En ahona
13, 1986, 99-1 13
L'escep ic humanisme dels so is es
An oni Piqué Ango dans
La
publici a que d'uns anys enca els es udiosos an dels so is es
g ecs demos a que con inua essen discu ible llu apo ació a la cul u a
del seu emps. Pe a alguns enca a és alida la in e p e ació que an
dona -ne Pla ó i A is o anes, segons els quals els so is es e en alsos
mes es de la sa iesa que elabo a en a gumen s capciosos. E en uns
en esos en qües ions mo als, eligioses i polí iques; ce s aspec es, pe o,
de llu ac i i a els po a en a l'escep icisme, a la co upció, al desmen-
jamen . Queien en la con esa e bal, en la c í ica nega i a: la i iali -
zació iloso ica els p ecipi a a en la me a e ís ica. Tenien, sob e o , una
deso denada p eocupació de guany mone a i. És pe suposa s mo ius
com els an e io s que Pla ó deia que p o essa en una i u apa en , no
eal
l.
De e , els so is es posa en en ci culació ecniques de p esen ació i
d'exposició de llu doc ina, amb no es analisis de les elacions socials,
de la jus ícia, del pode , e c., amb que aconseguien exi s en la ins ucció
polí ica i en socie a . Tal egada els es udis sob e l'ésse , l'especulació
sob e la na u a i al es indagacions, els eien com a secunda is, o i
que la línia on e e a de llu s p eocupacions in el.lec uals ens esul a
di ícil de p ecisa . No és d'es anya , doncs, que ins i o en els emps
mode ns, plens de e isionismes cul u als, ce s his o iado s de la
iloso ia, p incipalmen sedui s pe l'au o i a de Pla ó i d'A is o i1,
hagin a iba a conclusions nega i es en elació amb els so is es. N'hi
ha p ou amb l'esmen de Zelle , segu amen el mes impo an dels
his o iado s de la iloso ia g ega. To i que Zelle sos enia que, si es
olgués ju ja la mo al so ís ica pe la elació que els p ime s so is es
an man eni amb la mane a de pensa de llu poble, a penes hi hau ia
cap mo iu de e alguna dis inció en e ells i els sa is més an ics; o i
així, a i ma a, la doc ina mo al dels so is es po a a a conseqükncies
o ca unes es
2.
Els a anys pe e alo a -los són, a ui, conside ables
3.
Els so is es
apa eixen com a exponen s impo an s, ja a pa i de la mei a del segle
,
dels a encos en els camps del sabe , especialmen an opologic.
1
enca a que llu an opologia sigui an udimen a ia com ulgueu, mal-
g a o , la asca de « econ e sió» que s'ha engega a a o d'ells in en a
de e -ne uns e i ables mes es i pedagogs ama a s d'au en ic humanis-
me.
Tanma eix, els dub es sob e llu humanisme con inuen essen qui-
sap-los. De bell an u i, cal di que algun aspec e de la se a conduc a e a
una mica e bol. De e , pe seguien la u ili a mi jancan ecniques
d'ensenyamen ben aplicades. Tenien cu a de les necessi a s dels alum-
nes: al10 que necessi a en, allo els o e ien. To segui passa en ac u a,
pe o
4.
A a be, diguem ben os que, ins i o dins aques eng ana ge
come cial de I'ensenyamen , hi po so gi i expandi -se un e i able
humanisme -amb o es les con adiccions, és cla . Més enca a, sem-
blan ac i ud da an l'educació no po se equisi su icien pe nega -
los o pe a i ma -los I'humanisme, i menys en un con ex social en que
les elacions polí iques unciona en de mane a peculia , en que els
ciu adans ebien l'educació i en a en en la cul u a amb unes condi-
cions o amen di e en s de les nos es, en que, i sob e o , els ciu adans
que an eb e l'educació so ís ica e en una escassa minona - o ma en
pa d'una oliga quia que no semp e a eni el pode a les mans- i
enca a no o s els di igen s polí ics an passa pe ells.
No es ac a a a d'esca i si e en o no conciliables llu ac i i a i llu
an opologia, sinó d'esbnna quines e en les con adiccions onamen-
als en les elacions amb la socie a del seu emps i amb el sabe que
exposa en. Del que es ac a és d'anali za el g au i el sen i de llu
escep icisme, no me amen en la se a mani es ació in el.lec ua1, sinó
ambé en elació amb la socie a en que an iu e.
