El model territorial en la revisió del Pla General de Mataró

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 23, febrer 1995, pags. 61-78 EL MODEL TERRITORIAL EN LA REVISIO DEL PLA GENERAL DE MATARO MONTSERRAT HOSTA SEBASTIA JORNET Arquitectes. rea de Serveis Tem'torials, Ajuntament de Mataró 1. Introducció 4. El model del Pla com a resposta a les exigencies d'una inserció territorial concreta i 2. L'encaix territorial i el paper de Mataró respecte als diferents ambits territorials a un procés recent 2.1. Subsistema central del Maresme 4.1. La integració urbana: un mite urbanístic 2.2. Marc metropolita del Barcelones imprescindible 2.3. Mataró respecte a la resta de Catalunya i 4.2. L'obertura de la ciutat al mar més enlla d'aquest territori 4.3. El potencial de Mataró com a ciutat industrial i terciaria 3. L'evolució de la ciutat de Mataró en rela4.4. La dimensió territorial dels serveis i dotacions cio amb el Pla General de 1977 i les seves 4.5. La reconversió i la millora urbana a la ciutat modificacions constru'ida 3.1. El Pla General de 1977 en el context actual 4.6. L'habitatge en una ciutat marítima de nova 3.2. Les determinacions i els condicionants de les accessibilitat modificacions del Pla General 4.7. El valor de I'espai lliure en I'equilibri territorial 3.3. El desenvolupament del Pla General de 1977 integrat a partir de les modificacions del Pla 3.4. Les modificacions de la classificació del sol ABSTRACT La revisio del Pla General d'ordenació del municipi de Mataró planteja en relació amb el model territorial opcions basiques que han d'afectar de fet el desenvolupament de tota la comarca. La revisio del Pla, que I'article aborda en els seus antecedents i objectius, aborda la qüestió des de tres escales d'analisi: la relació de la ciutat amb el Maresme central, el seu encaix en el conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona i el seu paper en el context catala i europeu. Pel que fa al primer nivell d'escala, els temes centrals són la jerarquia viaria (com a suport de les relacions urbanes i territorials) i la provisió d'espai per a usos, equipaments i dotacions de caracter supramunicipal. Pel que fa a I'inseriment de la ciutat en el conjunt metropolita, la revisió propugna el caracter de Mataró com a ciutat madura amb capacitat d'exercir un paper de complementarietat respecte les arees centrals, gracies a un sistema de comunicacions potent, a la seva potencialitat dinamitzadora i la disponibilitat d'espais oberts. Finalment, en relació amb el context catala, Mataró ha d'aprofitar la seva posició com a setena ciutat de Catalunya, frontisa costanera entre I'ambit metropolita i el nordest catala. La revisión del Plan General de Ordenación del municipio de Mataró plantea en relación con el modelo territorial opciones básicas que han de afectar de hecho el desarrrollo de toda la comarca. La revisión del Plan, cuyos antecedentes y objetivos se detallan en el articulo, aborda la cuestión desde tres escalas de analisis: la relación de la ciudad con el Maresme central, su encaje en el conjunto de la Región Metropolitana de Barcelona y su papel en el contexto catalán y europeo. Por lo que se refiere al primer nivel de escala, 10s temas centrales son la jerarquia viaria (como soporte de las relaciones urbanas y territoriales) y la provisión de espacio para usos, equipamientos y dotacions de carácter supramunicipal. Respecto a la inserción de la ciudad en el conjunto metropolitano, la revisión propugna el carácter de Mataró como ciudad madura con capacidad de ejercer un papel de complementariedad respecto las áreas centrales, gracias a un sistema de comunicaciones potente, a su potencialidad dinamizadora y la disponibilidad de espacios abiertos. Finalmente, en relación con el contexto catalan, Mataró ha de sacar provecho de su posición como séptima ciudad de Cataluña, bisagra costera entre el ámbito metropolitano y el noreste catalán. La révision du Pla General d'ordenació de la municipalite de Mataró présente en relation avec le modele territorial des options basiques qui devront avoir des consequences sur le développement de toute la comarca. La révision du Plan, duquel I'article développe les antecedents et objectifs, aborde la question depuis trois points de vue: la relation de la ville avec le Maresme Central, sa place dans I'ensemble de la région métropolitaine de Barcelona et son rble dans le contexte catalan et européen. En ce qui concerne