L'HOME COM A
ÉSSER
GENERE
NOTA SOBRE
ELS
«MANUSCRITS DE PARÍS>>
DEL JOVE MARX*
Jo di
GUIU
Si hom epassa els p incipals ex os esc i s pel
jo e Ka l Ma x, des de la se a Tesi doc o al sob e
Democ i i Epicu ins als anomena s
Manusc i s
de
Pan3
de l'any
1844',
a iba a acilmen a la
conclusió que llu p oblema ica se cen a basica-
men al ol an del ema de l'alienació. L'aliena-
ció en les se es di e ses accepcions: la polí ica,
e e ida especialmen a la qües ió de 1'Es a ;
l'economica, cen ada en el ipus de elació exis-
en en e el eballado i el seu p oduc e en les
condicions socials de p oducció ca ac e ís iques
del mode de p oducció capi alis a i, més en ge-
ne al, l'alienació que esul a, al co n a assenya-
la Feue bach a p oposi de la eligió, de l'objec-
i ació inconscien de les capaci a s i aspi acions
humanes en p oduccions cul u als que escapen
al con ol dels ma eixos c eado s i a les quals ells
ma eixos se so menen.
L'alienació, pe o, pe a Ma x no s'ha de plan-
eja co n un p oblema psicologic ni co n un e-
nomen
na u al
inhe en a la na u alesa humana,
sinó co n un e a ela en de e minades condi-
cions de la ida social
i
la p oducció humanes.
Tampoc no Es un enomen que a ec i pe igual a
o s els memb es de I'especie, malg a que I'exis-
encia humana, que pe a Ma x és essencialmen
exis encia comuni a ia, exis encia gene ica, se'n
essen i: allo que pe a uns signi ica pe dua pe a
d'al es apa eix co n a guany; allo que pe a uns
suposa submissió, pe a d'al es signi ica pode 2.
L'alienació ja és is a pel jo e Ma x co n un eno-
men his o ico-social conc e que a ec a els indi i-
dus de mane a espec'i ica segons el seu lloc en
I'o gani zació social i polí ica i mol conc e a-
men en les elacions de p oducció.
Més enlla, pe o, d'aques a conside ació
his o ico-social, una eo ia de l'alienació p essu-
posa una ce a concepció sob e-his o ia de l'ho-
me, el que en pod íem di una an opologia. Si
alienació signi ica pe a l'home pe dua de capa-
ci a s, es anyamen de si ma eix, aques a només
pod a ésse de inida a pa i d'aquelles ca ac e-
Aques es planes són la ansc ipció p ac icamen li e al
d'un dels da e s capí ols de la me a esi de llicenci u a i-
ulada
Mam a Pa ís
(1843-184j);
els o@ens d'una concep-
ció
comunis a de la euolzlció
i
que ou llegida a Bella e a el
p opassa
9
de juliol. Malau adamen aquella deu ia se ,la
da e a egada que el nos e es ima Pep Calsamiglia epi -
ja a la Facul a .
A
ell, doncs, an dedicades en mos a
d'homena ge
i
en eno ada g a i ud pel seu mes a ge hu-
m2
i e i ablemen ilos6 ic.
ís iques qe hom conside i p opiamen huma-
nes; al amen qualse ol si uació pod ia ésse
conside ada posi i amen . En el cas de Ma x, pe-
o, aques a an opologia es a ín imamen ela-
cionada amb una de e minada isió de la his o-
ia, la qual cosa no ol di que una i al a s'iden-
i iquin.
L'home és pe a Ma x, en p ime lloc, un ani-
mal na u al. Aixo ol di : un animal que o ma
pa del conjun de la na u alesa i que co n a al
es eu so mes a un sis ema de necessi a s simila
al dels al es animals -menja
,
beu e, p oc ea ,
m.-,
les quals sa is a amb un cons an in e -
can i o me abolisme amb la na u alesa. Aques
in e can i cons i ueix la se a ac i i a i al, la
qual cosa a que l'home, co n d'al es animals,
pugui ésse de ini co n un
ésse na u al ac iu.
