La mobilitat i els horaris comercials a Barcelona

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 22, gener 1995, pPgs. 81-99 LA MOBILITAT I ELS HORARIS COMERCIALS A BARCELONA ENRIC LLARCH MARISOL FRAILE Economistes, Cambra Oficial de Cornerg, Indústria i rvavegacio de Barcelona SUMARI 1. Antecedents 2.4. Mobilitat comercial 1.1. Característiques de I'estructura comercial tra2.5. Municipis atractius de la despesa desplacada dicional 1.2. Evolució de I'estructura comercial 3. Els canvis de I'oferta i de la demanda 3.1. L'oferta i la demanda comercial com a para2. comportament i mobilitat comercial metres basics 2.1. Trets basics del consumidor 3.2. Els canvis de I'oferta comercial 2.2. Tipus d'establiments per a la compra de pro3.3. Els canvis de la demanda comercial ductes d'alimentació 2.3. Tipus d'establiments per a la compra d'altres 4.. Horaris comercials productes 4.1. Analisi de I'ordenació dels horaris 4.2. Algunes reflexions addicionals ABSTRACT A la Regió Metropolitana de Barcelona i a tot Catalunya la forma de comerc predominant, des del punt de vista de la quota de mercat, és la botiga tradicional. Aixo implica la vigencia d'uns horaris limitats i d'una mobilitat per compres rela tivament baixa. Tanmateix, diversos canvis socials estan alterant la composició de la demanda i per tant la configuració del sector. Entre aquests canvis cal destacar: les variacions en la composició de la llar, en el nivell d'instrucció, en les taxes d'activitat femenina, en la composició del consum privat, el poblament i la motorització. Aquests canvis han impuC sat la introducció de noves fórmules comercials (grans superfícies), que impliquen la major participació de grans empre ses de distribució en la quota de mercat i la forta presencia d'empreses multinacionals. De la localització i les caracteris tiques d'aquests nous operadors se'n deriva una més alta mobilitat de la població per compres i una pressió per al canvi dels horaris comercials. Aixi, la polemica sobre els horaris s'inscriu en la pugna entre grans i petits operadors per obte nir majors quotes de mercat. Aixi doncs, a I'hora de regular aquesta qüestió, els poders públics hauran de tenir en comp te que una liberalització completa podria portar a la desertització comercial de nuclis urbans, I'increment desmesurat de la mobilitat i la posició monopolistica de grans empreses. D'altra banda, una política excessivament proteccionista pot resultar en el manteniment d'empreses ineficients, la manca d'incentius per competir i I'entorpiment de la necessaria evo lució del sector. En la Región Metropolitana de Barcelona y en toda Cataluña la forma de comercio predominante, desde el punto de vista de la cuota de mercado, es la tienda tradicional. Esto implica la vigencia de unos horarios limitados y una movilidad por compras relativamente baja. Sin embargo, diversos cambios sociales estan alterando la composición de la demanda y por tanto la configuración del sector. Entre estos cambios destacan: las variaciones en la composición del hogar, en el nivel de instrucción, en las tasas de actividad femenina, en la composición del consumo privado, el poblamiento y la motorización. Estos cambios han impulsado la introducción de nuevas fórmulas comerciales (grandes superficies), que implican la mayor participación de grandes empvesas de distribución en la cuota de mercado y la fuerte presencia de empresas multinacionales. De la localización y caracteristicas de estos nuevos operadores se deriva una mas alta movilidad de la población por compras y una presión por el cambio de horarios comerciales. Asi, la polémica sobre 10s horarios se inscribe en la pugna entre grandes y pequeños operadores por obtener mayores cuotas de mercado. Asi pues, a la hora de regular esta cuestión, 10s poderes públicos deberan tener en cuenta que una completa liberalización podria Ilevar a la desertización