SANTA COLONLA
DE
GRAMENET:
CAP
A
LA
NORIVIALITZACIO METROPOLITANA
IMANOL
PUJANA
A qui ec e. Di ec o de Seweis Tem' om'als, Ajun amen de San a Coloma de
G amene
1.
Si uació ac ual
1.1.
Població i densi a
1.2. Es uc u a de la població
1.3. Ac i i a s i usos del e i o i
1.4. Se eis i en i a s ciu adanes
2.
Línies es a egiques
SUMARI
3.
P ojec es
i
ac uacions es a egiques
a desen olupa
3.1.
P ojec es es a egics
3.2. Ac uacions es a egiques
Bibliog a ia
SANTA COLOMA
DE
GRAMENET:
CAP
A
LA
NORMALITZACIO
METROPOLITANA
1.
Si uació ac ual
San a Coloma de G amene és un municipi si ua al
no d de Ba celona, jus a la so ida del Ba celones
cap a F anca, al cos a del iu Besos.
Té
una supe -
ície de 6,57 km2 i una població de 133.653 habi-
an s; la opog a ia del seu e me és acciden ada, i
es dis ibueix al lla g de pe i es alls o mades pe
les ie es i o en s que desguassen al iu Besos
pel seu ma ge esque e. A I'a ea me opoli ana
ocupa una bona si uació pe la se a acil connexió
amb les xa xes de anspo pe ca e e a d'abas
e i o ial. El ca ac e esidencial és el e de ini-
do més des aca de la ciu a .
Jun amen amb els municipis de Badalona i San
Ad ia de Besos o ma un con inu u ba sepa a de
Ba celona pel iu Besos i de la es a de I'a ea
me opoli ana pe I'acciden ada opog a ia de la
se alada de Ma ina, la qual cosa ens pe me de
pa la de la subcoma ca no d del Ba celones.
El desen olupamen u banís ic de San a Coloma
comenca a se impo an des de p incipis de segle
( egeu igu a
11,
ja que a inals del passa enim
una pe i a implan ació u bana al cos a del iu
Besos, espec an les zones inundables, a I'en-
c euamen del camí de San Ad ia a la Roca (camí
de Ribe a) amb el camí del Fondo, cap a Badalona,
als ol an s de I'església ella. D'aques nucli pa -
eix el camí a San Je oni de la Mu a, que cons i-
ueix el e ce eix impo an .
A p incipis de segle s'u bani za I'espai en e la
ca e e a de San Ad ia a la Roca i el ca e Majo
(cap a Badalona) amb una placa de me ca com a
cen e o denado (ac ual me ca de Sega a). La
cons ucció de I'esglesia No a, el 1915, i I'obe u-
a pos e io del passeig de Mossen Jaume Go di
gene en I'apa ició d'un eixample del nucli inicial on
s'assen a a la p ime a bu gesia de la ciu a . Aques
eixample, d'illes i pa celdes mol es e es, connec-
a a ins a o ma la e ícula ac ual que en ol a el
me ca de Sega a. En aques s momen s San a
Coloma é 1.500 habi an s.
A an de la cons ucció del p ime pon sob e el
Besos, I'obe u a de I'ac ual passeig Llo enc Se a
pe me I'apa ició d'un segon eixample, aques cop
o ma pe illes de g ans dimensions, que s'es én
des de la ca e e a de la Roca ins al iu i en e els
o en s de la Palla esa i de Can Jané. Ocupan la
zona plana del municipi, aques eixample -els
ac uals ba is de Riu No d i Riu Sud- possibili a un
assen amen mix indús ia-es a ge que albe ga
I'esc eix dlins al.lacions ab ils de San And eu.
És en aques a ma eixa epoca ( inal dels anys en-
a) quan San a Coloma en la se a pa de municipi
si uada al ma ge d e del iu Besos (unes 70 Ha) a
Ba celona. Aques a pa del e me es a a ocupada
pe indús ia d'una ce a impo ancia (I'ac ual polí-
gon Besos) i un pa ell de pe i s ba is d'ob e s de
I'epoca. Aques s mo imen s u banís ics assen en
les bases de I'ocupació dels e enys de la ciu a ,
quasi iguals als ac uals, enca a que els 15.000
habi an s que hi ha a I'any 1950 podem di que no
són una xi a exage ada.
Amb el Pla Coma cal de 1953 i els Plans Pa cials
que el an desen olupa , modi ican -lo subs ancial-
men , s'assen en les bases ju ídiques pe pe me e
d'ob eni un exage a ap o i amen p i a amb el sol
de la ciu a . Du an el pe íode 1950-1975, San a
Coloma passa de 15.000 habi an s a 137.000.