le premier point de vue, les themes centraux sont la hiérarchisation du réseau routier (comme support des relations urbaines et territoriales) et la provision d'espaces pour usages, équipements et dotations de caractkre supramunicipale. En ce qui concerne I'insertion de la ville dans I'ensemble métropolitain, la révlsion défend le caractere de Mataró comme ville mOre avec la capaciti! necessaire pour exercer un rble complementaire par rapport oux aires centrales, grice a un systeme de communications puissant, a son potentiel de dynamisation et a la disponibilite des espaces ouverts. Finalement, en relation avec le contexte catalan, Mataró doit traire profit de sa position comme septieme ville de la Catalogne charniere cbtiere entre le cadre métropolitain et le nord-est catalan. 1. Introducció L'objectiu del present treball és analitzar I'enfocament donat a la configuració del model territorial en els treballs de revisió del Pla General de Mataró. La revisió del Pla General de Mataró, respecte al model territorial, tracta essencialment tres aspectes. En primer Iloc, el Pla planteja la qüestió de I'encaix territorial a tres nivells d'interacció i relació: a) Mataró en relació amb el subsistema central del Maresme. b) Mataró en relació amb el marc metropolita del Barcelones. C) Mataró en relació amb un territori més ampli, pel que fa a Catalunya i més enlla del territori catala. Tot seguit veurem com el model del Pla General de Mataró deixa clar quins són els elements urbanistics fonamentals o les materies que condicionen o relacionen els municipis més propers, i quins són els aspectes del Pla de Mataró que tenen una incidencia territorial més amplia, ambdós coincideixen quan es refereixen a I'ambit metropolita concret i a I'ambit del territori catala amb incidencia fins i tot més llunyana. En segon Iloc, el model del Pla General tracta amb delicadesa i decisió el contorn urba de la ciutat, tant en I'aspecte de diverses propostes de nova ciutat, com en els del valor del sol lliure en I'equilibri territorial dels sistemes urbans. Finalment, el Pla reconeix les potencialitats d'una ciutat constru'ida, que convida a la transformació i a I'esponjament de petits ambits de la ciutat, amb una localització estrategica de les diferents activitats, que defineixen en la globalitat un model clar de millora urbana. Els estris que han permes de tractar aquests tres aspectes essencials del Pla, i que han condicionat el model definitiu han estat els següents documents: a) El propi Pla de 1977 i les modificacions concretes, que anaven més enlla de la terminologia .puntual. i englobaven ambits de contorn de ciutat. En aquest sentit, el model de la revisió d'aquest Pla ha suposat una intervenció de molts professionals al llarg de tot un procés. b) L'analisi propia i previa a un planejament general (documents de treball, estudis, base de dades, etc.), la consideració d'un planejament de rang superior en tramit (PTGC-PTMB), i els condicionants propis del moment pel que es refereix als debats urbanístics actuals, en relació amb la tendencia de I'urbanisme a Catalunya en un marc economic i social concret. C) I el tercer i definitiu, una opció política predeterminada, mitjancant una moció conjunta de tots els grups municipals de IIAjuntament. Exposats aquests tres punts clau que tracta el Pla i el seu punt de partenca, I'article seguira el següent esquema: - L'encaix territorial i el paper de Mataró respecte als diferents ambits territorials. - El procés recent de la ciutat a I'entorn del planejament. - El model del Pla com a resposta de les exigencies d'una inserció territorial concreta i a la continuitat condicionada d'un procés urba recent. 2. L'encaix territorial i el paper de Mataró respecte als diferents ambits territorials 2.1. Subsistema central del Maresme És aquest el sistema immediat de relacions i serveis propers i diaris. Es tracta dels municipis de veinatge directe amb Mataró i en certa mesura els dos Vilassar i els dos Premia, que mantenen una posició pont entre el Masnou i Mataró. Aquest sistema urba gaudeix i es caracteritza per una ciutat central que forma part del conjunt metropolita de Barcelona, i amb unes potencialitats propies d'una ciutat de 100.000 habitants, que arrossega un bagatge historic a integrar. El paper de Mataró respecte al territori metropolita i el catala condiciona al conjunt d'aquests subsistemes, immers tot ell, en una dinamica territorial complexa i