LOCVS AMŒNVS 6, 2002-2003
4Joan Bosch i Ballbona
LOCVS AMŒNVS 6, 2002-2003
La ece ca als museus
La in es igació en his ò ia de l’a a Ca alunya es oba man-
cada d’una au o i a o ins ància que la coo dini, la pensi i
l’es imuli. Ja ho am comen a en un edi o ial an e io . Són
di e ses les ins i ucions que es inculen d’alguna mane a a aques-
a ac i i a , com a a els di e en s depa amen s uni e si a is, les
o gani zacions sa an es, és a di les acadèmies i l’Ins i u
d’Es udis Ca alans, i ambé els museus d’a que enen cu a del
nos e pa imoni a ís ic. No malmen i a eu, els g ans museus,
pe ò ambé a egades els pe i s i monog à ics, disposen d’un pe -
sonal quali ica , els conse ado s, l’ac i i a dels quals comp èn en
g an mesu a ac i i a s de ece ca, és a di d’ampliació sensible dels
nos es coneixemen s sob e les a s i els a is es. Aques a asca no
la eali zen els conse ado s de museu d’una mane a exclusi a, si-
nó que ho an de o ma pa al·lela a al es uncions de ges ió, d’a-
enció als di e sos es udiosos que s’in e essen pe les col·leccions
del museu, i ins i o en els pe i s museus s’han d’ocupa de la
conse ació p e en i a. També a la uni e si a la docència i la e-
ce ca són asques concu en s i complemen à ies. Els conse a-
do s dels g ans museus com a a el Lou e, El P ado, la Na ional
Galle y de Lond es o el Me opoli an de No a Yo k són quasi
semp e especialis es de p es igi, amb nomb oses publicacions,
l’au o i a de les quals és plenamen econeguda dins els àmbi s
uni e si a is i acadèmics. Al món anglosaxó és mol no mal la
ans e ència de p o essionals en e el món de la uni e s a i el
món dels museus i a l’in e és.
La si uació a casa nos a és, pe desg àcia, massa lluny d’aques
ideal de no mali a . No a gai e, un in o me de l’Ins i u d’Es udis
Ca alans c ida a l’a enció sob e la eblesa i la incons ància de la
ece ca que es eali za als museus d’a . Explica amb un mínim de
igo les causes d’aques a si uació ens exigi ia una anàlisi his ò i-
ca minuciosa i complexa impossible en aques lloc. Els a za s i les
ziga-zagues de la ida ins i ucional dels nos es museus en són
una de les causes p incipals. La adicional mig adesa de les e i-
bucions a aques pe sonal i la manca d’es ímuls de o a mena po-
den explica ambé un ce ipus de compo amen , que accen ua
l’espe i de cos i o s els ics d’indolència i igidesa del pi jo un-
EDITORIAL
LOCVS AMŒNVS 6, 2002-2003 5
Un «Mi acle» pe a Pe e Nunyes LOCVS AMŒNVS 6, 2002-2003
ciona ia . En al es ocasions, l’escasseda de les plan illes us a
ambé qualse ol ocació de ece ca, ja que l’acumulació de les as-
ques adminis a i es impedeix a les pe sones més inquie es i p e-
pa ades de disposa del emps necessa i pe a l’es udi i l’esc ip u-
a. Respec e de les solucions, aques es només es poden p e eu e a
mi jà e mini. Sembla p ou aonable demana als esponsables dels
museus d’a una majo anspa ència i exigència en els mecanis-
mes d’accés a les eines de conse ació, que inclogui la de inició
cla a d’un pe il d’in es igació en els cu ículums, mi jançan la e-
si doc o al o, si no n’hi ha, d’una ajec ò ia àmplia de ece ca pu-
blicada a llocs ac edi a s. Aques se ia, pe ò, només un p ime pas,
de no mali zació i mo ali zació, en l’accés a llocs de eball que en
de ini i a es inancen amb dine s públics. A a bé, la ece ca als
museus no millo a à de mane a signi ica i a ins que els seus es-
ponsables no en enguin i assumeixin que la ece ca no és un luxe
ma ginal espec e de les al es eines de ges ió dins el museu, sinó
que, al con a i, és un elemen essencial i imp escindible si es ol
que una ins i ució cul u al i a uncioni co ec amen . Sense una
in es igació p òpia ac i a i de p es igi el museu no po acompli
plenamen les se es uncions socials. Exis eix dins els p o essionals
que a a eballen als museus una ce a endència a pensa que el seu
o ici és una simple esponsabili a pseudo- ècnica de ges ió pa i-
monial i de simple o gani zació d’exposicions empo als, on la
unció in el·lec ual i de publicis a, d’es udiós de la his ò ia de l’a ,
cen a na u almen en els emes o a is es dels quals s’ocupa p in-
cipalmen el museu on es eballa, no apa eix com una esponsa-
bili a a p ime e me, ni com una eina de e ce o d e. Es pensa
de o ma i esponsable que la ece ca co espon de mane a exclu-
si a als uni e si a is o a al es es udiosos ex e ns, quan, de e , la
amilia i a i el con ac e di ec e amb les ob es d’a pe me en una
mena d’es udis i de coneixemen s mol di ícils d’ap end e des de
posicions ex e nes. Hem de se c í ics amb la si uació gene al de la
ece ca en his ò ia de l’a que a a enim, pe ò no es po p e eu e
una ia de millo a signi ica i a i de ed eçamen u u sense que els
museus d’a , és a di els seus conse ado s, apo in la se a aluo-
sa i insubs i uïble con ibució a aques p ojec e col·lec iu.