Ernst Bloch, entre nosaltres : butlletí bio-bibliogràfic : presència de Bloch (1885-1977) entre nosaltres en el centenari del seu naixement

ERNST BLOCH, ENTRE NOSALTRES Butlletí bio-bibliogrific (1) : Presencia de Bloch (1 8851977) entre nosaltres en el centenari del seu naixement* Josep Manuel UDINA 1 COBO Gairebé desconegut entre nosaltres durant la seva llarga vida, amb la seva mort Bloch sembla haver guanyat una mena de carta de ciutadania peninsular. Quan el 1974, ara faja més de deu anys, varem comencar la preparació i elaboració de la nostra tesi doctoral sobre aquest filbsof, no eren certament moltes més de quatre les aportacions que sobre el1 podien trobar-se en castellhl; i tampoc no fou excessiva, l'any següent, la repercussió que entre nosaltres tingué el fet que l'autor d'El principi esperanga complís noranta anys2. Només a partir del 1977, amb ocasió de la seva mort, els articles * El present estudi és part d'un conjunt de treballs d'investigació sobre Bloch fets amb el suport de la Fundació Jaume Bofill: 1 No són nombroses les aportacions d'aleshores que hem pogut trobar i que, per tant, vhrem poder tenir a mh. Llur enumeració, tanmateix, no té aquí bbviament cap pretensió d'exhaustivitat: Justo PÉREz DEL CORRAL, «Introducción a Bloch», Conviviurn 1968, núm. 26, pp. 7-38; Jürgen MOLTMANN, [(El principio esperanza y teología de la esperanza., apendix de Teología de la esperanza (trad. A. P. Sánchez Pascual), Sígueme, Salamanca 1969, pp. 437-466 (es tracta d'un article publicat el 1963, incorporat després a l'obra); Lionel BLAUI', «Dos filosofías centradas en la esperanza: la de Gabriel Marcel y la de Ernst Bloch~, Conciliurn (ed. cast.) 1970 (segon trimestre), pp. 380-388; Rogelio GARC~A MATEO, <(Emst Bloch, Nósofo de la esperanzm, El Ciervo 1970, núm. 193, p. 15; José GÓMEZ CAFFARENA, .La esperanza como principio., Pensamiento 27 (1971), pp. 377-398, i Nemesio GONZÁLEZ CAMINERO, «Ernesto Blochn, Gregonanum 54 (1973), pp. 131-177. Tampoc, bbviament, no hem pres aquí en consideració els següents tres tipus d'aportacions. En primer lloc, el d'obres que tracten de Bloch solament entre altres diversos pensadors; així, per exemple: Josef PIEPER, Esperanza e historia, Sígueme, Salamanca 1968. En segon lloc, el de les simples notes de recensió; aquest fóra el cas, d'entre altres, de les recensions que de Subjecte-objecte havien fet Nemesio GONZÁLEZ CAMINERO (Gregonanurn 45 [1964], pp. 185 s.) o A. P. SÁNCHEZ PASCUAL (Revista de Filosofa 1964, núm. 23), de les que d'dvicenna i l'esquerra aristot2lica havien fet R. SÁNCHEZ (Aponá 1966, núm. 2), M. R. PLATON (Sefarad 1967, núm. 67) o A. FELICE (Cultura Universitaria 1968, pp. 98 s.), o de la que d'dteisrne en el cristianisrne havia fet Justo PÉREZ DEL CORRAL, Razón y Fe 1968, núm. 851, pp. 492495). D'aquest darrer autor hom podria així rnateix citar la breu nota sobre ~Emst Bloch~, publicada en el diari Madrid (8. W. 1970) com a exemple d'un tercer tipus d'aportacions que tampoc no podem aquí tenir en compte. Diguem finalment també que el present article mai no farh referencia a les publicacions sudarnericanes en castellh. Deixem aquí de banda l'bbvia repercussió que l'aniversari blochih tingué a 1'Alemanya Federal (com l'havia tinguda també la comrnemoració dels vuitanta anys de Bloch una dkada abans). Per posar-ne, tanmateix, un exemple d'un aitre país, recordem que els noranta anys del filbsof foren ocasió a Franca de la preparació d'un interessant volum col.lectiu i els llibres sobre Bloch en castellh poden comencar a agrupar-se en llistes d'una mínima consideració3; la qual cosa resta encara lluny de poder afirmar-se pel que fa al catalh4. Quelcom de semblant pot dir-se també en relació a les traduccions entre nosaltres d'obres de Bloch. Llevat de l'atípica (i de ben curiosa historia!) publicació castellana, el 1949, del volum hegelih de Bloch (El pensamiento de Hegel, reeditat el 1982 -en versió revisada i ampliadacom a Sujeto-objeto), tan sol~ altres dues obres blochianes (Avicena y la izquierda aristotélica i Thomas Münzer, teólogo de la revolución) havien estat traduides a aquesta llengua en els anys seixanta5. Les traduccions en castellh de Bloch comencen, en canvi, a tenir volum i importancia a partir també del 1977, any en el qual apareix el primer dels tres volums d'El principio esperanza6; i a aquesta obra fonamental, n'han sed'homenatge: Utopie-marxisrne, selon Emst Bloch (ed. Gérard Raulet), Payot, París 1976, 332 pp.; i hom pot també considerar almenys indirectament com a homenatge blochih el Col.loqui fet a Cerisy-la-Salle (del 23 de julio1 al primer d'agost del 1975), les Actes del qual aparegueren posteriorment amb el títol Le discours utopique (eds. Maurice de Gandillac i Catherine Piron), Union Générale d'Editions, París, 1978, 446 pp. Entre nosaltres, en canvi, l'única iniciativa que hi hagué -promoguda per 1'Instituto Fe y Secularidad de Madridno pogué, finalment, realitzar-se. Potser en foren fruits tardans els posteriors articles de José Antonio GIMBERNAT: «La crítica de la religión de Emst Bloch., Proyección 1976, núm. 103, pp. 288-296 (inclbs més tard a Taula de Canvi, setembre de 1977), i (<Introducción a Emst Bloch. Un fdósofo marxista., Sistema 1977, núm. 20, pp. 53-66 (recollit després en el volum col.lectiu En favor de Bloch, Taurus, Madrid 1979, pp. 29-47). Pel que fa als escassos articles cornrnemoratius d'aleshores, en castellh o, encara més escassos, en catali, en són bona mostra (ni que sigui per llur mateixa brevetat), respectivament, el de Rogelio GARC~A MATEO, ~Emst Bloch, un neomarxista que "cree" en la esperanza», El Ciervo 1975, núm. 265-266, pp. 28 s., i el de Lluís DUCH, (~Ernst Bloch, noranta anysn, Sera d'Or 1975, pp. 459 s. 3 No és aquest, tanmateix, el lloc d'oferir cap inventari de títols. Pel que fa als castellans, en farem explícita referencia als rnés destacats en la darrera part d'aquest article, tot limitantnos, perb, a títols de Ilibres; dels catalans, en canvi, citarem no sols articles, sinó també altres aportacions menors (atesa I'escassetat de títols). Llevat de les nostres prbpies aportacions, el que ha estat publicat en catalh sobre Bloch no supera probablement els tres o quatre títols, ni altres tants autors. Respectivament, el 1966 i el 1968. 