Fer front a la transició de l'educació a la feina. Un problema cada vegada més complex per als joves

FER FRONT A LA TRANSICIO DE L'EDUCACIO A LA FEINA. UN PROBLEMA CADA VEGADA MES COMPLEX PER ALS JOVES Gerard Welbers (IFAPLAN, Colbnia) INTRODUCCIO De:::r6s de dues di.cades de reformes estructurals i de foment dels plans d'estudi centrats en problemes interns dels sistemes educatius de la Comunitat Europea, durant els darrers anys s'ha observat una tendsncia a estudiar més detilgudament el paper i les possibles funcions de I'educació en un context econbmic i social que evoluciona rhpidament. La preparació per a la vida en general i, especialment, per a la vida dins el món del treball ha esdevingut un nou desafiament per als sistemes d'educació establerts, que durant molt de temps s'han ocupat principalment de desenvolupar la capacitat acad&mica i augmentar els coneixements dels estudiants, sense preocupar-se gaire de com s'aplicaria tot aixb a la realitat canviant de fora de l'escola. Aquest article vol descriure i analitzar alguns aspectes dels problemes relacionats amb el pas dels joves de I'escola al treball. Especialment, reflecteix els antecedents de la primera serie de projectes pilot duts a terme per la Comunitat Europea (1976-1982) per tal d'ajudar els joves a preparar-se per a la vida i la feina dins el món adult.' 1. Els resultats detallats d'aquest Programa &Acció no es presenten en aquest article. Llur documentació completa és en una serie de reportatges i publicacions. Basat en els resultats d'aquest primer programa, comenci3 el setembre del 1983 un 101 ctPapersa: Revista de Sociologia 1. PANORAMICA GENERAL DEL PROBLEMA DE LA TRANSICIO L'empenta del Programa d'Acció de la Comunitat que es llangh el 1976 provenia principalment de l'augment dramhtic de l'atur juvenil. Tanmateix, els acurats diagnbstics del problema de l'atur juvenil no es van estudiar prou per a poder arribar a plantejaments d'una política ben definida que el resolgués. La qüestió de si l'atur juvenil s'havia de veure com un problema cíclic o com el resultat de canvis estructurals més profunds va ser objecte d'una controvertida discussió que va portar a opinions bastant diferents sobre quines mesures s'haurien de prendre per a facilitar la introducció del jovent dins el món del treball. Les 30 experiencies pilot del Programa &Acció estaven encaminades a provar les possibles contribucions dels sistemes educatius a una comprensió del problema de la transició i a l'estudi de proposicions per a resoldre'l. S'han produiit canvis considerables des que es va crear la primera serie de projectes. Malgrat la tendencia a la consolidació de I'economia a alguns paysos, l'amena~a de l'atur no ha disminuit en general. Lluny d'aixb, entre l'octubre de 1980 i l'abril de 1984, el nombre d'aturats a la Comunitat Europea es va incrementar més de 5 milions, des d'uns 7 milions a 12,5, és a dir, un augment del 70 %. Més del 40 % dels aturats són joves de menys de 25 anys. Sis de cada deu joves sense feina són dones. La manera com aquesta tendencia evolucionar& en el futur i si s'haurh d'acceptar un alt percentatge d'atur a tots els paisos són qüestions que encara estan per resoldre. No obstant aixb, aquesta incertesa podria molt bé convertir-se en un element estable a l'hora de planificar el futur. Si la viabilitat i l'eficiencia tecnolbgica esdevenen els criteris més importants, l'aprovisionament de la segon programa de Transició que inclou també 30 projectes pilot aplicats a tots els deu estats membres de la Comunitat Europea. Per a obtenir més informaci6 sobre el primer i el segon Programes d'Acció sobre la Transició, podeu adre~ar-vos a les adreces següents: Comission of the European Community Directorate General V 200 Rue de la Loi B - 1049 Bruxelles o bé Programme Information Office IFAPLAN Bruxelles Square Ambiorix 32 B - 1040 Bruxelles Fer front a la transici6 de l'educació a la feina I major part de béns que la nostra societat necessita es produir; amb una forca laboral molt més petita que l'actualment feta servir. Es podria argüir que, histbricament, quan les innovacions tecnolbgiques han fet acomiadar gent, a la fi sempre han tornat a trobar feina en un altre sector. Perb aquests acomiadaments sempre han produjit molt de trasbals als individus afectats i actualment la naturalesa i proporció del desenvolupament tecnolbgic canvien més radicalment i més de pressa que en períodes anteriors. El temps de quh hom disposa per a adaptar-se a les noves situacions s'escur~a cada vegada més. En itpoques anteriors, les innovacions tecnolhgiques van fer sortir un nombre elevat de gent dels sectors de la indústria i la confecció i molts d'ells han anat a parar al sector de serveis, que est; creixent. Avui, Bdhuc en aquest camp en expansió s'utilitzen cada vegada més tecnologies noves i més eficients, la qual cosa implica urla altra vegada una necessitat més redu'ida de mi d'obra. Sembla ser que la introducció de nova tecnologia i d'una nova organització laboral té una altra conseqühncia, que és la tendhncia a una divisió més accentuada del treball en especialitzat i no especialitzat. A part dyuna quantitat relativament petita d'especialistes altament qualificats, un nombre creixent de sectors del món laboral només requereixen gent per a activitats rutinaries que no necessiten la preparació dels treballadors que els ocupen avui. La sensació d'estar massa especialitzat per a la feina que es fa i, com a conseqühncia, el fet de no haver de demostrar la capacitat professional es tradueixen sovint en una phrdua de motivació i a vegades en un rebuig conscient del treball. Entre el jovent s'observa una tendhncia a adoptar actituds més critiques davant les ofertes de treball existents, malgrat la difícil situació laboral. No accepten tan fhcilment que el seu entorn els pugui influir o manipular; posen en dubte el paper de l'educació i l'assessorament en la selecci6 d'uns joves i el rebuig d'uns altres; creuen que el fet d'acceptar el mercat actual de treball com una cosa immutable no té gaire sentit. Aquest fenomen pot no ser evident a tot arreu, perb es fa evident all; on es comencen a dur a terme maneres noves de sobreviure econbmicament i socialment. Aquesta <<cultura de la superviv?ncia>> és vista amb desconGanga per part d'aquells que donen suport als sistemes ja establerts; malgrat aiu2, hom pot adduir que demostra un grau de maduresa social molt poc valorat. S'hauria de reconhixer el perill que s'arribi a crear un trencament cultural (cultural gap) entre aquells qui acceptefi l'organització tradicional del món del treball i aquells qui no l'accepten. Aquests moviments porten a la conclusió que els períodes d'atur (millor dit, <(períodes sense feina pagada fixa)>) tant després d'acabar l'escolaritzaci6 com durant qualsevol moment de la vida laboral, s'hauran de veure <{Papers)>: Revista de Sociologia com una possibilitat real i no com abans, és a dir, com un cas d'excepció d'aquells qui es troben en una situació econbmica difícil o que no estan dotats de preparació. Com més es basa la prosperitat