progressiva, en la qual el planejament pot sens dubte incidir. El Pla General de Mataró, en el marc d'aquest acotat sistema urba, afronta clarament les materies indispensables de propostes que requalifiquen i renoven les relacions que s'hi estableixen. Les específiques per aquest marc territorial, i que posteriorment explicarem en detall són: a) La jerarquia viaria, tot tractant els conceptes basics d'accessibilitat, connectivitat i flu'idesa, i els eixos de caracter cívic tant interurbans com interns d'una unitat urbana o barri. b) Les dotacions amb caracter supramunicipal (hospital, universitat, biblioteques, teatres, port, parcs forestals, etc.). C) Els usos característics d'una ciutat gran respecte als altres nuclis urbans: la indústria, el terciari, el residencial concentrat, els periurbans, i els usos productius del sol lliure. El Pla evidentment afronta molts altres temes, pero aquests són els que més incideixen en la configuració natural d'un sistema de relacions properes. El litoral de I'ambit metropolita (Vilanova-Malgrat) constitueix una de les fonts naturals d'un model condicionat per un clima i una orografia particulars. Aquest litoral representa 1/3 del litoral catala, i Mataró és la ciutat d'aquest litoral amb més població, fora del sistema central metropolita del Barcelones, i la segona ciutat després de Tarragona en referencia amb tot el litoral catala. La seva situació coincident com a extrem nord de les ciutats mitjanes de la segona corona metropolitana, oberta al Valles, i com a ciutat primera, després del continu urba metropolita, del corredor litoral Barcelona-Girona obliga el planejament territorial i urbanístic a preveure una exigencia del sol que cal controlar en relació amb un territori acotat. En aquest nivell metropolita, el Pla General de Mataró afronta entre altres les següents materies rellevants: a) El sistema de comunicacions i transports, en relació directa i lineal amb Barcelona i en relació amb la resta del territori metropolita, on se superposa una estructura de semicorona respecte a les ciutats mitjanes, amb una estructura paral4ela i en xarxa que es configuren a partir de la direccionalitat del litoral metropolita. b) Les arees dinamitzadores a que fa referencia el PTMB, integrant-les a la ciutat com a característica essencial del planejament. C) El valor de /'espai lliure (en terminologia especialitzada: espai agrari), com a equilibri territorial íntegre d'un ambit metropolita. El PTMB aporta per a un nivell basic del control de I'ocupació del territori a llarg termini la definició, amb gran encert, de les illes metropolitanes i els espais oberts en tot I'ambit metropolita. 2.2. Marc metropolita del Barcelones 2.3. Mataró respecte a la resta de Catalunya En aquest marc, Mataró té una posició complei mes enlla d'aquestterritori mentaria de ciutat madura, és a dir, de ciutat historica, cultural, industrial, comercial, residencial, El mateix Pla Territorial General de Catalunya recoamb la peculiaritat marítima que la caracteritza. neix el c~sistema de proposta. de Mataró i rodalia com un dels ambits mes redu'its que forma part del sistema de reequilibri metropolita, dins de [[I'estructura territorial de la proposta.. La dimensió d'aquest sistema urba, en relació amb la ciutat de Mataró, que és la setena ciutat de Catalunya, evidencia un paper fonamental en tots tres nivells territorials que s'exposen en aquest treball. Dins d'aquest tercer nivell territorial catala, Mataró com a gran ciutat del Maresme incideix en diferent mesura en cada un dels sistemes de proposta que el PTGC identifica en la comarca amb quatre intencionalitats ben diferents: -Tiana-Vilassar: Sistema d'expansió i articulació del sistema central metropolita, inclos en la delimitació de I'area central metropolitana. - Cabrera-Caldes dlEstrac: Sistema de reequilibri metropolita, on s'inclou Mataró. -Arenys-Pineda: Sistema costaner. -Malgrat-Tordera: Sistema d'articulació en arees funcionals territorials. A part d'aquest últim, que s'obre sobre el delta del Tordera, els altres tres sistemes resulten [[encongits~ (si val I'expressió) en relació amb el criteri que preval de localització dels sistemes de proposta, en sol planer amb pendent no més gran del 20%. Aquesta política de caracter territorial relacionada directament amb ~I'ocupació del sol., tant pel que es refereix al .sol Útil. com pels nous conceptes d'espais oberts i illes metropolitanes, són qualificadors que