Crítica de traduccions

Enrahonar 19, 1992 1 105107 Crítica de traduccions PAUL VALÉRY, Teoria poética y estética, Madrid, Visor, 1990 (La balsa de la Medusa; 39). Traducción de Carmen Santos ... j'ai eu foi dans le scepticisme, nta devise étant Faire sans croire ou Analyse d'abord! L'obra assagística de Paul Valéry sorpren encara avui per l'extensió i l'extrema diversitat dels temes tractats. La dispersió del conjunt és, perb, només aparent ja que unes bases doctrinals i metodolbgiques, ferrnament travades, li confereixen una cohesió sblida i poderosa. La reflexió crítica fou considerada per l'autor com a factor esencial per a l'obra creadora: al llarg de la seva vida, des de 1894, l'escnptura de pensaments i observacions en els Cahiers' -«mon Eckemlarzn» com els va anomenar l'any mateix de la seva mortfou practica quotidiana en la quietud fecunda de les hores d'abans de l'alba. 1 per aixb valerysme aplicat i valerysme creatiu s'han entes sempre com un bloc indissociable. Professors i estudiosos coincideixen a remarcar la renovada actualitat de l'obra crítica de Paul Valéry2, i posen en relleu el 1. Constitueixen un respectacle corpus de 260 Cahiers conservats a la Biblioteca Nacional de Paris.Disp+ sem de dues edicions: Cdiiers, éd. établie, présentée et annotée par Judith Robinsoii Valéry, 2 vols, Paris Galliniard, 1976-1980, a la *Bibliotique de la Pléiaden; Cahiers: 1894.1914, éd intégrale, établie, présentée et annotée sous la co-responsabilité de N. CeleyrettePietn et Judith RobinsonValéry. 3 vols., Paris, Gallimard, 1987-1990. 2. Vegeu Paul Valéry corifer?lporaiii. Colloques organisés en novembre 1971 par le C.N.R.S. et le Centre de Philologie et de Littérature Romanes de I'UniversitC des Sciences Humaines de Strasbourg. caracter pioner d'algunes de les seves concepcions: així, en el terreny filosbfic, Valéry anuncia Wittgenstein i l'epistemologia neopositivista; en el camp de la psicologia, el seu «Sistema del Jo» és contrapunt a practiques psicoanalítiques actuals, i des d'una perspectiva lingüística la seva analisi del llenguatge presenta colpidores afinitats amb les idees centrals del sistema saussuria i és premonitbna de concepcions de la semibtica dels nostres dies3. Afegim-hi encara la importancia concedida a la recepció de l'obra literaria, ja que per Valéry la poesia és susceptible de tantes interpretacions com lectors virtuals tingui el text: «Mes vers ont le sens qu'on leur rete»^. Palesat a bastarnent l'interes d'aquest monumental conjunt crític, és rnotiu certament de reflexió decebuda l'eschs nombre de traduccions que se n'han fet, tant en la llengua castellana corn en la catalana5; és Textes rassemblés et présentés par M. Parent et J. Levaillant, París, Klinksieck, 1974. 3. Vegeu Paul Valép. Perspecrives de io ricepriori, a Oeicvres & Criiiqires, K. 1, Tubingen-Paris, 1984, p. 6. 4. Oeuvres, Paris, Gallimard, 1957, aBibliothkque de la Pléiades, vol. 1, p. 1509. 5. Sense pretensió de ser exhaustiva cito: Te1 Que1 1 Cosas calladas. ibíorolidndes. Literat~cro. Cuciderrio B 1910, trad. de Nicanor Ancoechea, Barcelona, Labor, 1977; Eilpalit~os o e1 Arquitecto, trad de Josep Camer, seguido de Paradoja sobre el arquitecto, trad. de Marta Nadal, Madrid, Colegio Oficial de Aparejadores, 1982; Los principios de ara-arquíapirra y aplicada, trad y notas de Félix de Azúa, Barcelona, Tusquets, 1987, col. «Marginales», 95; Escritos sobre Leonardo de Vinci, trad. de Encarna Castejón y Rafael Conte, Madrid, Visor, 1987. Pel que fa al catala: Paicl Val&- en els seus millors escrlrs, presentació d'0swald Cardona. Barcelona, M. Arimany, 1972; Eiq~aiinos o I'arquirecre, trad. de Jordi Liovet, Barcelona. Quadems Crema, 1983; Introdilcciú al rnetode dc Leonardo de Viiic~, trad., prefaci i notes de Josep Miret i Monsó, Barcelona, ed. Laia. 1989, col. xL3Entre- 106 1 Enrahonar 19, 1992 Seccions bibliografiques cert que la dificultat de traducció dels textos de Valéry no escapa a ningú: una voluntat conscient de no fer dir als mots més que allb que poden dir justifica la seva obsesció per la propietat dels termes emprats a fi d'atenyer la cobejada precisió del llenguatge; el1 mateix ens confesa a Varieté I la seva repugnancia «a me servir de termes dotzt je ae vois pas lefond» i ens diu també «je rt'aime pus ... les termes dorzt le sens se dérobe devatzt le regard de l'esprib). Cal no oblidar que la traducció d'alguns del seus textos poetics -vertader exercici d'estil i de recreació literariaha desvetllat l'interes de poetes castellans tan eminents com Jorge