ALGUNS SUPORTS PER A LA RECERCA
Te esa To ns i Tina B ulle
En els da e s emps la ine i abili a d'accep a que les inno acions.
ecnolbgiques en aeixin qualse ol hmbi de la nos a ida sembla o a de
discussió.
I
si conc e em aques a ine i abili a en els a an a ges que
aques es inno acions o e eixen en el camp de la in o mació i de la docu-
men ació com a eines de supo a la ece ca, esul a immedia pa la de
bases de dades documen als i/o de cen es de documen ació especiali za s
en el ema de la dona.
Qualse ol in es igado a o in es igado coneix la impo hncia de eni
un bon supo documen al en o n la in o mació que p ecisa pe a la se a
ece ca. Especialmen quan la ece ca es desen olupa en un hmbi especí ic,
pe b alho a necessi a d'una isió o amen mul idisciplina i zada, com
és el ema de la dona. Es pe aixb que, conscien s &aques a necessi a , la
majo ia dels g ups d'es udis sob e la dona que han ana so gin al país, en
aques s da e s deu anys, han dedica bona pa dels seus es o ~os a la
ecopilació d'in o mació i documen ació p bpia de la se a especiali a .
De al mane a que a ui en dia podem comp a amb un bon nomb e
de
cen es de documen ació de con ingu s i uncionamen o qa di e sos. A all
d'exemple ci a em, en p ime
lloc,
el que unciona donan supo al Se-
mina i~ de Es udios de la Muje de la Uni e sidad del País Vasco, amb
seu a Donos i. Aques cen e, que comen~h les se es ac i i a s I'any
1986,
és, malg a la se a ecen c eació, un dels més ac ius. Té a l'ac uali a
un ons documen al de
1.193
publicacions,
445
documen s di e sos,
14
subsc ipcions a e is es espanyoles i es ange es, a mCs de
13
ídeos
i
més
.<(Pape s)>: Re is a de
Sociologia
de 500 o og a ies. Man é con ac es amb al es en i a s simila s i els seus
p ojec es palesen les possibili a s d'una polí ica in as uc u al ben do ada.
En segon lloc cal ci a el supo documen al que o ma pa del Cen e
d'His b ia de la Dona, di igi pe Ma y Nash, de la Uni e si a de Ba ce-
lona. Es ac a d'un cen e ben do a de ecu sos humans
i
ma e ials que
ha ecopila un dels ons de documen s esc i s i g h ics en o n la his b ia
de la dona més impo an s de 1'Es a espanyol. El cen e gaudeix, a més,
de la asca de ece ca po ada a e me pe in es igado es que eballen con-
jun amen amb la di ec o a. L'en i a man é, a més, con ac es pe ibdics
amb in es igado es d'al es ind e s que habi ualmen collabo en amb les
ac i i a s ex e nes del cen e.
En l'hmbi uni e si a i cal ci a ambé el que es h ubica a la Uni e si-
a Au bnoma de Ba celona dins del Semina i d'Es udis de la Dona. Aques
cen e no é ons documen al p opi, pe b comp a com a eina més im-
po an amb la base de dades DONUA, i é com a objec iu p io i a i o e i
in o mació documen al pe a la ece ca. A ni ell ins i ucional, hem d'es-
men a obligadamen el que des de la se a undació a impulsa 1'Ins i-
u o de la Muje a Mad id. A l'ac uali a aques és un dels cen es més
ben do a s pel que a al seu ons (9.200 olums) i
al
nomb e i quali a
*de les se es subsc ipcions a e is es espanyoles i in e nacionals (185 subs-
c ipcions de e is es
i
p op de 70 subsc ipcions de e is es de suma is).
Publica mensualmen un bu lle i de suma is, un bu lle i de documen ació
i b eus essenyes de les no e a s bibli~~ h iques. Comp a, a més, amb una
base de dades documen al -BIMU- que és accessible
on-line
des de
qualse ol PIC del Minis e i0 de Cul u a.