condicionen enormement un Pla General de Mataró. Les condicions naturals que unifiquen la mateixa comarca: una plana allargada entre el mar i la Serralada de Marina, afecten directament el territori municipal, que tan sols va del mar a la carena. El sistema de reequilibri metropolita que han de jugar Mataró i el seu entorn, el Pla General no I'afronta tan sols amb un reequilibri entes només amb criteris de mobillitat, cohesió i llindars de població, relacionats tots ells amb I'ocupació d'un territori més o menys planer. El Pla General de Mataró entén el reequilibri territorial en totes les vessants que ofereix el mateix territori, no en termes exclusius d'ocupació del sol. En aquest sentit integral del territori, no hauria de ser entes com a dos polígons complementaris: sol planer i sol amb nivells d'altimetria superiors. Per tant, orrius i Dosrius entrarien com a peces fonamentals en el sistema proposat pel reequilibri metropolita. En aquest sentit, tenen un paper fonamental les dades de creixement d'aquests darrers anys de la ciutat de Mataró, en relació amb I'ocupació del sol i les previsions d'acord amb un procés extrapolat a 10 o 20 anys. A part d'una situació geografica de la comarca del Maresme en sentit longitudinal entre mar i muntanya, observem la pluralitat de funcions declarades en els sistemes de propostes inclosos en la comarca i la situació estrategica entre dos delimitacions d'arees centrals: la de Barcelona i la de Girona. Mataró, a part de mantenir un paper fonamental en el subsistema immediat i metropolita, també juga un paper de frontissa -en la realitat decantat per la pressió metropolitanaen aquesta franja litoral entre la Selva i el Barcelones. Les potencialitats del model, pel que fa a I'estructura general del territori i dels usos basics que la revisió del Pla preveu, permetra sens dubte reforcar aquest paper de ciutat pont, o millor dit de [[ciutat en camí. entre dues arees centrals configurades, o de ciutat capital, que la mateixa estructura lineal de la comarca afebleix en I'actualitat. Els temes que afronta el Pla General respecte a I'ambit catala, evidentment són els mateixos que abans s'especifiquen per a I'ambit metropolita al qual esta immers. Els mateixos elements són els que prenen la doble funció respecte als diferents nivells d'encaix territorial. Figura 1. Estructura general i organica del Figura 2. Estructura general i organica del territori. Pla General d'ordenació de Mataró, territori. Planejament vigent a Mataró, any 1977 1994 3. L'evolució de la ciutat de Mataró generós en la delimitació i els parametres del sol en relació amb el Pla General de 1977 urbanitzable per als condicionants d'una topografia i les seves modificacions difícil a la part alta de la ciutat. 3.1. El Pla General de 1977 en el context actual El Pla General Municipal d'ordenacio de 1977 s'aprova inicialment en dues etapes. La primera el novembre de 1974, abans de la nova Llei del sol de maig 1975, i la segona amb el Pla adaptat s'acorda a I'abril de 1976. S'aprova definitivament el febrer de 1977. Des de la primera aprovació inicial del Pla, aquest ve condicionat per un caracter extensiu en les mesures de creixement, propi del moment, i de densificació de la trama urbana existent. Ha estat un Pla caracteritzat per un potencial edificatori sobrant a la ciutat consolidada, i excessivament És un Pla que afronta decisivament I'estructura i les mesures dels sistemes públics que donen suport a les propostes de creixement que planteja. És un Pla que de forma explícita no defineix la localització dels centres direccionals. del moment, pero fa una reserva atrevida i innovadora d'espais per a serveis, equipaments i parcs urbans entorn a la variant que presumeix de ser dels ambits més extensos en forma unitaria, destinats clarament a tenir serveis i accessibilitat de caracter públic. Ens trobem amb un Pla General que ha estat la pauta basica del creixement de la ciutat en aquests darrers anys, on s'han acceptat els criteris i les determinacions fonamentals de I'estructura general i organica del territori, basicament amb la cacions del Pla General, que han anat perfilant i zonificació dels grans sistemes, els usos basics controlant el procés de creixement en els diferents preestablerts i I'estructura i jerarquia viaria (figures ambits de la ciutat, i alhora han anat predetermi1 i 2). nant un model de Pla que porta a la seva revisió. El model terraorial del Pla de 1977 ha