Recerca comparativa internacional sobre el jovent i el treball a Europa

RECERCA COMPARATIVA INTERNACIONAL SOBRE EL JOVENT I EL TREBALL A EUROPA Peter Grootings (Consell Internacional de Ciencies Soczals) 1. ESTA CANVIANT LA VALORACIO DEL TREBALL? La problemhtica plantejada per les actituds i el comportament dels joves pel que fa a la feina va més enlli de si la seva valoració del treball ha canviat o no. Aixb es veu forga clar si intentem comparar la joventut de diferents paysos. Aquesta comparació a nivell internacional mostra la rellevhcia de les transformacions per les quals passa el context social i que cal' tenir en compte per tal d'entendre el que succeeix amb el jovent. Al mateix temps, I'anhlisi d'un fenomen social tan concret com són les. actituds i el comportament dels joves envers el treball planteja la qüestió de que entenem exactament per recerca comparativa internacional. Aquests problemes metodolbgics fonamentals són els que m'agradaria tractar en aquesta contribució. Empraré les experitncies dutes a terme pel Centre de Viena ' en organitzar i coordinar la recerca comparativa internacional, i no sols en l'hrea d'estudis sobre el jovent (Grootings, 1985). 1. El Centre Europeu de Coordinació de la Recerca i la 1)ocumentació en Ciencies Socials (Centre de Viena) és una organització internacional .no governamental i un brgan autbnom del Consell Internacional de Cisncia Social. Fou fundat I'any 1963 per una resolució de la XIIa. Confersncia General de la UNESCO; la seva seu es troba a Viena, per acord entre la UNESCO i el Govern austríac. El seu objectiu és facilitar la cooperació científica entre cier~tífics socials d'Europa Oriental i Occidental en totes les irees de les Ciencies Socials. Les seves activitats principals són coordinar els treballs de recerca comparativa <(Papers)>: Revista de Sociologia Malgrat que disposem d'un immens cos de recerca sobre els aspectes subjectius de la vida laboral, les conclusions a les quals arriba són forsa ambigües i ambivalents. Una de les hipbtesis més importants en quit es basa la major part de la recerca és que els joves no rebutgen la feina com a tal; no obstant aixb, les seves expectatives envers el treball són qualificades i no estan disposats a sotmetre altres valors importants al treball si no és que aquest tingui un sentit dins els seus punts de refersncia (Greve, 1985). Tot i que també sembla que hi ha un sblid suport sota la Enipbtesi que diu que les actituds i el comportament dels joves envers el treball es regeixen per un nou conjunt de valors i que existeixen considerables diferencies intergeneracionals, cal plantejar-se alguns interrogants abans d'acceptar aquesta conclusió general. Quina és la base factual d'aquestes afirmacions? ¿Es produeixen fets comparables a paysos diferents? I fins a quin punt es poden comparar? La major part de la recerca que fins ara s'ha fet en aquest camp és del tipus enquesta tradicional i consegüentment s'hi poden adduir moltes de les ja ben conegudes crítiques. Baethge i els seus collegues, per exemple, assenyalen : - L'alt nivell d'abstracció a molts ítems. - L'ús d'un sol ítem per a indicar les actituds. - L'oblit del context concret i de la importhncia o el significat subjectius de la resposta a una determinada pregunta. - L'avaluació i la interpretació selectives (parcials) de les dades. - El canvi en la formulació dels ítems a estudis posteriors, que pot fer confondre els resultats (Baethge et al., 1983). Tot sovint la recerca mitjangant enquestes genera resultats contradictoris. No hi ha <(un estat definit dels resultats de la recerca en termes d'ambigiiitat)> basat en els resultats d'enquestes (Baethge et al., 1983 :24). Per aixb es presten fhcilrnent a l'explotació política, en subministrar material arbitrari per a legitimar una determinada postura en debats públics (Wilpert, 1985). Malgrat que aquestes crítiques s'han basat en una avaluació de la recerca feta a la República Federal d'Alemanya, no hi ha raó per a creure que la situació a altres paYsos no sigui la mateixa. Un altre defecte greu de la major part de la recerca existent és que no tracta de manera adequada el concepte de canvi. Fins i tot en els estudis transnacional realitzats per científics d'Europa Oriental i Occidental, organitzar confersncies sobre temes tbpics en Cisncies Socials, coordinar un programa de cooperació i intercanvi á'informació relacionada amb les Ciencies Socials i formar científics socials en la disciplina de recerca comparativa. 