La mobilitat obligada i els àmbits funcionals a la Regió Metropolitana de Barcelona

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 24, abril 1995, p2gs. 51-67 JOAQUIM CLUSA Economista. Director de Serueis d'Estudis Territorials de la Mancomunitat de Municipis de ldrea Metropolitana de Barcelona SUMARI 1. Presentació: mobilitat obligada, relacions de base diaria, estructura territorial i serveis públics 2. Variables definidores de la mobilitat obligada 3. Les dimensions basiques de mobilitat per treball i per estudi: municipis de Catalunya en quatre ambits 4. Els condicionants de la mobilitat. L'evolucio de la residencia i I'activitat economica a I'area de Barcelona (1975-1991) 5. Modes de transport: el creixement del transport privat 6. Integració territorial i nivells funcionals 7. Conclusions: tendencies i escenaris d'activitat economica, població resident, mobilitat i estructura territorial ABSTRACT El treball es proposa oferir una panoramica de I'evolució de la mobilitat obligada, aixi com dels seus condicionants i les seves implicacions espacials a la Regió Metropolitana de Barcelona. Després d'establir unes premises metodologiques sobre les fonts d'informació (les dades patronals i censals), la terminologia utilitzada i els quatre ambits territorials en que, a efectes d'analisi, s'ha dividit el territori catala, es presenten les magnituds basiques de la mobilitat obligada i la seva evo lució. D'aquestes es dedueix que la mobilitat s'ha incrementat notablement en el periode 1986-1991. L'increment ha estat especialment rellevant en la mobilitat per treball que ha vist augmentar el nombre de viatges en un 24%, tot passant 1.818.849 a 2.255.430 per al conjunt de Catalunya. Territorialment els increments es concentren en I'area i Regió Metropolitana de Barcelona, i han anat acompanyats d'un augment, en termes absoluts i relatius de la utilització de vehicle privat en els desplacaments. Des del punt de vista funcional aixo ha implicat un aprofundiment de la interdependencia entre els diversos municipis i ambits que conformen la Regió Metropolitana. En el futur, cal esperar un aprofundiment d'aquestes tendencies de creixement de la mobilitat obligada, amb la consegüent demanda d'infrastructura de transport i xarxa viaria, aixi com el potencial afebliment de les polaritats metropolitanes, afebliment que, a parer de I'autor, ha de ser evitat a través de mesures compensatories de planejament i de provisió de serveis i infrastructures. El trabajo se propone ofrecer una panorámica de la evolución de la movilidad obligada, asi como de sus condicionantes y sus implicaciones espaciales en la Región Metropolitana de Barcelona. Después de establecer unas premisas metodológt cas sobre las fuentes de información (10s datos padronales y censales), la terminologia utilizada y 10s cuatro ámbitos terrt toriales en 10s que, a efectos de análisis, se ha dividido el territori0 catalán, se presentan las magnitudes básicas de la movilidad obligada y su evolución. De éstas se deduce que la movilidad se ha incrementado notablemente en el periodo 1986-1991. El incremento ha sido especialmente relevante en la movilidad laboral, que ha visto aumentar el número de viajes en un 24%, pasando de 1.818.849 a 2.255.430 para el conjunt0 de Cataluiia. Territorialmente, 10s incrementos se concretan en el área y la Región Metropolitana de Barcelona y han ido acompañados de un fuerte aumento, en términos absolutos y relativos, de la utilización del vehiculo privado en 10s desplazamientos. Desde el punto de vista funcional este incremento de la movilidad ha implicado una profundización de la interdependencia entre 10s distintos municipios y ámbt tos que conforman la Región Metropolitana. En el futuro, se espera un agudizamiento de estas tendencias de crecimiento de la movilidad obligada, con la consiguiente demanda de infraestructura de transporte y red viaria, asi como el potencial debilitamiento de las polaridades