1
co n a ésse na u al que és, l'home, co n qualse-
ol al e objec e de la na u alesa,
és ini , limi a
i
pa icula ;
aixo ol di que és un
ésse con in-
gu ,
llexis ?ncia del qual no depen d'ell ma eix,
i, a la egada, un
ésse so m2s a la necessi a ,
a la
de la p opia mo ologia de I'especie i a la de i a-
da de les egula i a s insc i es en el conjun de la
na u alesa. Ni les necessi a s biologiques, ni els
objec es de la se a sa is acció són, en un p ime
momen , p oduc e de la se a olun a , sinó que
se li imposen de mane a independen i co n a
condició de possibili a del seu ésse . És, doncs,
des d'aques pun de is a, un ésse essencial-
men dependen .
Pe o, pe a Ma x, l'home no és solamen un
ésse na u al ac iu; l'home és
ambé,
i a la ega-
da,
menschliches Wessen,
ésse essencialmen
huma. Aixo ol di , un ésse capas de e de la
se a ac i i a objec e de la olun a i de la cons-
ciencia. Així, a di e encia dels animals pe als
quals I'ac i i a i al és immedia a i els e dona-
da pe les pau es he e ades gene icamen , l'ho-
me és capas de dis ancia -se de la na u alesa ex-
e na i de la se a p opia i plan eja -se conscien -
men els objec es de la se a ac i i a . Aixo a que
l'home se sen i impulsa a l'elabo ació i ans o -
mació del món objec iu, d'aco d amb les se es
necessi a s, «animals» pe di -ho així, en p ime
lloc, i «humanes», posades pe el1 ma eix, en se-
gon lloc. La se a ac i i a , doncs, és un
mi@
pe
a la se a exis encia i no una simple 2naLi a . En
aques sen i l'home és un ésse
conscien
pe -
que a de la se a ida el seu objec e,
lh e
pe qu? és ela i amen independen de les de-
e minacions na u als i
uni e sal
peque I'objec e
de les se es necessi a s i llu quan i a i quali a
són il.limi a s. 1 ambé és un ésse
gene&,
ja
que la se a ida indi idual es eu condicionada
pel g au de desen olupamen de l'especie i pe -
que és capac de plan eja -se conscien men el ge-
ne e co n a componen del seu p opi ésse i de
eu e en el seu p opi ésse o a l'especie.
Així, l'home co n a ésse na u al ac iu que és
s'e on a amb el seu ambien na u al i el ans-
o ma d'aco d amb les se es necessi a s. Fins
aquí, pe o, es no el dis ingueix d'al es especies
animals. Pe o l'home no solamen ans o ma i
adap a el medi a la se a supe i encia sinó que,
a més, ho a de mane a conscien i «no p og a-
mada», pe di -ho així. Pe aix6 el
eball,
en es
co n a ans o mació conscien de la na u alesa,
és un elemen clau en I'an opologia ma xiana.
És ce que ambé I'animal p odueix; a el
seu niu o cons ueix i endes co n a a els cas-
o s, les abelles, les o migues, e c. Pe o p o-
dueix únicamen al16 que és di ec amen ne-
cessa i pe a el1 i pe a la se a p ole; p odueix
en una sola di ecció, men e que I'home p o-
dueix uni e salmen ; p odueix només so a
I'impe i de la necessi a ísica, men e que
I'home ho a ins i o sense ella i ins que no
s'ha allibe a de la necessi a ísica no comenca
a
p odui e i ablemen ; I'animal no es p o-
dueix nés que a
si
ma eix, men e que l'home
ep odueix la na u alesa sence a; el seu p oduc-
e pe any di ec amen al seu cos ísic, men e
que I'home és lliu e en on del seii p oduc e3.
