El sistema de transport públic i el Pla Intermodal del Transport a la Regió Metropolitana de Barcelona

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 24, ab il 1995, piigs. 113-127 EL SISTEMA DE TRANSPORT PUBLIC I EL PLA INTERMODAL DEL TRANSPORT A LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA MIGUEL ÁNGEL DOMBRIZ Enginye de camins, canals ipo s. Cap del Se ei de Planejamen i P omoció de T anspo s de la Gene ali a de Ca alunya SUMARI - 1. In oducció 4. Les p opos es del Pla ln e modal de T anspo 2. El sis ema de anspo exis en , enden- 4.1. Els se eis de anspo cies d'e olució 4.2. La in eg ació a i a ia 2.1. ~mbi e i o ial i uncional 4.3. El sis ema d'in o mació 2.2. Les ca ac e ís iques del sis ema de anspo 4.4. L'adap ació i millo a de les xa xes exis en de anspo 4.5. L'ampliació de les xa xes e o ia ies 3. Les endencies de la mobili a 5. Les eines pe a la eali zació de les p opos es del PIT ABSTRACT La Regió Me opoli ana de Ba celona es oba, pel que a a la mobili a , en un p océs accele a de me opoli ani zació. El lloc de esidencia i eball de la població coincideixen cada egada menys i aixo es adueix en un augmen de la in e de- pendencia i de la mobili a . Aques a mobili a no es a p ou ben se ida pel anspo públic a causa de, sob e o , la manca de la in eg ació de les se es xa xes i la di e si a de sis emes a i a is. Da an aques a si uació, el Pla ln e modal del T anspo es p oposa es abli una xa xa de anspo públic in eg ada amb la pa icipació de o s els modes i a ian s de I'o e a. Pe e -ho el Pla, que es oba en ase d'elabo ació, p oposa d'adop a un sis ema que pe me i la je a qui zació cla a dels se eis, la se a in eg ació a a és duna es uc u a de co ones, la millo a del sis ema d'in o mació al public, I'inc emen de la quali a del se ei i I'ampliació de les xa xes sob e es uc u a ixa pe al d'augmen a -ne la capaci a , la connec i i a i la pene ació u banes. Pe endega aques es p opos es cal una no a o gani zació adminis a i a de ca ac e conso cial amb la pa icipació de o es les adminis acions in e essades que es ableixi con ac es-p og ama amb les emp eses p es ado es dels se eis. Al ma eix emps cald ia c ea un ma c inance es able en el que pa icipessin els es ni ells de I'adminis ació (cen al, au onomica i local). La Región Me opoli ana de Ba celona se encuen a, en lo e e en e a mo ilidad, en un p oceso acele ado de me opoli ani- zación. El luga de esidencia y abajo de la población coinciden cada ez menos y es o se aduce en un aumen o de la in e dependencia y de la mo ilidad. Es a mo ilidad no es a lo su icien emen e se ida po el anspo e publico debido, sob e odo, a la al a de in eg ación de sus edes y a la di e sidad de sis emas a i a ios. An e es a si uación, el Plan ln e modal del T anspo e se p opone es ablece una ed de anspo e publico in eg ada con la pa icipación de odos 10s modos y a ian es de la o e a. Pa a ello, el Plan, que se encuen a en ase de elabo ación, p opone adop a un sis ema que pe mi a la je a quización cla a de 10s se icios, su in eg ación a a és de una es uc u a de co onas, la mejo a del sis- ema de in o mación al publico, el inc emen o de la calidad del se icio y la ampliación de las edes sob e es uc u a ija con el in de aumen a su capacidad, su conec i idad y su pene ación u bana. Pa a o ien a es as p opues as es necesa- io, po un lado, una nue a o ganización adminis a i a de ca ác e conso cial con la pa icipación de odas las adminis a- ciones in e esadas que es ablezca con a os-p og ama con las emp esas p es ado as de 10s se icios; po o o, c ea un ma co inancie o es able con la pa icipación de 10s