di e en s pe ajus a -ne les uncions als nous
emps. To
i
que s'han modi ica , amb mol es o ien acions, di e sos camps
de la elació labo al, hi ha una unció que senibla no ha e can ia : de ensa
els in e essos dels eballado s.
c Pape su: Re is a de Sociologia
La con igu ació a dana de les ac uals o gani zacions sindicals a Espanya
als anys se an a -gai ebé sense connexions amb el mo imen ob e an e-
io a la Gue a Ci il-, quan l'kpoca de majo homogenei' zació de la clas-
se ob e a ja es a a en ecessió
i
comenga a a c Cixe la di e si a en e els
eballado s, ha compo a una majo ines abili a en la de inició dels seus
models sindicals. Aixb ha di icul a l'adequació de les se es es uc u es a les
exigkncies de les no es peculia i a s econbmiques i socials del pals.
A
pa i
de la si uació ac ual del sindicalisme espanyol, es con igu en dues al e na-
i es pe a la se a e olució. La p ime a, la consolidació dels sindica s com
a o gani zacions que, ep esen an el conjun dels eballado s, e eb en
una di e si a més Amplia de collec ius socials, so a el denominado comú
de comba e la desigual a
i
l'explo ació. Una segona al e na i a se ia la
con igu ació de les o gani zacions sindicals com a associacions de de ensa
es ic a dels a ilia s que ep esen ea2' Cal en end e aques es dues ca ac e-
i zacions com a ex ems ideals d'un ampli conjun de possibili a s, pe 6
dins d'un p océs en qui. les es a 6gies sindicals dels p ope s anys ani an
decan an el model sindical espanyol cap a un al e ex em.
Exis eixen di e sos ac o s que a a o eixen la p ime a al e na i a:
a)
L'en o n geog A ic més p ope , on p edomina una concepció del sindica com
a o gani zació de classe, amb olun a &in eg a la di e si a cada egada
més g an que es p odueix en e els eballado s."
b.)
La cul u a sindical dels
quad es i di igen s sindicals, iden i icada amb aques model de sindicalisme,
o i que a egades es p odueixin ac i uds oposades.
c)
Les in enses ei-
indicacions pe es abli un Es a del benes a , pel e que les di e kncies
amb la si uació eu opea enca a són mol g ans.
d)
La ma eixa con igu ació
del sindicalisme espanyol ac ual, amb una a iliació mol baixa i concen ada
a les g ans emp eses, a a o eix la p e ensió d'ob eni una majo in e enció
social, augmen an la capaci a mobili zado a de quk disposen di ec amen .
e) Les di icul a s pe es abli -se com a po en s o gani zacions < o mals)>,
i
21.
En aques ma c, es pod ia es abli un nou model d'in e can i pe als e-
ballado s es ables
i
qualsca s de les g ans emp eses, on a can i de la segu e a del
lloc de eball, els emp esa is disposessin de majo lexibili a (S eeck,
1986);
la
im-
posició -o ins
i
o accep acib de polí iques econbmiques neolibe als pe pa dels
go e ns,
i
la eali zació de p lc iques an isindicals a emp eses
i
sec o s amb poca p e-
sencia sindical, no se ia con es ada pe les o gani zacions sindicals. La consolidació &un
model sindical d'aques ipus, apos an pe la bona ma xa de la se a emp esa o del
seu sec o , po ana associada a una expansió de I'o e a de se eis de quali a pe als
ma eixos memb es. En aques con ex , la unció econbmica dels sindica s no és menys-
p eable
i
con ibui ia a una millo a de la compe i i i i a del sis ema p oduc iu (F ee-
man
i
Medo ,
1986).
22.
Pe una andlisi de la si uació ac ual en el sindicalisme eu opeu, egeu Edwa ds,
Ga onna
i
Pisani (eds.)
(1988),
i
ambé Kassalow
(1987).
La no a e apa de l'acció sindical a Espanya
pe an , pe p o ei su icien s incen ius ma e ials que consolidin Amplies as-
sociacions d'in e essos, po en a una p imacia dels alo s
i
els objec ius po-
lí ics, de conjun , que mo i in un conjun més ampli que el edui ce cle d'a-
ilia s.
To i que la si uació in e na dels sindica s apun a cap a la p ime a al-
e na i a, les se es es a egies ambé són esul a de les es a egies dels al es
agen s socials. En aques sen i , és especialmen impo an l'e olució de les
elacions en e 1'Es a
i
els sindica s. Passada la emp ació d'una Apida ins-
i ucionali zació -buida de con ingu -, pe pa dels sindica s,
i
la emp-
ació de man eni la simul anei' a de conce ació social i polí iques neolibe-
als *ue sols e a un ibu de la ansició-, pe pa del Go e n, ac ual-
men es plan eja la necessi a &es abli un nou escena i pe aques es ela-
cions. Així, s'hau A de posa de mani es la capaci a dels sindica s pe
aconsegui ei indicacions subs an i es de l'Es a , que a a o eixen el des-
en olupamen del seu model sindical en la linia de la p ime a al e na i a
abans esmen ada, sense que siguin gai e cos oses pe al ma eix sindica ."