La p oducció humana a més enlli de la sim-
ple sa is acció de les necessi a s ísiques. El e-
ball és pe
a
I'home, en p ime lloc, mediació
en e el1 i la na u a, sa is acció de necessi a s pe
mi ji de la ans o mació del medi na u al; pe o,
alho a, el eball ma eix gene a i despe a no es
necessi a s «no na u als» -les necessi a s p opia-
men humanes- que han de se sa is e es amb
una no a ans o mació de nous espais na u als.
Aques p océs a que, més enlli dels p ime s es-
adis e olu ius, I'home es obi ja al da an
d'una na u alesa pene ada d'ac i i a humana,
e lex de I'ac i i a del gene e, i que el1 ma eix ja
no sigui un simple ésse so mes a les de e mina-
cions animals sinó el p oduc e de l'ac i i a del
seu gene e, un
ésse geneni.
El e que I'home i
el seu medi siguin cada egada més el esul a de
l'ac i i a humana i no una simple dada na u al
a que aques , cada egada més, no depengui ja
de necessi a s i objec es que li énen domina s,
sinó d'objec i acions humanes, i aix6 a que
I'home indi idual apa egui incula al gene e i
que el1 ma eix sigui un
p oduc e genenc.
D'aco d amb aixo I'home ja no és un ésse pa i-
cula i limi a sinó un ésse; uni e sal i lliu e. Un
ésse social i comuni a i.
Esse . ociaL
en el doble
sen i que és un ésse ca ac e i za pe la sociabi-
li a i que el1 és l'ésse de la socie a .
(...)
l'ésse humi
és
la
zje i able
coinílnz a
dels homes, els homes ac uan el p opi
h.ce ,
c ean ,
p odueixen la
com ~ni a
humana, la
eali a social; i aques no és un pode gene al i
abs ac e en on de I'indi idu singula , sinó
l'ésse de cada indi idu, la se a p opia ac i i-
a , la se a p opia ida, el seu p opi espe i . la
se a p opia iquesa4.
L'home esde é així un ésse peculia , un ésse
gene ic o especí ic,
Ga ungwessen,
1
amb
aques a ca ac e i zació Ma x no solamen p e én
indica les quali a s socials i comuni i ies de
l'home, sinó ambé que les ma eixes quali a s i
capaci a s que el dis ingeixen de la es a d1esp?-
cies animals no auen en I'indi idu ailla co n en
el conjun de I'especie, en el gene e. Idea aques-
a, d'al a banda, ja cla amen exp essada pe
Feue bach quan deia que «llhome pa icula pe
a si no é
I'essencz'a
de l'home» i que aques a e-
sideix més a ia en la comuni a humana, en la
elació que els homes man enen en e sií.
Que l'«ess?ncia» humana pe any a I'especie i
no als indi idus ol di ambé que les ca ac e ís-
iques que Ma x assenyala co n a an opologica-
men de ini o ies no es donen necessi iamen en
els indi idus en qualse ol momen i ci cums in-
cia. D'aquí e que els indi idus pa icula s pu-
guin eu e's aliena s de les se es quali a s cspecí-
iques. 1 d'aquí ambé que la humani zació dels
indi idus, aixo és la pa icipació de o s ells en
aques es quali a s, no sigui una eali a imme-
dia a sinó un p océs media his o icamen . En
aques sen i , podem di que I'home es a a si
ma eix o desen olupan les capaci a s i quali-
a s de l'especie i c ean les condicions pe a una
assumpció conscien d'aques desen slupamen
pe pa de o s els indi idus.
Pe o aques asinc onisme en e el desen olu-
pamen quali a iu de l'especie i la se a assump-
ció conscien i eal pe pa dels indi idus no
p essuposa anlpoc una concepció segons la qual
l'especie esde ind ia un o abs ac e si ua pe
sob e dels indi idus, Ma x, eco dem-ho, é cla
que I'ésse de la socie a són els indi idus i que a
la egada aques s són ésse s socials.