en el consum creixent de bens i serveis, que les mhquines automhtiques o semiautomhtiques poden produir molt bé, més real sembla aquesta perspectiva. Sorgiran nous camps de l'activitat ocupacional on la gent podrh trobar feina i guanyar-se la vida. Perb la seva natura encara no esth definida. No és clar si les polítiques convencionals d'economia de mercat i de treball podran tornar a establir la plena ocupació i dominar la dinhmica d'un mercat de treball que cada vegada és més complicat. Darrera la <(situació oficial)> que presenten les estadístiques de l'atur s'estan produint uns certs processos que normalment s'escapen de la vigilhncia dels sistemes establerts de regulació de I'oferta i la demanda. Evolucionen mercats marginals i perif6rics que donen feines temporals (a vegades sense declarar, per raons d'impostos), les quals no ofereixen cap futur al treballador. A més, s'estan creant algunes classes de feina no tradicionals (com els <tcol.lectius de jovesn) que estimulen la creativitat individual i la motivació i que contribueixen a establir alternatives a llarg termini per al mercat laboral actual; la línia divisbria entre els aspectes negatius i els positius no és sempre fhcil de dibuixar. El problema es planteja en termes de si les noves polítiques del futur hauran de fixar-se més a organitzar i estructurar aquest món marginal o a ignorar-10 o suprimir-10. Una conseqiikncia evident de tot aixb és que els sistemes de col.locaci6 i assessorament haurien de tenir en compte l'existsncia d'aquests llocs de treball. Fins ara s'ha fet molt poc a I'hora de preparar la gent a adaptar-se a una certa inseguretat respecte a la tradicional feina estable. El fet d'informar els joves d'aquesta situació posa els nostres sistemes educatius en un greu dilema. Durant les últimes dscades la publicitat que demanava més i millor educació i fins la mateixa ideologia educativa han estat lligades amb el missatge implícit que diu que aquells qui estan més ben preparats són els qui obtenen els millors llocs de treball. Aixb acostuma a anar junt amb la interpretació implícita segons la qual tot allb que es necessita per a tenir kxit en la futura vida professional es pot adquirir d'una sola vegada abans de comenqar la vida laboral. Potser algú trobarh que és cínic el fet d'adduir al mateix temps que una de les tasques futures importants de l'educació hauria de ser també la preparació per tal que la gent es pugui adaptar més bé a la situació d'atur. Admetre que la vida laboral pugui comengar amb un lloc de treball més poc remunerat o hdhuc amb l'atur i preparar sistemlticament els joves per a aquesta realitat pot provocar un impacte negatiu en les seves motivacions. Pot fomentar la sospita que falla alguna cosa respecte a les com- Fer front a la transició de l'educació a la feina pensacions promeses per complir amb el sistema educatiu i així posar en perill el significat i I'adequació de tot el procés educatiu. En el fons aquest dilema no es pot resoldre sense fer una reconsideració general del paper i la funció de l'educació, Cal comenCar a pensar que el temps que els joves passen a escola i el subsegüent període de capacitació professional només són el comenlament d'un procés educatiu a llarg termini. No podem esperar que una preparació completa per a tota una vida professional sigui en realitat exclusivament el resultat d'aquesta fase inicial. Cal abandonar el model tradicional, que creu que l'educació només ha de ser per als joves i el treball només per als adults. Lluny d'aixb, l'educació sistemhtica s'ha de concebre com un element integrant i repetitiu del treball i de la vida adulta que ajuda a mantenir els coneixements i la compet2ncia de I'individu al nivell que exigeixen una realitat que canvia acceleradament i les seves prbpies necessitats canviants, i que a més ha de subministrar una base sblida per a preparar-se per a les noves etapes de la vida. Aixb inclou educació durant tota la vida amb la possibilitat d'un aprenentatge personal continu, d'oportunitats de considerar les alternatives als models de <{carrera professionaln tradicionals, i amb un ús més profitós d'aquelles qualitats personals que en els llocs de treball1 que existeixen actualment no s'aprofiten prou. Hem de reconsiderar els conceptes d'atur i d'ocupació. Feines a temps parcial, compartides amb un altre treballador, reduccions drhstiques del nombre d'hores de treball, mitja jornada o jubilació abans d'hora; tot aixb són mesures que guanyaran importhncia en el futur i faran incrementar el temps que hom tindrh per a altres coses fora del treball remunerat. Caldrh escoltar amb més atenció les raons d'aquells qui creuen que el creixement hauria de tenir lloc dins el camp de les activitats socials i de millora de la qualitat de vida més que en el consum de bens industrials. Els nous conceptes de creació de llocs de treball poden ajudar a estructurar aquestes perspectives que encara són marginals. Si l'atur, en el sentit convencional del terme, ha de mantenir-se durant molt de temps a nivells alts, cal preguntar-se si no caldria donar preferilncia a noves formes d'inversi6 pública per a crear llocs de treball sobre el pagament del subsidi d'atur. Es podria suposar que aquestes tendhcies no només donaran un nou significat al concepte de treball (per exemple, que no sigui considerat com una part tan inseparable dels avantatges socials de I'individu i que sigui un indicador menys important de l'ilxit i el prestigi socials), sinó que també a llur torn portaran a una nova definició de la situació dels aturats. Un reconeixement públic cada vegada més accentuat pels llocs de treball de nova creació, les iniciatives subvencionades i les activitats <(transitbries)>, equipa- <(Papers)>: Revista de Sociologia rant-10s en valor social als llocs de treball tradicionals, podria ajudar a aquesta tasca. L'increment que s'espera en el temps de <tlleure)> de molta gent, juntament amb una política més activa respecte al lleure, podria contribuir també a reduir la disthncia social entre aquells qui realment tenen feina i aquells qui no en tenen. L'atur s'acabaria veient no tant com un frachs personal i social sinó com un període transitori en una vida laboral d'una variació molt més gran. Aixb que hem dit abans no només és vdid per als joves ni el problema de la transició es limita a aquells que acaben l'escola; els adults també es troben en una situació de transició constant. No obstant aixb, la població més jove és la que probablement aportarh noves actituds a tenir en compte a l'hora de resoldre aquest problema. Aquest fet condueix a una altra si.rie de factors que constitueixen el marc on hem d'enquadrar el problema de la transició tant dins el món del treball com a la vida adulta. En les generacions adolescents estan naixent noves concepcions de la vida laboral i adulta, diferents de les de la societat dels grans (pares, empresaris, educadors, polítics). Els valors i les necessitats dels joves tal com ells mateixos els experimenten i expressen contrasten amb els valors que de manera implícita hi ha darrera