comercial de núcleos urbanos, al incremento desmesurado de la movilidad y la posición monopolistica de grandes empresas. Por otro lado, una política excesivamente proteccionista puede resultar en el mantenimiento de ernpresas ineficientes, la falta de incentivos para competir y el entorpecimiento de la necesaria evolución del sector. Du point de vue de la quota du marché, la boutique traditionnelle est la forme de commerce qui prédomine dans toute la Région Métropolitaine de Barcelona et dans toute la Catalogne. Ceci implique I'existence d'horaires limités et une mobilité pour les achats relativement peu élevée. Malgré tout, des changements sociaux ont modifié la composition de la deman de et, en consequence, la configuration du secteur. Parmi ces changements il faut remarquer: les variations dans la com position du foyer, dans le niveau d'instruction, dans les taux d'activité féminine, dans la consommation privée, le peuple ment et la motorisation. Ces changements ont favorisé I'introduction de nouvelles formules commerciales (les grandes surfaces), qui irnpliquent une plus grande participation des grandes entreprises de distribution dans la quota du marché, une forte présence de multinationales. La localisation et les caractéristiques de ces nouveaux opérateurs dérivent une plus grande mobilitité de la population pour les achats et une pression pour le changernent des horaires commerciaux. Ainsi, la polémique au sujet des horaires s'inscrit dans la lutte entre les grands et les petits opérateurs afin d'obtenir de plus grandes quotes du marché. Ainsi, au moment de régler cette question, les pouvoirs publics devront tenir en compte qu'une complete libéralisation des horaires pourrait avoir comme consequence une désertisation commerciale des noyaux urbains, un accroissement démesuré de la mobilité et une position monopolisatrice des grandes entreprises. D'autre part, une politique excessivement protectionniste peut contribuer au maintien d'entreprises inefficaces, a I'absen ce d'intéret pour la concurrence et a la stagnation de la nécessaire évolution du secteur. ENRIC LLARCH I MARISOL FRAILE LA MOBILITAT I ELS HORARIS COMERCIALS A BARCELONA 1. Antecedents jana més baixa de nombre dlhabitants per establiment de tota la Comunitat Europea i, conseqijent1.1. Característiques ment, a una mitjana de treballadors per establiment de I'estructura comercial tradicional en consonancia, únicament per davant del global corresponent a Espanya (figura 1). Barcelona com a ciutat medlterrania, així com la seva area metropolitana, es caracteritza principalAquesta ldiosincrasia comercial ha incidit fortament ment per una estructura comercial tradicional en la en la conducta consumista de la seva clientela qual predomina la petita i mitjana empresa amb un natural, basicament per la proximitat dels llocs de model organitzat~u de comerc independent. Aquest compra, i per tant, per I1escassa necessitat de despredomini es manifesta clarament en prendre com placament per a la realització dels actes de coma indicador la quota de mercat que aplega, molt pra, I per la diversificació d'establiments i de prosuperior a I'atreta pel comerc associat existent ductes existent. (taula 1). 1.2. Evolució de I'estructura comercial Aquesta estructura ha motivat I'existencia d'un alt grau d'atomització del sector comercial, essencialA partir dels anys setanta es produeixen tres fenoment del comerc al detall, donant lloc a la taxa mitmens quasi paral.lels: I'obertura del país cap a Taula 1. Indicadors bliolcl oob~ YBBVuclura d~l~${~@~l]etal , , , , al la CE 1689"$8$ nr ., ' ' I CE-Parsos CE-Paisos CE-Parsos lndrcadors Catalunya Espanya Grans1 Nordrcs2 Periferrcs3 CE Vendes en $ dels EUA per habrtant (CE=3.158 $ dels EUA) 3.497,4 2.916,8 4.398,8 4.154,5 2.413,9 3.158 Vendes milers $ dels EUA per establiment al detall 156,469 155,763 470,244 357,670 166,674 