En ahona
14, 1988, 95-108
((An h opos)) i ((ag essi i a )) en el
p ime F eud
Joan-Ca les
Melich
ABSTRACT
(«An h opos» and «Agg essi eness» in he ea ly pe iod o F eud)
The e is no up u e be ween F eud's an h opology o he i s pe iod
and he second. His ea ly wo ks al eady e eal
he
i s elemen s o he
undamen al
p incipies
o his la e wo ks: Man
is
an egois ic, ep essed,
us a ed being and
is
he e o e agg essi e. Howe e , only om
1920
on F eud ealized
he
necessi y o in oducing he
p incipie
o Thana os
as ano he p opulsi e o ce in li e, independen o E os.
És Paul Ricoeu
l
qui quali ica F eud com a (( iloso de la sospi a».
El pensado aus íac és, jun amb Nie zsche i Ma x, un dels es exemples
més cla s d'aques a mena d'«escola», desc i a pe Ricoeu , que é un
denominado comú: la c eenca que o a la his o ia de la iloso ia occiden-
al ha es a un p o und «e o ».
Hi ha una adició a Occiden , que comenca amb Pla ó, i con inua
sob e o amb Desca es, Kan i adhuc Hegel, que conside a que la cons-
ciencia, la aó, es el nucli an opologic onamen al. És jus amen F eud,
mol més que Nie zsche o que Ma x, els quals en oca an llu «sospi a»
pe un al e camí, el qui més cla amen a i ma a que conside a la cons-
ciencia com a onamen (G und) de l'an h opos ha es a l'e o an opo-
logic més impo an en que ha caigu la iloso ia occiden al.
El subjec e huma no és basicamen consciencia, segons F eud, sinó
jus amen el con a i: inconscien . La consciencia esde ind a pe al nos e
au o un engany, una ampa, una «masca a» que ens ocul a la més
p o unda e i a : els desigs més i als de la nos a pe sonali a . Cal,
doncs, desemmasca a la consciencia, des- ela la e i a . Aques és, de
RICOEUR,
P.,
F eud, una in e p e ación de la cul u a,
Ed. Siglo
XXI,
pp.
32-33
e , el signi ica e imologic d'alé heia (« e i a », en g ec), com posa ben
de mani es Heidegge en la se a ob a Vom Wesen de Wah hei .
Dels au o s als quals abans eiem e e encia és, ben segu , Desca es
el qui més es con aposa al pensamen an opologic de Sigmund F eud. El
iloso ances si ua com a base i onamen de la se a ob a el dub e.
Aques e , adhuc des del pun de is a de F eud, és posi iu, ca a ia que
Desca es po se ambé pogués ésse conside a com a (( iloso de la
sospi a)). No obs an aixo, ben a ia podem comp o a que som a les
an ípodes de F eud. El dub e ca esia duu a a i ma la coneguda maxima
que en lla í a: ((cogi o, e go su n», i que hom pod ia adui lliu emen :
((dub o, pe an sóc una consciencia exis en )). In odueixo -com es po
suposa - delibe adamen el concep e de consciencia pe pode -lo con a-
posa a F eud. El nos e au o nega a o undamen que la e i a més
p o unda de l'home, que el p ime p incipi a pa i del qual s'o iginen
o s els al es, que l'a khé, en de ini i a, es pugui si ua en el «jo-penso»
( es cogi ans), ans al con a i.
La consciencia esde ind a a a, en el pensamen de F eud i pe p ime
cop al lla g de la his o ia de la iloso ia, el mu que ha de se sob epassa
pe assoli la e i a . Aques a, doncs, no es oba -com pensa a Desca -
es- en la cla o del «jo», sinó en les obscu es camb es de l'inconscien .
Es ac a de oba un me ode, un camí que em condueixi e s aques s
abismes i que possibili i el «des- elamen )) d'«allo» que inc en el lloc més
p o und del meu psiquisme pe al de e -ho conscien i descob i -me a mi
ma eix. Aques me ode se a la psicoanalisi.
