En ahona
24,
1995
119-144
Nie zsche i l'escep icisme
Assaig d'acla imen d'una p e esa con adicciól
Joan
B.
Lina es
Uni e si a de Valencia
S'ha a i ma so in que en ma e ia de eo ia del coneixemen , Nie zsche és un escep ic. En
aques a icle es a un acu a epb de I'ob a nie zscheana a la ce ca de les sen encies en p o
o en con a de I'escep icis ne, on les posicions en con a d'aques són especialmen abun-
doses en con adicció amb aquelles in e p e acions. En-el cu s d'aques eco egu s'esbos-
sa el concep e nie zschea de iloso ia i la di e encia en e aques a
i
la ciencia. La esi inal és
que Nie zsche conside a I'escep icisme una condició necessa ia, pe o no su icien , de la
e ade a iloso ia, la iloso ia sobi ana i disciplinado a de la cul u a.
Així
es dissold a la con-
adicció en e les in e p e acions de l'au o com un escep ic i les que el conside en un
an iescep ic.
Pa aules clau: Nie zsche, escep icisme, eo ia del coneixemen , iloso ia de la iloso ia.
Abs ac .
Nie z che
and
scep icism
I has o en been said ha on he subjec o he heo y o knowledge Nie zsche was a
scep ic. This a icle p o ides a ca e ul e iew o Nie zsche's wo k, a sea ch o s a emen s
bo h o and agains scep icism which inds abundan e idence o a s ance agains i wich
would hus con adic his equen in e p e a ion. Nie zschean philosophy is ou lined
in he cou se o he pape and [he di e ence ben een i and science is es ablished. The
inal hesis is ha Nie zsche conside ed scep icism o be a necessa y bu insu icien con-
di ion o ue philosophy, he sup eme and disciplina y philosophy o cul u e. Thus he
con adic ion ben een in e p e a ions o he au ho as a scep ic o as an an i-scep ic will
be dispelled.
Key
wo ds:
Nie zsche, scep icism, heo y o knowledge, philosophy o philosophy.
1.
Vull ag ai a I'anic Julián Ma ades I'an iga lec u a de dues e sions an e io s d'aques assaig,
g hcies a les quals ha es a posible en g an mesu a aconsegui aques a edacció inal. Les a-
duccions deis ex os de Nie zsche que apa eixen en
les
di e en s seccio is de l'a icie i en i'aph-
dix són nos es. L'edició deis o iginais de que ens hem sei~i és F ied ich
KIF.~.LSCHE
Saim iiche
We ke. K i ische S udienausgabe
in
15
Banden. He aiisgegsbe . on Gio gio Lolli und
Mazzino I lon ina i. Miinic-Be lín-No a Yo k, d -de G uyce ,
1980.
120
En ahoiia
24,
1995
Joan
B.
Lina es
La iloso ia de Nie zsche, an dis essada i dissimulada pe un es il o iginalíssim
i enllue nado , no és especialmen icil de oba ni d'exposa . Aques pensa-
do alemany és un cas excen ic en la adició iloso ica occiden al i, sob e o ,
en l'ambi de la iloso ia academica eu opea, ja que les seues ob es són, gene-
almen , un conjun d'a o ismes, un segui de agmen s dissemina s, pe b no
un sis ema que mos e en la seua p opia p esen ació la cohe encia dels seus
elemen s es uc u als. Pe aixo no és in eqüen Ilegi -hi a i macions que, si ua-
des o a de con ex com a pu es sen encies soli i ies i aillades, de e cauen en
la més elemen al de les con adiccions. Pe aques a ma eixa aó, hi ha comen-
a is sob e el pensamen d'aques au o que, amb no o ia ideli a li e al, seguei-
xen so in la dinamica apa en men més ob ia que els ex os sugge eixen i, de
esul es d'aixo, som els lec o s els qui desp és es em amb la so p esa a la ca a
i el dub e a dins del cos, decebu s a causa de les incong ukncies. Fe i e , hom
pod ia pensa que quasi o a la di icul a au en la manca d'anilisi pe pa
dels es udiosos, si hi apliquem el p incipi de ca i a in e p e a i a pel que a a
l'au o dels ex os que han p opicia aqueixos an i k ics comen a is. Cald ia,
doncs, de be11 an u i, no descon ex uali za els passa ges ni p opicia obscu-
an ismes, ni ampoc endinsa -se ingenuamen en els pa anys del llengua ge
a ís ic i esmunyedís d'aques g an mes e de la p osa assagís ica alemanya. Ell
ma eix ho indica una egada i una al a, i adhuc en dona exemples c i ican
llib es seus pe no eni olun a de ne eda Iogica, pe les seues con usions i pe
la impe inencia de no p opo ciona demos acions, com s'esde é ex ualmen ,
posem pe cas, al
3
de l'«Assaig d'au oc í ica)) de
1886,
edac a com a p o-
leg pe a la e ce a edició d'El
zaixe nen de la agedia.
Po se aques s incon enien s acompanyen el ac amen de p oblemes ípi-
camen ma ca s pel seu simbolisme i la seua polisemia com la igu a de la di i-
ni a g ega anomenada «Dionís),
o
la p opos a an opologica ecollida en el
sospi ós e me «supe home)) -pe ci a -ne dos exemples ben conegu s-, pe b
no a ec a ien ni en el ma eix g au ni de la ma eixa o ma el sen i i la signi ica-
ció de qües ions més classicamen iloso iques, ípiques de la adició g ega,o
de la mode ni a , com a a el p incipi de aó o el p incipi d'indi iduació. Es
mol possible que, d'en ada, hom compa esca la ben olen endencia a p es-
suposa que el conjun de p oblemes i d'a gumen s que con igu en aqueixa ja
ella posició anomenada «escep icisme)) en a ia en aques segon g up i que la
ma eixa idiosinc bia del (( opic)) n'impedi ia les e gi e sacions i els g eus malen-
esos. Nogensmenys, les coses semblen ana pe d ece es més insospi ades
i
emo-
cionan s. Ap opem-nos a un cas conc e del nos e ambi cul u al. El p o eso
En ique Lynch és un au o especialmen a en als p oblemes del llengua ge i de
la eo ia del coneixemen . El seu g an llib e
Dioniso do mido sob e un ipe.
A
pa és
de
Nie z chey su eo ia del lenguaje
22, de publicació ecen , anali za amb cu a
2.
Des ino, Ba celona,
1993.
Nie zsche
i
l'esce~ icisme
En ahona 24,
1995
121
adhuc els agmen s pos ums i les ob es de jo en u i de ilologia de o el llega
nie zscheh enin en comp e en els comen a is el essan cogni iu de l'escep icisme.
Al
lla g del seu excel.len assaig a dues conside acions sob e aques esmen a
opic de la iloso ia, an desconce an s com les que de seguida eu em.
To eme en a de e mina agmen de l'ob a pos uma que així ho demos-
a ia -KSA
7,
19
<35>,
llegim que en aqueix passa ge-
«El
iloso igic
no és un escep ic.
[...]
L'escep icisme no és la me an es de ensa ia una esi
que, pel comen a is a, es decan a cla amen con a la idea de que Nie zsche
p o esa el escep icismo epis emológico))3. Un al e ex del iloso alemany
-La gaia ciencia,
11
1,
on s'a i ma que i<qualse ol endencia esckp ica és ja
un g an pe ill pe a la ida»- me eix aques acla imen : «Usamos el len-
guaje pa a con ence nos de que el juicio es posible y de que el escep icismo
es una p ác ica incon enien e pa a la especie, una cos umb e disg egado a
y decaden e que nos pone a me ced de la olun ad de o os))4.
Al
e és, pe ?,
d'al es agmen s i a o ismes -pe exemple, KSA
1
1,
34
11
3
1
>-,
se eixen
<<pa a pone de elie e la ampli ud de su ela i ismo en ma e ia de conoci-
mien on5 - ins
i
o econeixen que das obse aciones del ilóso o ienen
an icipaciones who ianas))- i pe explica que ~Nie zsche man ene sin
ma ices es e adical escep icismo gn~seoló~ico))~, ja que les no es del ilbso
<¡se plan ean po una ía escép ica, la posibilidad -o el s a us- de la iloso ía
en ese ma co que sólo se compone de palab as))7. Si no anem e a s, la es a
de planes del llib e no ens o e eixen cap al a in o mació explíci a que ens
acla esca ni com ni pe quk la iloso ia de Nie zsche de ensa unes posicions
an es anyes i con aposades sob e aques a qües ió de e minada,
I'escep i-
cisme (épis emoldgic o gnoseologic),
les quals semblen cau e, ce amen , en la més
colpido a de les con adiccions. Cal pensa que Nie zsche iloso a con a
I'escep icisme epis emologic o cal conclou e, al con a i, que Nie zsche man é
un escep icisme gnoseologic adical? D'al es es udis ja «classics)) sob e la
eo ia del coneixemen del iloso alemany ho enen
més
acil, ja que ni an
solamen enume en l'escep icisme com un dels assump es, pun s o p oblemes
que han de se ac a s en o a p esen ació sa is ac o ia d'aqueixa b anca de
la seua iloso ia, i aixo es po a i ica amb objec i i a en el co esponen
índex de ma e ies que en an se i d'in en a i8.
