Neokantisme i neokantians

Enrahonar 24. 1995 23-34 Neokantisme i neokantians Jkssica Jaques Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Filosofia. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Resum Aquest article en complementa un altre aparegut en el número anterior que portava per tírol ~Notícia d'Ernst Cassirer (1874-1945))) i que presentava una visió general de la filosofia cassireriana en forma de biografia inte1,lectual dominada per un tret constant: el neokantisme. S'ofereix aquí un estudi d'aquest terme atenent tant els seus continguts com els filbsofs que l'integraren. Per definir el neokantisme cal tenir en compte la significació del kantismc la interpretació del kantisme en un sentit més ampli o més estricte determinara l'abast del neokantisme. L'autora arriba a la conclusió que només és eficac el sensu stricto dels dos termes, ja que el primer podria referir-se en un grau més o menys elevat a molts dels corrents de la filosofia contemporbia. Els filbsofs pertanyents al neokantisme sensu stricto es presenten distribuits en dos grups: els autors no lligats a escola i els autors lligats a escola, amb la intenció de mostrar com no necessariament els primers antecedeixen els segons, sinó que a vegades són coetanis; les dues divisions, pero, s'encavallen en alguns casos. El grup dels autors no lligats a escola es divideix, segons el particular enfocament del neokantisme, en tres subgrups: I'epistemolbgic, I'axiolbgic i el psicologic. El neokantisme epistemolbgic presenta tres vessants: l'empiricista, la realista i la Iogica, la darrera de les quals coincideix amb el neokantisme de I'Escola de Marburg i, per tarit, de Cassirer. Tots aquests grups comparteixen l'actitud metodolbgica de l'estudi directe, sistematic i rigorós dels textos de Kant, com també la interpretació de la revalució copernicana no com una inversió de l'analogia del reflex de I'objecte al subjecte, sinó com la substitució definitiva del paradigma substancialista pel paradigma funcionalista. Aixo implica l'adopció de l'itinerari metafísic de la gnoseologia a I'ontologia, com també la valoració de la historia de la metafísica segons que aquesta sigui críticament legítima o bé críticament i1,legítima. La intenció d'aquest article és la mateixa que la de l'anterior, tot i que aquí no figuri de forma tan explícita: reclanlar la conveniencia de reintroduir el neokantisme en els debas contemporanis. Abstract This article complements another published in a previous issue and entitled «A Notion of Ernst Cassirer (1874-1945)n. It gave a general view of Cassirer's philosphy in the form of incellectual biography marked by a single characteristic: Neo-Kanrism. Here a study of this term is offered, taking into account not only its content but also the philosophers identified with ir. 24 Enrahonar 24, 1995 Jessica Jaques In order to define Neo-Kantism, one must consider the meaning of Kantism: the interpretation of Kantisnz in a wider or stricter sense will determine the scope of Neo-Kantism. The author reaches the conclusion that only the sensu stiicto of both terms is eficacious, since the first could refer, to a greater or lesser degree, to many currents of contemporar). philosophy. The philosophers belonging to Neo-Kantism sensu stricto may be divided into two groups: authors not linked to the school and those who are linked, with the intention of proving that the former do not necessarily precede the latter and that, rather, they are at times coetaneous. Nonetheless, the two divisions de overlap in certain cases. According to the particular Keo-Kantian focus, the group of authors not linked to the school is divided into three sub-groups: epistemologists, axiologists and psychologists. Epistemological NeoKantism has three facets: empiricism, realism and logic, the 1st of wich coincides with the Neo-Kantism of the Marburg School and, therefore, with