LES
DOCTRINES
KARL
Richa d
LOWENTHAL"
Ac ualmen no es posa en dub e que Ka l
Ma x ha es a un dels g ans pensado s del nos-
e segle, que ha in lui subs ancialmen en la
consciencia de la humani a mode na, en les se-
es condicions d'exis kncia i en el seu des í.
Tan poc «ma xis es» són, en sen i doc ina i,
la ciencia social i la his o iog aiia, co n poc
imaginable és llu assolimen o al sense l'apo -
ació de Ka l Ma x. La doc ina de Ma x ha
dona impuls al ma eix emps a mo imen s de
masses o almen di e en s, pe b o s e olucio-
na is a la se a mane a; als mo imen s socialde-
mbc a es en llu endencia basica, a pa i dels
quals o en c eades les ac uals democ dcies occi-
den al~, o, en o cas, o en essencialmen eo -
gani zades; als mo imen s comunis es, dels
quals p o enen les dic adu es de pa i de Rús-
sia i Xina
i
els esul a s de llu con ínua ex-
pansió de pode ; i ambé en el pensamen d'una
se ie de mo imen s e oluciona is dels paisos
desen olupa s essonen les idees ma xianes, al-
menys en llu e enyimen leninis a.
Aques a mul iplici a d'e ec es é el seu o i-
gen no només en la sín esi ma xiana d'idees ex-
e es de múl iples a els, no només en la uni a
de la isió de conjun ma xiana d'una mul ipli-
ci a , d'dmbi s pe al a banda sepa a s co n la
iloso ia i la his o ia, l'economia i la polí ica,
sinó cen almen en el dualisme de l'impuls del
pensamen ma xii. Ca Ma x ou pe una banda
un in es igado cien í ic que consag a mol s anys
de la se a ida a I'ambició in a igable d'aconse-
gui coneixemen s cada egada més amplis, com-
p o ables empí icamen
i
més uni s Ibgicamen .
Pe b ou alho a, sense adona -se'n, el undado
Sigui'm pe mes, abans de onamen a de alla-
damen aques a in e p e ació, di quelcom sob e
les a els del pensamen ma xis a. Un lloc comú
so in ci a pa la de les in luencies dels socia-
lis es u opics ancesos, de l'economia nacional
classica anglesa i de la iloso ia idealis a alema-
nya. Es coneix p ou
bé
el ons de la qües ió
quan es diu que Ma x ou un con inuado de
les idees de l'ala adical de la illus ació an-
cesa i de la g an Re olució F ancesa, pe b ambé
quan es diu que la c í ica -sob e o anglesa-
ha ia admes la singula i a his b ica de la illus-
ació
i
seguí conscien men la in enció hegelia-
na de e una sín esi del acionalisme i de la
his o ia del pensamen ; alho a Ma x a se ma -
ca decisi amen pe l'expe iencia de la indús ia
capi alis a del segle en an , que on més amplia-
men s'ha ia desen olupa e a a Angla e a. Al
ma eix emps, en enia, en p incipi, co n Hegel,
an la e olució polí ica ancesa co n la e o-
lució indus ial anglesa, is es des d'Alemanya,
i que aques a es a a menys desen olupada an
polí icamen como indus ial, pe b que e a més
ecep i a espi i ualmen , i espe a a, co n Hegel,
que l'espe i del món es igués a pun d'emp en-
d e el camí «cap a un al e país», p bpiamen
di Alemanya. La se a isió del món es o ma
en la igília de I'any
1848
i ou ma cada pe I'es-
pe anqa en una e olució alemanya que supe-
a ia les conques es del model. Desp és del a-
cas d'aques a es concen a, en p ime lloc, en
I'ob a cien í ica de la se a ida i en l'obse ació,
igualmen a lla g e mini, i en l'assesso amen
dels mo imen s ob e s in e nacionals que es de-
sen olupa en.
d'una eligió de l'enqa, d'una doc ina de la ea-
~~b
aixo, hau ja d'es a
cia
que
en
Ii zació de la sal ació en aques nón mi jan~an el
concep e
d,una
espe anqa
in amundana in-
la llui a social
i
polí ica. P ecisamen , aques ca- gué
en
p ime 1loc, i inspi a
e~
igo ós i in a i-
dc e doble de la doc ina ma xiana explica el gable eball cien i ic dels
anys
segUen s
no
me-
seu e ec e eno me, pe b de e mina ambé els
lí-
que
1yac i i a pos e io .
aques a
mi s d'aques e ec e. espe anca, la concepció d'un o d e ideal de la
*
Nascu el
1908
a Be lín; des del
1961
és p o es-
so de Teo ia
i
His o ia de la Polí ica Ex e io en la
Uni e si a lliu e de Be lín. És especialis a en ma e ia
de elacions Ec -Oes . Les se es publicacions p incipals
són:
Més en112 del capi alisme,
1947;
Recaiguda o-
mdn ica,
1970;
Socialisme i democ dcia,
1974;
La Se-
gona República,
1974;
La Unió So ie ica com a pode
mundial,
1976;
El can i de socie a
i
la c isi cul u al.
P oblemes u u s de la denzoc a i zació de I'oes ,
1979.
**
T aducció de l'alemany de Judi Vila .
-,
socie a , alho a acional i espon ani, que p o-
enia de l'ala adical de la illus ació, ou incu-
lada a la c eenqa en una legi imi a de la his o-
ia que aapi és a aques
i.
Semblan s concep-
cions de la his o ia en eali a ja o en desen o-
lupades a F anca pe Condo ce , i desp és pe
S . Simon; i Hegel in en a de p esen a la his-
o ia uni e sal idealis amen co n un p og és en
la consciencia de la llibe a . En Ma x, aques a
idea d'una legi imi a de la his o ia di igida e s
la sal ació p engué la o ma que suposa a en
els inicis l'exis encia a eu d'una socie a «p o-
o-comunis a» p imi i a sense classes; en el
anscu s del desen olupamen econbmic i so-
cial s'hau ien o ma di e en s o mes, esul an s
unes de les al es, de classes socials; i a la
i
hi hau ia de nou una socie a sense classes en
el g au nés al de desen olupa nen .
