Kan : «L'única p o a possible pe a una
demos ació de l'exis kncia de ~éu»*
Jesús He nández Reynés
Co nencen amb una ci ació: «Cen ile s e ec i amen eals de cap mane a
con enen més que cen hle s possibles» (Hunde i i kliche Tale en hal en ilich
das mindes e meh , als hunde nogliche). Aques a amosa a i mació kan iana de
la C í ica de la aó pu a
(B627
A599) ens se eix pe inicia el p oblema que es a
desplega en el ex de l'esc i de Kan que m'ha oca explica dins d'aques ci-
cle de con e encies. De einzig mdgliche Beweisg und zu eine Demons a ion des
Daseins Go es («L'única p o a possible pe a una demos ació de l'exis encia de
Déu», aques és el í ol de l'ob a en qües ió. Va, doncs, de Déu i, en conc e , de
l'única possible base pe demos a la se a exis encia.
La ase de la C i ica que acabo de ci a es oba en un con ex on ambé es
pa la de Déu pel que a a la possible demos ació de la se a exis encia. Segons
Kan , di que «Déu és» o que «hi ha un Déu» no a egeix es al concep e de Déu,
de la ma eixa mane a que l'exis kncia de les cen monedes no a egeix es al seu
concep e. Que l'exis encia de Déu sembli se ac ada com l'exis encia d'un ce
nomb e de monedes d'a gen no és
un
acudi meu -pe
bé
que alguns queja em
coneixen, i ambé os es desp és d'ha e sen i la me a con e encia, ho puguin
sospi a amb a6, és el ma eix Kan qui així ho plan eja. Ce amen , Kan pensa
que és líci ac a de la ma eixa mane a l'exis éncia de Déu i l'exis encia d'unes
monedes. ¿Que signi ica aixb? ¿De quina mane a -ens podem p egun a - cal
ac a indi e enciadamen l'exis encia d'unes monedes i l'exis encia de Déu,
sense que sigui pu a i e e encia?
Kan , ens di en an els seus esc i s com els es udis sob e la se a ida, e a su-
mamen pie ós. Es imaginable, doncs, que en pa la de Déu i de qualse ol cosa a
El1 e e ida, Kan s'emocionés, sen ís g an de oció; es. en can i, no ens indica
una al.le a kan iana pe la moneda. Pe o és que en a espe a em l'apa ició de ca-
ac e ís iques idiosinc h iques que ens expliquin aques a mane a de pensa de
Kan ni, en gene al, cap mane a de pensa , si és que es ac a de pensamen s de
cai e ilosó ic. Kan no a e al a cosa que plan eja la qües ió de l'exis encia de
Déu al com, a o ca de igo , la qües ió p esen a a més cohe encia. Val a di que
li'n p esen a a a ell; pe o aques a el1 no signi ica mai una e e encia pu amen
pe sonal, sinó que, si de cas, esmen a la iloso ia mode na de inals del segle
*
Con e encia p onunciada el
18
de eb e de
1992
a 1'Ins i u d'Humani a s de Ba celona, en el
ma c de la se ie
Llicons d'his o ia
de
la íloso ia.
58
1
E~ ahona
20,
1993
Jesús
He nández
Reynés
XVIII
i la aó que la sus en a. P ecisamen és aques a aó -de la qual pa lem
aquí, e iden men , en sen i ampli- allb que imposa com ac amen maximamen
cohe en la conside ació de la qües ió de l'exis kncia de Déu conjun amen amb la
qües ió de l'exis kncia en gene al. L'exis encia s'ha de pensa uní ocamen en e-
lació a Déu i a un ésse qualse ol. ~Pe que?
Si pa em a enció en aixb, és hcil iden i ica al uni oci a a nb el supbsi d'as-
socia la qües ió de l'exis kncia a l'ésse en gene al i no a cap especi icació ni pe-
culia i a . Pe que donem pe bo que l'exis encia en gene al és qües ió ela i a a
l'ésse en gene al, és ac ible compa a l'exis kncia d'unes monedes d'a gen
a nb l'exis kncia de Déu. «Exis i » ol di el ma eix en o s dos casos. ¿Que és,
doncs, aques a
exis encia
que implica que. al igual que cen ale s exis en s no són
més hle s que cen inexis en s, Déu exis en , no sigui nés déu que Déu inexisen ?
¿Que signi ica «exis i »?
En aques momen els demano un pe i es o c pe des e -nos de ce es limi-
acions al pensa nen imposades pe l'excesi amen habi ual ús de pa aules com
«exis kncia».