Cassirer. Al1 of these groups share the methodological attitude of direct, systematic and rigorous study of Kant's texts, in addition to the interpretation of the Copernican Reuolution not as an inversion of the reflex analogy of object to subject but rather as the definitive substitution of rhe substantialist paradigm by the functionalist paradigm. This means the adoption of the metaphysical itinerary of gnoseology to ontology, in addition to the evaluation of the hisrory of metaphysics according to wether this is critically legitimate or critically illegitimate. Although less explicitly stated, the intetion of this article is the same as that of the previous one: to stress the usefulness of reintroducing Neo-Kantism into contemporary debates. Sumari 1. Introducció 111. El kantisme i el neokantisme 11. El kantisme i el neokantisme lato sensu jWiCt0 jensu 1. Introducció Al número anterior d' ENRAHONAR hi ha un article titulat «Notícia d'Ernst Cassirer (1874-1945)~. Aquí es presenta la complementació d'aquell escrit: tenint en compte que tota l'obra de Cassirer ha de ser llegida com la d'un neokantid, s'ofereixen els diversos significats del terme (meokantisme)), com també es fa un repis als pensadors que poden inscriure's en cadascun dels grups que integren aquest corrent. El terme ccneokantismex dóna per suposat un altre que cal considerar per escatir el seu significat: ~kantisme)). Aquest pot tenir, com a mínim, dos sentits, que, per correlació amb el neokantisme, desdoblaran el significat d'aquest úItim en un sentit ampli i en un sentit estricte. 11. El kantisme i el neokantisme hto sensu Kantisme pot ser una manera de designar la filosofia de Kant; neokantismes significara llavors qualsevol producció filos6fica des de final del segle XVIII~~~~ avui queprengui com apunt departenFa o com a referencia única, pvinc+al, Neokancisme i neokantians Enrahonar 24, 1995 25 constant o fieqüent lácceptació o el distanciament delpensamerzt de fint. Deixant de banda la possibilitat que aquesta definició faci extensiu el neokantisme a tota la filosofia del període esmentat, caldria considerar aquí corn a mínim els factors següents: les primeres reaccions davant el kantisme, les més notables de les quals foren les de Jakob Sigismund Beck i Karl Leonhard Reinhold; l'apropiació selectiva de Schopenhauer i de Schiller; I'entusiasme idealista de la tríade romantica Fichte-Schelling-Hegel; la metodologia aplicada per Dilthey a les Geisteswisse;zschaften -cikncies de I'esperit o humanitats-; les reaccions antimetafí~i~ues dels positivistes; el reconeixement d'alguns dels més importants científics contemporanis i epistemblegs de la metafísica corn a part teorica integrant dels seus sistemes; les reflexions fenomenologiques sobre la consciencia; la peculiar fenomenologia de Hartmann; l'ontologització del subjecte crític en la filosofia de Heidegger i la seva lectura del temps corn a finitud; la comunitat de dialeg que pressuposa l'hermenkutica i, per últim, allo que a 111 s'englobara sota el nom de ;zeokantisi?ze. A més de I'hbit germanic, caldria considerar també el francks, l'italia i l'anglosaxó: el personalisme relativista de Renouvier, I'idealisme absolut de Jules Lachelier, I'enfocament hegelia del kantisme d'Edward Caird, el realisme karztid d'Alfonso Testa, entre altres; hom no podria deixar de banda tampoc les edicions crítiques de l'obra de Kant. Obviament, aquesta definició correlativa de kantisme-neokantisme resulta inútil pel seu abast excessiu; en tot cas, només podria ser considerada respectivament corn les de kantisnze lato sensu i neokantisme lato sensu. Passem a I'altra possibilitat, que consistira a designar corn a kantisme allo que aquí ha quedat definit corn a neokantisme, atorgant-li, pero, una cronologia més definida. 