En ahona
20,
1993
169-87
El plu alisme axiolbgic de l'acció educa i a
Joan-Ca les
Mklich
ABSTRACT
The phenomenological me hod iews man as animal educandum, as a being
who exp eses himsel and also knows he wo ld
in
many di e en waysl Fi e o
hem a e descnbed he e: Technic, mo al, poli ics,
a
and eligion. Each one o
hese is s udied ei he as a Wel anschauung o as an al e i y ela ion, and i is con-
side ed as pheno nenologically essen iai o he pedagogical ac ion. The la e
disco e s i sel as being modi ica i e, no ma i e, au ho i a ian, cons uc i e and
i a ional. Fo , by in e ac ing wi h echnic and echnology, pedagogical ac ion be-
comes modi ica i e o beha io ; and, u he mo e, by aking e hics as a g ound,
i eels able o gi ing mo al laws which aim o uni e sali y, ca egonci y and es-
pec o he o he , e en i as a kind o poli ical ac ion, i imposes au ho i y. Mo-
eo e , om
a
pedagogical ac ion lea ns o become ca ha ical ac ion and o
cons uc he wo ld in a non-logical way; so does eligion by neans o my h and
i e. A he end, he clai n is ein o ced ha , phenomenologically, man emains
s ill and o e e
an
opened ask.
-.
L'home iu en ci ili zació. En les se es in e accions socials, la eali a hu-
mana s'exp essa en di e ses o mes o dimensions, bé des del pun de la elació
d'al e i a , bé des de la se a mane a de con empla el món (Wel aizschauung).
Una an opologia de l'educació no po deixa de e e e encia, com un dels
seus aspec es onamen als, a aques es dimensions de la humani a , que es po-
den conc e a en cinc: la ecnica, la mo al, la polí ica, l'a i la eligió. To es
són imp escindibles, és a di , enomenolbgicamen essencials, a l'animal edu-
candum, malg a que n'hi po ha e d'al es. No podem eni la p esensió d'ex-
haus i i a .
A is b il, a la se a Me a isica, a in odui la ecnica com un g au de coneixe-
men més ele a que la sensació, la pe cepció o l'expe iencia:
En de ini i a, allb que dis ingeix el sa i de l'igno an és el e de pode ensenya ,
i
pe aixb conside em que l'a
( ekhné)
és més ciencia
(epis eme)
que l'expe-
70
/
@dona
20,1993 Joan-Ca les Melich
ikncia
(empei ia),
ca els que enen kcnica poden ensenya , men e que aques s,
els simples expe s, no1
La ecnica és més a p op de la ciencia que l'expe iencia i, a més a més, hi ha
un lligam insepa able en e ecnica i pedagogia. L'acció pedagbgica iu de la kc-
nica, és una acció ecnolbgica, és un sabe - e , un
e a nb coneixemen de causa.
Tanma eix, aixb no ol se sinbnim d'una iden i icació en e acció pedagbgica i
acció ecnolbgica, pe o sí una mú ua in e elació, ins al pun de conside a que a
la p ime a semp e
hi
ha p esen un ce g au de la segona.
La kcnica és un mode de coneixemen , pe b no pas especula iu, sinó di igi a
la in e enció, al can i, a la modi icació. Men e que
l'epis eme
es limi a a con&
xe , la ecnica eoneix pe can ia . Aques a és ambé una de les di e encies que els
ae uals ecndlegs de l'educació es ableixen en e sabe cien í ic i sabe ecnolbgic.
L'acció pedagbgica, en gene al, necessi a el p ime pe al de onamen a -se (psi-
eologia, economia, biologia, sociologia
...),
pe b la se a c ea i i a au en el segon.
En enem la ecnica co n un mode d'ac ua , co n una habili a . La ma eixa
dinamica de la na u a ans o ma la eali a , és una au o ans o mació.
IIá ~a
6~1.
Pe b la
@QOL;,
en ella ma eixa, no és ecnica. La i upció de la ecnica a lligada
ine i ablemen a la consciencia de I'home, pe quk o a acció ecnica implica p o-
jec a i, en conseqüencia, u u i za .
L'ésse huma ha es a ca ac e i za co n a
ho no abe .
La ecnica és, co n la
cul u a i les ins i ucions, el e ce elemen d'aques enomen an opologic que qua-
li iquem de
ci ili zació.
La
cul u a
és una isió del món, una in e p e ació, una
he menku ica. Les
ins i ucions
es de ineixen co n a o gani zacions del món. La
icnica,
inalmen , és una modi icació del món. El quad e següen ( igu a
1)
ho
p o a de esumi .