A
la G ecia classica, pe exemple, els anomena s, a nb bon c i e i,
pa es de la iloso ia no disposa en en la se a llengua d'una pa ella de e bs a nb
un ús equi alen al de la nos a «se /exis i », ni ampoc de noms equi alen s a la
pa ella de mo s ilosb icamen amosa
«esskncia»/«exis kncia».
Pe b, i ull di -
110 de seguida, aixb no implica que els g ecs no medi essin sob e aques emes.
A
egades, a nb massa cele i a , s'a ibueixen a les ca ac e ís iques g ama icals
d'una llengua bonda s o de ec es pel que a a la se a capaci a d'exp essió i-
loso ica. S'oblida, a nb aixb, que la iloso ia es ca ac e i za -i p ecisamen des
dels seus comencamen s g ecs- pe ana semp e «més enlla» de gai ebé o , ins
i o de les pa aules. Tanma eix, a nb la pa ella «se »/«exis i » la di icul a
és
mí-
nima --so p enen men mínima, di ia jo. Qualse ol linguis a ens a a eu e a nb
con icció que el e b «se », an el nos e com el dels g ecs,
é
dos ipus d'usos
a l'o ació: el copula iu i l'anomena , p ecisamen ,
exis e zcial.
No els cal, doncs,
als g ecs, di un equi alen exac e a
«P
exis en )), en enen p ou a nb di l'equi-
alen a
«P
es», i aixb ho diuen so in i a nb més acili a que en mol es al es
llengües.
Pel que a a la pa ella
«esskncia»/«exis encia»,
la qües ió ambé se soluciona,
pe o d'una mane a nés complicada. Em e a a a la memo ia el g an desga ell que
cons i ueix la adició sob e
l'ousia
a is o klica, o la amosa qües ió de la
quidi a .
nés po i-po i enca a. No ens equi oca em gai e en a i ma que Kan en bona pa
pa eix aques deso d e. Mol es egades a la imp essió de se un obse ado des-
conce a da an an de enou e pels seus con empo anis pos -leibnizians, que en
aixo són pe ec es exempla s de la auna adicional, i a se possible escola . i-
losb ica. Es simp oma ic, en aques sen i , com Kan esol, i ins i o podnem di
dissol, les posicions no coinciden s a nb la se a de Wol , Baumga en i C usius.
En
L'liilicu p o u possible
...
ho a p ac icamen sense mans. De l'explicació wol -
iana de l'exis kncia, pe exemple, diu Kan que és e iden men imp ecisa, i a nb
aixb en é p ou. To sembla com si Kan , pe poc que ilés nés p im, hagués des-
cobe u11 emo de g an olum en el ac amen adicional de la qües ió de
l'exis kncia, e o que, alho a, hau ia a ec a p incipalmen la mane a d'en end e
la elació en e l'exis kncia i l'esskncia.
Kan :
al'única p o a possible pe a una demos ació de l'exis kncia de
Déu»
En ahona
20,
1993 159
Tomem als g ecs, a A is o il en conc e , pe al de eu e, abans del suposa
e o , el p oblema.
1
anem a la que és una de les millo s iniciacions a la iloso ia
mai escn es: el llib e A de la
Me a ísica a is o 2lica.
Podem llegi , o jus co-
menca -lo, que «els homes endeixen, o s
,
pe na u alesa, al sabe »; cosa que, en
una pe spec i a quasi sociologica, signi ica al menys que els homes alo en més
se sa is -6s a di , eni el sabe - que se igno an s. Al amen di , hi ha una
p opo ció di ec a en e la millo conside ació i el g au de sa iesa: a més sa iesa,
més bona conside ació. Pe o aques «sabe », ¿que esmen a? ¿Que signi ica «sa-
be »?
Pe me eu-me en aques pun e una conside ació ilolbgica i lingüís ica. El
mo que emp a A is o il és ei6É11a1, el qual pa lan des del pun de is a g ama i-
cal és un in ini iu del e b ~180, o ma p esen aques a que, d'al a banda, no es
oba es imoniada i és subs i uida habi ualmen pe Ógúo. Tan e160 co n
ÓQUO
olen di « eig»; pe ce , una mos a de laja de ini i amen p i ilegiada pe Pla ó
me a o a lumínico- isual pe descnu e la eali a (OVTOS o , allb que 2s en e ec e)
segons la iloso ia. Pe o el que és més in e essan aquí és que la pe dua d'~16co a
dona al pe ec e la unció de p esen en la eu ac i a. Pe aixo, les g ama iques
ecomanen, i els dicciona is ecullen, la aducció d'ei8É ul pe «sabe », enca a
que sigui mo olbgicamen un in ini iu de pe ec e.