111. El kantisme i el neokantisme stricto sensu Si s'entkn el kaiztisnze corn a qualsevolproducciójlosdjca des dejízal del segle miijns avui queprengui corn apunt departeizqa o com a referencia única, principal, constant o fieqüent Iácceptació o el distanciament delpensarnent de Kant; neokantisme significara llavors una especificació del kantisme, que es concreta en I'últim ter$ del segle passat i el primer del corrent, i que defensa el retorrz a Kánt despvés de ka malvevsació romdntica del seu pensarnent. Els idealistes romintics s'apropiaren del subjecte transcendental i li tragueren la faixa crítica, convertint-lo així en un be11 subjecte transcendent hipostasiat en una Weltanschauung poetica. El neokantisme strictu sensu és una reacció contra aquesta conversió: ni la Critica de la r-aópura, ni els Prolegdmens, ni la Critica del Judici toleren la més mínima sospita d'aquesta ontologització. Segurament, els neokantians no haurien descarregat les seves ires contra els romantics si aquests no haguessin reclamat per a ells la paternitat kantiana. Aquestes definicions correspondrien al kantisme stricto serzsu i al neokantisme stricto serzsu. Els alcaprems utilitzats pels neokantians serzsu stricto en vistes al redrecament del destí historic patit per la filosofia de Kant foren els següents: 26 Enrahonar 24, 1995 Jessica Jaques 1. Metodologicament: l'estudi directe, sistematic i rigorós dels textos de Kant. 2. Tebricament, cal considerar dos factors: El respecte mkim a la revolució copernicana proposada per Kant, el caracter de la qual és prioritariament gnoseolbgic, i no, com proposaren els idealistes, ontolbgic. És més, I'ontologia que es proposa esta supeditada a la gnoseologia: tot objecte -si es vol, tot ésserho és si i només si és un objecte ((conegut,,, és a dir, si i només si pot ser explicat com a resultat de les síntesis constructives que s'esdevenen en la correlació subjectivitat-objectivitat, sense que cap d'aquests dos elements tingui dret a l'autonomia ni a ser hipostasiat. ((Que els objectes hagin de conformar-se al nostre coneixementn no suposa el privilegi del subjecte davant l'objecte, sinó de la perspectiva funcionalista davant la substancialista. L'aparell metaconceptual que serveix per explicar la dinhica d'aquesta perspectiva és la gnoseologia crítica, que s'entén com un metode transcendental. Aquesta és la part del kantisme que interesa al neokantisme. Ara bé, el recorregut que proposa aquesta filosofia no és només el de la gnoseologia a l'ontologia, sinó que hi ha un pas previ: l'epistemologia; passem al segon factor teoric. Una doble convicció: 2.2.1. Allo que pot donar fermesa i futur al criticisme i, amb ell, a la metafísica, és la construcció &una epistemologia solida, que possibilitara una gnoseologia legítima i una metafísica legítima; 2.2.2. el recorregut genuinament crític és el que es proposa a 2.2.1. i constitueix la tesi principal de la Critica de la raópura i dels Prolegdmens. Només la reflexió filosbfica sobre les cikncies de la naturalesa i sobre les matemhtiques poden donar les pautes per una metafísica no falac. Atenció, pero, quan diem que l'epistemologia dóna les pautes per a una metafísica legítima -no falacno volen dir que la gnoseologia i l'ontologia hagin de ser embotides en motllos epistemologics, sinó, simplement, que es proposa la reflexió sobre I'objectivació científica com a paradigma que possibilita l'estudi del procés constructiu de la realitat en qualsevol dels altres ambits del saber. La prioritat gnoseolbgica que s'atorga a I'estudi del procés d'objectivació científica ve donada pel fet que aquesta objectivació té el grau mixim de comunicabilitat, esta estretarnent lligada durant tot el seu procés a un referent ontolbgic concret, és sistemitica i els seus primers principis són judicis sintktics a priori. Dit d'una manera més planera: és la candidata que ofereix menys problemes a l'hora de triar una de les vies de canalització del coneixement a fin d'estudiar-ne el procés de construcció i poder oferir un paradigma metaformal-;no de continguts!