El
ep e no és gens senzill, ja que el dile na pe als sindica s oscilla en-
e la emp ació de eali za in e can is més
o
menys desiguals, pe aconse-
gui un capi alisme humani za i augmen a la cohesió o gani za i a,
i
la de
esis i a les g ans emp eses, amb un p og essiu de e io amen de la se a
capaci a de ep esen ació i d'in e enció social. Da an de les di icul a s pe
es abli aco ds gene als en aques es no es condicions, els pun s de p essió
dels sindica s a 1'Es a se an -ja ho són- ei indicacions escollides pe
cohesiona , pe o ca ac i uds de solida i a en e allb que es econeix --amb
lími s di usos- com a classe. P obablemen c:on inua an sen pun s dilla s,
de di ícil con inui a , pe b amb capaci a de gene a una o a acció collec-
i a al seu en o n. Pe al a banda, aixb implica la desapa ició de la isió
ins umen al -ja o ca de e io ada- de la polí ica del sindica , pe a a-
o i la consecució del pode pe pa d'un pa i a í. Al ma eix emps, els
23.
El
Go e n no accep a la posició dels sindica s. El seu discu s endeix a la
con usió, pe b es po dedui (a pa que: ac ualmen ac a els sindica s com a enemics
polí ics) que el seu model és un sindica limi a a ac ua com a associació d'in e essos,
i, si és possible, debil
i
collabo ado . Aques model
és
el més a o able pe a la eali za-
ció d'una polí ica econbmica neolibe al, incloen -hi --pe b no necessl iamen - la pos-
sibili a de eali za
un
ipus de conce ació que legi imi una no a e sió pos c isi
de la socialdemoc lcia. El seu pun cenu:al és ac a els sindica s de co po a is es, cen-
a s en els in e essos dels seus escassos a ilia s,
i
de demagogs quan eali zen ei indi-
cacions d'in e cs gene al. Assenyalen que el seu ideal se ia un sindica socialdembc a a
hegembnic
i
dependen del pa i ,
i
que el sindica socialis a, pe ole massa p o ago-
nisme, ha enca l'e olució cap aques model. Pe un exemple d'aques es posicions,
Zamb ana
(1989).

uPape s)>: Re is a de Sociologia
sindica s in en en incula la de ensa d'< in e essos gene als)> amb les neces-
si a s dels eballado s i de l'acció sindical en els cen es de eball. Es ac a
de ecupe a els ni ells sala ials pe du s du an la c isi, alho a que augmen-
a la capaci a con ac ual del sindica a l'emp esa. La inali a és edui la
disc ecionali a emp esa ial que p o oca un augmen de la p eca i zació,
inculan el discu s i les es a egies polí iques del sindica amb la se a ac-
ció quo idiana a les
emp e se^.'^
La possible consolidació del sindica com un subjec e polí ic més au b-
nom és al da e e de l'kxi sindical en aques nou con ex que s'es B con i-
gu an . Men e que es di umina el model socialdembc a a de go e n <(p o&
labou )>, con e in -se en un B bi e que old ia mi janga en e una plu a-
li a de g ups d'in e essos especí ics al seu ol an , la pe sis encia d'o gani za-
cions de classe apa eix com una no a modali a de egulació dels con lic es
en el capi alisme pos c isi, que e a indica la pe sis encia de desigual a s
impo an s a la socie a . La de inició d'aques a es a ilgia, p oblemh ica pe 6
24.
Algunes d'aques es di icul a s han es a apun ades pe
V.
Pé ez Díaz (1986)
des acan especialmen els can is d'ac i ud dels eballado s a les socie a s capi alis es
a angades: la desapa ició de la se a homogene'i a
i
la no a ac i ud c au bnoma, a-
cional, ins umen al
i
expe imen al,, que aques s p esen en, en con a de la delegació
implíci a de ep esen ació en els sindica s del model adicional. Més di ícil d'accep a
és la se a ex apolació (Pa amio, 1988) a una única conseqSncia, o amen de e ninis-
a, que assenyala la pe dua de cen ali a del mo imen ob e en les aspi acions de
can i social,
i
la con e sió d'aques en un mo imen de ensiu dels p i ilegis assoli s
amb an e io i a . L'única c sal acióa que li pe me en és un augmen de la se a c cons-
ciencia solidi ia* - ui d'una hplia implan ació
i
una ex ensa di usió- que pe me i
con ibui a a lo a una no a socie a , que amb un idea i socialdembc a a, edueixi
les desigual a s. En e els di e sos p oblemes d'aques a a gumen ació, es poden assenya-
la : 1) Anali za es a icamen les es a egies dels agen s socials, conside an in a iable
l'idea i socialdembna a: e el mi e nb dic,.