42 Recerca comparativa internacional sobre el jovent i el treball a Europa basats en enquestes les conclusions no solen venir acompanyades per estudis cohort o longitudinals, que serien l'estructura necesshria per a poder elaborar conclusions sobre la relació entre l'edat o la generació i el fenomen. No sabem de cap estudi que identifiqui els efectes prodsts pel fet de pertPnyer a un cert grup d'edat, de trobar-se en un determinat estadi de desenvolupament personal i de viure en unes determinades condicions ambientals. Les relacions entre valors, actituds i comportament també estan envoltades d'una gran incertesa. És ben sabut que podem dir una cosa i fer-ne una altra de forca diferent. Dit d'una altra manera, no es pot fer cap infersncia sobre els models de comportament actual basada en una informació sobre les actituds. De fet, la transformació dels valors i de les actituds en comportaments concrets no sols dephn de la voluntat de l'individu, sinó també del seu entorn i de les possibilitats que li ofereixi. Conseqüentment, una anZllisi social del sistema d'oportunitats ofert per l'entorn social seria una part necesshia de qualsevol estudi que pretengui fer afirmacions globals sobre la joventut. Quin valor té, donat l'estat de gran part de la recerca a nivell nacional, fer afirmacions globals que van més enllh de les fronteres? Quin és realment el panorama, si és que existeix, d'una andisi comparativa internacional al respecte? Més que discutir problemes generals de teoria i metodologia en l'estudi de la relació de la joventut amb la feina, m'agradaria tractar a continuació alguns problemes des del punt de vista de la recerca comparativa internacional (vegeu també Mitev, 1983). 2. QUE ES LA RECERCA COMPARATIVA INTERNACIONAL? No crec que resulti sorprenent el fet que no hi hagi un acord real sobre qui: és el que anomenem recerca comparativa. La visió tradicional, que trobem a la major part de la recerca comparativa i~~ternacional (RCI) dels anys cinquanta i seixanta, considera la RCI com un plantejament metodolbgic que permet estendre l'andisi d'un determinat fenomen social a una gran quantitat d'entitats geogrhfiques, nacionals o culturals. Nowak, en resumir aquesta postura, escriu que senzillament no sabem a priori si els fenbmens a nivell subnacional no s'<tinteraccionen)> amb (o depenen de) les característiques del nivell nacional i si el marge de variació de les nostres variables a una nació cobreix tots els valors de les variables implicades necesshries per a revelar la natura de les relacions que ens interessen. En ctPapers)): Revista de Sociologia conseqiikncia, per tal de formular i posar a prova la nostra teoria en la seva formulació general, acostumem a necessitar un estudi transnacional. Per tal de determinar fins a quin punt la teoria és global i no esth condicionada, intentem obtenir la rkplica als resultats d'una mostra nacional en la mostra realitzada a altres paYsos (Nowak, 1977: 15). Aquest tipus de recerca comparativa transnacional suposa uns problemes que de fet no són gaire diferents dels que presenta la recerca nacional; només són una mica més complicats des del punt de vista tkcnic (Holt i Turner, 1970:5-6, Mitev et. al., 1983). Les complicacions addicionals són degudes en gran part al fet que hi ha més investigadors involucrats, cadascú amb el seu propi plantejament tebric i amb la seva experikncia professional; hi ha més unitats d'anhlisi implicades (com comparar-les?); ha d'haver-hi un acord sobre l'estructuració i els instruments de la recerca (traduccions exactes, codificacions similars, etc.); i, sobretot, cal coordinar i controlar el propi procés de recerca. Tots aquests aspectes poden, en potkncia, crear problemes addicionals que cal tenir en compte des d'un bon principi. Gs indubtable que aquests problemes són forga rellevants i que no s'ha de menysprear la dificultat de preveure'ls i sblucionar-10s. L'experikncia de molts projectes de la RCI ens ensenya quantes coses poden sortir malament en aquest aspecte (Rantalaiho, 1985). D'altra banda, s'ha publicat no fa gaire molta literatura especialitzada en aquest tipus de problemes metodolbgics (Niessen i Peschar, 1982; Niessen, Peschar i Kourilsky, 1984). No obstant aixb, a gran part d'aquestes publicacions es dóna per bona la validesa de la recerca sociolbgica esthndard, com la realitzada per la sociologia americana els anys quaranta i cinquanta, i els esforgos van dirigits a solucionar els problemes específics que es presenten quan l'estratkgia s'aplica a un marc comparatiu (Mokrzycki, 1979:97). Segons Mokrzycki, la metodologia de la recerca comparativa encara no ha pogut solucionar el problema fonamental de la investigació comparativa (vegeu també Ragin, 1982; Mokrzycki, 1982). Quin és, doncs, aquest problema fonamental? Un dels pocs judicis sociolbgics acceptats és el que afirma que els fenbmens socials són fenbmens <tsistematitzats)> o <(lligats al seu context),: estan relacionats amb el seu context i sols dins aquest context tenen significat. Si de debb volem entendre un fenomen social, I'hem d'entendre dins el seu context. Resulta estrany, perb, que a molts treballs de la RCI no sembli reflectir-se aquest fet empíric. No obstant aixb, podríem argumentar que és precisament aquest lligam al context dels