El
pa a le-
lisme d'aques a isió amb la his o ia bíblica de
la sal ació amb les se es e apes pa adís-peca
o iginal-pa adís és no o i.
Pe o en Ma x aques a isió sac o-his b ica
ep un ons e i icable empí icamen , designa
pe ell ma eix co n a «ma e ialis a». Amb aixb,
la
da e a
o qa mo iu del desen olupa nen his-
b ic se ia l'e ec e ecíp oc de les puixan s ne-
cessi a s humanes i de les c eixen s o ces p o-
duc i es. L'augmen de les o ces p oduc i es
exigi ia a a, en o es les e apes, la c eació de
no es elacions de p oducció, és a di , en p i-
me lloc la c eació de classes socials -1'explo-
ació dels esclaus pe l'amo dels esclaus, des-
p és dels campe ols se s pel noble p opie a i de
la e a i inalmen dels eballado s «lliu es»
pel p opie a i capi alis a. La co esponen an-
sició d'un d'aques s o d es socials al següen
s'e ec ua pe la llui a de classes -la o ca mo-
iu
immedia a
dels g ans can is his b ics.
A
la
i, aques desen olupamen a a possible, co n a
conseqüencia de l'augmen eno me de les o ces
p oduc i es en la socie a indus ial capi alis a,
la ansició e s una no a socie a sense classes,
ja que p odui a la llui a de classes del p ole a-
ia indus ial -la p ime a classe que només
pod ia emancipa -se- acaban amb o a la do-
minació de classes. En la conce,pció de Ma x, en
el sen i sac o-his b ic, del que no e a plenamen
conscien , el p ole a ia juga el pape del sal-
ado .
En la in e p e ació o odoxa dels deixebles de
Ma x no s'ha econegu mai aques aspec e eli-
giós de l'enca de la isió ma xiana de la his o ia;
nés bé ha es a desc i co n el ui d'una ilo-
so ia del «ma e ialisme dialec ic». De e , Ma x
no s'es o ca mai pe a c ea un sis ema ilosb ic;
aba
més a ia en la Dialec ica hegeliana un
me ode
heu ls ic
al amen uc í e pe a les se-
es in es igacions his b iques i de les ciencies
socials, sense conside a -la, co n més a d e en
els escolis ics ma xis es, co n un me ode de
demos ació;
i ou «ma e ialis a» en el sen i
que aplica aques me ode al món de l'expe ikn-
cia sensible. Pe an , pe a comp end e la con-
cepció ma xis a de la his o ia no és esencial
accep a les econs uccions escolas iques pbs-
umes del seu «sis ema ilosb ic»; nés bé és es-
sencial que aques a concepció de la his o ia con-
ingui, p escindin del seu sen i ul e io sac o-
his b ic, coneixemen s cien í ics signi ica ius. No
és ce només que les es uc u es de classes de
les socie a s depenen decisi amen de la si uació
i el ipus de llu s o ces p oduc i es -pe exem-
ple, l'es uc u a bu oc a ica dels clissics despo-
ismes assii ics depen de la impo ancia d'un
sis ema cen ali za de egadiu a i icial,
o,
a
Eu opa, la dominació eudal de la e a del p e-
domini d'un al e ipus d'ag icul u a, o la ansi-
ció e s al capi alisme a nb o ces de eball
«Iliu es» de la ansició a la manu ac u a i des-
p és
a
la indús ia maquinal. També és ce , en
o cas, que, en el desen olupa nen occiden al,
sob e o des del Renaixemen , la dinamica eco-
nbmica de les o ces p oduc i es i de les neces-
si a s ha es a la on p incipal de o a dinamica
p bpia del desen olupamen social, que ha e-
pe cu i en les llui es de classes i en els can is
del sis ema social i polí ic.
El descob imen d'aques a in e dependencia
ha can ia la isió de la his o ia occiden al am-
bé en mol s homes que de cap mane a són cons-
cien s de la se a p ocedencia ma xis a. No és
cla amen alida en la ma eixa mida pe a Rús-
sia, en la his o ia de la qual els can is dinamics
han so gi al lla g dels segles, no de
baix
de la
p oducció i de l'es uc u a social, sinó de o a i
110
ex-
de dal , pe a les necessi a s d'au oa i mac'
'
e io de l'apa ell es a al za is a; i enca a és me-
nys alida en mol s «piisos desen olupa s» ac-
uals que en el seu emps o en sac i ica s a la
polí ica colonial occiden al només pe que no ha-
ien p odui
cap
dinimica p bpia compa able a
la dinamica occiden al. La compa ació mos a
que al dinamica es i lligada a les condicions
ecniques i econbmiques i ambé a les ins i u-
cionals i cul u als,
i
pe a copia -la s'es o cen
aques s paisos a ui dia amb més o menys exi .
Pe b el descob imen ma xia d'un ac o essen-
cial de la dinimica del desen olupa nen occi-
den al no es edueix pe quP aques descob i-
men no es mos i, en gene al, co n el1 c eia,
co n a clau uni e sal pe al desen olupamen
his b ic: Que el descob ido aci inicialmen
sem'blan s es imacions exage ades de nous conei-
xemen s onamen als és en la ciencia del o
no mal.
Pe b l'in e es de coneixemen de Ma x na u-
almen no ilid pe a la dinimica del desen o-
lupamen his b ic en gene al - ilid, en especial
mesu a, pe a la dinimica de l'acumulació de ca-
pi al en l'ac uali a i en el u u . En de allades
in es igacions anali zi co n el capi al, que de i-
neix co n a plus- ilua del alo incuba a Angla-
e a s'ha ia so mes p ime a l'an iga p oducció
a esanal i s'ha ia c ea la indús ia mode na,
i co n el come c capi alis a ha ia es es el nou
mode de p oducció no només dins del món occi-
den al, sinó ambé en els paisos de ci ili zació
o almen di e en i ha ia e desapa eixe llu s
adicions i ins i ucions. Amb o aixb, Ma x
ou al ma eix emps inexo able en la desc ipció
de les conseqüencies, so in inhu nanes, de l'ex-
plo ació capi alis a an en la se a pa ia co n en
els e i o is de la se a, so in iolen a, expan-
sió, i illimi adamen op imis a en l'espe anqa
que la di usió uni e sal d'una ecnica cada e-
gada més p oduc i a pe una banda, i la c eació
d'una
abula asa
cul u al, mi jancan la des uc-
ció de o es les adicions, pe una al a, c eessin
les condicions pe al p bxim encimen del capi-
alisme en la socie a sense classes del u u . Ja
que Ma x es a a con engu que ambé aques
mode de p oducció, inaudi amen dinimic, esde-
ind ia halmen , co n o s els an e io s, una
ba e a pel desen olupamen con inu de les o -
ces p oduc i es i p odui ia els seus p opis en-
e amo s en el p ole a ia , cada egada més
nomb ós i uni e salmen explo a i uni ica .