es ni eles de la Adminis ación (cen al, au onomica y local). La Région Mé opoli aine de Ba celona se ou e, en ce qui conce ne la mobili é, dans un p océs accélé é de me opoli ani- sa ion. Le lieu de ésidence e celui du a ail dans la meme municipali é coinciden de moins en moins, e ceci se adui pa un acc oissemen de I'in e dépendance e de la mobili é. Ce e mobili é n'es pas su isammen desse ie pa le ans- po en commun aison, su ou , du manque d'in ég a ion des éseaux e de la di e si é des sys emes a i ai es. De an ce e si ua ion, le Plan ln e modal du T anspo se p opose d'é abli un éseau de anspo en commun in ég é a ec la pa - icipa ion de ous les moyens e ou es les a ian es de I'o e. Pou ce ai e le Plan, qui se ou e en phase d'élabo a ion, p opose d'adop e un sys eme qui pe me a la hié a chisa ion clai e des se ices, leu in ég a ion a a e s d'une s uc u e de cou onne, I'amélio a ion du sys eme d'in o ma ion au public, I'acc oissemen de la quali é du se ice e I'amplia ion des éseaux su une s uc u e ixe a in d'en augmen e la capaci é, la connec i i é e la péné a ion. A in de pou oi en ep en- d e ces p oje s il aud ai une nou elle o ganisa ion adminis a i e de ca ac e e conso cial a ec la pa icipa ion de ou es les adminis a ions in é essées qui é abli ai des con ac s-p og ammes a ec les en ep ises de se ices. En m&me emps il aud ai é abli un cad e inancie s able dans lequel pa icipe aien les ois ni eaux de I'Adminis a ion (cen ale, dépa e- men ale e locale). MIGUEL ÁNGEL DOMBRIZ EL SISTEMA DE TRANSPORT PUBLIC I EL PLA INTERMODAL DEL TRANSPORT A LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 1. In oducció opo uni a del sis ema de anspo públic pe o e- i , din e de cos os assumibles, la quali a de se - El sis ema de anspo public ha de e on a can- ei que la socie a mode na eclama, mi jancan is adicals en I'es uc u a de uncionamen de la I'es ablimen de cadenes de anspo en les quals Regió Me opoli ana de Ba celona. L'inc emen de cada mode i ipus de anspo assumeix la pa de eco egu en els ia ges quo idians, I1ampliaciÓ la cadena en que es mes e icien . de la Regió Me opoli ana, I1apa iciÓ de nomb oses . zones d'ac i i a amb baixa densi a , la eno ació ' Les ac uacions pe assoli el sis ema in eg a i les in ensa de la xa xa ia ia (din e i o a de les ciu- eines pe e -lo unciona ocupa an la da e a pa a s), són elemen s que condicionen o amen el d'aques a ponencia. epa imen modal dels ia ges me opoli ans a a o del anspo p i a , en de imen de les xa - 2. El sis ema de anspo públic exis en , xes de anspo públic con encional^. endencies d'e olució L'objec e d'aques a icle es la iden i icació 2.1. ~mbi e i o ial i uncional d'aques s elemen s de can i en I'es uc u a de la Regió Me opoli ana i una e lexió sob e com el sis- Les endencies obse ades de la mobili a que es ema de anspo públic po e on als can is i de allen mes enda an ens demos en que I'ambi ecupe a pa de la quo a de me ca pe duda. pe inen pe anali za el sis ema de anspo públic me opoli a es el de les se coma ques, Ba celones, Sens dub e, la in eg ació de les xa xes, ins a a Ma esme, Valles O ien al, Valles Occiden al, Baix sepa ades, d'au obusos i de e oca ils, u banes i Llob ega , Al Penedes i Ga a ( igu a 1). La mobili- in e u banes, escola s i no escola s, es I1única a dia ia din e d'aques e i o i ha can ia o a- Fon : Di ecció Gene al de T anspo s, SPPT, Gene ali a de Ca alunya. 