fenbmens socials la rad última de la RCI. L'elucidació dels problemes que aquesta vinculació al context genera és allb que caracteritza la RCI com a una metodologia a part. Per consegüent, i des d'aquest punt de vista, cal formular el Recerca comparativa internacional sobre el jovent i el treball a Europa problema metodolbgic fonamental de la següent manera: <c.. .si el significat dels fenbmens socials va lligat al sistema social, com pot transcendir aquesta relació al procés de recerca?), (Mokrzycki, o.c.:94). Abans d'intentar proposar una resposta a aquest interrogant per a l'estudi de les actituds i el comportament dels joves envers el treball, miraré d'esclarir amb més detall la natura de la RCI. Mentre la recerca comparativa, en el sentit estricte i tal com l'hem definida, s'ocupa d'aquelles comparacions que s'enfronten amb els problemes específics derivats de la vinculació al sistema que caracteritza els fenbmens socials, encara no s'ha parlat de la natura exacta del context, ni de la natura dels mecanismes socials que relacionen un fenomen social amb el seu context i com funcionen. Es obvi que la natura del context o el sistema (sigui, per ara, una institució, un país o un sistema sbcio-econbmic) dependrh del fenomen social concret que s'investigui. Sobre aquest punt, l'afirmació de Mokrzycki que <(tota decisió sobre si el problema que s'investiga requereix el plantejament comparatiu pressuposa un coneixement extensiu del sistema implicat)> (o.c.:95) sembla ser poc realista i unilateral. Deixa de banda el fet que el context també es veu influ'it pels mateixos fenbmens socials. En conseqü&ncia s'hauria d'entendre el problema de la vinculació al context sobretot com una reciprocitat de relacions. A més, tot i que tinguéssim un coneixement extensiu del sistema implicat, encara ens hauríem d'enfrontar a la tasca d'elaborar una hipbtesi, amb raons tebriques, sobre quines característiques del sistema són rellevants. L'afirmació no és realista en la mesura que en realitat I'objectiu de molts treballs de recerca és precisament saber més sobre el sistema ctmitjan~ant)> l'anhlisi de fenbmens socials concrets. El fet d'acceptar la vinculació al context com un punt de partida per a la recerca comparativa internacional també pot tenir implicacions <tdogmhtiquess o <(ideolbgiques>> inesperades. A més d'un treball de la RCI podem observar la següent argumentació: els sistemes que intervenen en l'anhlisi comparativa són diferents en certs aspectes fonamentals; d'aquí es deriva que els fenbmens socials (a nivell inferior), i a causa de la prbpia vinculació al sistema, també són (millor dit, haurien de ser) diferents. De fet, aquest argument només és un dels indicadors de la <(funció cosm2tita>> que impregna amb massa freqüencia la RCI (Nowak, o.c.:~). L'argument es troba present, de manera latent, a molts treballs de recerca comparativa Est-Oest i de vegades serveix per a mostrar <(que bo que és el nostre sistema>> (i que dolent que és I'altre, és clar). Aixb, perb, també podem trobar-ho en aquells estudis que abracen pai'sos que pertanyen a un sol sistema i on es pot presumir que, a causa d'aquest fet, no es produiran diferencies fonamentals entre ells. Aquest no té per que ser el ctPapers)>: Revista de Sociologia cas. Allb que importa és que s'hauria de mostrar empíricament <(com)> es relaciona un determinat fenomen social amb el seu context, mitjanqant quins mecanismes i com operen aquests mecanismes. Si podem posar-nos d'acord sobre el caricter de la recerca comparativa, quina és, doncs, la situació de la recerca comparativa <<internacional>>? Hauria de quedar clar que creiem que no es pot parlar de recerca comparativa internacional sempre que hi hagi més d'un país implicat. La distinció que abans hem fet entre la RCI i la recerca transnacional (RTN) resulta essencial aquí. La RCI fa referkncia a aquell tipus de recerca comparativa en el qual allb que esth en joc és l'anhlisi de la vinculació al context i en el qual es considera la naci6 o el país com a context o sistema rellevant? Allb que diferencia la recerca comparativa internacional de la recerca transnacional és l'intent d'analitzar sistemiticament les relacions entre el fenomen social que s'investiga i les característiques rellevants del país. A molts treballs de la RTN normalment també es recullen dades sobre les característiques del país. No obstant aixb, tot sovint només apareixen, si és que apareixen, a l'anilisi final, a títol &informació descriptiva de l'entorn, i consegüentment la seva única funció sembla ser la d'indicar que els paisos si que són diferents. La manera com es tracta els <tmicronivells~> i <tmacronivells)> als dos tipus de recerca s'esquematitza al grific 1. Els macronivells fan referkncia s les característiques del país, i els micronivells a qualsevol nivell inferior (individual, institucional). Tractament dels micronivells i