6 Els volums Ii i III apareixen el 1979 i el 1980, respectivarnent El traductor castella, Felipr González Vicén, s'avancava així a la trad. tr. de la mateixa obra (Le principe espérance), el vol. 1 de la qual havia vist la llurn el 1976, mentre que el vol. Ii no apareixeria fins al 1982 i el vol. iIi continua encara en curs de publicació. guit d'altres tres: Derecho natural y dignidad huwana, el 1980, El ateísmo en el cristianismo, el 1983, i Entremundos en la historia de lafilosofia, el 19847. Pel que fa al catala, cal només referir-se a La jlosofia del Renaixement (que no correspon sinó a sols una part del volum citat en darrer terme) i a l'antologia L'arc utopia-materia i altres escrits, d'apanció simultania a la del presc:nt article8. Hom no pot dir, el 1985, que als cent anys del seu naixement sigui Bloch un desconegut entre nosaltres; ben altrament al que hom podia i havia de dir encara no fa deu anys. Fóra, doncs, perfectament aplicable a Bloch -tan amic, eil, de recórrer a methfores evangeliquesaquella frase de Jesús que diu: «si el gra de blat no mor, resta tot sol; si mor, en canvi, lleva molt de fruit~~; una frase, d'altra banda, l'aplicació de la qual mai no podria semblar inadequada en relació a un pensador tan convencut corn Bloch d'una utopia mai encara no realitzada enlloc, rnai encara no feta present del tot en aquest mónIo. En qualsevol cas, corn dkiem, la mort ha significat per al nostre autor una mena de carta de ciutadania, de dret a l'existkncia eritre nosaltres. 1 és per aixb que sembla oportú de commemorar el centenari del seu naixement (centenari, d'altra banda, tan poc llunya de la seva mateixa mort, als noranta-dos anys: ara en fa, doncs, vuit!) amb una 7 Les tres obres han estat tradu'ides per sengles bons conc:ixedors de la producció blochiana: el ja esrnentat Felipe González Vicén, José Antonio Girnbernat Ordeig i Justo Pérez del Corral. A tots ells haurern de referir-nos, en la tercera part d'aquestes pagines, en relació a llurs aportacions en castella sobre Bloch. 8 D'arnbdós llibres horn parlah bbviarnent arnb rnés detenci6 al llarg d'aquestes pagines. 9 Jn. 12: 24. '0 Es prou sirnptornitic que, corn a cloenda rnateixa de la seva obra fonarnental, Elprincipi esperanca, Bloch hagi volgut deixar el següent enunciat: ~L'arrel de la historia és tanrnateix I'horne que treballa, que crea, que transforma i deixa enrere el que esta donat. Si I'horne es compren a si rnateix i Sonarnenta el que és seu, sense estranyament ni alienació, en una real democracia, aleshores sorgira en el rnón allb que a tots ens resplendeix de nens, pero on ningú mai no ha estat encara: llar patria. (Ernst BLOCH, Das Prinzip Hofiung, vol. 5 de la Gesanirausgabe, Suhrkarnp, Frankfurt arn Main 1959, p. 1628; trad. cast.: Felipe González Vicén, Elprincipio esperanza, Aguilar, Madrid 1980, 111, p. 501. En endavant, quan citern la Gesamtausgabe de les obres de Bloch ens limitarern a afegir la sigla GA després del títol de que es tracti, seguida del número del volurn corresponent i, entre parentesi, de I'any de la seva publicació inicial per Suhrkarnp). ullada a la presencia i a l'ascendencia que entre nosaltres tenen precisament avui tant l'obra con1 el pensament blochians: és a dir, la vigencia que avui té entre nosaltres la persona de Bloch. El present article haura, doncs, de tenir tres parts. En primer lloc, caldra que es refereixi -ni que sigui breument i esquematicaa la mateixa persona histbrica de Bloch, a la seva propia biografia. En segon lloc, haura de presentar -ni que sigui a manera de simple butlletí bibliograficl'extensa producció escrita del filbsof, amb el benentks que aixb comportara una particular atenció a les traduccions que han estat fetes entre nosaltres (en castella i frances, a rnés de catala, bbviament; indirectament també en altres llengües afins a nosaltres, corn és ara l'italia o adhuc l'angles) . Finalment, hi haura una presentació -a manera d'elemental recensió críticade les més importants o rnés significatives aportacions que entre nosaltres (o també en altres Ilengües no peninsulars) han estat fetes els darrers anys sobre el pensament blochih. Hom pot, doncs, considerar aquestes pagines corn a aportació fonamentalment bibliograjica (com a panoramica de títols tant de Bloch corn sobre ell). Tanmateix -hom ho podra comprovar facilrnent-, el present article vol ésser quelcom rnés que una simple aportació bibliografica, sempre tan freda i corn impersonal; vol ésser, rnés aviat, calida presentació -que de cap manen rnai no pretendra deixar d'ésser personalde la presencia, de la incidencia i del ressb que té avui Bloch entre nosaltres. Vol ésser, dit altrament, testimoniatge de l'actual vigencia entre nosaltres d'aquell pensador, el centenari del naixement del qual cornrnemorem enguany ". A. ERNST BLOCH (1885-1977) Nascut a Ludwigshafen (Palatinat), el 8 de juliol del 1885, Ernst Bloch era fill únic d'una burgesa família jueva. A més de filosofia -sota la direcció de Theodor Lipps (1851-1914)-, estudia a la Universitat de München també música i física; En certa manera, les pagines que segueixen són una arnpliació i reelaboració de l'article que, corn a hornenatge arnb ocasió de la rnort de Bloch, varern publicar anys enrera: Josep Manuel UDINA, aErnst Bloch (1885-1977) en el año de su muerte. Bibliografía blochiana 1977)), Actualidad Bibliográjca 1978 (juny), pp. 60-91. es llicencia en Filosofia el 1905 i ana a la Universitat de Würzburg, on el 1908 presenta la seva tesi doctoral -dirigida per Oswald Külpe (1862-1915)- sobre Heinrich Rickert (1863-1936) i el problema contemporani de la teoria del coneixementI2. Primer a Berlín i després, el 1912, a Heidelberg, s'introduí en els cercles intel.lectuals de Georg Simme1 (1858-1918) i de Max Weber (1864-1920), respectivament; d'entre les amistats que hi féu, val a destacar la de Margaret Susman (1872-1966), primer, i sobretot la de Gyorgy Lukács (1885-1971), després. Arnb aquest darrer s'afermaren en actitud~ polítiques