Evolució sociolingüística a Catalunya

EVOLUCIO SOCIOLINGÜfSTICA A CATALUNYA Miquel Strubell La situació actual de la llengua catalana varia molt des d'una perspectiva geogrifica. La Catalunya del Nord presenta uns símptomes de fort retrocés de la llengua, enfront de l'aveng accelerat del frances en substitució seva. A les Illes, la substitució és molt redui'da en molts Ambits, i en canvi hi ha un grau de diglhssia molt elevat. El País Valencih ha passat per una serie d'intents de secessió lingüística, injustificables des d'un punt de vista científic. A Andorra, l'oficialitat que hi impera des de fa segles s'estén a poc a poc al sistema educatiu, i el problema actual és sobretot el de la integració de la població immigrada. De la franja d'Aragó hi ha ben poques dades recents. A causa d'aquesta gran diversitat, és d'agrair que YAmbit concrd d'aquest article sigui només el Principat de Catalunya. Tanmateix, cal no oblidar el marc global de la llengua catalana, i hi faré esment al llarg de la meva exposició. A fi de poder tractar l'wolució de la situació a Catalunya, dividiré aquest article en diversos apartats: a) El marc legal. b) L'ensenyament. C) Els mitjans de comi~nicació. d) Administració pública. e) Partits polítics i sindicats. <{Papers)>: Revista de Sociologia f) Empreses i comerqos. g) Cultura. h) Us social i actituds lingüístiques. A) EL MARC LEGAL 1975: Hi ha una imposició total del castelli. En molts imbits aquesta imposició és exclusiva. La situació de fet no ha evolucionat pricticamente des de l'any 1939. De tota manera, a nivell municipal hi ha algunes temptatives d'emprar el catali a nivell escrit, i a finals d'any hi ha un decret que legalitza aquestes iniciatives, tot i imposant el bilingüisme en el cas dels Ajuntaments que vulguin emprar la llengua territorial. 1983: La Constitució, i més concretament 1'Estatut d'Autonomia, estableixen la doble oficialitat de la llengua territorial (el catali) i la llengua oficial arreu de 1'Estat (el castelli). Les dues llengües tenen la categoria de <{llengües espanyoles>> a la Constitució, i la naturalesa plurilingüe i pluricultural que és contemplada com a riquesa i patrimoni que cal protegir. La necessitat d'aprofundir en la legislació necesshria per garantir la normalització de 1'6s de la llengua catalana, acceptada per tots els partits parlamentaris I'any 1980, doni com a fruit principal la Llei 711983, de 18 d'abril, de normalitzaci6 lingiiística a Catalunya, llei del Parlament de Catalunya aprovada amb el suport unhnime de tots els grups parlamentaris. La Llei garanteix 1'6s lliure del catal i del castelli per part de tots els ciutadans en les seves relacions amb 1'AdministraciÓ a Catalunya, entre d'altres punts. Queden sense derogar una scrie de disposicions legals que fan referhncia a 1'6s lingüístic a Catalunya; per exemple, el Reial Decret 1.111/79 que regulava I'ús de la llengua a les corporacions locals, i que ha estat superat per la Llei 711983; o el Código Alimentari0 Espaiiol, de 1968, que imposa el castelli a l'etiquetatge de productes comercials, i que ha estat igualment superat per la Llei ja citada i pel Decret 389/1983, de 15 de setembre de la Generalitat. En conjunt, el marc legal ha experimentat una modificació molt profunda que, tot i mantenint un greu desequilibri en el tractament de les llengiies a nivell de tot 1'Estat (el castellh és oficial fora dels seus territoris histbrics), permet un procés més o menys accelerat de normalització. Per últim, cal tenir present que el restabliment de la Generalitat de Catalunya, l'any 1977, i el del Parlament de Catalunya l'any 1979 amb EvoIució sociolingiiistica a Catalunya l'aprovació de I'Estatut, ens dóna les eines necesshries perqui: el marc legal pugui modificar-se i perqui: la legislació pugui ser aplicada efectivament. B) L'ENSENYAMENT 1975: Hi ha un nombre considerable d'alumnes que estudien catal; d'una manera volunthria, fora de l'horari normal de classes en molts casos, a nivell d'EGB. Qui organitza