En end e la eali a humana co n a
ho no abe
no és al a cosa que copsa la
se a essencia co n a no ajus ada, co n a escindida. De nou ens apa eix el nos e
EiGog
enomenolbgic. L'home no es limi a a eni ce es habili a s de as o ma-
ció del seu en o n, sin6 que el can ia o ce can -li un sen i . Aques a és la aó de
la kcnica. L'home és ecnic, eballa, i no po deixa de e -ho. Pe aixb no po in-
el.ligi -se l'especie humana al ma ge de la ecnica. El menja i el sexe són pul-
sions de o es les especies animals. El joc, el llengua ge i el eball són di nensions
p dpies de l'home, i ho són pe la se a inexo able elació amb la acionali a , amb
el
A6yos.
L'acció ecnica ha gene a la
ecnologia.
Hom no po con ond e l'una amb
l'al a, malg a que siguin en cons an elació. La ecnologia és un
sabe
i o ma
pa de la eo ia. La ecnica, en can i, és una p ac ica. La ecnologia és el discu s
Figu a
1
Cul u a In e p e ació del món
Ins i ucions O gani zació del món
Tecniques Modi icació del món
1.
ARIST~TIL.,
Me a lsica,
981b.
El plu alisme aixolbgic de l'acció educa i a En ahona
20,
1993
/
71
al ol an de la kcnica. Ce amen , des de l'an opologia, l'home po quali ica -
se com a ésse ecnic, pe o ambé com a ecnolbgic. Ni el p og és kcnic ni el ec-
nolbgic no són con a is a l'ésse -si-ma eix de la eali a humana, pe o aixb no ol
di que la ecnica exhaweixi el discu s al ol an de l'home, ni menys enca a el de
l'educació. La ecnica és una dimensió de la conscikncia de l'home que l'ha se-
pa a de la
QGois,
i n'ha e un animal es any.
L'acció pedagbgica en gene al, amb o es les se es a ian s (en e les quals si-
uem l'acció educa i a), és, des de la kcnica i la ecnologia, una acció plani icada,
sis ema ica, o gani zada, més e ec i a mol es egades -enca a que no pas sem-
p e- que la més in ui i a. Pe o ¿signi ica aixb que l'acció pedagbgico- kcnica és
més inhumana que la in ui i a? No ho c eiem pas. No és sepa able l'esskncia de
la ecnica de l'esskncia de l'educació, sense que aixb sigui un educcionisme. La
kcnica no és un mi ja, un simple ins umen , sinó ambé una o ma de e ela , de
des- ela . Veiem aquí la p oximi a en e la
kcnica
i la
e i a ,
en el sen i g ec
d'&h iee~a, «du de la osco a la Ilu n», al i com Heidegge in e p e a el
mi e de
la ca e na
de
La
ep~íblica de Pla ó.
La ecnologia és mol a p op, a di e encia de la simple kcnica, de la cul u a
com a he menku ica. Hom po eni di e ses concepcions del món (o modes de co-
neixemen ), en e els quals
hi
ha bb iamen la ciencia. El posi i isme de Com e,
malg a la se a sob e alo ació de l'es adi posi iu, ho deixa p ou cla . La ecnolo-
gia, no pas la kcnica, pod ia en a en el g up de la ciencia (de l'epis eme), en esa
aques a en un sen i su icien men ampli. Aixb ens duu a conside a una no a
qües ió: els alo s ecnolbgics que queden e lec i s en l'acció ecnica i que, en la
mesu a en quk l'educació iu de la ecnica, ambé a ec en l'acció educa i a. Com
ha mos a Habe mas, la ecnologia no és axiolbgiamen neu a, sinó ideolbgica-
men comp omesa. Esc iu Habe mas:
La p og essi a acionali zació de la socie a depen de
la
ins i ucionali zació del
p og és cien í ic
i
ecnic. En la mesu a en que la ciencia i la ecnica pene en en
els hmbi s ins i ucionals de la socie a , i ans o men així les ins i ucions ma ei-
xes, comencen a cau e les elles legi imacions. La seculan zació i el desencan-
amen de les cosmo isions amb la consegüen pe dua de la se a capaci a
d'onen a l'acció, i de la adició cul u al en el seu conjun , són l'al a ca a de la
c eixen acionali a de l'acció social2
Els ells pa adigmes basa s en els ni es de les ima ges classiques del món es
des an. L'home dels nos es dies iu en una classi icació axiolbgica lligada a la
ecnologia. L'e ichcia, l'op imi zació, el p og és o la acionali a o ien en el com-
po amen humh, les se es elacions amb els al es i, inalmen , l'acció educa i a.
El pe ill de la ecnologia és que el seu discu s sigui l'única hlid pe al de copsa
l'esskncia de la
na~beia.
L'educació iu ambé necessh iamen , com eu em o
segui , de l'e ica, de la polí ica, de l'a i de la eligió. ¿Poden aques es dimensions
an opolbgiques se copsades ecnolbgicamen ? ¿No hau h de queda edui el dis-
cu s ecnolbgic al seu objec e, a la kcnica, a la
& q?