radicals, de signe més aviat anarquista, i alhora reforcaven llur formació tebrica amb l'estudi, en comú, tant del marxisme corn de Hegel. En qualsevol cas, llurs actituds mai no deixaren en aquell temps de restar obertes a les més diverses manifestacions histbriques del fenomen cultural (art, literatura, etc.); i fou precisament la diversa valoració que ambdós amics feren d'un fenomen corn el de l'expressionisme el que anys més tard hauria de significar un primer pas en la progressiva separació mútua: tant pel que fa a les discrepancies tebriques i doctrinals, i de posicions practico-polítiques, corn al refredament de llur mateixa arnistat. Artista era, d'altra banda, la jove escultora -originaria de RigaElse von Stritzky, amb la qual es casava Bloch el 1913 a Garmisch. L'esplkndid entorn d'aquesta localitat alpina és precisament el més adequat enquadrament per als primers esbossos -que Bloch redacta efectivament allad'aquella filosofia de l'utbpic, de l'encarano-esdevingut i de l'encara-no-conscient que no sols es tematitzen per primera vegada en 1'Esperit de la utopia, l'obra amb quk l'autor es dona a coneixer definitivament el 1918 al públic intel.lectua1, sinó que alhora caracteritzen tota la seva aportació filos~fica'~. Perb entre aquells primers esbossos i la publicació d'aquella primera gran obra, o adhuc entre l'inici de la seva redacció a l'abril del 1915 i l'acabament d'aquesta al maig del 1917, s'ha esdevingut també un fet que haura d'ésser corn essencial per a tota la resta de la biografia de Bloch: 12 Inicialment exclosa de la Gesamtausgabe, de la tesi (publicada l'any següent a Ludwigshafen) n'han estat finalrnent recollides algunes parts en el darrer volum, complernentari, Endenz-íatenz-Utopie, GA 17 (1978), pp. 55-107. 1Torn hem fet des d'un principi, ens referim sernpre a les obres de Bloch per la traducció catalana de llurs títols, bé que cap dels volums de la Gesarntausgabe no ha estat traduit a aquesta llengua. el de l'exili. Bloch, en efecte, s'haura exiliat el1 mateix a Suissa el 1917, per tal d'aconseguir defugir d'ésser cridat a files i prendre part activa en una guerra -la del 1914que el1 sols veu corn a imperialista i injustificable; i més endavant, als anys trenta, haura d'exiliar-se de nou, fugint aleshores del nazisme, i sera en aquest segon exili -de més de quinze anys de duradaque sorgirh i anira cobrant forma l'obra fonamental de Bloch: El principi esperanca. L'exili d'ara, tanmateix, no supera gairebé els quinze mesos: al llarg d'ells Bloch no sols ha pogut acabar la seva primera obra, sinó que ha vibrat d'entusiasme amb el triomf de la revolució sovietica i ha cregut finalment que la revolució estava a punt de triomfar a Alemanya de la ma dels espartaquistes; i és en l'esperanca i la il.lusió que el moviment encapcalat per Rosa Luxemburg (1871-1919) havia d'aportar a Alemanya un futur realment nou que Bloch retorna al seu país a la darreria del 1918. Els notables punts d'afinitat ideolbgica que hom pot trobar entre aquest i aquella, no menys que la desil.lusió del fracas de la revolta espartaquista al gener següent i la indignació per la mort dels seus dirigents (ajusticiats sense judici previ), expliquen la ressentida actitud crítica envers la realitat social de 1'Alemanya de la postguerra que Bloch adoptara en endavant i de la qual porta bon testimoniatge l'activitat literaria a que es dedica el nostre pensador amb mantinguda intensitat, tant en forma d'articles corn mitjancant la publicació de llibres (alguns d'ells, simple recull en part d'articles o aportacions escrites similars): així, Thomas Münzer, tedleg de la revolució, el 1921, i així també A través del desert i la corresponent segona versió -notablement transformadad'fiperit de la utopia (dedicada a Else, que havia mort prematurament el 1921), el 192314; així, finalment, Petjades, el 1930, i sobretot Herencia dáquesta epoca, el 1935. Amb aquest darrer títol entrem, pero, en tot un altre capítol de la biografia blochiana: el de l'en14 A Durch die Wüste. Kritische Essays (A través del desert. Assaigs cn'tics, Berlín 1923) horn fa& referencia, més endavant, a partir de la segona versió, també del 1923, d'Esperit de la utopia, per tal corn la reelaboració d'aquesta obra venia exigida per la publicació d'aquella. L'homenatge de Bloch a Else, en dedicar-li la segona versió de la seva prirnera obra, ha estat completat en la Gesamta,usgabe en ésser-hi inclbs finalment (a Endenz-Latenz-Utopie, GA 17 [l978], pp. 11-50) el diari íntim que el filbsof redacta els mesos imrnediatament posteriors a la mort de la seva esposa. frontament de Bloch arnb el nacionalsocialisme. Envers el1 -ni que fóra en forma de simple «perill» hitleriael nostre pensador mostra una sensibilitat extraordinhriament desperta i hdhuc profktica: una sensibilitat potser preparada per aquella ressentida actitud crítica envers 1'Alemanya de postguerra i afavorida per l'entusiame que Bloch sentia per la revolució leninista (Hitler sempre proclama el més visceral anticomunisme); i, en qualsevol cas, una sensibilitat que certament contrasta arnb la manca de sensibilitat que el filbsof mostra, en canvi, anys després envers la nefasta derivació que dels ideals de la revolució d'octubre suposa el stalinisme (processos de Moscou, purgues)I5. IJextremat olfacte anti-nazi de Bloch s'havia mariifestat ja per escrit el mateix 1924, quan el perill hitleria era encara o almenys podia semblar cosa de purs somnis. 1 fins a tal punt la crítica blochiaria del nacionalsocialisme s'havia anat accentuant que a ningú no pogué sorprendre la ferma reacció amb que Bloch s'enfronta amb un article furiosarnent crític a Hitler, el mateix dia que aquest assolia el poder, al marq del 193316; sentenciat, 131och hagué de fugir de nou cap a Suissa. Perb el seu sera ara un exili de successives etapes i de rnolt llarga durada: a Suissa fara publicar el ja esrnentat recull-testimoniatge sobre aquells temps de íermentació i sorgiment nazis, Herencia d 'aquesta .?poca, el 1935; passara també per Austria, per Franca (1935-1936) i per Txecoslov~quia, d'on fugira cap als Estats Units, el 1938, poc abans de la invasió alemanya d'aquell país europeu. Pel que fa a l'exili nord-america, la gran Nova York, primer, la petita Marlboro, després (1940-1942), i finalment Cambridge (Mass.), seran llocs d'estada dels fugitius. Perquk Bloch no ha anat sol a l'exili: l'han iicompanyat des d'un principi la seva esposa Kasola Piotrkowska i el petit Jan Robert, tingut d'aquestaI7. A ells precisament dedicara el Iilosof '5 Del que, als anys trenta, es deia dels camps de treballs forcats a Sibkria, per exemple, Bloch no dubtava a dir que oren pures calúmnies, propaganda capitalista-feixista anti- !,oviktica. Vint anys trigi el filbsof a reconkixer el seu error. 