La ida humana no es di ideix en ida indi-
idual i ida de l'especie, pe més necessa ia-
men pe unes exis encies indi iduals ep esen-
in
més
pa icula men
i d'al es més
gene al-
men
la ida de I'especie,
o
pe mol que la i-
da de I'especie sigui una ida indi idual més
pa icula
o més
gene ap.
La elació en e I'especie i els indi idus con-
c e s és una elació indissoluble i dialec ica en la
qual si
bé
en un pe íode his o ic el desen olupa-
men dels indi idus sembla ana al ma ge de
l'especie o, en un al e, al con a i, l'especie
sembla c éixe jus amen a cos a dels indi idus,
un i al e ex em pe sis eixen in e elaciona s
sense que cap d'ells aconsegueixi imposa -se so-
b e I'al e. Només en el e de la mo Ma x c eu
eu e una mos a d'una de ini i a ic o ia de
I'especie sob e els indi idus conc e s; anma eix
«I'indi idu conc e no és més que una conc eció
de la eali a de l'especie
i
co n a al mo al»'.
D'al a banda, l'especie segueix desen olupan -
se en els indi idus, i g icies als indi idus, enca a
que aques s no pa icipin conscien men
d'aques desen olupamen ; anma eix, d'una o
al a mane a, o indi idu conc e és un p oduc-
e de I'especie.
1
aixo
és així
men e la elació en-
e indi idu i especie no sigui una elació cons-
cien msn assumida pels humans; men e la ida
social es igui so mesa al enomen de I'alienació.
Vegem, pe o, quines són conc e amen aques-
es ca ac e ís iques que, segons Ma x, con igu en
I'«ess?ncia» de l'especie. Desp es d'una lec u a
dels
Manusc i s
i d'aco d amb Gyo gy M2 kus8,
podem assenyala les següen s:
eball, sociabili-
a , conscGnc lz, unhe sali a
i
llibe a .
To es
aques es ca ego ies es oben d'una o al a ma-
ne a en la na u alesa humana, ni que sigui co n a
simples capaci a s, pe o la se a o ma conc e a,
així co n el seu desen olupamen , depenen de
mediacions i ci cums incies his o iques especí i-
ques. El eball, pe exemple, és una ca ego ia
inhe en a l'exis encia humana (i, en ce sen i ,
a la d'alguns animals) una ca ego ia sob ehis o i-
ca, pod íem di ; pe o el eball no semp e ha es-
a una ac i i a conscien men di igida en e s
uns ins (ca ac e ís ica que el dis ingeix de les
o mes de eball animal). El
eball,
doncs, no
ha es a una ac i i a iden ica al lla g de la his o-
ia, sinó que ha ana p enen di e ses o mes
que, a la egada, han con igu a di e sos ipus
de socie a . La
sociabili a
és ambé una condició
humana esencial, ja que. co n econeix el ma-
eix Ma x, la concepció de l'home co n a 2 om
me a ísic ailla i independen de la comuni a no
deixa de se una il.lusió iloso ico-idealis a; a a
bé, el ma eix desen olupamen de les o ces p o-
duc i es que ha condui a I'es ablimen de suc-
cessius modes de p oducció possibili a ambé
I'apa ició d'indi idus singula s no elaciona s
en e ells de mane a immedia a i, pe an , la
possibili a ambé d'una a omi zació social on la
genuina sociali a es i eduida a incles incons-
cien s o a ic ícies comuni a s abs ac es, co n a a
la ep esen ada pe 1'Es a polí ic. Tanma eix, en
sigui conscien o no, o a mani es ació i al hu-
mana -des de la ma eixa ac i i a de pensa , en
la mesu a que es a mi jancan un Ilengua ge,
ins al eball, passan pe la simple con empla-
ció es e ica- és des del pun~ de is a mamii ma-
ni es ació
i
con i mació de la ida social.