Doncs bé, com a al pe ec e, enca a que amb unció d'in ini iu de p esen ,
po a en si el sen i d'acció acabada. i no en p océs. La isió, pe an , ja és du a
a eme; no s'esmen a l'es a eien , sinó el
eni is .
Així és. La miixima aspi a-
ció humana, allo més ben conside a , la possesió p opia del sa i
...
és « eni is ».
La possessió del esul a de l'acció es oba aquí pensada jun amen amb l'acció
ma eixa.
La cosa is a
hi
és en an que is a, és cla ; pe o, com de seguida eu em, es
no hi ha en con a de millo a gai ebé inde inidamen la isió pe al d'exhau i en
ella la cosa is a. Possei l'objec e del sabe és conna u al al sabe , pe que sabe
és eni la cosa sabuda. Acabo de di que no hi ha es en con a d'augmen a el
g au de sabe ; si de cas al con a i, hi ha mol a a o d'augmen a -lo. L'explica-
ció d'A is o i1 ens a eu e com puja el g au de sabe des de la me a sensació a la
memo ia,
i
com con inua augmen an en la expe iencia i, enca a més, en la cien-
cai. El sabe epis emic és, ens diu A is o il, el que és més sabe . La endencia, el
desig humi ol, doncs, la ciencia, i la ol pe que amb ella é el seu objec e, cosa
que en el lími signi ica se -ne l'amo. Pe aixo diu A is b il que el més sa i ha de
dona les o d es, i el menys sa i obei -les. En aques sen i , no és cap disba a a-
dui la p ime a ase de la
Me a ísica
d'A is o i1, xÚ e< d egoslo~ oU EIGÉ IUL
6qí.yo u~
p6os~
pe «els homes, o s, pe na u alesa, són olun a de pode ».
Val la pena ema ca aixo, pe que so in enim una noció de coneixemen en
qué aques apa eix o almen asep ic, ne d'agen s nocius, d'elemen s aliens a la
bona olun a . Fins i o hi ha qui al.ludeix a la pu esa con empla i a g ega quan
pa la d'aques coneixemen incon aminan . Pe o, e aquí que són p ecisamen els
g ecs els que enen mol cla el ca hc e possesiu 4s a di , in e essa -, del co-
neixemen . Pla ó a ús eqüen del e b no o Éo pe indica el coneixemen : o
plega ol di « eni elacions amb». ambé, és cla , elacions ín imes. En lloc de
se me a b ic el que a egades s'anomena xconeixemen en sen i bíblic», és me-
60
/
En ahona
20,
1993
Jesús Hemández Reynés
a o ic el coneixemen di cien í ic, i ho és epec e al sen i p ime del coneixe-
men : les elacions sexuals.
Aques eni ac e a nb les coses, que signi ica coneixe -les. é, al com hem
di , g aus di e sos; i A is d il ens diu que la sa iesa n'és el maxim. P egun em-nos
a a: ¿quina mena de coneixemen és aques a sa iesa? Quan es compa a el conei-
xemen empí ic de l'expe amb el coneixemen cien í ic del sa i, A is b il a i ma
que l'expe cap, espec e de la cosa que coneix, que és, men e el sa i sap que és.
Bi d'una al a mane a: l'expe coneix el que ( o
~TL),
pe o no el pe que ( o
i)~ó ~).
Aques coneixemen del pe que, de la causa, del p incipi, co espon al sa i.
La sa iesa és, doncs, el coneixemen del pe quk de la cosa coneguda. Si el ac e
empí ic amb les coses és un oqueja e o ic, el cien í ic és ja la pu a pene ació.
l'ap o undimen en allb més ín im.
Pe o mi em d'esbnna que signi ica aques ap o undimen . Si con inuem amb
la me a osa ilosb ica pe excel.lencia, la me a o a lumínico- isual, l'augmen del
g au de sa iesa és inicialmen l'augmen de l'agudesa de la isió que, a o ca de
pe ie an , acaba pe e escla a el pun de is a, l'ull. El pode de la nua mi adq
s'ac eix amb la memo ia i enca a més a nb la epe ició empí ica. La memo ia ja
consolida un « eni is », que sap més que la nua mi ada; i l'expe iencia pelme ,
a més, el econeixemen , a nb la pe spec i a de u u que aixb suposa. Pe o la
ciencia és aquí el ei. El coneixemen cien í ic é la cosa coneguda an is a que
ins i o p escindeix de l'ull que la mi a. Ja no li cal un pun de is a, un ull. La
sa iesa sap la se a cosa des de la o ali a dels pun s de is a. Al sa i, li es adien ,
cognosci i amen pa lan , la ubiqüi a . El egne del sa i és u bpic ( al a di , uc b-
nic).