16 L'enfrontament de Bloch arnb el nazisme fou del tot cori,espost. Simbblicament, si més no, el filbsof fou .eliminat. {)el nacionalsociaiisme quan, mesos més tard, foren públicainent cremats els seus llibres, juntament arnb els d'altres iio menys il.lustres personalitats intel.lectuais: Freud, Kafka, 'Thomas Mann, etc. '7 Entre aquest nou matrimoni i el primer, amb Else, Bloch r8'havia casat una altra vegada. Tanmateix, d'aquesta segona unió ben poca cosa coneixem: tan sols el nom d'ella i algun tots els volums de la Gesamtausgabe que corresponen a obres publicades o basicament preparades i elaborades durant els anys d'exili (1933-1949)18. 1 sera la preparació i elaboració de noves aportacions el que faci gairebé exclusivarnent Bloch al llarg de la seva estada a Nord-america. D'elles sortiran aleshores tan sols dues publicacions: Llibertat i ordre. Panoramica de les utopies socials, el 1946 (llibre inclbs posteriorment com a monumental capítol36 d'Elprincipi esperaya), i, en castella, la monografia hegeliana de Bloch (El pensamiento de Hegel), definitivament coneguda més tard per Subjecte-objecte, el 194919. En certa manera es tracta, doncs, de publicacions que resultaran haver estat fetes provisbriament: i aixb, no tant pel que fa a llur contingut (que no sera ja practicament tocat, o que, en ésser reelaborat de nou, mai no seran canvis fonamentals ni de fons el que hom li faci)=O. Diem provisori al fet que un llibre es converteixi en capítol i que una traducció castellana aparegui en alemany després considerablement reelaborada. En qualsevol cas el que volíem subratllar és que tot el que Bloch fa, tot el que se li esdevé durant els anys del seu exili als Estats Units, sols té per a el1 un caracter provisori: Bloch s'hi sent com fora de lloc, lluny de casa, en un país i entre unes gents que, malgrat haver-lo acollit, no pensen ni senten en llur majoria com ell, no viuen com el1 de la convicció que l'utbpic -com a veritat i substancia mateixa del real i de la historiapassa necesskiament per la revoludetall més. Es deia Linda Oppenheimer i era pintora, i Bloch es casa arnb ella el 1922. No sabem quan dura la unió ni per quk es dissolgué. 18 Karola acompanyara el filbsof tota la seva vida. A ella dedica aquest els dos volums de la Gesamtausgabe que tenem com a centre comú de iiur contingut la crítica del nazisme: el d'Herincia d'aquesta epoca i el d'Escrits polítics (en el qual Karola és presentada com a camarada moral i política~). També a ella dedica Bloch el darrer dels seus volums. publicat pbstumament (Endenz-Latenz-Utopie), arnb la indicació: *A la meva esposa Karola, que salva dels nazis l'home i l'obra.. 1 també a ella havia dedicat el seu llibre hegelia Subjecte-objecte. Al seu fdl, en canvi, dedica la seva obra central, El principi esperanqa. 19 De l'atípica (i de ben curiosa historia!) inicial publicació en castella del llibre hegelia de Bloch, en parlarem en la segona part del present article. 20 Sobre el tema vegeu Josep Manuel UDINA, «Al voltant de Hegel. Ernst Bloch, ben traduit al castella (Sujeto-objeto, Fondo de Cultura Económico, Mkxic 1982)., Enrahonar 1984, núm. 718, pp. 166 s. i nn. ció social, per la negació de la injustícia capitalista i, per la mateixa raó, per almenys una mena de reconeixement de la revolució leninista -i del seu rerafons tebric: l'aportació de Marxcorn a signe, anticipació i primer esbós histbric d'aquell utbpic; i evidentment ni Lenin ni Marx no eren aleshores precisament massa benvistos per molts (potser foren objecte de curiositat per a uns pocs) als Estats Units21. Bloch només desitjava tornar a Alemanya. Perb Alemanya era ara dues Alemanyes: ambdues demanaren a Bloch que hi tornés, i el1 havia d'escollir-ne una. No importava haver nascut a Ludwigshafen, en l'aleshores Alemanya Occidental; Bloch, d'acord arnb els seus ideals i les seves conviccions, escollí l'Alemanya Oriental, on aleshores semblava que podia realitzar-se aquel1 ve11 somni seu -el de la revolució socialesvait arnb el frachs de la revolta del 1918. L'altra Alemanya, en canvi, no podia ésser sinó nova imatge del món i de la manera de sentir americano-capitalista. No és estrany que el nostre filbsof acceptés la invitació d'anar a Leipzig a ensenyar a la Universitat -la primera vegada que ho faria!- i que hi anés arnb tota la il.lusió i arnb tot el fervor revolucionari de que dóna encara avui testimoniatge el discurs inicial que hi pronuncia el maig del 1949: Universitat, marxisme, fi10sofia~~. En els sis primers anys de Leipzig, Bloch coneix una mena de <<lluna de mel» arnb el partit que detenta (i corn més va més ho farh arnb exclusivitat i dogmatisme, bé que inicialment no ho sembli) el poder en 1'Alemanya Democrhtica; tanmateix, ni aleshores mai no accepta Bloch d'ingressar en el partit. El filbsof crea al seu entorn tot un moviment intelelectual, imparteix cursos d'Histbria de la Filosofia -en els quals no dubta a parlar dels grans pensadors medievals, i es complau, així mateix, a revalorar la massa facilment oblidada filosofia del Renaixement-; crea (el 1953) la revista filosbfica Deutsche Zeitschriftfir Philosophie i, sobretot, es dedica a la doble tasca de publicar i preparar materials de futures publicacions. Bloch, així, concerta la publicació al Berlín 21 Amb un cert puritanisme Bloch es rnantindra als Estats Units distant amb els cercles inte1,lectuals del país; mai no deixara de parlar sols en alemany en actes públics, ni exercira treballs (llevat de la fundació d'una editorial en alemany). La seva esposa, en canvi, beballd d'arquitecte tranquilkxnent. 