- a les altres. Així, l'epistemologia només ((ensenyara)) a les altres reflexions sobre les diverses possibilitats d'objectivació del coneixement (lingüístiques, ktiques, estktiques, artístiques, psicolbgiques, histbriques, mítiques, tecniques, etc.) a Neokantisme i neokantians Enrahonar 24, 1995 27 estar atentes a qüestions del tipus següent: la consideració de corn es conjuguen en cada procés l'activitat determinant i l'activitat reflexionant, corn hi intervé la sensibilitat i que objectiva, quins conceptes serveixen per una determinada objectivació i quin és el seu grau d'h~mo~eneitat o heterogeneitat respecte al seu referent ontologic, quins són els més formals d'aquests conceptes i quins tenen més contingut, corn es realitzen les síntesis entre sensibilitat i enteniment, quin paper hi juguen la imaginació i la raó, quin sistema s'estableix entre els judicis objectivants i quin grau de comunicabilitat tenen, etc.; en definitiva, les educa en el vocabulari de l'objectivació corn a estricta correlació entre subjectivitat i objectivitat. Des d'aquesta perspectiva, el neokantisme trenca els binomis ((filosofia germinica = idealisme)), «filosofia anglosaxona = positivisme)). El neokantisme sorgeix a Alemanya, pero no és idealista; per altra banda, s'acosta al plantejament positivista, per tal corn reivindica la ciencia corn a paradigma d'allo que pot ser universalment comunicable i la pren corn a model per desenvolupar altres models de la cultura. Ara bé, el neokantisme s'oposa tant a I'idealisme corn a les postures més obstinades dels positivistes. Res més lluny de la intenció dels hereus del criticisme que rebutjar la metaflsica; es tracta, contririament, de tornar a lligar la metafísica amb el món, d'intentar que sigui meta-física en el sentit de dir coses amb sentit sobre el món. 1 aixo només ho aconseguiri si és com a ciencia, és a dir, si té un referent ontologic concret -encara que sigui mediatitzat per tota una serie de funcions gnoseolbgiques-, si s'expressa en judicis sintetics apriori, si és sistematica i si pretén el mateix grau de comunicabilitat que un enunciat científic. Aquesta és la metafísica per la qual va batallar Kant a capa i espasa contra les banalitats de la tradició filosofica; recordem, a aquest efecte, el títol complet dels Prolegbnzens: Prolegbmens a tota metataflsica futura que podra presentar-se com a ciencia. Davant d'aquest títol, que vol servir per defensar la K.r.V. de l'idealisme absolut, resulta sorprenent la interpretació que constata que per Kant no era possible la metafísica corn a ciencia, o, que en tot cas, hom ha d'interpretar únicament aquí el sentit aristotklic de ciencia; no hi hauria més remei llavors que plantejar-se la gnoseologia crítica corn un rotund fracas. Kant fa referencia a la ciencia de Newton i ofereix les eines útils per reconstruir la metafísica com a ciencia; els neokanrians, molt familiaritzats amb la ciencia contemporbia, recullen el relleu alli on Kant el va deixar i continuen la tasca. Cal insistir en el fet que la ciencia és en aquest context un model gnoseologic que facilitara l'estudi de la dinimica constructiva de les altres formes de coneixement, i que en cap moment s'esti proposant una metafísica amb prerensions de veritat o demostrabilitat científiques; el coin a ciencia nega implícitament que la metafísica sigui ciencia. En aquest sentit, no fóra correcte traccar la metafísica amb la mateixa capacitat d'objectivació que la ciencia, sinó que cal parlar de la capacitat metaoújectivadora de la metafísica: les maximes de la critica transcendental i els principis de la filosofia transcendental són metaobjectivants en el sentit que suporten gnoseolbgicament el sistema de les objectivacions concretes, que no són res més que objectes de coneixement. 