De e , els s,o is es, ins i o els mes es més an ics, han es a acusa s
d'escep icisme i d'immo alisme p ac ic. Han es a in e p e a s com uns
escep ics insolen s da an els p oblemes iloso ics, la consciencia social
i les elacions humanes. Alho a els ha es a a ibuida una in luencia
E.
ZELLER,
Philos. de G iechen
1
2,
p.
1394.
C'
C.
RAMNOUX,
«Nou elle éhabili a ion des Sophis esn,
Re .
de
Mé aph. e de
Mo ale
73 (1968), 1
SS.;
R.
PIÉTRA,
«Les sophis es, nos con empo ains)),
Re . de Mé aph.
e de Mo ale
77
(1972), 265
SS.
Les
aons,
pe o, d'oposició als so is es
no podien
se els dine s que cob a en dels
social impo an , ins al pun que llu endencia cap al subjec i isme i
l'indi idualisme hau ia mena A enes a conseqüencies i epa ables.
A a bé, hem de eu e que si una escepsi com aques a exis ia, no es
oba a en el mo imen so ís ic com a al, sinó que ja exis ia en els
espe i s més co ompu s.
La majo ia dels so is es an exe ci llu ac i i a du an la Gue a
del Pelopones. El cu s de la gue a ana a des ossan les elacions i la
con i encia humanes i assolia un g au de pu e acció que no és acil de
de ensa ni d'in e p e a : el poble es eia us a i es oba a aboca al
acas del so imen . En aques ambien els so is es no an e ana
malamen les coses, sinó que an mos a , al com Pla ó ho albi a a des
d'un al e can ó, que les coses ana en malamen . Van eu e la si uació
del nus de les abs accions i la an exhibi amb la o ca que ealmen
enia. Amb les na acions de Tucídides, un alumne ben ap o í a del
mo imen , el ma c é uns con o ns ben p ecisos, ealis es
5.
Segons ell,
aques a gue a p esen a un dels més oscos quad es de des ucció i de
dissolució, de delic es i d'ho o s, que mai no eco di la his o ia del
món an ic
6.
Els ela s de Tucídides apo en la in o mació necessa ia i su icien
pe en end e si uacions, ac i uds i doc ines. La se a analisi essa uns
colo s que emb u en la socie a que ha ia aixeca el Pa enó, aplaudia
So ocles i llui a a con a les malal ies amb me ges com a a Hipoc a es
de Cos. En can i, la classe polí ica gaudia de ben poca popula i a
'.
L'impe i a enes, si pe una banda e a p oduc e d'uns pe sona ges
ex ao dina is i d'unes ci cums ancies i epe ibles, pe una al a s'ha ia
con e i en explo ado i despo ic, conculcado dels d e s pe sonals,
au o de e gonyoses se ícies, adhuc amb pobles inde ensos, i omen-
ado de i ali a s i llui es en e accions. E a una democ acia dec epi-
a, ba oe a, de que n'és un es imoni el Ve11 Oliga ca
8.
En una socie a
semblan , que po a a a la p ac ica el d e del més o , ha ien de se
alumnes, p ac ica que es a gene ali za a l'epoca de Soc a es. Aques no cob a a; pe o,
al com econeixia el desimbol Ans ip, ja enia d'allo que necessi a a, ca e a se i pels
in enden s dels p incipals d'A enes (Diog. Lae . 2,74). Al amen , ésse de condició
olgada e a equisi pe pode eqüen a les eswles iloso iques.
THUC. 2,53; 3,82; e c.
En ce s aspec es, els anys en quk els so is es an lo i s'assemblen als que ens són
p ou conegu s a la nos a his o ia ecen , ca ac en za s pe la decadencia poli ica
i
la
co upció ci il -els de la nos a adolescencia, desola s i ama gs. Disso adamen , se solen
epe i so in .
'
Sob e la qües ió, eg.
G.
E. M. de ST~.
CROIX,
h he
Cha ac e o he A henian
Empi e)),
His o ia
3
(1954), 1-41;
D.
W.
BRADEN,
«The Populan y o he A he-
nian Empi e)),
His o ia
9 (1960), 257-269; T.
J.