macronivells als treballs de la RTN i de la RCI Recerca transnacional Recerca comparativa internacional país 1 país 2 país 1 país 2 Macronivell - T T Micronivell - 1-1 2. El Centre de Viena duu a terme actualment un treball de recerca comparativa internacional sobre la transició de l'escola al treball. Hi participen científics dels se46 Recerca comparativa internacional sobre el jovent i el treball a Europa Al tipus de la RTN no hi ha cap intent sistemitic de connectar el micronivell i el macronivell, sinó que romanen separats. Es tracta d'una mera comparació descriptiva, és a dir, les troballes mostren c:n perspectiva comparativa <(com són les coses)> en els paisos comparats, <ton es troben>> en dimensions específiques de la comparació (Nowak, o.c.:83). A la RCI, al contrari, la relació grnicro-macro), és el nucli. Més que com una meta per se, la comparació funciona com un ajut metodolbgic. Del grgc 1 també es despren una contradicció. Si assumim que un fenomen social esth indissolublement lligat al seu context i només té sentit dins aquest context, (és realment possible trobar fenbmens que siguin <<comparables>>? La suposició subjacent en la RTN és que les caracteristiques, tant al micronivell com al macronivell, pertanyen bhsicament a la mateixa dimensió. De fet, a molts treballs de recerca aquest supbsit es dóna per bo i es defensa utilitzant procediments tecnics. El fenomen social s'opera en una o més variables, i llavors es dóna als paysos valors diferents per a la mateixa variable. D'aquesta manera s'assegura la comparabilitat mitjancant els instruments de recerca, perb.. . quina garantia substancial tenim que no es comparin <tincomparabilitats)>? No obstant aixb, en el plantejament de la RCI que aquí defensem, la comparació de fenbmens socials no és res més que la confrontació heurística per mitji de la qual s'investiga el seu tipisme (o la vinculació al context) i també allb que els fa ésser tan típics. La comparabilitat es considera un problema tebric a la comprensió del qual pot contribuir la RCI, i no un problema tecnic per a fer possible la RCI. Els anys setanta el que es desenvolupi fou un plantejament de la RCI d'aquest tipus, en especial en el camp de la sociologia del treball i de les organitzacions. Es coneix com a <(plantejament societaln (Maurice et al., 1982, i Maurice, 1976). El supbsit bisic del qual parteix és que els fenbmens socials són fenbmens <(socialitzats>>, és a dir, que no tenen cap mena de significat si no s'entenen en relació als processos i actors socials que els produeixen. Consegüentment, els fenbmens socials també són fenbmens societals. La intenció, doncs, és analitzar quines característiques societals influeixen i donen forma als fenbmens socials i com succeeix aixb. A més, aquest plantejament pressuposa que el conjunt dels diversos fenbmens i característiques socials formen una <tconfiguració)> més o menys <(coherent)> o crmodel nacional)> que fa que un país es diferencii' d'un altre. Tant aquest model de fenbmens socials com el mecanisme dinhmic giients pa'isos: Austria, Bulghria, República Federal &Alemanya, Finlindia, Franca, República Democritica Alemanya, Hongria, Itdia, Holanda, Polbnia, Romania, Uni6, Sovictica, Espanya i Iugoslhvia. *Papens,: Revista de Socidogia subjacent constitueixen, per al plantejament societal, I'objecte de la recerca. Considerar la RCI com un plantejament heurístic és també, fins a cert punt, un acte de modestia, ja que es basa en el reconeixement que no hi ha (encara) una macroteoria acceptada o acceptable a partir de la qual puguem deduir aquelles macrocaracterístiques que resultin rellevants. En conseqüilncia, el plantejament també resulta escaient en aquells projectes -on cooperen investigadors de diversos paisos, perquil I'existilncia d'una pluralitat de conceptes tebrics pot considerar-se aquí (al contrari del que succeeix en les aproximacions tradicionals) un enriquiment i, com a tal, un element positiu de la recerca, la qual no s'assemblarii gens al model ideal propugnat en els llibres, en el qual tots els estadis del procés tenen el seu lloc lbgic i establert. Tampoc no pot acceptar metodes i instruments de recerca massa rígids, que no deixin lloc a sistemes iteratius de recollir i interpretar la informació. Més que unificar les diferencies a priori mitjancant la seva ictrivialitzaciÓ~> (Mokrzycki, 1979:lOO) o la seva <(tecnicalitzaciÓ)> (Rantalaiho, 1985)' allb que el plantejament societal requereix és una estratilgia de recerca flexible dins la qual l'argumentació substancial ocupi un lloc central. No hi ha cap raó per a mantenir que la RCI, tal i com l'hem descrita fins ara, és de rellevhncia a qualsevol estudi, ni té sentit creure que només la RCI pot donar una descripció concloent i complexa d'un fenomen social. Una vegada més cal ser modestos. Tot just posseeix un focus especial en les relacions entre els fenbmens