Recensions

194 En ahona 27, 1997 Recensions de i a el es o de los aspec os de la on o- logía y de la epis emología de Goodman: ela i ismo limi ado po la noción de co ección de las e siones; nominalismo que niega cualquie ipo de pla onismo, ya que los p edicados son me as e ique- as que eo denan los indi iduos de un mundo, pe o nominalismo que a la ez admi e que cualquie cosa pueda se oma- da como un indi iduo den o de unos lími es de co ección; sus i ución de la noción de e dad po la de acep abilidad úl ima. No sólo la ciencia hace mundos, am- bién el a e. Goodman no p e ende some- e el a e a la ciencia ni la ciencia al a e. Ambos o man pa e del mismo p oceso cogni i o, la cons ucción de mundos, que no se limi a al lenguaje o al pensa- mien o e bal, sino que incluye ambién imaginación, sensación, pe cepción y emoción. De ahí la impo ancia de la educación pa a las a es. Aunque, po supues o, ciencia y a e no son lo mismo. P ecisamen e, la ealización de una axo- nomía de los ipos de e e encia lingüís- ica le pe mi e descub i las especi icidades de los lenguajes del a e ( isuales o sono- os), o mula los sín omas de lo a ís i- co en unción de dicha ca ego ización, e incluso a a algunos p oblemas como la elación en e icción y ealismo o el es a- us de la me á o a. Hay sin emba go una pieza que no acaba de encaja en el ompecabezas, y se a a de una pieza cla e: la excesi amen e di uminada noción de co ección. Al ma - gen de los ob ios c i e ios de cohe encia in e na, sólo nos queda el hábi o y la expe iencia pa a la de e minación de la co ección de una e sión. Insis e Goodman en que no hay hechos neu a- les de los cuales nues as e siones sean e sión, pe o no explica po qué una e - sión cohe en e puede se alsa. A i ma que lo que c eemos hechos neu ales son en ealidad elemen os de o as e siones, pe o al desc ibi cómo se encadenan las e e- encias simples a i ma que en el ni el in e- io hay, jun o a las e ique as nulas como «unico nio» que no deno an nada, cosas que no son e ique as (nonlabels)como las mesas. En cualquie caso, el lib o, como el es o de la ob a de su au o , es á lleno de suge encias audaces e in e esan es. En sus páginas encon amos a menudo p o- pues as b illan es pa a a on a algunos p oblemas habi uales en la epis emología o la es é ica. Ma cel·lí Sesma El í ol pod ia indui a con usió. Despossei un objec e dels seus a ibu s po àcilmen sugge i -nos la ima ge d’al- guna mena de i ual, que li a enca els acciden s ex e ns a la ece ca d’una pu e- sa in e io . En eali a , l’acu ada ac i i a d’ex acció de l’au o només ens mos a a la i com és de pob e i de p o isional l’è- ica. Com si olgués e de o na eu de la asca que hi desc iu, el ex es despulla de e lexions sis emà iques minucioses, d’exà- mens a ons de eo ies c i icades o p o- blemes plan eja s. L’au o s’es ima més p escindi de la solidesa que li pod ien o e i com a supo de les se es idees, i es lliu a a una in enció de b e e a cla a i àgil, al que cada egada que copsem la di ecció de la se a mi ada, passem el ull i el següen duu ja un al e í ol. Ben a ec de l’a o isme i, anma eix, sense pe - d e la na a i i a d’un ex que guia el RUBERT DE VENTÓS, Xa ie É ica sin a ibu os Ba celona, 1996 En ahona 27 185-197 15/10/97 14:55 Página 194 seu discó e en e les ob es dels clàssics i els p oblemes quo idians, a i de oba en e o s ells un lloc pe a les se es p o- pos es. P opos es, ja que l’au o no p e én a i- cula un discu s que anali zi el compo - amen mo al des d’una me a olun a desc ip i a. Ben al con a i, el llib e és plan eja com a ei indicació d’una ac i- ud i el o es deixa en e eu e com un mani es . Pe ò les se es p opos es no s’a- d ecen a p end e pa en el deba públic sob e emes conc e s, sinó que mi en cap a un lloc an e io i pe a ell ac en de pe - ila l’ac i ud des de la qual la e lexió è ica és p òpiamen e lexió è ica. Es ac a, en el ons, d’un p oblema de de inició. De e , la cosa ja ha esa de inida, pe ò li han penja més a ibu s del comp e. El esul a és un ex que ebo com a ence adamen escaien al nos e emps. Pe ò e aquí que aques llib e ja a se escaien al seu emps, mol s anys en e e, en una època ben di e en . Els jo es ebem a a com a no e a , el que pe a mol s és un ex amilia , un ell com- pany