de moltes accions encaminades a preparar-10s per a la transició. Segons l'opinió d'un nombre creixent de joves, l'objectiu final .del període de transició no és tant el fet de poder trobar una feina com arribar a una forma més rica d'assolir la satisfacció personal i social. Quant a aixb, hom veu també la transició com una integració social més satisfactbria dins l'status adult. Cada vegada més es pensa en les perspectives del futur desenvolupament personal com una manera de viure individual més que com un tipus específic de lloc de treball. El treball remunerat es veu com una forma d'assolir la independencia econbmica mínima, perb es rebutja amb freqiii.ncia si no ofereix cap oportunitat real de realització i autonomia. L'i.mfasi que es concedeix a les bones relacions socials, a les actituds de collaboració, a la solidaritat entre els homes, a un ambient que estimuli I'aprenentatge dins el lloc de treball, el desig de participar a l'hora de prendre decisions, i 1'interi.s creixent pels llocs de treball no tan ben remunerats perb socialment importants, així com pels que pertanyen a les noves empreses petites independents, són signes d'una mateixa cosa. L'especialització professional, l'adquisició d'actituds més comercialitzables i un pla <tmaterialista, de vida professional sovint passen a un segon pla. Unes tendkncies així no es poden deixar de banda; la manera més usual de preparar els joves per a la transició és massa restringida, atks que s'hauran de trobar alternatives d'integració si les indústries que donen feina no poden fer front a la demanda tant en qualitat com en quantitat. S'hau- Fer front a la transició de i'educació a la feina I ria de mantenir un dideg sobre els nous valors entre tots els protagonistes, de manera que el jovent pugui negociar el seu propi contracte amb el sistema educatiu, els empresaris i la societat. La preparació del jovent de cara a la vida laboral i a acoplar-se al canvi dins aquesta vida no es pot considerar que siguin simplement una qüestió de donar-10s la competencia professional adient, sinó que el problema es torna a plantejar en la necessitat de trobar nous m6todes i formes de socialització i en la responsabilitat ineludible que els sistemes educatius hi tenen, deixant de banda la situació econbmica. Les idees d'una educació que s'anés repetint regularment (o educació permanent) i d'italternanca), podrien constituir un marc adient i coherent de resoldre el problema; els lligams evidents amb la mA d'obra i les polítiques d'ocupació necessiten intents més radicals per a reforcar la cooperació i la coordinació. Els objectius i les limitacions d'aquest article exclouen la discussió en detall de les diverses teories sobre la relació entre el treball i l'educació, dins les quals els problemes de transició es consideren en general com una relació inadequada entre els sistemes d'educació i els d'ocupació, o com un matrimoni mal avingut entre el mercat de treball i el <(producte>> de l'educació, si es pot dir així. No obstant aixb, sembla que les teories generals més importants dins el camp de l'economia, la política social, les previsions de mh d'obra i les polítiques d'ocupació no han sabut predir els problemes que en un passat recent s'han fet evidents; també semblen incapaces de donar una explicació coherent i comprensiva de la situació que avui hem d'afrontar . Ha esdevingut evident que no n'hi ha prou amb els models establerts per a donar una base tebrica global al difícil problema de la transició. La necessitat de combinar l'educació i l'ocupació de manera que satisfaci tant I'individu com la societat sembla anar més edh de les perspectives de les teories actuals. Es necessita un marc nou i més ampli per tal d'entendre les interaccions entre tots els factors importants dins la transició i per tal d'extreure conclusions de cara a una política Amplia i coherent a llarg termini, que es basi en les dades analítiques de diverses ciencies, com l'econornia, les ciencies socials i la pedagogia. Sembla poc probable que puguem disposar d'un marc tan ampli a curt termini. Per aquest motiu, la present anhlisi es limita deliberadament a observar i descriure les dificultats que troben els joves durant el període de transició. No es basa tampoc en cap teoria en concret sinó que vol centrar-se en els problemes i les necessitats dels individus afectats més que en les necessitats més abstractes dels sistemes d'educació i treball, o de tota la societat en general. Cal tenir present una orientació fonamental: aquest article tracta prin- <<Papers)>: Revista de Sociologia cipalment dels problemes de la transició i no de l'atur juvenil. La idea bhsica d'una transició satisfactbria va més enllh del fet de trobar i conservar una feina, sigui la que sigui. Abasta I'adquisició i I'aplicació correcta de la capacitat personal que hom necessita a I'hora de prendre una bona decisió i de fer els passos necessaris per a assolir el lloc de treball que cada individu creu que li correspon, per exemple aquella feina que permeti una evolució personal més Amplia. Parla del foment de la motivació i l'actitud necessBries per a esdevenir una part constructiva i dinhmica del món del treball; inclou dins aixb la preparació professional addient, un mínim bhsic d'aptituds i preparació i la capacitat d'adaptar-se a una situació d'atur. Des d'aquesta perspectiva, la transició al món del treball no sembla ser simplement un problema transitori que sorgí a partir de la crisi de I'ocupació, encara que sens dubte aquesta el tragué a la llum. El problema constant consisteix a capacitar els joves perqul., si més no, puguin sobreviure o, més encara, esdevenir membres satisfets i competents d'una societat que és més complexa i competitiva cada vegada i que afronta canvis més i més rhpids. 2. EL MARC DE REFERENCIA. TIPOLOGIA GENERAL DE LES POSSIBLES SITUACIONS PROBLEMATIQUES Per tal de poder fer front a les dificultats de la transició i establir-se d'una manera satisfactbria dins el món laboral adult, cal disposar de dues condicions bbiques: - L'individu ha de tenir al seu abast els mitjans personals (en qiiestió d'aptituds i qualificació) que li permetin d'identificar els llocs de treball adients, sollicitar-10s i ser capac, en la prhctica, de satisfer les exigsncies del lloc de treball que finalment hauri acceptat. - Tan important, si més no, és la necessitat d'elaborar una llista coherent de les aspiracions personals, una perspectiva dinhmica del model de vida propi de cadascú dins la societat, que en ell mateix faci que l'adquisició de coneixements i qualificacions tingui sentit per a l'individu. En altres paraules, el jove necessita una idea clara dels elements que hi ha a la vida laboral de I'adult pels quals val la pena de lluitar i que constitueixen la base més sblida de la motivació i les actituds constructives vers la nova etapa de la vida després de la transició des de l'escola. Ambdues condicions són necessiries; amb una de sola no n'hi ha prou. Un jove que aspiri a ser un dependent de botiga per6 que no tingui uns Fer front a la transició de l'educació