QUINN, ~Thucydides and he Unpopula-
n y o he A henian Empi e)),
His o ia
13
(1964), 257-266; ambé, ecen men ,
J.
ALSINA,
Tucídides: His o ia, é ica
y
polí ica,
Madnd 1981, pp. 76 SS., 99
SS.
Sob e el Vell Oliga ca, suposa au o del pamíle
Cons i ució dil enes
a nbui a
mal is os aquells so is es desemmasca ado s, desinhibi s i ((allibe a-
do s)), que enien idees cla es sob e les pe sones, la llei o els déus. Els
so is es, comencan pel ma eix Tucídides, palesen la si uació i acla ei-
xen en que consis eixen els alo s de la socie a . Ells no els in e i en,
pe o demos a en que en aquella socie a hi hagué ealmen una in e -
si6 dels alo s.
To i se Pe icles la igu a il.lus ada i c eado a de la democ acia
que dona a supo als pob es, ins i o ha en c ea un pon en e el
poble i els an idemoc a es d'ilelus es amílies, la se a ac uació polí ica
a se c i icada. Ja a nb ell, segons A is o il, les coses ha ien empi jo-
a
9.
A a bé, desp és de Pe icles, Cleó i Alcibíades enien ben poc a
eu e a nb l'espe i democ a ic
lo.
«A
Alcibíades -diu Tucídides- an
se li'n dona a de l'oliga quia o de la democ acia
'l.»
La caiguda en
egims com el dels T en a Ti ans sembla a ine i able.
La emp ació d'endossa als so is es la causa de la des e a de la se a
pa ia, o i així, é les se es aons. De e , alguns dels que han es a
enclosos en el mo imen an p ac ica un desca a immo alisme. Les
els n'e en un u ili a isme que amba a a la usu pació dels d e s d'al n.
És el cas de C í ies, el i a sanguina i i sense esc úpols, i de Cal.licles
12.
El p ime e a cap de l'oliga quia que a accedi al pode a nb l'ajuda
espa ana i a cons i ui el go e n is amen amós dels T en a Ti ans.
Cal-licles e a una mena de democ a a, pe o, com C í ies, ambé pa i-
da i del d e del més o ; a a, si Cal.licles ho ha ia sos ingu pe
con icció, l'al e ho ha ia e pe calcul. L'home o , l'home supe io ,
o ni de les quali a s co esponen s pe la p opia na u a, se si ua -en la
doc ina de Cn ies i de Cal.licles (amb Ca lyle, a nb Nie zsche, a nb la
ideologia mili a is a)- pe damun la massa, con encu que po a a
e me algun deu e. Lliu a la se a in ebligencia a l'adquisició d'un pode
al més ample i esolu iu possible - esul a del acas p opi da an
an es coses hos ils. Cn ies ho a po a a la p ac ica dingin el go e n
dels T en a, Cal.licles ho a legi ima a la llum d'un ideal de conduc a
Xeno on -un a ac di ec e a la democ acia a enesa-, eg. M. UNTERSTEINER,
I
So is i,
2
ol., Mila 1967,
11
p.
192 s. i n. 2. TambC
W.
NESTLE,
VOM My hos
zum
Logos,
S u ga
19412, p. 407.
ARISTOT.
A hen. pol.
27,
4.
'O
C'
ARISTOT.
A hen. pol.
28,3; PLUT.
Nic.
9.
THUC.
8,
48, 4.
l2
Cal.licles és una es anya igu a que, a pa de les e e encies de Pla ó, que el
p esen a com a in e locu o d'alguns dialegs, no ha deixa as es his o ics. No es
imp obable, pe an , que sigui una icció li e a ia pla onica - o i que els de alls a nb que
6s desc i an di icil de c eu e que
és
un pe sona ge me amen ic ici; sob e la qües ió,
egeu M. UNTERSTEINER,
I
So is i,
ci .,
11
p.
220 n. 40. Del que no sembla que podem
dub a és del seu e a de so is a que, des de capes socials ele ades, es elaciona a a nb la
iloso ia.
de i a de la consciencia que enia de l'uni e s.
1
enca a
hi
obem, en
el mo imen , T asímac de Calcedonia, aquell ((nihilis a e ic», aquella
mena de polí ic sense esc úpols, egois a ((cínic i des e gonyi ))
13.