Pe aques p océs d'au o ep essió del capi a-
lisme, la c í ica ma xiana p e eia es legi i-
mi a s essencials de l'economia polí ica. En p i-
me lloc, p e eia la dependencia de la p oducció
capi alis a de les p i ades ambicions de bene ici
del p opie a i co n a ba e a necessi ia de l'aug-
men dels ing essos i del ni ell de ida de la
massa eballado a sob e el mínim i al neces-
sa i, només lexible en els lí ni s con encionals,
pe ep odui la o qa del eball. En segon lloc,
eia una endencia his b ica en el cas de la axa
de bene ici com a conseqüencia necessi ia de la
pa de capi al augmen ada amb el p og és &c-
nic en els cos os o als de p oducció,
i
igual-
men co n a causa necessi ia del descens pe ib-
dic de les in e sions, i pe an , de les c isis eco-
nbmiques pe ibdiques i de l'ag eujamen ine i-
able de les c isis econbmiques; pe o ell espe-
a a una endencia his b ica e s l'inc emen de
l'«exe ci de ese a» indus ial d'a u a s i pe
aixb, e s l'inc emen de l'es a de mise ables
dins del p ole a ia , co n ambé la insegu e a
exis encia1 del seu conjun . En e ce lloc, espe-
a a, amb mo iu de la endencia pe cep ible e s
la concen ació, cada egada em menys mans,
de la p opie a capi alis a, una con inuació de
la uina de les classes mi jes independen s, amb
la qual ha ia comenca la ma xa iom al del ca-
pi al indus ial, i així, doncs, una pola i zació
p og essi a de la socie a en e una mino ia min-
an de capi alis es en un pol i una majo ia c ei-
xen de p ole a is sense p opie a s i caigu s en
la mise ia en l'al e pol, pola i zació que només
podia acaba amb l'exp opiació e olucioni ia
dels exp opiado s pel c eixen p ole a ia cons-
cien de la p opia si uació i dels p opis in e-
essos.
No ull aquí ac a la undació de la eo ia
ma xiana de l'explo ació, ni la eo ia del alo
que li se eix de base. Tan discu ida ha es a
semp e, an indiscu ible és el pape cen al que
juga l'ambició de bene ici en la p oducció capi-
alis a.
De
les p ediccions de alo de l'analisi
econbmica ma xiana depenia ins a quin pun
pod ien dedui -se del pape cen al de l'ambició
de bene ici ine i abili a del p og essiu ag eu-
jamen de les c isis cícliques, de la c eixen pola-
i zació de il'es uc u a social i de la c eixen
mise ia de la massa, i ins a quin pun s'han con-
i ma en la eali a .
Allb més kil és espond e a la qües ió de la
alidesa de la « eo ia de la concen ació» co n a
eo ia de la pola i zació social. La deducció de
la disminució en el nomb e de p opie a is inde-
penden s, de classe mi ja i campe ols en les lleis
de la p oducció capi alis a e a lbgicamen co -
ec a i s'ha con i ma empí icamen . Pe b l'espe-
ada pola i zació social no ha esde ingu pe
una se ie de mo ius. En el lloc de les classes
mi ges independen s, s'han es able cases de
p o eido s dependen s, ela i amen segu es, i
alle s de epa acions. La disminució del nomb e
de co npe ido s capi alis es independen s es i en
on de l'implia dis ibució de la p opie a d'ac-
cions en e pe sones, la pa de les quals en el
con ol
dels emp esa is és una icció ju ídica,
pe b eal en el
bene ici.
La pa dels eballa-
do s indus ials en la població disminueix cons-
an men en o s els paisos indus ials desen-
olupa s, o segons la pa aula de moda, pa'isos
pos indus ials, en a o del pe sonal d'o icina,
el se ei indus ial i el se ei públic. En un mo ,
enim endencia a la concen ació del pode eco-
nbmic
sense
una endencia a la pola i zació so-
cial.
L'espe anca ma xiana en el necessa i ag eu-
jamen de les c isis cícliques es basa a pe una
pa en Il'obse ació de les c isis de la se a epo-
ca, pe una al a pa en la undada espe anca,
eb icamen alida, que la axa de bene ici cau a
a nb la p og essi a in e sió de capi als no no-
més pe ibdicamen dins del cicle sinó ambé his-
b icamen dins del cicle. Hem ingu pe o n
pe íodes d'ap oximadamen
25
anys de cicle be-
nigne
i
de cicle igo ós. Pe b, soio e o , la im-
plan ació d'una polí ica es a al, no p e is a pe
Ma x, que aspi a a a nb els ecu sos iscals de
Keynes a l'ocupació plena i al c eixemen con-
inu de l'economia, ha edui en el qua de se-
gle pos e io a la
2."
Gue a Mundial el enb-
men de les c isis cícliques a ecessions ma ginals.
La c eixen i di ícil ecessió de la da e a decada
es basa en els can is es uc u als, co n l'escas-
se a d'ene gia i de ma e íes p ime es, els p o-
blemes del medi ambien i l'ajo namen de la
di isió del eball econbmic mundialmen , que
a nb els me odes keynessians de go e n global
no poden soluciona -se, pe b que ampoc no é-
nen cap in e dependencia especí ica a nb la di&-
*
mica de l'ambició de bene ici, ni les luc uacions
cícliques
de la axa de bene ici a nb el cicle de
c isis, que han es a accep ades ambé pe l'eco-
nomia mode na no ma xis a en la o ma dels
concep es keynessians de l'«e icikncia ma ginal
del capi al» i de l'equilib i en e l'es al i i la
in e sió a a és de 1Iu s luc uacions.