351,211 (CE= 100) 44,6 44,4 1.33,9 101,8 47,5 100,O Percentatge de creixement del volum de vendes en comerc al detall (1 989-1 990) 2,22 3,46 2,86-4,86 1,20-1,70 0,50-3,82 Nombre d'habitants per establrment de venda al detall 46,6 53,7 110,7 92,5 61,5 101,l Nombre de persones ocupades per establiment de venda al detall (CE=2,32) 1,94 1,49 5,24 2,78 2,79 2,32 Percentatge de vendes del comerc independent o no afrlrat 90,3 87,O 21,O-42,O 25,O-69,O 48,O-53,O Percentatge de vendes del comerc assocrat en cadenes voluntaries I no voluntaries 9,7 12,7 37,O-64,O 25,O-51,O 40,O-45,O Pa'isos Grans=Alemanya, Franca, ltalra i Regne Unrt. , Pa'isos Nordrcs= Belgica, Paisos Barxos, Dinamarca I Luxemburg. Pa'isos Perrferrcs= Espanya, Irlanda, Grecia I Portugal. Font: Pa~sos de la CE: Euromonitor (1 991); Espanya I Catalunya: INE, Encuesta de Comerclo Interior (1 988); COCINB/Banesto, Anuar~o del mercado espaio1 (1991), Nrelsen (1991). 83 Figura i'. Indicadors del comerc al detall en Europa, la incorporació de la dona al mercat labola CE ral i I'increment del nivell de renda, que, entre altres factors, propicien I'evolució del sector I comercial. Aquesta evolució es tradueix, basicament en: Mitjana d'ocupats per establiment Noti~brp de treballadors/establment Mitjana d'habitants per establiment Nornhre d hab~tants/establlment ( I 5 [I I >li, NI i, 'I \ Font: Euromonitor (1991)/COCINB. - La introducció i adopció de noves formules comercials, com són els hipermercats i els grans centres comercials, basats en el model frances, el sistema de franquícia i la potenciació de les galeries comercials. - Una progressiva reestructuració i modernització dels comercos, amb I'adopció de nova tecnologia comercial, com els lectors de codis de barres, la utilització de les tecniques de gestió comercial i la potenciació de la tecnica de venda en autoservei, principalment en el sector de I'alimentació (figura 2). - L'augment de la densitat de I'oferta comercial aprofitant, d'una banda, la renda disponible i donant resposta, d'altra, a les noves exigencies consumistes (figures 3 i 4 i taula 2). Figura 2. Utilització dels establiments d'alimentació a Catalunya Mercat muntc~pal -+ - - - Botlga quevlures -c 3 27 H~permercat -I' 0 1 O 6 Altres -i ei, 5 Mercat ambulant -u ~,6 Cooperatlva/economat -i 3,s 1 Centre comerc~al -u 1 2 1 Super de grans superflcles -u ~,g Galerla comerc~al Magatzems populars - 0,3 O 20 40 60 Percentatge de familles Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració propia. Taula 2. Oferta de supermercats existents a Europa en termes de superfície de venda. Relació m2 - -- de superficie . -- - de -- venda/milions d'habitants (1989) - -- Superfic~e de venda Vendes al detall per m~lions d'habitants per habitant Superfície venda lndex Vendes al lndex Percentatge m2/milions CE=100 detallhabitant CE=100 de població total habitants (Base CE-7) en S dels EUA (Base CE-12) Pa'isos (1) (2) (3) (4) (5) a) Pa'isos grans de la CE Alemanya Franca Regne Unit b) Palsos petits de la CE Belgica Dinamarca Pa'isos Baixos C) Altres pa'isos dlEuropa Austria Finlandia Suecia Su'issa Espanya' Catalunya * índexs de vendes per habitant i de la superfície de vendes (CE=100). Font: (Co1.2) Distribución Actualidad, núm. 183, maig de 1991 (*Dossiers Supers~). (Cols.1 i 4): Euromonitor (19891, European Marketing Data and Statistics i elaboració propia de les dades. Per a Espanya i Catalunya s'han utilitzat les dades Nielsen, Desarrollo del hipermercado, supermercado grande, supermercado pequeiio y Cash and Carry, 1990 (s'inclouen els supermercats grans i petits). Catalunya, com a ~~regio~ o carea Nielsen. compren I'AMB i la resta de Catalunya, Balears, Saragossa i Osca. Figura 3. Evolució del nombre d'establiments hura 4. dels hipermercats. 1973comercials en autoserveis a Espanya. 