Així, doncs, aques s e s essencials d'una o al-
a o ma es donen «na u almen », pe a di -ho
així; en I'home en la mesu a en que co n a espe-
cie animal és dis ingible d'al es especies ani-
mals. El seu desen olupamen , en can i, és his-
o ic. Que a cada o ma conc e a d'o gani zació
del eball li co espongui , o mes di e ses d'o -
gani zació social en elació al desen olupamen
his o ie
de les capaci a s humanes i al domini de
la na u a -la emi ica de les c o ces p oduc i-
es» i les « elacions de p oducció»- és aquí una
qües ió secunda ia, i que co n a al Ma x no es
plan eja i ins a la edacció de
La
Ideologia Ale-
manya.
Aquí con é d'assenyala , en can i, que
en de e minades ci cums 2ncies his o iques el
eball, pe exemple, pe d les ca ac e ís iques
que an d'ell un componen de inido de la con-
dició humana.
O
que I'alienació polí ica i econo-
mica basada en la di isió social, la p opie a p i-
ada i 1'Es a neguen en un momen dona a
I'home empí ic i conc e aques es quali a s gene-
iques.
1
aques a de e minació his o ica del de-
sen olupamen de les ca ac e is iques essencials
de I'especie és el que a que, pe a Ma x, les ca e-
go ies de
ebal'l, soczizbiha , consci2ncl;z, uni-
e sadi a
i
Ilibe a
puguin ésse u ili zades al e -
na i amen co n a de inido es de la «na u alesa
humana» i co n a a i macions de alo en on
d'una si uació his o ica conc e a i pe a o ien a
la p axi e olucionii ia. Aixo és així pe que Ma x
no p opugna una ima ge abs ac a de I'home,
un «ha e d'ésse », ni ampoc no edueix I'home
a allo que I'home és en un momen conc e de la
se a his 6 ia.
1
ampoc I'essencia humana no es
edueix, com a Rousseau, a un g eceden «na u-
al» his o icamen pe du
.
Lkn opologia ma -
xiana és diniimica i his o ica, pe o ho és en una
Iínia ascenden . La humani a s'au ogene a, ea-
li za la se a essencia, di hegelianamen , al lla g
de la his o ia. Aques , pe o, no 6s un desen olu-
pamen ha monic i lineal ja que, en p ime Iloc,
I'ha e el gene e a cos a dels indi idus, de les
classes, deis pobles, e c. i, en segon Iloc, ha es a
un desen olupamen en
d'adienacis',
un p océs
en que, pe $i -ho d'alguna mane a, les condi-
cions ma e ials de possibili a i la se a eali zació
plena a ancen a í micamen (la indus iali za-
ció, pe exemple, pe me un g au de benes a
ma e ial que, en les condicions del capi alisme,
no epe cu eixen en la ida conc e a de cada un
dels memb es de l'especie).
La ca ac e i zació ma xiana de la na u alesa
humana en e mes de sociabili a , eball, cons-
ciencia, llibe a i uni e sali a no és, dones, una
pu a hipos asi abs ac a o alo a i a. Pe a Ma x
aques s e s són
en ce a mesu a
insepa ables de
la condició humana amb independencia del seu
g au de eali a . L'home, pe exe nple, semp e
ha es a un ésse social, enca a que la sociali a
no ha es a semp e conscien men assumida pels
homes conc e s com una quali a a dese olupa ;
i el ma eix pod íem $i del eball, de la cons-
ciencia, de la llibc a i de la uni e sali a . Així,
una chumani a ealmen humana», més que no
pas un ideal ? ic, és el p oduc e his o ic d'una
possibidi a
inhe en a la p opia na u alesa hu-
mana; una possibili a que necessi a de la me-
diació his o ica pe a conc e a -se, pe o que, co n
a al, no és ineludible.