a Ia feina coneixements elementals bbics difícilment trobarh feina en aquest terreny. Igualment, un estudiant ben preparat sense cap motivació ni idea de com fer servir la seva preparació de forma econbmicament satisfactbria i que es trobi anant d'un lloc de treball a un altre finalment serh rebutjat per part dels empresaris per poca formalitat. Ambdues condicions són complexes; poden ser acomplides en un dels seus aspectes i no en un altre a un mateix temps. El grau en qu2 es poden satisfer pot variar també amb el pas del temps i tant els mitjans com les aspiracions poden evolucionar dinhmicament. Cada condició s'allarga en una seqiiencia contínua on hom pot identificar totes les gradacions possibles en relació a la naturalesa de les aspiracions individuals i/o la possessió dels mitjans adients. Les dues condicions bhsiques reben en elles mateixes la influkncia del marc contextual en qui. han de dur-se a la prhctica. Aquest marc es refereix principalment a tres Brees diferents: el context sbcio-econbmic, allb que els sistemes educatius ja cobreixen i el grau de cooperació tant entre el personal i les institucions del sistema educatiu com entre l'educació i altres terrenys d'actuació social i econbmica. Així, pel que fa referencia als mitjans, el fet que un jove pugui utilitzar la preparació professional que la feina exigeix de@n de la possibilitat de preparació adient; si aquesta preparació podrh ser utilitzada realment depi.n de les facilitats que hi hagi a l'hora d'aconseguir el Uoc de treball apropiat. De la mateixa manera, la construcció d'un model dinhmic d'aspiracions a llarg termini per a la vida adulta i laboral ser2 molt més fhcil si hom procedeix d'una família estable amb un ambient estimulant que si es ve d'una família trencada. Certament, l'accés a una documentació curosament elaborada sobre les perspectives professionals, juntament amb un servei ben promogut de consell i guia, facilita l'acompliment de les ambicions personals. Per tant, es pot deduir un nombre elevat de combinacions per a les condicions bhsiques dins els distints contextos. Aquest simple esquema pot ajudar-ne la comprensió: <<Papers)>: Revista de Sociologia per a adaptar-se a una nova etapa de la vida. Per aquest motiu, hom no pot veure l'atur juvenil simplement com una part del problema de I'atur en general: per als joves les conseqüitncies són diferents, en una gran proporció, que per als adults; aquestes dificultats exigeixen solucions diferents. Els joves que han acabat l'escola s'adonen aviat que no se'ls concedeix un status adult immediatament. El fet que tinguin o no feina és un factor decisiu per a aixb. Una de les principals dificultats que els joves sense feina han d'afrontar és el fet que es veuen privats dels mitjans que creuen que els podrien assegurar una posició independent, com per exemple recursos monetaris personals i autonomia en relació a la família. Les investigacions demostren que molts joves sense feina viuen sota un gran stress en intentar aconseguir els diners que necessiten per a mantenir-se al mateix nivell que els seus companys que, gradualment, van esdevenint consumidors independents: no poden mantenir una moto o un cotxe, comprar discs, sortir amb ningú, anar vestits segons la moda. Molts símbols de la desitjada autonomia social s'esvaeixen en la disthncia. A més, la resposta a I'autoritat dds pares i l'adaptació a les normes familiars es veuen en perill per culpa dels joves quan aquests no troben cap compensació en una situació d'independitncia laboral: com més llarga és la durada de l'atur, més freqüents esdevenen els problemes familiars. Una altra pitrdua de conseqüitncies greus és el fet que els joves en atur resten exclosos de la nova situació d'aprenentatge que aporta I'ambient de treball. Allb que a molts joves els sembla que és avorriment és en realitat moltes vegades la sensació d'estar bloquejats en tant que persones i hdhuc d'estar anant endarrera. Hom experimenta la situació de trobar-se en atur com extremament pobra en varietat i estímuls. Es perden les oportunitats de guanyar experigncia de les noves realitats titcniques, socials i econbmiques que rodegen aquells qui han arribat al treball o a I'aprenentatge prhctic. Algunes de les experiitncies bbiques que hom necessita per a la realització plena de les seves possibilitats no es poden adquirir sinó dins un context laboral. El treball és una part de la realitat global, que s'organitza d'una forma bastant diferent del món limitat de l'escola o la llar. Dins aquest món s'han d'entendre i adoptar concepcions diferents de les relacions personals, del rendiment, de l'eficiitncia i de la disciplina. Cal aprendre noves normes i fer créixer un altre tipus de solidaritat amb altri. Tot aixb forma part de la funció socialitzadora del treball en la seva primera etapa; per aixb la feina és molt més que un mitjh d'assolir la seguretat econbmica. Mitjangant la comunicació i la comparació amb aquells qui treballen els aturats s'adonen, encara que d'una manera tan imprecisa com puguem imaginar, que s'estan deixant perdre una experiitncia important per a la seva Fer front a la transició de l'educació a la feina prbpia realització personal. Com més llarg és el període d'atur més s'adonen de l'abisme que es va obrint entre llur situació i la dels seus coneguts que treballen; les activitats de lleure que comparteixen amb aquells qui tenen feina no poden salvar aquest abisme. A la fi es produeix una reducció notable dels contactes socials, la qual cosa crea noves dificultats als aturats a l'hora de seguir confiant en ells mateixos dins la relació amb altri. Les conseqüitncies es fan paleses en el descens de la motivació i en una ambició cada vegada més baixa per trobar una feina adient a mida que s'allarga el temps d'atur. Algunes de les dades a I'abast demostren que el nombre de sollicituds de llocs de treball que fa el jove aturat baixa significativament després d'uns quants mesos; al mateix temps creix el desig d'acceptar un lloc de treball fora del camp d'interss del comencament o d'un nivell inferior a aquell a que s'aspirava en principi. Aixb ens remet a una altra implicació greu de I'atur, que no hem de sul~valorar: el gradual abandonament de les aspiracions personals. Els joves que tenen una perspectiva clara de la seva vida laboral haurien de ser en general capagos de no rendir-se als obstacles a curt termini. No obstant aixb, com més dura el període d'atur i menys precises són les aspiracions inicials, més posen en dubte la importhncia dels valors professionals i ocupacionals que havien mantingut pritviament. El grau de resignació que es fa a vegades evident en les enquestes als joves en atur és esgarrifador, ja que, sense la voluntat d'ajudar-se un mateix, la disposició d'acceptar i fer un ús racional de l'ajut extern acaba per desaparkixer. Fins ara la preparació per a la vida laboral que hom rep dels sistemes educatius ignora en gran part la possible realitat de l'atur i de la feina insegura ocasional. Molts mestres es mostren reticents a tractar aquest tema a classe. Per