E ec-
i amen , Pla ó li adjudica una sen encia c uel, que, d'al a banda, ha
ingu eno me o una -la obem de Tucídides
l4
a Maquia el i a
Hobbes: la jus ícia és el d e del més o .
A a bé, jus amen aques és el pun deba u : la pe inenca o no de
semblan s igu es al mo imen so ís ic. Les aons en con a semblen,
a ui pe a ui, més plausibles que les aons a a o
15.
Si més no, el e es
con o e i i les conseqüencies d'ha e -los con ós han es a ne as es en
elació amb la «ne eda » del mo imen .
Hi ha una al a aó pe la qual, des de la iloso ía, els so is es han
es a desdenya s. És la d'ha e -los conside a s solamen e o ics, p eo-
cupa s pel bén pa la , supe icials, ani osos. San ayana, que en sabia
mol , d'aques es coses, els enia pe (( í ols)), i ho deia des d'un pun
que és mol acos a
al
que ens hem p oposa de ac a en aques pape :
el de llu escep icisme
16.
Tal com eu em, aques a i oli a no és
palesa en el seu magis e i: an enca na l'espe i agic de la con adic-
ció. És un momen pa icula men impo an aquell en que comenca a
apa eixe l'escissió en e polí ica i e ica -n'és símbol el Go gies desc i
pe Pla ó, que ol ep esen a l'home d'acció, el qual, menysp ean
l'ensenyamen dels so is es que es eien mes es d'a e é, es con e eix
en de enso del d e del més o .
l3
K. POPPER, que a l'ob a
Tlie Open Socie y and Z s Enemies,
a una de ensa
impo ían d'alguns so is es, com a a Lico ó, P odic i P o ago es, i escome T asímac
amb e s ace a s. Hi ha un e , pe o, que cal eni en comp e, i és el g au de c edibili a
que me eix Pla ó en a ibui -li la sen encia: «La jus icia no és al a cosa que la u ili a del
mes o » (PLAT
esp.
338 c
=
Th asym. . 6a DK); sob e aques a qües ió, egeu
G.
B.
KERFERD, ccThe Doc ine o Th asymachus in Pla o's
Republic)), Du ham Uni e si y
Jou nal
40
(
1947-48), 19-27; J. P. MAGUIRE, «Th asymachus -o Pla o?,
Ph onesis
16
(1971), 142-163. De e , enca a que T asímac apa egui, en algun agmen que n'ha es a
conse a , com un en able « eaccionan»
(c :
THRASYM. .
1
DK), en cap dels ecolli s
pe DK no hi ha un cla supo de les idees que li a nbueix Pla ó. 6s mes, el mes o és
I'au o i a maxima que go ema la polis, an si el go em és mona quic, ans oc a ic o
democ a ic (PLAT.
esp.
338 d); el go e n es p oduc e de la acció que s'ha empa a del
go e n -de la classe dominan , pe en end e'ns. Pe al a banda, la sen encia amosa no
es comp en gai e al cos a d'aques a al a, conse ada pe He nias: ccEls déus no enen en
conside ació les coses humanes, al amen no hau ien descu a el mes g an dels bens
humans, la jus icia» (THRASYM. .
8
DK).
l4
CJ
A.
G.
WOODHEAD,
Thucydides on he Na u e o/ Powe ,
Camb idge Mass, 1970,
p. 10
SS.
''
C'
A.
LEVI,
S o i della So is ica,
a cu a di D. PESCE, Napols 1966, segons el qual
Cal.licles i Cn ies són (cpseudo-so is es~ (p. 27 SS.) i T asímac un e o semiso is m
(p. 67 SS.).
l6
G.
SANTAYANA,
Scep icism and Animal Fai h
(1923), No a Yo k 1955, p. 306. No
ha de se oblida , empe o, que una de les no es de ini ones de so is a es la de mes e de
e onca.

El onamen de l'an opologia so ís ica és la dis inció en e physis i
nómos. La physis és gene al en o s els homes. De e , és exigida en
qualse ol ap enen a ge -si exis eix en o hom, és possible d'exigi -la
17.
En P o ago es, pe o, physis, a més d'aques a o ma gene al de se
humana, ambé ol di condició de ida sal a ge i immo al, segons es
desp en del mi e que Pla ó posa en els seus lla is
18.