Quan en un exe cici de la se a p opia ubiqüi a , e en una amosa explicació
de l'eclipsi, Ans b il es plan a a la Lluna, ni el1 ni els qui l'escol en c euen que hi
6s de
e i a ,
pe b, malg a aixb. el1 i o s c euen que és
co n
si
hi os de e i a . Es
a di , si (hipb esi)
hi
os, o se ia exac amen igual (aixb c euen) que com ho des-
c iu: eu ia a nb e idencia que l'eclipsi de Lluna és l'absencia de llum en la
Lluna pe i i e posició de la Te a en e ella
i
el Sol. Que la Lluna desapa eix ho
sap o hom que mi a, pe b, ¿que és aques a desapa ició, pe que desapa eix la
Lluna?, aixd no ho sap qui només mi a a nb els seus ulls. Ho sap el sa i pe que en
sap la causa. La pene ació de la mi ada del sa i és an a que po eu e des del
pun de is a luna sense se a la Lluna. És més, si en e ec e os a la Lluna (i amb
aix6 esmeno al ma eix A is b il), la se a isió de l'eclipsi se ia me amen empí-
ica i pe d ia la cien i ici a . Li cald ia p egun a -se de nou el pe quk d'aquella in-
e posicií, que es a a eien , i mai els seus ulls li dona ien al espos a. El mixim
g au de la pene ació en la cosa a coneixe cien í icamen el po a ia semp e més
enllh. Po se a la mecanica celes , única sabedo a del mo imen dels as es, sabe
que no 6s cap pun de is a pe que mai una mi ada empí ica no el pod a copsa .
Pe b ¿que é a eu e Kan a nb o aixb? De bon segu que mol s de os ks a
es ona ja que sosopi en que m'he pe du o, millo . equi oca de ema. Pod ia se
amb6 que inguessin al da an un d'aques s pe sona ges que a nb o a la ba a del
món ap o i en qualse ol in i ació, amb independencia del seu mo iu, ye pa la de
«les se es coses».
No
di é ben bé que no; pe o ampoc no és aixo. Es pensan el
p oblema que Kan ac a en el seu esc i
L'única p o a yossible
...
que se m'acu
Kan : «L'única p o a possible pe
a
una demos ació de l'exis kncia de Déu» En ahona
20,
1993
/
61
A is b il. L'única p o a possible
...
ol se la base de la demos ació de l'exis en-
cia d'un ésse . A a bé ¿que signi ica la demos ació de l'exis encia d'un ésse ? Ti-
em pel d e , a eu e si ens en so im. Amb Ans o il p esen podem a i ma : de-
mos a una cosa al é el sen i d'a iba a sabe -la.
1
així l'an e io p egun a p en
aques a o ma: el sabe de l'exis encia d'un ésse . ¿quina mena de sabe és? ¿És
un sabe empí ic o un sabe epis emic o. al amen , n'hi ha p ou a nb la sensació?
Si os es es an pensan que el p oblema aquí és acla i que olem di quan
p egun em pe l'exis encia d'un ésse , ja es an pensan el ma eix que p eocupa a
a
Kan en comenca el seu esc i L'única p o a possible
...
1
és a nb aques a p e-
ocupació que s'ha d'associa la me a mane a de plan eja el p oblema cen al del
ex que ens ocupa. No a gai e ho he di en o ma de p egun a: ¿que signi ica
«exis i » pe al que Déu exis en no sigui més déu que Déu inexis en ? Tinc
l'espe anca que a a ja no soni com una p egun a banal. Si és així, mi em d'esb i-
na a nb a enció quin és el seu con ingu .
P ime de o -amb aixb
comen a é
a exposa algunes e idencies-, que
Déu exis en no sigui més déu que Déu inexis en no signi ica que siguin indi e-
en men iguals Déu exis en i Déu inexis en . Pe qué, i en aixb sembla que hi ha
un aco d gene al, «Déu exis en n signi ica que Déu és, i «Déu inexis en » signi-
ica que Déu no és; i no és pas indi e en men igual se que no se . Tanma eix, ens
diu Kan , l'exis kncia no a a Déu més déu. ~Quk ol di aixo? Di b eumen : sig-
ni ica l'accep ació -amb ang d'e idencia- de la sepa ació en e exis i Déu i
se Déu o, di en gene al, la sepa ació en e l'exis encia i l'ésse . Es a di , l'ésse
po eni un es a u me amen nominal, po se un me nom, a nb un con ingu
semkn ic, aixo sí, pe o sense cap e e en e ec i amen eal. Pe en end e-ho no cal
es més que eco da l'exemple dels cen ale s.
iOi
que o hom eu cla que a nb
el me nom de les cen monedes d'a gen no n'hi ha p ou pe millo a la nos a
economia? No obs an aixo, sabem que aques es cen monedes són més que no-
an a, i que si els en sumen cinquan a en a an cen -cinquan a: ambé sabem que
són d'un colo més cla que l'o .