Pe b una legi imi a
his o ica
del sen i de la
axa de bene ici no s'ha con i ma ; més bé no
s'han espec a les economies es a als dels ano-
mena s paisos «socialis es».
La p edicció ma xiana depenia lbgicamen de
les espe ances d'una pola i zació c eixen de la
socie a i de les c isis ag eujades. Pe aixb, s'ha
con i ma an poc co n aques a. Degu a l'«assis-
encia social es a al» en el món occiden al s'ha
ele a el ni el1 de ida dels eballado s indus-
ial~ i de la població eballado a en gene al
an inaudi amen que en els paisos indus ials
s'ha acaba a nb la p opie a capi alis a o econb-
mica mix a pe pa la d'un «p ole a ia » -a
menys que es conside i el «subp ole a ia » co n
a g ups pe i e ics pe judicials, acos uma s a les
mino ies nacionals o acials. Aques da e és un
p oblema g eu en una se ie de paisos -pe o no
en el sen i de la p edicció ma xis a. Lluny de
desen olupa una consciencia e oluciona ia, la
classe eballado a ambé s'ha in eg a cada e-
gada nés en la socie a en o s els paisos indus-
ial~ occiden als, on ha ia o a adicionalmen
comunis a o, ins a poc, enca a ho o a a: l'a-
nomena Eu ocomunisme epe eix en els piisos
lla ins, a nb ce e as his b ic, el desen olu-
pamen de la social-democ acia en la es a de
1'Eu opa occiden al e s la e o ma polí ica en
el ma c dels es a s democ i ics.
Amb aixb a ibem a la doc ina
poli ica
de
Ka l Ma x, en la qual cal di e encia dues com-
ponen s: una concepció u bpico- e olucioni ia,
que ou desen olupada en el Mani es Comunis-
a
i en la e olució del
1848,
i ambé en emps
pos e io s, no e oluciona is, e inguda co n a
objec iu inal eo e ic, i una concepció del pa-
pe que juga el mo imen ob e desen olupa ,
nacional i in e nacional, en el p esen no e olu-
ciona i, que Ma x p ac ica en els anys seixan a
del segle
XIX
en la P ime a In e nacional i en
enda an .
La concepció polí ica onamen al de Ma x es
basa en la in e p e ació que o Es a se ia l'ins-
umen de pode d'una classe dominan pe a
op imi les classes pe elIa explo ades: en la so-
cie a sense classes del p imi iu comunisme no
s'hau ia dona cap Es a , i en la u u a socie a
sense classes ampoc no se'n dona a cap. Ta s
els Es a s capi alis es se ien, pe an , necessa-
iamen , dic adu es de la bu gesia independen -
men de si Ilu o ma polí ica os mona quica o
epublicana, dic a o ial co n a la F anca de Na-
poleó
111
o pa lamen a ia co n a Angla e a. No-
més la p esa de pode pe pa del p ole a ia
pod ia acaba a nb aques a dominació bu gesa
de les classes; pe o ampoc condui h de seguida
a un Es a sense classes i de llibe a es a al:
en e la socie a capi alis a i a socie a sense
classes hi hau ia necessa iamen
el
pe íode de
ans o mació e oilucioni ia d'una en l'al a,
i
aques a ans o mació pod ia p odui -se només
mi jan~an la
dic adu a
de la majo ia p ole a ia
sob e la es a de les classes explo ades.
El concep e de dic adu a de p ole a ia no
p o é de Ma x, sinó de la adició dels com-
plo s comunis es ancesos de Babeu en la e o-
lució ancesa i de Blanqui en els emps de
Ma x. En aques s signi ica a polí icamen e la
dic adu a del pa i disciplina o gani za cen a-
Ii zadamen que in en a en c ea ; i en aques
sen i , l'assumí ambé el conspi ado e olucio-
na i us Tka schew, amic de Blanqui, i el eali -
za més a d Lenin so a l'apellació a Ma x. Pe b
en Ma x ma eix, el concep e de la dic adu a del
p ole a ia
no
enia el sen i de dic adu a de pa -
i : Ma x l'ha ia de ini mi jan~an el seu con in-
gu de classe, pe b les se es idees sob e la o ma
polí ica e en bas an inexac es
i
al lla g de la
se a ida les can ia di e en s egades. O iginal-
men pensa a en una analogia p ole a ia amb la
ase dic a o ial de la e olució «bu gesa» an-
cesa so a Robespie e i el Comi é de Salu Pú-
blica, que ja
no
e a la dic adu a d'un pa i
o gani za . En la e olució del 1848, en la que
Ma x pa icipa ac i amen en les iles dels de-
mbc a es adicals i co n a undado del nascu
mo imen ob e alemany, ei e a la ma eixa idea
als memb es de la «Lliga dels Comunis es», el
comanamen de la qual abans ha ia accep a ,
que desp és de la se a opinió, els comunis es
hau ien de se una especie de lle a in ellec ual
en el mo imen de masses, pe b «cap pa i es-
pecial, al cos a o en en a als al es pa i s de
ebaLlado s», co n ja es deia en el Mani es Co-
munis a.