2)
No con empla la ma eixa capaci a de
eacció dels sindica s pe a on a els can is en els seus con ex os. e i an la Du a de-
magbgia.
3)
simpli ica-els can is d'ac i uds dels eballado s menysp ean les possibili-
a s de maneni una acció collec i a. Aques es in e p e acions
a e eix en
d'Olson (1965).
.
..
especialmen del seu capí ol sob e els-sindica s. 01son diu que els sindica s, com a
g ans o gani zacions, només poden subsis i si o e eixen incen ius pe a i'aíiliació, ja
que com a ges o s de béns collec ius pe a o s els eballado s, el c ee- ide n és una
amenaga cons an a la se a con inu'i a . D'aixb se n'ex apola una in e p e ació, pe al
cas espanyol, conside an que pel e que en el nos e país els sindica s són debils (pe -
que no poden o e i incen ius selec ius), an sols enen dues opcions: o bé depend e del
pa i , donan supo al seu p ojec e social a can i d'ob eni mi jans pe enca el
ce cle iciós; o bé enquis a -se en nuclis edui' s de eballado s. La eo ia de l'acció
collec i a s'ha desen olupa o ca (Taylo , 1987), i es discu eixen mol els onamen s
d'aques a pe spec i a, in en an -ne econs uccions menys simplis es (en e d'al es,
P.
Dunlea y L19881
i
Regalia [1988]). Així les possibili a s de desen olupamen dels
sindica s espanyols -seguin ambé els eixos de les eo ies de l'acció coUec i a- són
mol més di e ses que les de les anilisis esmen ades.
La
no a
e apa
de
I'acció
sindical
a
Espanya
p obablemen necessh ia, que els sindica s emp egen amb no es hc iques,
é un eix cen al en la necessi a de man eni cohesionada
--o
amb possibi-
li a de cohesió- una classe que ja no és homoghia, pe b que con inua e-
nin o ~a pun s en comú. Al lla g d'aques p océs, els sindica s con inuen
so mesos a con lic es mol o s sob e la se a de inició
i
les se es possibili a s
&ac uació. Són conscien s que exis eix una elació asime ica en e el seu
pode
i
el de la pa onal.
A
més, ambé es p odueix un al e ipus de ela.
ció desigual amb l'Es a , que obliga els sindica s a man eni -se semp e a la
de ensi a, ins
i
o en els seus momen s d'sxi . En el con ex espanyol, la
in e enció polí ica dels sindica s con inua h, enca a que amb al es p emis-
ses. La necessi en els ma eixos sindica s pe man eni
i
consolida
d
seu
model sindical, i pe e i a un p océs de disg egació. També la necessi en
els eballado s.
BIBLIOGRAF A CITADA
Camacho, M. (1978)
:
<(In o me gene ab,
I
Cong eso CS.CCO0,
Mad id.
C oisa , M., i Labbe,
D.
(1987):
La desyndicalisa ion: E ude de p ede ini ion,
Labo a oi e ERAT
-
Ins . G udes Poli iques, G enoble.
C ouch, C. (1980):
La
lessibili i come s a egia sindacale,
a Regini, M. (comp):
La s ida della lessibili i,
F anco Angeli, Milh.
CS.CCO0 (1984): <<Resoluciones de Acción Sindicaln,
111 Cong eso de la
CS.CCO0,
Mad id.
Dunlea y, P. (1988): <(G oup iden i es and Indi idual In luence: Recons uc ing
he Theo y o In e es G oupsa, a
B i ish Jou nal o Poli ical Science,
ol. 18,
pa . 1, Camb idge.
Edwa ds, R., Ga ona,
P.,
i Pisani, E. (eds.) (1988):
I1 Sindaca o ol e la c isi,
F anco Angeli, Milh.
Aeeman, R.
i
Medo ,
J.
(1986): <(Les dues ca es del sindicalisme)>, a
Món La-
bo al,
núm. 0, Ba celona.
Gace a Sindical
(1986): núm. 46, no emb e, CS.CCO0, Mad id.
Gine ,
S.
(1981): c Economía Polí ica y legi imación cul u al en 10s o ígenes de
la democ acia pa lamen a ia: El caso de la Eu opa del Su ,, dins de San ama-
ia,
J.
(ed.),
T ansiciones de la democ acia en el Su de Eu opa
y
Amé ica
La ina,
CIS, Mad id.
Hobsbawn, E. (1987): <<El "nue o" sindicalismo en pe spec i a,, a
El
mundo
del abajo: Es udios his ó icos sob e la o mación y la e olución de la clase
ob e a,
C í ica, Ba celona.