Tal
ipus de cons a acions p o-
dueixen una mena de deso ien ació i d'anomalia, pe quk sob e aques opic
an p immi a i pe sis en , anma eix, hi ha una singula abundancia de ma e-
ials di ec es en les planes de les ob es de Nie zsche, com mol p omp e in-
d em ocasió de comp o a .
3.
C .
op. ci . p. 370, no a 166.
4.
Ibídem
p. 170.
5.
Ibídem
p. 313.
6.
Ibídem
p. 379, no a
56.
7.
Ibídem
p.
333.
E.
C
?.e,.
GFUMM,
R.
H.
(1977).
Nie z cbe? Tbeoiy o Kzowledg .
Besli -No a
Yo l:.
W.
a:
-
~iúj .
122
En ahona
24,
1995
Joan
B.
Lina es
Així doncs, aqueixa ca ac e ís ica gene al damun comen ada dels esc i s
de l'au o del
Zz a us ia
-les incong ukncies i con adiccions li e als que hi apa-
eixen-, ma ca ambé, pel que comencem a eu e, les seues
conside acions al
ol an de l'escep icisme.
De o a mane a cald ia pa a esmen que, com en el cas que hem p esen-
a ,
és el comen a is a de l'ob a nie chiana qui ajmza o bé que Nie zche de een-
sa l'escep icisme, o bé que el condemna, o bé que,
e
i e , no ac a elp oblema.
Es
ob i, doncs, que en aques es ocasions l'ús del concep e d'ccescep icisme)) no és
un ús del ma eix Nie zsche, sinó que pe any a I'au o dels comen a is. No
olem di amb aixb que els he meneu es dels seus esc i s el llegeixen mala-
men , ni que en an in e p e acions sense onamen , pe que no és in eqüen
oba a i macions explíci es a di e en s llocs de l'ob a del iloso de I'e e n
e o n que de e donen supo li e almen als comen a is an e io men ci a s.
Hi ha ma e ials de o a mena en un llega an oluminós i he e ogeni, sens
dub e. De egades s'imposa adme e que Nie zsche accep a posicions esckp i-
ques en ex os que són di ec amen a i ma ius de l'escep icisme, amb lloances
cla es i econeixemen s o ca inequí ocs. Les p o es no són en absolu a es.
Heus-ne ací una mos a b eu:
Pose a banda uns quan s escep ics. El ipus decen en la his o ia de la ilo~o ia»~.
He de e ocedi mig any pe so p end e'm amb un llib e a les mans. Quin llib e
e a? Un magní ic es udi de Vic o B ocha d,
Les Scep iques G ecs,
en que ambé
s'u ili za en mol els meus
Lae iana.
Els esckp ics, I'únic ipus es ec able en e
el poble dels ilbso s, poble de doble sen i i ins de quín uple!.
.
.
~h'
No ens deixem indui a e o : els g ans espe i s són esckp ics. Za a us a és
un
esckp-
ic. La o alesa, la iiibe a nascuda de la o p i de l'excés de o p de I'espe i es
p o a ni janp I'escep icisme. Els homes de con icció, no se'ls ha de eni en comp-
e en es del que és ona nen al e e en
al
alo
i
al no- alo . Les con iccions són p e-
sons. Aques s homes no euen bas an Iluny, no euen pe so a seu: pe o, pe eni
d e a pa la sob e el alo i el no- alo ,
cal
que hom eja cinc-cen es con iccions pe
so a seu, -pe da e e seu... Un espe i que ol coses g ans, que ol ambé els mi -
jans pe aconsegui -les, és necessbiamen
un
esckp ic. Fo ma pa de la o alesa la
llibe a pel que a a oca especie de con iccions, el pode -mi a -lliu emen ...'l.
A i macions con i ies a les que acabem de llegi -i d'una con undencia
no menys inequí oca- ambé es oben
ais
llib es
i
esc i s del iloso alemany.
El següen , damun esmen a , n'és un bon exemple:
El ilbso del coneixemen iigic.
[...]
No és exckp ic.
Ací cal c ea un concep e: ja que l'escep icisme no és la me al2.
9.
LXz i is ,
S
12.
Els
sub a lla s en neg e a són semp e nos es
10.
Ecce
ho no.
d'e
que
sóc an in el.ligen ,),
O
3.
11.
L'h ic is ,
S
54.
12.
KSA,
VII,
427-423.
(19<35>).
Nie wche
i
I'escep icisme En ahona
24,
1995
123
Aques a cla eda no és exclusi a dels agmen s pos ums, I'ob a publicada
ambé ho diu:
Quan un iloso dóna a en end e a ui que eíi no és un escep ic
-jo espe e que
s'ha copsa aixb de la desc ipció que acaba de dona -se de l'espe i objec iu-
[.
.
.]
en el e ús que aquel1 (el desc ip o , el ilbso ,
$0
és, el p opi Nie zsche)
ha e de
l'escep icisme
[.
.
.]
13.
O
aques al e on l'escep icisme pe any a les inclinacions nega i es, de la
ida a la debili a ins in i a
i
a la mancanca de o ces. La conclusió es esu-
meix així:
En si i pe a si, qualse ol g au enlai a de p ecaució en l'ac e de dedui ,
qualse ol
endencia escep ica, és ja un g an pe ill pe a la ida.
Cap ésse i en no s'hau-
ia conse a , si no hagués ingu la endencia oposada, la endencia a a i ma
abans que a suspend e el judici, la endencia a e a i
a
poe i za abans que a espe-
a , la endencia a assen i abans que a nega , la endencia a judica abans que a
jus i ica -se
[.
.
.]
14.
La g an xuclado a de sang, I'a anya de I'escep icisme
l5
Les duali a s
i
les an í esis elabo ades pels he meneu es ja són ben e iden s,
així dona, ins
i
o amb la li e ali a més colpido a, en el ex basic, en la on .
De o a mane a, I'esc ip u a de Nie zsche és masa sub il
i
polimo ica pe ans-
c iu e-la hones amen amb una especie de maniqueisme de con aposicions
ne es en blanc
i
neg e del ipus ccescep icisme sí, escep icisme no». Hem de dis-
c imina els di e en s ni ells i, sob e o , hem de p ecisa la asca que eali zem
en les nos es in e p e acions: u ili zem un concep e implíci , pe o
nos ye,
d'ccescep icismej) en comen a ex os de Nie zsche, o bé econs uim I'ús que
el
ildso alemany
explíci amen en a? La p ime a opció és pe ec amen legí ima
i uc í e a; anma eix, nosal es olem en aques a icle in en a la segona, $0 és,
assaja la econs ucció del il de pensamen s que desen olupa la iloso ia de
l'au o alemany
al
ol an d'aqueix opic, pe al d'ha e esc i en de e minan
momen s
-i
cald b. eu e amb quin g au de cohe encia- a i macions an
an i e iques sob e I'escep icisme com les que hem ansc i dels ex os del ilo-
so
i
dels comen a is dels seus he meneu es. El esul a bé po se una especie
de mapa p o isional, no de les c í iques a I'escep icisme
--o
del p obable escep-
icisme-
de
la iloso ia de Nie zsche sinó de l'ús ~o, millo di , dels usos-
del e me «escep icisme»
(Skepsis) en
la iloso ia de Nie zsche. Pe exemple, dels
agmen s abans ci a s ja en pod íem ex au e o un segui de no es: l'escep i-
cisme hi signi ica o alesa d'espe i , allibe amen de con iccions, suspensió del
13.
iMés eizlla del 66 i del mal, 208.
14. La gaia cie zcia,
llib e e ce ,
S
11 1.
Tenim p esen la aducció de Joan Lei a d'aques a
ob a
en
ci a -la. Ba celona, Laia,
1984.
15.
iMésenllddel6éidelnza1,
4
209.

124
En ahona
24,
1995
Joan
B.
Lina es
judici, p ecaució en les deduccions, exe cici de la negació, mai no p ecipi a -se
i espe a , e c. Algunes d'aques es no es s'assemblen a les que és habi ual asso-
cia a de e minades e sions his o iques de l'escep icisme; d'al es són més pa -
icula ~ i es anyes, com a a, pe exem~le, I'exe cici de la negació. Pe aixb hem
de econkixe que la con ecció d'aqueix plano1 de la e lexió nie zscheana sob e
I'escep icme i sob e els usos16 que en a, hau ia de eballa ambé o un con-
jun di e en de ex os i p oblemes que nosal es, ací i a a, deixa em sense ac-
a , a sabe , els apun s i es ucús nieascheans al ol an de la his o ia
de
Iésccp z'cimze,
co és,
al
ol an dels esckp ics an ics, dels esckp ics de la mode ni a i de la no a
igencia de l'escep icisme en la segona mei a del segle
m.