socials i el seu context nacional. Per aquest motiu el plantejament només sembla ser útil en aquells casos on tebricament s'espera que aquestes relacions siguin significatives. És clar que aixb no és res més que dir que el miltode de recerca ha d'adequar-se a la qüestió que s'investiga. De fet, s'ha posat en dubte que el concepte <(nació9 sigui un concepte rellevant a l'hora &utilitzar-10 en recerca comparativa (Galtung, 1982). Es pot argüir el fet que moltes fronteres nacionals són artificials, que poden existir diferents cultures i regions dins un mateix país, que es produeix una internacionalització griicies a les activitats de companyies i organitzacions internacionals, als mitjans de comunicació, etciltera, etcetera. Tot aixb ens hauria de fer prendre gran cura en decidir a I'estudi de quins fenbmens socials hauríem d'aplicar el metode de la comparació internacional i quins resultats podem esperar-ne. Quines implicacions podem extreure d'aquest debat per a l'estudi de la joventut i el treball? Fins a quin punt és productiu pensar a aplicar-hi la recerca comparativa internacional? Recerca comparativa internacional sobre el jovent i el treball a Europa I 3. LA JOVENTUT I EL TREBALL COMPARATS A NIVELL INTERNACIONAL La comprensió comuna de la problemitica social que s'analitza és una condició indispensable en qualsevol cooperació de cientííics socials en recerca comparativa internacional. Resulta prou obvi, tot i que es sol donar per sabut, que no sols un fenomen social esti lligat al context, sinó que també la seva definició com a problema social té lloc dins un marc de refertncia societal (nacional) específic, que inclou una interpretació socialitzada del tema així com (una gamma d') eines conceptuals i metodolbgiques desenvolupades per la comunitat de ci2ncia social nacional. Aixb explica per que un determinat camp de problemes, que es suposa present a diferents paysos, necessita en la prhctica que es facin esforros considerables per tal de definir-10 com a problema comú, si és que ho és. Així, per exemple, sembla que les actituds i el comportament dels joves envers el treball ha canviat a tot Europa, tant a l'oriental com a I'Occidental. No obstant aixb, la descripció detallada de les evolucions nacionals, l'elucidació de les definicions del problema i la presentació dels resultats de la recerca nacional mostren, a part de certes preocupacions conceptuals i metodolbgiques comunes, que les definicions són diferents, que els plantejaments no són els mateixos, que les prioritats de recerca no coincideixen, que les explicacions del que semblen ser problemes similars difereixen i que també divergeixen els suggeriments fets per a tractar i solucionar els problemes (Grootings, 1985). Malgrat aixb, es poden observar a la vegada tendtncies similars (en I'explicació de les quals pot resultar útil l'anhlisi comparativa internacional) i apareixen trets d'un plantejament comú, ja I que és una base necesshria per a la cooperació. Mitjanqant I'anilisi d'aquestes tendtncies similars i el desenvolupament d'una aproximació comuna, sense intentar pauiar les diferhcies existents, rn'agradaria mirar de respondre a la pregunta que ens formulivem al comenrament d'aquesta contribució: quines perspectives té una recerca comparativa internacional pel que fa al jovent i al treball? Aquest article comencava dient que la problemhtica de les actituds i el comportament dels joves envers el treball va més enlli de la qüestió de si la seva valoració de la feina ha canviat o no. Després de debatre els s problemes metodolbgics de la recerca comparativa internacional podem ser més específics. Tornem als esquemes del grhfic 1 i presentem-10s d'una manera més implia. <(Papers)>: Revista de Sociologia 5.2. Problemes de distribució Les difersncies dins les relacions estructurals i institucionals entre el sistema educatiu i el sistema laboral són significatives a l'hora d'explicar les diferents manifestacions en la distribució. Més important resulta encara el grau &autonomia d'ambdós sistemes, l'un envers I'altre. En aquest punt es pot assenyalar una estranya paradoxa. Com més gran és l'autonomia del sistema educatiu envers el laboral, menys influsncia sembla que té sobre la distribució, dins l'estructura laboral existent, de la mi d'obra que ha generat i més important sembla ser el paper del mercat i de I'empresa. Per aquests motius podríem fer la distinció entre aquells pai'sos on el sistema educatiu es basa tradicionalment en l'educació o formació professional, amb lligams forts entre I'escola i l'empresa (com és el cas de la RFD, la RDA, I'URSS) i aquells paysos on tradicionalment I'educació general ha tingut més pes (Franca, Espanya, Itilia, potser Bulghria, Polbnia). De tota manera, una primera anhlisi sembla indicar que aquesta distinció passa per divergsncies en el sistema sbcio-econbmic i que I'existsncia d'una formació professional