de des icis, que malda a pe o e i obe u es i apun a a ben lluny, més enllà de les osses de ped a de o l’imposa , men e la mo al o icial eia g inyola les po es. To jus 25 anys. Tampoc no ens queda an lluny, i és ja o a una ida pe a qui enca a no a iba a aques a eda , com qui això esc iu, i que a a es p oposa o e- i les se es no es de lec u a, com a con- ibució pe sonal a una eedició d’a gen . Fem ia. Assoli la i u consis eix menys a aco xa -se de no mes, o aleses, segu e- a s i p incipis, que a ana -se desab igan de o es les es idu es que només se eixen pe en o pi els mo imen s, pe pe d e lexibili a i espon aneï a , i que en ab i- galla -nos amb e mes con iances ens p i- en de sen i a la pell la calo , o el ed, de les coses. La solució no és pas a o- manga -se els pan alons o les aldilles i ica els peus a l’aigua. Anem, doncs, a ce ca la nuesa. La i u no b olla d’un ca àc e sòb iamen educa pe esde eni sòlid i ha moniós. Solidesa i ha monia són el esul a d’un o d e imposa quan s’ha o agi a o l’espon ani, on acul a s p i ilegiades del jo exe ceixen el seu egna a o ian al es. L’ha monia s’aconsegueix c idan silenci i la iden i a s’assembla p ou a la immobili a . Ben lluny d’aquí, si posem en ac e la plu ali a de les nos es acul a s, pod em ui l’en enou d’una «mo al poli ònica». Mal que bé, o ap e- nem a gaudi d’un jo en mo imen ple d’in ensi a s i ma isos, o no pod em dis- sold e mai (en un sen i li e al: e líquid) aques subjec e o d’una peça, que encai- xa an bé amb ell ma eix, que gai ebé ni es po mou e; que s’assembla an a ell ma eix, que mai no el sob a es de nou. La ia del ca àc e p opi no ha de se menada pel «o bien o bien de la mo al de la au en icidad», ans al con a i; «la mo al del juego y la ambigüedad ei indica el no sólo sino ambién» (1971, p. 52). A la i u , li cal un b ollado i no pas la ped a. Així que ampoc la podem a è- nye , quan la solidesa que li ol dona onamen és la d’un codi mo al. No ens hi esca assem, ja que els codis mo als es con e eixen o segui en els mo lles on han d’encaixa pensamen s i sen imen s, i no els a gens de po d’assembla -se a aquell an ic bandi que e a P ocus . I si són mo lles pe al nos e in e io , cap en o a esde enen un il e que o a cosa ha de a essa abans d’a iba al nos e jo, assegu al da e e ben esgua da de o so ac. Ens cal enuncia -hi. Deixa de con ola la si uació, a i que la si ua- ció ens colpegi; accep a el isc de no eni espos a pe a o , a i que les coses ens l’a enquin. L’au o ens ecomana dues asques pe a desen aixa les nos es mo als. L’una, endu -nos a la mo al la p opos a de Poppe pe a la ciència: «se a a de man ene se en cons an e ensión pa a e u a los ideales o alo es que a i mamos en nues a acción» (p. 123); és a di , deixa -los a la in empè- ie a l’abas de o es les c í iques i enun- Recensions En ahona 27, 1997 195 En ahona 27 185-197 15/10/97 14:55 Página 195 cia a blinda -los pe què siguin el nos e e ugi. L’al a, assumi el nos e codi, i a l’ensems no oblida o s els que hem ebu - ja . Que els lími s que de ineixen el ca àc- e sepa an el que iem del que no, no ens acin cecs al que deixem o a. Ja que la mo al no és có e a l’encalç d’un Bé enllue nado , sinó més a ia és l’ac i ud «más di ícil y ambigua de sac i ica unos bienes a o os» (p. 114), sense oblida aques s que mai no duem a la p àc ica. I aques mi a pe sob e de la àpia de casa és l’únic que po a a o i la con i ència amb aquells que han op a pe alo s di e en s, i ins i o omen a l’admi ació pe al es es ils de ida. I una da e a p opos a, que l’au o ecomana allà on a, en con e ències i en e is es: en a a o ma pa de g ups di e en s, amb les ac i i a s més a iades, cada un amb el seu codi i el seu a annà, po se una mane a de du -nos la plu ali- a a casa. Pe ò el ex no s’ad eça únicamen a l’indi idu aïlla , cap ica en la ece ca de la se a i u . Com de e ja anuncien les línies an e io s, la i u només es a à eal si enim en comp e els al es. Més enca a: l’au o duu aques a idea a la se a pleni- ud. Se em i uosos, si en la elació amb l’al e, l’al e ens impo a incompa able- men mol més que el nos e assolimen de la i u . Ja que l’au o esgua da un pe ill. Que en con e i la ida en un p o- jec e de eali zació de p incipis i no mes, no acabem pe edui