115 -- - Municipi Nomb e Quilome es Milions de de 'línies ia ge s/any Ce danyola V. G anolle s El Masnou Ma a ó Molle V. Rubí Sabadell San Boi LI. San Cuga V. Te assa TOTAL 43 498,O 28,84 Fon : Di ecció Gene al de T anspo s, SPPT, Gene ali a de Ca alunya. men du an els úl ims quinze anys. A més, els can- is s'han in ensi ica adicalmen a pa i de 1986. La no a es uc u a de la Regió Me opoli ana es ca ac e i za sin e icamen pe I'exis encia d'un cen- e (Ba celona i els municipis dels ol an s) amb una ele adíssima densi a d'ac i i a (població, llocs de eball i a acció pe al es mo ius), d'un nomb e limi a de cen es d'una al a ca ego ia (les capi als coma cals i al es ciu a s) amb una ce a densi a d'ac i i a , i d'un nomb e mol ele a de pun s dispe sos pe o el e i o i amb una mol baixa densi a d'ac i i a (u bani zacions, polígons indus ials, cen es come cials, e c.). Pe al de e on a les necessi a s de anspo quo idia d'una egió me opoli ana amb I'es uc u- Xa xa e o ia ia Quilome es FGC Ca alunya Ca alans TOTAL Ren e' C1 72,4 C 2 99,O C3 36,7 C4 92,9 T am comú C1-C2 5,9 T am comú C1-C3- C4 83 T am comú C3-C4 5,3 TOTAL 320,5 105(20)2 50,3 Xa xa de supe ície Quilome es Línies Milions de ia ges/any U ba G anolle s, el Masnou Ma o ell, e c. 498,O 43 28,84 ln e u ba EMT 44 1 21,9 DGT 3.500 15.1 TOTAL 3.941 37,O ' Comp abili zan o s els ia ge s de odalia. En e pa en esi el nomb e d'es acions de Ren e comunes. Fon : Di ecció Gene al de T anspo s, SPPT, Gene ali a de Ca alunya. FMB L 1 20,8 30 - L3 14,O 2 1 - L4 20,4 2 5 - L5 16'6 2 3 - TOTAL 71,8 99 284,6 FGC Sa ia i Tibidabo 9 13 20,8 Rodalia Ca alans 7,9 7 4,1 TOTAL 16,9 20 24,9 Ren e' C1 83 8 (6)' C2 68 5 (2) C3 32 6 (6) C4 4,2 9 (6) T am comú C1-C2 5,9 T am comú C1-C3- C4 8'3 T am comú C3-C4 5,3 TOTAL 44,5 TOTAL 133,2 147 309,5 Xa xa de supe ície Quilome es Línies Milions de ia ges/any TB 629,3 76 199,9 Al es xa xes u banes 53,2 9 25,7 ln e u ba 187,7 22 26,6 TOTAL 870,2 107 252,2 ' Comp abili zan o s els ia ge s de odalies. En e pa en esi el nomb e d'es acions de Ren e comunes. Fon : Di ecció Gene al de T anspo s, SPPT, Gene ali a de Ca alunya. a desc i a abans, cal un sis ema de anspo poli ana s'hau a de comp a amb o s els sis e- complex capac de dona espos a a si uacions mes de anspo : mol di e en s de la demanda i capac de uncio- na d'una mane a in eg ada. L'unica possibili a - Les xa xes e o ia ies de Ren e, FMB i FGC. que el uncionamen del anspo públic sigui - La xa xa d'au obusos in e u bans de la Gene- economicamen iable es que mol s dels ia ges ali a i de I'EMT. es eali zin g acies a I'es ablimen de cadenes - Les xa xes u banes d'au obusos. modals en les quals cada baula ingui les ca ac e- - La xa xa de se eis de anspo escola . is iques (capaci a , eloci a come cial, e c.) ade- quades. Pe an , a i de dona espos a a les L'al a condició que hau a de compli el sis ema necessi a s de anspo de la Regió Me o- se a I'ap o i amen de ecnologies a ancades pe 117 1981 1986 1991 . . C> Via ges in a nunicipals. Mobili a obligada - Via ges in e municipals Fon : Di ecció Gene al de T anspo s, SPPT, Gene ali a Fon : Di ecció Gene al de T anspo s, SPPT, Gene ali a de Ca alunya. de Ca alunya. al d'ob eni la millo quali a de se ei possible Les ca ac e ís iques p incipals de les xa xes e o- amb el mínim cos de p oducció del se ei. ia ies i d'au obusos de cada un dels subambi s es poden eu e a les aules 1, 2 i 3. 