estat el punt Les modificacions del Pla constitueixen diversos de partenca d'unes modificacions del pla en ambits documents i determinacions que s'agru~en de que la consolidada, que han forma natural sobre el territori, predefinint quatre d'avancar-se a un nou model de Pla, al' mateix ambits diferenciats: temps que fa possible un control del creixement a) Arnbit de la riera d'Argentona (aprovació defiexpansiu de la ciutat. nitiva, 2 d'agost de 1991/text refós 3 d'octubre de 1991). És important constatar que vuit anys després de - Redefinició del tracat de Ireix Granollers, des I'aprovació definitiva del Pla General (1977), és a de I'encreuament amb la variant de la N-ll fins al dir passats els dos quadriennis del pla, comptamar. vem tan sols amb un Pla Especial d'ambit general - Desafectació d'indústries existents, per possi- (PE del Cataleg i del Patrimoni Arquitectonic, 4 de bilitar el desenvolupament del sector Pla dren maig de 19831, un PER1 (Mas Sant Jordi, 11 de Boet II (sector 5). febrer de 19811, sis estudis de detall i cap pla par- - Nou accés al port a la part de Llevant. cia1 aprovat definitivament de manera executiva. - Nou encreuament el4íptic a nivell a I'entrada Aixo ens demostra clarament que vuit anys desde Mataró: carretera N-ll, autopista A-19, Avgda. pres de I'aprovació definitiva, el Pla va ser basicaLluís Companys, Camí Ral i nou accés al port. ment I'instrument per a la tramitació de les Ilicen- - Definició de nous usos i edificabilitats en cies en sol urba. el sol urbanitzable programat, delimitant un nou sector de gran indústria i terciari en el La crisi socio-economica de principis dels anys vuiRengle. tanta aturava sistematicament projectes i inver- - En aquest ambit de la riera dlArgentona sions per a la ciutat. És a partir del tercer quas'esmenta la modificació de I'ambit del Sorrall, drienni (1985)' que hi ha iniciativa urbanística i es que té I'objectiu de qualificar una gran zona desencadena el procés de desenvolupament en el d'equipaments esportius al pla de Can Palauet, i creixement i la millora urbana de la ciutat. modificar I'ús industrial del Pla General a usos d'equipaments privats, serveis i terciari. AquesEl planejament tramitat i executat, malgrat el fre ta modificació esta en tramit de I'acord ¿ilaproespontani dels primers quadriennis i les condivació definitiva. cions de prioritzar i programar el creixement per - També en aquest ambit territorial s'ha tramipart de la mateixa Administració Pública, ha detat inicialment la modificació del Pla General mostrat uns correctes estandards de previsió en que delimita el Pla Especial de la Depuradora i el desenvolupament i la tramitació del planejament el sector industrial les Hortes del Camí Ral, que derivat, que cal tenir present en un procés de reviresulta de la unificació dels sectors 2 i 3 del Pla si6 del Pla. General, una vegada delimitat el sector de la depuradora. 3.2. Les determinacions i els condicionants de les modificacions del Pla General b) Arnbit placa Granollers-variant N-I1 (aprovació definitiva, 3 de juliol de 1990). El desenvolupament de la ciutat en els dos qua- - La nova entrada des de la variant de la N-ll, al driennis últims ha estat condicionat per les modifinord de la ciutat. 67 Parc Forestal Parcs Urbans Equipaments -  Sòl Residencial Sòl Industrial Sòl Terciari Figura 3. Desenvolupament del Pla General d'Ordenació de Mataró, 1977-1994 — L'avinguda d'Europa com a nou eix residencial i terciari, i de suport als nous desenvolupaments urbans que donen continuïtat a la trama dels barris existents, dotant-los al mateix temps de nous jardins i equipaments. — Nous mecanismes de gestió per a l'obtenció de sòl per als nous parcs de Can Boada, la Llàntia i el Nou Parc Central. — Continuitat de la Ronda Exterior entre la Ronda Rocablanca i la Ronda del Dr. Turró. c) Àmbit entorn a la Ronda de Dalt i la variant de la N-II (aprovació definitiva, 15 de juliol de 1993). — Adaptació del traçat de la variant al planejament urbanístic. 