FRANCESC HERNANDEZ, La identidad nacional en Cataluña. Vicens Vives, Barcelona, 1983

FRANCESC HERNANDEZ, La iden idad nacional en ~Ca l; lu ia, Vicens Vi es, Ba celona, 1983. En e algunes de les poques obligacions que ens imposem com a mem- b es d'aques cenacle p o essional que som elis socihlegs, hi ha la de segui amb una ce a a enció les <(no e a s>> que som capagos de publica . Només ha en con essa I'exe cici d'aques a o ma d'au odisciplina ex a agan , enim l'espe anga d'ha e jus i ica p ou l'elecció d'aques ex que sua a comen a em. Ens hau eu de pe me e que no ens p enguem la moks ia d'anali za les esis o els a gumen s in ellec uals d'aques a ob a. D'al a banda, ampoc els oba íem pe enlloc. Ens limi a em, doncs, a desc iu e amb b e e a l'es uc u a de l'ob a, a p esen a -ne el ipui de llengua ge i es il, i si la selecció d'exemples ex e s del ex és p ou eeixida, comp end eu imme- dia amen que no egem la n~ccessi a -ni la possibili a - d'a iba a les c í iques <(de ons,. Di d'una al a mane a, la c í ica dels aspec es o mals i me odolbgics del llib e que comen em an innecessi ia la c í ica in el- lec ual. Val a di que el ex s'inicia amb un P e aci que ja és o un p esagi d'allb que ens espe a. Som del pa e que hi ha dues maies o mes de comenga a esc iu e sociologia, i que ja d'en ada ens hau ien de posa en guii dia. L'una con- sis eix a a i ma que una in es igació po a iba a g ans i de ini ius objec- ius. L'aI a, és all6 ípic de e cons a la g an di icul a que p esen a el ema ac a . Són dues cines d'una ma eixa al a de modss ia necessi ia en o cien ac. Doncs bi:', en aques p e aci hi s6n o es dues, na u al- men , i enca a no hem aca ba la segona phgina, que ja s'ha pogu llegi al- ho a que <ces e lib o p e ende descub i ia~ uices p o undas del nacionalis- mo ca alán, 1 ma gen de an cdo as, coyz n d as y aguedades)>, i d'al a No es de lec u a banda que <{mi p oyec o cien i ico suponia l,z incu sión en un labe in 0 eó ico apenas explo ado)>. Mala mane a d'inicia un es udi quan en acaba - 10 a la imp essió que, en de ini i a, només es ac a p ecisamen d'un < labe in o de aguedades)>. . , F ases d'aques ipus, com les ci ades, ja desquali xa ien o a una in es- igació si no os que cada pa hg, a supma lY:an e io en ague a , imp ecisió i absu di a . Al inal de la segona phgina que a a ci h em, ja s'ha a iba a un embolic an enomenal, que I'au o ens a i ma impunemen : < el a duo abajo compensa sob adamen l- el es zie zc~ ealizado>> (sic). 2s cla que ambé hau ia pogu di que e a p ecisamen < el a duo abajo)> all6 que que- da a compensa pe < el e~ ue zo ealizadon, posem pe cas. Aixb sí, al com diu l'au o a la phgina 3, o aixb passa <{en el con ex o aciago de es e pe eg ino pais), (o po se <<:con ex o pe eg ino de es e aciago pais)>?, o bé <(un pe eg ino aciago en el con ex o de es e paisa?). I so que, cap al inal del p e aci, ens assegu a que plan eja i < el a'isczi so en una dimensión eal)>, que si no.. . No Q més bon a e any la, ci ació amb que s'inicia la pa p ime a, anomenada c Teo ía de la Ide ~ idad Nacioi~al>>. To i que no ho ha íem e explíci , ja us ha íeu adona que es ac a a d'un ex en espanyol, és a di , gens p o incih, és a di , in e nacional. Doncs bé, la ci ació a la qual ens e e im diu: <(Qui pe cl els o ígens / pe cl iden i a . Raimon (1975).)