Pe o no es el o íssim augmen de població en
pocs anys, sinó la o ma en que es a p odui , el
que explica la condició ac ual de la ciu a .
Sob e la ma eixa xa xa u bana exis en , dimensio-
nada pe a densi a s mol baixes i pe a un assen-
amen dispe s, es p odueix un in ensíssim p océs
d'edi icació que a que la capaci a dels e enys
es mul ipliqui pe deu, amb edi icis des ina s a
esidencia d'una població ecen men immig ada,
cons lii s sense el més mínim con ol de quali a .
La cons ucció d'in as uc u a u bana és, du an
aques s anys, gai ebé nul-la. P ac icamen no
s'ob e cap ca e nou, excep e els necessa is pe
dona accés a e enys enca a no u bani za s, i la
in e sió en se eis i equipamen s és o almen
insu icien espec e al c eixemen .
-
.
,
.'i.,
,'
:
-
1
-I
,
..
.e;
'
..
I.
i!',
5;
.
wwa
I
-
,O
u
.
OI
.
.
OI
.
I
.
.
Aixi doncs, els dos ac o s de desequilib i que la
ciu a pa eix en el seu in e io són d'una banda que
I'es uc u a u bana supo a un c eixemen mol
supe io a la se a capaci a i d'al a que els eixos
sob e els quals s'assen a són els ma eixos que a
I1o igen dels p ime s assen amen s mode ns; com
a conseqüencia ind em uns sis emes gene als
insu icien s i amb de ici , la qual cosa c ea p oble-
mes a I1in e io de la ciu a i ambé de comunicació
amb la es a del e i o i, p o ocan la condició de
ma ginali a de San a Coloma.
L'ap o ació del Pla Gene al Me opoli a I'any 1976
a signi ica , més que una no a o denació (que ho
e a), la possibili a d'impedi la consolidació de les
expec a i es especula i es c eades pe plans an e-
io s, en sal agua da els e enys enca a lliu es i
de u a la o ma de c eixemen expe imen ada
du an els 15 anys an e io s. Tanma eix, po se
conscien de la impossibili a de esold e o s els
p oblemes de la ciu a eballan a una escala
me opoli ana, el p opi Pla con enia ce es de e mi-
nacions agues i ambé ce es mancances que
calia que ossin esol es a escala local, a escala
de ciu a . El desen olupamen i I'adap ació
d'aques es inde e minacions olgudes s'ha e en
els da e s anys de al mane a que podem di que
la ciu a ja es a dibuixada en unció d'aques s c i e-
is.
D'al a banda, el p océs de ges ió i cons ucció
dels di e en s sis emes ( ia is, espais lliu es i equi-
pamen s) és un p océs len i que a madu an en el
seu si. En aques s momen s San a Coloma es a
connec ada al e i o i, disposa de qua e pon s
sob e el iu Besos i la xa xa del me o a iba ins al
ba i del Fondo, ocan a Badalona. Quan a zones
e des, el pano ama és més desalen ado , ja que
les que exis eixen ac ualmen només a iben a 13,9
Ha, la qual cosa equi ald ia a 1,04 m2/hab., xi a
no ablemen baixa si pensem que la consecució de
o s els espais lliu es municipals ens si ua ia pe
damun dels
5
m2/hab. En elació als equipamen s,
enca a que el p oblema basic de I'escola i zació es
po dona pe esol , amb els equipamen s espo -
ius, sani a is
i
socials són escassos i necessi en
amplia la se a xa xa; cal di , a I'ul im, que a San a
Coloma no hi ha enca a un ea e, ni una biblio eca
adequada a les se es necessi a s.
Reali zem a con inuació un epas quasi es adís ic
de les di e en s ca ac e ís iques ac uals de la ciu-
a pel que a al olum i la densi a de la població;
a la se a es uc u a; a les ac i i a s i els usos del
sol;
i
als se eis i les en i a s ciu adanes.
1.1.
Població
i
densi a
San a Coloma de G amene és, din e del con ex
me opoli a, un dels municipis més densamen
pobla s. Aixi, el 1986 enia 19.186 hab./km2
i
ac ualmen es a als ol an s dels 20.000
hab./km2, la qual cosa si ua el municipi en segona
posició, pel que a a densi a , din e del e i o i de
I'ex in a Co po ació Me opoli ana de Ba celona.
Solamen IIHospi ale de Llob ega la supe a, amb
22.345 hab./km2 el 1990. Pe so a de San a
Coloma se si uen Ba celona i Badalona, amb
17.489 i 10.158 hab./km2, espec i amen .