19701989 1990 o 1970 1974 1978 1982 1986 1990 Supermercats 115 247 535 757 4.698 6.687 Autoserve~s 3.752 6.377 7.404 8 625 16 893 18.072 I - - - Autose~els - Supermercats I Evolució Nombre d'establiments Catalunya Espanya 25~ 20 - 15 ~ . < 1973 1975 1977 1979 1981 1983 1985 1987 1989 Anys - - - Catalunya - Espanya Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, COCINB, Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració propia. Barcelona 1992 i elaboració propia. 85 2. Comportament i mobilitat comercial ment de la població i, per tant, del consumidor (figura 6). La mitjana a la Comunitat Europea és de 2,56 membres per Ilar. 2.1. Trets basics del consumidor Les característiques generals dels consumidors incideixen fortament en el seu comportament comercial, raó per la qual és convenient fer una breu analisi d'una part d'aquestes. Així: - Nivell d'instrucció. El 19% dels sustentadors principals a Catalunya no ha assolit cap nivell d'estudis i el 15% té estudis superiors. Aquestes dades contrasten molt amb les referides per al conjunt nacional (figura 7). Comparant el nivell d'instrucció de les dones amb I'assolit pels marits o parelles s'observa que només el 21% de dones enfront del 37% d'homes té un nivell d'estudis mitja o superior (figura 8). - Composició de la Ilar. La mitjana de nombre de membres per llar a Catalunya és de 3,21 xifra que no varia excessivament segons la zona de residencia (figura 5). Aquesta ha anat disminuint paulatinament, produint-se un paral.lel envelliFigura 5. Nombre de membres de la llar Figura 6. Evolució del nombre de membres familiar. Segons zona de residencia - - -- - -- -- -- de la llar en els darrers 10 anys - - - - - - - -- - - - - I---- 1 Percentatges 30, -,- - T ir 1 I Ponent [ Muntanya r +-----.---.---- U 1 Nord est 1 I I Pa~sos [ Centrals L O 0,5 1 1 i 25 3 3,5 4 Nombre de membres - M~tlana = 3,2 Font: AtlasCornercral de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 I elaborac~ó propla. I m~atalunya 1981 Catalunya 1990 I Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració própia. Nivell :cio del sustentador figura 8. Nivell d'instrucció de la mestressa de casa i el marit/parella -- - - - - - - -- -- - - r-- - - - - - -- - - 1 principal - Percentatges ! ::i TLlPercentatges I " S~II,.,, Est~~il., Est~~cl E,t~ti.,, 1nstruc.l.10 elemr~~lals rnltjarli super ors Espanya 1987 Catalunya 1990 es I Homes I Font: Atlas Comercral de Catalunya, 1990, COCINB, Font: Atlas Cornercral de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 I elaborac16 propla. Barcelona 1992 I elaboracli, propla. - Situació d'activitat de la mestressa de casa. Una quarta part treballa fora de casa, mentre que més de la meitat es dedica exclusivament a les tasques de la llar (figura 9). En els municipis grans de la Regió Metropolitana el percentatge de mestresses de casa que treballen fora de casa baixa fins al 23%, mentre que en els municipis grans no metropolitans i a Barcelona ciutat és on s'obtenen uns percentatges més alts (figura 10). - lngressos anuals de les famílies. Globalment, més de la meitat de les llars catalanes (56%) de casa r-- Nomes mestressa casa 52% Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració propia. Vigura 11. lngressos anuals declarats per les famílies a Catalunya. Any 1990 . - - - - - - - r - - - - - - I I M~ls de pessetes I menys de 500 501 1 O00 1 O01 1500 1 501 2 O00 , , 2 O01 2 500 p14,3 2 501 3000 3001 3 500 mes de 3 500 L I r] Percentatge Percentatge acumulat 1 Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració propia. guanyen menys de dos milions de pessetes anuals (figura 11). Només les famílies de situació socio-economica alta (el 13% de la població) superen els quatre milions d'ingressos anuals percebuts, mentre que els dos trams més baixos (22% de la població) no arriben al milió de pesse tes (figura 12). Tenint en compte els dos trams més alts, és a dir, I'estrat socio-economic mitja-alt i alt (32% de la