No hau íem d'obli-
da que des de la seua jo en u uni e si a ia Nie zsche mai no deixi de Ilegi ,
pe exemple, Diogenes Lae ci, Sex os Empí ic, Mon aigne o Pascal. La p eskn-
cia de llu s a gumen s i o mulacions
iloso ico- e o ico-li e h ies
és de ec able
cons an men als esc i s i esbo anys del mes e dels a o ismes. Aques a man-
canca asenyalada no ha d'en ebanca la con i mació d'una p emissa me o-
dologica inde ugible en I'es udi dels ex os nie zschians, a sabe , que en el
ac a nen del (< opic)) de l'escep icisme en el llega de I'au o alemany és ona-
men al essegui an la iloso ia del llengua ge que s'hi desen olupa com la
indi a i admi able esc ip u a -les me a o es, l'es il, la agmen ació, el i me,
els signes de pun uació, e c.- amb que s'exp essa.
Pe delimi a l'ob a nie zschiana a i que la ixació ens pe me a d'ap o un-
di en el seu ac amen de I'escep icisme, p oposem d'escolli -ne només un
llib e i, ins i o , una secció de e minada, la qual, an pe la ema cable qua-
li a iloso ica com pe la condensada quan i a ex ual, s'adeqüe millo
al
nos-
e objec iu. Aques es conside acions p agma iques i me odologiques ens in i en
a ia
Més
enlh del
bé
i
del mali, en conc e , la secció i ulada ((Nosal es els doc-
es))l7. Els seus deu a o ismes, especialmen els encapcala s pels núme os
208,
16.
L'escep icisme a les planes de Nie zsche és, quan la con und?ncia ob e pas a les ma isacions,
un coiicep e poliskmic i plu al, i s'u ili za no solamen en mol s con ex os, sin6 ambé en
accepcions o ca di e en s. L'ob a de l'esc ip o ale nany con é, doncs, nomb osos usos i
signi icacions del e me ,<escep icismen que podem p esen a de mane a ap oxima i a amb
un esquema de p ocedencia us e iana que en ecull alguns essan s co n, pe exemple, els
següen s:
1)
Aspec e in el.lec ual.
2)
Aspec e mo al
3)
Aspec e psicologic.
4)
Aspec e poli-
ic.
5)
Aspec e es k ic.
6)
Aspec e li e a i i
7)
Aspec e genk ic. El lec o in e essa pe la
demos ació ex ual d'aaues es oe soec i es di e en s de I'esceo icisme en les ob es de Niensche
I
hi oba i una p ime a ap oximació en I'apkndix que segueix aques a icie. Un esu n
d'aques es di e ses signi icacions o usos segons l'aspec e o la mi ada que hi accen uem, les
quals han es a enume ades sense cap p e ensió ni de ini o ia, ni je i quica, ni exhaus i a,
no p opo ciona ia només sugge imen s gene als i anecdo ics. Pe al de sin e i za -les i sis-
ema i za -les amb p o i , de p ime hau íem d'acla i cada ús i sen i en el con ex on apa-
eix i
en
les es a kgies de e minades que senleix. Abas a un mapa su icien men gene al i
comple que dibuixe aques s meand es
al
ila g de oca l'ob a de Nie zsche és una asca que,
pel que sabem, no solamen enca a es i pe e , sin6 que a més enlli del que nosal es
en enem com a objec ius aonables d'un a icle.
hb
p opdsi s més modes os, emp a em
anma eix cn camí de esposca
ai
ema que a a ens in e essc sob e Nie zsche i l'escep icis-
me, concen an:-nos en un ex de di nensions edilides, co
dc
s g~idz ex?!ica z.
F:i:~-iz6
N;- zsi:<-
K~L-,
5,
:25-:49.
Nie zsche
i
l'esce~ icisme
En ahona
24,
1995
125
209, 210 i 21 1, on s'usa el e me ~escep icisme), o I'adjec iu <cescep ic,) no
menys de in -i-cinc egades, se an, des d'a a, el onamen ex ual p incipal
de la nos a in e p e ació.
Comencem pe I'epíg a que encapcala la secció:
«Nosal es els doc es~,,
co és,
els e udi s, els sa is, els ins ui s o endoc ina s. La p esencia d'aques
«nosal-
es»
an di ec e i an con essional en el í ol no és pu a e o ica, ja que Nie zsche
eco da exp essamen que el1 ambé en a se un, dels doc es -quan p ac i-
ca a la ilologia classica, pe exemple-, és a di , inclou e's en el í ol signi ica
que en el ex ens pa la a un que en sap, un que é memo ia biog a ica, el qual,
els enomens que ens desc iu, ja els ha conegu i pa i pe
expe iencia
p opia. La
e aci a i el ca ac e es imonial a o guen un al g au d'implicació pe sona-
li zada a la e lexió que se'ns o e i a sob e I'escep icisme, com si aques p o-
blema ilosb ic os, de e , pe l'au o , no un capí ol de manual o un opic de
ac amen his o ic, sinó una qües ió di ec amen iscuda i i enciada. El con-
ingu dels a o ismes con igu a a ambé, doncs, una espos a eminen men
p opia i pe sonal.
En
aques sen i és ú il comp o a que el p ime de la secció,
I'a o isme 204, i el da e , el 213, con enen una explíci a eclamació d'expe-
iencia i
d'expe imen ació
-sí, pensem que és millo adui -ho així que man-
eni expe imen ació, amb les conno acions de labo a o i i de ciencies na u als
que aques e me insinua- pe al de pode pa la se iosamen d'un g eu p o-
blema que és di ícil d'ap end e, ja que no es po ensenya , a sabe ,
que és un
jlbsoJ
L'escep icisme i I'ambi en que apa eix, la iloso ia, són p oblemes que
ens impliquen, que no són solubles sense posa -se en joc, ins i o amb el isc
de mo ali za exhibin les p opies na es. S'ha c ea així el o, la in ensi a ,
l'a mos e a adien pe en on a -s'hi.
Nie zsche inicia l'assaig sob e els doc es plan ejan una qües ió.
Al
seu pa e ,
enca a que sembla es abli -se amb bona consciencia i sense adona -se de la g a-
e a que a ossega, aqueix p oblema ence a la seua p esencia colpido a pe
aquells dies, so és, ens obem da an d'una
con o e sia coe dnia,
d'exigen
ac uali a -i si eco dem que les p ime es ano acions que a esc iu e en els
ma e ials inedi s amb que desp és elabo a
Me's enlld del
béy
del mal,
publica
el 1986, són de I'es iu de 188
1,
alesho es si ua em el
con e x e npo al
de les
seues a i macions en la
p ime a mei a
de
la
decadz dels any ui an a del seglepas-
sa .
La
p oblema ica inno ació que l'empeny a en a en deba és una qües ió
de ang, de je a quia o, millo di , de desplacamen de l'o d e o de emoció de
les i es que componien ins a a els g aus espec ius en e
la ciencia i la iloso-
ia.
En suma, el nucli d'aques a se ie d'a o ismes con empla
elp oblema de les
elacions en e la cieizcia
i
lajloso ia.
Els cien í ics, d'aco d amb les ins i ucions democ a iques del emps, han
e una decla ació d'independencia i olen emancipa -se de la iloso ia desp és
d'ha e -se allibe a ja de la eologia. No només aixb, la seua aspi ació consis eix
126
En ahona
24.
1995
Toan
B.
Lina ss
a ocupa el lloc que I'al a emp a a i dona -li o d es a l'an iga mes essa, ebai-
xada d'a a enda an a compli uncions d'escla a i de se ido a. Na u alis es
i me ges, pedagogs
i
ilblegs coincideixen en la deses imació de la ilosoja, menys-
p eu p o oca so in pe les ulminan s c í iques que alguns ilbso s han e en
con a d'al es ilbso s -com a a, a l'ambi alemany, Schopenhaue desp es-
igian Hegel pe o a una gene ació. També s'ha pe du el espec e al sabe
que encunya a el concep e de g andesa pe quk ampoc no hi ha e i ables
ilo-
so s en e aquells qui la ep esen en; pe exemple, a I'AIemanya de l'kpoca,
gen com els be linesos EugeIl Düh ing o Edua d on Ha mann, els anome-
na s ~posi i is es)) o ~ iibso s de la eali a )). To s ells, pe Nie zsche, són una
especie de « ilbso s-ba eja))
(Mischmasch-Philosophen)
d'eclkc ics desba a a s
que in odueixen una pe illosa descon ianca en els doc es i especialis es jo es,
els quals, a s del que euen, a iben a compadi la mise able si uació de la
iloso ia i a bu la -se'n.