Pel que a al nomb e o al d'habi an s, San a
Coloma, amb 133.653 habi an s el 1991, e a
ocupa la qua a posició dins el seu en o n me o-
poli a, da e a de Ba celona, amb 1.707.286 habi-
an s; IIHospi ale , amb 276.198 habi an s, i
Badalona, amb 225.207 habi an s.
Aixi doncs, la g an massa humana que ocupa el so-
la colomenc, jun amen amb la se a pe i a supe í-
cie (uns
7
km2) han e de San a Coloma de G ame-
ne un dels municipis, com ja hem comen a , més
densamen pobla s de o a I'a ea me opoli ana.
1.2.
Es uc u a de la població
Si la ca ac e ís ica habi ual de les ciu a s de base
immig a o ia més a ia acos uma se el desequili-
b i en e homes i dones, a a o semp e dlun p e-
domini masculí, en el cas de San a Coloma no
podem pa la de desequilib i, ja que els immig a s
majo i a iamen an eni amb les amílies o les
an po a pos e io men .

Pel que a al sexe, exis eix un equilib i absolu
en e homes (el 50% de la població)
i
dones ( o -
men jus I'al e 50%).
L'analisi de la població pel que a a la se a es uc u-
a d'eda s esul a en can i menys homogenia. Així
es e lec eix en la pi amide d'eda s: es des aca la
població colomenca com una població jo e, mal-
g a que mol ecen men es a pa in un o issim
en ellimen pe la base, degu a la o a caiguda de
la na ali a , e que dóna lloc a la pujada de les ano-
menades .gene acions buides. (població pe so a
dels 10 anys d'eda ). Pe sob e d'aques g up se
si uen les gene acions més .plenes.: són jo es
en e 15 i 25 anys, pe sones que ja comencen a
en a en el me ca labo al, amb els conseqüen s
p oblemes que aixo compo a (a u ju enil) i que,
malg a es a ja dins de I'eda ep oduc i a, enca a
iguen a eni ills. Ells ma eixos són els ills d'un
al e g up de la pa de la pi amide que es a en e
40 i 55 anys. Aques a ou la gene ació immig ada,
la que a e c éixe la ciu a amb la se a a ibada i,
pos e io men , amb el naixemen dels seus ills.
Pel que a al ema de I'en ellimen , aques no és
enca a des acable al municipi. Momen aniamen ,
San a Coloma es oba als ol an s del 8% de
població que é més de 65 anys, i es p esen a
com un municipi jo e, malg a que és possible que
I'en ellimen li comenci a a ec a mes in ensamen
din e d'uns cinc o deu anys.
Quan a ni ell d'ins ucció, en gene al, hi ha alguns
e s onamen als que se eixen pe ca ac e i za
la població colomenca:
-
Majo i a iamen , se si ua en e la p ima ia
incomple a i 1'E.G.B. 2a. e apa.
-
El 8,82% no sap llegi ni esc iu e i, d'aques
g up, el 59,75% són dones.
-
Solamen 111,71% de la població é un í ol
supe io .
-
En gene al, els homes enen un ni ell d'ins-
ucció millo que les dones, pe o, en can i,
aques es p edominen dins els es a s supe-
io s.
-
Pe eda s, els més jo es són els que es an
més ben o ma s i, sob e o , els que menys
acusen el p oblema de I'anal abe isme, que es
palesa de mane a més cla a segons augmen a
I'eda .
Pe acaba , i en e e encia a I'a u , San a Coloma
é un o al de 6.779 a u a s (desconeixem enca a
la p opo ció que aques a xi a ep esen a sob e el
o al de la població ac i a, pe o po es a al ol an
del 13-14%, és a di , 3 o 4 pun s pe sob e la axa
global de Ca alunya), dels quals p op d'un 60% són
dones. Malg a o , aques a xi a suposa una millo-
a subs ancial espec e de la si uació al 1986 que,
segons dades de llA ea Me opoli ana de Ba -
celona, dona a la xi a de 15.535 pe sones sense
eina (aques e a I'a u censa ). Pe eda s, els
g ups més a ec a s pe aques p oblema són,
sob e o , els que se si uen en e els 20 i els 29
anys, és a di , els g ups de població jo e que ha
en a al me ca de eball du an la passada deca-
da. La impo ancia del enomen es més g an pe a
aques s g ups pe que són ells els qui componen
les gene acions més nomb oses de la ciu a , que
han en a al me ca de eball en un momen de
c isi i de baixa ocupació. També hi ha un g up on
el p oblema no és an impo an pel nomb e d'indi-
idus que a ec a com pe les se es epe cussions;
p op d'un 15% dels a u a s es an en e els 40 i els
49 anys. Són aques s i els de més eda els qui
enen més p oblemes pe oba una no a eina
(eda , o a compe encia dels jo es) i en en a o -
ma pa dels g ups dla u a s c onics. No obs an
aixo, i segons dades de IIEnques a Me opoli ana
de 1990, aques és un p oblema que no s'ha
ag euja en els Úl ims anys.