les classes és la Delegació d'Ensenyament del Catalh (la <(DEC)>) d'0mnium Cultural. Unes quantes escoles rurals fan l'ensenyament en catalh, per6 de fet les expersncies més importants en aquest terreny són al sector privat, on el control de I'Administració no és tan estricte. En conjunt, són pocs mikrs els alumnes que reben un ensenyament en catalh. Quant als materials disponibles, hi ha uns quants llibres de text per a l'ensenyament del catalh, per6 gairebé res més. Cal destacar la feina de renovació pedagbgica que porta a terme la institució <(Rosa Sensat)>, amb 'l'organització d'escoles d'estiu que, ultra la tasca de mentalització professional dels mestres, també són focus importants d'activitats polítiques més o menys encobertes, i relacionades sempre amb el moviment democritic i autonomista. 1983: S'ha superat la voluntarietat del catalh que establia, o permetia, la Ley General de Educación del 1970. Decrets de YEstat, i després Decrets i la Llei 711983 de la Generalitat, han fet que el catalh passi a ser una assignatura més dintre del currículum obligatori de l'alumnat, tant d7EGB com de BUP, FI? i COU. Hi ha un procés de catalanització del sistema, sobretot a nivell d'EGB, que afecta directament més de la meitat dels centres. A algunes zones, i notablement a la Catalunya vella (fora de la conurbació barcelonina), la majoria de les escoles es troben en fase avancada de catalanització. Hi ha hagut un sistema de reciclatge lingiiistic voluntari, que ha funcionat amb més de dinou mil mestres matriculats, dels quals més de la tercera part són no catalanoparlants. Tanmateix, cal destacar les critiques quant a l'efectivitat d'aquest programa (iniciat I'any 1978 durant l'etapa provisional de la Generalitat), que són explicables, crec, si tenim en compte la massificació tan accelerada d'aquests ensenyaments. Sembla clar que el percentatge de professors capacos d'ensenyar en catala augmenta progressivam~:nt, a conseqü6ncia de la mobilitat geogrhfica del cos de mestres, i del reciclatge. Perb també és cert que existeixen tensions en el si de molts claustres d'escoles públiques, on la visió d'un nom- <(Papers>>: Revista de Sociologia bre considerable de mestres no coincideix amb els objectius del sistema educatiu. A nivell de batxillerat un nombre creixent de professors catalans empren la seva llengua com a vehicle d'ensen~ament, tot i la relativa manca de llibres de text que persisteix en aquests nivells (l'ensenyament general bP sic ha quedat prhcticament cobert en aquest sentit). A formació professional, on per raons sdcio-culturals i sdcio-ecori6miques el percentatge d'alumnes no catalanoparlants és més elevat, la catalanització és molt més lenta. A nivell universitari, la majoria de les classes a I'Autbnoma es fan en catal;, i aproximadament la meitat a la Universitat de Barcelona. No hi ha dades globals per a la Universitat Politecnica, on la situació varia molt d'una facultat a una altra. Hi ha el problema dels llibres de text, car hi ha pocs textos universitaris en catalh, i molts en canvi en angles, sobretot a les especialitats. A les facultats on hi ha especialitats que atreuen estudiants de la resta de 1'Estat espanyol hi ha una tendencia a desdoblar cursos Iingüisticament, perb aixi, no és una obligació legal. Al contrari, la Llei 7/1983 garanteix el dret de cada professor (i dels alumnes) a expressar-se en la seva llengua. Cada universitat organitza cursos de catalh per als seus alumnes, de forma que puguin seguir les seves classes sense problema, i arribar també a dominar el catala a nivell escrit. Convé fer un esment especial de les escoles de formació del professorat d'EGB, institucions crucials per a la normalització lingüística del sistema educatiu. En els darrers anys destaquen les de Sant Cugat i Vic com a promotores de la catalanització. Amb el previsible trasphs de les universitats a la Generalitat, hom podrh acabar &adequar els plans d'estudi de les escoles normals a les necessitats actuals del sistema. C) ELS