També cal e esmen del Cen e de Documen ació de la Dona que
I'Ajun amen de Ba celona a unciona al cen e cí ic de La Sede a
d'a-
*ques a ciu a , que unciona donan supo in o ma iu i documen al a
in es igado es i es udiosos en gene al. De ca ac e ís iques simila s al cen e
de documen ació de Donos i pe la quali a de la asca desen olupada, pe b
no an di ec amen lliga al món uni e si a i, és el Cen e de Documen-
ació, Rece ca i Inicia i a de la Dona que unciona a la ciu a de Vali ncia
.des de l'any 1983.
I
pe acaba cal que eco dem al es cen es lliga s a
inicia i es po ades a e me pe g ups de dones sense supo s ins i ucionals.
En són una mos a el Cen o de In es igación y Fo mación Feminis a
de Mad id
i
el Cen o Feminis a de Es udios y Documen ación ambé de
Mad id.
Alguns supo s pe
a
la
ece ca
I
L'EXPERI~NCIA
DEL SEMINARI D'ESTUDIS DE LA DONA
(SED)
DE LA UAB
Les componen s del Semina i d'Es udis de la Dona de la Uni e si a
Au bnoma de Ba celona impulsa en la c eació d'un cen e de documen a-
ció l'es iu del 1982, mogudes pe la ja esmen ada necessi a d'inicia els
es udis sob e la dona des d'una bp ica mul idisciplina . En uns p ime s
momen s, el p ojec e d'aques cen e a es a dedica p io i h iamen a la
con ecció d'un llis a de llib es capac de ecupe a la in o mació documen-
al bhsica exis en a Espanya ins al momen . Els c i e is que an o ien a
aquella p ime a ece ca o en que la in o mació es igués cen ada en el
ema de la dona i o ien ada des del ma c gene al de les ciilncies socials.
D'aques a mane a es olia aconsegui un ons d'in o mació documen al
que, p enen com a base la llis a ob inguda, es igués disponible pe a les
u u es ece ques de les componen s del Semina i i al es in es igado s/es
an de dins com de o a de la Uni esi a .
El p ojec e comp a a amb una sub enció que la Gene ali a de Ca a-
lunya ha ia concedi aquell any al SED. Cal e a més esmen que des de
l'inici es a pode comp a amb el supo ilcnic del Conso ci d'In o -
mació i Documen ació de Ca alunya. Els esul a s d'aques a p ime a ase
de eball, g hcies p ecisamen a la quali a del supo de la gen del CIDC,
en especial &Isid e Canals, an conc e a -se en la publicació d'un epe -
o i bibliog h ic in o ma i za .' Aques epe o i ecollia la documen ació
en cas ellh, ca alh, gallec i basc edi ada a Espanya des de 1970 ins a 1982.
Una ss ie d'índexs classi ica s segons au o s, í ols, emes, ipus de docu-
men , biblio eca i unes i xes bibliog h iques comple es o denades pe any
d'edició, p opo ciona en una g an iquesa a I'ho a de ce ca la in o mació.
Pe b aques p ime pas no a se el de ini iu, pe qui l'in en de con e-
gi una p ime a bibliog a ia bhsica a con e i -se en un p ojec e mol més
ambiciós: la c eació d'una base de dades documen al que ap o i és el ma-
e ial ecopila a l'esmen a epe o i. El supo econbmic aques a egada
a a iba des de 1'Ins i u o de la Muje de Mad id
i
el CIDC a posa al
nos e abas el po encial del
so wa e
BASIS. Els eballs de con e sió
i
ede inició d'aquells p ime s llis a s d'o dinado an dona com a esul a
la base de dades DONUA.
1.
C.
B ulle
-
T. To ns,
La dona:
Repe o i
bibliog d ic
(1970-1982),
Ba celona,
SED-UAB,
1983,
418
pp.