I1 P oge o
(1988): núm. 46/47, juliol-oc ub e, Roma.
Joda , P. i Lope, A. (1987): <<Neoco po a ismo
y
c isis en Espa ia,, ponsncia
I Jo nadas de Economia C í ica,
Uni e sidad Complu ense, 17-19 de desem-
b e, Mad id.
Kassalow, E. (1987): c T ade Unions and indus ial Rela ions. Towa d he Twen-
y-Fi s Cen u y),, dins de
Bulle in o Compa a i e Labou Rela ions,
Ins . o
Labou Rela ions, Leu en.
Lehmb uch, G. i Schmi e , P. (1982) (eds.):
Pa e ns o co po a is Policy-
Making,
Sage, Be e ly Hius.
Ma a all,
J.
M.
i
San ama ia,
J.
(1985): <<C isis del anquismo, ansición po-
lí ica
y
consolidación de la democ acia en Espa ia,,
Sis ema
74/75, Mad id.
La no a e apa de I'acció sindical a Espanya
Ma inez Alie ,
J.
i
Roca, J. (1988): gSpain a e F anco. F om Co po a is Ideo-
logy o Co po a is Reali y,,, a
1n e na ionaE Jou nal o Poli ical Economy,
ol. 17, núm. 4.
Miguélez,
F.
(1985): c sindicalismo
.y
con lic o social en la España de la T an-
sición),, a
Mien as Tan o,
núm. 24, se emb e, Ba celona.
O'Donnell i Schmi e , P. (1986): c Ten a i e Conclusions abou Unce ain De-
moc acies),, dins de O'Donnell,
G.
Schmi e , P. i Whi ehead, L. (eds.),
T an-
si ions om Au ho i a ian Rule,
Johns Hopkins, Bal imo e.
OIT (1985):
Si uación sindical y elaciones labo ales en España,
OIT, Gineb a.
Olson, M. (1965):
The Logic o Cullec iue Ac ion,
Ha wa d Uni e si y P ess,
Camb idge.
Papeles de Economia Española
(1985): < Emp esa ios, sindica os y ma co ins i-
ucionals, núm. 22, CECA, Mad id.
Pa amio, L. (1988): c El socialismo y 10s sindica os: ¿Hacia el di o cio?)>, a
Sis ema,
núm. 82, Mad id.
Pé ez Amo ós,
F.
i Rojo, E. (1986):
Guia Sindical
1986-87,
USO, Bilbao.
Pé ez Díaz,
V.
(1986): c Ince idumb es sindicales y ambi alencias ob e as: las
a ias c isis de la ep esen a i idad sindical),, a
A bo ,
núm. 490, Mad id.
Pio e,
M.
J. (comp.) (1983):
Pa o e in lación,
Alianza, Mad id.
Pio e, M. J.,
i
Sabel, C.
F.
(1984):
The Second Indus ial Diuide,
Basic Books,
No a Yo k.
P ies,
L.
(1988): c Cali icaciÓn, elaciones labo ales y me cado de abajo: el
concep o de "es echez del ámbi o emp esal.ia1" en Espa ia,, a
Re is a Es-
pañola de In es igaciones Sociológicas,
núm. 41, gene -ma%, Mad id.
P es on, P. (1986):
El iun o de la democ acia en España
1969-1982,
Plaza y
Janés, Ba celona.
P zewo ski, A. (1986): e some p oblems in he S udy o he T ansi ions o De-
moc acys, a O'Donnell,
G.,
Schmi es, P., i Whi ehead,
L.
(eds.),
T ansi-
ions om Au ho i a ian Rule,
ol 3:
Compn a iue Pe spec i es,
Johns Hop-
kins, Bal imo e.
-
(1988): c Democ acy as a con ingen ou conle
o
con lic s)>, dins de Els e ,
J. i Slags a d, R.,
Cons i ucionalism and Democ acy,
Camb idge Uni e si y
P ess, Camb idge.
Regalia, I. (1988): c La pa icipación de 10s abajado es en el sindica o*, a
Sociologia del abajo, Nueua época,
núm. 4, Mad id.
Regini, M. (1981): <(La c isis de ep esen a i idad de 10s sindica os de
clasc>>,
a
Sociologia del abajo,
núm.
6.
Re is a Española de Inues igaciones Sociológicas
(1985): < Co po a i ismo)>,
nú-
me o
31,
CIS, Mad id.
Roca, J. (1985): c Los pac os socialea en el Es ado espa iol)>, a
C ónica de In o -
mación Labo al,
núm. 32, gene - eb e , Ba celona.
Rod íguez A ambe i, J. (1980): e o igen y e olución del sis ema de pa idos en
la España democ á icao, a Claudín,
F.
(ed.)
C isis de 10s pa idos poli icos,
Dédalo, Mad id.