22 Cf: Ernst BLOCH, Philosophische Aufsatze, GA 10 (1969), pp. DO-291. Pel seu interks, l'aportació l'hem inclosa en la nostra antologia LÚrc utopia-materia i altres escrits. Oriental de la seva immensa obra El principi esperanca, bisicament elaborada als Estats Units i que ara revisa i va anticipant, tot publicant-ne diversos capítols a l'esmentada revista; els volums 1 i 11 de l'obra apareixen el 1954 i el 1955. Anteriorment havien aparegut ja tant la versió reelaborada de Subjecte-objecte. Il. lustracions entorn de Hegel (1951), corn els dos breus estudis filosbficobiogrifics sobre Avicenna i 1 ésquerra aristotelica (1952) i Christian Thomasius, un savi alernany sense miseria (1953)23. D'altra banda, el 1955, arnb ocasió dels seus setanta anys, Bloch és objecte dels corresponents volums d'homenatge no sols per part dels seus alumnes, sinó per part també dels més destacats ideblegs del partit i de l'e~tat~~; i fins i tot és condecorat ofi~ialment*~. La gloria, pero, acabaria aleshores, i ensems canviarien del tot la sort del nostre filbsof i la seva situació en 1'Alemanya Democrhtica. El 1957, en efecte, s'ha esdevingut ja la repressió sovietica de la insurrecció hongaresa i el taranni ideolbgic dominant és prou diferent al dels inicis dels anys cinquanta: el fascicle de la Deutsche Zeitschri'Jur Philosophie dedicat l'any anterior a Hegel (amb un article de Bloch sobre «El problema de la separació d'Engels entre "metode" i "sistema" en Hegel.) ha estat impedit de sortir a distribució; Bloch i els seus colelaboradors han esdevingut corn més va més sospitosos d'heterodbxia i els més íntims d'aquests col.laboradors han estat finalment arrestats i hdhuc condemnats a greus penes de presó i de treballs forcats. Exactament dos anys després dels homenatges oficials, Bloch és titllat -d'una manera també gairebé oficialde revisionista, i hom li prohibeix de prosseguir la docencia universitaria, en tant que perillós per a la j~ventut~~. Seguiran anys de silenci absolut, en els quals, tanmateix, el filo23 Ambdues aportacions passanen després a la Gesamtausgabe corn a corresponents apkndixs de sengles volums: respectivarnent, el d'El problema del materialisme i el de Dret natural i dignitat humana. 24 Els deixebles de Bloch publicaren una selecció d'escrits blochians: Ernst BLOCH, Wissen und Hofiung. Auszüge aus seinen Werken 1919-1955, Berlín Oriental 1955. Vegeu també la rniscel.lania Festschrij. Ernst Bloch zwn 70. Geburtstag (dir. R. O. Gropp, Berlín Oriental 1955), totalrnent encomiastica arnb Bloch. 25 El mateix 1955 Bloch rebia la Vaterlbdischer Verdienstorden in Silber. 26 Era el mateix R. O. Gropp, que havia preparat i dingit el Festschrij d'homenatge de 1955, qui es significava ara, tan sols dos anys més tard, corn a crític implacable de Bloch. sof continuara la preparació i elaboració de noves obres. Bloch mai no havia acceptat, abans, de callar; ni podia fer-ho ni sabia resignar-s'hi. Per aixb, quatre anys més tard, l'agost del 1961, tot just complerts els setanta-sis anys i aprofitant una estada a Bayreuth, decidira de no tornar a 1'Alemanya Democritica. Acabava d'ésser confirmada aleshores la construcció del mur de Berlín. Bloch acceptava la invitació de la Universitat de Tübingen i s'instalalava arnb la seva família en el núm. 35 del carrcr Im Schwanzer d'aquella ciutat. El filbsof hi restara, dedicat alhora a la docencia i sobretot a la preparació dels seus darrers escrits, fins a la seva niort, el 4 d'agost del 1977. ~Fou aquest temps, per ai nostre pensador, el d'un darrer exili en la seva vida?, ¿o simplement s'esdevingué com un retorn a casa, a la terra dels orígens -on germinaren fins i tot les primeres llavors de la seva filosofia de l'utbpic i de l'esperanca-, per donar tranquil.lament els últims tocs a la irnrnensa obra en que aquesta filosofia havia d'expressar-se definitivament? En qualsevol cas, els darrers anys de Bloch a Tübingen es deixen identificar arnb la ininterrompuda aparició d'obres noves o de reedicions d'escrits ja publicats, pero sobretot arnb la definitiva configuriició de la Gesamtausgabe, de l'edició de les sevcs obres completes. Llevat, en efecte, d'El principi esperanqa, arnb que aquesta s'havia iniciat el 1959, tota la resta de volums apareixera al llarg dels anys tubinguesos (i el darrer d'aquests volums recollira fins i tot aportacions en l'elaboració de les quals la mort sorprengué l'a~tor)~. Ja des de L,eipzig aquest havia, doncs, concertat la gran edició de les seves obres a Frankfurt del Main: segur~ment atesa la nova situació dels darrers anys a L,eipzig i comprovada així mateix la lentitud i la dificultat que l'aparició del tercer i darrer volum d'El principi esperanca experimentava en l'edició berlinesa; de fet, la publicació d'aquest volum coincidira arnb la publicació mateixa de tota l'obra en la Gesamtausgabe frankfurtesa, el 1959. 1 coincidint ja arnb l'arribada de Bloch a Tübingen apareixeran també el volum Dret natural i dignitat hunzana, i el llibre, igualment fruit del treball dels Així, per exemple, l'intent blochia de reelaboració de les Ilicons sobre Historia de la Filosofia (publicades en el volum d'Intennons en la historia de lafilosofia), iniciat el 1977 i rc:collit com a cloenda mateixa de Tendenz-Latenz-Utopie, GA 17 (1978), pp. 399-417 (eConfiguracions de models en filosofias). anys anteriors, krs una ontologia de l'encara-noésser, a Leipzig, del mateix 1961, que seria després integrat a la Introducció tubinguesa a lafilosofia (inicialment publicada en dos toms, el 1963 i el 1964) en el corresponent volum hombnim de la Gesamtausgabe, del 1970. Pel que fa a la resta dels volums d'aquesta edició de les obres cornpletes, llur aparició mai no estara exempta de sorpreses. En efecte, al costat de volums de recopilació, amb escrits ja publicats (almenys en part) anteriorment -com el volum d'Escrits literaris (1965), el d'Escritsfilos~fics (1969) i el, diguem-ne, d'Escrits polítics (1970)-, apareixen els volums d'edicions que hauran d'ésser definitives d'obres abans ja publicades; pero en ambdós