feble pot provocar molts problemes laborals entre el jovent. També és cert que a tots els pai'sos occidentals aquells grups de joves que només han rebut una educació general tenen més problemes que altres a I'hora de trobar feina. Un segon element, més general, a nivell distributiu va lligat a la quantitat de joves que acaben I'escolaritat i al seu nivell de coneixements. A tots els pai'sos europeus s'ha produi't una <tdemocratitzaciós de I'educació que ha creat una xifra més alta de joves que acaben els estudis amb una educació superior. A la base d'aquestes reformes educatives no sols trobem la idea d'igualtat sinó el fet que es preveu la necessitat d'una mi d'obra més qualificada amb vista a futurs avencos tecnolbgics. No obstant aixb, la quantitat de llocs de treball disponibles no augmenti de manera parailela al grau de qualificació (i a les expectatives) de la mh d'obra jove. Aixb no es devia només al fet que el progrés tecnolbgic no es produí tan ripidament com es pensava, sinó també al fet que sobretot semblava que no existia cap relació directa entre el canvi tecnolbgic i uns nivells necessaris de qualificació més alts. El resultat actual és un desajustament entre les qualificacions i expectatives dels joves i els nivells de les feines que se'ls ofereixen. Aquest desajustament provoca I'aparició de problemes laborals en la distribució i en la utilització. Gs aquí on els pai'sos capitalistes i socialistes tenen alguns problemes en comú, malgrat que també hi hagi discrepincies . Les principals víctimes de la democratització de I'educació són aquells joves que no volgueren o no foren capacos (a causa de les aptituds indivi- Recerca comparativa internacional sobre el jovent i el treball a Europa duals, de les condicions familiars o deficikncies estructurals dins el sistema laboral) de prendre part en una competició educativa perllongada. Al món occidental, aquells que abans deixen l'escola o els menys instruits s'enfronten al major risc d'atur. Aixb és en part resultat de processos de superposició, pels quals individus amb més coneixements agafen les places que anteriorment ocupaven els qui en tenien menys. Malgrat aixb hi ha indicis que a alguns pai'sos aquest mecanisme ha arribat als seus límits, a la qoal cosa respon la xifra creixent d'aturats entre els joves amb educació superior (cas d'Holanda, RFA, Ithlia). Cal remarcar que s'ha de tenir molta cura a emprar el concepte de superposició. No queda clar fins a quin punt es produeix una pura superposició, fins a quin punt (i a causa dels canvis tecnolbgics i organitzatius) han canviat les qualificacions necesshries o si s'ha produit un mer canvi en els treballs d'entrada com a part d'una nova selecció, més que d'estrathgies laborals. Els joves s'enfronten amb el problema de la distribució quan passen de l'escola al treball i busquen la seva primera feina. El tipus d'atur que es produeix aquí fou qualificat tradicionalment d'atur de fricció i es considerh com un fenomen prou normal i de curta durada. No obstant aixb, el nombre de joves que han acabat els estudis i es troben a l'atur mentre busquen la seva primera feina ha experimentat un augment dramhtic als paisos occidentals. I a més el període de cerca o període de transició és cada cop més llarg. Resulta significatiu observar que bbviament els joves tenen problemes a l'hora de trobar la feina a la qual creuen que les seves qualificacions els donen dret: dit d'una altra manera, hi ha una manca de llocs de treball qualificat. Trobem aquesta situació tant a pai'sos de 1'Europa OccidentaI com de 1'Europa Oriental. Sembla que hi ha elements d'atur o inactivitat econbmica <tforqada)z i <cvolunthria)> en aquest punt. Hi ha indicis que els joves rebutgen feines que no s'adeqüen a les seves expectatives i s'estimen més esperar una oportunitat millor. Aixb, perb, dephn molt de les possibilitats de rebre suport material, ja sigui per part de 1'Estat o -i aquest sol ser el cas dels qui acaben els estudisdels pares. Sembla que aquesta perllongació volunthria del període de cerca perd importhncia com més s'allarga i com més clar veuen els joves que hi ha una manca estructural de feina qualificada. Als pai'sos occidentals resulta més important agafar el primer que es troba -almenys de moment. Sembla que el fenomen de <tl'arur temporal voluntaris ha estat seguit per una mobilitat laboral i per una gran rotació. Al bloc occidental 611s i tot l'element voluntari del <(passotisme laboraln sembla haver estat superat per la mobilitat laboral forcada; aixb s'aprecia en la 4tPapers~: Revista de Sociologia quantitat creixent de contractes laborals de curta durada que s'ofereixen als joves (i que tot sovint només es basen en subvencions estatals). Els alts índexs de mobilitat en els primers anys de treball també representen, per als pa'isos socialistes, un senyal d'aquest desajustament. Hi ha un tercer element en el nivell distributiu, nascut de la relació entre el sistema educatiu i el laboral pel que fa al temps. Alli on existeix una estricta divisió de temps entre l'escola i la feina, les oportunitats que tenen els joves de millorar les seves qualificacions i les seves possibilitats laborals un cop acabada l'escolaritat depenen de I'oferta del sistema laboral i, en conseqühncia, es limiten. Sembla que les formes d'educació recurrent han estat més desenvolupades als paisos socialistes, els quals bbviament no es poden permetre mantenir massa joves fora del sistema laboral durant massa temps. 