1
malg a o , no exis eixen. Són, són a nb un al
g au de de e minació
...
i no exis eixen.
Pe o, jcom es po explica que un ésse no exis eixi? Al amen di , iquk sig-
ni ica se pe o izo exis i ? Mi em-ho com ho haunen de mi a els g ecs i se'ns a a
més palesa la g a e a de la qües ió. Em is que els pa es de la iloso ia ha ien
d'emp a el seu e b eipi an pe pa la de se com d'exis i . Lla o s, en g ec,
l'aspec e de la nos a p egun a an e io se ia, més a ia , ;que signi ica se pe o
no
se ? Repe eixo: ¿que signi ica se pe o no se ? Ce a nen , sona com a con adic-
ció: i jo a egeixo: ho és,
és
una con adicció. Be nn mi a , és la ma eixa con a-
dicció que apa eix a Pla ó en el seu dialeg So is a quan ol compend e el simula-
c e so ís ic (l'e16who ) a la llum de la doc ina de Pa ménides. Llhs ima que no
inguem emps a a d'explica -ho; pe o no és di ícil accep a que l'el6who , al
com Pla ó el eu, implica
al
sepa ació en e el se i exis i (pe pode di un ésse
sense exis encia o, millo , una exis kncai sense ésse ). Doncs bé, Pla ó es oba da-
an de la següen pano amica: d'una banda, el so is a simulado , la de ecció del
qual eque eix la sepa ació en e se i exis i pe pode pa la d'un ésse que no es
co espon
amb
cap exis encia de debo: d'al a banda el g an pa e Pa menides, la
doc ina del qual p ohibeix qualse ol concepció abs ac e de I'ésse espec e a

62
1
En ahona
20,
1993
Jesús
Hemández
Reynés
l'ens, és a di , decla a impossible la sepa ació en e se i exis i . De e , Pla ó eu
-ja ho he di - que el so is a o, si oleu, el seu so isma és pe o no és; cosa que
si «se » ol di el que diu Pa menides, és una con adicció.
Bé,
ja sabe n com a acaba la cosa. Pla ó a eu e a nb mol a més e idencia
l'apa ició del so is a que la doc ina de Pa menides, i a come e pa icidi. Pla ó
a ma a el g an pa e de la iloso ia pe que la se a doc ina eia con adic o ia
l'apa ició del simulac e, és a di , decla a a impossible la sepa ació en e se i exis-
i . Del pa icidi, se'n segueix que «se » no equi al a «no pode no se ». A l'és-
se li pe ne a no se en ce a mane a, a nb la qual cosa no apa eix com a con a-
dicció el «se pe b no se » d'allo que, o i se , no exis eix. Que se no és iden ic
a exis i , Pla ó ho diu a i man que
se
és se
al
o
qual,
i que
no
se
és
se al i.
Així, «se pe b no se » en el ons old a di «se al pe b no se al al e*.
1
a nb
aixd pod a a i ma que an la eali a de debo (el sabe del iloso ) com la eali-
a que no és de debo (el so is a) són. En un llengua ge més modem sona com a a-
milia l'a i mació «se una essencia pe o no se una e i able exis encia» o, al-
amen , «un se
que
pe o no una e ec i a eali a ».
1
així, d'aques a cu iosa
mane a, no es eu con adic o i se pe o no exis i . El so isma del so is a no diu
una e ec i a eali a , o
i
que el1 és una ce a eali a : és, pe b no exis eix de debo.
El simulac e, 1'~;6uho , és alguna cosa, é una ce a eali a (pe aixb podem
copsa el so is a), pe b no és l'e ec i a eali a , no exis eix de debo. De debo de
debo, ens diu la doc ina esc i a de Pla ó, només exis eix la idea. Asis o il, pe la
se a banda, no accep a el pape que Pla ó a ibueix a la idea en aques a qües ió;
cosa que no signi ica que ebu gi el pa icidi de Pa menides. Al con a i, A is o-
i1 i p ic icamen o a la adició iloso ica -Kan inclos- són en aixo cen pe
cen pla onics. El que passa és que A is o il é una g an iquesa en el de all i a
mani es es mol es més di e encies. La sepa ació en e se i exis i , l'anali za de
mane a plu al. Pe exemple, a a és de la dis inció en e se en un ma eix i se en
al i. D'aques a mane a, l'exis encia de debo s'iden i ica a nb se en un ma eix, és
a di , se una o6aia (el que la adició lla ini zada en di a subs ancia). Pe an , es-
b ina si una cosa qualse ol exis eix, en aques con ex signi ica a sabe si és un
ens xa8' ac o xecpuxo~ i y,w~íi;ao 3a (amb na u alesa p opia i sepa able).