casos Bloch mai no deixa de revisar ni de canviar, d'afegir-hi textos nous o bé noves correcci~ns~~. Alhora apareixen altres volums arnb obres encara inedites que corresponen no únicament a materials ja antics, corn és el cas del volum d'El problema del materialisme, la seva historia i substancia (1972) o del d'lntermons en la historia de la filosofia (1977), que havia estat parcialment anticipat per la publicació de les Llicons entorn de la filosofia del Renaixeinent (1972); els continguts d'un i altre volum de la Gesamtausgabe es remuntaven, respectivament, als darrers anys trenta o als primers anys cinquanta. A més d'aquestes obres, elaborades a partir de material~ ja antics, hi ha també volums de les obres completes que corresponen a aportacions senzillament noves, com, per exemple, la d'Ateisme en el cristianisme (1968), anunciada des de feia ja molts anys, i sobretot la d'fiperimentum mundi (1975), que hom pogué considerar com a regal d'aniversari que Bloch feia als seus noranta anys; pero també hi ha aportacions noves en una o altra part del darrer (i, com a no previst abans, complementari) volum, aparegut pbstumament el 1978 sota el críptic i nogensmenys eloqüent títol Tendenz-LatenzUt~pie*~. 28 Hom troba, en efecte, importants afegits o canvis, o sirnples correccions menors, en els següents volums (entre parentesi consignem en cada cas l'any de la publicació definitiva precedit de la data de l'edició anterior, en relació a la qual hi ha hagut variacions): El principi esperanca (1954-1955: 1959), Subjecte-objecte (1949, 1951: 1962), Esperit de la utopia (segona versió; 1923: I964), Thomas Münzer (1921, 1962: 1969), Petjades (1930, 1959: 1969) i Introducció tubirzguesa a la filosofia (1961, 1963-1964: 1970). 29 L'ambigüitat-arnbivalencia del títol original (que pot significar Utopia de la tendencia i de la larincia -utopia de la tendencia latent o de la latencia tendencial-, o bé simplement Tendencia, latencia, utopia) excusa la seva no traducció. Ernst Bloch era honorat el 1967 amb el Premi de la Pau que anualment concedeixen els llibreters alemanys30. 1 el 1975 era investit Doctor honoris causa per la Universitat de la Sorbona. Si aquel1 premi reflectia el fet que Bloch hagués esdevingut a Alemanya Federal una mena de pensador prototípic per a molts moviments d'esquerra, aquest doctorat podia significar un reconeixement finalment internacional de la seva aportació filosbfica, que trobava un particular resso en l'ambit de les teologies més progressistes, corn és ara el cas de l'anomenada teologia de la revolució o de l'alliberament. Es tractava si més no d'un reconeixement que també entre nosaltres trobava el mateix any expressió concreta. A la darreria del 195, Bloch era, en efecte, esperat a Espanya per a una serie de conferencies, a les quals, perb, s'hagué finalment de negar a assistir i participar a causa de les execucions -les darreresque Franco dictava poc abans de morir; l'homenatge a Bloch aleshores preparat i així frustrat resta tanmateix ajornat, i tingué lloc finalrnent a Madrid el marc del 1977, bé que ara sense la presencia del filbsoP1. Cinc mesos més tard moria Bloch. D'ell -de la seva vida, de la seva aportació a l'existkncia humanaens ha quedat sobretot, corn a testimoniatge i corn a herencia, la seva obra escrita: una obra, immensa, que el1 mateix es cura fins al darrer dels seus dies de transmetre'ns definitivament en la seva Gesamtausgabe, perb que certament no es redueix a ella. B. LA GESAMTAUSGABE 1 EL CONJUNT DE LES OBRES DE BLOCH I. L'edició de les obres completes (Gesamtausgabe) Ni l'ordre d'aparició ni la mateixa ordenació numerica, planificada d'entrada, dels diversos volums de la Gesamtausgabe de Bloch, no responen a cap logica ni principi que mereixin particular respec30 En l'acte celebrat en la Paulskirche de Frankfurt del Main, Bloch féu l'al.locució titulada «Resistencia i paun, editada el mateix 1957 i posterioment recollida a Politische Messungen, Pestzeit, ib'omzarz, GA 11 (1970), pp. 433-445, reelaborada. L'any anterior havien rebut el premi el cardenal Bea i el reverend Visser't Hooft; l'any següent ho rebia Leopold Sédar Senghor. 3' Cf: En favor de Bloch, Taurus, Madrid 1979, pp. 7 s. te; i aixb, malgrat l'esforc que en certa ocasió féu l'autor per justificar la planificació a que responia aquesta l'edició de les seves obres completes32. No és estrany, tanrnateix, que l'ordre d'aparició dels volums hagi estat de fet convencional, determinat circum~tancialment~~. Més que sorprenent resulta, en canvi, que la mateixa planificació de l'edició no faci pales cap ordre mínimament raonable34, la qual cosa, perb (diguem-ho també aquí), no és del tot incoherent en un autor corn Bloch, qui mai no sembla haver-se preocupat per establir un ordre prou convincent en la mateixa estructuració que, per exemple, fa de les seves obres en ~apítols~~. En qualsevol cas, aixb ens permet de presentar aquí sense més els volums de la Gesamtausgabe blochiana segons un ordre establert per nosaltres, amb independencia de l'ordre tant de pu32Ernst BLOCH, Experimentum mundi, GA 15 (1975), pp. 28-30 (trad. fr.: Experimentum mundi, Payot, París 1981, PP. n S.). 33 Heus ací l'ordre d'apanció que de fet seguiren els volums de la Gesamtmsgabe (en consignem el títol i, entre parentesi, I'any de publicació i el número de volum): Elprincipi esperanca (1959, 5), Dret natural i dignitat humana (1961, 6), Herencia dúquesta epoca i Subjecte-objecte (1962, 4 i 8), Esperit de la utopia, segona versió de 1923 (1964, 3), Escrits literaris (1965, 9), Ateisme en el cristianisme (1968, 14), Escrits $10s@cs i -apareguts sirnultaniamentPetjades i Tnomas Münzer (1969, 10, 1 i 2), Introducció tubinguesa a la Jilosoja i Escrits polítics (1970, 13 i ll), Esperit de la uropia, edició de 1918 (1971, 16), El problema del materialisme (1972, 7), Experimentum mundi (1975, 15), Intermons en la historia de la filosojia (1977, 12) i Tendenz-Latenz-Utopie (1978, 17 o complementari). 