La psicoanalisi com a he meneu ica
La psicoanalisi és un me ode in e p e a iu, he meneu ic, que no es
edueix pas a l'analisi del psiquisme huma, sinó que ab aca la o ali a de
la cul u a:
Si el psicoanálisis en a en con lic o con oda o a in e p e ación
global del enómeno humano es p ecisamen e po que cons i uye
de
ju e
una in e p e ación de la cul u a
2.
La psicoanalisi p o a de baixa als in e ns; pe o, pe aconsegui -ho,
necesi a oba les «pe jades» de l'inconscien jus amen al lloc on aques
«dissimuladamen » es mani es a: la consciencia. Una d'aques es ((pe ja-
des)) -po se la mes impo an - és el somni.
Els somnis són símp omes, són cla amen la causa de la nos a sospi a
RICOEUR,
P.,
op.
ci .,
p.
2.
Cal ad e i que segueixo Ricoeu en bona pa d'aques eball, ca conside o la se a
ob a com la millo in e p e ació ilosb ica del pensamen de F eud.
que a que c eguem que hi ha una eali a ocul a -que és la e i able- que
cal desemmasca a
.
El plan ejamen eudia implica la in e sió de la iloso ia adicional,
conc e amen de la pla onica. Si eco dem el mi e de la ca e na, eu em
que F eud en can ia adicalmen els e mes, de mane a mol semblan
al
que
eia Ma x quan esc i ia: «No és la consciencia allo que de e mina la ida,
sinó la ida allo que de e mina la consciencia)) (La ideologia alema-
nya). La «llum» de la ca e na pla onica no és la aó, sinó les pulsions, els
ins in s que se an ep imi s. És a pa i dels somnis que F eud oba a la
p incipal ia d'accés a la llum de I'inconscien . Vegem-ho en un ex de
F eud ma eix:
Pa a llega a un exac o conocimien o del p oceso psíquico, es condi-
ción imp escindible da a la consciencia su e dade o alo , an dis in o
del que ha enido a ibuyéndosele con exage ación mani ies a
(...)
Lo
inconscien e es el cí culo mas amplio, en el que se halla insc i o el de lo
conscien e. Todo lo conscien e iene un g ado p elimina inconscien e,
mien as que lo inconscien e puede pe manece en es e g ado y aspi a ,
sin emba go, al alo comple o de una unción psíquica. Lo inconscien-
e es lo psíquico e dade amen e eal
j.
És cla , doncs, a la is a del ex an e io , que F eud pensa que al lla g
de la his o ia del pensamen ha exis i un «e o an opologic onamen-
al)): el nucli del psiquisme huma no és l'apa ell aó-conscien , sinó o al
con a i. No és la pa acional la que domina l'«anima», com pensa a
Pla o ( egeu el mi e de l'au iga del Fed e), sinó la pa concupiscen ,
aquella que el iloso d'A enes ese a a a la classe social més baixa: els
eballado s de la República.
A
Tampoc no po conside a -se el «jo penso)) ca esia com a pun de
pa enca d'una iloso ia «segu a» i lluny de les c í iques dels escep ics,
com pensa a el iloso ances. No hi ha es de més insegu que la
consciencia, no hi ha es de més i eal, no hi ha es de més als i ampós.
In e can ian els e mes de la da e a a i mació de l'an e io ex de F eud
pod íem di que el conscien és la pa del psiquisme huma ((apa en men
eal)). La consciencia és la doxa, l'inconscien és l'epis eme.
Ho podem eu e g a icamen en l'esquema de la p.
98.
Pe a F eud es ac a, doncs, de e una mena de ((c í ica de la
consciencia)) o, si oleu, com assenyala pe ec amen Ricoeu , d'una epo-
khé
semblan a la de la enomenologia de Husse l:
Mien as que la
epokhé
husse liana e a una educción a la conciencia,
la
epokhé
eudiana se p esen a como educción <<de» la conciencia; po
eso hablamos aquí de
epokhé
in e ida
4.
FREUD,
S.,
La in e p e ación de los sueños,
ol.
111,
Alianza Edi o ial,
p.