En comenca l'any 1850, desp és de la de -
o a de la e olució, Ma x es éu l'au oc i ica,
en una ad essa de l'adminis ació cen al de la
Lliga dels Comunis es, de que el1 ha ia negligi
la cohesió de la Lliga en la e olució; aques és
el p ime i l'únic documen en el qual posa en
elleu el pape clau del pa i e oluciona i
-po se so a la in luencia dels emig an s blan-
quis es, amb els qui eballa lla o s, desp és del
seu e o n de l'exili londinenc. Pe b ja pocs me-
sos desp és dissolgué la Lliga dels Comunis es
pe que s'ha ia con e i en una sec a que ja no
man enia I'o d e en la eali a pos e olucion~-
ia. En la P ime a In e nacional ac a d'in-
luencia o es les o gani zacions associades de
eballado s, pe b mai no p o i de unda
un
pa i mol ka en les se es idees. Al con a i,
al 1871 enal í, en nom del conselle gene al de
la In e nacional i en el seu esc i sob e la «Gue-
a ci il a F anqa», la Comuna de Pa ís co n el
p ime exemple eal d'una {(dic adu a del p ole-
a ia ». Pe b la Comuna e a del o di e en a
una dic adu a de pa i -els seus ep esen an s
e en lliu emen elegi s d'en e una majo ia de
pa i s independen s, so a els quals els blanquis-
es e en una mino ia. El que
aba
Ma x en el
seu model ou, o a de les mesu es socials i I'es-
pe i de llui a de la en a i a, la eunió en les
mans dels eballado s elegi s del pode legis-
la iu i execu iu, a més de la enúncia a o a bu-
oc acia p o essional i el man enimen dels e-
p esen an s ma eixos en o emps e ables. E a
el model d'una democ acia adical, di ec a, que
al 1917 Lenin p oclama co n a exemple dels
So ie s i que a ia sup imí, desp és de p end e
el pode , mi jancan la subo dinació d'aques s
so a el seu pa i bolxe ic. Finalmen , desp és de
la mo de Ma x, el seu company de eball i de
llui a F ied ich Engels quali ica la epública
democ a ica de o ma polí ica na u al d'una
«dic adu a del p ole a ia » en el sen i ma xis a.
Na u almen , Ka l Ma x omangué ins la se-
a mo , du an quasi bé cen anys, un e olu-
ciona i, no només en el sen i social del mo ,
sinó ambé en el sen i polí ic -pe o p ecisa-
men
no
ou el p opagandis a
i
enca a menys
els p ecu so o gani zado d'una dic adu a de
pa i e oluciona ia. En e els pensado s socia-
lis es que l'in oca en a p incipis del segle in ,
Rosa Luxembu g, amb la se a e en la espon a-
nei a e oluciona ia de les masses, es igué més
a p op d'ell que no pas Kau sky d'una banda o
Lenin d'una al a.
1
la ma eixa con icció ma -
xis a en la ine i abili a d'una iolen a e olució
polí ica, en la p esa de pode a mada pe pa
del p ole a ia pe al de eali za l'objec iu so-
cialis a, la limi a, ja al 1872, en el momen
de
la dissolució de la P ime a In e nacional, als
paisos amb du s apa ells es a als mili a s i poli-
cíacs, co n la F anqa bonapa is a i 1'Alemanya
de Bisma ck: en les se es amoses con e ses
d'Ams e dam, desp és del cong és de dissolució
de La Haya, exp essa la con icció que en els
paisos sense exe ci pe manen ni policia cen a-
li zada, co n Angla e a, Es a s Uni s i po se
ambé Holanda, se ia imaginable un iom de-
moc a ic del mo imen ob e sense e olució
iolen a.

1
a ibem a l'al a pa de la concepció polí-
ica ma xiana, la que de e mina la se a idea de
les missions a lla g e mini del mo imen ob e
en si uacions no e oluciona ies. Es basa a, jun
a nb o l'in e nacionalisme i o a la con icció
de la impo ancia d'una consciencia del des í
eo e icamen onamen ada, en el coneixemen
que el mo imen ob e p o oca necessa iamen
di e en s expe iencies so a les condicions de di-
e en s paisos i desen olupa di e en s o mes de
llui a. Malg a la g an in luencia que Ma x podé
exe ci sob e els documen s de la P ime a In e -
nacional, pe aó dels seus coneixemen s eno -
mes de les elacions polí iques i socials, del seu
ho i zó in e nacional i de la uni a de la se a
concepció eo e ica, mai no in en a d'imposa ,
a nb l'ajuda de manipulacions o gani zado es, ni
un p og ama uni ica ni una es a egia comuna a
o gani zacions associades de base an di e en s
co n els sindica s anglesos del seu emps, hos-
ils a o a o mació de pa i pe o o gani zada-
men o s, als quals es suma ien en p ime lloc
sindicalis es p oudhonians allunya s de la polí-
ica i més a d sindicalis es bakuninis es e o-
luciona is, semp e dhbils en llu o gani zació,
p o inen s dels paisos lla ins, socialdembc a es
suissos de llengua alemanya, p bxims a la inco -
po ació en la In e nacional, «lassalleans» i «eise-
nacheans)): Ma x es
ia
que la p opia expe ien-
cia d'aques mo imen ajun a ia uns i al es
i p end ien el camí que ell ha ia conside a eo-
e icamen jus , i conside a co n a missió p b-
pia, p ime , posa en ma xa aques p océs
mi jangan l'acen uació dels in e essos basics
c~~lec ius i desp és, acili a -lo mi jancan la
consul a i discussió
sense
in en a d'exe ci el
pode de comanamen .
Una se ie de bibg a s que con ien més en les
mani es acions de la in ole ancia pe sonal de
Ma x, en la abia i el desp eci en on dels
seus « i als» que mos a en la se a co espon-
dencia, que no pas en la p ac ica de la se a con-
duc a polí ica en la In e nacional, han dibuixa
el e a d'un ana ic & id de pode , la in ole-
ancia o odoxa i la consciencia de nissió del
qual l'hau ien con e i en un p ecu so neces-
sa i de Lenin i S alin. Han dona massa impo -
ancia, a nb aixb, a la manca pe sona1 del seu
ca ac e , en e ec e poc amable, en la se a signi-
icació his b ica,
i
han menysp ea el eball
in el.lec ua1 i polí ic d'un g an pensado d'una
mane a so in absu da -han adjudica la dic-
adu a bolxe ic a un imme escu a an passa .
