Bibliografia per a una didàctica de la filosofia

Bibliografia per a una didhctica de la filosofia Manuel Satué i Silué ANTONIO AROSTEGUI, «Depuración de la didáctica de la filosofía», Paideia, 8, sept. 1990. Ens proposem de fer una recensió de l'article intitulat «Depuración de la didáctica de la filosofía» del professor Antonio Arostegui aparegut a la revista Paideia, núm. 8, setembre de1990. Una nota al peu de pagina explica que no és res més sinó el capítol xx del llibre inedit del mateix autor: Las aberraciones filosóficas y la ensefianza de la filosofía. Al comencament es lloa el metode socritic considerat ideal per restaurar avui un profitós ensenyament de la filosofia. La manera d'ensenyar socritica podria vencer a bastament aquella «indiferencia i adhuc avorriment que es produeix (. . .) en l'actualitat en els alumness. 1 en que consisteix aquesta didhctica? Senzillament: «en estimular l'exercici de la crítica i de la reflexió», manera d'ensenyar que és precisament l'antítesi de la que s'empra avui, generalment segons s'exposa a continuació. El professor es limita a informar sobre problemes filosófics o els sistemes dels diferents pensadors al llarg de la historia. Les proves es redueixen a «quantificar i qualificar» el volum d'informació filosofica rebuda i memoritzada per l'alumne. Bé és veritat que hi ha ensenyants que inicien els nois en la tecnica del comentari de textos per tal que calgui desenvolupar quelcom més que la memoria. Si es vol ser sincer és necessari reconéixer que ni el raonament ni l'analisi de textos són únicament propis d'aquesta materia. Les matematiques poden exercitar el raonament deductiu, les cikncies l'inductiu i no hi ha cap dubte que el comentari de textos pot fer-se -i de fet també es faen les classes de literatura. Tampoc és del tot cert que la filosofia tal com s'imparteix, ajudi a formar i educar els joves adolescents. Llevat que es consideri formació i educació el seguit de notícies sobre els filosofs, les doctrines i sistemes que, en realitat, no fan més que augmentar la cultura enciclopedica de l'alurnnat. L'autor addueix en reforc de la seva tesi una citació de Heisenberg en la qual qualifica la formació humanística de luxe. Tot el que es va dient, és logic, ja que avui la filosofia academica es considera al mateix nivel1 que la resta de les assignatures, és a dir, com «un conjunt de coneixements més o menys organitzat i formalitzatn. 108 1 Enrahonar 18, 1992 h4anuel Satué i Silué Quant als alumnes. aquest assignatura els cau al damunt corn quelcom estrany, i arriben a ella tan en blanc corn a les altres assignatures del currículum. Per tant, el professor l'ensenya corn ho fan la resta de professors, i no es proposa res més que «iniciar o instruir els alumnes en la materia de la seva especialitatn. Aquí és on rau la diferencia entre ambdues didhctiques, la socrhtica i aquella que avui en dia és gairebé emprada per la majoria de professors de filosofia a nivel1 de batxillerat. La primera ajuda als nois a reflexionar sobre si mateixos, mentre que la segona els ajuda, corn totes, a dispersar-se, encara que el professor intenti la «crítica» de teories i textos, la reflexió, amb tot, tant la crítica com la reflexió sobre doctrines i sistemes resulten del tot alienes als vertaders problemes i preocupacions dels adolescents assistents a les aules. Pero no és veritat que la filosofia es redueixi només a teories o especulacions tan pures com es vulgui pero terriblement allunyades dels interessos de l'alumnat. 