721
En ahona
20,
1993
Joan-Ca les
Milich
Si em cas de Kan , i enca a més conc e amen de la se a o mulació de l'im-
pe a iu ca egonc, eiem que la digni a humana mai no po ésse conside ada co n
a mi ja, co n a ins umen , sinó semp e co n a i. iHi hau a alesho es necessi ia-
men un con lic e en e l'acció kcnica i l'acció mo al? ¿Que succeeix amb l'ac-
ci6 educa i a si és una acció que iu dels discu sos de la ecnologia i de l'e ica?
iPo el sabe ecnolbgic au olimi a -se? ¿Des d'on so geixen els lími s de la ec-
nica? ~Po se de la ma eixa ecnica?
En l'acció educa i a, l'objec e de la ecnica és l'ésse huma, la eali a hu-
mana. La ecnica, alesho es, apa eix co n una elació d'al e i a . Sembla ob i que
les di icul a s que els ecndlegs de l'educació han d'a on a són adicalmen di-
e en s de les al es ecnologies. Hom ha a i ma que en el cas de l'educació som
da an d'una ecnologia social. Pe d la qües ió de ons enca a es a sense esold e.
iD'on es de i a el d e d'in e eni kcnicamen en la conduc a i en la pe sonali-
a dels al es subjec es? iHem pensa se iosamen si la ecnologia no implica sem-
p e alguna o ma de cosi icació o d'objec uali zació? Tanma eix, enca a que la
espos a os a i ma i a, el d ama sena g eu, ja que sembla ine i able ecó e a ui
a la hcnica i a la ecnologia en educació.
La
mo al
Mo al, del lla í,
mos-mo is,
signi ica ús, cos um, mane a de iu e. So in , en
la ida quo idiana, po ésse sinbnim d'e ica, e imolbgicamen del g ec EBos,
ca ac e , mane a de se . En iloso ia, hom en én pe k ica la e lexió ebnca al ol-
an del e mo al. La mo al és una p ac ica, una acció, una in e elació, una in e-
acció, men e que l'k ica é el sen i del discu s, del
hóyo;.
L'e ica és, co n a i-
loso ia aplicada, un me allengua ge.
La mo al no es mou en l'ambi de l'ésse , sinó de l'ha e d'ésse . L'e ica, en
conseqüencia, no és un discu s desc ip iu, sinó no ma iu. La desc ipció del e mo-
al en esa co n a conjun de no mes que p esc iuen el compo amen , els ac es
i
les
accions humanes en una socie a conc e a, és més a p op de la sociologia de la mo-
al que no pas de l'e ica. Una iloso ia mo al, una e ica, ha de culmina necessa-
iamen en un codi o una p opos a deon olbgica.
Fenomenologicamen descob im que les accions educa i es, en sen i es-
ic e, esul en insepa ables del e mo al. Aixb és així pe di e ses aons. En pn-
me lloc, si l'educació és una acció an opogenk ica ha de iu e de la mo al i en
la mo al. El enomen huma no es po conceb e a-mo almen -sí que pod ia se -
ho immo almen -. La mo al es il a eid& icameil en el p océs educa iu. La e-
lexió e ica al ol an de l'educació esde é, doncs, una e lexió onamen al, en el
sen i d'&~~q, de G und, de onamen . En segon lloc, l'acció educa i a esul a in-
encional, enca a que po se no mani es amen en o s els seus casos, sinó al e-
gada la en men . Les inali a s educa i es són axiolbgiques, i en llu axiologia in-
e é ambé co n a co ldi io sine qua non de la se a exis encia el e mo al. Es ce
que hom no po con ond e alo s amb alo s mo als, ca hi ha o un segui de a-
lo ~
(es e ics, polí ics, eligiosos
...)
que en cap cas poden ésse quali ica s de mo-
als. Tanma eix, o a axiologia de l'educació é un componen mo al i, pe la ma-
El plu alisme aixolbgic de I'acció educa i a
En ahona
20,
1993
/
73
eixa aó, o a eleologia. Finalmen i, des d'un pun de is a més didac ic o ins-
uc iu, en o a plani icació cu icula hom ansme alo s mo als, en la mesu a en
que l'educado no es limi a a ensenya coneixemen s
o
habili a s ( kcniques),
sinó ambé ac i uds, alo s i no mes. En o p océs educa iu ( o mal, no o mal o
in o mal) exis eix, enca a que a egades en o ma de cum'culum ocul , una edu-
cació mo al. Pe o es aques es aons, com a mínim, la mo al és un ~160s de la
nalbeia.