233.
RICOEUR,
P.,
op. ci .,
p.
107.
Pe a en end e
La in e p e ació dels somnis
de F eud
DOXA (PLATÓ)
Pa concupiscen
de I'anima
EPISTEME (PLATÓ)
Pa acional de
I'anima
1
INCONSCIENT (FREUD)
1
CONSCIENT (FREUD)
EPISTEME DOXA
1
1
Causes Símp omes
p océs eal
Causes
1L'
Símp omes
p oces he meneu ic
(Deu ung)
El ex de Ricoeu és in e essan íssim,
mol sugge ido a la se a ana-
lisi. F eud es a ia mol a p op de la enomenologia, pe o se ia una eno-
menologia ((en sen i in e s)) o -com diu el iloso ances-«in e ida».
Men e que pe a Husse l la consciencia, el jo anscenden al, és el da e
educ e de l'objec i i a i allo que assegu a el coneixemen co ec e del
món edui g acies a l'epokhé, pe a F eud ó a o al con a i. Cal edui
el jo, cal «posa en e pa en esisn la consciencia, si olem a iba a
descob i la e i a . No ens podem basa en la consciencia, cal des- ela
allo que hi ha da e a seu.
A
La
in e p e ació dels somnis, ob a en la qual ens hem basa ona-
men almen pe elabo a aques eball, es p odueix ja aques a epokhé de
la consciencia. Ho eu em a con inuació.
co ec a nen és nol ú il -co n a Ricoeu - ecó e als esc i s de la
Meiapsicologia,
publica s o I'any
1915,
i
en e els quals igu a I'i npo an issi n ex i ula
L'inconscien .
La « esi onamen al)) de
La in e p e ació dels somnis
de
S.
F eud
En 1899-1900 publica F eud I'ob a més impo an de la se a p ime a
e apa: Die T aumdeu ung.
En el llib e apa eixen -al meu en end e- dues esis onamen als:
1)
L'apa ell psíquic huma é una es uc u a ( opica) que cal desc iu e,
i que esde é la hipo esi explica i a del compo amen - ins a a mis e-
iós- de I'an h opos.
2) Els somnis són eali zacions de desigs insa is e s, els quals són de
g an impo ancia com a « ia d'accés)) al con ingu de la pa onamen al
de la opica: el sis ema inconscien (Ics).
La desc ipció de la p ime a opica (en enem pe p ime a opica l'es-
uc u a de I'apa ell psíquic huma que desc iu F eud abans de l'any 1920),
la obem desen olupada al da e capí ol de
La
in e p e ació dels somnis,
i ula ((Psicologia dels p ocessos oní ics)) i, més conc e amen , en l'apa -
a b d'aques ma eix capí ol, i ula «La eg essió)).
No és casual el e que F eud col.loqui al inal del seu llib e l'esmen a-
da desc ipció de la opica, ca , donada la p e esa cien i ici a del discu s
eudia, sembla una deducció de o es les analisis e es an e io men .
L'es uc u a esul an de les in es igacions eudianes, la desc ipció,
en de ini i a, de la p ime a opica, la podem eu e a l'esquema de la
pagina 100.
Segons F eud, el p o o ip he meneu ic es el «somni». Aques ens
pe me a d'accedi , des de la consciencia, a l'inconscien . La Deu ung, en
el nos e cas, consis i a a passa del que F eud anomena con ingu mani-
es al con ingu la en .
El p océs d'elabo ació d'un somni é di e ses seqüencies. En p ime
lloc, hi obem la « es a diü na)). Quelcom que ens ha succei' en els dies
o les ho es an e io s al somni se a el «de onan » d'aques . La es a diü na
inci a a al somni. Pe o aques no unciona ia si no s'associés amb la o ca
de les pulsions (T ieb), les quals apo en el «capi al» al somni ma eix
(c . LAPLANCHE/FONTALIS, Dicciona io
de
psicoanálisis).
Ens obem a a ja a l'in e io del sis ema psíquic de I'an h opos,
conc e amen en I'inconscien . És aquí on apa eix el con ingu «la en »
del somni, o allo (( e i ablemen )) eal, el que jo au en icamen desi jo.