Pe o A is o il no s'a u a aquí. També anali za la ma eixa qües ió a a és de
la dis inció en e ma e ia, o ma i p i ació; p ocedimen que s'ap opa més a
Pla ó, pe o que, jus amen pe aixo, es eu que no és igual. Sigui com sigui, l'hi-
lemo isme a is o elic és l'exp essió d'un p i ilegi de la o ma. La o ma és p i-
ilegiada, i a nb ella, pa al,lelamen , l'absencia de ma e ia. Pe exemple, les
subs ancies na u als són, en un ce sen i , un o de ma e ia i o ma. A a bé, la
~naxima pene ació cognosci i a en la subs ancia exigeix p escindi de la ma e-
ia. Allo que es diu de cada cosa en an que ella ma eixa (xa0' aw o), A is o il
110
anomena o
í
q ~L a , diguem-ne nosal es essencia. Doncs bé, de l'essen-
cia, diu A is b il que és subs ancia sense ma e ia: absencia de ma e ia que, en lloc
de des e la subs anciali a , la pu i ica: en lloc de pe d e eali a , la guanya. De
e , l'essencia ens p opo ciona el maxim g au de sabe , allb que, en comenca la
ne a in e enció -iho eco den?-, hem is que A is o il anomena a i ~TL,
i que a iba a iden i ica exp essamen a nb
o
~i
q ESVUL. El que de la cosa és
la maxima sa iesa p opo cionada pel coneixemen epis emic, i la se a mani es-
Kan : «L'única p o a posible pe a una demos ació de ]'exis encia de
Déuz
En ahona
20,
1993
/
63
ació en el hoyos, la se a enunciació és di a de inició (Ó~ oyo~). Així doncs, ens
di& A is b il en ase amosa, només hi ha, p bpiamen pa lan , de inició de la
subs ancia. El p oblema de la subs ancia és subsidia i de la sepa ació en e se i
exis i . La de inició de la cosa és allb que el sa i sap de la cosa, és la mixima pe-
ne ació cognosci i a en la cosa.
A a
bé -i a nb aixo connec em de nou a nb el
p oblema de Kan -, p egun em-nos: n'hi ha p ou a nb la de inició d'una cosa
pe sabe si al cosa exis ex? ¿Con é l'essencia d'una cosa una indicació su icien
sob e la se a exis encai o inexis encia?
Jo c ec que es em ja en disposició de dona la ma eixa espos a que Kan i de
dona -la a nb con icció. La mani es ació de l'essencia d'una cosa, o sigui, la
se a de inició, no diu es sob e l'exis encia o inexis encia d'aques a cosa. No n'hi
ha p ou a nb la de inició d'una cosa -pe mol que sigui una dejinició eal- pe
sabe si al cosa exis eix. Si les no es cons i u i es d'una de inició s'anomenen
p edica s, lla o s hau em de di que l'exis encia (Dasein) no és cap p edica
(P edica ) de es.
En e els p edica s d'un subjec e no hi ha els d'exis i o no exis i . Pe an . en
aques sen i , l'exis encai no a egeix es al se déu de
Déu.
Déu inexis en és an
déu co n Déu exis en .
Si és així, jcom podem demos a que Déu exis eix? És a di , co n podem sa-
be a nb segu e a l'exis encia de Déu? Si en aques momen es oben una mica
desconce a s da an d'aques a qües ió, no s'es e in; ja an bé ja, an pe bon
cam'. El desconce és aquí necessa i pe que o el que em is ins a a no ajuda
a conside a una mane a acil de demos a l'exis encia de Déu. Més a ia , o u -
lla pe e -la gai ebé impossible. És, pe an , desconce an plan eja la demos-
ació de l'exis encia de Déu.
En e ec e, Déu no sembla se una cosa de que puguem eni sensació ni
memo ia ni expe iencia. No és pas un con ac e empí ic la mane a co n enim
ac e a nb Déu. La ma eixa de inició de Déu sembla impedi de e -lo una cosa
sensible; pe que co n a no a dominan ca ac e i zado a de la se a essencia hi ha
se un esse sup aempí ic. De Déu, no enim ni podem eni cons a ació empí ica
de la se a exis encia.