La imposició de
nómos, anma eix, no signi ica l'eliminació de la o ma de se humana
gene al; al con a i, l'enclou. De e , el epa imen que a He mes del
Respec e (aidós) i de la Jus ícia (dike) ho olen di : només amb els
«dons» na u als els homes pe i ien; amb les « i u s» els homes poden
iu e en ciu a s i el llina ge huma po sob e iu e. La in e p e ació més
ob ia de la posició de P o ago es és que p opugna el nómos a i de
de ensa els con ingu s e ico-mo als de la polis i de ga an i la con i-
bncia en e els homes -sense nómos els ciu adans d'A enes son ingo-
emables; sense nómos els go eman s son uns i ans. Ens obem amb
un P o ago es que no solamen s'apa a de l'immo alisme de Cal.licles i
ins i o l'a aca, ans ambC s'oposa a aquella mena de solució, un si
és no és cosmopoli a i ana quica que Hípies dona a als p oblemes que
in e ia de la na u alesa humana i de la con i encia en e els homes, i a
l'ana quisme més cla i con adic o i d'An i on d'A enes. Com a peda-
gog P o ago es sabia que el nómos és un elemen imp escindible pe
desplega les capaci a s dels indi idus en un ma c social, i que quan
aques s es decan en pe allo que és jus , el esul a n'és l'eunomia, o
bona cons i ució, de la qual pa la abundan men l'dndnim de Jhm-
blic
19.
L'aplicació de les no mes legals pe al desplegamen e ec iu de la
ida humana no anul.la els suposi s d'uni e sali a de les disposicions
na u als. Aques aspec e de la doc ina de P o ago es no sembla que
ingui cap sen i ela i is a. A a
bé,
el ma eix P o ago es en eia, de
p oposicions ela i is es. ~Com les conjumina em amb el econeixe-
men d'uns alo s humans que, segons el so is a, hem d'accep a com a
necessa is i que no siguin coaccionado s de la na u a humana?
La p incipal d'aques es p oposicions ela i is es és la de l'homo-
mensu a. «De o es les coses -deia-, la mesu a n'és l'home, de les que
són, de la mane a que són, de les que no són, de la mane a que no
l7
PROTAG. .
3
DK.
l8
PLAT.
P o .
320
c
SS.
(=
DK
11
269, 2 SS.).
l9
Anom. Iambl.
. 6-7 DK. Qui sigui l'au o de
l'Anonim
de
Jamblic
no és cla .
Sob e l'es a de la qües ió, egeu
M.
UNTERSTEINER,
SoJiS i
111,
Flo encia 1967 eed.,
p.
110 SS.;
W.
K.
C. GUTHRIE,
A. His . o
G .
Philos.
111,
Cambndge Uni e si y P ess
1969, p. 314 s.; pe a l'a ibució a P o ago es, egeu
A.
LEVI,
O.
C.,
p.
177
SS.
són.»
20.
Amb aques es pa aules olia signi ica : és impossible el conei-
xemen absolu de la na u a; aquí enim, pe o, I'home -aques indi i-
du, aquell, o l'al e-; el1 us di a que és. En enem-nos. No dona a la
«mesu a» de les ped es i dels ocells 21, pe o sí de les p opie a s, dels
a ibu s, de les elacions. Amb aques s pa aules apa eix el ca ac e
subjec iu, ela iu, ince , del coneixemen huma. Sembla e iden que
aques a és la p ime a i més ob ia in e p e ació de la sen encia. To es
les al es, pe que siguin e semblan s, han de e e e encia al ma eix
món -subjec iu, ela iu, ince . E idencien que o s els coneixemen s
objec ius i absolu s de l'o d e de l'uni e s, siguin de la na u alesa que
siguin, poden po a , i de e solen po a -hi, a ex ems d'in ole ancia,
de dogma isme i, en de ini i a, d'immo alisme.