MITJANS DE COMUNICACI6 Podem ,distingir dintre d'aquest apartat els mitjans escrits (diaris i revistes) dels mitjans hdio-visuals (radio i televisió). C.l) Els diaris 1975: No hi ha cap diari en catal; d'engh de 1939. Algun diari té algun article en catalh, sobretot a la secció de Cultura, i tocant amb preferhncia temes de literatura catalana o folklore catal;. Evolució sociolingiiística a Catalunya 1983: Hi ha hagut un progrés considerable en el terreny de la normalització lingüística, mitjangant tres vies diferents: a) La creació de diaris nous, per exemple I'ctAvuin i el <(Punt Diari)>. 6) La catalanització de diaris en castellh, per exemple <(La Gaceta de Manresa)>, transformada en <(Pla de Bages)>, c) L'increment de periodicitat de revistes, fins a arribar a ser diaris, per exemple <{El Maresme)> i <(Regió Set>>. De tota manera, no hi ha hagut un procés generalitzat de catalanització dels diaris ja existents; al contrari, n'han sortit de nous en castelli (<(El Periódico de Catalunya)>, <(El País>>, <<Segre)>). Les seccions de Cultura són ks úniques que a molts diaris s'han catalanitzat en part o del tot. Alguns diaris publiquen articles de coilaboradors en catalh. Un cas a part és el del <(Diari0 de Barcelona>>, que intenti un procés tímid d7introducci6 del catalh a les seves phgines en algunes seccions durant la seva etapa d'autogestió. Aquesta pressncia no passh del 20 per cent del total. Si sumem els tiratges totals dels cinc diaris que es fan totalment en catalh, arribem a una xifra aproximada de 70 a 80.000 exemplars diaris. Aquests diaris es troben amb problemes diversos. Per exemple, el fet que les agsncies de notícies no facilitin Ia informació en catalh (més que l'estrictament local) complica la feina de la redacció, en fer necesshria la traducció. C.2) Les revistes 1975: Hi ha un cert nombre de revistes creades en el si &institucions vinculades amb l'Església, que s'imprimeixen en catalh: <{Catalunya Cristianan, <(Presitncia)>, <(Serra d70r)>, <(CanigÓ)>, etc. També hi ha una drie de revistes d78mbit local que són en catal o es troben en fase de catalanització. Hi ha hagut I'experiitncia de <tTeIe-Estel)>, com a revista setmanal en catalh; i després d'una prxmera epoca de gran acceptació, acaba plegant, igual com el diari en castellh de la mateixa promotora, <tTele/eXprésn, que tancaria pocs anys després. 1983: Hi ha més de 260 revistes peribdiques a Catalunya. A diferitncia d'abans, algunes surten més d'una vegada per setmana, amb vocació de diaris a termini mitjh: per exemple, el <(9 Nou)> de Vic. En general, les publciacions peribdiques són fetes molt majorithriament o totalment en catalh. Algunes tenen una vida efímera. Algunes són d'abast <(Papers)>: Revista de Sociologia catalh (<(El Món)> o <tCrbnican, per exemple), per6 la gran majoria són comarcals o locals. Algunes també són especialitzades (<(Quaderns de Joventut)>, <tL'Aveng)>, <tCi&ncian, etc.). Aquesta vitalitat té una gran diversitat de fonts, des dels mateixos Ajuntaments (butlletins municipals) passant per revistes d'entitats de tota mena, fins a iniciatives privades. A les publicacions fundades abans del 1975, s'observa una epoca de transició des del castellh inicial cap a la catalanitat més o menys completa. Cal afegir la curta per6 interessant experihncia de <(Cul-de-sac)>, revista-cbmic per a joves. 1975: Hi ha algunes emissores que esporhdicament fan algun programa en catalh, o bilingüe, seguint la represa iniciada pel programa <(Bon dia, Catalunya)> de Salvador Escamilla l'any 1962. No hi ha, per6, cap emissora que faci les seves emissions íntegrament en catalh, ni tan sols a les comarques. 