A a be, p ecisamen pe aixb, ambé és e i a que, si Déu exis eix, ho hem de
pode demos a , ja que no ho podem cons a a . Déu no és co n el oc que c ema,
que el podem sabe c eman a nb només expe imen a -lo. Si de cas, Déu és co n
el pe qué del c ema del oc. jPe que c ema el oc? No ho sabem si només con-
iem en l'expe iencia. La mi ada empí ica mai no po eu e un pe que, una causa,
un p incipi. El pe que an sols és objec e de la isió pe a una mi ada eb ica: la del
sa i. La mi ada del sa i, la sa iesa, sí que abas a p ou co n pe copsa els p ime s
p incipis i causes: an g an és la se a o ca de pene ació!
Lla o s, si abans ens ha íem desconce a en plan eja la demos ació de
l'exis encia de Déu, a a, po se sense abandona aques desconce , podem com-
p end e ambé una ce a necessi a de demos a -la. Es aques a una necessi a
que p o é de c eu e en la con ing2 zcia de o es les coses sensibles. Al amen di ,
és la necesi a que, accep ada la sepa ació en e se i exis i , les coses a nb que e-
nim ac e empí ic inguin unida l'exis encia a la se a essencia. Enca a di d'una
al a mane a, comp enem la necessi a que o p oduc e ingui una causa p oduc-
64
/
En ahjna
20,
1993
Jesús Hemández
-
Reynés
o a, i com que o el que exis eix ha es a p odui com a exis en , ja que o i se
pod ia no exis i , cal una causa de l'exis encia de o .
iÉs Déu aques a causa? Quan Kan es a aques a p egun a no dub a a
c eu e
que sí que ho és, pe o ampoc no dub a a a i ma que les p o es que es an se i
no ho demos en. En
L'Iínica p o apossible
...
n'explica es ipus adicionals i un
de iou. T es d'in hlides, les adicionals, i una qua a que és l'única possible, la
se a. Come icem amb les p o es in hlides.
L'a gumen de ipus ísico- eleolbgic, aquel1 que es emun a des de conside-
acio is de la na u alesa ins al coneixemen de Déu -com a a la cinquena ia o-
mis a-. po a anqa en una cadena de condicions, a la mane a que de l'exis en-
cia de ills ens podem emun a a l'exis encia de pa es; an na eix, di ícilmen su
del pa icula , ja que una de les anelles mai po dona aó de la o ali a de la ca-
dena. Pe o en o cas, si a cops i omballons a ibéssim a de e mina un p ime
p incipi de o , es no ens legi ima ia a di que é els a nbu s con ingu s en la de-
i iició de Déu.
1,
en se i l'a gumen més p opiamen cosmolbgic, que en lloc de pa i de
la isió conc e a d'una ha monia na u al pa eix de la conside ació de la con-
ingencia de les coses en gene al, la p e esa demos ació empi jo a. Wol i com-
panyia, segons Kan , e en quan olen ex eu e els a ibu s de l'ésse di í anali zan
l'exigkncia d'un p ime pnncipi de o es les coses. Un al p ime pnncipi es de-
mos a ia necessa i només apel.lan a la impossibili a que la se a essencia no con-
ingués la se a exis encia com un p edica , la qual cosa és alsa.
To plega , les p o es
a con ingen ia mundi
enen semp e el ma eix de ec e.
La con ingencia, el pode no se , només po apa eixe , és a di , no se con adic-
o i, c eien en la sepa ació en e se
i
exis i . Pe o aques a sepa ació és una esci-
si6 p oduida en l'in eno de l'ésse . Es la ma eixa noció d'ésse la que es desdo-
bla en dos sen i s. Pe aixb, la con ingencia no és una li ni ació espec e a l'ésse
en gene al. L'ésse en gene al és con ingen ; i si hi ha un ésse necessa i, no ho
se a en an que és, sin6 en an que és p i ilegia . Pe o és cla que aques pn ilegi
no es pod a mani es a mai a pa i de l'e ec i a con ingencia.
Com que u i ésse qualse ol exis eix, no pe qué és un ésse , sinó pe que s'ha
causa la se a exis encia, el p i ilegi d'un ésse necessa i signi ica que exis eix
sense depend e de es alié com a causa de la se a exis encia. Algun iloso ago-
sa a ha di d'aixb
cuusu
sui;
la majo ia, pe o, ho ha en es com a absencia de
causa. En el ons, semp e, es ac a de conceb e en un ésse el pn ilegi d'una unió
incondicional dels dos sen i s de
se .
1
l'espe anca d'aixb s'ha juga habi ualmen
e11 l'o d e lbgic. L'a gumen , di ícilmen discu ible, que lliga necessi a i impos-
sibili a de
110
se , ha e que es busqui una elació ambé indiscu ible en e l'esskn-
cia d'un esse co ic e i la nocib gene al d'impossibili a de no se . Kan anomena,
eIi
L'única p o a possible
...