Quin és el pensamen d'aqueixos «posi i is es»? Quina « iloso ia» p ac i-
quen? Heus ací la nega i a sín esi que Nie zsche en a:
Filoso ia edu'ida a c eo ia del coneixemen n es més que, en eali a , una ímida
epokhís ica
(Epochis ik)
i una doc ina
de
I'abs inkncia: una iloso ia que de cap
mane a no aspassa el llinda
i
que es
p ohibeix
esc upolosamen el d e a en a
-aixo
és una iloso ia que es a en les da e es alenades, un acaba nen , una agonia,
una cosa que a compadi .
Co n
pod ia una iloso ia semblan
domina
(S
204)18.
Ha es a no a pels edi o s i aduc o s de l'ob a del g an esc ip o que en
aques passa ge Nie zsche c ea un neologisme alemany se in -se del conegu
e me g ec epokhé, que signi ica suspensió del judici; inhibició a I'ho a de o -
ma -se una opinió de e minada sob e una qües ió deba uda, desp és de con-
side a la o ca equipa able que hi posseeixen les aons a a o i les aons en
con a; abs enció de 1'in el.lec e pe al de no p esc iu e ni p osc iu e es del
que s'ha d'in es iga i man eni així l'equilib i sob e l'assump e que es ac-
a a. Aques a pa aula d'ús eqüen en de e minades escoles ilosb iques és,
sob e o , un e me onamen al en l'escep icisme an ic, que Sex os Empí ic de i-
neix com ((l'es a de la men en quk ni neguem ni a i mem cap cosa),
(4
4
del
llib e p ime de les
Hipo iposispi dniques).
El ui de l'es a d'epokhés'ano-
mena «a a dxia», la anquil.li a i la se eno de l'inima p odu'ides pe la p ac-
ica de l'ac i ud escep ica. Pel con ex del neologisme, és cla que Nie zsche
c i ica l'escephcisme de lajlosoja dels posi i is es del seu emps, educ o s de la
asca di ec i a que pe oca a la iloso ia, ep esen an s d'una opció ca ac e i -
zada pe la seua se ili a , la seua supe iciali a i el seu en ellimen . La es-
ponsabili a p incipal de la no a conside ació que els doc es a o guen a la
iloso ia es oba, així, en les mans dels ilbso s coe anis, memb es aquí ics
13.
¿'na
p ime a
e si6
de
l'en ocaniea iiie ~schii
de
p oblemch sin~ila s als ac ais en aques
a o Is ne
i
aques a secci6
ja
ci
[ oba
ai
10
de la secció
,<Deis
p ejucljcis deis iloso s~ del
na eiw ilib e
ci l!h
del
6;
i
del
jizni
KSA,
5,
22-24,
Nie zsche i l'escep icis ne
En ahona
24,
1995
127
d'una nissaga que en kpoques millo s gene a exempla s de la quali a d'He acli ,
Pla ó i Empkdocles. Els g ans g ecs són el model de la e i able iloso ia, inclbs
el supe do a deixeble de Soc a es. El con as que p o oquen en compa a -
los a nb els que a ui p e enen succei -los en l'usde ui d'aqueix nom i d'aqueixa
asca ene ables és con unden .
En
con aposa la iloso ia dels an ics g ecs a la dels ((posi i is es)) del
momen , un elemen bhsic dels esckp ics d'aquella kpoca exempla ,
l'epokhé,
se eix indi ec amen a Nie zsche pe c i ica el ipus de iloso ia de ]'Eu opa
mode na de la segona mei a del
NX,
l'epokhz's ica.
L'escep icisme deg ada
que la ca ac e i za és un escep icisme ímid i e gonyós que solamen p ac ica
l'abs enció; és una p e esa
i
simpli icada (( iloso ia)) que es a pe o a dels p o-
blemes, sense en a en les di e en s aons con aposades que els con igu en i
p odueixen. Aixo és po i co a dia. Cald ia di e encia , doncs, en e aques es
dues modali a s d'es~e~ icisme, el dels g ecs i el dels posi i is es, si malg a la
mínima onamen ació ex ual olem sub a lla la indi ec a dis inció implíci-
a en e
epokhé
i
epokhz's ica.
Con é accen ua ambé una al a ca ac e ís ica
de ini o ia de la aquí ica iloso ia ecen :
edui -se a c eo ia del coneixemen )),
modali a ilosb ica mode na pe excel.lkncia que ens apa eix amb les ípiques
come es
de l'esc ip u a nie zscheana, un ecu s habi ual semp e que ol i oni -
za sob e un concep e o indica que hi ha una al a possibili a d'en end e i
d'usa aqueix ma eix concep e així e idencia . Hi o na em més a all.
És di ícil que en una si uació com la desc i a a ibe a eeixi aques excep-
cional pe sona ge -un e emi a de l'espe i - anomena
ildso
Les cikncies
s'han desen olupa d'una o ma ex ao dina ia i cal eballa de alen o un
segui d'anys pe pode abas a el nou i as e i o i. El p océs compo a an-
es emp acions i ince eses que, so in , el jo e que a essa aques a lla ga e apa
de o mació pe d el no d i esde é un cien í ic més, o ja no li queden o ces pe
espec a -se a si ma eix, p ecisamen pe la ne eda i la ino de la seua p opia
conscikncia. A o aixb cal a egi les exigkncies que, en an que e i able
ilo-
so , demana de la seua pe sonali a in el.lec ual: pode eme e ((un judici, un sí
o un no, no sob e les cikncies, sinó sob e la ida
i
el alo de la ida)). Acompli
aques a asca, oba el p opi camí pe c eu e en ella i in en a -la, aixo s'ha de
e ((solamen des de les i kncies més ex enses -po se les més pe o bado-
es, les més des uc o es- i, amb eqükncia, acil.lan , dub an , emmudin )).
Viu e d'aques a mane a possibili a que la massa come a con usions i a ibues-
ca sa iesa iloso ica a d'al es opcions p o essionals i i als, com a a la de I'home
cien í ic, el doc e ideal o I'home eligiós. Pe con a, a i ma Nie zsche, el e -
ade iloso iu d'una mane a «no iloso ica)) «no sa ia)). «no in el.ligen », ja
que una egada i una al a s'a isca
el1 ma eix
i juga el joc dolen
[.
.
.](S
205).
Hi ha, doncs,
dues concepcions con aposades de la iloso ia i deljl6soJ
la que
p edomina en l'ambien de l'kpoca -«els iloso s ecen m- i la que Nie zsche
de ensa -(<el ildso e ade ))-, $0 és, pe una banda, la ima ge e allada pe o
sociologicamen impe an alesho es de « iloco ia)) pe culpa de la qual é an
poc de c kdi , i la que ei indica el pensado alemany de o ma in empes i a,
des en les apa ences k boles i mis i icades, pe l'al a.
134
En ahona
24,
1995
Joan
B.
Lina es
zamen ex ual és, anma eix, quasi inexis en : la implíci a ma iu d'un me
neologisme. Un onamen an p eca i no sopo a la iden i icació d'una moda-
li a p opia. L'anomenada epokb í ica, pe la seua pa , sí que pensem que ence-
a en el ex la con igu ació d'una especie delimi ada d'escep icisme que de
seguida pun uali za em.
Al
lla g de la secció, Nie zsche pa la explíci amen , i més d'una egada, de
Sdc a es, del seu inqui i i de la seua i onia: «A I'epoca de Soc a es
[.
.
.]
po se
ou necessi ia, pe a la g andesa de I'anima, la i onia, aquella maliciosa segu-
e a soc i ica de e11 me ge i plebeu que alla a sense mi amen s an la p o-
pia ca n com la ca n i el co de l'c<a is bc a a)), a nb una mi ada que deia d'una
o ma p ou comp ensible: «No us dis esseu da an meu! Ací -som iguals!))
(S
212)-, pe o ambé co elaciona c í icamen el essan escep ic de la seua
asca
d'agulló
-la noble abs enció del ((sé que no sé es))
(S
208)- a nb l'escep-
icisme del pseudo iloso del momen i del ipus del doc e ideal. El ma eix
s'esde é a nb Mon aigne, ci a i bnicamen a nb el amós lema ((Que sé jo?))
(S
208), pe o in e p e a desp és ambé a nb la co esponen e e encia a la
si uació empo al en que a esc iu e I'assagis a de Bo deus, el segle
XXI,
i la seua
acumulada ene gia de olun a i d'egoisme sal a ge
(S
212). D'aques es ci a-
cions es dedueix que Nie zsche apun a e e encies ben conegudes de la bis d-
ia de l'escep icisme, sense més impo ancia i sense dona opo uni a s a
l'a gumen d'au o i a : la e e encia a les igu es de Soc a es i de Mon aigne, en
la mesu a en que o ma pa de la p esen ació d'una especie de e minada
d'escep icisme, no modi ica en cap mesu a el judici que I'esmen ada especie
me eix ni explica les causes que la gene en i els elemen s onamen als que la
cons i ueixen.