68 - La Ronda de Dalt com a suport de la nova sector general (preservació del verd privat facana de la ciutat, I connexió dels diferents existent en alguns patis del centre de la ciutat), barris de la part alta de la ciutat. al sector d'lndustria urbana, referent a una - Definició de nous límits i parametres d'edificanova zona de .ciutat jardí. que s'adaptava al bilitat i cessions publ~ques, per possibilitar el Pla Parcial de Santa Maria de Cirera, anterior desenvolupament dels sectors d'equlpaments al Pla General. entorn a la variant. - Delimitacló de quatre sectors de remodelacló -Ajust dels límits i continuitat dels diferents plans (zona 51, i un Pla Especlal (Enher-Avgda. del parcials aprovats previament a la modificació. Maresme). - Set modificacions d'ordenació de la zona de d) ~mbit residencial entorn a la riera de Sant sector general i una de la zona d'indústrla urbaSimó (aprovació definitiva, 13 de desembre de na que passa a sector general, incloent en 1990 i 17 d'agost de 1992). algun dels casos delimitacions d'unitats d'actua- - Modificació del sol urbanitzable programat a cio a efectes de possibilitar la gestió de I'ambit. no programat dels sectors 16, 17, 19, i 21, del - Zonificació de tres equipaments i una zona Pla General, com a control del creixement de la verda, com a reconeixement de I'us actual. ciutat, prlorltzant I'eix Avgda, dlEuropa, I poten- - Tretze modificacions d'alcada en el sector ciació de I'activltat agrarla actual. general, relacionades amb I'adaptació al Pla - Modificació de la normativa del Pla General en Especial del cataleg i de reconeixement d'amels sectors 19, 20 i 21, creant una nova zona blents i tipologies característics de la ciutat. de desenvolupament residencial d'intensitat III en el sol urbanitzable, que reduelx densitats El conjunt d'aquestes mod~flcaclons és una pauta d'habltatges i d'ediflcabilitat. clara per I'inici de la revisió del Pla General. Totes - Introducc~ó de nous usos terciaris a I'amblt elles es caracteritzen per una inlciatlva anticipazonificat d'indústria del sector 20. da de control I millora per part de IIAjuntament del desenvolupament posterior del Pla mltjancant el e) Modificacions concretes en sol urba (aproplanejament derivat. Totes aquestes modificacions vació definitiva. Text refós, 11 de novembre de es tramiten en el període del tr~enni 1990-1993. 1993). - Modificacions concretes de la normativa Aquest darrer quadrienni ha estat un període d'un urbanística referent als patls interiors d'llla al procés accelerat de planejament, motivat per ~auldt 1. SdI urba a partir de les modificacions del Pla General de 1977 Total de superficle Percentatge de Percentatge de dels sectors dellmltats sol delimitat sol dellmltat (en m2) tramltat consolldat Sectors resldenclals de m~llora urbana 165.952 1 O0 78,4 Sectors de transformac~ó I remodelac~ó 164.666 72,5* 66,5 b Sectors ~ndustr~als de creixement I re~ndustr~al~tzac~ó 93.712 1 O0 1 O0 Total 424.330 89,4 78,6 * No tramltat el 27,5 % del sol dellmltat, colncldlnt amb lndustrles en funcionament. 69 1 La definició dluns usos concrets, la integració arquitectonica dels edificis al paisatge, el compromís de la urbanització de I'ambit, les cessions de sol públic i possibles concessions per activitats d'interes general, altres despeses que se'n derivin i els mecanismes de gestió compartida són elements fonamentals que motiven els Programes d1ActuaciÓ Urbanística als Turons de Mataró. Dins del sol urbanitzable programat, amb aquest caracter dotacional terciari i de serveis públics i privats, també es delimiten els següents sectors: I - El Sorrall, caracteritzat per un complex esportiu al servei comarcal, constitueix un ambit redu'it d'elevada accessibilitat, pero que per les limitacions del mateix territori no admet la qualificació d'area dinamitzadora potent. És un ambit on la presencia del barri dens de Cerdanyola i I'espai lliure de I'entorn són determinants. L'enllac de les dues autopistes s'implanta en un sol escas, condicionat per la mateixa riera, la presencia immediata del turó de Cerdanyola i la zona agrícola dlArgentona. - El Pla de Sant Simó, la situació tan propera al centre del qual motiva el seu desenvolupament i condicionament a curt termini. - Cirera Nord, sector en procés de gestió avancat, on es preveu amb caracter immediat situar I'hospital comarcal de Mataró i un hipermercat. 