> La manca d'accen a pa ; i que no saben com ni pe quk, jun amb allb de les acolles sa danís iqucs~> (sic), és del poc idioma indígena del g up es udia que hom oba en un eball sob e el nacionalisme i les se es p o- undes a els, a nosal es, no sabem ampoc pe quk, ens ha ingu a la me- mb ia aquella al a sen encia dlel T icicle al p og ama del seu Manicbmic i que sembla idbnia pe a aques es udi: a mida que pe dien els o ígens, ana en guanyan iden i a . El ex , doncs, s'es uc u a h en dues pa s onamen als. La p ime a, <( eb ica)> -les come es són en senyal de espec e a la e i able eo ia-, es i bhsicamen elabo ada segons l'inno adck sis ema popula i za pel mal- aguanya -només pe a les uni e si a s ca alans- socibleg Amando de Miguel, i que és conegu amb el nom de < écnica del eco a y pega)>. es a di , mul i ud de ci acions, lla gues ansc ipcions de pa hg a s que es suc- ceeixen sense o d e ni conce , ben lligades pe una salsa beixamel elabo- ada a pa i d'una nou de man ega concep ual, dues culle ades de a ina e b ica pe a espessi i mig li e de lle adjec i al que semp e alla ga i li dóna gus . Pe b anem a pams, que lla o s se'ns di ia que és una aqiies i6 pe so- naln la que es deba aquí. * L'au o ens ha ia di en comenGa : <(El ni el de desa ollo eó ico so- <(Pape s,: Re is a de Sociologia b e la soci~lización ha sido plan e~do en el capi ulo un0 Como se e d mis adelan e, hay muy pocos asgos no edosos y c~si odos 10s ma e iales, ienen una o ien ación undonalis a y anglocen is a)> (phg. 4). Vegem-ho, doncs. Només el p ime capí ol p esen a cen una ci acions en en a phgi- nes. Cal suposa que en F omm, Be ge i Luckmann --ells dos sole s, amb un sol llib e, ja n'apo en in -i-qua e en només ui pigines-, Bou dieu i Passe on, Tonnies, Engels, Mo gan, Lé i-S auss, Du kheim, Cmley.. . deuen se alguns d'aques s au o s que apo en <cmuy pocos asgos no e- dosos), i que {c ienen una o ien ación uncionalis a y anglocen is lan, ja que ep esen en el en a-cinc pe cen del o al de e e &ncies. Si hi a egim que els au o s espanyols suposen un al e en a pe cen més, i ja an un seixan a-cinc pe cen , on deuen se els <(casi odos)) de que se'ns pa la a? I dels au o s espanyols, ce amen que deuen apo a <cmuy pocos asgos no edosos)> en aques eball d'al a cos u a, pe b el di ícil de c eu e és que inguin una < o ien aci&n uncionalis a y anglocen is a)>. Tan de bo mol s d'dls en inguessin alguna, <(de o ien ación)>. Hi ha momen s mol sublims en I'a gumen ació, pe exemple quan pe sos eni una de inició de manual de sociologia, s'ha &empa a en un e an con unden eb icamen com el de que <(és e es el pun o de is a mhs ex endido en 10s ambien es so~ciológicos~> (pig. 22). El segon capí ol, l'ence em amb una gana es e e'ido a, que p o é del dejuni in ellec ual que hem pa i al lla g del p ime capí ol i de l'a alaga- do a inci ació e a pe l'au o : <cel capi ulo dos es un apo e eó ico o igi- nal en un en oque dis in o del adicional>> (phg. 5). Som-hi! Cla em la o quilla al pollas e i o d'una o a un pe sensacional. E a un globus! -un blu , que en diem a a. Vegeu sinó: en p ime lloc se an a-qua e ci acions en en a pigines -no deu se massa o iginal, doncs-, amb un apa a sob e el anquisme on es a so i o el bes ia i dels <(hom0 so- ciologicus bispanicus)> -Linz, Amando de Miguel, Gine , Ol a, Se illa- Guzm an... I a més, s'adhe eix a la ine able eo ia del anquisme com a &gim au o i a i, del mes e Linz, al qual no s'a e eix a moles a incloen la c i ica mol sensa a en els seus plan ejamen s e ec uada pe Ma ínez Alie -pe més in i publicada el ma eix núme o d'aques a e is a, <(Pa- pe s), n. 8, que an p o usamen u ili za el D . He nández. Respec e a la pa p bpiamen de eball de camp, segueix si uan -se en la me odologia di a dels eballs manuals, enca a que les ci acions p o e- nen a a de la ansc ipció