9
1
- -
-
--
<(Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
I
LA BASE DE DADES DONUA
La base de dades DONUA é a l'ac uali a , ap oximadamen , unes mil
cen e e i ncies bibliog h iques sob e documen s publica s a Espanya en
cas ellh, ca alh, basc i gallec des de l'any 1970 ins al 1986. Els c i e is
c onolbgics, emh ics i de ipus documen al u ili za s pe con igu a la in-
o mació o en els ma eixos que a en de ini l'elabo ació del epe o i
abans comen a . Pe an , aixb ol di que DONUA é in o mació biblio-
g h ica sob e llib es, e is es eminis es, jo nades i cong essos,
i
monog h-
ics o dossie s que s'hagin edi a en e les dues da es esmen ades. Cal
p ecisa només que la p ime a d'elles -1970- només ha es a ul apas-
sada pe aquells documen s, gene almen llib es, que, o
i
ha e es a
publica s abans d'aques any, la se a impo hncia els ha con e i en clhs-
sics.
I
que el e a d en la inco po ació del ma e ial apa egu des del 1987
ins a a é a eu e amb les di icul a s de ipus econbmic que el uncio-
namen d'un cen e d'aques es ca ac e ís iques p esen a.
La base de dades DONUA es h en aques s momen s en p océs d'am-
pliació me ci s als esul a s de ece ca documen al que el SED ha po a
a e me els anys 1985 i 1986. Aques a ece ca, que ambé a comp a amb
la sub enció de 1'Ins i u o de la Muje , a possibili a , en una p ime a
ase, el buida ge de o s els llib es exis en s a les biblio eques de la UAB
elaciona s amb el ema de la dona o d'in e i s pe aques ema. Aques bui-
da ge a suposa e isa més de 200.000 i xes i ob eni com a esul a 925
í ols que a I'ac uali a es an in o ma i za s pe b no inco po a s de ini i a-
men a la base. La se a inco po ació suposa h la c eació d'un subapa a
a
DONUA que, so a el nom de MULIER, pod h eni en i a p bpia i que,
amb c i e is iguals pe a la selecció i l'o gani zació de la in o mació, p esen a
únicamen di e kncies pel que a a la c onologia (no hi ha da a lími ) i a les
llengües (pel e de ac a -se dels ons de la UAB, lbgicamen , enca a que
escassos, hi ha llib es en les p incipals llengües es ange es). En una segona
ase aques buida ge a a on a la ece ca d'a icles de les e is es de cien-
cies socials p esen s a les heme o eques de la UAB. Es an buida 105 e-
is es i ins a l'any 1986 s'han comp abili za uns 2.400 a icles que a l'ac-
uali a es an penden s de g a ació i inco po ació a DONUA dins del
subapa a MULIER.
En un u u immedia el cen e de documen ació del SED
é
en e
els seus p ojec es l'elabo ació de pe ils bibliog h ics especiali za s pe e-
mes. En aques a línia, exis eix ja un p ime pe il que ecull la in o mació
dels documen s més impo an exis en s a Espanya i a l'es ange en o n
del ema de la dona i l'educació. La necessi a que en aques cas conc e a
e apa eixe la demanda a se una si ie de ece ques que sob e el ema de
Alguns
supo s
pe
a
la
ece ca
la dona i l'educació ha ien es a eali zan algunes memb es del SED. Aques
ma e ial en aques s momen s es h in o ma i za
i
penden de se inco -
po a a DONUA, man enin ambé en i a p bpia so a el nom &EDUCA.
La in e ogació de la base po eali za -se a l'ac uali a al Conso ci
d'In o maci6 i Documen ació de Ca alunya, pe qui: es h ísicamen imple-
men ada en I'o dinado d'aques a en i a . També po in e oga -se des dels
e minals de la UAB o i que aques a asca es oba, enca a, malau ada-
men , en pe íode expe imen al. Les di icul a s de la connexió es an mo i-
ades pe la implan ació de les no es xa xes de comunicació en aques a
uni e si a i pe les asques d'adap ació del con ingu de la p bpia base
a les no mes del CCF. Les possibili a s de ecupe a la in o mació són,
pe b, mol e ec i es i en els p ojec es de u u es h p e is que la consul a
de la base pugui e -se des de qualse ol e minal d'o dinado con enien -
men connec a . Els p oblemes que s'han de i nce , o i se impo an s,
no
supe en, pensem, els que hem hagu d'a on a des del comencamen .