4.5. La reconversió i la millora urbana a la ciutat construi'da: els polígons d'actuació com a base de la remodelació urbana i b rehabilitació del patrimoni arquitectonic El model adoptat a la ciutat constru'ida té una relació amb el model de creixement de la ciutat. Les opcions preses al contorn urba no residencial de la ciutat pressuposen un pla que slesforca en la reconversió dels teixits urbans degradats tot creant nous espais públics, nous habitatges, cornercos, tallers ... La posició de la transformació d'usos en sol urba és coherent amb el model d'assignació d'usos en els eixos basics i ambits característics de la ciutat que complementen el conjunt urba: Cal Collut, Ronda de Barceló (com un potencial important d'habitatges), els sectors de front de mar amb caracter essencialment residencial i de serveis, el sector de la Llantia com a model de rehabilitació unitaria de I'habitatge. Una opció de millora urbana a la ciutat consolidada detecta els potencials que permeten la delimitació d'un sector de planejament que possibilita aquestes remodelacions basades en I'esponjament, i amb dotacions adequades a les necessitats diaries i actuals de I'habitatge: aparcaments, acondicionament del viari, jardins urbans, equipaments locals, etc. Mitjancant els Plans Especials de Millora Urbana al centre hi ha una voluntat de transparentar un patrimoni artístic, cultural i arquitectonic de la ciutat: els nous passeigs de muralla, I'endinsament de I'espai lliure des del mar al centre, el patrimoni arqueologic, els antics horts i jardins ... La integració del Pla Especial del cataleg de patrimoni artístic i arquitectonic de la ciutat a les determinacions del Pla, la proposta d'un programa d'actuació al centre, el reconeixement de les tipologies del centre historic i de I'eixample antic mitjancant noves zonificacions que les reconeixen en la seva historia i processos de transformació són, entre dlaltres, opcions noves respecte el Pla de 1977 que determinen un model del pla de renovació integral de la ciutat. 4.6. L'habitatge en una ciutat marítima de nova accessibilitat: el nou sol residencial i la remodelació urbana En materia d'habitatge el nou Pla pren opcions ben clares en diversos aspectes: - Una proposta meticulosa en I'oferta centrada a I'entorn de I'avinguda dlEuropa, una vegada analitzats la demanda d'habitatge, el potencial existent al nou Pla, i el procés de planejament en els darrers 16 anys. Figura 8. Revisió Pla General de Mataró. Criteris, objectius i solucions generals de planejament . . - - - - - -- - T ........ . . i " - - \ ELS SISTEMES URBANS I L'ESTRUCTU12. EIXOS vprt~cals les rleres amb d~ferent 21. El Cami de les C~nc Senles vertebrador MILLORA, URBANA EN LA CIUTAT RA GENERAL BASICA caracter I func~ons. de I'acttv~tat agrarla. CONSTRUIDA I EN ELS BARRIS . R~era #Argentona: elx product~u I ~ndus22. El Cam~ dels Contraband~stes entes Estructura del sistema de comunicatrlal. com a carretera de cornlsa. 37. Del~m~tac~o de P.E. de m~llora urbana cions i transports - Av. Europa ronda Barceló elx central 23. Els passos soterrats per a vianants d'~nlc~at~va mun~c~pal. d'acces res~denc~al. d'acces a la platla 38. Del~mttac~ó d'amb~ts d'ordenac~ó conViari i transport . Rera de Sant Simo: e~x ludlc, esport~u I junta. de sol agrarl. 39. Del~m~tac~o d'ambtts de transformac~ó 1. Autop~sta A-19 I varlat de la carretera 13. EIXOS hor~tzontals, les rondes. Els espais lliures i el sistema de verd tius, N-ll . Autoptsta-ronda de Mar: Transformac~o urba 40. Manten~ment del te~xlt urba ~ndustr~al 2. Autoptsta de Granollers, extrem nord en una v~a urbana. 41. M~llora de servels en les urban~tzadel II c~nturo metropol~ta. - Ronda Central: Caml del Mlg-Camí de la 24, A~~~~ de les Cinc espal lliure CIO~S. 3. Connexto var~antcarretera d'Argentona. Geganta. 42. Pol~gons lndustrlals I ampl~ac~ó d'usos. 4. Enllac complet var~ant-carretera de . Ronda Intermed~a: elx vertebrador dels 25, ~~~~~~d"~~~'' Mata actuals I dels nous barr~s. 5, Nou encreuament varlant.actllal carre. . Ronda de Dalt: la nova facana nord de "' El Parc Central: 'Istema bBslc d'equlllLL!URES NATURALS tera N II I doble carr~l pujada Mataro. br~ urba. TALS l AGRICOLES 6. El Centre tilntercanv~ de Mercaderles a . Ronda Muntanya vanant carretera MI. 27' Els parcs 'Obre la la prolongaclo Caml de Sant Crlst Riera 14, Connexlo ronda Bellavlsta carretera 28. Els espals Illures: entorn del Rengle43 Els valors del med~ amblent de ca rac^ &Argentona d'Argentona. Rera d'Argentona. ter palsatglstlc. 7. La nova estaclo d'autobusos en el Parc 15. Acces soterrat al port des del dtstr~bul29' Els 'Ous jardins I parcs urbans' 44 Mecan~smes de gest16 per les act~v~tats Central. dor sud de la c~utat. agricoles. 16. Acces soterrat al port des de la ronda NOUS 45. Protecc~ó, gest10 I consol~dac~ó dels Ferroviari i transport Barceló. parcs forestals. I EQUIPAMENTS 46. Protecc~o I act~vttat en el Ittoral. 