34 Fins i tot aquesta planificació fou de fet modificada més d'una vegada. Ahí, el 1962 (cf: Ernst BLOCH, Subjekt-Objekt, GA 8, p. 5'27) era anunciada per a l'any següent l'aparició del volum 7 amb el títol Geschichte und Gehalt des Begriffs Materie, perb el volum no aparegué fins al 1972 i amb un altre títol; també hi eren anunciats amb títols diferents dels definitius els volums 11 (aleshores Politische Aufsatze, després Politische Messungen, Pestzeit, ibnniirz) i 12 (aleshores Leipziger Vorlesungen zur Geschichte der Philosophie, després Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte). Així mateix, hom hi preveia (ibid.) corn a volum 14 el que posterioment serien dos volums (el 14 i el 15), reunits aleshores sota el sorprenent títol Experimentum Mundi. Religion des Exodus und des Reiches. Zentren der Logik und Metaphysik; en canvi, hom no havia ni previst el volum 17 (presentat finalment, per tant, corn a scomplementari»). 35 Vegeu, per exemple, el conjunt de capítols de la part 11 dlElprincipi espemnca, la part rnés fonamentai (almenys ates el seu títol: «Fonamentació»), si no la més important de l'obra. Com a tal fonarnentació, hom en podria esperar un ordre de successió dels capítols i de llurs corresponents temes si rnés no facilment discernible i entenedor. Ni de lluny, perb, no és així. blicació com de planificació d'aquests volums. El criteri de la nostra ordenació i presentació és basicament cronolbgic: intenta reflectir el rnés fidelment possible el mateix ordre en que foren successivament elaborades (i, en molts casos -bé que no en tots-, consegüentment publicades) les obres dc Bloch. Si rnés no, aquest criteri té l'avantatge que no ha de justificar-se d'entrada, car respon a la lbgica mateixa dels fets; l'esforq d'ineludible justificació es reduira als casos que una tal correspondencia sigui di~cutible~~. D'altra banda, l'ordre cronolbgic fa joc amb la mateixa presentació biogrhfica que acabem de fer37. Ernst BLOCH, Gesamtausgabe der Werke in 16 Banden, Suhrkamp, Frankfurt am Main 1959- - 197838. 1-1. Esperit de la utopia: 191811923. a) Versió original del 1918: Geist der Utopie. Faksimile der Ausgabe von 1918 (GA 16, Ffm. 1971), 445 pp. 36 Així, en relació als volums ~antologics~: els d'Escrits jlo~Ofics, dlEscrits literaris i d'ficrits polítics, convencionainient junts en la Gesarntausgabe i que nosaltres separem. 3 Tanmateix, I'ordenació cronolbgica dels volums és intranscendent per a la mateixa comprensió del pensament blochia, ates que aquest pertany a un filbsof el nucli més fonaniental de l'aportació especulativa del qual roman radicaiment i~ivariable al llarg dels anys. No hi ha, doncs, de cap manera un .primer. i un csegon), Bloch (en el qual cas fóra important la cronologia de les seves obres). 38 Les pagines que segueixen són una mena de resum i anticipació d'una anilisi molt més amplia del~ volums de la Gesnrntausgabe, a la qual dedicarem un segon article complenientari del present: ((La Gesarntausgabe d'Emst Bloch. Ernst Bloch entre nosaltres: Butlletí bio-bibliogrhfic (II)),. (Iniciainient formava part del present article; la seva extensió exigí d'ajornar-ne la publicació; en el seu lloc inclcem el següent doble llistat de les obres blochianes.) En el text farem en end.3vant ús de la sigla Ffm. (Frankfurt del Main), precedint l'any d'aparició del volum o de l'obra en qüestió (en les notes, tanniateix, continuarem amb el sistema consignat supra n. 10); i tarnbé ampliarem l'ús de la sigla GA (fms ara reservada a los notes) al text. Pel que fa a les traduccions, hi consignarem les versions -quan n'hi hagicatalana (cat.), castellana (cast.) i francesa (fr.); si no n'hi ha cap, consignarem la trad. italiana (it.) o anglesa (angl.), si n'hi ha. Després del titol, en catala, de cada volum de la GA, consignem sempre l'any (o anys) de l'dició original de l'obra o dels escrits corresponents. 1 sempre en nota farem referencia a obres consignada en el següent apartat (infra 11) que aportin informació complementaria sobre el volum de que es tracti. En aquest següent apartat @) rcmetrem aihora al present apartat 0-1, 1-2, etc.) i ais volums en el1 consignats. b) Segona versió,. del 1923 (nova reedició, revisada i modificada): Geist der Utopie. Neuauflage der zweiten Fassung von 1923 (GA 3, Ffm, 1964), 352 pp39. Trad. fr.: L'esprit de lútopie (trad. Anne-Marie Lang i Catherine Piron-Audard) , Gallimard, París 1977, 344 pp. 1-2. Thomas Münzer, tedleg de la revolució: 1921. Thomas Münzer als Theologe der Revolution. Ergantzte Ausgabe (GA 2, Ffm. 1969), 230 pp. Trad. cast.: Trlomas Münzer, teólogo de la revolución (trad. Jorge Deike Robles), Ciencia Nueva, Madrid 1968, 262 pp. (amb les notes de la trad. fr.). Trad. fr.: 7homas Münzer, théologien de la révolution (trad. i notes, Maurice de Gandillac), Julliard, París 1964. (En ambdós casos es tracta, tanmateix, d'una versió de la reedició que del llibre fou feta el 1962, la qual reedició fou ampliada -sobretot, amb dos apartats o capítols finalsen la GA.) 1-3. Petjades: 1930. Spuren. Neue, erweiterte Ausgabe (GA 1, Ffnl. 1969), 220 pp. Trad. fr. : Traces (trads. Pierre Quillet i Hans Hildebrand), Gallimard, París 1968, 246 pp. (Versió de la reedició que del llibre fou feta el 1959, la qual reedició fou ampliada -amb una vintena d'epígrafs o capítolsen la GA)40. 1-4. Herencia d'aquesta epoca: 1935. Erbschaft dieser Zeit. Erweiterte Ausgabe (GA 4, Ffm. 1962), 415 pp. (edició ampliada). Trad. fr. : Héritage de ce temps (trad. i notes, Jean Lacoste), Payot, París 1978, 390 pp4'. 1-5. Escrits polítics (més literalment : Mesures polítiques, 2poca de pest, temps anterior a la revolució del 1848): datables entre 1902 i 1970. Politische Messungen, Pestzeit, brmarz (GA 11, Ffm. 1970), 49 pp42. 1-6. Escrits filos¿lfics (literalment: Escrits filosdfics entorn de la fantasia objectiva): datables entre 1902 i 1968. Philosophische Aufsatze zur objektiven Phantasie (GA 10, Ffm. 1969), 634 pp. 39 Cf: infra 11 2 (Durch die Wüste). * De l'únic capítol autobiografic que l'obra inclou, n'hi ha trad. cat. en l'antologia consignada infra 11 41. 41 Cf: infra 11 5 (~Originaigeschichte des Dritten Reichs~). 42 Cf: infra U 4 (brn Hasard zur Katastrophe). 