,
«on oldgics» els a gumen s que ce quen una conne-
xió segu a en e la de inició de I'ésse di í i la impossibili a de no se . Els a gu-
me i s d'es il on ologic han es a semp e l'es ella de les me a ísiques i eologies
acionalis es, pe que simula en amb con icció una p o a
a p io i
pe a la de-
mos ació de l'exis encia de
Déu.
Tan na eix, l'a gumen on ologic a que ípic, el que Kan anomena ca esia,
queda di ec amen i o almen qües iona pe la esi kan iana que l'exis kncia no és
Kan : «L'única p o a possible pe a una demos ació
de
I'exis encia
de
Déu» En ahona
20,
1993
/
65
mai un p edica . A gumen a que la noció gene al d'exis encia necessh ia és in-
he en a l'essencia di ina és con e i l'exis encia de Déu en una no a de la de i-
nició de Déu, i aixo, segons hem is , és un e o . Pe b Kan , a l'escn que ens
ocupa, sal a un ipus d'a gumen on ologic, que no es al a que l'única p o a pos-
sible. Segu que mol s de os es és aixo que es a en espe an que els expliqués en
aques a con e encia. Doncs bé, de seguida s'adona an que els ho he es a explican
des del comencamen .
¿Que deia A is o il en pa la de la sa iesa? ¿Ho eco den? Deia que e a el
coneixemen del pe que, dels p ime s p incipis i causes. Coneixemen en el ma-
xim g au, que es podia il.lus a com un agusamen de la mi ada. Pe o o ne n-hi
a pensa . To nem a pensa a a en el signi ica de la maxima agudesa isual.
Conhixe és un eni is ; coneixe mol és eni mol is . «Teni -ne m&»,
aques a és la noció que s'ha de e se i pe pa la de la maxima endencia hu-
mana. L'home, pe na u alesa, ol eni -ne més. La nua mi ada en é poc, i é poc
d'allo que la memo ia en é més, que és el ma eix que l'expe iencia é enca a en
majo g au. La nua mi ada é la cosa poc is a, la é poc en compa ació a com la
é la memo ia, pe que la memo ia é la cosa ins i o si ja no és.
iI
no diguem es
de l'expe iencia! L'expe iencia é la cosa ins i o si enca a no és. Pe aixo
l'home expe imen a es a p epa a pe e on a o es les so p eses que li p e-
sen i el u u .
El « emps», l'e idencia que les coses s'esde enen i deixen d'exis i , el pas de
no-se a se i de se a no-se és allo que l'home ol eni , possei , domina .
L'home, pe na u alesa, endeix a domina el emps.
1
sembla que en una p ime a
ap oximació només ho po e dila an -lo, en una mena d'espaciali zació que am-
plia p og essi amen el g au de emps que es posseix. D'un p esen ugac es
passa a un passa que es conse a i desp es a un u u que es econeix. Algu em
di a que no és ben be el emps el que es ol dominia en el sabe , sinó que són les
coses en el emps. Pe b jo us p egun o: ¿que són les coses sinó emps? ¿Que és el
se -cosa sinó se en el emps?
L'esse en el emps és l'e idencia, la ma eixa, que a e que Pla ó come és
pa icidi. Al cap i a la i, l'única mane a de e apa eixe la di e encia en e se i
exis i , l'única mane a que no sigui con adic o i pensa l'ésse que no és, el se
pe b no se (se pe b no exis i ) de que pa la a abans, és empo ali zan l'ésse .
A
l'enuncia , aixo es a pales, o bé amb ad e bis (com ja o enca a), o be a nb els
mo emes e bals.
1
així enim un ésse queja no és o que enca a no és, un ésse
que e a i un ésse que se a.
1
aixo, ho epe eixo, és l'ésse en gene al. L'ésse en
gene al, I'ésse en an que ésse , és emps.
Val la pena a a in odui una e ce a mane a a is o elica d'anali za la sepa-
ació en e se i exis i , desp es d'ha e is an e iomen la dis inció en e la
subs ancia i els acciden s
i
la concepció hilemb ica. Em e e eixo a la di e encia
en e ésse en po encia i ésse en ac e. Dic que al la pena in odui -la, b eumen ,
pe que mos a nillo l'e idencia de l'ésse en el emps. En e ec e, un ésse és pe b
no és sense que aixo signi iqui mai que un ésse és i no és.
N'hi
ha p ou amb cons-
a a que és en po encia
i
no és en ac e, jus en pe que «po encia» signi ica «en-
ca a no és» i «ac uali a » signi ica «ja és».
Es
i iio
és
deixen d'es a en on a s an-
eposan un «enca a» o un «ja», és a di , empo ali zan l'ésse .