8. Ampl~acto de I'estac~ó actual flns a la Malla principal interior DECARACTERGENERAL ronda Rarcelo NOUS AMBITS DE PROJECTES 9. Reub~caclo dels servels ferrov~ar~s al Deflnlclo malla lerarqultzada, 30. Equ~paments supramun~c~pals publ~cs I TERRifORlALS INTERMEDIS sector el Rengle prlvats a sobre la Var~ant. 10. Nova estacto balxador amb aparca17, Aparcaments de suport al Centre, 31. Equ~paments esportius del Sorrall. Aa. El Rengle de Ponent. ment supramun~c~pal. 18, Aparcaments d'lntercanvl entre la xarxa 32. Equ~pament publlc entorn de I'erm~ta 47. Nova secc~ó urbana N-Il. 11. Reserva del subsol per a la nova traca baslca I prlnclpal Sant Slmó. Ab. El front urba central. del tren entorn del Cami del Mlg. 33. Servels turist~cs I equ~paments compleAC. El front de Llevant mentaris. B. Amblt Rlera d'Argentona: I'e~x lndustrtal Estructura basica de la xarxa viaria Malla secundaria 34. La depuradora. a la carretera N-Il. terclarl I de Servels. 35. El port: centre urba de lleure. esportlu 48. Nou elx terclarl Xarxa principal 19. EIXOS civ~cs als barns. I comerc~al. 49. Nou polígon lndustrlal 20, lttnerar~s ludtc I de Ileur,e en el sol no 36. Centre de Servels a la lndustr~a en el C. El sector de cornlsa. Def~nlclo d'una estructura mallada: urban~tzat. sector de La Bov~la D. L'amb~t de I'avlnguda Europa. - Una proposta arriscada en I'obtenció del sol per a habitatge social, en concepte d'equipament assistencial en alguns dels sectors de remodelació del sol urba. - Una opci6 de millora urbana a la ciutat consolidada, detectant tots els potencials que permeten la delimitació d'un sector de planejament que possibilita I'obtenció de nous espais lliures d'esponjament i noves dotacions. - Una diversitat d'oferta respecte a les tipologies, adequada a la demanda de la ciutat i la comarca. El potencial d'habitatge que ofereix el Pla, 9.830 unitats, és molt gran respecte dels 4.832 habitatges que s'han constru'it en un període de quatre quadriennis. La proporció respecte a I'horitzó del Pla, de 10 anys, seria de 3.020 habitatges. Si aquest Pla es caracteritza per acomplir el mínim d'un horitzó de 10 anys, en les previsions d'habitatges va llargament sobrant, ja que des de dos tipus d'analisi de la demanda futura, els coeficients resulten els següents: - Respecte al llindar previsible maxim (Lm), mai absorbible (5.890 habitatges): c=1,6. - Respecte al llindar real maxim (Lm) del 75% (4.41 7 habitatges): c= 2,l. - Respecte a les xifres del procés recent (3.020 habitatges): c= 3,2. Si s'avalua la distribució dels habitatges constru'its entre el sol urbanitzable en aquests darrers anys, s'observa que al sol urbanitzable es construeixen només el 16% dels habitatges. El procés que s'inicia entorn a I'avinguda dlEuropa pot doblar aquest estandard en un 30%, que correspon a una estimació d'uns 1.000 habitatges, aproximadament, que es construiran al sol urbanitzable en els proxims 1G anys. Per tant, el Pla present dóna un marge molt ampli respecte els seus potencials d'habitatge, sobre un territori clarament definit i planejat entorn a I'avinguda dlEuropa i la variant. 4.7. El valor de I'espai lliure en I'equilibri territorial integrat: les cinc senies, espai agrari de desenvolupament La incorporació del sol agrícola i forestal com a element d'equilibri territorial aporta al model de ciutat el valor del sol lliure com a referencia a .la ciutat sostenible.. La ciutat que la revisió del Pla planteja com a hipotesi de partida preveu els recursos naturals amb especial consideració, incorporant els elements socials, culturals i mediambientals que han de participar en el conjunt urba de relacions. La classificació de sol no urbanitzable a la zona agrícola de Llevant de la riera de Sant Simó és una opció determinant, en relació amb els nous creixements de la ciutat. La proposta de desenvolupament d'un sector de millora rural consolida mes la proposta en optar per la reconversió de I'activitat agricola amb les condicions i serveis que li són propis. El reconeixement de quatre fites característiques a I'entorn paisatgístic del municipi determina la qualificació del asistema de parcs forestals periurbans. en els ambits del turó de Cerdanyola, turó d'en Dori, Sant Martí de Mata i Turó dlOnofre Arnau. El control de I'accessibilitat a I'espai natural del municipi convida a definir uns camins rurals que recolzen les activitats i edificacions en el medi natural, i uns itineraris que cal condicionar, preservar i recórrer com alternativa del lleure i el passeig.