En el emps en que i im la p ac ica mo al es ca ac e i za pe la manca d'un
pun de e e encia absolu que onamen i els alo s mo als i les accions que se'n
de i en. El
YÓ~OS
a a la de i a, i l'explicació ísica, l'explicació cien í ica, no
po e es pe al de esold e-ho. C isi, del g ec
x~l co,
jo decideixo, jo ju jo, es a
des del seu inici lliga a l'esskncia del enomen mo al. No
hi
ha ac e mo al o a de
la c isi, de la decisió indi idual. Sb ocles ho mos a de o ma excel.len en la se a
agedia An ígona. An ígona, illa d'Edip, s'en on a a nb el seu oncle C eon , ei
de Tebes. Aques ha ia p ohibi l'en e amen del seu gema Polinices, mo en
comba . An ígona, en con a de la llei de C eon ,
i
en cas de la se a p opia cons-
ciencia, de la se a decisió, decideix en e a Polinices. Ambdós enen un dialeg
mol du :
CREO~LT
(A An ígona):
1
u.
i
u
que abaixes a e a el on , ¿con i mes o negues
ha e e el que diu?
ANT~GONA
(Red ecan el cap: mi an C eon a la ca a):
Con imo que ho he e ,
sí, i no ho nego.
CREONT
(Al gua da):
Tu p en les cames, po s ana - e'n on ulguis, exemp d'un
chec que e pesa a.
(El gua da su . C eon con inua, ad ecan -se
a
An i-
gona):
I
u espon-me, sense ases, en esum. ~Sabies que
pe
una cnda
aixb
hagués es a p ohibi ?
ANT~GONA:
HO sabia. ~Pe que no ho ha ia de sabe ? E a pública.
CREONT:
~1
a nb o has gosa ansg edi la me a llei?
ANTIGONA:
Sí,
pe que no és pas Zeus que me l'ha ia p omulgada, i la Jus icia,
que habi a amb els déus sub e anis, no ha ixa en e els homes unes lleis com
aques a; no eia ampoc que les e es cndes inguessin p ou o qa pe que, p e-
cep es no esc i s. immu ables dels déus, un mo al hi pogués có e pe da-
mun . No és d'a ui ni d'ahi , sinó de semp e que són ius;
i
ningú no sap des
de quin dia han apa egu '
Pe o no n'hi ha p ou a nb la decisió indi idual, a nb la c isi. a nb l'ago ia
(«llui a», en g ec). Al es elemen s són ambé con igu ado s del enomen mo al,
i esul en impo an s a l'ho a de copsa l'essencia an opolbgica del enomen
educa iu. Ens e e im a la
uni e sali a ,
la
ca ego ici a
i el
espec e
a I'al e
com a pe sona, com a eali a descon ex uali zada.
Da an les simples no mes socials o polí iques, que són p bpies de cada
cul u a, de cada he menku ica, la mo al eballa a nb no mes i aonamen s uni-
e sals. El e mo al anscendeix la ac ici a del món de la ida, de l'expenencia
quo idiana, pe al d'ana més enlla. Una no ma mo al, pe exemple, exigeix

7s-En ahona
20,
1993
Joan-Cales
b1.Iblich
eide ica nen la uni e sali a . Un al e p oblema se a co n pode assoli els con-
ingu s d'aques a no ma. Kan p oposa la p ime a o mulació del seu impe a iu ca-
ego ic co n a impe a iu mo al uni e sal, esul a de l'ús de la aó pu a p ac ica:
«Ob a de al mane a que puguis ole al ma eix emps que el eu ac e esde ingui
llei uni e sal de la na u alesa». En educació és cons an la e e encia que em a
l'inipe a iu ca ego ic de Kan . Insepa able de la uni e sali a és la ca ego ici a .
L'impe a iu ca egb ic és uni e sal i necessa i, sense cap condició, i cons i ueix,
pe a Kan , un, ac um de la aó pu a p ac ica. La acionali a , en el seu ús p ac ic,
ha
d'ésse pu a, és a di , abans de l'expe ikncia, ca , si no os així, ho n cau ia en
la ul~lucia aa u nlis a denunciada pe Hume.
La al.lacia na u alis a és un dels a zucacs més impo an s en que po incó e
la onainen ació k ica. Hi ha un sal logicamen inadmisible en e l'ésse i el
deu e, en e is i ough . Dels indica ius no es de i en impe a ius ca egb ics. Si els
impe a ius de la mo ali a enen la ca ac e ís ica de la ca ego ici a , necesskiamen
liau an d'ésse a p io i, abans de l'expe ikncia.
La impo ancia de la « enomenologia a an la le e» de Kan espec e al e-
nomen ino al és de i al impo ancia pe al de no acaba en un dels ípics educ-
cionismes. L'k ica con empo inia i, en conc e , l'educació mo al, ha ingu se-
ioses di icul a s pe pode sal a aques s educcionismes, que hom podna esumi
en es de onamen als: el
sociologisme,
el
cien i isme
i el
psicologisme.