P o ago es no ha nega , amb les pa aules de la amosa sen encia,
l'exis kncia dels objec es ex e ns, ex em al qual sembla que a a iba
Go gies. A a bé, podem indui -ne que o es les a i macions o negacions
que sob e ells es poden e són igualmen e ade es, ca , de e ,
l'exis encia o no de les de e minacions de cada cosa, els e s co espo-
nen s, exis eixen o no en elació amb cada objec e en pa icula . Que un
objec e sigui o no d'aques a o d'aquella mane a, que ingui unes o al es
de e minacions, depkn de la mena de elació -sensible o in el-lec ual-
que el coneixemen hi es ableix. Qualse ol que sigui, pe o, en de ini i-
a, el sen i que cal dona a la sen encia de P o ago es, qualse ol que
sigui l'ambi del seu ela i isme i el camp de la se a ex ensió, heus ací
un p oblema espinós. No cal di que Pla ó a eni cu a d'en end e-hi
que «aixo que és ed pe a mi, és calen pe a u»
22
-el que és bo pe a
mi és dolen pe
a
u, ins i o pe a mi ma eix uns cops es bo i d'al es
dolen
23.
Ex apola la doc ina de P o ago es als camps polí ics des de
la in e p e ació pla onica ha de po a a esul a s demagogics. L'ambi
del pensamen de P o ago es ha de se de e mina a pa i dels seus
esc i s. Aques s demos en que una p eocupació se a onamen al an
se les o mes de ida dels homes. És cong uen , pe an , de pensa que
I'ho no nensu a de P o ago es eia e e encia a la qües ió dels alo s
humans. Kh ? ná ón ol di coses, pe o essencialmen «coses mo als»,
és a di , alo s 24. ÉS en aques sen i , pe an , que cald a en end e la
sen encia així: el sabe eo e ic, gene al, ha d'es a supedi a a la qües-
i6 conc e a dels alo s humans. P o ago es no e a un mes e de ísica o
bo anica, sinó d'e ica i polí ica.
20
PROTAG. .
1
DK.
EIs ex os nés impo an s que ansme en la sen encia de
P o ago es són PLAT.
Theae .
152 a; SEXT.
ad . ma h.
7,60.
21
Pace
W.
NESTLE,
O.
C.,
p.
271.
22
C' PLAT.
Theae .
152
b.
23
C'
dialex.
1
,l. L'au o de l'ob a al egada és un alumne
o
sequac de P o ago es,
c :
W.
K.
C.GUTHRIE,O.
C.
111,~.
316.
24
C'
W.
NESTLE,
O.
C.,
p.
271;
M.
UNTERSTEINER,
I
So is i, ci .,
1,
p.
127 SS.
En esum
i
com a p incipi, o a eo ia, pe gene al que sigui, no ha
de eni cap p e ensió dogma ica, de ini i a; no hi ha ciencia cosmolo-
gica o an opologica que, de e , es pugui enuncia amb e mes gene als,
de ini ius. Pe aques mo iu, els alo s humans -mo al% socials-, pe
bé que a ela s na u almen en els homes, pe bé que necessa is pe a la
con i encia de la polis, no enen aquel1 onamen i eba ible amb el
qual és possible d'aixeca unes de e minades doc ines mo als i socials
es able es.
Pla ó, com és habi ual en el1 en semblan s casos, ac a la esi de
P o ago es amb una dis ingida i onia de la qual eme geix la ima ge que
se sol eni del so is a
2s.
La conclusió a la qual el a a iba i el me ode
que posa
a
la se a boca pe a iba -hi, se si uen a les an ípodes.
1
aixo es
eu cla amen al inal de la ca e a del ma eix Pla ó. La mesu a de o es
les coses -diu, en e iden al.lusió- no és l'home, segons algú ha p e es,
sinó la di ini a
26.
Pla ó llui a a con a el ela i isme mo al, P o ago-
es con a el dogma isme.
Més adicals e en les eo ies gnoseologiques de Go gies. Del seu
llib e Del no-ésse hi ha dues e sions: la de Sex os
27
i la de l'esc i
pseudo-a is o elic De Melisso, Xenophane e Go giaz8. No és esmen a
ni pe Pla ó ni pe A is o il. Les se es conegudes esis eien: es no
exis eix; si alguna cosa exis eix, és incognoscible; pe o, o i que exis ís i
os cognoscible, no és mani es able als al es. Segons les se es p opies
pa aules, del que es ac a és de demos a que cap cosa no és «ni una ni
múl iple, ni ingene ada ni gene ada».
Els jocs concep uals que Go gies es pe me poden du el lec o a
in e i que el ex és eminen men un exe cici escola on galeja de
l'a i ici i l'enginy. Pod ien po a a la con icció que ou edac a no
lluny de ce s di i ambes, com di ia Soc a es. De e , Go gies a esc iu-
e algunes ob es que el1 ma eix quali ica a de paignion, o en e eni-
men , joc; so in emp a a la ecnica d'acos a -se als p oblemes iloso-
ics si uan la mi ada en els angles pa adoxals, amb l'acudi sa cas ic.