població), aquests acumulen el 69,25% dels ingressos totals declarats per la llar. - Despesa anual. Tenint en compte el tipus de municipi, és a Barcelona on s'obtenen valors ngura 10. Mestresses de casa que frebaiien. - Segons el tipus de municipi - P- . - - - T~pus de munlclpl < 2 O00 2.0 1050 O00 ____ - > 50 000 L= AP_ 1 - -1 31,5 Reg 1 1050 000 Reg I > 50 000 Percentatges O 5 10 15 20 25 30 35 40 I I Font: AtlasComercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració propia. Tigura 12. lngressos anuals declarats per la llar. Segons estrat socio-economic - - - - - - - - - -- - - -- - -- - MltjA alt o 1 2 3 4 5 M~l~ons de pessetes Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració propia. Vigura 13. Despesa anual declarada se---* tipus de municipi - M~ls de pessetes < 2 000 2 10 000 10 50 000 > 50 000 Reglo l Reglo I Reglo l Barcelona < 10000 I050000 >50000 C? Despesa per persona Despesa per llar Font: AtlasComercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració propia. 'Figura 14. Utilltzaci6 dels establiments d'alimentació a la Regió I I supermercat [__--- L 20 40 60 80 100 Percentatge de fam~l~es Font: Atlas Comerc~al de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 I elaboració propia. mgura 15. Quota de 'mercat 'dels establiments d'alimentack a la Reeió I --i Altres o! I mes alts de despesa per capita, pero, en general, als municipis grans la despesa familiar es major que als petits i als metropolitans també es mes alta que als no metropolitans (figura 13). 2.2. Tipus d'establiments per a la compra de productes d'alimentació Per a la compra de productes d'alimentació I'establiment més utilitzat es la botiga especialitzada (93%), seguida dels autoserveis/supermercats (70%). El mercat municipal presenta un pes inferior, que varia molt en funció de la zona. La botiga de queviures es utilitzada per quasi una quarta part de les famílies i les grans superfícies pel 14% d'aquestes (figura 14). Pel que fa a la quota de mercat, els autoserveis/ supermercats són els que apleguen un major percentatge (35%). Els mercats municipals aconsegueixen quasi la tercera part de la despesa alimentaria, mentre que les botigues especialitzades, tot i ser les mes utilitzades, nomes arriben al 16% de la quota de mercat. Les grans superficies únicament reben el 8% (figura 15). 2.3. Tipus d'establiments per a la compra d'altres productes Quant als productes d'equipament de la persona, vestit i calcat (figura 16), I'establiment mes utilitzat és, amb diferencia, la botiga tradicional (75%), seguida, amb poca diferencia entre ells, del mercat ambulant (27%), les grans superficies (23%) i la boutique (22%). Respecte a la quota de mercat, la botiga tradicional, malgrat ser la mes utilitzada, rep menys de la meitat de la despesa total. Aquesta circumstancia es repeteix amb el mercat ambulant, que unicament rep 1'11% de la despesa. Les grans superfícies apleguen, en canvi, el 20% de la quota de merPercentatge de despesa cat, xifra que representa més del doble de la que afecta els productes d'alimentacio (figura 17). Font: AtlasComercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració propia. Botiga tradicional Mercat ambulant Grans superfícies Boutique Altres 0  20  40  60  80  100 Percentatge de famílies Botiga tradicional 43% Percentatge de despesa Botiga electrodomèstics /0 Grans superficies Botiga especialitzada Altres 14 — 20  40  b0  80  100 Percentatge de famílies Botiga electrodomestic 66% Altres 8% Botiga especialitzada 11% Gran.5 15% Percentatge de despesa Quant a la compra d'electrodomèstics i electrònica de consum, la botiga més utilitzada és la tradicional d'electrodomèstics (70%), mentre que el global d'establiments de tipus grans superfícies recull el 14% dels actes de compra (figura 18). Pel que fa a la quota de mercat, la botiga d'electrodomèstics també és la que rep un major percentatge (66%). La