de les en e is es a se amílies, es uc u ades cap iciosamen en se capí ols. (A enció: els eballs manuals del D . He - nández no enen es a eu e amb la de ensada a esania in ellec ual de C. W. Mills! ) En o es les phgines -la majo ia- dedicades a un eball an labo iós No es de lec u a - eco dem all6 del < a duo albajo)>-- es ansc iuen monh onamen i ex- clusi amen les di es en e is es. I si no os pel ecu s a les come es, pe & no s'a iba ien a dis ingi els (comen a is del socibleg del de les amílies. Així, obem passa ges an end es com aques : <(Po o a pa e, la i en- cia amilia es aba al ma gen de conno aciones de ipo poli jco. Se o ien- aba, sob e odo, a con enidos cul u ales y eligiosos: "En mi casa, e an muy ca alanes. Mi mad e, po ejemplo, e a muy ca alana, pe o ca alana de i a Mon se a . E a co no si en o a casa, al pad e le gus a a el zí bol y ue a del Ba ga. Bs e e ,g el espi i z de Cal ala ia de aquellos iempos. Pa a mi, eso es bas an e poca. Mi mad e e a ca alana po que amaba mucho a ldi Vi gen de Mon se a ")> (pig. 104). Fins el inal, a I'apkndix, no oba em la clau d'in e p e ació d'aques ipus de pa ig a s: <(en 10 cuali a i o, 10 empi ico es cualquie in o mación que pe mi a conoce el p oblema analizadon (pig. 260). I ins aquí a nos- al es ampoc no se'ns ha ia acudi de e una in es igació sociolhgica enin com a ma e ial de base 1,s Pigines iscz+!des d'en Folch i To es, pe ce , més ben esc i es i més in e essan s. Llegin pa hg a s com l'an e io - o s són semblan s i a iben a un o al de 175 pigines-, i ag ain la ansc ipció, aducció -suposem- i mescla a l'au o , és com ens anem en ci ec d'allb d'a iba a les a els p o undes del nacionalisme ca ali, al ma ge d'ankcdo es, conjun u es i a- gue a s. Finalmen , I'apkndix que s'inclou al inal de l'es udi és un exemple més d'allb que hom és capac d'esc iu e quan s'lha pe du el sen i del idícul. 1 només pe o e i un bo ó de ,mos a, no os cas que ens demandessin pe ep odui sense pe mís massa ex de I'es udi, llegiu aques a bucblica des- c ipció del clima epis emolhgic que p esidia les en e is es: chabía uidos, 10s niños jugaban, la TV x aba uncionando, se omaba ca é, sonaba el elé onon (pig. 267). Finalmen , hi ha una de !es hipb esis de pa ida que sí que eiem con i mada en la esi del dc~ o He nindez: <(La escasa bibliog a ia dispo- nible deja poco ma gen a la e lexión eó ica. 13 análisis de la socialización en el dmbi o amilia sólo ,s opo ciona luga es comunes que apo an insu- jcien es elemen os pa a coi~ inua el abajo en p o undidad.)> Quod e a demos andum!" * De o es mane es, econ :ixe ~ humilmen que aques a és sols la nos a opinió, i que segu amen cald h que la menys ingueu a la is a dels noms dels qui o ma en el ibunal que a o gh a aques a esi 1excel.len cum laude, senyo s Amando de Miguel, San iago Roldán, Juan Salcedo, Benjam n Ol a i, so p enen men , J. A. González- Casano a. Algú d'aques ibunal sab h eba e p ou dignamen les nos es i onies, i esi ua el llib e comen a en el lloc: d'hono que li co espon. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia Només cal a egi que, en els momen s en que s'esc iu aques a no a de lec u a, s'inicia un nou deba en e els ideblegs del nacionalisme que no sabem si ambé és de ca ic e p e-elec o al ( eb e de 1984). El ema, l'in- en , és el de <{la mo de la nació)>. Si hi poguéssim in e eni , els sugge- i íem el següen : i si esul a que la nació i el nacionalisme no < s'han mo >>, sinó que els han acaba de ma a els es udis de socihlegs de an a anome- nada com el doc o He nández, el doc o Me cadé i el doc o Ol a?