Si ens ixem en el p oblema de I'a u segons la i u-
lació dels a ec a s, eiem que un 88% són pe so-
nes amb es udis basics (en e p ima is i IIE.G.B.), i
d'aques s, els que enen només el Ce i ica dlEs-
udis P ima is són els mes nomb osos (40,94%).
Resul a mol in e essan eu e com es dis ibueix
la xi a d'a u a s segons el sec o p o essional:
són, sob e o , eballado s de la indús ia, peons
de la cons ucció i eballado s dels se eis. Cap
d'aques s g ups no é g ans possibili a s de oba
eina dins la p opia ciu a i són, com gai ebé la ma-
jo pa dels esiden s de San a Coloma, els més a-
ec a s pe les c isis conjun u als dins I'a ea me o-
poli ana: ob e s de la cons ucció, dependen s, e-
ballado s del ex il, e c., que enen eina quan a o-
a o a be
i
que es euen o amen cas iga s pe
I'a u quan a iben els emps de c isi. Finalmen ,
cal no oblida que p op del 8% dels colomencs que
busquen eina enca a no han ingu cap al a an e-
io .
1.3.
Ac i i a s
i
usos del e i o i
Pel que a al desen olupamen de les di e ses ac i-
i a s economiques dins la ciu a de San a Coloma
de G amene el que podem di és que:
-
El come c i la es au ació són les ac i i a s
més des acades dins la ciu a .
-
La indús ia é una p esencia poc des acable,
esul a , onamen almen , de I'escasse a de
sol des ina a aques Ds.
-
La cons ucció mos a una o a p esencia.
-
El desen olupamen d'ac i i a s p o essionals
i a ís iques és mol edu'i .
Conc e an a ni ell de dis ic e ( egeu la igu a 2)
enim que el Dis ic e I (Cen e) és el de més ac i-
i a economica i des aca especialmen en el
come c, els se eis i les ac i i a s p o essionals;
els Dis ic es IV (Riu) i V (Ra al i San a Rosa) des-
aquen en can i en les ac i i a s indus ials, a
causa de la nomb osa p esencia de alle s pe i s
i mi jans. El Dis ic e III (Singue lín) no des aca en
cap ac i i a pe nomb e d'uni a s, pe o inclou dins
la se a supe icie la indús ia més g an de la ciu a
(Ce ezas Damm) i I'únic polígon indus ial exis-
en . Finalmen , el Dis ic e VI (Fondo) comp a amb
una dinamica ida come cial. En can i, el Dis ic-
e II (Lla í) no des aca en cap ac i i a en conc e .
Els Dis ic es III (Singue lín) i IV (Riu) són cla amen
els que sos enen les ac i i a s que suposen un
majo consum d'espai, indus ials sob e o . Aixo
ha es a així pe les se es es uc u es u banes,
menys densi icades i amb un Ús menys esidencial
que a la es a de dis ic es.
Pel que a al e i o i de la ciu a de San a Coloma
de G amene , cal di que I'espai u bani za i la ciu-
a an c éixe al ma eix emps que augmen a a el
seu nomb e d'habi an s. En inicia -se la decada
dels seixan a la immig ació comenca a se mol
nomb osa
i,
conseqüen men , la demanda d'habi-
a ges puja apidamen , engegan un apidíssim
p océs d'edi icacio que només s'ha is a u a en
els nos es dies pe I'esgo amen p ac icamen
o al del sol edi icable. To i aixo, I'eno me deman-
da d'habi a ges a po a a eali za edi icacions
de baixa quali a , de poca supe icie i de locali za-
ció mol desa o unada. En aques s momen s, el
pa c d'habi a ges, uns 40.000, es ca ac e i za pe
es a de e io a i, en alguns casos, en p eca ies
condicions d'habi abili a .
Els aspec es més des aca s del pa c d'habi a ges
són:
-
Els Dis ic es
I
i
IV, que comp en amb el majo
nomb e d'immobles, són ambé els més densa-
men pobla s i, amb el V, els que enen menys
habi an s pe habi a ge (3,25-3,261, pe o en o
cas mol s més que Ba celona (2,521.
