EL
PROBLEMA EDUCATIU DE LES
UNIVERSITATS
A
DISTANCIA
Jaume
SARRAMONA
i
LÓPEZ
So a el i o1 «La Uni e sidad a Dis ancia
en e al pa adigma de o mación y en e-
namien o)), Miguel Esco e p esen a un e-
ball a la
1
Con e encia Lla ino-ame icana
d'Educació a Dis ancia que a eni lloc a
Cos a Rica du an el mes de ma < del
1981.
En un dels seus pa ag a sl diu:
...
cuando nos e e imos a la
educación a dis-
ancia,
es amos únicamen e di e enciando
la es a egia que nos sepa a de la
educación
p esencial.
Pe o indiscu iblemen e que en
ambas o mas me odológicas el denomina-
do común es (ceducación))
y
en ningún ca-
so ins ucción
y
en enamien o.
(...)
Sin em-
ba go,
y
a pesa de que en el ac o de ins ui
exis en necesa iamen e ac i idades o ma-
i as, delibe adas o no, los ines son di e en-
es
y
los log os nunca se equipa an.
Sob e la p ime a pa del ex no inc es a
di ; en aques ma eix sen i m'he exp essa
en nomb oses ocasions. A a bé, espec e a la
segona cald ia e -hi ce es pun uali zacions,
ca en enc que la ins ucció i la o mació no
són dos p ocessos oposa s, dona que el se-
gon inclou de e el p ime .
Ben ce que ens obem da an d'una
e minologia: ensenyamen , ap enen a ge,
ins ucció, o mació, educació, adoc ina-
men , e c., que é seman ica di e en segons
qui la u ili za. Pe aixb, abans d'a anca en
els meus aonamen s, em eig obliga a de-
ini aque s e mes, segons la me a pe spec-
i a, és cla .
L'ensenyamen és l'acció del docen , mi -
jancan la qual mos a con ingu s cul u als,
idees i opinions a1 discen . Quan l'ensenya-
men esul a e icac p o oca l'ap enen a ge, que
suposa l'ap ehensió pe pa del discen dels
missa ges ensenya s. El esul a de l'ap enen-
a ge po ésse una cap ació mimk ica d'allb
que s'ha ensenya -alesho es ó a senzilla-
men la in e io i zació dels coneixemen s-,
o bé po p odui in eg ació al baga ge pe -
sonal, accep an -ho de mane a c í ica i e le-
1
El e d'esmen a un ex de
M.
Esco e , p o esso es-
panyol d'an eceden s ca alans que eballa ac ual nen a la
Uni e si a de Flo ida, no és pe a any de polemica: ben al
con a i, és un econeixemen e s la se a p eocupació pe
aques a ema ica.
xi a; aques a da e a opció l'anomenem ins-
uccid Una pe sona ins uida és aquella que
ha e seus els coneixemen s ob ingu s i, pe
an , po epe i -los de mane a pe sonal i
dona -los solucions ins i o inkdi es, la qual
cosa suposa ia a iba als ni ells mhxims de
l'ap enen a ge: allb que quali iquem com a
c ea i i a .
Fins aquí no he pa la de inali a s. M'he
mogu en un e eny «objec iu», sense eme-
e judicis de alo e s la alidesa, u ili a
i
aplicació dels coneixemen s ob ingu s, de la
ins i ucció. AU hom jus i ica que la ins uc-
ció :po ésse anali zada des de l'es ic e e -
eny cien í ic i la Didhc ica és la menys dis-
cu ida de les Cikncies de 1'Educació. Pe b
ine i ablemen en a an en joc els alo s, és
a di , la ideologia mi jancan la qual jus i-
ica em el ((pe quk)) de la ins ucció. Segons
que la ins ucció s'apliqui a consolida i des-
en olupa l'escala de alo s admesape miipels
qui
pensen com
jo
com a desi jable, pod em
dona -li el quali ica iu d'ins ucció o ma i-
a, de o mació; en el cas con a i som da an
d'u ia ins ucció de- o ma i a, da an d'una de-
o nació. Vegem-ne alguns exemples.
La
pe sona que aplica els seus coneixe-
men s (ins ucció) de medicina a sal a i-
des la conside a íem o mada. La pe sona
que u ili za aques s ma eixos coneixemen s
pe a assassina la quali ica iem de de- o ma-
da (a més d'assassina). La ma eixa equi a-
lencia cald ia e amb la es a de coneixe-
men s kcnics
i
cien í ics. Pe b insis eixo que
els quali ica ius es donen semp e des d'una
de e minada concepció ideolbgica, sigui o
no majo i a ia, en un lloc
i
un momen his-
b ic; o s podem comp o a com ce es pe s-
pec i es ideolbgiques jus i iquen el oba o i,
la gue a, la seg egació, l'explo ació, la men-
ida, e c.