metropolitanas, debilitamiento que, en opinión del autor, debe ser evitado a través de medidas compensatorias de planeamiento y de provision de servicios y de infraestructuras. Le travail se propose d'offrir une panoramique de I'évolution de la mobilité obligée ainsi que de ses conditions et de ses implications spaciales dans la Région Métropolitaine de Barcelona. Apres avoir établi des premisses méthodologiques sur I'origine de I'information (les données de recensement) la terminologie utilisée et les quatre secteurs territoriaux dans les quels, aux effets de I'analyse, le territoire catalan a été divisé, I'auteur présente les magnitudes basiques de la mobilité obligée et de son évolution. De ces magnitudes on peut déduire que la mobilité a augmenté notablement de 1986 a 1991. L'accroissement a été spécialement relevant dans la mobilité du travail, qui a vu augmenter de 24 % le nombre de voya ges, passant de 1.818.849 a 2.255.430 pour I'ensemble de la Catalogne. Territorialement, les augmentations se concen trent dans I'aire et la Région Métropolitaine de Barcelona et ont éte accompagnées d'un accroissement, en termes abso luts et relatifs, de I'utilisation de la voiture privée pour les déplacements. Du point de vue fonctionnel ceci a impliqué un approfondissement de I'interdépendance entre les diverses municipalités et les secteurs qui configurent la Région Métropolitaine. Dans le futur, il faut s'attendre a un approfondissement de ces tendances de croissance de la mobilité oblt gée avec la conséquente demande d'infrastructure de transport et du réseau viaire, ainsi que du potentiel affaiblissement des polarités métropolitaines, affaiblissement qui, d'apres I'auteur, doit etre évité par des mesures compensatoires d'amC nagement et de provision de services et d'infrastructures. LA MOBILITAT OBLIGADA I ELS ~BITS FUNCIONALS A LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA ~Next to the weather, the journey to work rnust be one the most cornrnon topics for polite conversation in Britain, reflecting a situation in which the majority of employed people (over three-quarters in 1966) travel to their work by sorne rnechanichal means - public transport, car, van, or bicycle.. M. W. Srnart (1974) 1. Presentació: mobilitat obligada, relacions de base diaria, estructura territorial i serveis públics El títol del seminari Els reptes de la mobilitat urbana futura a I'area de Barcelona ja incorpora una part de la problematica que s'ha de tractar en relació amb la mobilitat, com és el concepte i la delimitació de ~I'area de Barcelona.. Es tracta d'una denominació que es pot posar al costat d'altres títols que poden expressar continguts semblants, pero no exactament iguals, com ara sarea i regió me trop oli tan es^, xarea metropolitana. o comarques metropolitanes.. La mobilitat obligada s'estudiara des del punt de vista de la xifra de persones que tenen ocupació i que fan viatges o no es desplacen en relació amb la seva residencia. La referencia al nombre de viatges sera mínima i es deixa per altres articles d'aquesta publicació, que tractaran els modes de transport. La distinció entre .relacions de base diaria. i .relacions de base periodican continua sent operativa. Pero les funcionalitats territorials evolucionen i canvien en les formes de treball no diari, treball a *deshores. o treball a [[casan. D'aquí I'interes de definicions com la de .població setmanal mitjana. i, cada vegada mes, ciutats que no dormen mai del tot.. Les funcionalitats de base diaria són des de moltes perspectives les més determinants de la ciutat per. que estableixen la distancia maxima entre la residencia i el treball. El concepte de .mercats de treball. o de .sistema urban emfatitza la possibilitat dels canvis de residencia i de lloc de treball sense canviar de llocs de treball i de residencia, respecti-' vament. La informació que s'utilitzara correspon de forma majoritaria a les dades censals de 1991, que van