A 1'Eu opa dels anys ui an a del segle passa Nie zsche de ec a, en e ec e,
una p ime a especie d'escep icisme que man é lligams ín ims a nb la dei icació
de la ciencia i el ebuig de la iloso ia, 50 és, a nb la dolen a iloso ia dels ilo-
so s ecen s, anomena s posi i is es, quali icada d'epokhís ica, i a nb les igu-
es p edominan s del doc e ideal, de I'espe i objec iu i de I'home de ciencia
mi ji. És un escep icisme abs encionis a, supe icialmen op imis a, ensopi i
malal ís. Tal modali a d'escep icisme li me eix el e ús més inequí oc: el e i-
able iloso no és un escep ic d'aques a especie sinó que llui a con a les cau-
ses que l'o iginen i els e ec es que p odueix.
Una egada desc i a la is a si uació cul u al d'aquells dies, el ilbso alemany
in en a una explicació de les causes que en són esponsables. En aques pun
gene ali za de egades en les o mulacions. La eo ia que exposa sembla o a-
men «biologicis a»: o a ba eja adical de aces i d'es amen s és pe niciosa, ja
que debili a, in anquil.li za, desassossega i inhibeix la olun a . L'escep icis-
me, des d'aques pun de is a, és la conseqüencia d'una cons i ució ~sicolbgica
malal issa i ne iosa, d'una debili a congeni a, ípica de inal de nissaga i aca-
bamen d'es i ~. L'Eu opa de la segona mei a del
XX,
doncs, és esckp ica o a
ella, an als es amen s al s com als baixos, pe culpa de la mobili a social ex a-
o dina ia que han p o oca les idees democ a iques i de la ba eja subsegüen
de sang, de aces i d'he encies. Aques pun de la seua conside ació i explica-

Kie zsche
i
I'escep icisme
-
En ahona
24,
1995
135
ció de I'escep icisme assenyala no des aca, alesho a, ni pe l'ence del diagnos-
ic ni pe I'o iginali a de la eo ia, ja que o mula les coses així és el que p e-
domina a en el
Zei geis
d'aquells anys, so és, -descomp an poques i hon oses
excepcions- el acialisme i ei da winisme social, segons la e minologia usual
dels manuals d'his o ia de les idees i les eo ies socials.
Bé
p ou sabem que
aques es e ique es no an jus ícia al pensamen nie zschii ni pel que es e e-
eix a les seues di e en s e lexions sob e el acisme o acialis ne ni sob e I'ob a
de Da win, una qües ió embolicada i c idane a que me eix conside ació espe-
cí ica. El que ací hem de di és que, e i e , e11 la secció que es em anaii zan
no hi obenz una cla a explicació Iiiologicis a de les causes de Iéscep iczsnze,
com
ho sembla a p ime a is a. Quan exposa aques s pensamen s Nie zsche ad e -
eix que pa la u ili zan el llengua ge del ca e , un llengua ge o dina i i g olle ,
ulga «pe di -ho així)). Més enda an , en l'a o isme
213,
la igu a del iloso
del u u -1'au en ic ilbso - és p esen ada a nbé com un ui de I'ascenden-
cia, dels a an passa s de la «sang»
-sic,
en e come es-, és a di , com el esul-
a d'un lla g eball de gene acions que ha de se adqui i , cul i a i ap opia
indi idualmen . L'he kncia és, com en els amosos e sos de Goe he, el que la
adició ens o e eix i els pa es ens han p epa a amb el seu es o c i a a iosal-
es hem d'assumi au onomamen , demos an així que en som dignes i legí-
ims he eus. No és, doncs, una me a qües ió de (cgenk icax la que Nie zsche é
en conside ació, sinó el p oblema cul u al de les condicions op imes -i de
les conjun u es ne as es pe al naixemen del geni, una al a igu a complexa
de plu al apa ició en els seus Ilib es, la qual, com és ben sabu , eque eix a nbé
in e p e ació iloso ica. En e ec e, com llegim a I'a o isme
209,
l'escep icisme
de que pa lem és una
a anya
que xucla la sang, me a o a pe sis en que, en
al es esc i s de la seua ploma, a el pape d'insinua c í iques
a
la concepció
essencialis a del llengua ge i b omes an ime a ísiques, sob e o an ipa mení-
dies i an ispinozis es, les quals po se esi uen l'ambi en que cal deba e de
alen amb la iloso ia de Nie zsche, pe o no és el momen d'en a en camins
de essonincia al.lusi a que ens des ien massa del o iamen ex ual i del p o-
blema que hem escolli . Cal enis en comp e, en conseqükncia, que els con-
cep es de asa i d'es amen , i, din e d'aques da e , el d'a is oc icia -la
e i able a is oc acia de l'espe i -, més que d'una qües ió de nissaga, depe-
nen d'unes idees i d'unes p ic iques -com a a la democ acia- i d'un con-
ex cul u al global que el p opi Nie zsche anomena el nón mode n o la
nodenzi a .
Aques ó a el ma c adequa pe si ua an el p oblema de les cau-
ses de l'escep icisme com el de les ca ac e ís iques que el con igu en, i no les dis-
cu ibles exp essions del llengua ge co en i popula dels seus dies que I'esc ip o
alemany u ili za, indican ambé al lec o sub il, anma eix, que no li ebaixe
indisc iminadamen el ni el1 pe inen de les seues e lexions.
Po se una de les o iginali a s més desconce an s d'aques a se ie d'a o is-
mes de
Més e zlld del 66
i
del
nalés
I'accen uació dels componen s escep ics en
la iloso ia
posi i is a.
Din e el en all de c í iques a la si uació del emps en que
iu des aca, doncs, la pe spicacia nie zschiana desemmasca an
I'escep icisme
áelposi i isme,
el co en « iloso ic)) que impe a a la F anca i a nbé
a
I'Aemanya
136
En ahona
24,
1995
Joan
B.
Lina es
dels anys ui an a del segle
HX.
Els seus ep esen an s p incipals ja han es a
al.ludi s en dues ocasions di e en s: pe pa de F anca són Com e, Sain e-
Beu e i Renan, i pe pa d'Alemanya, Edua d on Ha mann i Eugen Duh ing,
a o s els quals dedica Nie zsche bas an s pagines, an de les ob es que publica
com dels agmen s que deixa pbs ums. Del conjun esmen a -pe que no
ó a ence a limi a l'abas d'aques a endencia a la iloso ia de Com e en
exclusi a- hi ha ob es i au o s, ce amen , que ja s'han o na ma e ial d'e u-
dició pe his o iado s. Aixo no obs an , I'analisi és ins uc i a. Pe exemple,
I'a o isme
210
ens a egeix una p ecisió: o s els posi i is es de F anca i
d'Alemanya aplaudeixen la concepció de la iloso ia que dec e a una educció
de la seua asca in el.lec ua1: «la iloso ia ma eixa és c í ica i ciencia c í ica i es
més que aixb!». El deba que alesho es Nie zsche ence a no solamen ens eme
al
kan isme i al neokan isme, sinó que ambé man é innegables pa al.lelismes
a nb el que es epe í a Alemanya gai ebé un segle desp és al ol an del posi i-
isme en
Id
sociologia: la co elació en e iloso ia, ((coneixemen i in e es)), d'una
banda, i en e cien i icisme posi i is a -o neoposi i is a- i coneixemen pu
i desin e essa , d'al a banda, ens p opo ciona ia una bona pis a. No debades
indica ja Nie zsche que al escep icisme és un medicamen con a l'espe i , un
anquil.li zan en on de les hipb esis al e na i es, i quasi una especie de poli-
cia de segu e a .
Aques escep icisme dels doc es i posi i is es és una de les no es que cons i-
ueixen la «mode ni a » c i icada pel ilbso de I'e e n e o n, jun amen amb I'his-
o icisme que o ho conse a, o ho anali za i en es no c eu; el cien isme, a nb
l'objec i i a , l'askpsia i el descomp omís, la manca de i ali a , de olun a
p opia i de decisió; i l'op imisme supe icial, supe b, enciclopedic i, en el ons,
igno an . Po se l'a gumen més o con a aques a especie d'escep icisme ó a
la seua es e ili a , la impossibili a que, d'ell, algun dia en so gesca un ilbso
e ade . Tal ing edien de la pseudo iloso ia compo a un g eu pe ill, el qual
au en el camu lamen que e es eix: sembla ((coneixemen pu , independen
de la olun a n, pe o no és sinó padlisi de la olun a ; així doncs, sols és inhi-
bició, una malal ia a nb es i s de seducció, la impossibili a d'a i ma i de
nega . Nie zsche eclama la esponsabili a i el me i d'aques diagnbs ic, ui
de I'exe cici de sospi a: sense posició de alo s i d'objec ius, asca ineluc a-
blemen ilosb ica i ((polí ica)) de emp eig i de isc, la ida cul u al s'immo-
bili za i s'anihila. Pe la seua banda, aques a iloso ia deg adada i
unidimensional -me a eo ia del coneixemen al se ei de les ciencies ja
es able es- é po , sob e o , de dos enemics, que ambé es oben en ín ima
elació a nb I'escep icisme, elpessimis lze 6el.lige an i la ilosoja del u u .