aquest motiu, quan deixen l'escola, els joves no disposen ni tan sols d'una informació bhsica mínima sobre qu2 han de fer si es troben sense feina. Com fer una sollicitud, on anar-se a apuntar, com demanar el subsidi d'atur, com omplir el temps lliure.. . Es deixa sol l'individu amb una gran quantitat d'interrogants que són el resultat d'una preparació insuficient per fer front a un nombre limitat d'oportunitats d'aprenentatge i opcions restringides de llocs de treball. La lliure elecció de professió i lloc de treball és una part dels drets blsics de la persona en els paisos de la Comunitat Europea. Aixi, no vol dir tanmateix que a tot arreu de la Comunitat hi hagi una gamma completa de possibilitats d'aprenentatge dins el món de la feina i una plena varietat de tipus d'ocupació. Hi ha regions en cada país en quit les alternatives són notablement escasses encara que l'oferta total de treball i oportunitats d'aprenentatge pugui ser suficient: a algunes lrees rurals es produeix una manca de ml d'obra no resolta, perb limitada només al camp de l'agricul- ctPapersn: Revista de Sociologia tura, mentre que un altre tipus d'oportunitat és eschs; hom troba situacions semblants en altres Brees de la indústria o el comerg dedicades exclusivament a una sola activitat. AIli on hi ha alternatives de feina, encara que siguin inadequades, molts joves a la recerca de feina han de sotmetre llurs interessos i inclinacions personals a les lleis del mercat laboral local. Sovint han de renunciar a feines que no entren dins el patró laboral local a causa que les oportunitats a I'abast d'aprenentatge reflecteixen en gran part l'estructura laboral de la localitat. Les possibilitats de trobar oportunitats adients en una altra zona es limiten moltes vegades perqut la possibilitat de desplacaments a aquesta edat no acostuma a anar més enllh d'anar i tornar cada dia a casa des del lloc de treball o aprenentatge. Aixi, molts joves, o bé han de realitzar llurs esperances personals respecte a la vida laboral dins el marc limitat de les oportunitats locals, o bé es veuen obligats a agafar una feina o un aprenentatge que no correspon a llurs ambicions. En ambdós casos la transició al treball és marcada per una relativa pkrdua, ja que la societat fa néixer esperances que més tard no es poden realitzar. Cal enfrontar-se als requisits de la feina i aprendre noves normes. El fet d'haver aconseguit un lloc de treball o d'aprenentatge no marca la fi del període de transició d'un jove: lluny d'aixb, comenca una altra etapa de la transició. Abans de comencar el treball o la preparació prhctica dins el treball, molts joves mai no han tingut cap experitncia dels requeriments que dibuixen en la prhctica el perfil de la seva feina. La qüestió de si seran capacos o no de fer front a aquestes exigirncies només es pot resoldre en la practica. Els certificats de I'escola no en són bons indicadors, tal com l'experitncia ha demostrat constantment. Cada vegada més seleccionadors es miren els títols només com un ajut a l'hora de fer una primera selecció; es concedeix molta més importhncia al període de prova (particularment dins les grans empreses) i als tests d'aptituds especials quan s'ha d'avaluar la preparació dels joves. En deixar I'escola, els joves sovint comencen a treballar amb la creenca que els títols oficials que tenen o la vocació que ha anat creixent en ells per una especifica professió o lloc de treball constitueixen una base suficient per a garantir l'txit un cop dins I'ocupació real. En la prhctica han de fer front a un abisme considerable entre llurs aspiracions i la realitat. A més, algunes de les aptituds i alguns dels coneixements que el treball requereix s'han tractat poc o gens a l'escola. Aixi, per exemple, produir constantment un rendiment determinat durant un període donat de temps, fer front a una pressió psicolbgica durant diverses hores al dia, tenir responsabilitats personals sobre el material i la maquinhria, possiblement són factors que Fer front a la transici6 de l'educació a la feina produeixen molt stress als joves que no han tingut cap feina abans. Molts d'aquells que han passat per una educació professional específica, sobretot en estudis de plena dedicació, han d'adonar-se que es requereix la practica d'una s2rie de coneixements professionals que no eren cap element explícit del seu aprenentatge previ. A més, certes aptituds ja adquirides poden no tenir aplicació practica dins la feina. Aixb pot afectar tant les aptituds professionals com d'altres coneixements. Així, els joves han de fer front a la realitat d'un treball on, per exemple, hi ha parts de llurs aptituds que resten per desvetllar per manca d'incentius, o on l'ambit de la iniciativa personal i la participació activa en la resolució dels problemes es veu limitat per una rutina del treball altament mecanitzada. Un lloc de treball massa dur o massa poc exigent condueix amb freqükncia a la insatisfacció i la desillusió. No només cal un cert nivell educatiu i professional per a fer front a les exigkncies del lloc de treball; cal entendre uns altres esquemes de comportament i cal aprendre unes altres normes. És durant el primer període en la feina que molts joves s'enfronten cara a cara a una nova classe de solidaritat que és diferent de la del món extern. Han d'aprendre, per exemple, a negociar les seves condicions laborals, ja sigui personalment o a través dels sindicats, i a sospesar els seus interessos personals amb els del grup de companys; a acceptar la disciplina de grup sense caure, perb, en el conformisme; a entendre quk signifiquen en realitat els drets del treballador. Sovint els altres companys esperen que es comportin com a adults, sense que els joves puguin estar a aquesta allada. Aquest stress pot fer augmentar facilment les dificultats dels joves a l'hora de guanyar confianla en ells mateixos, i adquirir les actituds personals i de companyonia que necessiten a I'hora de guardar llur autonomia personal durant aquesta nova etapa. Lluitar amb aquests problemes és en part una qüestió d'adaptabilitat i capacitat individual de suportar una pressió tan forta durant un període donat de temps; també pot, tanmateix, posar en evidirncia la necessitat que tenen uns quants joves de pensar un altre cop en la decisió que ja han pres en favor d'una professió o tipus de feina específic i fer-ne prendre una altra. Com més poc s'ha comengat des d'una posició personal amb objectius ben meditats respecte a la vida laboral, més difícil es fa no només el fet de resoldre algunes de les pesades exigkncies laborals, sinó també poder trobar una alternativa millor. <<Papers)>: Revista de Sociologia ~ 4. QUAN ES PRODUEIXEN ELS PROBLEMES? Els problemes de la transició de I'escola al món laboral no només es limiten al lapse de temps entre la fi de I'escolarització i el comencament de la primera feina. Surten a la llum amb més frequtncia durant aquest període, per6 molt sovint els seus orígens se situen en una etapa anterior i alguns d'ells només es fan evidents després del primer periode laboral. Per aquest motiu, sembla que serh raonable de fer una distinció de les etapes diferents on hom pot esperar trobar els problemes de la transició. 