Na u almen Ma x semp e seguí in en an , co n
o s els di igen s de dis in pa e , de e
p e ale
en la In e nacional les se es opinions an co n
e a possible a nb a gumen s; pe o no enia cap
pa i p opi o acció o gani zada en les se es
des, i pe an no podia ni olia in en a
im-
posa
les se es especials opinions. Sob e o la
de ensa de la uni a de l'associació in e nacional
d'aques s mo imen s he e ogenis pel seu desen-
olupamen u u ou pe a el1 més impo an
que la apida imposició de les se es p bpies
eo ies. La dissolució inal, desp és de la de o a
de la Comuna de Pa ís, no ou conseqüencia de
la in ole ancia de Ma x, sinó de l'ac i i a cons-
pi ado a in a igable de Bakunin, qui ealmen
o gani za una acció in e nacional i alho a com-
p ome é la In e nacional degu a la se a colla-
bo ació sense esc úpols a nb el us Ne schajew,
ana ic de la des ucció. Aques desen olupa-
men , que Ma x deixa el
1872,
e a només el
camí de la dissolució, pe al d'assegu a el u u
del mo imen ob e .
La since i a del pensamen ma xis a pe una
mul iplici a de o mes del nou mo imen , jun
a nb o a la c í ica al que el1 p e eia co n a es-
pec ius p ejudicis nacionals, es mos h de nou
en la da e a decada de la se a ida. Així con-
inua el desen olupamen d'ambdós onamen s
de la socialdemoc ~cia alemanya, de la
Allge-
meinen Deu schen O bei e ue eins
undada
pe
Lassalle i de l'o gani zació c eada pe Augus
Bebe1 i Wilhelm Liebknech , a nb els di igen s
de la qual s'associa amis osamen ins llu eu-
nió a Go ha l'any
1875,
i celeb a aques a un-
dació del pa i men e c i ica du amen i al ma-
eix emps, el concep e de
des i
in e n al p o-
g ama de Go ha.
Així,
pe b, mos a ambé el
seu espec e als e oluciona is ussos de
Na od-
naja Wolja,
que no e en guia s pe la olun a
doc ina ia de des ucció co n Bakunin, sinó pe
la manca o al de possibili a s d'acció democ h-
ica en els anys se an a en
el
camí del e o ,
pe b que al ma eix emps p oclama en l'objec iu
de les eleccions lliu es desp és de la caiguda del
za isme. Fou en una ca a a la se a an ecesso a
en la llui a, Ve a Sassuli x, on Ma x esc igué les
conegudes pa aules que diuen que la se a doc-
ina no és cap cpasse-pa ou ~, cap clau uni-
e sal pe a I'es a egia i la ac ica dels mo i-
men s socialis es de o s els paisos i so a o es
condicions.
He in en a mos a co n es ba egen i s'im-
posen en la doc ina ma xis a elemen s d'una
c eenca en la sal ació en l'enca amb elemen s
d'una analisi cien í ica en pa peone a. Aixb
ambé e a alid pe a l'ac i i a polí ica de
Ma x. Volia dona al nascu mo imen ob e
socialis a, de la signi icació his b ica del qual
es a a p o undamen con encu , una ima ge cla-
a de la se a missió conjun a pe damun de o-
es les di e encies i d'un objec iu comú de e o-
lució social -si es ol, olia ensenya -li un
concep e comú de sal ació anhelada. Pe b el1
semp e es eia només co n a mes e d'aques
mo imen , mai co n a di igen en el sen i polí-
ico-o gani za iu: olia se el seu p o e a, no el
messies -el messies de la humani a , segons la
se a concepció, e a la classe eballado a ma ei-
xa. Igualmen , aquí adica la di e encia pe p h-
cipi en e la eligió de l'enga de Ma x pe una
banda, i el mo imen i 1'Es a o ali a is pe una
al a, que Lenin o gani zh en aques a eligió de
I'ench: I'esskncia del mo imen o ali a i
és
el
comp omís d'espe anca en la sal ació en un pa -
i de e mina so a un di igen de e nina : el
po ado d'aques a espe anca ja no és una igu a
social objec i a, una classe o nació, sinó un pa -
i i una pe sona -el messies ep un nom p opi.
Pe aixb, l'elemen eligiós de l'engd, u bpic, de
la doc ina ma xis a, e a ce amen
una
condició
p e ia pe al desen olupamen pos e io e s la
dic adu a bolxe ic, pe o cap condició p e ia
assolida; l'es a o ali a i e a una conseqüencia
possible de la doc ina ma xis a, pe o no neces-
sa ia i ce amen cap conseqüencia p ojec ada
pel seu c eado .
Pe aixb ens p egun em sob e l'e ec e his b-
ic de la doc ina ma xis a. Ha íem di e encia
en ella els dos componen s onamen als: pe una
banda una p omesa de sal ació en l'ench, i pe
una al a un esul a econbmic de l'o iginali a
i anscendkncia de la e olució; ambé mos h-
em co n ambdós elemen s es con onien en la
concepció polí ica de Ma x. Es na u al que amb-
dós elemen s hagin ingu di e en s des ins his-
b ics.
El des í ípic dels descob imen s cien í ics
peone s és que en p ime lloc so in ensopeguen
amb l'oposició ehemen dels especialis es. Una
ase de la imposició pas a pas segueix ípicamen
la se a in eg ació en la massa o al del sabe ,
del qual es di e encia a cada egada menys. Fi-
nalmen , en
el
anscu s del desen olupamen
cien í ic s'adelan a o almen o en pa i esde é
una pa in eg an de la his b ia de la ciencia.
Les eligions de l'enca enen so in un impe-
uós inc emen de la e co n a conseqüencia
d'una c isi social més du able. Pe b pe que es-
an subjec es
a
les condicions d'una ase de e -
minada de la his b ia, i pe que p ome en un
pa adís a la e a que no po esde eni , enen
necessa iamen un emps de ida limi a co n
o es les eligions c eado es de cul u a que es
onamen en en la anscendkncia de la ida de
l'enci. Més a ia o més a d empallideixen alli
on no s'in en a una eali zació e olucionh ia en
el me ons de la ida de cada dia; pe o poden
guia les no es c isis socials, al egada cap a un
« e i al», un nou enéixe de l'espe anqa eli-
giosa in amundana que, cla amen , és enca a
més e íme que el p imi iu inc emen de la e.