comencar a fer servei a comencaments de 1993, i de les quals disposem de versió definitiva des de mitjans del 1994. Tanmateix, cal tenir present que avui la distribució de I'activitat económica i la població no és ja la mateixa. Els dos canvis basics han estat els següents: a) El municipi de Barcelona té saldos negatius de migracions per canvis de domicili de unes 15.500 persones anuals en els anys 1991 a 1993, front a les 13.500 que va tenir en el període 1987-1990. b) L'ocupació del regim general de la Seguretat Social (amb alguns problemes d'abast per I'aproximadament quarta part del regim d'autonoms i de la sobrevaloració de Barcelona per les declaracions als domicilis de les centrals) va enregistrar les següents variacions en I'ocupació total del període compres entre el mes de desembre de 1991 i el mes de marc de 1994: Barcelona: -13'2%; primera corona metropolitana: -7'0%; segona corona metropolitana: -4'4%; resta de Catalunya: -9'2%; total de Catalunya: -9'7%. Les conclusions quantitatives s'hauran de matisar amb les proporcions anteriors. Es tracta, de fet, de la continuació del model que ja s'ha produ'it en d'altres moments: I'area de Barcelona guanya pes a Catalunya en períodes d'expansió i en perd en períodes recessius. Al llarg de I'exercici que segueix es fara servir la desagregació de Catalunya en quatre ambits territorials que poden ajudar a sistematitzar un fenomen complex com és la mobilitat, Entre la individualització del municipi de Barcelona (27,1% de la població resident de Catalunya i 33'8% de I'ocupacio localitzada) i el conjunt de Catalunya es consideren dos ambits metropolitans i un tercer corresponent a la [cresta de Catalunya.. L'us de les expressions .resta de. o .primera o segona corona metropolitana. és d'us corrent en la presentació d'estadístiques en I'experiencia comparada amb expressions com remaining o first ring. És important ressaltar que des del punt de vista 2. Variables definidores de la mobilitat estadístic és corrent a Europa 1'6s d'unitats estaobligada dístiques i no administratives que ajudin a explicar el creixement en extensió de les ataques urbanes. Segons la metodologia original establerta per i dels fenomens metropolitans. L'us de les comarSmart, cada municipi o grup de municipis queda ques ajuda només parcialment en aquesta tasca. definit per les variables següents: La primera corona metropolitana correspon als 31 municipis que junt amb Barcelona constitueixen I'Entitat Metropolitana de Serveis Hidraulics, amb 5 municipis més de I'ambit del vigent Pla General Metropolita. La segona corona metropolitana correspon als 130 municipis addicionals als anteriors (sense incorporar encara el recentment constitui't de Ciutat Badia) que formen les 7 comarques del Pla Territorial Metropolita de Barcelona; després de I'aprovació del Pla Territorial General de Catalunya el passat 16 de marc constitueix I'ambit funcional metropolita i en algunes redaccions ~area metropolitana.. Aquests dos ambits representen el 23,7% i el 20,2%, respectivament, de la població resident de Catalunya. Es reitera que I'exercici no es fara en nombre de viatges diaris de la mobilitat obligada, sinó de persones. Aixo vol dir viatges/dia en un sentit; per sortides si es mira com a població resident o per entrades si es mira per llocs de treball1. ' La major part de les elaboracions que segueixen sobre la mobilitat obligada i els ambits funcionals a la Regió Metropolitana s'han realitzat a la Direcció de Serveis d10rdenaciÓ Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de llArea Metropolitana de Barcelona amb la finalitat de ser publicades al llibre, de proxima edició, Dinamiques metropolitanes a Yarea i regió de Barcelona. La realització del seminari i I'edició de Papers abans de la publicació del llibre explicara algunes divergencies a les concIusions. El seminari va servir per a verificar conclusions parcials i donar-li el context de la mobilitat no obligada al