Con é -deia Go gies- de des ui la se iosi a amb la bu le ia i la
PLAT.
Theae .
172 b-177 c.
26
PLAT.
leg.
4,716 c.
27
SEXT.
ad . ma h.
8, 65-87.
28
Diels-K anz no inclouen, en e els ex os de Go gies, el agmen del Ps.-A is o il,
De Melisso, Xenophane e Go gia,
pe o si
M.
UNTERSTEINER,
So is i
11,
Flo encia 19672
is ., p. 56 ss. Sob e la supenon a de l'exposició del ex pseudo-ans o klic sob e el de
Sex os,
c :
G. CALOGERO,
S udi sull'Elea is no,
Flo encia 1977 (no a ed.), p. 189
SS.
bu le ia a nb la se iosi a
?'.
Pe aques mo iu acumula a «p o es»,
o es e semblan s; pe an , o es elles eliminables, pe absu des.
No és cap a sa, anma eix, l'esc i sob e el no-ésse -així ho en e-
nia, si més no, Isoc a es 30, el seu deixeble més conspicu en l'a de la
e o ica. Alguns emdi s mode ns han pensa que Go gies a aca a algu-
na doc ina en pa icula , d'al es, que ana a con a o a una adició,
és a di , que emp enia la des ucció de la possibili a de coneixemen
iloso ic en gene al, que es p oposa a de demos a que no és possible
la e i able ciencia, que és inaccessible. En el m011 de les pa adoxes
go gianes hi ha, no solamen el ge men de la doc ina que Pi ó ha ia
d'exposa i que in en a ia de con e i en « o ma de ida», sinó ambé
un se iós in en d'engany i de desengany. El ac a
Del no-ésse
e iden-
cia que no hi ha una « eal» p esen ació i ep esen ació de la eali a
d'aco d a nb unes de e minades ca ego ies immu ables. Com di ia el
ma eix Go gies, ens és líci de di que ens ag ada el ea e, no pe que
ens enganya, sinó pe que ho sabem, que ens enganya.
El seu ca ac e de so is a c í ic, demolido , adical, se a nés ben
obse a si anali zem la se a eo ia gnoseologica en elació a nb les
se es con iccions polí iques. No é cap impo ancia a a si Go gies les
«p ac ica a» o no: el que impo a és el e ulsiu que signi ica a el
desemmasca amen de l'engany polí ic. Els demagogs a enesos delec a-
en i pe suadien la mul i ud, no pe que os e i a allo que deien, sinó
pe l'habili a a nb que ho deien. L'agili a men al con encia l'oido
3'.
No calien jus i icacions de coneixemen , només expe esa a in odui
les ep esen acions. Pe an , així com en el coneixemen indi idual hi
ha una sín esi mi jancan la qual és uni icada la mul iplici a de les
sensacions, així ambé en els e s socials hi ha un elemen de elació
comuni a ia que cons i ueix el seu e i able coneixemen .
En aques pun Go gies es elaciona a nb la mane a com P o ago es
s'enca a a a nb els ma eixos e s. Go gies exposa a la necessi a d'unió
en e el g ecs -sob e aques ema p onuncia un discu s du an els Jocs
Olímpics- en on del pe ill pe sa. «Les ic o ies sob e els ba ba s
-deia- exigeixen himnes, con a els g ecs planys
32.»
Quan esc i ia
aques es pa aules l'enemic e a ab ica dins el ma eix poble g ec, ensag-
na de llui es in es ines. No gai es anys a eni , la « aó» demos a ia
quin e a el e i able enemic. E a el aba ban) que la pa aula de Go gies
ha ia p essen i sense pode -lo conju a : no ha ia aconsegui la «pe -
suasió)) de la se a e o ica. La pa aula é un g an pode -explica a-,
que aconsegueix les més di ines accions a nb els més pe i s i in isibles
29
GORG. .
12 DK.
30
Isoc~.
10,3
(=
GORG. .
1
DK).
3'
GORG.
Hel.
13
(=
.
1
1,13 DK).
32
GORG. .
5b
DK.