1 tampoc ho és que ells arribin a la filosofia corn arriben a la resta de les assignatures. La filosofia no és únicament patrimoni del professor llicenciat, com digué Sacristán, en el ser i el no-res, sinó que «és una cosa de l'home tal corn és, en totes les condicions i circumsthncies, tant del senyor com de llesclau», i aquí l'autor cita a Bochenski corn l'inventor de l'última frase. De foll i de filosof, tots en tenim un xic, expressa una dita popular catalana. Precisament fou aquest el suposit del qual sortí la didictica de Socrates, ja que, segons ell, l'home conté en si una pila de veritats que ell, imitant la seva mare llevadora, ajudava a donar a llum. Els adolescents, en assistir per primer cop a la classe de filosofia, porten en si, per més que de vegades confosa i tal vegada inconscient, un reguitzell de preocupacions i conceptes filosofics propis de la vida quotidiana i de la seva existencia, que esta travessant, a causa de l'edat, uns moments crítics, problemitics i problematitzadors. «Ser i tenir, causa i efecte, substancia i accident, (...) materia i esperit, veritat i error (...) bondat, bellesan. A més, com tots els homes, tenen unes conviccions més o menys arrelades, és a dir, arriben a la filosofia amb un bagatge pre-filosofic. Tot aixo hauria de ser aprofitat pel professor de filosofia per implantar el genuí metode socritic. Que pretenia Socrates amb la seva manera d'ensenyar? «Alliberar els atenesos (. . .) dels errors que inspirava la seva conducta (. . .) sota la triple influencia dels instinrs, de les tradicions i de la sofística». Una vegada alliberats, reconduir-los a descobrir «els pnncipis racionals de la conducta que rauen en el fons de les idees, més o menys confuses que tot home posseeix en si mateix». És clar que, per assolir aquests, fins caldria exercitar l'home en la recerca de la seva propia inferioritat. Creu l'autor que la manera de fer de Socrates pot ser valida encara pels homes d'avui en dia, i per tant pels alumnes de filosofia. Certament encara els homes moderns, igual que els atenesos, viuen d'instints, tradicions i sofística. Tot procurant aclarir les seves idees se'ls pot donar principis racionals pel propi capteniment. Al nostre temps els instints estan desfermats més que mai, per tot arreu trobem la violencia domi~iant, la sexualitat exalcada junt amb les seves companyes, l'erotisme i la pornografia. El mite, corn a nucli de tradicions, tainbé té avui un gran predicament: es Bibliogt-afia per a una didactica de la filosofia Emahonar 18. 19921 109 mitifiquen artistes, govemants i esportistes, entre d'altres. També la sofística resta a l'ordre del dia, només cal observar els discursos dels polítics i els anuncis de la tele, a través dels quals es dóna una ideologia. Així doncs, és convenient retomar a la didactica socritica per «insuflar a la consciencia dels alumnes aires de racionalitat, d'autenticitat; en una paraula, de llibertat». El professor d'avui té sobre el ve11 Socrates l'avantatge que no li cal anar a cercar els seus deixebles pels carrers i places, per exigencies del sistema educatiu són els qui se li presenten. Per tant, el retom de la didactica socritica exigeix de suprimir tot el que no serveixi per aenfortir en els alumnes I'esperit crític, a estimular en ells les practiques reflexives». D'aquesta manera sera practicat a la vegada un metode significatiu tot partint dels conceptes pre-filosofics dels alumnes. Ben mirat, no constitueix una ruptura molt gran amb el que es fa ara, només es tracta de capgirar el metode que s'empra en l'actualitat; així, en comptes d'explicar teories, sistemes i problemes amb vistes a la seva memorització, cal fer-ho a fi que els nois raonin i contrastin amb les propies teories, sistemes i problemes prenent consciencia filosofica de tot. El professor, talment un Socrates ressuscitat, hauria de dirigir preguntes, i no contentar-se amb qualsevol resposta, ans el contrari, fer que el seu interlocutor fes palks en que fonamenta les seves opinions. Només procedint d'aquesta manera, la filosofia es convertira dins del currículum en un «factor imprescindible i irremovible en la formació de la joventut. Sabut és de tothom l'intent que s'ha donat de suprimir la filosofia en l'ensenyament de la reforma, pero si es dóna de la manera que defensa l'articulista, és probable que guanyi el lloc que li correspon, discutit només per un ministeri o un govern eminentment antidemocratic.