0,
di d'una al a mane-
a, la ima ge ideal de l'home coincideix amb el
esul a del desen olupamen del seu concep e.
1
aix6 úl im, una egada més, és Hegel i, pe an ,
hi cap ambé la possibili a d'in e p e a aques
desen olupamen segons el mo imen de la dia-
lec iea hegeliana. En la mesu a que aques a
dialec ica es egi com un ms imen necessa i, el
desplegamen his o ie de les po eneiali a s hu-
manes essencials se a ambé una mena de des í.
L'home com a ésse hum2 es ca ac e i za,
doncs, pe aques es quali a s i capaci a s que el
dis ingeixen de la es a d'animals i, desen olu-
pan -les i supe an els obs acles
soeiads
que
s'oposen a llu c eixemen i expansió, es a a si
ma eix, s'humani za. Recs dem, pe o, que Ma x
conside a I'home no solamen com a «esse es-
sencialmen huma», sinó ambé com a animal
na u al, com a &se na u al ac iu». Un ésse ,
doncs, que ambé pa icipa de la na u alesa i
que iu g acies a ella, enca a que aques a se li
p esen i so in en o ma eballada, ahumani za-
da».
1
aques a és ambé el seu «alimen espe i-
ual», ja que els seus objec es o men pa de la
consciencia humana i són mo iu dks udi cien í-
ic, ac i i a a ís ica, e c.
La na u alesa 6s el
css
i zo g2nils
de I'home,
o
sia, la na u alesa en an que no és cos hum2.
Di que I'home
iz
de la na u alesa
és
el
ma-
eix que di : la na u alesa
és
el seu
cos
a nb el
qual ha de man eni -se en un cons an p oci s si
no ol mo i 9
.
No es po di , doncs, que en Ma x el compo-
nen na u al desapa egui a acona pe la eali a
social i cul u al de I'ésse hum2, ja que és plena-
men conscien dels incles exis en s en e I'ho-
me i la na u alesa. Tanma eix, aques a elació es
ca ac e i za pel ca ac e
uni e s zl
de I'ésse hu-
m;. L'home no es elaciona amb aques o aquel1
al e aspec e de la na u alesa, sin6 amb la na u-
alesa
o a
i aix6 ol di ambé que la sa ia acció
de les se es necessi a s na u als no passa pe al
objec e, pa o aspee e de la na u alesa, sinó que
qualse ol d'aques s és suscep ible de p esen a -
se-li co n a objec e de les se es necessi a s i, pe
an , del seu eball. Aques a no és co n en els
animals una elació unila e al, pa icula i de e -
minada sinó
pdu ad, uni e sad
i
dZiu u.
Aques a
peculia elació, que de e é el seu o igen en
I'escassa especiali zació o ganica i en la manca
d'un epe o i ins in iu o i de e minan , ca-
ac e ís iques de l'animali a humana, no és con-
side ada pe Ma x an co n una condició na u al
que
obdiga
l'home a basa la se a supe i encia
en la cons an ans o mació del medi i en la
c eació de pau es cul u als de conduc a compen-
sado es de la manca d'ins in slO, sinó més a ia
com el ipus de elació cons i u i a de la
ddibe a
i ela i a Independ2nc2lz humanes espec e a les
cons iccions i limi acions na u als. En aques
sen i , el eball (l'adequació de les ci cums in-
cies na u als a les inali a s humanes) és pe a
Maní una ca ego ia clau en la de inició i ca ac e-
i zació de I'home, ja que amb el1 I'home s'hu-
mani za i a la egada humani za la na u alesa. El
eball, més que una necessi a de i ada de la
peculia na u alesa humana, és conside a co n
aquella ac i i a que allibe a I'home de les limi-
acions i de e minacions na u als, co n I'ac i i a
mediado a en e l'home i la na u alesa i ins i o
co n el p océs de supe ació d'aques a ma eixa
duali a
.