Aques a e lexió, que po sembla poc ma isada pe qui desconegui la
g iso
i
les di icul a s del eball documen al, d'alguna mane a e lec eix o
el p océs so e pe les asques que el SED ha du a e me, en aques
sen i . Les pe sones que hem collabo a en aques a asca des del seu co-
menqamen som conscien s que la majo ia de p oblemes d'o d e i:cnic
que hem hagu de soluciona han es a de i a s de la nos a inexpe ii ncia
documen al i in o mh ica. A iba a comp end e que pe dona un bon
supo a la ece ca en el ema de la dona calia assoli els c i e is que eien
que una pila de dades (en aques cas conc e una llis a de llib es) es con-
e ís en una base de dades consul able
on-line
no ha es a
ni
senzill
ni
immedia . El supo del CIDC ha es a decisiu i ha ajuda pe qui: al-
gunes memb es del SED passessin del desconeixemen ela iu en emes
d'in o mh ica documen al a una ce a ascinació. Una ascinació que, cal
di -ho, hem ana comp o an que ainbé compa íem amb bona pa de les
dones que hem ana coneixen en els con ac es es able s amb els cen es
de documen ació ci a s a I'inici d'aques esc i . Pe b ambé cal di que
de I'ambició so gida pe qui: aquell p ime llis a de llib es os alguna cosa
més, in o mh icamen pa lan , han so gi ambé mol s incon enien s, i no
o s p ecisamen d'o d e ecnolbgic. Pe qui , con h iamen al que hom
pensa, aques s p oblemes quan es p esen en acos umen a eni solucions
ela i amen assequibles.
Ens olem e e i , com no, als p oblemes de ipus eb ic i ideolbgic
que ens han so gi onamen almen a I'ho a d'a on a la classi icació e-
mh ica dels documen s. En un p ime cop d'ull, la eblesa dels desc ip o s
que hem emp a po a ibui -se a la inexpe ihcia de les pe sones que
h em inicia la ece ca documen al. Pe b és més ce que aques a inexpe-

<<Pape s,: Re is a
de
Sociologia
igncia a ia a eni un sos e p odui pe la inexis kncia d'eines p ou
ap opiades. En conc e , olem e e i -nos a la CDU, classi icació decimal
uni e sal, que hom po oba a qualse ol biblio eca especiali zada i que
pel que a al ema de la dona mos a la se a o al ine ickia, dona el
sexisme i I'and ocen isme que l'empa en. En aques s momen s no
hi
ha
a ni ell de 1'Es a cap
hesau e
que uncioni a plena sa is acció de les
in es igado es i documen alis es. Sabem de l'exis 2ncia d'un
hesau e
que
Mon se a Sebas ih, collabo ado a del cen e di igi pe Ma y Nash, a
elabo a pel que a al ema de la dona
i
la His b ia
i
dels in en s que a
1'Ins i u o de la Muje s'han ana p oduin pe sol en a la qües ió. Pe b
la eali a ac ual, pel que a
a
1'Es a espanyol, mos a la necessi a de
c ea un
hesau e
gene al no sexis a que pe me i sis ema i za una in o -
mació documen al especí ica de mane a no disc imina b ia.
Sabem que aques a és una necessi a compa ida pe o es les dones
que han ac a la qües ió. El SED, en el seu dia, a impulsa un g up
de eball que no a a iba a bon po . Aques g up p e enia deba e les
qües ions eb iques i ideolbgiques d'un objec e d'es udi que no o hom
econeix
i
que en onsen les se es a els en el sexisme i l'and ocen isme
que p esen a o el coneixemen en gene al. Men es an , o
i
la p eca-
ie a p esen en aques e eny, la classi icació emh ica emp ada a la base
de dades DONUA ha so gi de la aducció i l'adap ació d'alguns encapsa-
lamen s del
hesau e
que Joan
K.