E:n da e e me, i abans de o na al ema
conc e que ens ocupa, la uni e si a a dis-
ancia, a egim que l'educacio' és un p océs
d'adquisició
i
i encia de alo s que guien la
co iduc a pe sonal. Aques p océs implica
o a la pe sona, no solamen la dimensió
in el.lec ua1 a la qual a e e encia la ins uc-
ció. L'educació comp en sen imen s, c een-
ces i ac i uds, i esul a mol di ícil, si no
impossible, edui el p océs de consecució a
un disseny ec iolbgic sis kmic, a nb la con-
següen plani icació i a aluació. La Pedago-
gia no ha a iba enca a a les quo es de cien-
i ici a de quk gaudeix la Didac ica. A egim
que l'educació au kn ica -no pas l'adoc i-
namen - demana la lliu e pa icipació del
subjec e educand en el p océs, i é en l'e-
xemple el mi jB més e icac pe a aconsegui
els seus p opbsi s: lliu e adquisició d'una es-
cala de alo s que o ien in un p ojec e pe -
sonal de ida, compa ible a nb la con i kn-
cia comuna i el espec e e s les al es pe -
so les.
Un cop di aixb, se'ns plan eja un in e o-
gan : qui és el esponsable de l'educació?
Ningú no dub a a que la amilia é espon-
sabili a immedia a i di ec a, pe o podem
di el ma eix de l'escola? Ca l Be ei e , en la
se a ob a Mus we Educa e? (1973), posa cla-
amen en dub e el d e de l'escola a educa ,
si pe educa en enem la imposició a o s els
alumnes d'un ma eix ipus de compo amen
i alo ació. El p oblema, no obs an aixb,
en enc que és de cai e epis emolbgic, ca ,
malg a que s'ho p oposés, l'escola no po
deixa d'in lui educa i amen . Anali zem la
qües ió.
Abans he a anga que el p incipal mi ja
educa iu és l'exemple, el model que p esen-
a l'educado anib les se es pa aules, els seus
e s i els seus silencis. Quan un p o esso
con iu unes quan es ho es dia ies a nb els
seus alumnes i aques s en e ells, o cosa-
men es p odueixen si uacions sob e les quals
cal alo a , sob e les quals p o esso i alum-
nes hauian d'aplica una no ma i a que aci
possible la con i kncia. Enca a més, ja que
la in ancia i l'adolesckncia enen la se a ida
social mol ediiida i cen ada en la ins i u-
ció escola -a es que la amilia edueix els
seus memb es
1
la ida con empo ania ha
dispe sa mol la se a acció-, cas de des-
possei l'escola de les uncions socials no hi
hau ia on eali za -les de mane a sis ema i-
ca
i
con inuada. Com a conclusió, doncs,
hem d'a i ma que du an la in ancia i l'ado-
lesckncia l'escola éspe se i pe necessi a una
ins i ució a nb inali a educa i a.
A a bé, el moinopoli gai ebé exclusiu que
enen la amília
i
l'escola desapa eix a mesu-
a que els educands amplien el seu ma c
social.
1
així a ibem a la Uni e si a , ins i u-
ció en la qual o hom es a d'aco d a dona -li
inali a s com a a la cul u ali zació, la p o-
essionah zació, la in es igació
...
1
ambé l'edu-
cació? Abans de espond e pe me eu-me e-
p odui un al e ex de
M.
Esco e , en oca-
sió d'un eball p esen a a la
IX
Reunió de
Gule pe (B asil, desemb e del 1980).
El ap endizaje no sólo ocu e en el aula,
a
a és de los lib os de ex o, sino en ese
ecosis ema ísico
i
i encia1 que se ex iende
desde los pasillos uni e si a ios,
la
ca e e ía,
la
biblio eca, las ac i idades depo i as
y
cul u ales, has a el diálogo con los p o eso-
es, el in e cambio de expe iencias con
sus
compañe os,
en
los eclamos pací icos o
iolen os. Todas
las
expe iencias que o -
man
pa e
del
odo in eg ado
és
lo
que
hace
que
el
es udian e enga sen ido de pe e-
nencia,
sea
jo en o adul o.
Es ic o almen d'aco d a nb el ex , ex-
cep e pel que a a la da e a ase. E ec i a-
men , és l'ecosis ema uni e si a i, al como
l'en én Esco e , allb que dona a en g an me-
su a el cai e o ma iu -i a nbé de- o ma iu-
a la ins ucció de les aules, ja que el p o es-
so é poques opo uni a s de con iu e a nb
els seus alumnes i, pe an , d'ac ua pa a-
digma icamen , pe o aques ecosis ema é
un signi ica di e en segons que es ac i de
jo es o d'adul s. Aques s da e s, a més de la
Uni e si a , es oben imme sos en un món
amilia a nb esponsabili a de cbnjuge, po -
se són pa es o ma es de amília, exe ceixen
una p o essió que els lliga a un medi labo al,
poden pe anye a un sindica , mili a en un
pa i polí ic, o ma pa d'associacions cul-
u al~, espo i es
...
i un lla g e ck e a que hi
pod iem a egi . La Uni e si a juga el ma-
eix pape educa iu que eia l'escola en els
in an s i adolescen s?