4.1. L'etapa prepavatbvia mitjancant l'educació secundhia Una strie de decisions que afectaran la posterior transició a la vida laboral s'han de prendre durant els anys d'educació secundaria. Per als joves i també per als seus pares, sovint all6 que aquestes decisions impliquen no és prou clar en el moment en qut s'han de prendre. Una complicació més greu és el fet de no poder tornar endarrera un cop algunes d'aquestes decisions ja han estat preses. Malgrat que en teoria, per exemple, si cal repensar-se allb que s'ha triat originhriament, tots els sistemes educatius ofereixen oportunitats de fer el pas d'un tipus d'estudis a un altre, generalment, en la practica, als joves els és molt difícil de superar un problema d'aquest tipus. A alguns pai'sos, particularment alli on l'educació global no és la nota dominant, cal prendre decisions ja des del pas de l'ensenyament bhic al primer cicle d'ensenyament secundari, és a dir, a una edat compresa entre els deu i els dotze anys. Normalment, en aquests casos es pot escollir entre tipus distints d'escola orientats a assolir nivells diferents de preparació i titulació. Malgrat que s'esth duent a terme un esforc en aquests paisos per tal d'aconseguir, si més no, una mínima coherencia entre els diferents corrents del primer període de l'educació secundhria, encara roman una marcada tendencia a la diferenciació. L'elecció del tipus d'escola té consequtncies a l'hora de I'accés de la persona a estudis especialitzats de les següents etapes educatives. Al mateix temps, es pren prhiament una decisió pel que fa a les futures alternatives després de l'escolarització obligatbria: alguns tipus d'escola posen I'accent en els corrents més acadtmics que condueixen ficilment a l'educació superior, mentre que d'altres s'orienten més a la transició, a la formació professional o al treball immediatament després d'acabar. En alguns pai'sos, les decisions que hom ha de prendre després d'acabar l'educació basica primhria impliquen una elecció immediata en favor de corrents distints d'educació general o global o d'uns quants Fer front 4 la transició de l'educació a la feina corrents d'educació professional. Haver escollit aixb últim implica moltes vegades una decisió pritvia en relació a la futura matitria en quit es treballar3 o a l'especialització. Posteriorment, els joves que ja han arribat a l'edat establerta d'haver acabat I'escola perb que encara no ho han fet es troben en un altre conflic- . te. Aquesta situació pot haver estat el resultat d'haver repetit un o més anys d'escola anteriorment; a alguns sistemes aixb pot afectar Adhuc els joves que han anat passant sense repetir cursos; per exemple, quan l'edat establerta per a acabar és més baixa que l'edat en quk els estudis poden realment estar fets. Malgrat que la major part dels joves es decideixen a acabar els estudis, encara n'hi ha alguns que se senten temptats a deixar I'escola abans d'hora. Aixb és especialment cert en aquells que van malament o que no tenen cap motivació per a romandre en un ambient escolar; aquests joves que deixen l'escola prematurament molt sovint passen a formar part del grup de risc més important del període de transició. 4.2. El periode entre la fi de l'escola i el comenqament de la primera ocupació Molts joves fan plans per entrar a treballar o per a l'aprenentatge practic dins el món laboral quan encara van a I'escola. Tanmateix, molts acaben I'escola sense idees clares sobre el futur d'aquests plans o sense cap oferta real. Comencen la vida laboral com a joves en atur. En la practica un període curt sense feina es pot fer servir en molts casos per a donar temps a l'orientació personal d'aquells que encara no tenen preses llurs decisions. Els estudis sobre aixb demostren el fet significatiu que, en comparació amb els joves en atur, els que treballen sovint ja van prendre llurs decisions quan encara eren a l'escola, mentre que, en un gran percentatge, els joves sense feina encara no s'havien decidit. Per aixb, per a molts joves en atur el primer període després d'haver deixat els estudis és una etapa de reflexi6 sobre llurs orientacions personals que durant els anys d'escolarització no varen poder tenir. Després del primer període d'atur, durant el qual I'individu afectat demostra generalment una gran activitat en la investigació de les possibles oportunitats de feina o aprenentatge, la situació empitjora rhpidament si res d'aixb no té itxit. Tot el complex de greus problemes personals, socials i econbmics esdevé una realitat per a aquells joves que no són capaGos d'establir-se en una feina durant un període més llarg, ja sigui per incapacitat personal o per manca d'oportunitats. d?apers,: Revista de Sociologia 4.3. Els primers anys de treball Respecte als diferents períodes en qui. tenen lloc els problemes de la transició hom pot distingir dues etapes principals durant els primers anys d'ocupació, les quals etapes són la d'iniciació al treball i la d'establiment en la feina o professió que hom ha escollit. Durant I'etapa inicial (que pot incloure un període d9aprenentatge prhctic; per exemple, fent d'aprenent) la idone'itat personal per al treball o professió es posa sota consideració i examen tant dels joves com dels empresaris. Tota la qüestió de satisfer les exigencies de la feina i de desenvolupar o completar les aptituds necesshries es planteja durant aquest període, juntament amb la possible reconsideració de les decisions que ja s'han pres. Després de l'inici en la feina, l'etapa d'establiment dins l'ocupació encara comporta alguns riscs abans d'acabar amb exit la transició. És sobretot a aquest nivell que els joves han adquirit experii.ncia suficient per a valorar llurs prbpies necessitats i seguir l'evolució dels valors i requeriments de llur professió, així com per a comprovar quan sigui necessari si llurs aspiracions són encara realistes. De fet, per a molts joves treballadors aquesta pot ser la darrera oportunitat de pensar en un retorn temporal a I'educació o l'aprenentatge per tal de completar llur formació i llur competencia professional. Per suposat, hom ha de fer front al canvi i la flexibilitat en el decurs de la vida professional. Pe&, malgrat que la idea &una formació que duri tota la vida est& cada vegada més d'acord amb allb que preveuen els mitjans prhctics, els requisits previs bisics per a adaptar-se als futurs canvis i fer ús de les perspectives de futur s'adquireixen durant el període de transició i són difícils de guanyar en la maduresa. 