1983: En aquests moments hi ha un progrés notable en certs sectors de la rhdio. En primer Iloc, és destacable el moviment de les EMUC (Emissores Municipals de Catalunya), on la presencia del catalh és clarament majorithria. En segon Iloc, moltes emissores comercials (i de manera notable, emissores com Rhdio Olot) han fet passos considerables cap a la normalitat, fora de les de Barcelona, on I'única presencia significativa queda arraconada a FM. Les grans cadenes de rhdio (SER, Radio-Cadena Española, etchtera) han fet algunes petites introduccions del catalh, perb sense un objectiu gaire evident de normalització. Les últimes emissores de FM que han rebut llicencies atorgades per la Generalitat de Catalunya en molts casos han iniciat les seves emissions com a centres repetidors de programes emesos des del centre de I'Estat, en castellh. En destaca, en canvi, la Cadena Tretze, com a eina normalitzadora. Hi ha dues iniciatives públiques. Rhdio Quatre, de RNE, emet des de l'any 1976 en llengua catalana. No té la difusió de Radio Uno, per exemple, per6 és innegable que ha fet i fa una feina molt positiva. Per altra banda, el setembre de 1983 comenga a emetre Catalunya-Khdio, una ernissora que depen de la Generalitat. Finalment, convé esmentar tres entitats que preparen programes en llengua catalana per a la seva emissió per les emissores de rhdio: la Fundació <(Serveis de Cultura Popularn, Ona Cultural i Promotora Catalana. Evoluci6 sociolingiiística a Catalunya C.4) La televisió 1975: Hi ha alguna obra cada mes, en llengua catalana. Aixh a part, no hi ha gairebé res. Les poques emissions que es fan són a través de TVE. 1983: Per una banda, TVE ha augmentat considerablement la seva emissió de programes en catalh, malgrat les installacions modestes que té a Miramar i a Esplugues. Durant l'any s'ha inaugurat el nou centre de Sant Cugat. Cada setmana s'emeten unes 26 hores de programes en catal&. La quantitat de programes repetits ha anat baixant. A l'entorn de l'any 1978 hi havia gairebé el mateix nombre d'hores d'emissió dihria, perb entre el 1979 i el 1982 lli ha una reducció molt substancial que només ara s'ha remuntat. Els programes cobreixen una varietat de temes, des dels purament culturals, passant pels debats i les entrevistes o converses, fins a llargs-metratges doblats i noticiaris. Els problemes més evidents són quatre, actualment: a) El fet que els progranles s'emetin en hores de poca audiencia, generalment entre les 13,30 i les 19 hores (els dies laborables). Al vespre, no hi ha res. b) El fet que el nivell de llenguatge és de vegades molt deficient. Molts dels locutors no tenen els coneixements adequats, sobretot en els aspectes fonetic i sintictic. Els cursos que organitza 1'Institut de Radio Televisió sembla que tenen poca repercussió. C) El fet que el País ValenciB i el circuit catalano-balear no comparteixin programes distancia aquestes comunitats entre elles, quan a les cadenes estatals hi ha locutors andalusos, canaris, etc. d) El fet dels mitjans econbmics i tecnics molt limitats de que disposa Miramar. Hi ha iniciatives en dues direccions més. Per una banda, una serie de televisions comarcals (per exemple, TV Anoia, TV Cardedeu), les quals es troben amb greus entrebancs legals per a portar a terme la seva missió. Una solució, mentre no hi hagi una legalització de les televisions locals i comarcals, pot ser la seva vinculació a alguna institució pública, com per exemple una Facultat de Ciencies d'Informaci6. Per una altra, hi ha el projecte de Tercer Canal de TV, dependent de la Generalitat de Catalunya. Aquest canal és un gran aveng per a la normalització lingüística, i comenci les seves emissiones el 10 de setembre de 1983. <(Papers)>: Revista de Sociologia 1975: L'AdministraciÓ pública -periRrica, local i diputacionsfunciona totalment en castellh, des del 1.939. Hi ha una certa pressió popdar a favor d'un suport institucional a alguns aspectes de la normalització lingüística (per exemple, la resposta popular a la negativa de la majoria dels regidors de 1'Ajuntament de Barcelona a donar un ajut pressupostari a les classes de catalh, l'any 1974), per6 no hi ha prdcticament intents d'emprar el catald davant les autoritats. Així, es manté una situació de marginació total. 