Pe o pe du a e me aques desig cal e -lo conscien .
1
pe aconsegui -ho
cal que passi pe la censu a, el gua dia de la consciencia. Aques a el
ans o ma a (mi jancan els mecanismes de la condensació, del desplaca-
men i de la eg essió) i dona a lloc a un con ingu del somni des i ua ,
comple amen di e en del que hi ha ia o igina iamen : hem a iba al
con ingu «mani es » del somni.

Món no- e bali zable
Pulsions Allo e~ i ni
1
E os
P ocessos p i na is:
ene gia lliu e
PRE-CONSCIENT CONSCIENT
censu a
selec i a
P ocessos secunda is:
ene gia lligada
-
PRlNClPl DE PLAER PRlNClPl DE REALITAT
CENSURA
(de o mado a)
PRlNClPl DE
CONSTANCIA
Vegem-ho g a icamen :
/
(un
cop
passada a
S++
/
Iaqul la es
El que F eud es p oposa a en la se a ob a és ambé, pe o, mos a
quin és el p océs d'in e p e ació del somni, que és jus amen a la in e sa:
passa del con ingu mani es al la en . Aixo no ho es udiem aquí, anma-
eix, ca escapa als objec ius d'aques eball.
A la is a dels esul a s an e io s, a a ja ens obem en condicions de
o mula les esis basiques que -al nos e en end e- es de i en de La
in e p e ació dels somnis. Aques es esis - es, pe se mes exac es- son
de ca ac e an opologic,
i
con igu en la peculia concepció de I'an h o-
pos que enia el m ime F eud)). Son d'una impo ancia decisi a a I'ho a
de p oposa sis emes educa ius onamen a s en I'an opologia del nos e
au o .
Aques s es enuncia s queda ien o mula s així:
1)
L'home és un ésse ep imi .
2)
L'home és un ésse us a .
3)
L'home és un ésse egois a.
A con inuació a gumen em sob e les esis an e io s a pa i d'una
he meneu ica ex ual dels esc i s de Sigmund F eud.
L'an opologia del «p ime » F eud
La p ime a conclusió an opologica del ((p ime )) F eud es de i a de la
ma eixa es uc u a del sis ema psiquic ( opica) al qual abans eiem e e-
encia. F eud cons a a un e : l'home somnia. La p egun a a a és «pe
que?» Doncs, pe que es ep imeix:
...
lo « ep imido» es la ue za mo o a del sueño
És ob i pensa que si no hi hagués ep essió no hi hau ia somnis.
Si hom desi ja quelcom, és pe que no ho posseeix. Si el somni, com
diu F eud,
es la ealización dis azada de un deseo ep imido
6,
és pe que allo que desi jo no ho inc i ull aconsegui -ho, pe o, ja que en
la ida eal és impossible, ho aig pe mi ja del somni. Conclusió: la
eali a oni ica, el ac um dels somnis, ha es a el ((símp oma)) que ha
condui F eud e s la p ime a de les ce eses an opologiques: l'home és
un
ésse ep imi .
Pe o enca a hi ha més coses. La ep essió no és quelcom que espon-
gui únicamen a una psicologia de e minada, sinó que, en la iloso ia de
F eud, apa eix insepa ablemen unida al desen olupamen de la ci ili za-
ció. Així ho assenyala magní icamen E ich F omm:
El concep e eudia de ep essió é ambé una dimensió social. Com
més es desen olupa la socie a cap a o mes supe io s de ci ili zació, mes
incompa ibles esul en els desigs ins in ius amb les no mes socials exis-
en s i, pe an , més in ensa ha d'ésse la ep essió. Pe a F eud,
c eixemen de la ci ili zació ol di c eixemen de la ep essió
'.