Guillén i Gerardo Diego i d'escriptors catalans corn Gaziel, Miquel Forteza, Miquel Arimany, Xavier Benguerel, Josep Carner-Ribalta i Pere Quart. No podem deixar, doncs, de congratular-nos amb la iniciativa d'edicions Visor de difondre alguns d'aquests textos crítics de Valéry tan injustament oblidats, i de lloar l'entenimentat encert de la selecció en funció de llur importancia dins el món de les teories estetiques i literhries de Paul Valéry: Introducció al coneixantent de la deessa, Qiiestions de poesia, Discurs sobre l'estitica, Poesia i pensament abstracte, Primera llicó del curs de po&tica, Discurs en el Pen Club, Paraules sobre la poesia, Necessitat de la poesia, Filosofia de la dansa, Noció general de l'art i La invenció estetica. Tot i que per Valéry els «secrets» de l'art escapen en certa mesura a l'analisi, i que la Bellesa es resisteix a l'acció classificadora de l'intel,lecte, les seves reflexions sobre poesia -recollides essencialment en el llibre que ens ocupaaborden la dificultad de definir el fet poetic, les connexions de la teoria poetica amb la teoria del llenguatge i el perill d'esterilització de la sensibilitat poktica a que ens pot abocar una pedagogia literaria inadequada. La teoria literaria és, per a Valéry, inseparable de la llat». A la pagina 13 de la traducció catalana de Monsieirr Teste, Barcelona, Laertes, 1980, Jordi Llovet inclou referkncies als qui s'han interessai per Valéry a Catalunya. teona general de l'art, ja que totes les arts són solidaries entre elles; d'aquí que la dansa -una de les constants afeccions artístiques de Valéry, estimulada sens dubte per la seva relació amb Degas i Mallarmé-, que el1 defineix com «poésie générale de l'action», esdevé a Filosofia de la dansa un remei per a l'enuig vital. Carmen Santos ha empres la tasca amb un immens respecte per l'original, actitud lloable i sempre d'agrair en un traductor, pero que comporta alhora el risc de no alliberar-se dels constrenyiments estructurals del text d'origen i d'obtenir com a resultat construccions forqades i alienes al caracter i a la fesomia de la llengua castellana; serveixin d'exemple: «nous venons aujourd'hui vous entretenir de la poésie)), traduit com «venimos hoy a hablarles ... » (p.135), en lloc de «me propongo hoy)) o «vamos hoy a hablar)); «les rigles de leurs accords)) per «las reglas de sus "acordes"» (p. 140), en lloc de «las reglas de sus concordancias)); «sa tache est bien mesurée et restreinte au meilleur d'elle-meme» per «su tarea es medida y se limita a lo mejor de sí misma» (p. 141), en lloc de «su tarea está bien delimitada y se reduce a dar lo mejor de sí»; «il ne résulte que la musique possede un domaine propre* per «la música posee un "dominio" propio)) (p. 143) , en lloc de «campo, ámbito)); ((Malherbe assimilait la prose a la marchen per xasimilaba la prosa a la "marchaw» (p.146), en lloc de «la caminata, el paseo, el andar» (recordem que marcher és «anar a peu»); «mais jamais l'objet d'un poite n'est de nous apprendre qu'il pleut» per «pero el "objeto" de un poeta» (p.148), en lloc de «pero el propósito, o la finalidad, o el objetivo de un poeta». També observem la quasi sistematica ornissió de la traducció dels pronoms en i y, que sovint és imprescindible per completar la correcta comprensió de la frase. Així, per exemple: «celui qui s'en contente)) tradui't per «aquel que se contenta» (p.153), ometent «con ella» (la respuesta); «et s'y opposen per «se oponen (p.115), ometent «a él». Notem per últim que «coup de fortitnen Crítica de traduccions Enrahonnt19, 1992 i 107 és traduit com «golpe de suerte)), rnodisrne encara no registrat al Diccionario de la Lengua Española de la Reial Academia i present, aixb sí, al Dicconario Manual, pero precedit del claudhtor que indica els mots absents de la llengua oficial. En aquestes coses Valéry era més que primmirat. Un error que no creiem imputable al traductor sin6 més aviat a la correcció de proves és el que apareix a la pagina 108. On diu l'onginal «J'ai donc cru pouvoir le reprendre darzs un sens qui regarde a l'étymologie, sans oser cependant la prorzoncer "Poietique ", dont la physiologie se sert ... », lleguim «Y así he creído poder retornarla en un sentido que concierne a la etiología, sin osar sin embargo pronunciarla "Poiét,ican, de la que la etimología se sirve ... » Es un lapsus que fa ininte1,ligible el text i que requereix ser subsanat en una propera edició. Res de I'observat minva, pero, I'interes de la lectura d'uns textos clarividents i sempre enriquidors. itlor~tserrat Cots