municipi de Barcelona i a I'ambit de I'Entitat Metropolitana del Transport, així com d'alguns resultats de I'Enquesta de Transit a l'area Metropolitana del mateix Institut dlEstudis Metro~olitans de Barcelona. - Població ocupada resident (POR). Conjunt de persones actives que tenen una ocupació laboral i que resideixen en un municipi o grup de municipis, hi tinguin o no el lloc de treball. Aquesta variable s'ha qualificat també com la població ocupada de nit de I'ambit considerat. - Llocs de treball localitzats (LLTL). Conjunt de persones ocupades que treballen en un ambit, hi tinguin o no la residencia. Es pot qualificar també com la població ocupada de dia de I'ambit considerat. - Població ocupada resident que hi treballa (POR/D). Correspon als llocs de treball localitzats ocupats per residents (LLTL/D). És la mobilitat interna que no es desplaca fora de I'ambit. - Població ocupada resident que treballa fora de I'ambit (POR/F). És la mobilitat exterior de sortida: POR/F = POR-POR/D POR-LLTL/D. - Llocs de treball localitzats ocupats per no residents (LLTL/F). És la mobilitat exterior d'entrada: LLTL/F = LLTL-LLTL/D = LLTL-PORB. - Autosuficiencia per població ocupada resident (%POR/D). Percentatge de la població ocupada resident que treballa en un ambit respecte de la POR total del mateix: % POR/D = [(POR/ D)* 100)/ POR] = [(LLTL/D)* 100/PORl. Es qualifica també ~~d'autocontenció~ per població ocupada resident. L'autor vol agrair I'ajuda material de la redacció de - Autosuficiencia per llocs de treball localitzats Papers per acabar la versió final d'aquest article. L'agra'iment s'ha de fer extensiu també a I'equip de tre- (%LLTL/D). Percentatge de la població ocupada ball que ha elaborat el llibre de referencia i especialment resident que treballa a I'ambit respecte dels a Santiago Juan, Josep Serra, Emili Garcia, Ramon TorLLTL totals de I'ambit: % LLTL/D = ra i Montserrat Otero. [(POR/D * 100) /LLTLl = (LLTL/D * 100)/LLTL). - Obertura per població ocupada resident La matriu d'interrelació mes elemental es la for- (%POR/F). Percentatge de la POR que treballa mada pels fluxos de mobilitat residencia-treball fora de I'ambit respecte de la POR total de entre dos municipis o ambits territorials, segons I'ambit. És el percentatge de sortides: % POR/ I'esquema i exemple que pot veure's en les taules F = (POR/F*lOO)/POR = (100-% POR/D). 1 i2. - Obertura per llocs de treball localitzats (%LLTL/ F). Percentatge dels LLTL ocupats per residents Els percentatges d'autosuficiencia per POR i LLTL a d'altres ambits respecte dels LLTL totals de de cada ambit presentats al costat de cada nom I'ambit. És el percentatge d'entrades: % LLTL/ són el resultat de la diagonal principal (mobilitat F = [(LLTL/F* 100) LLTL] = [(100-% LLTL/D)I. intramunicipal) respecte del total de POR i LLTL de cadascun. Els fluxos A-B i B-A (mobilitat extraEl resum de les dades de mobilitat d'un municipi o municipal) afegits a la diagonal principal produeigrup de municipis són els dos percentatges d'autoxen els percentatges d'autosuficiencia de cada suficiencia o els seus complementaris d'obertura. municipi en el conjunt, presentats a la últ~ma fila i En general, els percentatges d'autosuficiencia que columna. L'autosuficiencia del conjunt es el resulquallfiquen un municlpi o ambtt es presenten entre tat de referlr el .TOTAL (A+B)n als totals de POR i parentesi al final del nom separats per un .-. i LLTL, respectivament, del conjunt [POR (A+B) I sense I'indicador del .%n. LLTL(A+B)I. Ongen/Destinac~o Arnb~t Arnb~t Total Total % A B A-B POR POR/D %LLTL/D %LLTL/D ~rnblt A (% POR/D) A-A A-B Totals POR (A) % Arnb~t B (% POR/D) B-A B-B Interns POR (B) % Total A-B Totals Interns Total (A+B) POR (A+B) (%) TOTAL LLTL LLTL (A) LLTL (0) LLTL (A+B) % LLTL/D % % (%I Font: Clusa, J. I Rodríguez-Bachiller, A. (1992). '~auln 2. Mahiu d'in~rrelecib pels Mos de m@~~~~@~k-treball. Model tedric: exemple -. - Ongen/Destinacio Arnb~t A Arnbit B Total AB Total % (50%) (50%) POR POR/D Arnb~t A (75%) 150 30 180 200 90 ~rnb~t B (50%) 1 O0 200 300 400 7 5 Total AB 250 230 480 600 80 TOTAL LLTL 300 400 700 % LLTL/D 83% 58% 69% Font: Clusa, J. i Rodríguez-Bachiller, A. (1992). 