28 Enrahonar 24, 1995 Iessica Taaues Es tracta, en definitiva, de reivindicar, des del redreqament del destí histbric del criticisme i davant el positivisme, la capacitat constructiva de la metafísica, corn també de defensar la seva necesitar en tots els ambits del coneixement. L'esquema proposat per Kant a 1'Arquitectdnica de la Gítica de la raópura sera recuperat i ampliat, tot estenent I'ambit d'aplicació de la crítica transcendental no només a les cikncies o a la psicologia transcendental -com planteja aquest text-, sinó a tots els imbits del saber des del paradigma gnoseolbgic de les cikncies, és a dir, des de l'epistemologia. Cadascun d'aquests ambits assolira llavors la sevafzloro$a transcendental, que correspon al seu sistema de principis objectivants apriori; en paraules de Kant, a la seva ontologia. Els autors que responen a I'accepció sensu stricto del neokantisme es poden distribuir en dos grups: els que no estan lligats a una escola i els que sí que n'estan. Corn que els segons tenen un grau superior d'assimilació en la filosofia contemporania -pero molt inferior al que fóra desitjable-, hom podria designar-los corn a neokantians selzsu strictissinzo. Cal corregir en aquesta distribució un dels topics dels estudis dedicats a aquesr període: el de presentar els autors que no estan lligats a escola corn la prehistdria dels que sí que hi estan; aixb no és, pero, sempre així, per tal corn algunes de les dates s'encavallen. Autors no lligats a escola: cal fer referencia, per un banda, a quatre pensador~ que tenen en comú el fet de poder ser considerats corn els impulsors del neokantisme stricto sensu. Són autors entusiastes, amb consigna i tot: «;retorn a Kant!)), formulada pel neokantia-hegelia Eduard Zeller l'any 1862 a la conferencia inaugural del curs a Heildelberg, i recollida per Otto Liebmann al final de cada capítol de la seva obra Kant und die Epigonen -Kant i els epígons- (1865). Els altres dos autors impulsen el neokantisme des d'una polkmica entorn de I'espai de la K.r.V.: es tracta de Friedrich Adolf Trendelenburg i de Kuno Fischer, que escriuen respectivament Kuno Fischer uízd seiíz Kant -Kuno Fischer i el seu Kant- (1869) i AntiTrendelenburg (1870). Cobra de Fischer que provoca la crítica de Trendelenburg és Kaízts Leben und die Grundlagen seiner Lehre -La vida de Kant i els fonanzents de la seva doctrina- (1 860). Els altres neokantians no lligats a escola es poden presentar distribuits en tres grups tematics: 1 .a. El grup epistemologic: interpreta la gnoseologia de Kant des de la teoria de la ciencia. S'hi poden distingir tres subgrups segons les opcions gnoseologiques amb les quals es faci aquesta lectura: 1 .a. l. Els empiricistes: defensen la validesa de la ciencia respecte als fenbmens i no respecte a les coses; cal entendre ((empiricista)) corn a correlatiu de ((realista)). Dos noms prenen aquí especial significació. El primer és el d'un físic-filbsof, exponent de la ínitma relació que s'establí en el context neokantia entre filosofia i ciencia: es tracta de Hermann L. F. von He!mholtz, que Neokantisme i neokantians Enrahonar 24, 1995 29 interpreta el subjecte del criticisme en un sentit psicofisiologic, des de l'estudi de la percepció de l'espai i la consciencia del temps; els apriori s'entenen com a normes metodiques de manipulació de la realitat. Cobra que recull amb més intensitat aquestes reflexions són els pbstums SchrzFen zur Edzetzntnis Theorie -Escrits sobre la teoria del co~zeixement-.(1921; von Helmholtz va morir el 1894). L'altre nom important dins d'aquest grup és el de F. A. Lange, que, tot i que en un cert sentit pot ser inclbs com a representant de I'escola de Marburg: car hi va fer classes des de 1872 fins a la seva mort (1875), en realitat la seva aportació al neokantisme va tenir lloc abans d'aquest període i no del tot d'acord amb el que després seria la fiosofia de Marburg: igual que von Helmholtz, proposa una lectura psicofísica del subjecte transcendental. El neokantisme de Lange es fa palks sobretot a Die Geschichte des Materialismus und Kritik seiner Bedeutung in der Gegenwart -La historia del materialisnze i la crítica de la seva rignz$cdció en elpresent- (1 866), i a Logische Studien. Ein Beitmg zur Neubegründung der firmaletz logik und der Erkenntnistheorie -Estz~dis logics. Contribució a la nova fonanzentació de la logica formal i de la teoria del coneixement- (1 877). 