La
socie a
és la uni a essencial pe ec a de
I'home amb la na u alesa, la e i able esu ec-
ció
de la na u alesa, na u alisme acomple de
I'home i humanisme acomple de la na u a-
lesa1
l.
En aques pun es a an di ícil de quali ica el
pensamen maníii co n un humanisme, en el
sen i de p opugna una concepció de I'home
co n a ésse exclusi amen humi i c eado de la
se a p opia na u alesa, co n de quali ica -lo de
na u alis a, en el sen i de eu e la humani a
co n un p oduc e na u al i o ginicamen incu-
la i de e mina pe la na u alesa. Més a ia el
seu pensamen p e én de enca amb una i al a
isió o, més ben di , supe a les dues concep-
cions (que Ma x anomena «idealisme» i «ma e ia-
lisme») en una isió in eg ado a (que el1 anome-
na, p ecisamen , «humanisme» o «na u alisme
conseqüen »). «El na u alisme conseqüen o hu-
manisme es di e encia an de I'idealisme co n
del ma e ialisme, alho a que és la e i a que els
ab asa ambdós». En aques sen i , es pod ia di
que, segons !es concepcions an opologiques ex-
posades en els Manuscn s, l'home, més que no
pas un «ésse na u al» i, a la egada, ambé un
«ésse humi», és un <&se hum2 pe na u alesa»;
un ésse que pe na u alesa disposa d'unes de e -
minades quali a s i ca ac e ís iques. És cla am-
bé, pe o, que aixo, co n hem is , no ol di que
I'home conc e disposi, sense més, d'aques es
quali a s i ca ac e ís iques; al amen , no ind ia
sen i pa la de « ecupc ació de I'ésse humi»,
d'«humani zació», e c. De e , I'alienació, en les
se es di e ses o mes, és la negació d'aques a su-
posada «na u alesa humana», i és pe aixo que
només la supe ació de o a alienació po es abli
l'home co n a ésse ealmen humi i es abli la
uni a amb la na u alesa. Pe aixo ambé «el co-
munisme és humanisme pel e d'ésse na u alis-
me consuma i na u alisme pel e d'ésse huma-
nisme consuma », i pe aix6 la supe ació posi i a
de la p opie a p i ada (el comunisme) suposa la
en' able solució a la pugna en e I'home i la
na u alesa12.
A a bé, aques a isió de la elació en e home i
na u alesa és an especula i a -hegelianamen
especula i a, pod íem di - que nés enlli de la
se a alidesa co n a p og ama e ico-poli ic i co n
a isió c í ica de la mise ia humana inhe en al
món capi alis a, no o e eix una bona isió de les
eals de e minacions na u als de la eali a
-social o indi idual- humana. En no eu e's
la na u alesa i el ma eix componen biologic hu-
mi co n uns Iími s o, nés ela i amen , co n un
ma c dins el qual la ida social humana és possi-
ble i al qual, a la cu a o a la Ila ga, s'ha d'em-
mo lla pe a subsis i , les de e minacions elle-
an s de l'exis encia social i indi idual humanes
passen a se -almenys en el pensamen del jo e
Ma x i segons la isió an opologica dels
Manusc l s13- exc1.usi amen socials; i en se el
eball p ecisamen un dels elemen s nuclea s
d'aques a concepció an opologica, exclusi a-
men socio-labo als, pe di -ho aixi. En aques
sen i , les concepcions an opologiques dels Ma-
nusc i s no es an massa lluny de les concepcions,
més globals, en que es basa a l'anomena «ma e-
ialisme
his o ie»
del Ma x madu .
Els Iími s d'aques a concepció peculia men
humanis a, els comencem a eu e o jus a ui, i
aix6 ja se ia su icien pe a exculpa el jo e Ma x.