resta de despesa es reparteix, amb poca diferència, entre els altres establiments, essent únicament les grans superfícies les que apleguen una quota de mercat que arriba al 15% (figura 19). Figura 16. Utilització dels establiments de vestit i calçat a la Regió I 2.4. Mobilitat comercial La mobilitat de compra alimentària és molt reduida atès que el 72% dels actes de compra es realitzen al propi barri, i només el 8% es duen a terme fora del propi municipi; la distància lineal mitjana recorreguda és de 22 km (figura 20). La mobilitat de compra de vestit i calçat és molt superior al cas de l'alimentació i implica un desplaçament fora del barri en més d'una tercera part dels casos (35%). Els desplacaments fora del propi Figura 17. Quota de mercat dels establiments de vestit i calçat a la Regió I Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració pròpia. Figura 18. Utilització dels establiments d'electrodomèstics i electrònica de consum a la Regió I Font: AtlasComercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració pròpia. Figura 19. Quota de mercat dels establiments d'electrodomèstics i electrònica de consum a la Regió I Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració pròpia. Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, COCINB, Barcelona 1992 i elaboració pròpia. 89 ar. Sego ra molt petita dels desplacaments totals en meració de Barcelona, ajuda també a la implanautomobil, pero tot fa pensar que augmenta i tació dels nous habits de compra a causa de la que a la Catalunya no metropolitana assoleix major propensió a la utilització de I'automobil en proporcions superiors (figura 27). Tot i que, els desplacaments generals i de I'atracció que com en el cas de la incorporació de la dona al comporten els nous centres comercials suburtreball, hi ha una serie de factors culturals i bans i de faci1 accés per carretera per a una antropologics que no permeten fer extrapolapoblació acostumada a la gran i diversa oferta cions excessivament simplistes, cal pensar barcelonina, per a la qual I'habitualment migrada que la taxa de rnotorització i la utilització de oferta comercial dels nous municipis de residenI'automobil per fer actes de compra anira en cia és absolutament insuficient. augment, si més no fins a comparar-nos amb els pa'isos del nostre entorn. - Els canvis dernografics. L'augment de les llars unipersonals, sobretot a Barcelona ciutat, - La suburbanització. El procés de suburbanitzacontribueix que els habits de compra s'hagin cio de les grans ciutats, especialment de I'agloFigura 27. Motius de viatge en vehicle privat Taula 11. Nivell de motoritzacio a la CE Pa'isos/ Nombre d'automobils/ regions de la CE 1 O00 habitants Catalunya 277 Espanya 231 Pa'isos grans CE Alemanya 424 Franca 387 ltal~a 394 Regne Unit 313 Total 376 Treball (anades) Tornades al dom~c cola (anades) 2.0% Gestlons ~PS I tornades) 29,4O/n 6.4% .~IIIIII~OS anades) 4.1% Pai'sos petits nordics CE Font: Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, núrn.18. Belgica 339 D~namarca 294 Figura 28. Composicic Luxemburg 414 tipus de municipi Pai'sos Baixos 338 Total 332 Pa'isos periferics CE Grecia 127 Espanya 231 Irlanda 202 Portugal 159 Total 201 338 23 Regions mediterranies 17 Regions industrials 391 CE-12 302,59 .- -. - Percentatges -- li1 000 1050000 .srrooo .2 000 2 10 000 10 50 OM ~10 0"; 1 Rpyllfi~lii I HPI~III I R,<rr~lnna i i p1 I I Familla extensa Un~personal Parella sense f~lls f ~7111a nuclear Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, COCINB, Font: Eurostat, Anuario. Regiones, 1988. Barcelona 1992 i elaboració propia. 96 F reorientat cap a una disminució en la freqüencia dels actes de compra i cap a la recerca d'establiments amb horaris més amplis d'atenció al públic (figura 28). 