Pe b quan es a l'in en d'una eali zació e o-
luciona ia
i
desp és de sac i icis so in di ícils
es econeix pe
i
co n a mani es amen acas-
sa , pe den llu c kdi i es solidi iquen en pa o-
le ia cínica.
Aques s ípics desen olupamen s ambé es
poden segui en els descob imen s cien í ics ma -
xians pe una banda, i en les p omeses de sal-
ació ma xianes pe una al a. Les idees ma xia-
nes sob e el pape que juguen les o ces p oduc-
i es, les elacions de p oducció i les llui es de
classes en la dinimica de la his b ia han exe ci ,
desp és de la o a oposició dels inicis, un e ec-
e immens en la his b ia de la ciencia i la socio-
logia de l'ac uali a , més enlla del ce cle d'a-
quells qui es decla en pa ida is del «ma xisme».
Pe b men e les qües ions plan ejades pe Ma x
en aques sec o esul a en al amen uc í e es,
els in en s ensopega en amb espos es nés dog-
ma iques i nés «ma xis es» de l'oposició co n
nés es seguien explo an aques es qües ions
plan ejades. Ja ens hem e e i a la di e si a
del cu s his b ic en les cul u es no occiden als,
en les quals manca la dinhmica ca ac e i zada
pe l'occiden , i pe aixb el signi ica dels ac-
o s cu u als
i
ins i ucionals menysp ea pe
Ma x.
1
així, ce amen , els esc i s d'his b ia
con empo hnia de Ma x, en pa b illan s, mos-
en que es a a Uuny de o mula una esi es-
e a de la p imacia dels mo ius econbmics en
la conduc a humana, així, ce amen , mos en
que en el cu s mode n de la his o ia, ins de
la his b ia del mo imen ob e i de la ida eco-
nbmica, ell menysp ei an el pape del nacio-
nalisme com el adi d'acció de 1'Es a en les
socie a s mode nes. D'aques a mane a, de la im-
posició dels coneixemen s his b ics i sociolbgics
onamen als de Ma x i de llu in eg ació en el
desen olupamen cien í ic gene al, s'ha in e i
necessa iamen ambé el coneixemen dels seus
lími s.
En la ciencia econbmica, la eo ia ma xis a
del alo mai no ha es a del o accep ada, pe o
la concepció del capi alisme com a una o mació
his b ica de l'economia on l'ambició de bene ici
ha desen olupa una dinimica singula , és im-
pliamen econegu . L'ha mbnica in e p e ació
d'aques sis ema econbmic impugnada pe Ma x,
segons la qual un minim d'in e enció es a al
en el mecanisme del me ca assegu a un mixim
de uncionamen inin e ompu del sis ema eco-
nbmic, en e i a no ha desapa egu de la dis-
cussió cien í ica, pe o
es
mani es a més en la
p edica dels seus pa ida is que en la p ac ica
dels go e ns dels pa'isos capi alis es, p escindin
del seu « e i al» poc e icac so a el nom de «mo-
ne a isme». Pe b així, ce amen , l'al e na i a
keynessiana a aques a de l'ha monia en els
p opis coneixemen s bisics conco da a nb la doc-
ina ma xis a del cicle de c isis, sense que Key-
nes ós conscien apa en men d'aques a conco -
danca, així, sens dub e, la poli ica econbmica de
go e n global basada en Keynes i en els econo-
mis es suissos s'ha adelan a a la doc ina de
c isi ma xis a a nb mi jans iscals i de polí ica
pecunia ia. Si Ma x no p e eia les possibili a s
de go e n econbmic de l'es a , ambé en la sub-
sis encia de la p opie a capi alis a en els mi -
jans de p oducció, enca a menys pogué p e eu e
els mo ius de les c isis o almen mode nes, que
es a en subjec es a la limi ació ísica del c eixe-
men de la p oducció mi
j
ancan el ei e a esgo-
amen de les on s d'ene gia i de les de ma e-
ies p ime es, i al p og essiu de e io amen del
medi ambien pel c eixemen . En e ec e, una de
les majo s e olucions pos -ma xis es del nos e
pensamen au en que en lloc de l'espe a de la
cap i i a u u a de les o ces p oduc i es mi -
jancan la p opie a capi alis a i en Iloc de l'espe-
anqa en el desencadenamen de les o ces p o-
duc i es en el capi alisme, s'ha p odui
un
de-
sencadenamen c eixen , imp e is , de les o ces
des uc i es.
La concepció
poli ica
ma xis a del pape que
juga el p ole a ia ha con ibui essencialmen a
des e lia l'au oconsci&ncia del mo imen ob e
en mol s paisos, i ambé a la se a con esió d'in-
e nacionalisme, que ja l'any
1889,
poc desp és
de la se a mo , es obi en la undació d'una
no a In e nacional de pa i s democ i ics-socia-
lis es; ambé la comp ensió d'aques s pa i s es-
pec e a la necessi a de collabo ació a nb les o -
gani zacions sindicals independen s com a ep e-
sen an s dels in e essos labo als immedia s dels
eballado s ou omen ada pe les se es idees.
Pe b la se a concepció que so a les condicions
de les elacions de p oducció capi alis a de o
Es a , independen men de la se a o ma polí-
ica, és necessa i un ins umen de dic adu a de
la bu gesia, p o enia d'una epoca an e io al
ple desen olupamen de la democ acia mode na,
en la qual els Es a s eu opeus desen olupa s,
o
no enien cap d e elec o al gene al, pe a o s,
o cap go e n esponsable del pa lamen elegi .
Com més pa ida is guanya en, més es concen-
a en els pa i s polí ics de eballado s en la
missió d'uni la llui a pels d e s socials dels e-
ballado s a nb la llui a pel d e democ h ic de
o a pe a o s -pe a emp a l'exp essió del
p og ama de Go ha menysp eada pe
Ma x,
pel «go e n del poble»; i es conside a en e o-
luciona is en an que, i només en an que se'ls
hi
nega en els plens d e s democ h ics.