Un nou ipus d'escep icisme -la segona especie p esen ada- és el p ime a
eb e si uacionalmen conno acions posi i es pe pa de Nie zsche; l'ano-
mena escep icisme de
la
i ili a eme a ia, ja que compo a una ac i ud bel.lico-
sa, jo ení ola i des uc o a, ac i a i descob ido a. Cal di que, a di e encia de
la pa alisi, la anquilsli a i la do mició que ca ac e i za en I'escep icisme dels
doc es, ambé p esen a com a cascall, somní e i calman , el encamen de la
segu e a comen$ a nb el no! sub e ani dels alps pessimis es, a nb la nau-
Nie zsche
i
I'esce~ icisme En ahona
24,
1995
137
sea d'un gus més exigen , el dels ((ac uals escep ics an i ealis es i mic osco-
pis es del coneixemen )), I'ins in dels quals no ha es a e ~ a ~~. Un e ,
doncs, d'aques a segona modali a de I'escep icisme és el
pessimisme,
di ec a-
men oposa a l'op imisme supe icial del doc e ideal i del posi i is a. Aques a
especie més pe illosa i més du a d'escep icisme és idonia pe a asques de dis-
g egació i encamen , d'exca ació i ap o undimen . S'ha p ac ica , sob e o ,
en els e enys de la ilologia i de la his o ia, i així com la modali a an e io
e a p eponde an men ancesa, aques a és, segons Nie zsche, una endencia
de l'espe i alemanY un espe i a alis a, i bnic -com ho ha ia es a Sóc a es-
i me is o elic. Hi ha e e kncies his o iques in e essan s en el ex -a o isme
209-,
a més de laja comen ada sob e el ei de P ússia, F ede ic el G an; pe
exemple, Goe he econegu com a e i able home pe Napoleó, i, d'una o ma
indi ec a, Hume i Kan , ja que I'espe i alemany «despe A Eu opa del seu
"ensopimen dogma ic")) -ci ació ben coneguda del p bleg kan ia als
P olegdmens a o a me a isica u u a que ulguip esen a -se com
a
ciencia,
de
178323,
on e1 g an c í ic econeixia la commoció que li p o oca la lec u a
de la iloso ia de Hume. L'e ec e desensopido conjuga pe ec amen amb la
nega i a -el
no!
sub e ani i des uc o - que l'escep icisme pessimis a
-els alps pessimis es- suposa pe a I'escep icisme dels doc es i posi i is es
i llu jo ial o alisme conciliado . El ma eix Nie zsche s'aplica aques a moda-
li a de l'escep icisme en la mesu a en que, en el p océs de descobe a i de
c eació de la seua iloso ia o iginal i pe sonal, ha ué d'allibe a -se del pensa-
F
men i de les esis dels seus mes es de jo en u 2
.
L'escep icisme i il i comba iu es ca ac e i za pe la seua ~descon ianca
c í ica i his o ica)). No és enca a
la iloso ia de u u
que Nie zsche eclama;
nogensmenys, amb aques a segona signi icació l'escep icisme és una de les
seues no es cons i u i es, ja que el ilbso ha de alla el pi de les i u s del
seu emps:
el iloso , en an que és un home
necessa i
del demi i del demi passa , s'ha o-
ba i
ha ia de
oba -se semp e en con adicció a nb el seu a ui: el seu enemic ha
es a semp e l'ideal d'a ui
(S
212).
22. C
O
11 de la secció nDels p ejudicis dels iloso sn de
iMÉs
enlld del
bé
i
del mal.
Pe e i a
malen esos pel que a a I'(<an i ealisme», con é eco da que Düh ing anomena a la seua
<< iloso ia de la eali a n, com ambé ens ho ha ia di Nie zsche al
O
204. «An i ealismen,
doncs, signi ica en aques con ex
aan i-posi i isme-a-la-Düh ingn.
23. C . ad. ca alana de Ge a d Vila . Ba celona, Laia, 1982, p.
65.
24. C . pe exemple, I'a o isme
5
del p e aci de la genealogia de la mo al, on Nie zsche, con-
an el p océs de sepa ació i de c í ica que la seua no a iloso ia sig ii icb espec e a la de
l'an ic i abans ene a mes e Schopenhaue , esc iu que «con a aques s in in s (els
de Schopenhaue , go
és,
els in in s de compassió, d'au onegaaó i d'au osac i ici) pa la a en
mi una mal ianga com més a més bbsica, un escep icisme que eia una ossa cada cop mes
C . NIETZSCHE,
F.
La gemalogia de la mo al.
T ad. de Joan Lei a. Ba celona,
Laia, 1981, p. 37.
138
En ahona
24,
1995
Ioan
B.
Lina es
La modali a d'ús del e me ((escep icismej) pe quali ica un a anna bel.licós
i nega iu pe la pa de Nie zsche és p ou peculia i s'allunya de les no es gno-
seologiques i an opologiques que ca ac e i zen les ~i~ni icacions que exposa-
em en p esen a
I'epokhé,
ja que la e e encia onamen al és a a la iloso i a de
Hume i la de Kan : el mo iu de l'especi ici a d'aques ús é a eu e a nb la
necessa ia pa des uc o a que, segons Nie zsche, o a e i able iloso ia com-
po a pe al d'acaba a nb els dogma ismes de o a mena,
$0
és, a nb la ei e-
ació d'a i macions maquinals p opies de les ((bks ies de ca egajj -el camell
o I'ase, pe exemple- a di e encia del Ileó, si olem eco da el
Za a us a.
En
una pa aula, el iloso del u u ha de c ea i, pe al d'ob i espais, p e iamen
ha de des e els ideals que a ui impe en impossibili an nous ho i zons. En
aques sen i ,
l'escep icisme
i il
és una condició necessd ia, enca a que insujcien ,
de la e ade ajlosoja. L'escep icisme, en e ec e, no és la me a.
Tampoc s'ha d'equipa a aqueixa
jlosoja del u u
-el
segon
g an enemic
de l'escep icisme dels doc es i dels iloso s posi i is es-, co és, la iloso ia sobi-
ana i disciplinado a de la cul u a que diu
sí!,
que legisla i o dena, que cons-
ueix i c ea, a nb un al e dels seus e s, mol semblan a l'escep icisme i il,
la
c í ica.
L'an e io e e encia al a nós ex de Kan
+1
despe a de l'ensopimen
dogma ic-, d'una banda, ens pe me d'ap opa -les o es dues,
c i ica ijloso-
ja del u ul:
a aques ipus d'escep icisme i il que ence a un nou pano ama
e ge, d'al a banda, pe o, els a o ismes 210 i 21 1 ens ho di icul en, ja que insis-
eixen an en les
di e incies
exis en s en e els iloso s del u u o iloso s au kn-
ics -1lu «conkixe )j és
c ea -
i els c í ics -els c í ics són ins umen s del
iloso i, pe aixo, enca a no són iloso s i aques s no olen anomena -se c í-
ics- com en les
ajni a s
que els uneixen -els iloso s del u u enen d e a
po a el nom de c í ics són c í ics de cos i anima, s'exigi an a ells ma eixos una
disciplina c í ica i, a més a més, han de eni les p opie a s se ioses que sepa en
el c í ic de I'esckp ic-. Aques a ambigüi a a essa les e e encies cons an s de
Nie zsche a Kan al lla g de o s els seus esc i s i, en conseqükncia, ambé es a
palesa en els a o ismes de c(Nosa1 es els doc es)), ja que «el g an xinks de
Konigsbe gx me eix l'aplaudimen dels posi i is es
(S
210), és un exempla
de I'espe i alemany p ac ican de l'escep icisme i il
(5
209), és un g an c í ic
(S
210)
i
un noble pa ó dels ob e s iloso ics, que no es po con ond e a nb els
au kn ics iloso s
(S
21 1). Sols és inequí oca en e an s ni ells i poli alencies la
esi que diu que
l'escep icisnze id
i
la c í ica són unapa cons i u i a de láu k z-
icjldso
Cal accep a , doncs, l'escep icisme i il pe e e i -lo ambé, en ce a
mesu a, al c í ic i al iloso del u u . Aques a especie d'escep icisme és, com
a
pa in eg an d'un conjun més a npli de sa ac e ís iques de ini o ies,
l'escep-
icisnze de l'escip ic Za a us a,
una ac i ud d'allibe amen de con iccions i de
mani es ació de o ca. Pod íem di , en suma, que I'escep icisme pessimis a i i il
man é elacions a nb unes dimensions de e minades del emps, el p esen i el
passa ,
co
és, a nb o el que ja ha es a e i és ben conegu i ja ha iom a , men-
e que ia iloso ia del u u que el é com a condició necessa ia s'ha de decan a
e s i'a eni , e s la c eació
i
la inno ació, la e olució i la in enció, pe a les
quals el me exe cici de l'escep icisme -del
no!-
és insu icien .