5 5 Taula 3. Mgs>i!itat obligada segons rnotjus: població ocupada i població escolar. Catalunya 1W6 i 1991. Per hbits brrltodals Treball Estudi Total Variació 1986-1991 Percentatge 1986 1991 1986 1991 1986 1991 Treball Estudi Total Barcelona 526.671 623.930 377.132 339.460 903.803 963.390 18,5 -10,O 6,6 Resta area metropolitana 372.036 500.712 351.607 333.727 723.643 834.439 34,6 -5,l 15,3 Total area metropolitana 898.707 1.124.642 728.739 673.187 1.627.446 1.797.829 25,l -7,6 10,5 Resta Regió Metropolitana 344.356 455.163 275.794 282.541 620.150 737.704 32,2 2,4 19,O Total Regió Metropolitana 1.243.063 1.579.805 1.004.533 955.728 2.247.596 2.535.533 27,l -49 12,8 Resta Catalunya 575.786 675.625 380.360 388.426 956.146 1.064.051 17,3 2,l 11,3 TOTAL Catalunya 1.818.849 2.255.430 1.384.893 1.344.154 3.203.742 3.599.584 24,O -2,9 12'4 Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades pe; l'lnstitut dlEstadistica de Catalunya. Taula 4.. Pmpmhns d'entredes i sartidw deb municipis de residkncia p& motius de treball i estudi. Catalunya 1986 i 1991. Per Bmbits terxRorials Municipi Treball Estudi Percentatge Percentatge Percentatge Percentatge d'entrades de sortides d'entrades de sortidesber per blaces per POR per LTL escolars residents escolars localitzades 1986 1991 1986 1991 1986 1991 1986 1991 Barcelona 12,7 16,5 27,l 31,5 2,7 5,o 12,6 17'9 Resta area metropolitana 61,7 63,4 46,O 51,9 16,l 21,4 10,9 16'6 Total area metropolitana 32,9 37,4 32,7 38,3 92 13,2 11,9 17,3 Resta Regió Metropolitana 31 ,O 40,O 30,8 38,7 17,2 23,8 12,4 17,7 Total Regió Metropolitana 32,4 38,l 32'2 38,4 11,4 16,3 12,O 17,4 TOTAL Catalunva 29.3 34.9 - - - - - Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades per I'lnstitut d'Estadistica de Catalunya. Taula 5. Prop~wions de sortMer o entrades als rnwicipis de residents a Barcelona pw motlus de treball i estudi. Catalurrya 1986-1991. Per hbits territorials . . - - - . . Percentatge d'em~ssió Percentatge d'atraccio Percentatge d'emiss~o Percentatge a'atracc~ó a aic cel ona des dearc el ona a Barcelona des de Barcelona 1986 1991 1986 1991 1986 1991 1986 1991 Barcelona 86,6 83,5 72'2 68,5 97,3 95,O 87,4 82,l Resta area metropolitana 37'2 36,O 16,l 18,O 8,7 11,8 2,5 3,9 Total Brea metropolitana 66,l 62,4 55,7 51,6 54,5 53,7 49,9 47,3 Resta Regió Metropolitana 7,5 93 5,4 62 4,4 5,8 0,4 1,l TOTAL Regió Metropolitana 49,9 47,2 41,8 38,9 40,8 39,6 37,2 34,8 Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades per I'lnstitut dlEstadistica de Catalunya. % POR/F % LTL/F < 25% 25-50% >50% Total 1986 1991 1986 1991 1986 1991 , 1986 Percentatge 1991 percentatge < 25 340 115 50 33 . 9 3 399 43 151 17 25-50 217 274 120 162 42 47 379 40 483 51 ~. >50 31 73 86 117 45 117 162 17 307 32 TOTAL 588 462 256 312 96 167 940 941 Percentatge 63 49 27 33 10 18 % POR/F < 5.000 hab. 5.000 20.001 hab. >100.000 hab. Total 20.000 hab. 100.000 hab. 1986 1991 1986 1991 1986 1991 1986 1991 1986 1991Percentatge <10 7 7 7 6 O 1 O 1 1 85 8 0,9 10-25 263 113 3 7 21 9 7 5 4 314 145 15,4 26-50 342 424 3 1 48 6 8 O 1 379 481 51,l > 50 123 256 20 30 16 18 3 3 162 307 32,6 TOTAL 805 800 94 99 32 33 9 9 940 941 Percentatge 86 85 10 10,5 3 3,5 1 1 100,O Font: Castanyer, M. et al (1994). % LTL/F < 5.000 hab. 5.000 20.001 hab. >100.000 hab. Total Percentatges 20.000 hab. 100.000 hab. <10 142 2 O O 144 15,3 10-2 5 284 32 4 4 324 34,4 26-50 244 39 18 5 306 32,5 > 50 130 26 11 O 167 17,7 TOTAL 800 99 33 9 94 1 Percentatge 85 10,5 3,5 1 100,O Font: Castanyer, M. et al (1994). Regió Metropolitana i la resta (milers de persones ocupades) de Catalunya) i permeten I , observar els volums absoluts IntPrns (rrsldencla I treball de la mobilitat així com les - Fluxos pntrp arnbfts proporcions