L'exemple més cla del p ime és l'ob a de Du kheim. En la se a de inició
d'educaci6, el socibleg ancks ad e eix que l'ac e educa iu consis eix en un
p océs d'encul u ació de les elles gene acions sob e les jo es, a l'ho a de ans-
me e o s els componen s cul u als necessa is pe a on a la ida social, en e els
quals, hi igu a la mo ali a . Pe a Du kheim, la mo al no anscendeix les no mes
socials, ben al con a i, es cons i ueix co n un apa a d'aques es. L'educació mo-
al, doncs, 6s un mode de l'educació cí ica, de l'educació polí ica o, si olem,
simplemen , de sociali zació. En segon lloc obem el cien i isme. El cas de Jac-
ques Monod, en la se a ob a L'a za i la necessi a , és p ou cla . Allí apa eix la
p opos a d'una k ica cien í ica. La mo al és a a una dimensió del coneixemen
cien í ic, i unciona segons les ma eixes egles que aques . Finalmen so geix el
psicologisme. El psicologisme és, po se , al nos e en end e, un dels pe ills més
g eus de l'educació mo al, sob e o si enim p esen que ha ob ingu una in luen-
cia nol impoi- an en pedagogia. Tan Piage co n Kohlbe g, malg a que gai ebé
amb o a segu e a p o a ien de nega -ho, són uns bons exemples d'aques e-
duccionisme. Com que hi ha una e olució psicolbgica de e minada en el nen,
l'educació mo al hau i de o mula els seus con ingu s -els seus impe a ius o
no mes- en unció de la psicologia del desen olupamen . La al.licia na u alis a
o na a apa kixe .
La mo al ha de se au onoma pe pode exis i . Només la iloso ia mo al,
l'e ica, po apo a con ingu s als seus impe a ius ca ego ics, i segons el nos e a-
onamen , el con ingu bisic és el espec e a l'al e i a , si aques espec e és pe -
sonali za . Di en al es pa aules: el espec e mo al no po se mai un espec e a
l'al e co n aquel1 que ep esen a un ol, una unció,social. Pe aixb ma eix, no é
cap mena de dependencia sob e les no mes socials. Es el que hom po ba eja co n
esis encia k ica.
L'al e: més enlli de la se a co po ei a , co n a
os e
(segons
El plu alisme aixolbgic
de
I'acció educa i a En ahona
20,
1993
115
la e minologia del enomenoleg li ua Emmanuel Le inas), em p esen a esis en-
cia, limi a el meu camp d'acció, in odueix una p ohibició. El
os e
es un impe-
a iu ca egbnc. Pe o aques a p ohibició anscendeix les p ohibicions socials, és
ca egb ica, uni e sal i necesskia, alida en qualse ol emps i espai. Una educa-
ció mo al que no ingui en comp e aques a dimensió au bnoma de la mo al cul-
mina en un educcionisme, des ueix la mo ali a en l'educació i alesho es som en
condicions d'a i ma adicalmen i amb e mesa que ma a la ma eixa educació. So
hi ha educació sense mo al, pe quk sense mo al cap educació no se ia possjble.
Pe b hi ha un al e con ingu basic en educació mo al que no podem oblida . Es el
que el ilbso anglks
R.M.
Ha e ha anomena la
decisió de p incipi.
De la ma eixa mane a que se ia un e o di que o el que hom ha de e pe
ensenya a algú a ésse un bon conduc o és inculca -li unes no mes gene als, en
el cas de l'educació mo al no n'hi ha p ou a ansme e les maximes o els alo s
que han de egi el compo amen . Cal educa la decisió de p incipi. La decisió de
p incipi ha de se au bnoma, singula , i en qualse ol cas, ha de espec a ,com aca-
bem de mos a , l'al e i a de les consciencies que in e ac uen amb
mi.
En el món
de la ida, la eali a humana s'en on a amb si uacions en quk cal p end e deci-
sions de ca ac e mo al i que al egada se a necessa i que es e o mulin els pnn-
cipis gene als o les no mes uni e sals de mo ali a , pe al de no incó e en un a-
na isme. No implica aixb una apos a pe una k ica de la si uació. Ben al con a i:
la mo al de la decisió de p incipi és o a, ca egb ica, pe o no dogma ica. Només
da an la decisió de p incipi pod a el subjec e es abli un comp om's amb les se-
es accions. Vegem-ho en un agmen del ma eix Ha e:
Sena absu d si en ensenya -li a algú a condui hom ingués cu a d'inculca -li
pnncipis an ixos i comp ensius que essin que l'alumne no hagués mai de
p end e una decisió independen . Sena absu d, de la ma eixa mane a, passa -se
a l'ex em oposa , i deixa que el1 ma eix descob ís la mane a de condui . Allo
que em, si som sensa s, és dona -li una solida base de pnncipis i, al ma eix
emps, una implia opo uni a pe que p engui les decisions basades en els p in-
cipis,
i
ni janqan les quals aques s són modi ica s, millo a s i adap a s a les ci -
cums hncies can ian s. o ins i o abandona s si esde enen inadequa s al nou
medi. Ensenya només p incipis, sense dona opo uni a de so me e'ls a les de-
cisions de pnncipi de l'alumne, és com ensenya ciencia exclusi amen amb un
llib e de ex . sense en a en el labo a on4.