Ma shall publica el 1977 so a el í ol
On Equal Te ms: Thesau us o Nonsexis Indexing a~d Ca al~ging.~
No
és la solució ideal, pe b és un possible camí que es em con ensudes que
cal compa i amb d'al es especialis es. Algunes ics i o espe em pode
1
e -10 en comú so a I'impuls d'alguna en i a que ingui la olun a
i
els
1
mi jans pe impulsa un p ojec e d'aques a olada. Pe b aques es i d'al es
qües ions que a ec en els u u s p ojec es de ece ca documen al del SED
eme en en gene al a les queixes que o es les in es igado es i in es igado s
d'aques país, dedica s en especial al ema de la dona i en gene al a I'hmbi
de les cikncies socials, pod íem subsc iu e.
I
En e aques es queixes hi ha, com és Bcil p e eu e, les ela i es al
I
inansamen del p ojec e. Unes queixes que no pel e de se ci ades en
da e e me han de se in e p e ades com les menys impo an s. Cal p e-
cisa que o es les ac i i a s du es a e me pel SED no han ingu al es
ecu sos econbmics que les ajudes
i
sub encions que hem anan ob enin
d'alguns o ganismes o icials i que, pe an , la p eca ie a
i
la discon inuI
a han es a en conseqü2ncia les ca ac e ís iques més signi ica i es de
la globali a del p ojec e. Sabem que aques és un g euge compa i pe la
2.
New
Yo k,
Shuman Publishe s Inc.,
1977.
94
Alguns supo s pe
a
la
ece ca
majo ia de companys i companyes que es dediquen a la in es igació d'ob-
jec es d'es udi conside a s com a poc elle an s. Només old íem a egi
com a anecdo a el e que en aques cas, o i es a apun ades al ca o de
les no es ecnologies, que segons el discu s dominan és mol bon ehicle,
no a més que e idencia una egada més que el ei a nu.
PROJECTES DE FUTUR
De o a mane a, els p ojec es pe i a enda an la in as uc u a docu-
men al SED con inuen exis in pe que c eiem en la necessi a de du a
e me aques ipus de asca.
A
més dels ja esmen a s, es em ac an de
po encia un nou p ojec e de supo a la ece ca que ens pe me i es abli
les connexions amb al es bases de dades exis en s a eu de 1'Es a i a
l'es ange . En aques sen i , h em es abli des del comengamen con ac-
es amb el cen e de Viena de la UNESCO,
i
una memb e del SED a
se con idada a assis i al <(VI T aining Semina )> del cen e que a eni
lloc l'ab il de
1987
a Moscou. En aques semina i es ac a en qües ions
ela i es a les necessi a s d'in o mació, p oblemes i possibili a s en la e-
ce ca compa ada al camp de les ciencies socials. La obada a suposa
l'es ablimen de con ac es amb in es igado es i in es igado s in e essa s
especialmen en l'hmbi de la dona
i
de la documen ació i la cons a aci6
de I'in e 6s c eixen pel ema.
El
cen e de Viena a insinua la possibili a
de con igu a un iimbi especí ic sob e la ma e ia, i les expec a i es són
nomb oses.
A ni ell més p ope , i ep enen el discu s sob e les di icul a s de e e
les eines bhsiques
( hesazl e)
i &uni ica c i e is i es o gos, s'es h penden
d'un p ojec e que pe me i eali za una segona obada sob e dona i do-
cumen ació a ni ell de o 1'Es a . Aques a obada suposa ia ep end e
un con ac e amb o es les pe sones in e essades, que
ins
a a només ha
pogu con inua -se amb ca hc e espo hdic amb alguns dels cen es, i la
possibili a &in e can ia opinions i expe iencies. No només pel gus d'in-
e can ia in o mació, sinó amb l'objec iu de possibili a la millo a de les
eines clau pe a la ece ca dhns emes que algunes cien í iques i alguns
cien í ics socials c euen onamen als a I'ho a d'anali za la eali a que ens
en ol a.