1-7. Subjecte-objecte. Il. lustracions entorn de Hegel: 194911951. Subjekt-Objekt. Erlauterungen zu Hegel (GA 8, Ffm. 1962), 525 pp. (((Edició ampliada)) de la segona -i única publicada íntegrarnent en alemanyversió, del 1951, d'un primer original, del 1949, sols aparegut íntegrament en traducció castellana)43. Trad. cast.: El pensamiento de Hegel (trad. Wenceslao Roces; versió de l'esmentat primer original), Fondo de Cultura Económico, Mkxic 1949,470 pp; i Sujeto-objeto. El pensamiento de Hegel (trad. -abans esmentadade W. Roces, revisada i ampliada -d'acord amb l'edició definitiva de l'obra en la GAper Guillermo Hirata, Justo Pérez del Corral y José Ma Ripalda), Fondo de Cultura Económico, Mkxic-Madrid 1982, 514 pp. Trad. fr. : Sujet-objet. Éclercissements sur Hegel (trad. Maurice de Gandillac) , Gallimard, París 1977, 500 pp. 1-8. El principi esperanca: 195411959. Das Prinzip HoDung (GA 5, Ffm. 1959, XX + 1657 pp. (en dos toms, pero un únic vol~rn)~. Trad. cast.: El principio esperanza (trad. Felipe González Vicén), Aguilar, Madrid 1977 (vol. 1: XXVIII + 456 pp.); 1979 (vol. 11: 516 pp.) i 1980 (vol. 111: 534 pp). Trad. fr. : Le pnncipe espérance (trad. Francoise Wuilmart), Gallimard, París 1976 (vol. 1: 538 pp.); 1982 (vol. 11: 580 pp.), i encara pendent d'aparició el vol. 111. (Cobra s'estructura en cinc grans parts, de les quais són recollides en ambdues traduccions: les parts 1-111 en el vol. 1, la part IV en el vol. 11, i la part V en el vol. 111.) 1-9. Dret natural i dignitat humana: 1961. Naturrecht und menschliche Würde (GA 6, Ffm. 1961), 367 pp45. Trad. cast. : Derecho natural y dignidad humana (trad. Felipe González Vicén), Aguilar, Madrid 1980, 332 pp. 43 Sobre la publicació parcial (cinc primers i darrers capítols) en alemany d'aquest primer original, cf infra 11 5 (~Die Selbsterkenntnisn). Per a altres informacions complementaries (sobre altres escrits de Bloch en relació a Hegel), cf també infra 11 8, 14, 23 i 34-35. 4 %' també infra 11 6 (Freiheit und Ordnung) i 11 11-12 (altres edicions d'El principi esperanca). Del cap. 17 (de la part 11) de l'obra, n'hi ha trad. cat. a l'antologia consignada infra 11 41. 45 Cf: infra 11 10 (Christian Thornasius). Trad. fr.: Droit naturel et dignité humaine (trad. i notes, Denis Authier i Jean Lacoste), Payot, París 1977, 330 pp. 1-10. El problema del materialisme, la seva historia i substdncia (remuntable als anys 1936-1937): 1972. Das Materialismusproblem, seine Geschichte und Substanz (GA 7, Ffm. 1972), 553 pp46. 1-il. Intermons en la historia de la filosofia (remuntable als anys 1950-1956): 197211976. Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte. (Aus Leipziger Wrlesungen) (GA, Ffm. 1977), 341 pp47. Trad. cast.: Entremundos en la historia de lafilosofia (trad. Justo Pérez del Corral), Taurus, Madrid 1984, 294 pp. 1-12. Introducció tubinguesa a la filosofia : 1961-1964. Tübinger Einleitung in die Philosophie. Neue, erweiterte Ausgabe (GA 13, Ffm. 1970), 381 pp4*. 1-13. Escrits literaris: d'entre 1913 i 1965. Literarische Aufsatze (GA 9, Ffm. 1965), 581 pp. 1-14. Ateis~ en el cristianisme. (Entorn de la religió de 1'Exode i del Regne): 1968. Atheismus in Christentum. Zur Religion des Exodus und des Reichs (GA 14, Ffm. 1968), 362 pp. Trad. cast.: El ateísmo en el cristianismo. (La religión del hado y del Reino) (trad. José Antonio Gimbernat), Taurus, Madrid 1983, 268 pp. Trad. fr.: L'athéisme dans le christianisme (trad. i notes, Éliane Kaufholz i Gérard Raulet), Gallimard, París 1978, 360 pp49. 1-15. Experimentum mundi. (Pregunta, categories de l'esbrinament , praxi) : 1975. Experimentum Mundi. Frage, Kategonen des Herausbringens, Praxis (GA 15, Ffm. 1975), 270 pp. Trad. fr.: Experimentum mundi. Question, catégories de 12laboration, praxis (trad. i notes, Gérard Raulet), Payot, París 1981, 276 pp. 46 C' infra 11 9 (Avicenna und die aristotelische Linke). 47 Cf: infra 11 37 (Vorlesungen zur Philosophie der Renaissance) . 48 C$ infra 11 19 (Philosophische Grundfmgen, Band 1) i 11 21 (Tübinger Einleitung in die Philosophie, 1 i 11). Del cap. 21 de l'obra n'hi ha trad. cat. en l'antologia consignada infra 11 41. Per a escrits diversos recollits en el volum, cf també infra 11 8, 15 i 22. 49 Cf: també: Ernst BLOCH, Ateisrno nel cristianesimo (trad. it. i introd., Francesco Coppellotti), Feltrinelli, Mili lml (fou l'única traducció existent de l'obra durant deu anys). El catala sembla, com a llengua de traducció blochjana, recomanar tanrnateix aquests hibits francoitalians. Així, la versió de l'obra d'Ernst BLOCH, La jilosofia del Renaixement, incloia un ((prbleg., una «cronologia)) i una ~bibliografia)) a cura de José Fr;incisco I~ars~~ (al merit del qual en incloure'ls, res no li treuen els defectes que hom hi pugui detectar, especialment pel que fa a la bibliografia). Igualment, la nostra antologia -ja prou esmentadad'Ernst BLOCH, L'arc utopia-materia i altres escrits, inclou -segons és habitual en la col.lecció (de ((Textos Filosbfics))) en que apareixuna ~cronologia», una «introducció» i una abibliogríifia)). El volum, d'altra banda, recull sis significatius textos blochiansn; i ates el seu caracter antolbgic -és un volum, doncs, dirigit a lectors no particularment iniciats en Bloch-, hom no ha dubtat a abundar en notes a peu de pagina, amb la idea de fer aflorar tota la riquesa del text de Bloch i alhora remarcar els temes majors i més reiterats de l'aportació filosbfica blochiana. Com en el cas de l'antologia a que acabem de referir-nos, la intenció del present article no és sinó la de convidar i induir el lector a decidir-se per la lectura del mateix Bloch, de les seves obres -tan a l'abast, en bona part, entre nosaltres-, en el centenari del seu naixement. Sols així, precisament així, com més va més podrem parlar d'un Bloch entre nosaltres. cristianesirno (cf: supra n. 49), consignavern la introducció de Coppellotti (op. cit., pp. 7-20). Igualrnent, l'antologia: Ernst BLOCH, Dialettica e speranip (cf supra 11 14-15), té un estudi, traduit, de H. H. HOLZ (op. cit., pp. XXI-LX). 76 Cfi supra 11 37. Í7 Hern al.ludit ja als sis textos: cf: supra n. 40; 11 8; 11 30, n. 44; 11 20, i n. 48, respectivament, i segons llur ordre d'inclusió en l'antologia.