A
mida
que 1'Es a bu ges els dona a d e s socials, o si-
gui, ambé d e s democ h ics pe o incomple s,
la majo ia d'aques s pa i s «social-dembc a es»
comenca en ambé a iden i ica -se, almenys en
pa , a nb els in e essos nacionals d'aques Es a
-un desen olupamen que culmina el
1914
a nb la concessió de c edi s de gue a pe la se a
majo ia, que ou conside ada pe la mino ia de
ma xis es disposa s a la e olució com una ai-
ció als p incipis del socialisme in e nacional, i
que dugué ipidamen al acas i a la dissolució
de la Segona In e nacional.
Al ma eix emps, el concep e de missió d'una
dic adu a de la majo ia p ole a ia que, com s'ha
menciona , ja no es a a lligada a un concep e
conseqüen de la o ma polí ica d'aques a, de
la his o ia, ou du de doble mane a
ad
absu -
dum.
Pe una pa , en els pa'isos indus ials ha
desminui la pa de p ole a ia de la població,
ins a un ce pun , i ja abans la idea de la u-
u a e olució en aques s paisos no només causa
una olun a ac i a pe a la p esa de pode , sinó
ambé l'espe anca d'un u u
acas
de l'o d e
de la socie a capi alis a, pe al d'empauidi
cada egada més a nb el desen olupamen de
les ins i ucions democ a iques
i
de la puixan
in eg ació dels ob e s en la socie a indus ial
desen olupada. Pe una al a banda, la olun a
de e olució ha omas i a sob e o en els pii-
sos subdesen olupa s i no democ a ics, on la
classe eballado a e a op imida polí icamen
pe una mino ia e iden i el seu pa i , co n a
Rússia; i allí la e olució comunis a, que in oca
a Ma x, co n pos e io men a al es paisos sub-
desen olupa s, ha du a una dic adu a de pa i
o ali a ia d'una mino ia, que Ma x ni ha ia
p e is ni ha ia olgu .
D'aques a mane a, ja
6s
el momen de p e-
gun a -nos, desp és d'aques esum sob e el des-
í de les andlisis cien í iques
i
els p onbs ics i
les concepcions polí iques de Ma x, sob e el
des í de la eligió de I'enca ma xis a, pe l'he-
encia de l'espe anca en la sal ació del p o e a
p o a Ka l Ma x. En els paisos go e na s pe
comunis es, ambé
i
p ecisamen a Rússia i Xina,
on han ingu lloc les majo s i més sagnan s
e olucions en nom d'aques a c eenca, a ui dia
el1 és mo : llu s pa i s go e nan s en e i a
enca a s'o ien en cap a una concepció dogma-
ica del món, que conside en «ma xis a», pe o
ja no espe en la eali zació de la socie a comu-
nis a pe ec a i lliu e de con lic es, la eali zació
de la qual, a la Unió So ie ica, al 1961 enia,
segons Ch usch schew, el seu e me l'any 1980,
i pel que Mao Ze-Dong ebu ja, du an més
d'una decada, el desen olupamen de Xina en
la «g an e olució cul u al p ole a ia» del 1966.
En el mo imen ob e dels paisos indus ials
occiden als, aques a espe anea en la sal ació ha
pe du ja a emps la se a i ulencia a nb la im-
posició de la democ acia co n a sis ema polí ic
i a nb la subs i ució del capi alisme anali za pe
Ma x pe una o ma mix a d'economia di igida
es a almen a nb un g au al de segu e a social
-en p ime lloc, en els pa i s social-dembc a-
es; desp és, aci amen , en l'adap ació dels pa -
i s comunis es de masses es an s en l'o d e de-
moc a ic, i inalmen en la con e sió, ambé
o icial, d'aques s, a un «Eu ocomunisme» ja no
e oIuciona i. Ce amen , al ma eix emps s'ha
e ec ua un « e i al» so p enen d'aques a espe-
anqa en una sal ació e enal e e ida a Ma x
a nb I'inici d'aques da e desen olupamen de
inals dels anys seixan a a Occiden , pe o no en
els ob e s sinó en el mo imen de p o es a es u-
dian í, i s'ha p odui , a més de mani es acions
en usias es i en pa iolen es, una p o usió de
li e a u a neoma xis a.
Pe b aques mo imen ju enil neoma xis a
no ha oba cap pun de pa enca pe al can i
polí ic de la socie a : i s'ha mos a co n a mol
poc du able -no pe que la jo e gene ació u u-
a es igués més con en a a nb la si uació exis-
en , sinó pe que ja no compa eix les c eences,
a elades en la il~lus ació, en una sal ació in a-
mundana mi jancan una u opia p oclamada en
nom de la aó: degu a la doble po a la des uc-
ció de la humani a pe una gue a nuclea o
pe un en e inamen p og essiu del medi am-
bien , endeix a eu e el desen olupamen de-
sen ena de les o ces p oduc i es co n un camí
no e s la sal ació, sino e s la ca as o e.
Ka l Ma x ja no é es més a di a aques a
gene ació a nb el seu p o und escep icisme en-
e s la aó humana
i
el p og és indus ial.
El
ma eix és alid ambé pe als nous mo imen s en
el e ce món subdesen olupa . Allí, du an dues
gene acions, mol s mo imen s e oluciona is
que in en a en de elaciona les idees naciona-
lis es i socialis es a nb un p og ama pe a acon-
segui una mode ni zació independen de I'Occi-
den d'una mane a apida, s'han nod i espi i-
ualmen d'una o ma del ma xisme ans o ma
pe Lenin. Amb o , la majo ia han acas-
sa ; i a ui eiem pe una banda nous paisos
indus ials nascu s que han ebu ja el camí
e oluciona i; pe una al a banda, piisos que
ins a a han acassa pe aques camí, o pe un
al a, en i, paiisos on les di icul a s de mode -
ni zació,
i
on nous mo imen s an i-mode ni za-
ció, s'apa en de o model de mode ni zació
segons el pa ó occiden al, del qual ambé el
ma xisme n'és una a ian . La ba e a con a
o a in luencia de Ma x en els mo imen s an i-
mode ni zació del e ce món, inspi a s una mi-
ca en el onamen alisme islamic, co n ambé
con a la se a in luencia sob e els mo imen s al-
e na ius de la jo en u ac ual, es oba en o i-
gen en el acionalisme de la illus ació occi-
den al.