La
polí ica
A is b il esc igué a
La
polí ica:
«L'home és un animal cí icn. En e ec e, el
zoon poli iko z
ambé esul a enomenolbgicamen essencial a la eali a de l'ens
que som nosal es. Al cos a de la kcnica i de la mo al, la polí ica esde é una di-
mensió au bnoma que, so in , en educació, ha queda en un segon e eny,
i
ha
deixa pas a conside acions de legislació o d'his d ia. Ens manquen es udis sob e
iloso iu polí ica de l'educació, pe pode esb ina quina elació hi ha en e
nc ~beia
i
iloh~ siu.
La mo al i la polí ica coincideixen en el e que no són, no pod an ésse mai con-
cepción~ del món (Wel ansclzauungen), co n la cíkncia, la iloso ía, l'a o la eligió.
La polí ica, co n la mo al, es limi a a ésse un mode de elació an opologica, un ca-
nal in e subjec iu. Tanma eix, les egles de la polí ica i les egles de la mo al esul-
en in e samen p opo cionals. Si Kan ens apa eixia co n una mena de « eno-
nendleg u an la le e)), a a succeeix el ma eix, pe o espec e al e polí ic, amb
l'ob a de Maquia el. Maquia el in en a desc iu e i compend e el enomen polí ic
al
i co n és en la se a esskncia, al ma ge de qualse ol al e conside ació i, sob e o , de
alo ació. El p oblema de l'educació, co n el de l'home, és el de la agmen ació, el
de l'escissió. El p oces educa iu, en an que elació in e subjec i a i in e ac i a, com
hom pod a comenca a ende ina , iu a de la pugna en e k ica i polí ica.
La polí ica és una acció, una p ac ica que consis eix a assoli el pode i de
o ma as u a- man eni -s'hi. Pe aixd compa im amb Max Webe la esi que la
polí ica és qualse ol gene e d'ac i i a di ec i a au onoma. L'acció polí ica és una
acci6 de domini, de submissió, de pode , en de ini i a. El pode és la ca ego ia
clau del enomen polí ic. A a bé: iquk hem d'en end e pe pode ? Seguin Webe ,
en enem pe pode la capaci a d'in lui en el compo amen dels al es adhuc en
con a de la se a olun a . El pode esul a insepa able de l'au o i a . Au o i a
signi ica aquel1 d e públicamen econegu a exe ci el pode , adhuc amb l'ús de
la osca.
L'acció educa i a iu, en la se a eali a quo idiana, del e polí ic.
1
no em
e e encia aquí únicamen a la elació en e els ac es pedagogics en gene al
i
les
ins i ucions i les lleis que se'n de i en. Cal ana an opolbgicamen més Iluny.
La
ina eixa elació pedagogica
és
en si una elació polí ica. Obse eu, pe o, que ni
el me ode enomenoldgic, co n ampoc la sociologia comp ensi a de Webe , ens
pe ne en e judicis de alo .
No
es ac a en cap cas de denuncia els elemen s
polí ics de l'acció educa i a, pe millo a -los o elimina -los. Ben al con a i: cal
conkixe els componen s polí ics de la
xulb~ia
pe compend e ( e s ehen) la
se a es uc u a i
dinami a.
La elació pedagbgica (en o es les se es a ian s: o mació, ins ucció, edu-
cació, adoc inamen , ensinis amen
...)
és una elació polí ica pe que és una e-
laeió de pode i d'au o i a . En e educado i educand s'es ableix una pugna pe
al de modi ica els seus co npo amen s, pe o no només aixb, sinó que el pode
polí ic e11 educació é la p e ensió d'en a en la modi icació i la cons ucció de
coneixemen s, ac i uds, habili a s, hhbi s; i o aixb é co n a conseqükncia un
can i de mode d'ésse , de mode de iu e. La «dialkc ica de l'amo i de I'esclau»
del capí ol
de la Fe zo~nenologia de I'Espe i de Hegel pod ia ésse una ex-
eel.len il.lus ació ilosb ica de la nos a p opos a. De la ellui a a mo » al eco-
neixemen , pe o a un econeixemen al que I'amo assoleix la con icció que
l'esclau
6s
més necessa i pe el1 que a l'in e és. Amb aixd olem mos a que la
elació polí ica en les accions pedagdgiques no és semp e unidi eccional en sen-
i descenden (educado -educand), sinó mol es egades ascenden (educand-
educado ).
El
plu alisme aixologic
de
I'acció educa i a En ahona
20,
1993
/
77
Figu a
2
Ensinis amen
L
Polí ica
Educació
1
Tanma eix, no o es les accions pedagogiques enen el ma eix g au de con i-
gu ació polí ica. En l'acció es ic amen educa i a, l'encon e mo al o ega el po-
lí ic, men e que en la d'adoc inamen és el polí ic el que o ega el mo al.