4. Horaris comercials 4.1. Analisi de I'ordenació dels horaris Fent un breu recorregut (taula 12), la llibertat d'horaris per a I'obertura i el tancament dels establiments comercials va ser implantada I'any 1985 per I'anomenat .Decret Boyer~. L'any 1991 el Parlament de Catalunya, en virtut de la seva competencia en materia de comerc interior, va dictar la Llei de Comerc lnterior mitjancant la qual regula I'horari comercial. Aquesta normativa restringia a 60 hores setmanals I'obertura dels comercos i establia el tancament en dies festius, encara que amb la possibilitat de concedir regims excepcionals per a determinades zones turístiques, epoques de I'any i activitats i tipus d'establiments. Aquestes excepcionalitats van ser desplegades al gener de 1993 mitjancant un dret del Departament de Comerc, Consum i Turisme. Els horaris de la Llei de Comerc van ser fortament contestats per determinats sectors, com les grans superfícies, concretament les pertanyents a I'ANGED, els forns de pa barcelonins i altres establiments especialitzats en productes lúdics, que defensaven el dret a obrir els dies festius. L'octubre de 1993, una sentencia del Tribunal Constitucional deroga el regim d'horaris comercials establerts per la Lle~ de Comerc Interior, emparant-se en el .Decret Boyerm. Aquesta derogació va reobrir I'enfrontament comercial entre botiguers i grans superficies fins que, el desembre de 1993, el Govern central va aprovar un reial decret-llei establint les bases per a la regulació dels horaris comercials (mínim de 72 hores setmanals i de 8 diumenges i festius I'any). El Departament de Comerc, Consum i Turisme dicta un decret, el febrer de 1994, adoptant aquests mínims com els maxims dintre dels quals els comerTaula 12. Ordenació dels horaris comercials a Catdunya Decret Boyer (Reial Decret-Llei 2/85 Maig 1985 Total llibertat d'horaris per a I'obertura i tancament sobre Mesures de Política Economica) Llei 23/91 de Comerc Interior Novembre 1991 Maxim de 60 hores setmanals d'obertura i tancament en dies festius. Possibilitat d'horaris comercials excepcionals Decret 23/93 Departament de Gener 1993 Desplegament normatiu dels regims excepcionals Comerc, Consum i Turisme Sentencia del Tribunal Constitucional Octubre 1993 Restauració de la llibertat d'horaris comercials Reial Decret-Llei 22/93 Desembre 1993 Mínim de 72 hores setmanals d'obertura i de 8 diumenges I festius I'any Decret 41/94 Departament de Febrer 1994 Maxim de 72 hores setmanals d'obertura Comerc, Consum i Turisme i de 8 diumenges i festius I'any Futura Llei de Comerc Interior estatal 1995 Previsions: manteniment del Decret d'Horaris Comercials fins a la liberalització horaria I'any 2000 ciants catalans podien establir els seus horaris d'atenció al públic. Actualment es troba en tramit parlamentari la nova llei de comerc per a tot el país, la qual pot tornar a liberalitzar totalment, a partir de I'any 2000, els horaris comercials i permetre I'obertura tots els diumenges i festius si prospera la proposta del Grup Parlamentari Socialista. 4.2. Algunes reflexions addicionals sones, són els habits de la gent més jove i de més capacitat de despesa. Ja hem apuntat que les famílies del segment mitja alt i alt, tot i només representar un terc de la població, concentren quasi el 70% de la capacitat de despesa. Per tant, no només en termes de tendencial sinó en termes absoluts, els nous habits comercials podem comencar a qualificar-10s ja d'hegemonics. En conseqüencia de tot el que s'ha dit fins ara, es poden avancar algunes conclusions: Cal emmarcar la polemica sobre els horaris comera) El debat sobre els horaris comercials cal emcials en el context de I'accelerada concentració en marcar-lo inexcusablement dins la pugna entre el sector comercial, per la via d'introducció de els nous i grans operadors comercials amb els noves fórmules de venda -un element de les quals tradicionals i basicament petits operadors. seria la flexibilitat horariai amb forts components Qualsevol altra argumentació