En anali za el ipus d'es udian s que hi ha
a les Uni e si a s a dis ancia, hom ad e eix
que es ac a d'alumnes que enen un ce
s a us social. Quk a a busca un adul a la
Uni e si a a dis ancia? P ecisamen una cul-
u ali zació o una p o essionali zació. Dei-
xa a d'ésse Uni e si a una ins i ució que
solamen li doni aixb? Segons el meu en en-
d e, la espos a és nega i a. Deixan de ban-
da que a dis ancia es poden aconsegui mol s
p opbsi s didac ics, més dels que suposen
els desconeixedo s del sis ema, el pun ona-
men al que a a ull assenyala és la impos-
sibili a que les Uni e si a s a dis ancia im-
posin el seu ecosis ema com l'únic alid pe
a c ea ac i uds i assumi alo s. No es po
compa a la Uni e si a p esencial amb la
de dis ancia pel que a aques pun , ca els
es udian s són di e en s i
han délsse
di e en s.
El p oblema, en o cas, so gi ia si les Uni-
e si a s a dis ancia es p oposessin de subs-
i ui les con encionals, di igin -se al ma-
eix ipus d'alumna ; alesho es sí que es p o-
dui a un bui que, com el ma eix Esco e
assenyala, solamen pod an ompli ap oxi-
man -se al maxim a les Uni e si a s con en-
cional~.
Desp és de les conside acions an e io s ja
puc di que no c ec en l'educació
sis ema z'ca
a
dis ancia. Ho jus i ico pe que a dis ancia no
és possible la unció pa adigma ica pe sis-
en , que és imp escindible en l'educació
sz's-
enía ica.
Sub a llo el e me ((sis ema ic)) pe -
que és el pun clau de la qües ió. Mi jangan
me odologies a dis ancia es poden aconse-
gui ac i uds i l'enca nació de alo s en els
alumnes, i de e s'aconsegueixen, pe o no
són i es p e isibles de i ades de la plani i-
cació sis ema ica del p océs ensenyamen -
ap enen a ge, i menys enca a es poden a a-
lua amb ce es ga an ies. Pe aques mo iu
semp e p ocu o u ili za la denominació
d'«ensenyamen a dis ancia)) pe a e e i -
me al sis ema i no el més gene ali za d'((edu-
cació a dis ancia)), sense enuncia , pe b, a
demana semp e una dimensió o ma i a als
ob jec ius didac ics.
Cc~m a sin esi inal esumi ia en els pun s
següen s el meu pensamen sob e el ema:
1.
No hi ha con adicció en e o mació i
ins ucció. To a ins ucció que s'impa eix
en un cen e escola ha d'ésse o ma i a.
2.
La dimensió o ma i a, és a di , l'apli-
caci6 de la ins ucció d'aco d amb uns alo s
educa ius, ha d'a iba ins a la Uni e si a a
dis alncia.
3.
La impossibili a d'ob eni mi jangan
l'exclusi a comunicació a dis ancia l'ecosis-
ema p opi de les ins i ucions con encio-
nals, jus i ica que l'ensenyamen a dis ancia
es di igeixi a un alumna que ingui al es
ecosis emes on pugui desen o lla les dimen-
sions a ec i a i social.
4.
En el cas que la Uni e si a a dis ancia
u1g;ui ompli un bui de les con encionals,
hau a de c ea un ecosis ema p esencial pe
aplica -lo als es udian s no-adul s. Pe b a e-
gim que aques a solució és semp e limi ada i
solamen jus i icable pe aons econbmiques
o polí iques, pe b no pedagbgiques. L'en-
senyamen a dis ancia demana, pe p incipi,
un alumna adul .
5.
L'a ibució de g ans p opbsi s educa-
ius a la Uni e si a semp e duu implíci a la
c eenca en la necessi a d'una mino ia di i-
gen p epa ada pel sis ema escola , ja que la
Uni e si a no és a la'abas de o s els ciu a-
dans. Ans al con a i, la c eenca en una edu-
cació col.lec i a que comp engui o s els &m-
bi s i ins i ucions de la ida social es a més
d'aco d amb el p incipi de la democ acia, de
denlana una educació pe manen pe a o s
els ciu adan s d'una ma eixa comuni a .