d'entrades i sorp10 000 persones) tides en relació amb la poblaL ' I cio ocupada resident i als llocs de treball localitzats, respectivament, pels muL nicipis de cada un d'aquests ambits, referides a les dates censals de 1986 i 1991. Al costat d'un augment de la mobilitat obligada per treball, en el període d'expansió economica 1986-1 991 (del Font: Mancomunitat de Municipis de llArea Metropolitana (1995); Dinamiques 24% a Catalunya i del 34,6% Metropolitanes a ~'Area i la Regió de Barcelona. als municipis de la primera corona), hi destaca una reducFigura 2. Mobilitat residencia-escola, 1991. Fluxos entre ambits ció de la població escolar del (milers d'estudiants) - -- -. 7,6% a I'area metropolitana en el mateix període per I'efecte. Es destaca la característica LSCO~~S restdents Lloc? ~stud~ - Fluxoz pntrp arnblts de metropolitan ni tat^ aplicable Catalunya 1986.1991 t (,I0 000 Pstud~ants) a gran part del territori catala: I ' (Fluxos 1986) Vailarh (1,) 1986-1991 I'any 1991, en el conjunt de 388 (380) Catalunya el 34,9% de les per- - sones amb ocupació treballaven en un municipi diferent del L de residencia; es aquest un tana, que va ser del 37,4%, o dels municipis de la segona corona, que va ser del 40%. Aquestes informacions poden Font: Mancomunitat de Municipis de rea Metropolitana (1995); Dinamiques ser complementades tot agreMetropolitanes a 1'~rea i la Regió de Barcelona. gant les dades no per ambits 3. Les dimensions basiques de la mobilitat territorials, sinó atenent a d'altres variables. Així, per treball i per estudi: municipis les taules 6, 7 i 8 presenten la mobilitat laboral a de Catalunya en quatre ambits partir de I'agregació dels municipis catalans segons els seus nivells d'entrades i sortides (taula 6) o la En les taules 3, 4 i 5 les dades es presenten agreseva grandaria poblacional (taules 7 i 8). L'any gades pels quatre ambits territorials de referencia 1991, el 32% dels municipis de Catalunya tenia (la ciutat de Barcelona, I'area metropolitana, la unes sortides per treball superiors al 50% de la població ocupada resident, mentre que cinc anys enrera nomes presentava aquesta intensitat el 17% dels municipis. L'alta mobilitat laboral per sortides coincideix en molts casos amb una elevada mobilitat per entrades, de forma que dels 780 municipis amb sortides superiors al 25%' I'any 1991, 443 també tenien entrades que superaven el 25% dels llocs de treball localitzats. 4. Els condicionants de la mobilitat. L'evolució de la residencia i l'activitat economica a I'area de Barcelona (1975-1991) Les dades sobre els volums de mobilitat presentades en I'apartat anterior mostren un augment molt considerable de la mobilitat laboral durant el període 1986-1991. Auglocalitzats de la ciutat, I'area i Regió Metropolitana de Barcelona, 1969-1991 - Poblac~O ocupada res~dent BCN - Llocs de treball localltzats BCN Llocs de treball local~tzats AMB - Llocs de treball localitzats RMB Font: Mancomunitat de Municipis de rea Metropolitana (1995); Dinamiques Metropolitanes a 1'~rea i la Regió de Barcelona. Figura 4. Pesos-aaCatalunya de'la p061ació i els llocs de treball de la ciutat, I'area i la Regió Metropolitana de Barcelona, 1969-1991 - Poblac~ó res~dent BCN - Llocs de treball localltzats BCN - Llocs de treball localltzats AMB Poblac~ó res~dent AMB - Llocs de treball localttzats RMB - Poblac~ó res~dent I RMB ment que s'ha vist acompa- ' I Font: Mancomunitat de Municipis de rea Metropolitana (1995); Dinamiques nyat d'una disminució general Metropolitanes a ldrea i la Regió de Barcelona. dels nivells d'autosuficiencia i d'una major interrelació entre els diversos ambits d'analisi. Els resultats d'aquesta evolució s'han representat en les figures 1 i 2, en les quals s'ha volgut grafiar el volum dels fluxos generats i atrets I'any 1991 per cada un dels quatre ambits d'analisi per motius de treball i estudi, així com el creixement d'aquests fluxos entre 1986 i 1991. Aquesta evolució de la