1983: Un nombre creixent d'Ajuntaments empra el catal; amb normalitat en les seves relacions amb els ciutadans, tant a nivell oral com a nivell escrit. Cada cop més Ajuntaments envien les seves actes als Governs Civils en llengua catalana, després d'uns anys (1979-1982) de problemes de rebuig. La Generalitat restablerta fa en catal; gairebé tota la seva documentació als Serveis Centrals, tot i que a diverses institucions transferides de 1'Estat d'acord amb 1'Estatut (INP, delegacions provincials d'alguns ministeris) hi ha encara problemes en aquest sentit, deguts a la falta de preparació de molts funcionaris. Els Governs Civils continuen funcionant gairebé totalment en castelli, aixi com les delegacions provincials no transferides, amb algunes excepcions com el cas d'Hisenda, que ha anat adoptant una política bilingüista a nivell d'irnpresos. L'AdministraciÓ de Justícia té missions molt concretes de defensa dels drets lingiiístics, d'acord amb la Llei 7/1983, per6 fins a la seva entrada en vigor alguns tribunals encara rebutjaven documents redactats en catalh. El reciclatge de funcionaris és una tasca de 1'Escola d'Administraci6 Pública, la qual té més de dos mil alumnes. E) PARTITS POLITICS I SINDICATS 1975: La qüestió lingüística té, en el nostre cas, un component molt important des d'una perspectiva de classes. El fet que gairebé tota la immigració hagi estat de procedilncia rural, no qualificada, i semianalfabeta o analfabeta en una proporció preocupant de casos, ha produ'it una concentració de castellanoparlants en nivells sbcio-econbmics inferiors, i una concentració de nadius en nivells relativament superiors. Aquest fet innegable, que a Madrid no ha tingut cap transcendilncia perquil no hi ha un Evolució sociolingiiistica a Catalunya contacte de llengües significatiu, a Catalunya ha produ'it la constant amenaga d'identificació de llengua amb classe social. Per fortuna, la gran majori<i dels partits polítics i sindicats han evitat l'adopció d'una visió simplista ci'aquesta relació. La llengua no és, evidentment, un atribut de la classe dominant, i fora de la conurbació barcelonina aixb és una evidencia que no cal remarcar. L'any 1975, la normalització lingüística és sense excepció defensada per totes les forces polítiques democrhtiques, legalitzades o no. La injustícia de la repressió franquista fa que aquesta sigui una de les reivindicacions més unithries. 1983: Amb un Estatut en vigor, amb Ajuntaments i Parlament elegits democrhticament, la qüestió de la llengua és molt més matisada, sobretot perque la seva presencia ha avangat d'una manera molt notable en alguns hmbits. Tot i aixb, la Proposició de Llei de Normalització Lingüística de 18 d'abri1 de 1983 rep la votació gairebé unhnime del Parlament. Només un parlamentari s'absté a la votació final, per una qüestió de forma. Aquest suport representa una gran victbria del poble catalh. Tanmateix, podem observar diferencies considerables entre els partits polítics, que són reflectides a nivell de la política municipal a més de la seva visió tebrica. Perb en conjunt, i sense voler entrar en una valoració personal de la política de cada partit, puc dir que hi ha divergencies més importants sobre aquesta qüestió en el si de diversos partits, que no entre uns partits i uns altres. Finalment, val a dir que el gran impuls unitari a favor d'un objectiu final és natural que es vagi perdent a mesura que l'objectiu s'apropa. Aixb és més evident en algun sindicat, que té problemes per acceptar, per exemple, que alguns llocs de treball han de ser reservats per a persones que dominen les dues llengües ofici,als, per tal de respectar els drets lingiiístics de les persones amb qui tenen contacte. F) EMPRESES I COMERGOS 1983: L'axioma que havia insinuat en parlar de les rhdios, segons el qual com més a prop del poble, més catalanitzat, és vhlid en el món del comerg. Els grans protagonistes de la normalització no són, en general, les multinacionals o les empreses amb seu fora de Catalunya, sinó els petits botiguers, els tallers, i les petites fhbriques de carhcter familiar.