5. QUINS FACTORS INCREMENTEN LES DIFICULTATS DE LA TRAhTSIC16 Les subseccions que segueixen pretenen agrupar i analitzar amb més detall els factors que tenen una influencia dins el problema. Tenir conscitncia d'aquests factors és essencial a l'hora de planejar mesures diferenciades i efectives per a ajudar els joves durant el període de transició. Aquesta anhlisi no ha estat pensada per a establir una connexió causal sblida entre els distints factors d'influencia i les dificultats prictiques de la transició. Més aviat intenta d'estructurar tota la gamma de possibles variants, facilitant així una visió general d'aquest complex problema. Fer front a la transició de l'educació a Ia feina 5.1. Punts d2bils de les condicions del marc estructural Encara que gran part del context de les iniciatives i activitats personals respecte a la preparació per a la vida laboral no és gairebé mai sota el control de l'individu, és tanmateix important ésser conscient de quines són les condicions estructurals que afecten la tranquillitat de la transició de l'escola al treball. A aquells qui són dins la transició, una comprensió clara del context els ajuda a construir una perspectiva laboral significativa a I'hora de valorar allb que realment pot fer I'individu per solucionar els problemes que va trobant. A aquells qui tenen responsabilitats d'ajut en el període de transició, la consciitncia dels punts ditbils de l'estructura contextual els pot ajudar a planejar les mesures a prendre, i a establir unes prioritats. 5.2. L'impacte de les condicions sbcio-econbmiques contextuals Una primera sitrie important de factors contextuals est& relacionada amb les condicions sbcio-econbmiques generals. Aquestes condicions formen una estructura complexa, els elements de la qual, malgrat ésser interdependents en part, no entren dins una sola secció de la política de responsabilitat. Una indicació aproximada d'alguns aspectes pot iuustrar la seva influitncia en la transició: - Evidentment, una crisi generalitzada o una disminució del creixement econbmic influeix en les perspectives immediates d'aquells qui han acabat l'escola i busquen el primer lloc de treball. Els joves que ja treballen, especialment en feines marginals, i aquells amb poca o gens especialització estan exposats amb més freqüitncia que els adults a l'acomiadament, sobretot quan es concedeix prioritat a salvar els llocs de treball d'aquells qui han de mantenir una família. - El canvi tecnolbgic a gran escala pot tenir un efecte similar (per exemple, disminuint la demanda de mh d'obra com a resultat de la reconversió i de I'exigitncia de coneixements en noves disciplines i reduint així particularment el nombre d'oportunitats dels més poc preparats). - Punts d2bils de la infrastructura regional. Les oportunitats que ofereixen les Arees l'economia de les quals es basa en una sola activitat (per exemple, Arees agrícoles o mineres) sovint es limiten a la sitrie de tipus d'ocupació o aprenentatge de la regió. Així els canvis estructurals en l'activitat econbmica predominant poden significar un índex d'atur més elevat en aquestes zones, independentment de la situació general a la resta del país. ccPapers,: Revista de Sociologia - L'organització i el control del mercat laboral pot tenir una influi:ncia considerable en el pas dels joves al treball. A les regions i els pa'isos en qui: I'harmonia entre l'oferta i la demanda és una tasca que s'ha deixat tradicionalment sobretot a la iniciativa de les parts directament afectades (és a dir, els empresaris i el jovent), la situació real del mercat laboral és difícil de valorar. Ni les places vacants ni els joves en atur estan enregistrats moltes vegades; els serveis de col~locació i de cooperació i guia professional han de treballar sobre les bases limitades de les suposicions personals i el coneixement particular dels individus afectats més que sobre dades fiables. Per aixb les alternatives reals que puguin existir poden no ser posades en coneixement dels joves, que normalment només accedeixen a una informació limitada de les oportunitats que hom ofereix. A més, poden sorgir oportunitats en un mercat negre o secundari de mi d'obra que no estA prou ben organitzat per a oferir cap perspectiva a llarg termini als aturats. En aquells pai'sos o regions on s'obliga o s'incita prou els joves a enregistrar-se, si més no hom té a l'abast informació sobre els treballadors, la qual informació es pot utilitzar per a la planificació de mesures especifiques d'assessorament i ocupació. Al mateix temps, aixb també pot estimular els empresaris a enregistrar llurs vacants de feina per tal d'obtenir uns candidats al lloc de treball més adequats, mitjancant I'ajut de les agkncies. - La composició de la forca laboral és diferent segons els paisos i les regions. La pirhmide de població respecte a l'edat no és la mateixa a tot arreu. En aquells llocs on, en relació a la mi d'obra adulta, els joves tenen una representació més Amplia o on el seu nombre creix desproporcionadament, els joves que busquen la primera feina troben una competi:ncia més dura i un accés al treball més difícil que en situacions en qui: el total de mh d'obra juvenil decreix. Les variacions en la quota de naixements influeixen en aixb, així com 1'aflui:ncia de treballadors immigrats o temporals i qualsevol increment en la proporció de noies que entren dins el mercat laboral. - La xarxa de la seguretat social i dels serveis d'ajut públics és un factor essencial que pot ajudar els joves i llurs famílies a resoldre alguns dels problemes de la transició. El fet de si els joves tenen o no dret a subvencions per a un aprenentatge adequat o més ensenyament és de vegades un criteri decisiu a l'hora d'escollir entre una entrada prematura dins el treball no especialitzat o la possibilitat d'obtenir un títol professional: el fet de rebre o no subsidi d'atur té una importhncia decisiva per al jove quan totes les alternatives que té consisteixen a agafar el primer lloc de treball que se li ofereix o buscar i escollir la feina que més s'adigui amb les seves aptituds i aspiracions personals. Fer front a la transició de l'educació a la feina - L'existi-ncia de programes especials, com els colrlectius de serveis o projectes d'experii-ncies laborals practiques, no soluciona un problema d'atur juvenil, perb en molts casos ajuda els joves a omplir el període de temps entre que deixen l'escola i troben una ocupació estable. Al mateix temps, uns programes així poden contribuir activament a una adequada preparació per a la vida laboral mitjanqant la creació de situacions d'aprenentatge que permeten a l'individu de ser més conscient de les seves tendi-ncies i la seva capacitat personal i d'adquirir les aptituds que hom necessita en el món real del treball. 