1 .a.2. Els realistes: defensen la substitució en el procés gnoseolbgic de la cosa-en-si per I'objecte cognoscible. Cal ressaltar aquí els noms d'Alois Riehl i del seu deixeble Richard Honigswald, que intenten una mena de síntesi entre el neokantisme i el positivisme, i contribueixen fortament a la presentació de la ciencia corn el paradigma gnoseologic davant les dtres formes de coneixement, corn es veu a Derphilosophische Kriticismus und seine Bedeuntung für die positive Wissenschaj-El criticismefilos0f;c i la seva signz$cacióper a la ciencia positiva- (1 876-1 887) i a 1. Kant (1904), obres de Riehl, corn també a Beitrage zu~ Erkenntnistheorie und Methodenlehre -Contribucions a la teoria del coneixement i a la doctrina del metode- (1906) i a Geschichte der Erkenntnis theorie -Historia de la teoria del coneixement- (1933), obres de Honigswald. l.a.3. Els «logics», corn acostuma la tradició a qualificar I'escola de Marburg, per tal corn treballen des de la reivindicació de la filosofia crítica corn a mktode transcendental i des de la proposta del subjecte transcendental com a funció Iogica objectivant. Aquest punt s'especificari en I'apartat dedicat als autors lligats a escola. 1.b. El grup axiolbgic: rep aquest nom per tal com, tot i que no abandona la perspectiva gnoseologica, sí que s'allunya de l'enfocament epistemolbgic per donar una preponderancia al tema dels vdors i la seva 30 Enrahonar 24, 1995 Iessica Jaques projecció en la filosofia de la cultura. La majoria dels autors que poden englobar-se en aquest grup pertanyen a l'escola de Baden; així doncs, aquest punt també sera especificat a I'apartat dedicat als autors lligats a escola. 1.c. El grup psicolbgic: interpreta l'a priori de Kant des d'aquest punt de vista. Els dos noms més coneguts són el de Jakob Friedrich Fries, arnb Neue Kritik der Vernunft -Nova critica de la raó- (1 807), i Leonard Nelson, continuador de la tasca de I'anterior, arnb molts articles als Abhandlungen der Friesjchen Schule -Publicacions de l'escola de Frie+, el més representatiu dels quals segurament és «Die Kritische Methode und das Verhaltnis der Psychologie zur Philosophiex -((El metode crític i la relació de la psicologia amb la fi1osofia))- (1 904). Autors lligats a escola. Cal entendre aquí ccescola)) com un lloc geografic irradiador d'una determinada proposta filosbfica, no com un grup tancat d'autors. De fet, per una banda, alguns dels noms que s'esmentaran aquí van tenir només una vinculació breu arnb el lloc esmentat, i Adhuc van depassar algunes de les propostes principals; per una altra, els deixebles <<indirectes)i fan que aquestes escoles sobreeixin llargament la seva ubicació que, tanmateix, resulta cbmode per a l'estudi. Quan es parla d'escoles neokantianes cal fer referencia a I'Escola de Marburg i 1'Escola de Baden. 2.1. L'escola de Marburg: va dominar el panorama intel.lectual de llAlemanya de finals del segle HX i principi del XX. El neokantisme d'aquesta escola ha estat qualificat més amunt com neokantistne epistenzoldgic-logic; aixo vol dir que la seva tasca es concentra bisicament -tot i que no únicamenten la reivindicació de l'epistemologia kantiana com una proposta de metode transcendental d'objectivació. Una tríade de pensadors constitueix el cos d'aquesta escola, que, a més a més, va tenir molts deixebles il.lustres. Aquesta tríade és habitualment al.ludida segons les caracteritzacions de mestre, profesor i deixeble. El paper del ((mestre)) correspon