2.2. Les ca ac e ís iques del sis ema de anspo exis en En el u u p ope , la xa xa de me o de Ba celona Din e de la Regió Me opoli ana es poden iden i i- es eu a ampliada amb la línia 2 i ind a 80 km de ca dos subambi s a e ec es d'analisi de la xa xa xa xa i 108 es acions. de anspo : L'elemen clau que ca ac e i za el sis ema de - La conu bació de Ba celona. anspo es la manca d'in eg ació de les xa xes, la - Les ciu a s in e medies i el e i o i d'ac i i a qual cosa és imp escindible pe al que el sis ema dispe sa que con o ma I'ambi me opoli a. de anspo pugui dona espos a a les necessi- ¡ a oblig 51 :anics. R celona 1 Mmbi del PIT. Fluxos de ia ges Figu a 5. Repa imen modal dels ia ges in e coma cals. Mobili [ada, 191 mec legió Me opoli a 1991 (dades en mile ! Ba 1 981-1991 - Fon : Di ecció Gene al de T anspo s, SPPT, Gene ali a de Ca alunya. a s de desplacamen dels ciu adans d'una mane a economicamen iable. A la xa xa e o ia ia me opoli ana enim ac ual- men es amplades de ia di e en s, dues emp e- ses p es ado es del se ei i, el que és més elle- an , les xa xes es oben mol p ope es pe o no es c euen (Sabadell, Te assa, Ma o ell), la qual cosa impedeix que es puguin eali za i ine a is combina s (pe exemple, un i ine a i Man esa-San Cuga es pod ia e mol més acilmen si les xa - xes de Ren e i dels FGC es c euessin a Te assa). / I T en . Me o Boi L Cohe V. Emp esa / I Fon : Di ecció Gene al de T anspo s, SPPT, Gene ali a de Ca alunya. L'al e elemen clau que ca ac e i za la manca d'in e g acio de les xa xes és la inexis encia d'un sis ema a i a i uni ica . El Pla de Me o de 1984 iden i ica a aques p ojec e com el p io i a i din e del anspo me opoli a. L'any 1992 es a dona un ímid pas cap a la in eg ació amb la c eació de la T-MES a la zona a i a ia A. Tanma eix, du an els úl ims dos anys els a encos en aques p ojec e han es a inexis en s. 3. Les endencies de la mobili a Si s'anali zen els esul a s de les enques es de mobili a obligada del 1981, 1986 i 1991 es T en Me o Bus Co xe Vehicle Mi jans A peu TOTAL emp esa mecanics Ba celones 1981 1986 1991 Ma esme 1981 1986 1991 Valles O ien al 1981 1986 1991 Valles Occiden al 1981 1986 1991 Baix Llob ega 1981 1986 1991 Ga a 1981 1986 1991 Al Penedes 1981 1986 1991 poden ex eu e les conclusions següen s: - El nomb e de ia ges in e ns a cada una de les coma ques ( igu a 2) es man é p ac icamen cons an si excep uem el Ba celones, coma ca que palesa una o a endencia a la baixa (1,3 milions de ia ges in e ns el 1981 i 1,l milions el 1991). - El nomb e de ia ges in e ns als municipis a c éixe en el pe íode 1981-1986, men e que en el pe íode 1986-1991 a disminui ins a si ua - se so a del ni ell de 1981. Una al a egada, el Ba celones és la coma ca que p esen a més ma cadamen aques a endencia (passa d'l, 1 milions de ia ges el 1981 a 900.000 ia ges el 1991). El nomb e o al de ia ges in e ns als municipis ha ingu I'e olució següen : Any 1981 : 1.790.000 ia ges/dia Any 1986: 1.724.000 ia ges/dia Any 1991: 1.567.000 ia ges/dia T en Me o Bus Co xe Vehicle Mi jans A peu TOTAL emp esa necanics Ba celones 1981 1986 1991 Ma esme 1981 1986 1991 Valles O ien al 1981 1986 1991 Valles Occiden al 1981 1986 1991 Baix Llob ega 1981 1986 1991 Ga a 1981 1986 1991 Al Penedes 1981 1986 1991 - En can i, els ia ges in e ns a les coma ques - Si s'anali zen els luxos de ia ges in e coma - pe o que can ien de municipi ( igu a 3) p esen- cals ( igu a 41, es posen de mani es inc emen s en poca a iació en e 1981 i 1986, men e del nomb e de ia ges amb des inació el Ba - que c eixen de o ma espec acula en e 1986 celones en e 1981 i 1986 i un inc emen gene- i 1991 (són eqüen s inc emen s del 50% en ali za de o es les elacions en e 1986 i 1991. cinc anys). L'e olució del global de ia ges El nomb e o al de ia ges in e coma cals ha in- d'aques ipus es: gu I'e olucio següen : Any 1981: 287.000 ia ges/dia Any 1986: 280.000 ia ges/dia Any 1991 : 363.000 ia ges/dia Any 1981: 194.000 ia ges/dia Any 1986: 210.000 ia ges/dia Any 1991 : 300.000 ia ges/dia