5.3. Dtferincies entre els sistemes i tradicions educatius Una segona si-rie de condicions del marc estructural esti relacionada més directament amb les responsabilitats i característiques dels sistemes educatius. Les distintes estructures i tradicions educatives dels pa'isos de la Comunitat Europea influeixen en els problemes de la transició de maneres diferents: - L'administració i la compet2ncia per a prendre decisions se centralitzen algunes vegades i arriben a esdevenir obstacles a I'hora d'emprendre accions flexibles, adaptades a les necessitats específiques dels sistemes educatius formals locals o regionals. En d'altres casos, les possibles oportunitats d'actuació potser no són aprofitades per part de les administracions o escoles locals perquino tenen prou poders per a fer-ho. Les estructures que gaudeixen d'una Bmplia descentralització dels poders decisoris sovint faciliten la planificació i la implantació d'activitats molt adaptades a les possibilitats i requeriments locals. Perb, si no s'incorporen clarament en un marc educatiu general ben coordinat, algunes activitats originals corren el risc d'esdevenir iniciatives aillades. Per aixb és important que hi hagi un equilibri raonable entre els poders centralitzats i els descentralitzats. - En alguns paisos l'educació general i la professional pertanyen a un mateix ministeri, mentre que en d'altres cauen sota la responsabilitat d'administracions diferents. En molts pa'isos les empreses també disposen d'algun tipus d'aprenentatge professional, el qual va des de programes limitats d'iniciació a la feina fins a estudis complets de formació, generalment amb poca relació amb el sistema d'educació professional de 1'Estat. A més, existeixen diversos tipus de responsabilitat mixta (per exemple, l'aprenentatge a Alemanya) basats en la idea d'una estreta co~laboració entre les <Papers)>: Revista de Sociologia La majoria de noies segueixen prenent decisions que es basen més en el seu futur paper en el si de la família que en les aspiracions per a la vida laboral. La preparació laboral no es veu moltes vegades com una necessitat vital, ni per part de les noies mateixes ni per molts altres membres de la societat. Aquestes conceptes erronis es tradueixen en efectes inquietants si passem a la desproporció de la xifra de joves aturats de sexe femení. En relació amb tots aquests factors s'ha trobat que el context general social i econbmic en que creixen els joves i especialment la naturalesa de llurs relacions socials amb els amics, la família i la comunitat tenen una importhncia vital en l'evolució d'un pla personal per a la seva vida futura. Per mitjh de remeis educatius a curt termini només es pot intentar reduir els efectes negatius que els punts debils de la societat tenen sobre les actituds dels joves i llurs aspiracions per a la vida laboral; les mesures només dins el camp de l'educació no poden substituir la forga que un mitjh social sMid pot oferir per al desenvolupament d'unes perspectives dinhmiques de futur. 6. COM AFECTEN ELS PROBLEMES ELS DIFERENTS GRUPS DE PERSONES? Les diverses dificultats de la transició no afecten tots els joves igual; alguns són més vulnerables que altres. Tanmateix, només un nombre limitat de joves pertany a un grup de risc per naturalesa, per exemple per una deficiencia física o mental. La majoria d'aquells que durant la transició han esdevingut vulnerables han sofert influ6ncies negatives que, tant si són el resultat de diverses condicions contextuals adverses, com de la mancanca de mitjans individuals o d'equivocacions en les aspiracions, poden acumular-se i canviar amb el temps. Per aixb el grau de vulnerabilitat dels joves és el resultat d'una combinació particular dels factors que els influeixen negativament i no és necesshriament només una qüestió de pertinen~a a un grup social concret. .La definició de grups de risc en concret és difícil i les categories de cap manera no són inflexibles. Tanmateix seria possible de fer una tipologia bkica segons les dificultats que experimenten els joves, que són degudes a: - Llur posició dins la societat. Aquesta categoria inclou grups tan diferents com les noies, els qui tenen greus desavantatges socials, els emigrants i immigrants i aquells qui pateixen alguna deficiencia física o mental. Fer front a la transició de l'educació a la feina El problema comú més important de tots ells és que sovint el comportament i les actituds plenes de prejudicis d'altres membres de la societat els afecten seriosament. Siguin quines siguin les seves qualificacions i aptituds, aquests grups tendeixen a ser els primers perjudicats per l'atur, que és més llarg per a ells; se'ls ofereixen més poques oportunitats reals que als altres quan entren a la vida laboral. - La naturalesa de la seva preparació per a la transició i la feina. Hom pot distingir dues subcategories. La primera abasta els joves amb una preparació insuficient. En són exemple els joves que han deixat l'escola sense cap qualificació o que així ho faran. Els problemes més greus d'aquest grup es reflecteixen en una mancanca d'aptituds generals i professionals així com de la preparació que exigeixen molts llocs de treball amb perspectives de futur. La segona subcategoria la formen els joves amb una preparació inadequada. Podríem incloure en aquest grup aquells que tenen un títol, per6 que no el poden fer servir, per exemple per una demanda insuficient d'aquesta especialitat a l'hrea local. - La naturalesa de llurs aspiracions i valors. Aquest grup inclou sobretot els joves amb poca motivació i aquells que rebutgen explícitament els valors predominants de la societat. Aquests joves sovint no accepten les ofertes que els fan per a la transició al treball perqus els sembla que no tenen cap sentit per a ells. Fins a quin punt i com es pot ajudar els joves efectivament amb arranjaments dins el camp de l'educació i si aquest ajut és realment possible és encara materia de controvertides discussions i d'una considerable incertesa. Les contractacions de gent per -a solucionar aixb i la motivació per a continuar-ho es descriuen freqiientment com una dificultat bhsica inicial per part dels organitzadors d'aquestes iniciatives. Una segona diíicultat consisteix a evitar una frustració i un desencant encara més acusats dels joves que prenen part en aquestes accions després d'haver-les acabat. Un tercer problema és la imatge negativa de les accions d'ajut, que podria refor~ar els conceptes negatius del mitja social. L'experiencia amb accions d'ajut és massa limitada per a portar encara a cap conclusió segura sobre la millor manera de resoldre aquests problemes; s'ofereix massa poc ajut i massa fragmentat als grups més vulnerables i no hi ha prou coordinació entre les estructures existents per a fer afirmacions concretes sobre l'efichcia a gran escala dels programes especials. La definició de diversos tipus de vulnerabilitat ja implica dificultats en si mateixa, perqui: la comprensió dels riscs que poden afectar els diferents grups no és independent d'un concepte dels valors i els objectius que els joves i la societat adulta poden no compartir. ctPaperss: Revista de Sociologia Si hom observa la quantitat i la interrelació extremament complexa entre els factors que poden causar dificultats en la transició, hi ha raons per a creure que molts joves poden esdevenir vulnerables en un cert període de temps com a conseqü2ncia d'una combinació específica de variants individuals i socials. Sense qüestionar-nos el valor inherent i la necessitat dels programes educatius d'ajut, 1'experit.ncia que d'ells es desprt.n fa sorgir la qüestió de si no seguirem perdent part de llur benefici més gran possible mentre no hi hagi un feedback continu des d'ells als corrents educatius principals que es tradueixi en més accions preventives sistemitiques per a tots els joves.