o enfocament és de penetració de capital fora en un sector fins fa parcial i, possiblement, interessat per part ben poc fortament atomitzat, tradicional, amb eled'uns i altres. vades rendes de situació -ubicació urbana central, lloguers antics-, protegit i amb forta capacitat b) Des d'un punt de vista dels poders públics organitzativa i mediatica. i de la regulació o desregulació dels horaris i de determinats aspectes del comerc -noves Les tendencies en les formes de consum, si bé en part condicionades i estimulades per les noves fórmules comercials -I I'ampliació horaria, cal remarcar-ho, només en seria una partsegueixen una via bastant unívoca en la mesura que, com sembla raonable i salvant les diferencies culturals, climatiques i similars, anem homogeneitzant els nostres habits comercials amb els ve'ins europeus. Per tant, la menor freqüencia dels actes de compra barrejant-hi productes allmentaris i molts productes no alimentaris, el major ús de I1automobil per fer les grans compres, la conversió de les compres en un acte lúdic -per si mateix i combinat amb d'altresi familiar, la concentració en divendres a la tarda I en caps de setmana, la primacia de la variable preu en productes poc diferenciats i I'oportunitat que representa per a les marques blanques, són algunes de les principals tendencies que s'imposen de manera progressiva. implantacions de grans superfícies, per exemple-, cal plantejar-se fins a quin punt es convenient deixar actuar lliurement les forces del mercat en aquest sector i quins són els avantatges i els inconvenients que un determinat grau d'lntervenció o de no intervenció ha d'aportar per al conjunt de la societat. C) Sense pretendre ser exhaustius, les conseqüencies negatives d'una total liberalització podrien provenir de: - Generació d'un ampli problema social derivat d'una reconversió salvatge en detriment dels establiments menys eficients i competitius. - Desertització comercial i de servei de moltes zones no centrals o subcentrals. - Externalitats negatives derivades de I'increment de I'ús de I'automobil. Aquestes noves tendekies, a més, si bé encara - Posició oligopolística de les grans empreno són majoritaries en termes de nombre de perses comercials, tant en relac~ó amb els con- sumidors com en relació amb els industrials que els proveeixen de productes (terminis de pagament, importacions en massa, marginació dels petits productors). Per contra, una política excessivament proteccionista del petit establiment comercial pot comportar les següents conseqüencies negatives: a) Manteniment d'empreses ineficients, que accentuen les tensions inflacionistes de I1aparell de distribució comercial. b) Manca d'incentius per a la millora i modernització del conjunt de I'aparell comercial i de tot el seu entorn -illes de vianants, serveis i animació complementaria, modernització dels aspectes externs dels establiments. C) Dificultats per a llaparició i el desenvolupament d'empreses autoctones que a mig termini, puguin arribar a competir en els mercats exteriors amb les noves fórmules comercials. Altres aspectes que sovint s'utilitzen en I'argumentació a favor o en contra -nombre de llocs de treball creats o destru'its, millora o empitjorament de les condicions de compra a curt o llarg termini per al consumidorsón de difícil quantificació i de signe incert. Per tant, la política comercial necessaria per part dels poders públics haura d'abordar el tractament del sector de forma progressiva i global, sense perdre de vista quines són les tendencies espontanies i a llarg termini de la demanda, tenint en compte els perills que un laissez faire total comporta, pero també els que es derivarien d'un proteccionisme immobilista. En aquest sentit, la progressiva adequació dels horaris comercials haura de ser una peca més d'aquest complex i apassionant engranatge que ha de constituir la nova política comercial.