P o em-ho de mos a g h icamen (Figu a
2).
La elació polí ica és se np e una elació de domini, de desigual a , no només
social sinó hdhuc pe sonal. Pe aixb l'acció educa i a com a ipus ideal, p o a de
ugi de la polí ica i ce ca el e ugi en l'e ica. Pe o no o es les in e accions de do-
mini són de la ma eixa mena. Podem, de nou esmen an Webe , dis ingi -ne es
que, alho a, mos a an es ipologies d'educado (i al egada d'educand):
cos-
um, ca isma, legali a .
En e1 quad e següen ( igu a 3) es eu aques a ipologia
webe iana aplicada a la polí ica de l'educació.
El ma eix pod ia se ilid en la elació en e els g ups d'iguals a l'aula, pe o
els lími s del p esen eball ho an del o impossible. Tanma eix, el quad e an e-
io po se i com a excel.len exemple de la o qa polí ica en les elacions edu-
cado -educand (o docen -discen ). Adhuc en el cas de l'educació en la ida quo-
idiana (Lebenswel ), la mol es egades mal anomenada educació in o mal,
pod íem pa la de elació polí ica en e les di e ses co po ei a s.
Tenin p esen una anhlisi enomenologica, i en conseqü~ncia, axiolbgica-
men neu a, el enomen educa iu en la se a essan polí ica se'ns p esen a a a
com un encon e en e memb es que no són en el ma eix ni el1 pe sonal. En al-
es mo s: men e que en el cas de l'educació mo al e a una exigencia pe al seu
uncionamen una in e acció en e co po ei a s que esde inguin os e, o des-
posseides de ol, en el cas de la elació polí ica, el ol no només s'a i ma, sinó que
Figu a 3
Legi imi a Ca ismd ica T adicional Legal
Ca ac e ís ica Au on a p oduida Au o i a Au o i a com a
pe
la
pe sonali a de he e ada esul a de la o ca
l'indi idu his o ica nen dels educands
Acció Educado Educado Educado
pedagdgica com a líde pe imposició consensua
86
/
En ahona
20. 1993
Joan-Ca ies i lilich
en e els aman s hi ha una elació d'ambi alencia. Amo i odi. Les pa aules a-
giques de la
Pen esilea
de Hein ich on Kleis ho han mos a amb d ama isme:
Pe ons
i
mossegades. Qualse ol que es imi de o co els po con ond e15.
En el lími els con a is s'iden i iquen. La iolencia és un elemen e o ic de
p ime a magni ud. La sexuali a sense iolencia és una masca a. Aquí hom po
des ela una egada més la p esencia del i u. Po se la mo al, la polí ica i l'a e-
iel1 quelcom a a egi a la elació amo osa, elació que pod ia ésse es udiada com
un apa a independen de les al es ans o macions de l'acció educa i a. Tan-
ina eix se'ns a p ou di ícil imagina una ida sexual independen d'aques es ac-
cions esmen ades. To es elles enen un pape basic: la mo al p esen a una e-
sis &ncia e ica, un lími descon ex uali za ; la polí ica inco po a les lleis legals de
la
zohy;
l'a i pe me assoli la subjec i i a de l'al e. Pe o po se les que menys
han es a esmen ades són les més impo an s: ecnica i eligió. Les ecniques
ama b ies i la ep esen ació d'una iolencia i ual in e enen en l'acció pedago-
gica si aques a es ans o ma en
é os.
Po se laphilía pod ia escapoli -se amb més
acili a de la ecnica, pe o no pas de la eligió.
Bibliog a ia
ARIST~TELES, (1982):
me a ísica,
C edos, Mad id.
-
(1986):
Polí ica,
Alianza, Madnd.
BUBER, M. (1981):
¿Qué es el homb e?,
FCE,
México.
CAMUS,
A.
(1976):
Calígula,
Losada, Buenos Ai es.
CASSIRER,
E.
(1987):
An opologia ilosó ica,
FCE,
México.
DESCARTES,
R.
(1981):
Discou s de la mé hode,
Ga nie -Fla nma ion, Pa ís.
(C .
1966).
-
(1979):
Médi a ions mé aphysiques,
Ga nie -Flammanon, Pa ís.
ELIME,
M. (1981):
Lo sag ado y lo p o ano,
Guada ama, Mad id.
-
(1981):
T a ado de his o ia de las eligiones. Mo jología
y
dinámica de lo sag ado,
C is iandad, Mad id.
-
(1982):
El mi o del e e no e o no,
Alianza, Madnd.
-
(1991):
Mi o
y
ealidad,
Labo , Ba celona.
FISKIELKRAUT,
A. (1987):
La
de o a del pensamien o,
Anag ama, Ba celona.
FRASKL,
V.
(1980):
El homb e en busca de sen ido,
He de , Ba celona.