5.3. Problemes d'utilització Les contradiccions esmentades entre el sistema educatiu i el laboral també comporten -i fins i tot, a causa de la crisi, cada vegada mésproblemes al lloc de treball. Ja hem parlat del problema de sobrequalificació (millor dit, de subutilització). Malgrat que tot sovint s'ha remarcat, correctament, que les qualificacions acadhmiques no sempre són superiors a l'experihncia laboral, crida l'atenció el fet, problemhtic, que els joves, més ben preparats, es sobreposin a les oportunitats de treballadors de més edat o les bloquegin. No obstant aixb, sembla que els joves encara són la <(generació bloquejada)>. Aixb es deu en part a regles institucionals, les quals basen els sistemes salarials i de promoció en l'antiguitat. També dins l'<(economia de l'escassesau de molts pa'isos socialistes es valora més un treballador amb una llarga experihncia, adquirida en l'exercici de la seva feina, que les qualificacions tebriques d'un estudiant. Aixb vol dir que, tot i trobant un lloc de treball inicial, no es pot tenir encara I'esperan~a d'obtenir en un temps raonable la feina per a la qual s'esti qualificat. Aquesta situació representa, en alguns pa'isos occidentals, la separació creixent entre joves i sistema laboral. Als pdisos orientals provoca que els joves utilitzin la seva <(posició en el mercat)> i donin preferhncia a aquells treballs que els ofereixen les millors facilitats no laborals, com l'habitatge, etc. A ambdós sistemes aquesta situació genera una gran insatisfacció i un baix rendiment laboral. Recerca comparativa internacional sobre el jovent i el treball a Europa 5.4. La joventut -o els problemes laborals de grzlp L'esbós fet en els parhgrafs anteriors no pinta massa alegre la situació laboral dels joves. En comptes de referir-se a les estadístiques, que només donen una visió esthtica dels joves enregistrats, s'han definit una serie de processos que afecten el jovent. Malgrat que --com sempreels grups socials més febles són els que tenen menys oportunitats laborals (els membres de les classes socials inferiors, els joves menys instru'its, els immigrants del camp i les noies), la situació de les noves generacions en conjunt s'ha deteriorat dramhticament als pai'sos occidentals. Malgrat que els problemes es manifesten de forma diferent en els diversos grups, tots passen per dificultats greus a l'hora de trobar una feina decent i estable un cop acabats els estudis. Només difereixen en les possibilitats que cada grup té d'enfrontar-se al problema, i que depenen de les posicions respectives en el mercat. Als pai'sos d'Europa Oriental, els problemes laborals juvenils (deixant de banda certes disparitats regionals) apareixen principalment als nivells de distribució i utilització. Els joves, i en especial els que són qualificats, tenen una posició de relativa for~a dins el mercat de treball. Aquí és més aviat l'organització laboral, l'empresa i l'oficina, la que té dificultats a atreure i mantenir els treballadors joves. No obstant aixb, la posició de forca en el mercat de treball té una relació directa amb una posició insatisfactbria dins l'empresa. És en el pla de la utilització de la mh d'obra jove on els paysos europeus d'ambdós blocs es troben amb problemes greus per a les seves noves generacions. Consegüentment, seria molt més Ibgic considerar els problemes laborals juvenils d'avui no com els problemes d'alguns subgrups, sinó com el problema de tota una generació, sense perdre de vista els problemes específics amb qu& s'enfronten subgrups específics. 6. CONCLUSIONS Si la hipbtesi sobre les motivacions dels joves envers la feina que formulhvem al comencament d'aquest article és vhlida, i si acceptem aquestes valoracions en comptes de descartar-les per ser massa elevades o irrealistes, llavors és de vital importhncia que s'elabori una anhlisi seriosa sobre com es produeixen aquestes motivacions i com es realitzen o no dins un determinat sistema d'oportunitats socials. L'argument principal d'aquest article és que la recerca comparativa internacional, si es duu a terme de manera correcta, pot ser un mitjh per a respondre a aquests interrogants. BIBLIOGRAFIA Adamski, Wladyslaw: Education and Careers in Today's Poland: Aspirations and Opportunities. (L'educació i les carreres a la Polbnia d'avui: aspiracions i oportunitats.) Ponencia presentada a 1'Institut Europeu d'Educaci6 i Política Social. Paris, 1983. Armer, J. Michael, i Marsch, Robert M.: Comparatiue Sociological Research in the 1960s and 1970s. (Recerca sociolbgica comparativa els anys seixanta i setanta.) Leiden, 1982. Baethge, Martin; Schomburg, Harald, i Voskamp, Ulrich: Jugend und Krise-Krise aktueller Jugendforshung. (La joventut i la crisi - La crisi de la investigació actual sobre el jovent.) FrankfurtIMain, N. York: Campus, 1983. Berting, Jan; Geyer, Felix i Jurkovich, Ray (eds.): Problems in International Comparative Research in the Social Sciences. (Problemes de la recerca comparativa internacional en Ci&ncies Socials.) Oxford, 1979. Berting, Jan: What is the Use of International Compavative Research? (Quina és la utilitat de la recerca comparativa internacional?) A Berting et. al., 1979. Galtung, Johan: On the Meaning of ctNation9 as a Variable. (Sobre el significat de ctnaciós com a variable.) A Niessen i Peschar, 1982. Greve, Rose Marie, i Gladstone. Alan: Analysis of Changes and Differences in the Attitudes and Behauiour of Young People concerning Work. (Anhlisi dels canvis i diferencies en les actituds i comportaments dels joves envers la feina.) A Grootings, 1985. Grootings, Peter (ed.): Youth and Work in Europe. (El jovent i el treball a Europa.) Moscou, 1985. Grootings, Peter (ed.): Technology and Work: East-West Comparisons. (La tecnologia i el treball: comparacions est-oest.) Beckenham, 1985. Holt, Robert T., i Turner, John E.: The Methodology of Comparatiue Research. (La Metodologia de la recerca comparativa.) A Holt i Turner, 1970. Holt, Robert T., i Turner, John E. (eds.): The Methodology of Comparatiue Research. (La metodologia de la recerca comparativa.) Londres, 1970. Maurice, Marc; Séier, Francois, i Silvestre, Jean-Jacques: Politique d'éducation et organisation industrielle en France et en Allemagne. (Política educativa i organització industrial a Franca i a Alemanya.) Paris, 1982. Recerca comparativa internacional sobre el jovent i el treball a Europa Maurice, Marc: Theoretical and Ideological Aspects of the Universalistic Approach to the Study of Organisations. (Aspectes tebrics i ideolhgics del plantejament universalista de l'estudi de les organitzacions.) A <(Estudis internacionals de gerencia i organització)>, 1976, 6:3-10. Meier, Harry: Socialization and Preparation for Working Life in the German Democratic Republic and the Soviet Union. (Socialització i preparació per a la vida laboral a la República Democriitica Alemanya i la Unió Sovietica.) A Niessen i Peschar, 1982. Mitev, Petar-Emil: Problems of Youth and International Comparative Research in the 80's. (Problemes del jovent i recerca comparativa internacional als anys vuitanta.) Sofia, 1983. Mitev, Petar-Emil; Schubkin, Vladimir; Gospodinov, Konstantin, i Gazso, Ferenc (eds.): Youth and Labour. (El jovent i la feina.) Sofia, 1983. Mokrzycki, Edmund: On the Adequacy of Comparative Methodology. (Sobre l'adequació de la metodologia comparativa.) A Berting et. al., 1979. Mokrzycki, Edmund: What to Take into Accozlnt When C:omparing? Problem of Context. (Quk cal tenir en compte en comparar? El problema del context.) A Niesses i Peschar, 1982. Niessen, Manfred, i Peschar, Jules (eds.): International Comparative Research. Problems of Theory, Methodology and Organisation in Eastern and Western Europe. (La recerca comparativa internacional. Problemes de teoria, metodologia i organització a Europa Oriental i Occidental.) Oxford, 1982. Niessen, Manfred, i Peschar, Jules (eds.): Comparative Research on Education. Overview, Strategy and Applications in Eastern and Western Europe. (La recerca comparativa en educació. Visió global, estratkgia i aplicacions a 1'Europa de 1'Est i de l'Oest.) Budapest, 1982. Niessen, Manfred; Peschar, Jules, i Kourilsky, Chantal (eds.): International Comparative Research. Social Structures and Public Institutions in Eastern and Western Europe. (Recerca comparativa internacional. Estructures socials i institucions públiques a 1'Europa de l'est i de l'oest.) Oxford, 1984. Nowak, Stefan: The Staregy of Cross-National Survey Research for the Deuelopment of Social Theory. (L'estratkgia de la recerca transnacional sobre enquestes per al desenvolupament de la teoria social.) A Szalai i Petrella, 1977. Ragin, Charles: Comparative Sociology and the Comparative Method. (La sociologia comparativa i el metode comparatiu.) A Armer i IWarsch, 1982. Szalai, Alexander, i Petrella, Ricardo (eds.): Crors-National Comparative Survey Research: Theory and Practice. (La recerca comparativa transnacional sobre enquestes: teoria i prhctica.) Oxford, 1977. Wilpert, Bernhard: Youth and Work in the Federal Republic of Germany - Recent Research Evidence. (La joventut i el trebaii a la República Federal d'Alemanya - Dades de recerca recents.) A Grootings, 1985. '