El ex de F omm co obo a la nos a esi an e io . El p og és ens duu
mes ep essió enca a, i l'home -sembla e iden - és I'animal capac de
p og esa . Les socie a s animals no e olucionen, sinó que man enen llu
es uc u a al lla g de o a la se a his o ia. L'home és l'únic animal capac
d'e oluciona ; el p og és, el e de mi a e s el u u , la ((p e-ocupació))
(Heidegge ), son cons i u ius de l'essencia de l'ésse huma. Pe an , am-
be la ep essió és essencial a la na u alesa de l'an h opos.
L'objec iu de la psicoanalisi es a en el e de e conscien , de des- ela
les me es p opies ep essions, el meus acassos au en ics, pe o es més.
Di o a i ma que l'objec iu de l'ob a de F eud és «des- ep imi )) l'home
és una alelacia.
1
ho és amb o a segu e a , pe que l'an opologia de
F eud és una an opologia agica. F eud cons a a que l'home és un ésse
ep imi , que aques a és la causa dels somnis, i que no hi ha possibili a
de deixa de se -ho. La psicoanalisi se a el me ode, l'he meneu ica, que
ens pe me a de passa del ((con ingu mani es del somni)) (que és el
p ime símp oma d'una ep essió) a descob i «el con ingu la en del
somni)) (que és la causa d'una ep essió).
Po se , en la mesu a de la ((quali a )) de la ep essió, aques a po se
S
FREUD,
S.,
La in e p e ación de
los
sueños,
Alianza Ed., ol.
111,
p. 214.
Ibid.,
ol.
1,
p.
277.
'
FROMM,
E.,
Ma x
i
F eud,
Edicions 62, Col.leció «El Cangu )), Ba celona 1976', p. 107.
(El sub a lla que apa eix al inal de la ci ació es nos e).
supe ada. Pe o LA REPRESSIÓ, amb majúscules, és insupe able. L'ho-
me a se , és i se a un animal, un ens ep imi . El dia que l'an h opos
deixi de se ep imi deixa a de se home.
La segona esi que abans p oposa em pe de ini I'an opologia del
«p ime » F eud, i conc e amen de la se a ob a
La
in e p e ació dels
somnis, és que ((l'home és un ésse us a )). La us ació a unida a la
ep essió, o més ben di és la conseqüencia de la ep essió. L'home és un
animal ambé us a , pe que és ep imi . La ep essió és el esul a de no
pode eali za els meus desigs. Pe o quins? El desig en F eud p en la
o ma de la pulsió.
En el «p ime » F eud obem dos ipus de pulsions: les de conse ació
(o del jo) i les sexuals (o d'objec e). Ambdues queda an sin e i zades
en e os.
Les pulsions són els «habi an s» de l'inconscien . Són l'ene gia psíqui-
ca que mou la nos a conduc a. Així ho de ineixen Laplanche i Fon alis:
P oceso dinámico consis en e en un
empuje
(ca ga ene gé ica, ac o
de mo iiidad) que hace ende al o ganismo hacia un in. Según F eud,
una pulsión iene su uen e en una exci ación co po al (es ado de en-
sión); su
in
es sup imi el es ado de ensión que eina en la uen e
pulsional; g acias al
obje o,
la pulsión puede alcanza su in.
«Pulsió» és la aducció del e me alemany T ieb, que no es po
con ond e mai amb Ins ink . Aques e me signi ica en F eud un compo -
amen animal p e ixa pe l'he encia (Laplanche/Fon alis). Pulsió (T ieb)
és «ca ega ene ge ica)). Dins el conjun de les pulsions ocupa un lloc
p imo dial el complex d' idip. Com és ben conegu , F eud s'inspi a en la
agedia ~dip ei, de So ocles. El complex d'Edip és el desig més o
i
onamen al que é o an h opos en e els es i cinc anys dins la ase
« al.lica». La impossibili a de eali za els nos es desigs inces uosos pe
p oblemes i causes cul u als an de 1'Edip eudia la causa p incipal de la
(( us ació)). L'home se a semp e un ésse us a , en e al es coses,
pe que mai no pod a eni elacions sexuals amb el seu ((pa en p oxim))
Com
ha
posa de mani es Malinowski
(1884-1942),
el complex d'~dip de F eud no es