mobilitat ha estat condicionada pels canvis en el poblament i en la localització de les activitats economiques. Aquests canvis, representats graficament en la figura 3, han implicat en els darrers anys creixements mes alts de llocs de treball en la primera i la segona corona metropolitana que no pas a Barcelona. D'altra banda, tant Barcelona com I'area metropolitana, expressant la importancia dels fenomens de la descentralització d'activitat i residencia han perdut població en termes absoluts. Un i altre factor han fet variar el pes relatiu de cada un d'aquests ambits sobre el conjunt de Catalunya (figura 4) i han potenciat I'increment -en nombre i llargaria dels desplacamentsde la mobilitat laboral. 5. Modes de transport: el creixement del transport privat Establertes les grans magnituds del volum i la direcció dels fluxos de la mobilitat, hom pot passar a analitzar la seva distribució entre els diversos nostics de la Comisión de Expertos de Urbanismo de novembre de 1994. h) En relació als dMicit urbans I'avaluació de les necessitats infrastructurals, de dotacions i de millores ambientals de I1.area de Barcelona. en el marc del Pla Territorial Metropolita (és a dir, el llistat comptable de [[I'estudi economic i financer. com a mínim) és un treball necessari, aixi com la concertació de les prioritats i el financament per part de totes les administracions; són els ~programes integrats i estrategicsm. Són també els ~programes de mínims~, com el de IIEntitat del Transport respecte del Pla lntermodal de Transports, encara no tancat. i) L'allargament de la mobilitat residencia-treball es pot considerar més un benefici social de I1aglomeraciÓ metropolitana que només un increment de costos socials. La relació entre uns i els altres dependra especialment de la qualitat de I'oferta d'infrastructures pel transport col.lectiu i pel transport individual. Els nivells diferencials de renda per persona (5% respecte dels valors mitjans de Catalunya i 29% respecte dlEspanya) justifiquen financaments especials. Els diferencials també justifiquen inversions de millora mediambiental, complementaries a les inversions en infrastructures, com va ser el cas del túnel de Vallvidrera. j) La mobilitat obligada creixent .difumina. més que consolida. el .sistema de ciutats. de la Regió Metropolitana. Des de la mobilitat obligada residencia-treball, Granollers, Martorell o Sabadell són progressivament més .metropolitans.; no és del tot segur, pero, que sigui aixi per a totes les funcionalitats urbanes. D'acord amb aquest indicador, la [[ciutat de ciutats. és més un model desitjat que una realitat que es consolida progressivament, perque una part del territori és més una ~periferia de polígons residencials o d'activitat~ que [[ciutats. amb ecentralitats. i .eixos Maciam. k) La dimensió urbana i la continu'itat física és un condicionant identificador a Europa com ho han recordat recentment les delimitacions d'aglomeracions europees del NUREC alemany: entre les quals hi figuren les aglomeracions de Barcelona, Sabadell, Terrassa i Mataró, encara que sembla que no van comptar prou bé i de forma actualitzada el llindar de discontinliitat dels 200 m. El NUREC és una xarxa de recerca urbana que compta amb el patrocini de I'oficina EUROSTAT i té la base operativa a la ciutat de Duisburg, a I'extrem oest de la conca del Ruhr. I) De les dues conclusions anteriors se'n deriva la necessitat de potenciar I'estructura polinuclear, en la forma de creixement urba nou en les polaritats actuals i potencials de la segona corona metropolitana i, també, en la renovació i la transformació de la ciutat continua de la primera corona, després del gran salt de les rondes. La recent aprovació del Pla Territorial General de Catalunya tanca alguns dels interrogants respecte de I'estructura territorial-objectiu, pero I'extensi6 de la majoria dels seus sistemes de proposta i, especialment, de I'area central deixa oberta la qüestió de I'estructura