A a comencem a p end e consciencia -cons-
ciencia no me a ísica- que a na u alesa é uns
Iími s i que si bé l'home, quan a capaci a s i de-
sigs, esul a p obablemen il.limi a , la se a su-
pe i encia co n a especie ind i de e minada
pe la capaci a de ans o ma aques a na u ale-
sa (de eballa -la) i adap a -la sense sob epassa
de e mina s ma ges na u alsl4.
1
a ui, o jus ,
comencem a eu e la elle incia dels condicio-
nan s na u als pe a I'es udi de la socie a i del
ma eix home15.

1
Les ci acions dels
Manuscn2s
es a an a pa i de la e -
sió cas ellana con i iguda en el ol. n? 5 de les
Ob es de
Mamy Engels
(OME), aducció i no es de José Ma ía Ripal-
da, Ba celona, C í ica-G ijalbo, 1978. A pa i d'a a em e-
e i é a aques olum simplemen amb I'anag ama OME-5.
2
OME-5, pp. 357 i 361.
3
OME-':
p.
355.
4
OME-5,
p
223.
5
Lu >w
5
~:;FKI~A::~I.
P incipios de la loso k del u u-
o,
ad.
clc .
dc
E.
Subi a s, Ba celona, Labo , 1976,
PP. 109-110.
6
OME-5,
P.
381.
7
OME-5, p. 381.
8
GYQRGY MARKUS.
Ma xi mo
i
nan opología ,
ad.
cas . Manuel Sac is án, Ba celona, G ijalbo, 1974.
9
OME-5, p. 353.
10
Aques a isió an opologica que, pe en end e'ns, po-
d íem quali ica de «pessimis a és man inguda, en e al-
es, pel iloso A nold Ghelen a pa i de dades biologi-
ques
i
expe imen als. C . A. GEHLEN.
El homb e,
ad.
cas .
F.C.
Ve ia Rome o, Salamanca, Sígueme, 1980.
11
OME-5, p. 380.
'"ME-5, p. 378.
13
Se ia un pel agosa a es end e aques es concepcions al
Ma x madu , o
i
que, en un sen i gene al, és e iden en
el conjun de la se a ob a I'escassa a enció a les de e mina-
cions na u als de la ida social. Pe a
UD
csudi de les ela-
cions en e na u alesa i socie a en I'ob a del Ma x madu ,
c .
ALFRED
SCHMIDT.
El concep o de na u aleza en Mam,
ad. cas ., Mad id,
S.
XXI,
1.377.
14
Des de, com a mínim, la publicació dels p ime s in o -
mes del
Club de Roma,
és e iden que s'ha p odu'i el que
en pod íem di xuna consciencia dels Iími s~ basada en la
con icció que el ipus de c eixemen
i
desen olupamen
ecno-economic inicia amb la e olució indus ial, a més
d'ha e gene a desigual a i mise ia, es a ja a ui a e np an
les condicions na u als en les quals és possible la ida huma-
na. Aques enomen ha causa un p oli e ació d'es udis
economics, ecologics, ene ge ics, e c., pe o ambé iloso ics,
polí ics i an opologics, la e e encia dels quals se ia impos-
sible de e aquí.
13
La impo ancia dels condicionan s na u als ja comenca
a se a ui assumida pe di e ses ciencies socials com a a
I'economia, I'an opologia, la his o ia. la sociologia, e c.,
sense que aixo suposi en p incipi cap mena de educcionis-
me mecanicis a, si bé aques és un pe ill la en en el qual
pod íem anomena xla na u ali zació de les ciencies socialss.
Pe a una ecen discussió d'aques a qües ió, c . aLa ela-
ción en e la sociedad
i
la na u aleza en la iloso ía de las
ciencias sociales: (un esquema de discusión)~, comunicacicí
p esen ada pe Manuel Sac is án al Cong és Mexici de Filo-
so ia (Guanajau o, desemb e de 1981) i publicada al n? 10
de la e is a «mien as an ox.