a Hermann Cohen, que exercí a Marburg -on va succeir Langedes del 1876 fins al 19 12; sembla que no només fou el ((mestren en sentit tebric, sinó també caracterial: alguns crítics l'anomenen ((el profeta)), per I'entusiasme amb que defensava les seves tesis davant els alumnes i davant tot aquel1 que volgués discutir-les. Les seves classes continuaven fora de l'aula, en tertúlies arnb els deixebles més propers. Els seus escrits sobre Kant eren coneguts i citats arreu, per bé que sovint incompresos i desatesos per mor del seu rigor i la seva dificultat. Cohen Iliga íntimament la Critica de la raópura arnb la teoria de la ciencia a la seva obra Kants theorie dete Erfahrztn -La teoria de Kant de l'experiencia-. La lectura del criti- Neokantisme i neokantians Enrahonar 24, 1995 31 cisme que s'hi proposa, amb intenció de defensas-lo de I'idealisme absolut, és el d'una gnoseologia rotundament constru'ida des de l'epistemologia. El que el ((mestren volia era deslligas d'una vegada per totes el subjecte transcendental de qualsevol possibilitat d'ontologització i Adhuc de psicologització, i reivindicar-lo en la més genuina significació crítica: corn un conjunt de funcions gnoseologiques necessari corn a metallenguatge per descriure I'objectivació de la realitat, és a dir, la construcció de l'objecte. Aixo implica la insistencia en la perspectiva de la més estricta correlació entre el subjecte i l'objecte, termes en cap moment absoluts, sinó sempre relatius al nivel1 gnoseologic on es trobin. Es tracta de recordar la insistencia de Kant en el seu rebuig a I'idealisme, i de la reivindicació del criticisme no corn una doctrirza, sinó corn un metode de descripció de la construcció de la realitat; aquesta és l'única manera possible segons Cohen de romandre fidel i de portar a les seves últimes conseqüencies la revolució copernicana. Des d'aquesta perspectiva, l'única metafísica possible és precisament la que resulta d'estudiar la correlació subjectivitat-objectivitat en la tasca de l'objectivació, és a dir, en la construcció d'un món, en aquest cas, físic; filosofia és, en aquest sentit, sinonim de ((metode transcendental)). Aixo no vol dir, pero, que els interessos de Cohen es limitessin a l'epistemologia i la gnoseologia; també escriví sobre temes d'etica, religió i estktica. Si Cohen fou el (cmestre)) del grup, Paul Natorp fou I'encarnació perfecta del «professorj> universitari, menys entusiasta pero més rigorós i pot ser academicarnent m& efectiu que el seu company. Professor a Masburg des de 1892, fou qui féu extensiva la reivindicació coheniana del criticisme corn a metode transcendental d'objectivació a altres Ambits de la cultura, defensant aquest metode corn I'únic capas de mostrar corn es formen Iogicament els conceptes objectivants de les diferents formes culturals. Natorp es va dedicar especialment a la pedagogia, pero també a l'etica, a la política, a la religió i a la psicologia -insistint constantment en la distinció entre aquest saber i la gnoseologia-, pero sense perdre mai de vista I'epistemologia corn allo que havia de servir de paradigma gnoseologic. Les obres més significatives respecte a la seva aportació a l'escola de lMarburg són Die logischen Gruizdhgez der exakten WissenschafZen - Els foizaments lOgics de les ciencies exactes- (1910), els articles publicats als Kant Studien, d'entre els quals cal destacar «Kant und die Marburger Schulejj -«Kant i l'escola marburgima))- (1 9 12) així corn Philosophisc/7e Sysrenzatik -Siste~?z?zaticafilosojcaeditada pbstumament per Gadamer (1958). Cal recordar a més a més el seu estudi sobre Plató, Platons Idee~zlehre. Einführu~zg in deiz ldealismus -La doctiina de les idees de Phtó. Inmoducció a I'idRalisme- (1903), on interpreta les idees platoniques des d'una concepció logica i transcendental, apropant-les a la gnoseologia crítica mentre descobria els elements platonics del kantisme.