territorial .fina., a la qual referir els dimensionaments basics de sol, residencia i activitat. m) Per la definició d'estructura territorial del Pla Territorial Metropolita (~arees dinamitzadoresn i aambits del planejament general.) que vol dir [[nombre dels sistemes urbans. i .nivells-jerarquia~ es pot elegir entre diferents alternatives. La més condicionant és avui la del PTGC (3 nivells, inclos el municipal i exclos el metropolita, i 12 unitats); segueixen la proposta de les 4lles Metropolitanes* del Pla Territorial Metropolita (2 nivells i 14 unitats), I'esquema Nel.10-Valles (2 nivells i 7 comarques), I1al.legacio de les institucions metropolitanes al PTGC (3 nivells i 16 unitats) i els .sistemes urbans actuals. del Pla Territorial de Catalunya (2 nivells i 10 unitats). Cal recordar que els ambits mínims d'autocontenció del 50% de la mobilitat obligada residencia-treball actual (2 nivells i 2027 unitats) són el resultat de I'únic principi territorial que identifica més de 20 unitats a la Regió Metropolitana. n) Les qüestions dels ambits de gestió dels serveis públics municipals s'han tornat a plantejar en els anomenats Programes d1ActuaciÓ Comarcal que han d'elaborar els consells comarcals per tal de definir i aprovar el seu quadre competencial futur. D'acord amb la legislació d'organització territorial del 1987, es tracta de definir principalment els serveis de competencia municipal que es traspassen o la creació de serveis complementaris als municipals. La qüestió es complicada en el cas del Consell Comarcal del Barcelones, que es un ambit de 5 municipis i 2,3 milions de perso- , nes; es, pero, I'ambit mínim on es comencen a igualar població ocupada resident i llocs de treball localitzats. Des de la referencia territorial, el Pla Territorial General de Catalunya aprovat incorpora un sistema de proposta de Barcelona de 12 municipis, dins de I'area central Barcelona-Sabadell-Terrassa-Sant Cugat-Cerdanyola-Mollet. És una expressió que I'estructura territorial no esta encara prou identificada. Bibliografia Castanyer, M. et al. (1994); L'evolució dels mercats de treball a Catalunya. 1981-1 986-1 991. Una analisi territorial, Barcelona, Direcció General de Planificació i Acció Territorial de la Generalitat de Catalunya (mimeo). Clusa, J. (1992); .La distribució territorial de la indústria i els serveis a la regio metropolitana de Barcelona als sis anys de la recuperació economican, a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 12, Barcelona, abril. Clusa J.; Rodríguez Bachiller, A. (1992); Els mercats de treball de Catalunya al final de la crisi economica del període 1975-1 984, Barcelona, Direcció General de Planificació i Acció Territorial de la Generalitat de Catalunya (mimeo). Dirección General para la Vivienda, el Urbanismo y la Arquitectura (1994); Comisión de expertos sobre Urbanismo: Recomendaciones de Avance Normativo y Políticas del Suelo, MOPTMA, Madrid (mimeo). Generalitat de Catalunya (1995); Pla Territorial General de Catalunya, Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Mancomunitat de Municipis de llArea Metropolitana (1993); <<La Regió Metropolitana en el planejament territorial de Catalunya., a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 14, Barcelona, desembre. Mancomunitat de Municipis de l'area Metropolitana de Barcelona (1995)'; Dinamiques metropolitanes a I'area i regio de Barcelona, Barcelona, MMAMB (en premsa). NUREC (1992); Le concept statistique de la ville en Europe, Luxemburg, EurostatflUREC. NUREC (1994); Atlas of Agglomerations in the European Union, Duisburg. Smart, M. W. (1974); ~Labour Market Areas: Uses and Definitions~, a Diamond, D. R. & MC Loughlin, J. B. (eds.), Progress in Planning, Oxford-Nova York, Pergamon Press (vol. 2). Valles, J. M.; Nel.10, O.; <<De ciutat a metropolis. Notes per a una lectura del Pla Estrategic Barcelona-2000 des d'una perspectiva metropolitana~, a Barcelona -economia, 18, segon trimestre.