Nie zsche
i
I'escep icisme
En ahona
24,
199
5
139
Si esumim les di e en s a ian s que hem ana enume an al lla g del
comen a i:
1.
p ime a especie de l'escep icisme:
a)
epokhís ica
o escep icisme de l'abs enció;
6)
escep icisme del ilbso del momen , del ipus ideal del doc e, del cien-
í ic mi ja i de I'home objec iu, escep icisme de l'ensopimen ;
c)
escep icisme posi i is a o p edominan men ancks, escep icisme cien-
i icis a i op imis a;
2.
segona especie d'escep icisme:
a)
escep icisme pessimis a o escep icisme de la negació;
6)
escep icisme de la i ili a eme a ia, o ma alemanya d'escep icisme,
escep icisme de la des ucció i la descobe a;
c)
c í ica o escep icisme an idogma ic, escep icisme desensopido ;
4
escep icisme del iloso del u u o escep icisme allibe ado , condició
necessa ia de l'a i mació i la c eació.
Veu em que la p ime a modali a
1
me eix un judici nega iu, an en con-
jun com en cada una de les es accepcions pa icula s enume ades (a,
6,
i
e),
d'i elle an s di e encies in e nes, ja que o es jun es con igu en l'escep icis-
me que cal epudia , men e que dins de la segona modalida
2,
les qua e sig-
ni icacions úl imes
(a,
6,
c
i
d),
que sí que mani es en di e encies de ini b ies
supe io s en e elles, de les quals solamen la segona
(6)
s'iden i ica plenamen
amb una genu'ina especie d'escep icisme, són conside ades, en conjun , posi-
i amen i, en pa icula , en una g adació cada egada més aluosa. Les dues
alo acions con aposades indiquen que, en de ini i a, ens obem da an de
dues especies basiques l'escep icisme:
una, es e il i pa ali zado a; I'al a, alli-
be ado a i c ea i a. La pe spec i a axiolbgica que les gene a so geix d'un ona-
men on ologic explíci , la olun a de pode , c i e i essencial pe mesu a dues
o mes an i k iques de iu e i p ac ica la iloso ia, l'una ac i a i l'al a eac i-
a, I'una amb l'escep icisme supe ado de con iccions dogma iques i I'al a
amb un escep icisme enemic de la ida, del c eixemen i del isc.
Po se a a ja no ens semblen ni incong uen s ni incohe en s les sen encies
nie zschianes que hem ansc i al comenqamen i els comen a is apa en men
an o assenya s dels es udiosos de les ob es del g an esc ip o alemany. Cald a
sabe semp e de quin ipus d'escep icisme s'es a pa lan i en quina pe spec i a
conc e a se si ua I'au o que en pa la, pe en end e jus amen la alo ació que
alesho es a o ga a aques opic de la iloso ia i a cadascuna de les seues e sions
pa icula s.
Apendix:
b eu an ologia de ex os nie zschians sob e l'escep icisme
Zescep icisme a les planes de Nie zsche és, quan la con undencia ob e pas a
les
ma isacions -ja damun ho digué em-, un concep e poliskmic i plu al,

140
En ahona
24,
1995
Joan
B.
Lina es
i s'u ili za en con ex os mol di e en s i amb mol es signi icacions. No és cap
no e a aques a complexi a desconce an del concep e d'escep icisme, que
ja des de l'an igui a ha a ossega , co n és ben conegu , plan ejamen s gno-
seolbgics a di e en s ni ells, nomb oses ac i uds k iques, opcions exp essi es
di e ses -inclosa la adicali a del silenci-, e c. Com a guia pe a la demos-
ació de la quan i a de « espec es» dis in s que s'hi en emesclen, olem se -
i -nos d'una b eu ano ació de Joan Fus e sob e aques e me:
M'ag ada ia d'esc iu e una apologia de l'escep icis ne.
Heus ací uns emes aue cald ia exolana -hi:
1)
Aspec e in el.ú=c ual:
Els escep ia són semp e -i pe de inició- pe sones ao-
nables: en aonades. Es posen cau elosamen al cos a de la aó, i pe aixo solen
eni aó.
0,
di d'una al a mane a: dub en, i ence en.
2)
Aspec e mo~al:
L'escep icis ne és l'únic co ec iu iable de la ana i zació i
de la badoque ia. L'únic: no n'hi ha d'al e. De nés a més, l'escep ic s'inclina a
p ac ica el sa cas ne que, co n o hom sap, és una o ma higiknica i e icien de la
ca i a .
3)
Aspec e social:
L'esckp ic no se a nai un assassí. Tampoc no inco e i mai en
peca d'he oisme. Es ac a de dos me i s que cal alo a en els seus e mes jus os.
4)
Aspec epolí ic:
Els esckp ics no an les e olucions, ce amen . De egades les
p epa en; de egades les depu en.
1
es nés. D'al a banda, no indueixen els seus
conciu adans a l'odi, ni a la esignació, ni a la indi e encia.
5)
Aspec e 2cnic:
L'escep ic -i no nés I'esckp ic- és sensible al emps, a la
his o ia, a l'i epe ible, al conc e . Se si ua, dona, als an ípodes de qualse ol enden-
cia a I'abs acció.
6)
Aspec e li e a i:
L'escep icis ne
és
incompa ible amb la poesia lí ica, amb l'o a o-
ia -sag ada o p o ana- i amb la me a ísica. Si I'esckp ic in en a e e sos, li so -
i an pedes es i icids; si in en a p onuncia discu sos, quequeja i, pe indecís o pe
esc upolós; si in en a elabo a disquisicions sob e l'ésse , acaba a bu lan -se'n.
E ~e e a~~.
Cob a de l'esc ip o aiemany con é usos
i
accepcions del e me ((escep icis-
me» que bé poden ompli amb esc eix aques in e essan esquema de l'agu assa-
gis a alencia. Deixa em a a de banda, ob iamen , les coincidkncies i les
desa inences que poden man eni -que. de e , so in man enen- amb les esis
us e ianes, co n ambé les possibles esmenes i ampliacions que cald ia e a
I'esquema
pe
al d'adap a -lo millo a les a iacions i les p opos es nie zschia-
nes. P oposem només una b eu an ologia, cense o na a ci a , co n és Ibgic, o s
aquells ex os als quals ja hem e menció en l'a icle. Pe exemple, aques a:
1.
Aspec e in el.lec ua1
Lle a de les ins i u ius, que ins i o a ui en dia enca a c euen en la g ami ica co n
a
e z as e e na
,
en conseqüencia, co n a subjec e, p edica i objec e, a ui ningú
25.
FUSTER,
Joan:
Ob es comple es.
Vol.
6.
Ba celona: Edicions
62.
1991,
p.
45-46.
El
passa -
ge
és de I'ob a
Diccionauipei
a
ociosos.
Nie zsche i I'escep icisme
En ahona
24,
1995
141
ja no és an innocen co n pe posa enca a a la mane a de Desca es el subjec e
«jo» co n a condició de «pense»; més a ia , mi jancan el no imen «esckp ic)) de
la iloso ia mode na, suposa la in e sió, 50 és, el pensa nen co n a causa i condició
an del «subiec e» co n de I'<(obiec e)), co n de la «subs ancia)), co n de la «ma e ia»
-aixo ha esde ingu pe nosal es més digne de e: la qual cosa po se sola nen és
la mane a in e sa de I'e o . [...]» [KSA.
XI,
637
(agos -se emb e
1885.
40 <20>)].
P esump a uic d ia de l'escep icisme.
-Deixem que, pe una egada, siga igen el
pun de pa ida escep ic: posa que no hi hagués cap al e nón, cap al e món
me a ísic, i que pe nosal es o en inu ili zables o es les explicacions ex e es de
la me a ísica pel que a a I'únic món conegu de nosal es, alesho es, amb quina
mi ada eu íem els ésse s humans i les coses? Ens ho pode n imagina , aixo, és
bene iciós ins i o si alguna egada os ebu jada la p egun a si quelcom me a í-
sic ha es a demos a cien í icamen pe Kan i Schopenhaue . Pe qui, segons la
p obabili a his o ica, mol bé ó a possible que els ésse s humans un dia esde in-
guessen
escip ics
en aques a elació d'una o ma !gene al
i
o al; així, doncs, la p e-
gun a di~: co n es o ma a alesho es la socie a humana so a la in luencia d'aques a
mane a de pensa ? Po se la
demos ació cien i 'ca
de qualse ol món ne a ísic siga
ja an
dí lcilque
la humani a no puga deslliu a -se mai més de descon ia d'aqueixa
demos ació.