-
Pe ba is, el Cen e, el Riu Sud i San a Rosa
són els més edi ica s. Els segueixen a cu a
dis ancia el Fondo i Singue lín. To s cinc jun s
apleguen mes del 60% dels immobles a San a
Coloma. Igual que en el cas dels dis ic es, a
majo nomb e d'edi icis hi ha ambé una majo
densi a de població.
L'habi a ge és, pe sob e de qualse ol al e ús, el
p edominan als immobles de la ciu a , amb un
79,45% del o al. Només el come c i els se eis
p esen en un pe cen a ge mínimamen ep esen a-
iu, el 5,81%, men e que la indús ia i els equipa-
men s no ocupen pe sepa a ni an sols un 1%
dels immobles. Cal, pe o, ano a que I'economia
subme gida, sob e o a la con ecció, es desen olu-
pa majo i a iamen als habi a ges.
Figu a
2.
P ojec es es a egics municipals
Semp e ema can el ca ac e esidencial de la ciu-
a , la quali icació del sol pe dis ic es mos a un
cla p edomini de zones edi icables que ho són,
sob e o , pe a habi a ges; I'espai dedica a ials
ocupa el segon lloc. En can i, é poca p esencia
el sol dedica a zones e des i equipamen s. Con-
seqüen men , s'esde é ambé un p oblema a egi ,
com és a a la manca d'espai disponible. L'espai u -
bani zable dels dis ic es ha queda sa u a i el que
es a (pa cs de Can Zam, la Bas ida i San Ma eu)
és conside a com a ese a pe a espais lliu es
del municipi i es a si ua o a de I'ambi del con inu
u ba, als seus lími s.
1.4.
Se eis
i
en i a s ciu adanes
San a Coloma de G amene no és, pel que a als
se eis sani a is, socials, educa ius, socio-cul u-
als, e c., una ciu a amb g ans di e encies e i o-
ials. No obs an aixo, cal des aca que són els
se eis que més espai consumeixen els que se
si uen més lluny del cen e, com és el cas dels
espo ius, educa ius, socials i, ins i o , adminis a-
ius, que es locali zen p edominan men al Dis ic e
III, el menys densamen pobla . Cal di , ambé, que
hi ha mancances no ables d'alguns se eis, a ui en
dia en ies de solució.
La majo pa d'en i a s ciu adanes a San a Coloma
enen un ambi e'inal i de dis ic e. No obs an
aixo, una e ce a pa és ambé dlambi municipal i
sup amunicipal. En ce a mane a, San a Coloma és
un municipi amb una ida associa i a in ensa. Les
p edominan s són sob e o les associacions cul u-
als de o a mena, les associacions de e'ins,
dones, e c., i les in an ils i ju enils. La majo pa
d'aques es són d'ambi de ba i i dis ic e, i només
les associacions cul u als des aquen com a elemen
municipal i sup amunicipal, jun amen amb les asso-
ciacions socio-assis encials
i
els pa i s polí ics.
2.
Línies es a egiques
La si uació ac ual ens ha pe mes d'ap o undi a la
San a Coloma d'a ui, una ciu a amb poc e i o i,
mol densa i mol jo e, enmig d'un p océs u bani -
zado i de e eb ació de la ciu a , amb mol a ac i-
i a cul u al i associa i a i que iu del come c, la
es au ació i la cons ucció, jun amen amb una
ac i i a ex il subme gida de g an impo ancia.
Si ua s en aques pun , la e lexió passa pe consi-
de a quins elemen s de inido s de la ciu a s'han
de con inua po encian pe desen olupa -la amb
les se es ca ac e ís iques endogenes,
i,
d'al a
banda, és necessa i conside a ambé quins són
Figu a
3.
P ojec es es a eg amunici;
els elemen s nous que poden apa eixe en aques
p océs dinamic i iu de desen olupamen e i o ial.
Com a p ime a línia es a egica d'ac uació s'ha de
conside a la que pod íem anomena com a no ma-
li zació de San a Coloma de G amene , ap o undin
en els p ocessos ja inicia s sob e els elemen s
classics pe ac ua al e i o i
i
a la ciu a : acaba
de millo a la connec i i a de la ciu a amb el e i-
o i que I'en ol a, aconsegui desen olupa les
zones e des i els equipamen s necessa is pe
do a adequadamen els ciu adans i cons ui o es
les in as uc u es que són necessa ies pe que la
ciu a així concebuda pugui unciona bé.
És aci1 que aques a no mali zació u banís ica de la
ciu a es pugui aconsegui en un e mini aonable,
pe o, com podem assegu a que una ciu a I'ac i i-
a basica de la qual au en els se eis i la cons-