Ressenyes

como totalidad según un método), como también lo recogieron, crearon, modelaron los trágicos (análisis de la esencia política del hombre, de la historia de las fundaciones de sus entornos convivenciales, las póleis, y de su religión): tanto los presocráticos como los poetas, confeccionadores y creadores de tragedias, investigaron la esencia, ora de la totalidad (filósofos), ora del entorno humano político (trágicos). Si la filosofía es esencialmente la búsqueda de la verdad, entonces Edipo, rey es una tragedia filosófica, sin lugar a dudas. El autor del libro nos ofrece información, argumentación, pero tambiCn fina sensibilidad para conectar con el mundo griego. Se trata de una obra espléndidamente escrita, cuya aparición hay que saludar con gozo. Raúl Gabás Norbert Bilbeny, Filosofia contemporania a Catalunya, EDHASA, Barcelona 1 9 8 5. Després de diversos estudis d'historia de la filosofía catalana, l'autor presenta un primer llibre de gran abast on intenta estructurar la filosofia catalana contemporania d'una manera tematica i no historica. Les tres parts del llibre tracten de la filosofía a la universitat i la filosofia assagística. Cada part té una continuitat cronologica independentment de les altres dues, de manera que cadascuna parteix de la filosofia de principi del segle XIX i arriba fins a la filosofia actual. En la quantitat de noms i dades de filosofs catalans aplegats en un sol llibre, aquest text de Bilbeny no té precedents. La manera corn els uns i els altres hi són esquematitzats, tampoc. N'incloem una critica en la nostra secció de notes. Antoni Mora Frédéric 11, roi de Prusse, Oeuvres Philosophiques, Corpus des Oeuvres de Philosophie en Langue Francaise, Ed. Fayard, París 1985. Sovint en els debats sobre la significació del moviment il.lustrat hom esmenta Frederic 11 de Prússia (17121786) corn a exemple de despota que, declarant-se formalment membre de les Llums, en perverteix l'essencia alliberadora. El protector de La Mettrie i Maupertuis, corresponsal de D'Alembert i amic íntim -tant corn després adversaride Voltaire, es un exemple fefaent de l'ús de la retorica corn a eina per pervertir els progressos de la crítica. Frederic s'imagina el1 mateix continuador del segle de Lluís XIV i Voltaire, que el necessitava corn a aval i difusor del moviment intel.lectua1, ajuda a difondre aquest malentes, i reféu per a el1 el mite del filosof-reil. No discutirem aquí si el despotisme il.lustrat fou un instrument necessari en la racionalització I Sobre la relació Voltaire-Fredenc 11, vegeu Jean ORIEUX; Voltalre, Ed. Fiammnanon, Paris 1977 (2 vols.). La mútua seduccib entre el filosof i el re¡, que no dubtaren a exteriontzar les seves relacions (el fildsof com a aval per a les seves idees i el rei corn a propaganda per donar esplendor a la con), és prou ben descnta. Una opinió final sobre Voltaire es por trobar als Entrdtiens de F. II avec Henri de Cort. lecleur du rol: «Le monde n'a point produit de plus beau génie que Voltaire, mais je le mépnse souverainement, parce qu'il n'est pas honnétten. Vegeu P. GAXOTTE Fred6ric II de Prurse, Albin Michel, Paris 1967, p. 169.