1
quan hom é descon ianga de la me a ísica, hi ha o plega les
ma eixes conseqüencies que si es obés di ec amen e u ada i ja
no ospe m2s
de
c eu e-hi. La p egun a his o ica sob e una mane a de pensa ame a ísica de la
humani a és en o s dos casos la ma eixa
(Humk, masa humi,
llib e p ime ,
4
21).
Da e escep icisme.
-Que són, doncs, al capda all les e i a s de l'ésse huma?-
Són els e o s
i e u ables
de l'ésse humi.
(La gaia ciencia,
4
265).
2.
Aspec e
mo al
La e, al co n l'exigí el p ime c is ianisme i no l'aconseguí poques egades, enmig
d'un món esceo ic i
me idional-lliu eoensado ,
aue enia da e e seu i din e seu
-
I
una llui a secula d'escoles iloso iques, o i a egi l'educació e s la ole ancia que
dona
l'lmpe ium Romanum
-aques a e
no
és aquella ingenua i ag a e de súbdi s
amb la qual s'a e a en a llu Déu i a llu c is ianisme, pe exemple, un Lu e o
un C omwell, o qualse ol al e no dic ba ba de I'espe i ; [...J.
(Més enlli del
bé
i
del mal,
4
46).
L
'escep icisme mo al eiz el c zs zanisme.
-Ta nbé el c is ianisme ha con ibui mol
a la il.lus ació: ha ensenya I'escep icisme mo al -d'una mane a mol ene gica i
e ec i a: o acusan , a na guejan , pe bé que amb una paciencia i una inesa in a-
igables; ano ea en cada pe sona indi idual la e en les seues << i u s»: éu desa-
pa eixe pe semp e de la e a aqueiis g ans i uosos que l'an igo enia a bas amen
-aquells homes popula s que en la e en llu pe ecció camina en amb la digni-
a dels p o agonis es d'una co eguda de bous. Quan a a nosal es, educa s en
aques a escola c is iana de I'escep icisme, llegim els llib es mo als dels an ics, co n
pe exemple els de Seneca i d'Epic e , sen im una supe io i a di e ida, i la nos-
a men és plena de sec e es idees i isions de conjun , ens sen im en aixb co n Si
un noi pa lés da an d'un ell, o una jo e i bella en usias a pa lés da an de La
142
En ahona
24,
1995
Toan
B.
Lina es
Roche oucauld: nosal es coneixem millo allb que és la i u !
Al
capda all, an-
ma eix, hem aplica ambé aques ma eix escep icis ne a o s els es a s i a o s
els esde eni nen s
ekgiosos,
com a a el peca , el penedimen , la g acia, la san i-
icació, alho a que he n deixa que el e m ca és an bé, que ins i o
en
la lec u-
a de o s els llib es c is ians enim ac ualmen el ma eix sen i de supe io i a i de
isió in e1,lec ual e inades -nosal es coneixem ambé millo els sen imen s eli-
giosos!
1
és l'ho a de coneixe bé aques s sen imen s i de desc iu e'ls bé, ca ins i
o els pie osos de la e an iga pe eixen- sal em llu ima ge i llu ipus si més no
pe al coneixe nen !
(La gaia ciencia,
122).
El nihilisme és a la po a: d'on ens e aques , el mis sinis e de o s els hos es?
1.
[...]
3.
Escep icismepel que a a
h
mo al és allo decisiu.
L'o& de la in e p e ació
mo al del món no é ja cap sanció més desp és d'ha e in en a e ugia -se en un
més enlli: acaba en nihilisme << es no é cap sen i »
[...]
(KSA,
XII,
125-126. Ta do
de 188
5- a do de 1886 2<127>).
El nihilisme eu opeu.
[..
.]
13.
l...]
Vn ce cansamen espi i ual, que mi janqan la lla ga llui a d'opi-
nions iloso iques ha po a ins a l'escep icisme
(Scepsis
[sic])
desespe a e s la
iloso ia, ca ac e i za igualmen I'es a de cap mane a in e io d'aquells nihilis-
es.[...]))
(KSA,
NI,
211-216. 10 de juny de 1887. 5 <71>)~'.
3.
Aspec e social
(i
psicol2gic)
La e
en si i~za eix.
Pocs ésse s hu nans en gene al enen e en si ma eixos; -i en e
aques s pocs, n'hi ha uns que aconsegueixen aques a e com una mena de ceguesa
ú il o com una mena d'en osquimen pa cial de llu espe i - (que esgua da ien, si
poguessin eu e
en el oiz;
de si ma eixos!), n'hi ha d'al es que han &adqui i p i-
me amen pe a si aques a e: o allo que an de bo, de e m, de g an. és de be11
an u i un a gumen con a l'esckp ic que habi a en ells, cal con ence
aques
esc2p-
ic
o bé pe suadi -lo, alho a que pe aixb es necessi a gai ebé el geni. Aques s són els
g ans descon en s de si ma eixos.
(
La gaia ciencia,
284).
Sen i de la e i a .
-LV'abelleix qualse ol escep icis ne que e n pe me i de es-
pond e: ~In en em ho!~. Tanma eix, ja no puc sen i a pa la de o es les coses i
de co es les p egun es que no concedeixin la possibili a de l'expe imen . En aixo
au e! Iími del meu «sen i de la e i a n: ca en aquell pun la alen ia ha pe du
el seu d e . (La
gaia ciencia,
5
5
1).
4.
Aspec e polí ic
L'escep icisme e s el so imen , que e11 el ons només és un e a ec a de la mo al
a is oc i ica, ambé ha con ibui ,
i
no d'una o ma mínima, en el naixemen de
26. Sob e
les
elacions en e esccp:icisinc
i
nihilisme
-i
z nbé
en e mo al
i
escep icisme en
I'ob a de Nie zsche, c .
WEISCHEDEL,
W.
(1980).
Skqhsch
E !7ih
Fiank u am
Main,
Suh kamp,
p.
31-34
i
80-86 en especial.
Nie zsche i l'escep icisme
En ahona
24,
1995
143
la da e a g an ebe1,lió d'esclaus, aquella que ha comenca amb la Re olució
F ancesa.
(Més enlla de1
bé
i
del mal:
46).
5.
Aspec e ecnic (i es e ic)
Fe i e , po se una pe i a suspicacia xiuxiuege a l'esckp ic aques es p egun es a
cau d'o ella: es a ealmen embelli el món pe quk p ecisamen l'home el consi-
de e bell? L'ésse humi l'ha humani za : aixb és o . Pe o es, es en absolu no
ens ga an eix que p ecisamen l'ésse huma p opo cione el model de la bellesa.
Qui sap quin aspec e o e eix l'ésse huma als ulls d'un ju ge més al del gus ?
(La
caiguda dels idols
~Incu sions d'un in empes iu)),
Cj
19).
Els
obscu an is es.
L'essencial en la nig omincia de I'obscu an isme no és que ol
en osqui els caps, sinó que ol denig a la ima ge del món, ol
ei2 osquz
la nos a
ep esen a ió de I'exzs 2ncin.
Pe e aixb, li senieix so in , ben ce , aqueix mi ja.
us a I'acla imen dels espe i s: de egades, pe o, u ili za p ecisamen el mi ja, con-
aposa i, amb el més enlai a e inamen de I'in el.lec e, in en a de p odui un
a a a zen
dels seus ui s. Sub ils me a ísics que p epa en I'escep icisme i
amb
llu desmesu ada agudesa in i en a descon ia de I'agudesa són bons ins umen s
d'un obscu an isme més e ina . -Es possible que ins i o Kan po se u i-
li za pe aques p oposi ?
1
que ell, segons la seua p opia i amosa decla ació,
ha
olgu ,
almenys pe un emps, quelcom de semblan : ob i camí a la
e
men e
assenyali els seus Iími s al sabe ?- la qual cosa, pe descomp a , no l'aconseguí, ni
el1 ni ampoc aquells qui el segui en pe les d ece es de llops i aboses d'aques
ex emamen p immi a i pe illós obscu an isme, més enca a, el nés pe illós de
o s: ja que aquí la nig omancia apa eix embolcallada de llum
(Hui?za, zassa /7unzd,
olum
11,
«Miscel.linia d'opinions i sen encies»,
27).
6
Aspec e li e a i
Pa la l'escEp ic
Mi ja ida la ens
al
ol an ,
la busca es mou, la eua anima s'ex emeix!
Ja a emps que aga eja i ce ca,
pe o no ha oba es.
1
en aques pun acil.la?
Mi ja ida la ens al ol an :
ha es a dolo i e o , ho a e a ho a!
Que ce ques enca a?
Pe
que?
Aixo és p ecisainen el que ce co
d'aques e
-
un mo iu e a I'al e!
(Lagaia ci27zcia.
«Bu la, as úcia i enjancaii,'.$
61).
Caid ia, ins i o , a egi -hi un:
7)
Aspec egene ic,
ja que Nie zsche ambé
co eiaciona els gene es humans
amb
ies modaii a s de i'escep icisme. Ce amen ,