cada si uació, i ins i o les al es pe sones, a mi jans pe a la p òpia pe ecció mo al. El p ime pas pe e i a -ho se à desenjo a -nos de la i a- nia d’un codi e m, que és el que l’au o ha de ensa en els p ime s capí ols del lli- b e. Tanma eix, l’au o es à disposa a acompanya -nos més enda an en la nos- a obada amb els al es. A això an des- ina s els dos da e s capí ols, a egi s a la p ime a edició. El p ime p o a d’esbossa el que se ia una polí ica sense a ibu s, eali zan el pas de l’àmbi p i a al social que Ha ey Cox oba a a al a en la p ime a e sió. Con é p obablemen alguna so p esa pe als lec o s d’al es emps, enca a que ambé un ebi decencís, que el duu a un ce excés de p udència. Pe ò a mi és el segon que em esul a més in e essan . Si ua de ple emmig dels p oblemes més punyen s del nos e emps, o i que, malau adamen , sense aconsegui aplega -los dins un discu s comú, l’au o e lexiona sob e cinc qües- ions, que jo dis ibui ia en dos g ups. D’una banda, l’au o s’en on a amb les inquie uds que ens ha despe a , el e que la ciència ob i a ui la possibili a de la ia allà on abans només mana a la na u a: en el naixemen i la mo . L’apa ició de la ecundació a i icial i l’eu- anàsia ep esen en l’en ada de la con- enció allà on abans es i ia més aboca a la physis. D’al a banda, l’au o s’acos a a aquells que més han pa i les injus ícies i els abusos, que p ecisamen han ana de la mà dels a enços cul u als que ens han du als can is socials abans esmen a s. Mol ica la se a anàlisi del ac e que han ebu les mino ies, no gai e eng escado- es les se es conside acions sob e les dones i especialmen decebedo a la se a p esa de pa i en elació als animals. I és o jus en ellegi aques da e capí ol on me n’adono del que li al a a aques lli- b e, d’al a banda an sugge ido . No em puc es a de lamen a -hi l’absència d’una pa aula que és el ne i de l’è ica. La me a po és que en espec a an aleg emen , com l’au o ens diu, els codis aliens, no acabem pe neu ali za el alo de les coses, i ens oblidem que l’exigència è ica consis eix o so in a di «no» a o allò que ens és inaccep able. Aques «no» que massa si uacions ens han d’a enca abans de eni emps de eco da el codi mo al p opi, el no a la in ibulació a una dona, a les o u es a les p esons o a e -se ic enen mines a països en gue a. Aques «no» que neix da an l’ho o i que és el naixemen de l’è ica. I em pe me eu que us ho exempli i- qui amb el seu capí ol sob e els animals. 196 En ahona 27, 1997 Recensions En ahona 27 185-197 15/10/97 14:55 Página 196 Recensions En ahona 27, 1997 197 El seu ex és una anàlisi abs ac a de d e s i no mes inali zada amb una bu la dels «pe i os de diseño», que ens p o oca un som iu e i ònic, quan el ema és p ou se iós com pe p o oca -nos sen imen s menys plaen s. Quan ealmen copsem la nos a con lic i a elació amb les al es espècies, és quan un dia ob im el dia i i ens sacseja l’ho o de llegi la c eació d’un a olí ansgènic que semp e pa i à càn- ce , que duu la malal ia inse ida al seu ésse d’a i ici. Quan pe allibe a la nos- a espècie del mal na u al que és el dolo , ab iquem dolo a mida i el con olem a olun a , l’emp em com a mi jà de ensa- ble acionalmen i con e im els o ganis- mes dels al es en lloc d’expe imen ació; i col·loquem així, da e e aques mal na u al i pe an amo al, la in enció que el a plenamen cul u al. Quan els nos es in e essos de pa implicada e enen un «no» que la com- passió a b olla da an el pa imen aliè, un «no» que ens du ia una concepció de la cul u a adicalmen di e en , ens o- bem amb un negui i esoluble. I és p e- cisamen aquí, com en o s aquells llocs que són pun de con ac e en e na u a i cul u a, on descob im que l’è ica no és un camí dolç en e s la i u , ans l’ho i- ble con lic e d’un ésse amb un peu a la na u a i un al e a la cul u a, a apada lase a iden i a en un con lic e que s’ex- ema a a que la nos a cul u a s’ha deci- di a u ga en les nos es a els na u als i guanya -los o el e eny possible. Què li passa a l’è ica, quan es eu abocada a legisla sob e el egne de l’amo ali a ? I d’al a banda, no se à po se aques el seu deu e? Ens espe a el con lic e més pu- nyen , que ens exigi à un pensamen ben ena di i agosa a . Ma a Ta alla En ahona 27 185-197 15/10/97 14:55 Página 197