-
(1984):
An e el acío exis encial,
He de , Ba celona.
-
(1986):
La
p esencia igno ada de Dios,
He de , Ba celona.
-
(1987):
El
homb e dolien e,
He de , Ba celona.
FLKLAT,
0.
(1988):
La
pe eg inación del mal,
Publicacions de la Uni e si a Au bnoma de
Bella e a, Bella e a.
GEHLEN,
A. (1980):
El homb e,
Sígueme, Salamanca.
GIRARD,
R.
(1982):
El
mis e io de aues o mundo,
Sígueme, Salamanca.
-
(1983):
La
iolencia
y
lo sag ado,
Anag ama, Ba celona.
-
(1985):
La
ou e an ique des hommes pe e s,
G asse , Pa ís.
-
(1986):
El chi o expia o io,
Anag ama, Ba celona.

El
plu alisme aixolbgic de l'acció educa i a En ahona
20,
1993
/
87
HABERMAS, J.(1981):
Theo ie des kommunika i en Haadels,
Suh kamp, F ank u .
-
(1989):
Ciencia
y
écnica como «ideologia»,
Tecnos, Madnd.
-
(1990):
Pensamien o pos me a isico,
Tau us, Mad id.
HARE, R. M., (1975):
El lenguaje de la mo al,
México.
HEGEL, G.W.F. (1985):
Fenomenologia de l'espe i ,
Laia, Ba celona.
HEIDEGGER, M. (1973):
Kan u zd das P oblem de i le aphysik,
Klos e mann, F ank u .
-
(1976):
Ein üh uag in die Me aphysik,
Niemeye , Tubingen.
-
(1978):
Vom Wesen des G undes,
a
Wegma ken,
Klos e mann, F ank u .
-
(1979):
Sein und Zei ,
Niemeye , Tubingen.
-
(1980): «Nie zsches Wo Go is o », a
Holzwege,
Klos e mann, F ank u .
-
(198 1):
G undbeg i e,
Klos e mann, F ank u .
HUSSERL,
E.
(1954):
Die K isis de? eu opaischei Wissenscha eiz und die a zszenden ale
Phanomenologie,
Husse liana
VI,
Nijho , La Haya.
-
(1965):
Philosophie als s enge Wissenscha ,
Klos e mann, F ank u .
-
(1977):
Ca esianische i ledi a ionen,
Meine , Hambu g.
-
(1980a):
Logische Un e suchungen,
Niemeye , Tubingen.
-
(1980b):
Ideen zu eine einen Phanomenologie undphanomenologischen Plzilosophie,
Niemeye , Tubingen.
JANKELEVITCH.
V.
(1987): La mala conciencia, FCE, México.
JASPERS, K. (1973):
Philosophie,
Sp inge , Heidelbe g.
-
(1983):
Ein uh ung in die Philosophie,
Pipe , Munich.
KANT,
1.
(1974):
K i ik de p ak ischen Ve nun ,
Suh kamp, F ank u .
-
(1982):
K i ik de einen Ve nun ,
Suh kamp, F ank u .
KIERKEGAARD,
S. (1976):
Temo
y
emblo ,
Guada ama, Mad id.
KLEIST, H.
.
(1973):
Pen esilea,
Labo , Ba celona.
K~G,
H.
(1979):
¿Exis e Dios?,
C is iandad, Madnd.
LE~AS, E. (1982):
E ique e @ni,
Faya d, Pa ís.
LUCKIVIA~W, T. (1973):
La
eligión in isible,
Salamanca. Sígueme.
NIETZSCHE,
F.:
(1980):
Sam liche Il'e ke. K i isclze S udienausgabe,
G uy e , Be lín.
OTTO, R. (1980):
LO
san o.
Lo
ncioizal
y
lo i acional en la idea de Dios,
Alianza, Mad id.
PLATÓ (1986):
Go gies,
Be na Me ge, Ba celona.
-
(1988):
Fed e,
Bema Me ge, Ba celona.
-
(1989):
La
epública,
Bema Me ge, Ba celona.
R co~cx, P. (1982):
Fini ud
y
culpabilidad,
Tau us, Ba celona.
RUSE, M. (1987):
Tomándose a Da win en se io,
Sal a , Ba celona.
SARTRE, J. P. (1982):
L'e e e le néan ,
Gallima d, Pa ís.
SCHELER,
M.
(1974):
Wesen und Fo men de Sympa hie,
F ancke, Be na.
-
(1988):
Die S ellu lg des Menschen im Kosmos,
Bou ie , Bonn.
S~FOCLES (1951):
An ígona,
Bema Me ge, Ba celona.
SZILASI,
W.
(1973):
In oducció z a la enomenología de Husse l,
Amo o u, Buenos Ai-
es.
WEBER,
M.
(1976):
Wi scha [ind Gesellscha ,
Moh , Tubingen.
-
(1987):
El polí ico
y
el cien @co,
Alianza, Mad id.